Issuu

EDITORIAL

PARTICIPEM!

opinió

1. llengua

DISLÈXIA, EL TRASTORN INVISIBLE

TALLERS DE LLENGUA A L’ESCOLA

2. coneixement del medi

3. expressió artística

4. matemàtiques

5. les festes

6. participació i autoavaluació PARTICIPACIÓ I AUTOAVALUACIÓ

7. sortides i colònies

BREUS

COM APRENDREDEL NOSTRE ENTORN?

L'ART NO TÉ EDAT!

FEM MATEMÀTIQUES!

AUCA DE FESTES!

ANEM DE COLÒNIES

editorial

EDITORIAL

eniu a les mans un nou exemplar de El Cau dels Barrufets, la revista de l’escola.

Les revistes, des dels seus inicis als anys 70 (amb ciclostil i grapades pel mateix alumnat), sempre han tingut un doble objectiu: per una banda promoure les ganes d'escriure de les nenes i nens, perquè, quina millor motivació per a l’escriptura que escriure i dibuixar coses de la seva experiència directa que s’han de publicar en una revista que llegiran a casa? Però també han tingut l'objectiu d'acostar a les famílies el que es fa a dins l'escola; una funció comunicativa. Explicar, mostrar, difondre, a tota la comunitat educativa treballs o activitats que a vegades, perquè formen part de la vida quotidiana del centre, ni ens adonem que es realitzen. En cada una de les revistes, per tant, es troba explicada la vida de l'escola amb tota la seva riquesa i complexitat. Per arrodonir-ho més, de fa uns anys, en la revista del tercer trimestre es tracta un tema monogràfic: el tractament de la música, els tallers de llengua, les matemàtiques a l'escola... Una revista diferent, va ser la de finals del curs passat: especial 40 è aniversari de l’escola! Però aquesta revista que teniu a les mans, sorgeix d'una demanda concreta realitzada en el Consell Escolar. Les persones que representen mares i pares van manifestar la preocupació que el Projecte Educatiu de Centre no era prou conegut per moltes famílies i entre les accions que es podien realitzar va sorgir la idea d'elaborar una revista per acostar el Projecte a tothom.

I aquí vindria la pregunta: Què és el Projecte Educatiu (PEC)? Segons la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) “és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que l' alumnat assoleixi les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu". O dit de manera més entenedora, és aquell document on es recull la filosofia general del centre. El nostre Projecte Educatiu va ser revisat el curs 2006-2007 però cada curs se’n revisa i actualitza algun aspecte, en funció de les noves necessitats. Conté aquests apartats. • El context de l’escola: situa l'escola en la seva història perquè les escoles, com les persones, els pobles o qualsevol col·lectiu, s'expliquen a partir de les seves històries. • Trets d’identitat: Situa l’escola com a participativa, pluralista, arrelada i oberta a l'entorn i coeducativa. • Principis pedagògics: En aquest apartat es tracta de línia metodològica, els trets bàsics de les relacions d'ensenyament-aprenentatge; criteris de selecció i seqüenciació dels objectius i dels continguts; de l’ avaluació i autoavaluació, També de plantejament educatiu en l’atenció a la diversitat; de l’educació afectivo-sexual; de les sortides i colònies, la piscina i els tallers. • El projecte lingüístic: tractament de la llengua catalana, la castellana i l'anglesa • Principis organitzatius: com està organitzat el centre i l'organigrama de funcionament.

editorial

Vist així, pot semblar que el PEC és només un llistat de paraules, però posarem alguns exemples perquè s'entengui millor. En l'apartat “Escola participativa de trets d'identitat” hi podeu llegir: El diàleg i la participació són fonamentals pel funcionament de l’escola, que s'enriqueix i creix amb les aportacions de tothom que hi vulgui col.laborar. La tasca educativa es fonamenta en la interrelació entre les persones que la formen, el respecte mutu, el diàleg, la reflexió, la col.laboració i la solidaritat. Es potencia l’intercanvi i el treball entre l’alumnat dels diferents cursos per afavorir el caràcter “familiar” (tothom es coneix) de l’escola. Aquest tret d'identitat es concreta de moltes maneres, però sobretot, afavorint i potenciant les activitats i l'intercanvi entre iguals. Els nens i les nenes poden donar la seva opinió i fer propostes sobre el que els passa a elles i ells, sobre la vida de l'escola, sobre els conflictes en què es troben... en els consell de classe i ara, també, d'escola. D'aquí se'n desprenen també els tallers (d’expressió, de llengua, de Sant Jordi), activitats conjuntes entre cursos o cicles... També que la festa de Carnestoltes sigui un espai de coneixement col.lectiu, i l’anada conjunta a la platja al final del segon trimestre. Però el Projecte Educatiu afecta també el professorat: és per això que tenim una organització molt horitzontal i que les responsabilitats del centre estan molt repartides perquè, si bé hi ha un equip directiu, moltes de les tasques que li correspondrien les duen a terme mestres diversos que volen acceptar les responsabilitats globals del centre més enllà de les pròpies de la seva tutoria o matèria. En l'apartat “Línia metodològica dels principis pedagògics” podem llegir:

Entenem l’ensenyament com un procés que ha de promoure en l’alumnat capacitats que els ajudin a créixer en el coneixement propi, en la llibertat personal, la creativitat, el sentit crític i també en el sentit de la responsabilitat social. Som conscients, però, que l’escolaritat és un element més d’aquesta educació donat què la família i l’entorn també juguen un paper molt important en el desenvolupament de les capacitats físiques, afectives, socials i intel.lectuals de l’ alumnat. /.../ Aquesta explicació ens pot ajudar a entendre perquè les diferents matèries s'intenta treballar-les a partir de coneixements propers a l'alumnat o perquè treballem sense llibres de text o perquè en la mesura de l'edat de les criatures en les diverses matèries es tractin realitats el màxim d'actuals. I encara en el mateix apartat podem llegir: Considerem que l'activitat física i mental del nen/a és la base del procés d’ensenyamentaprenentatge, que l’ajuden a descobrir tot allò que hi ha al seu abast pel seu propi esforç. Per això cal potenciar de manera progressiva les capacitats de l’alumnat, sigui quines siguin les seves circumstàncies personals, i paral.lelament donar-li a conèixer unes estratègies d’aprenentatge perquè cada vegada sigui més autònom en el seu procés de formació. Entre aquestes estratègies destaquem el coneixement i l’acceptació de l’error. La nostra acció educativa va dirigida, també a desenvolupar en l’alumnat el gust per aprendre i la satisfacció per la feina ben feta. En l'organització de les aules de l'apartat “Trets bàsics de les relacions d'ensenyamentaprenentatge”, hi podem llegir: Es considera molt important que l'alumnat i les mestres es trobin còmodes en l'espai en què han de conviure i que a la vegada s'adeqüi als objectius educatius proposats. Per aquest motiu, el mobiliari i els materials estan

editorial

distribuïts dins les aules de manera que faciliti i faci possible: La mobilitat dels nens/es d'un lloc a l'altre sense molestar als altres companys/es que estan treballant. La realització d'activitats simultànies. L'afavoriment de la interacció dels nens/es entre si i amb la mestra, així com la possibilitat de diversos tipus d'agrupaments i d'atenció individualitzada. El desenvolupament dels hàbits d'ordre, endreça i autonomia en la utilització dels materials. A partir d'aquest text, podeu entendre que la manera com seuen les nenes i els nens a l’escola no és fruit de l’atzar sinó que és una decisió justificada pedagògicament. Pel que fa al plantejament educatiu en l’atenció a la diversitat, també dels “Trets bàsics de les relacions d'ensenyament-aprenentatge”: Atendre a la diversitat, per l’escola, significa donar a cada nen/a els elements pedagògics necessaris perquè pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats personals, afectives, cognitives, de relació… fent especial atenció a l’alumnat que per les seves característiques físiques, culturals, socials o psíquiques els sigui més necessari l’estímul i el suport. Per això, es planteja que les activitats diàries de l’escola permetin un treball diversificat dins de l’aula: activitats de racons, desdoblament de grups, diversificació de les propostes de treball… S’entén, doncs, que no només es reconeix l’existència de la diversitat entre nenes i nens, sinó que es preveu ja en el PEC, que ha d’organitzar el centre per poder atendre les criatures que ho necessitin. Sobre sortides i colònies també dels “Trets bàsics de les relacions d'ensenyament-aprenentatge”, podem llegir:

L'objectiu global de formació de la nostra escola demana una estreta relació amb el món exterior. És indispensable, per tant, la programació d'activitats periòdiques per realitzar fora de l'escola: sortides i colònies. /.../ Els nens/es aprenen a usar la seva autonomia i la seva responsabilitat, perquè les situacions en què es troben són diferents a les habituals. Els hàbits de convivència adquirits es posen en pràctica i en generen d'altres nascuts de les necessitats puntuals que a l'escola no s'haurien trobat mai. Es pot entendre, doncs, que les activitats en espais diferents de l’escola no serveixen només perquè “les nenes i nens s’ho passin bé”, que també és important, però en les sortides i colònies, a més del contacte amb el món real, es desenvolupen objectius d’autonomia personal i responsabilitat. Per explicar de manera pràctica aquest projecte hem escollit alguns aspectes bàsics de la vida de l’escola i les nenes, nens i mestres els expliquen no per cursos, sinó al llarg de l’escolaritat. I quan es selecciona, es deixen de banda alguns aspectes que no vol dir que siguin menys importants. Algun aspecte l’expliquen dos cursos i d’altres tres. Aquesta manera d’organitzar la revista és una altra manera d’explicar el dia a dia de l’escola que esperem que us agradi, que en gaudiu amb la seva lectura i, sobretot, que ajudi a fer partícip a tothom del Projecte Educatiu de l’Escola Barrufet. Aquests són els apartats: Colònies i sortides: P4 Elefants, 1r Lleons i lleones, 5èB Coneixement del medi: P3 Tortugues, 1r âligues, Expressió artística: P5 Foques, 2n Serps Festes: P4 Balenes, 4t Éssers fantàstics, 6èB Llengües: 2n Ocells, 3r Llops i llobes, 5èA Matemàtiques: P3 Cargols, 4t Minerals Participació i avaluació: P5 Rats-penats, 3r Fons marí, 6è A

opinió

PARTICIPEM! Els pares i mares de l’escola Barrufet hem fet una aposta decidida per l’escola pública, laica, participativa i de qualitat. L’AMPA, l’associació de pares i mares, és el principal interlocutor entre les famílies i l’escola. Totes les escoles públiques del nostre país tenen una AMPA, a la qual les famílies s’hi associen voluntàriament. Això permet una col·laboració activa dels pares i mares en aspectes importants del funcionament del centre. A l’escola Barrufet, el percentatge de famílies inscrites a l’AMPA supera el 90%, una dada que ens satisfà tot i que aspirem al 100%. Ser soci de l’AMPA ofereix l’oportunitat de participar activament, assistint a les assemblees i formant part de les comissions de treball (responsables de preparar, entre altres, el servei de menjador, les activitats extraescolars, els casals d’estiu o l’acollida al matí). Per descomptat, pertànyer a l’AMPA dóna dret a ser membre de la Junta Directiva que, regularment, es reuneix amb el Claustre de mestres en els anomenats Consells Escolars, l’espai on famílies i professorat aborden els temes rellevants de la nostra escola. Ser soci de l’AMPA implica una quota anual, amb la qual es fa front a les despeses que comporta estar adherits a la FAPAC (Federació d’Associacions de pares d’alumnes de Catalunya) i es cobreixen les quotes d’assegurances, les quotes de les associacions i les despeses que generen la revista i la festa de fi de curs. En el nostre cas, l’AMPA gestiona també el que anomenem les despeses de funcionament, és a dir, la totalitat de les despeses que comporta l’escola i l’educació dels nostres fills i filles. Tot i que el Departament d’Educació considera suficients els diners que aporta, des de l’AMPA creiem que per poder oferir una educació de qualitat calen, entre d’altres consideracions, més recursos econòmics. Aquesta quota mensual, idèntica per a tots els nens i nenes, possibilita dur a terme el projecte educatiu de l’escola i fer viable una educació de qualitat i no discriminatòria. Amb aquesta quantitat l’escola paga els llibres dels nens i nenes, la part del material escolar que no es pot finançar amb els diners que aporta l’administració, la piscina, les sortides escolars i les colònies, entre altres. Es garanteixen, així, els principis clau del projecte Barrufet: la solidaritat, la igualtat i la cohesió perquè mai cap alumne quedi exclòs d’activitats per manca de recursos econòmics. Contràriament al que es podria pensar, aquest tipus de funcionament que els pares i mares de l’escola Barrufet hem decidit lliurement impulsar i mantenir, abarateix costos a les famílies (la compra massiva de llibres surt millor que el seu abonament individual, per exemple) i pot resultar, al capdavall, més econòmic per a les famílies que el pagament fraccionat de llibres, material i les diferents activitats. Per mantenir una AMPA forta us demanem la vostra implicació. Participeu en l’AMPA, feu-la progressar. L’escola i les famílies establim, en la majoria de casos, una llarga relació de nou anys. Quant més fluïda i intensa sigui, més beneficiosa esdevindrà per els nostres fills i filles.

opinió

DISLÈXIA El Trastorn Invisible El passat dilluns 19 d'abril la Neus Buisan, presidenta de l'Associació Catalana de la Dislèxia, va oferir la xerrada: “Dislèxia: Per què em costa tant aprendre?” a l'aula d'anglès de la nostra escola. En aquesta xerrada es pretenia donar una visió general d'aquest i d'altres trastorns d'aprenentatge que poden experimentar els nostres fills i filles al llarg de la seva vida escolar. Amb l'assistència d'una cinquantena de pares i mares d'aquesta i d'altres escoles, així com d'una representació de l'equip de mestres de Barrufet, es van donar unes breus nocions generals per tal d'ajudar a entendre i reconèixer aquest trastorn que sovint passa desapercebut i que genera un alt index de frustració entre els nens i nenes afectats que no entenen el que els hi està passant i que poden acabar amb una pobre imatge de si mateixos i una baixa autoestima si no reconeixem quin és el seu problema. La dislèxia es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel ligència i la seva edat cronològica. Es manifesta · amb una dificultat d'automatització especialment en la lectura, l'ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic. Què seria típic? Les dificultats a l'hora d'aprendre seriacions (tots sabem dir els mesos de l'any, proveu a ferho amb el mateix ritme però al inrevés), dificultats per aprendre les taules de multiplicar, dificultats per aplicar les regles ortogràfiques (les coneixen però com no les automatitzen no les apliquen), molta lentitud a l'hora de llegir, poca comprensió dels textos llegits, ... A nosaltres, els adults, també ens costa entendre aquest trastorn invisible. La mateixa Neus Buysan, dislèxica, comentava la sorpresa d'alguns companys de feina al assabentar-se de la seva “condició”... “ah!..doncs no ho sembles pas!”... efectivament, aquests nens i nenes no tenen taques ni erupcions però esdevenen nens i nenes incompresos dels que sovint sentim: “cal que s'esforci més”, “ja madurarà”, “té més ganes de jugar que no pas de treballar”,...

Cal entendre que els dislèxics tenen una manera diferent d'aprendre i el sistema educatiu actual, basat en lectoescriptura, no els ajuda. Els nostres fills o alumnes s'han d'enfrontar amb un sistema educatiu que espera que aprenguin a llegir i a escriure dins d'uns terminis establerts i amb suficient habilitat per afrontar els estudis posteriors. Quan no ho fan, cal analitzar correctament les causes i aquí és on entra la importància de la detecció precoç de possibles trastorns d'aprenentatge. La col·laboració de tots els elements implicats en l'educació dels nens i nenes (pares, professors, administració) és vital. Els i les mestres han d'adaptar els objectius d'aprenentatge a la diversitat d'alumnes que tenen a l´aula. Cal fer grans adaptacions dins de l'entorn escolar per acollir a aquests nens i nenes?.. no.. de fet sorprèn el que s'aconsegueix si es tenen en compte petites coses: – No fer-los llegir en públic si no ho desitgen – No penalitzar els exàmens per ortografia o per omissió de lletres. Pactar sobre quines faltes es penalitzaran i quines no – No fer copiar tots els enunciats – Donar més temps a l'hora de fer exercicis – Valorar la possibilitat de fer algun examen oral – Permetre que puguin completar apunts/agenda amb els d'un company o companya – ... Podeu trobar molts més consells a: http://www.xtec.cat/serveis/eap/a8900271/consells.pdf Ampa, Escola Inclusiva, mares, pares, mestres, els membres d'aquesta petita comunitat som els que tenim a les nostres mans ajudar a aquests nens i nenes i cal treballar plegats ja que a tots i totes ens interessa el mateix: el seu benestar. Més informació a l'Associació Catalana de la Dislèxia: http://www.acd.cat

llengua

TALLERS DE LLENGUA A L’ESCOLA

n dels objectius de l’escola és que les nenes i els nens facin seu el procés d’aprenentatge i que en siguin els i les protagonistes.

Des de fa una colla d’anys a l’escola es realitzen els tallers de llengua. Aquesta estructura organitzativa permet la possibilitat de treballar amb grups reduïts per tal que tothom pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats a la vegada que potencia la col·laboració, l’autonomia, la interrelació amb altres mestres i altres companys i companyes. Treballant conjuntament els i les mestres de cada cicle amb els alumnes de pràctiques, programem i dissenyem les diferents activitats que fem als tallers. Els tallers tenen un determinat nombre de sessions depenent dels cicles i són d’una durada aproximada de dues hores. Els tallers de llengua s’organitzen per cicles: inicial, mitjà i superior. És una activitat molt engrescadora, on tothom hi gaudeix i de la qual ens fa molta il·lusió parlar-vos. Cal dir que, a més de seguir cada taller uns objectius específics del currículum de llengua, també ens ajuden en l’educació en valors i en una manera diferent d’entendre l’ensenyament- aprenentatge.

llengua

Tallers de llengua a cicle inicial

Quan arriba el dimecres al matí tots i totes estem il·lusionats per començar una setmana més els tallers de llengua. Els fem per grups d’uns 12 nens i nenes de primer i segon. Al llarg de cada curs es fan dos torns de 10 tallers cada torn, o sigui que en un curs en fem 20 i en tot el cicle, 40!!!! Aquest curs els tallers que hem fet i estem fent són: Contes; Dictats muts; Poesia visual; Dites i refranys; Instruccions de joc; Fem cartes; Conversa -botigues; Cançons amb tornada (anglès); Anuncios publicitarios (castellà); Representació de conte; Poesies que es mengen; Codis escrits; Contes a partir de les cartes de Propp; Notícies – diari; Xarades; Acròstics; Animal Fun Com ja veieu en fem forces i ens agrada aprendre coses de llengua d’aquesta manera. En alguns hem de parlar força, en d’altres hem d’escriure, en d’altres memoritzar, conversar, inventar... però el més important és que aprenem tots i totes junts, ens ajudem i ens ho passem molt bé. Ara us en explicarem alguns.

En el de poesia visual, en una part del taller, treballem amb un ordinador portàtil i ens agrada molt. Mireu a partir de les lletres quines figures més divertides fem.

llengua

El de representació de conte ens agrada molt, perquè ens disfressem i l’anem a fer als nens i nenes de parvulari. Fem el conte dels 3 porquets.

Narrador i narradora. Porquet gran/mitjà /petit. La mare, el llop. Atenció que tots i totes ens aprenem bé el guió!

Sabíeu que també fem de periodistes? En el taller de Notícies-diari entre tots i totes fem un diari amb portada i contraportada, escrivim notícies inventades o reals, amb seccions per a cada notícia i amb il·lustracions.... Després el publiquem per a cada classe i... a llegir!!!!

Això de fer tallers de llengua... • Ens divertim i variem de feines. • Tots els tallers que ens proposen són divertits! • Tots ens ajudem: mestres, companys i companyes... • Aprendre coses de llengua així m’agrada molt. • Després podem explicar als pares i mares coses interessants. • Aprenem llengua d’una manera diferent. • Juguem amb les paraules, amb les lletres, fem poemes... ENS AGRADEN MOLT!!!!

llengua

Tallers de llengua a cicle mitjà

Fem cinc tallers de llengua. Estan formats per grups de 12 nens i nenes de tercer i quart. Tenen una durada de tres sessions d'una hora i mitja cada una i els fem tots els dijous al matí. En els tallers ens ho passem molt bé; aprenem moltes coses, ens ajudem entre nosaltres i ens relacionem amb nens i nenes d'altres classes. No ens pod em estendre per explicar-vos tot el que fem en cada un d'ells. A continuació us en fem cinc cèntims.

“Es tracta de visualitzar un vídeo, fer un guió dels diàlegs i posar la veu als personatges. Ha estat un taller molt divertit que fem en grups de tres o quatre nens i nenes”

Hem après cançons i contes en anglès.

“Hem fet de periodistes. Primer havíem de pensar una notícia i escriure-la en un full en brut, després l'escrivíem a l'ordinador i corregíem les faltes i fèiem els últims retocs. Seguidament la mestra les posava a la pantalla gran i les col·locava com si fos un full de diari. Per últim imprimíem el full i en fèiem còpies per a totes les classes. El diari es diu INFOMITJÀ”

Al taller de teatre hem practicat el castellà, ens hem après un guió, hem actuat, ens hem disfressat, ens hem divertit i ens han aplaudit.

Al taller de poesia hem recitat i hem après diferents poemes molt bonics.

llengua

Tallers de llengua a cicle superior

Ens agrada fer tallers de llengua perquè: Pots fer diferents tallers. Les activitats són molt interessants. Treballem en petit grup i pots aprendre millor fent coses diferents. Fem coses divertides amb els companys i companyes dels altres cursos del Cicle Superior. Fem llengua i ens ho passem bé.

Taller de periodisme (vídeo)

Fem servir els ordinadors.

Fem entrevistes per l'escola i les gravem en vídeo.

Aquests són els tallers que hem fet aquest curs:

Taller de periodisme (web) Hem d'anar per les classes i preguntar si tenen alguna notícia i després passar-ho a l'ordinador i quan acabem ho posem a la web.

Taller de còmic És un taller molt divertit on s'ha de crear una història en forma de còmic i il·lustrar-la.

Taller de filosofia Parelem i escrivim sobre diferents coses com per exemple com ens definim a nosaltres mateixos.

Taller de personatges El món dels personatges tracta de fer treballs escrivint sobre personatges famosos.

El món de la fantasia Llegim i escrivim fragments d'històries fantàstiques a partir de propostes de Gianni Rodari.

El món de l'autor Llegim un paràgraf de Jaume Cela i després fem un text amb la mateixa idea però ens l'hem d'inventar.

2 coneixement del medi COM APRENDRE DEL NOSTRE ENTORN? El coneixement del medi des de la vessant del projecte i del centre d'interès

L'àrea de coneixement del medi, curricularment, ve marcada des de la vessant social i la natural.

uè podem fer per representar totes aquestes idees del món que ens envolta?

• Incentivar l'interès per l'objecte d'estudi • Expressar i compartir idees, dubtes i explicacions • Organitzar idees, discutir-les i validar-les • Estimular noves preguntes i buscar noves dades • Establir relacions amb les noves idees. Per tal d'aconseguir tots aquests objectius cal que el docent i l'alumnat parteixin d'una pregunta mediadora, la qual crearà una curiositat que els permetrà arribar a l'objecte d'estudi. Quines característiques tenen aquestes preguntes? • Han de ser obertes per tal que es puguin formular hipòtesis i no donar un únic punt de vista. • Aquestes preguntes poden ser formulades tant per l'alumnat com pel professorat. • Tenen la finalitat de reelaborar idees i no arribar a conclusions preestablertes.

La formulació d'aquestes preguntes permet l'habilitat de descriure (explicar com és), definir (explicar què és), explicar (explicar com funciona) i justificar (explicar per què). A partir d'aquestes representacions mentals, l'alumnat ha d'anar observant i experimentant per tal d'anar creant el seu propi pensament. Tota aquesta explicació portada a la part pràctica ens condueix a treballar per projectes i/o centres d'interès. En qualsevol cas partim sempre dels coneixements previs que té l'alumnat i dels seus interessos. Aporten informació sobre el que s'està treballant per tal de poder extreure la que ens interessa. Entre tots elaborem un petit índex que ens servirà de guió del nostre estudi. Hem de dissenyar un plà d'acció, és a dir, hem d'organitzar les accions que farem i preveure les seqüències temporals així com la distribució de la feina; alhora hem de fer una previsió de les fonts d'informació i dels materials, els espais i el temps necessari. La diferència més important entre ambues metodologies és la tria del tema que es vol estudiar. En el centre d'interès el tema d'estudi ve donat pel docent, i en el cas del projecte el tema ve donat per l'alumnat. Les dues modalitats permeten desenvolupar totes les estratègies anteriorment anomenades.

coneixement del medi

A la classe tenim grills!!

Els nens i les nenes de primer tindrem grills a la classe, d'aquesta manera els podrem observar i veure tot el que van fent. Primerament ens plantegem què és el que necessitarem per poder-los tenir, i fem un llistat de tot el que necessitarem per poder tenir un terrari adaptat als grills. Aquesta conversa queda reflectida en un mural conjunt. També ens imaginem com poden ser els grills i els dibuixem.

Ens agradaria que a casa sabessin aquesta gran notícia, i per parelles fem una nota a les famílies on expliquem que a la classe tindrem grills i el material que ens cal. Ens formulem la següent pregunta: què poden fer els grills?A partir de les hipòtesis que plantegem fem una graella on anirem verificant, per mitjà de gomets, si és cert o no.

coneixement del medi

Finalment posem en marxa el terrari amb tot el material que hem aportat.

Posem la sorra

Aboquem terra sense adob

Tallem una ampolla i l'omplim de terra perquè les femelles puguin pondre els ous

Tallem escorça per fer rampes

Preparem les casetes perquè es puguin amagar

Aixafem el pinso i el posem en un platet.

Preparem l'abeurador amb un tub d'assaig i cotó fluix.

Ja el tenim a punt!!

coneixement del medi

Coneixem les tortugues Els nens i les nenes de P3 de la classe de les tortugues al principi de curs vam fer un gran treball en forma de centre d'interès sobre el nom de la classe.

En primer lloc, vam anar dient coses que sabíem de les tortugues, per tal de partir dels coneixements previs dels nens i nenes, i després vam estar pensant quines coses ens agradaria saber sobre aquests animals. Vam esbrinar unes quantes coses sobre aquests animals: quines són les característiques físiques dels animals, on viuen, què mengen, com es reprodueixen, com es relacionen, si juguen entre elles... Un bon dia un nen de la classe ens va portar una tortuga perquè entre tots en tinguéssim cura. Així que vam estar pensant on la podíem posar. Vam estar estudiant on vivia aquesta tortuga segons les característiques que tenia i les fotos que teníen a la classe. Viu a la terra? O viu al mar? O potser viu en el riu?

• té la closca planetai rodona • té urpes • té dues ratlles vermelles a les galtes

coneixement del medi

Així que aquesta tortuga viu al riu! Llavors on la posarem a viure a la classe? Entre tots li vam buscar un lloc per viure i vam crear-li un clima que fos el més semblant possible al del riu on viuen. Van pensar que podien agafar pedres del pati perquè hi pogués caminar per sobre i per jugar-hi. Després vam veure que necessitàvem dues pedres grans per tal que pogués sortir de l'aigua si no tenia ganes d'estar-hi. El fet de tenir la tortuga a la classe ens va servir molt per tal de poder veure en directe com són les seves característiques que prèviament havíem estudiat. Ens vam poder fixar en la closca, les potes, la cua, els ulls, el nas, la boca...

• les tortugues tenen closcai és dura • serveix perquè puguin dormir • i perquè quan tenen por es puguin amagar

Volíem saber si la tortuga tenia dents o no! I com ho podíem fer perquè la tortuga obrís la boca per veure-ho? • li podem donar gambetes • o pernil dolç que el meu pare diu que els hi agrada molt

Però la tortuga no obria la boca. Així que se'ns va acudir que si la fèiem enfadar potser obria la boca. I ... efectivament! La tortuga va obrir la boca i vam poder veure que no tenia dents, però que tenia una llengua molt gran i llarga. També vam observar que no menjava. Durant tots els dies que la vam tenir a la classe no va menjar. Per què? Estava trista? No tenia gana? Doncs no! Estava hivernant.

Vam descobrir moltes coses de les tortugues partint del seu interès i del que ells ja sabien. Hem descobert un nou animal que ens ha fascinat a tots i totes i hem conegut quin és el seu entorn. Entre tots vam anar elaborant un mural amb tota la informació que anàvem obtenint i de tot allò que vam aprendre.

19 17

expressió artística

L'ART NO TÉ EDAT!

“Vam sentir la tristesa que teníem i la vaig treure al paper”

ormalment, a les escoles s’acostuma a treballar l’educació visual i plàstica a partir d’activitats inconnexes, sense un fil de seguiment, sense tenir en compte una evolució d’aprenentatges acumulatius; sovint l’educació visual i plàstica es fa per sortir del pas. A l’escola, pretenem treballar a partir de la vessant plàstica per tal de potenciar capacitats implícites en l’evolució de l’infant al llarg del seu procés d’aprenentatge.

No només l’aprenentatge de tècniques noves, el respecte pels materials, potenciar la creativitat... són els únics objectius que ens proposem quan treballem aquesta matèria. Pensem que el coneixement de nous i noves artistes plàstics, potenciar la capacitat d’observació i anàlisi, potenciar la capacitat crítica dels nens i nenes i afavorir la seva autoestima són alguns exemples de les moltes coses que es poden treballar en l’educació visual i plàstica i amb caràcter interdisciplinari. A la nostra escola, sempre hi és molt present. A continuació us presentem alguns exemples d’activitats per treballar en qualsevol cicle (l’art no té edat!). Tot i que són activitats adreçades a educació infantil i a cicle inicial es poden treballar i adaptar a altres nivells. En aquesta ocasió els protagonistes són: l’art romànic del MNAC i Pablo Picasso. Mireu què fem a l’escola!.

coneixement del medi

expressió expressió artística artística

Sóc un animal fantàstic: mig lleó, mig àliga, Em dic GRIU.

A P-5, el protagoni

l’art Romànic del MN

una aproximació molt dinàm acurada conduïda per monitoratge un titella com a fil conductor, p reconèixer als nens i nenes dif trets característics del romànic c Ens agrada pintar!!!

La nostra proposta plàstica pel parvulari és força rica i variada. Hem de pensar que en aquestes edats és el seu mitjà d’expressió més proper, directe i sense prejudicis. La plàstica gira al voltant de totes les activitats que fem i a més a més se n’organitzen d’específiques als tallers setmanals de P-4 i P-5 que es duen terme amb l’ajuda incondicional de les famílies, a qui des d’aquestes pàgines volem agrair-los aquesta col·laboració tan fantàstica. Dins d’aquests tallers també es fan petits treballs plàstics d’alguns artistes.

A P-3 ens apropem a l’obra de Joan Miró

Dues setmanes abans de fer la vis rebem una carta a la classe on en ens convida a conèixer els persona

Es fa una lectura de les imatges, e També a P-3 es treballa en petits grups barrejant les les tècniques que feien servir per dues classes. artistes... per tal que els nens i le D’altra banda, també tenim assignat arribin a cada al curs el ja sàpiguen què h museu treball d’un artista plàstic que es treballa enuns un coneixements previs. tinguin moment determinat del curs a partir de la visita d’un Amb tot aquest treball fet, sempre museu. cosa per descobrir, arriba el dia de dia és fantàstic! D’entrada, tan so troben amb un museu monumenta d’obres per descobrir que ara veu dimensions i al natural: quines sorpresa i emoció; això no ve la rebuda que

A P-4 treballem en Sol Lewitt

expressió artística

A P-5, el protagonista és

l’art Romànic del MNAC, una aproximació molt dinàmica i acurada conduïda per monitoratge i amb un titella com a fil conductor, per fer reconèixer als nens i nenes diferents trets característics del romànic català.

Sóc en Jeroni, sóc un joglar!!!!

Dues setmanes abans de fer la visita al museu, rebem una carta a la classe on en Jeroni, un joglar, ens convida a conèixer els personatges del MNAC. Es fa una lectura de les imatges, es situa l’època, les tècniques que feien servir per pintar aquells artistes... per tal que els nens i les nenes quan arribin al museu ja sàpiguen què hi trobaran i tinguin uns coneixements previs. Amb tot aquest treball fet, sempre es deixa alguna cosa per descobrir, arriba el dia de la visita: aquest dia és fantàstic! D’entrada, tan sols arribar es troben amb un museu monumental i amb un munt d’obres per descobrir que ara veuran en grans dimensions i al natural: quines cares de sorpresa i emoció; això no té preu! Després ve la rebuda que ens fa la Rosa,

una àvia de l’escola, molt estimada, que ens convida a gaudir de la nostra estada i sempre ens fa un obsequi, i més tard, l’acollida per part del monitoratge del MNAC que conduirà la nostra visita pel museu i tan sols començar ja ens fa emocionar quan coneixem en Jeroni en directe i entre tots i totes li cantem la seva cançó. Ara toca observar, mirar, gaudir, participar activament en les converses, respectar el torn per parlar... vaja! un treball visual i de comunicació molt ric i fabulós. Ens ha agradat tant!!! Durant les properes setmanes, a l’escola també anirem treballant sobre allò que hem vist i farem les nostres pròpies produccions. No us les perdeu, són molt riques i creatives. Som uns i unes artistes!!

Éssers fantàstics, éssers reals, colors i sanefes fets fa mil anys. Éssers fantàstics, éssers reals, no els espantem ara, estan encantats.

expressió artística Treball conjunt de l'obra de “Les Menines” de Picasso Aquest curs en el cicle Inicial hem treballat en Picasso. Cada dos anys el cicle el treballa, fent un petit projecte sobre la seva biografia, una sortida al Museu Picasso i diversos treballs sobre l'artista esmentat. Vam iniciar el projecte fent un petit Power Point on s'explicava una mica d'història sobre la seva vida i la seva trajectòria artística (incidint en les tres etapes més conegudes de l'artista: època rosa, època blava i cubisme). Posteriorment es feia una sortida al Museu Picasso, on podíem visualitzar i analitzar alguns dels treballs de l'artista, però aquesta vegada els originals. A partir de la sortida (i dels treballs realitzats en el taller del Museu) es van realitzar diversos treballs relacionats sobretot amb l'època blava i cubista d'en Picasso; un treball en què havien de fer una interpretació personal sobre el quadre de les Menines (primer comparant el de Velázquez amb el d'en Picasso) i a posteriori la interpretació en ceres en un suport de paper de la versió d'aquest darrer. Després d'aquesta feina se'n fa una altra de relacionada amb l'època blava, aquesta vegada una interpretació més lliure on l'única premissa era treballar amb colors freds (gamma de blaus) i fent aparèixer una temàtica trista en les seves produccions.

A continuació us presentem una mostra de tot el procés dut a terme durant el treball realitzat sobre en Picasso.

“M'agrada dibuixar amb puntets perquè vaig més ràpid i és divertit!”

“M'agrada fer collage perquè és divertit retallar

L'exposició de les feines una vegada confegides en gran i petit mural (ja sigui exposició de classe com de tot el cicle), és la darrera fase del treball proposada. Creiem que un petit projecte plàstic no només pot quedar en la producció d'una feina, sinó que hi ha tot un treball abans i després del que és pròpiament la producció artística; ensenyar obres i biografia de l'artista que es treballa, confegir les produccions aplicant el màxim nombre de tècniques possibles i l'anàlisi posterior de les pròpies produccions (observar, analitzar i opinar) prenen també un paper molt important i fins i tot imprescindible per dur a terme un projecte complet i del tot productiu.

“Un autoretrat cubista!”

matemàtiques

FEM MATEMÀTIQUES!

om diu la Maria Antònia Canals en el seu últim llibre “Converses matemàtiques”, la matemàtica és l'art de fer pensar a través de l'experiència. Sempre, a la nostra escola, el llenguatge matemàtic ens ha servit per conèixer l'entorn i per poder donar sortida a aquelles qüestions que ens plantegen un problema i que necessiten una solució. El nou currículum, tant d'infantil com de primària, ens parla del treball per competències o capacitats com a eix vertebrador de tot l'aprenentatge. Això fa que ens continuem plantejant un aprenentatge global on es puguin interrelacionar la matemàtica, els diferents llenguatges, l'entorn... En el dia a dia de l'aula, des de P3 fins a sisè, intentem que les matemàtiques siguin una eina útil i divertida. Tot això, però, no vol dir que al darrera no hi hagi una feina ben estructurada i pensada per tal que els infants puguin avançar en els seus coneixements matemàtics. Tot plegat ens porta a buscar activitats i organitzar l'aula de tal manera que els nens i nenes puguin comparar, classificar, ordenar, definir, mesurar, comptar, fer transformacions, descriure, fer estimacions i comprovacions, representar, trobar diferents estratègies, saber comunicar i justificar els seus raonaments.

Moltes vegades, ens pensem que els infants no saben matemàtiques perquè no són capaços d'utilitzar el llenguatge específic de la matèria o calcular com ho hem fet “tota la vida”, però ells tenen nocions matemàtiques des de ben petits ( saben quants anys tenen, el temps que tenen per jugar a la play, quant triguen per anar de casa a l'escola, la forma que té l'entrepà...). Fem matemàtiques en moltes situacions i no en som conscients perquè encara associem matemàtiques només al càlcul escrit fent servir uns algorismes ( manera de resoldre les operacions) concrets, comptar com a cançoneta... L'escola intenta plantejar les matemàtiques tot tenint present que els infants no perdin la curiositat que tenen des d'un principi per descobrir coses noves i intentar que segueixin preguntant-se “per què...?”. Es plantegen activitats on hagin de participar de manera activa, manipulant materials adequats, proposant diferents estratègies, acceptant diferents visions a l'hora de plantejar com resoldre el que tenen davant, que utilitzin els aprenentatges que van adquirint i que siguin capaços de comunicar els seus raonaments i plantejaments.

matemàtiques

En començar el curs els nens i nenes de la classe dels cargols vam fer una activitat per preparar un terrari on viurien els nostres cargols. Hem valorat que aquesta activitat molt global podria ser un bon exemple per explicar com fem servir les matemàtiques en la vida d'una aula de P-3. Després d'interpretar entre tots i totes un dibuix de com organitzar un terrari, ja haviem decidit què necessitàvem: “una capsa transparent i gran”, pedres, terra i fulles seques. El material estava preparat, després d'observar-lo, vam dir:

• Hi ha moltes pedretes petites. (quantitat) • Per posar la terra podem fer servir les pales de jugar al pati. • Al pati hi ha fulles seques, en necessitem moltes perquè el terrari és gran(grandària) • Primer (ordinal) hem de posar les pedres, després la terra i al final, a sobre, les fulles (hem tornat a interpretar la fotocòpia que tenim de com organitzar el terrari)(seqüència d'ordre) • No podem fer-ho tots/es alhora, som molts (quantitat) Vam decidir que aniríem sortint de 3 en 3, molts sabien quant eren 3 (Els infants d'aquesta classe tenen 2 o 3 anys). (comptatge)

Vam començar el procés.

Primer les pedres

Després la terra Quantes pales necessitem per posar la terra? 3, cada nen o nena necessita una pala.(Relació quantitativa) Anem a buscar les pales al pati i les comptem: 1, 2, 3 La terra la posem a sobre de les pedres. (nocions espacials)

matemàtiques Al final posem les fulles seques, anem a buscarles al pati, en necessitem moltes, cal posar-les a sobre de la terra, per tot arreu (per tota la superfície, geometria).

JA TENIM EL NOSTRE TERRARI A PUNT!

Ara hi posarem els cargols. Tenim molts cargols. Quants en volem posar? No poden viure apretats un sobre de l'altre.

• • • • •

Pocs, no. Jo sé quant són nou, que són molts. Mireu (posa 9 dits, tots i totes l'imitem) Amb l'ajuda de tots comptem fins a 9. 1,2,3,4,5,6,7,8,9 Ja està

Després vam fer un mural amb fotografies de l'activitat i el vam posar al passadís. Els infants l'explicaven a les famílies i servia per recordar i explicar la feina. Ara forma part del llibre de la història de la classe i encara, a estones, gaudim mirant aquestes fotos.

matemàtiques Les nenes i nens de quart hem estat estudiant les fraccions i com sempre hem començat parlant de què en sabem. Sabíem que les fraccions eren partir figures en parts, però no sabíem que havien de ser parts iguals. Si volem escriure una fracció hem de fer servir dos números que s'escriuen un damunt de l'altre amb una línia entre els dos. Cada un d'aquests números té un nom: el numerador i el denominador. Això és una fracció .

La part pintada s'escriu ¾. Ens van proposar fer fraccions amb els papers. Al principi no ens sortia gaire bé perquè no ho enteníem. Després vam entendre, fent servir el paper, que una fracció s'ha de fer en parts iguals i ens va sortir millor.

Un geoplà es fa servir per estudiar geometria, encara que en aquest cas l'hem utilitzat per treballar les fraccions. L'activitat que vam fer consistia a aprendre fraccions d'una manera diferent. Havíem de buscar una quarta part de les figures que teníem dibuixades al paper i ho havíem de fer al geoplà. Hi havia més d'una possibilitat, depèn del quadre que ens miràvem.

També hem après a calcular la fracció d'una quantitat. En una classe de 24 nens i nenes sabem que tres quartes parts són nenes, quantes nenes hi ha?

Per fer-ho, primer vam doblegar el paper per la meitat i després ho vam marcar amb retolador, llavors vam començar a doblegar-ho altra vegada per la meitat i així ja teníem quatre parts iguals. Vam anar fent meitats del que teníem i ens van sortir moltes parts. Hem descobert que les matemàtiques no només les fem servir a l'escola, sinó que a la vida les fem servir i no ens n'havíem adonat. Les fraccions ens les podem trobar en les hores del rellotge, quan anem a comprar i demanem mig quilo de maduixes, una ampolla de mig litre d'aigua... De vegades no són exactes. Per exemple, “he escrit mig full” Al menjar també ens podem trobar fraccions, com els formatgets, la xocolata...

Primer repartíem 24 paperets en quatre parts iguals i llavors vèiem que a cada part hi havia 6 paperets, per tant si només en volíem 3 fèiem 3 x 6 = 18 i aquest és el nombre de nenes que hi ha en aquesta classe. Amb materials diferents hem comparat fraccions i hem vist que n'hi ha que no ens semblaven iguals però després hem trobat que sí que ho eren. Hem trobat que:

1 = 12 24 2

3 = 1 4 12

les festes

AUCA DE FESTES!

a celebració de les festes a l'escola es planteja com una forma lúdica de transmetre el saber i la cultura popular catalanes i com una manera d'ajudar els nostres nens i nenes a conèixer les tradicions i creences del nostre país. Les festes ens ajuden a crear un esperit de cohesió i de treball comú entre l'alumnat, famílies i els mestres que dóna l'oportunitat a tothom d'expressar-se i comunicar-se. En aquest sentit, tenim creades comissions que s'encarreguen de lligar i coordinar idees i actuacions. Tot el professorat participa d'una comissió i cadascuna d'elles està composta per representants de tots els cicles. També els pares i mares es distribueixen les tasques que cal fer en les festes de final de curs. Són uns moments ideals per establir relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa i entre grans i petits. Per Carnestoltes, per exemple, ballen les nenes i nens de 6è i 5è amb P3 i P4 respectivament o per Sant Jordi comparteixen tallers nens i nenes de diferents edats. Es creen uns vincles entre ells i elles que fomenten uns valors molt positius per al seu desenvolupament social i afectiu. El fet que les famílies s'impliquin en les festes més significatives de l'escola afavoreix la cohesió, que és fonamental per al desenvolupament global dels nens i nenes. P4 Balenes, 4t Éssers fantàstics i 6è B!.

nadal

Educació Infantil i Cicle Inicial fan cagar el tió amb molta il·lusió.

les festes

carnaval

Uns mesos abans, votem per saber de què ens disfressarem

Les ordres del Carnestoltes obeïm i amb diferents complements a l escola venim.

D’aventura ens hem disfressat i molt bé ens ho hem passat.

Com cada any els i les mestres, ens fan una representació teatral, la del 2010 els hi ha quedat genial.

Tant per Sant Jordi com per Carnaval, una bona ballada no pot faltar.

les festes

sant jordi

Per Sant Jordi, a l escola, és festa gran. Fem tallers des dels petits, fins als més grans.

Els pares i mares ens vénen a ajudar i... a canvi els convidem a esmorzar.

Roses, escuts, collarets de pasta, jocs diversos, monstres pintats, malabars i sang de drac, aquest dia tot s hi val.

La tarda és més tranquil·la, la reservem a la dansa i a la poesia.

les festes

final de curs

El cursos ha acabat i, al pati, fent una festa ens hem trobat.

5è, que molt ho ha practicat, fa un número del Flic-Flac.

Pels nens i nenes de 6è és un dia especial, per això el comiat és tal com cal.

Els pares i mares de 6è, en un saborós sopar i un emotiu comiat, desvetllen el seu secret més ben guardat.

Música, jocs, tómbola, petards, circ, teatre, fanalet, amistat, màgia, berenars i sopars... És la festa que organitza l’AMPA per acabar.

participació i autoavaluació

PARTICIPACIÓ I AUTOAVALUACIÓ

om es concreten aquests principis generals en la vida quotidiana del centre? És evident que participar es fa de manera diferent a P3 que a 6è i també que la manera de participar és diferent en una festa, en una sortida, en els consells o en la dinàmica de les matèries. En el PEC es recull “Entenem l’ensenyament com un procés que ha de promoure en l’alumnat capacitats que els ajudin a créixer en el coneixement propi, en la llibertat personal, la creativitat, el sentit crític i també en el sentit de la responsabilitat social”. A l'escola creiem que l’autoavaluació és una eina bàsica en aquest procés. Les autoavaluacions representen doncs, un moment important en la vida participativa de l'escola. En format paper, com coneixeu, s'inicien a primer, però és evident que és una aspecte que es treballa de manera oral des que les nenes i nens comencen a l'escola. Us explicarem com entenen els nens i nenes la participació en els consells d’aula i d’escola i què n’opinen de l’autoavaluació.

Educació infantil En començar el curs, vam proposar als nens i nenes de pensar quines coses podríem fer perquè a la nostra classe hi hagués bon ambient. Entre tots i totes vam decidir escriure unes normes per posar-les en un mural de la classe per tal d'anar-les recordant. També vam decidir buscar un títol per aquest racó i vam triar: “FEM-HO BÉ! ”. De tant en tant anem parlant i entre tots i totes fem una autoavaluació de com ens funciona: verd (excel·lent), blau (xip-xap) i vermell (hem de millorar).

Rotllaneta a P5

En aquest racó també hi tenim la llibreta del consell d'escola.

participació i autoavaluació Què és el consell d'escola pels nens i nenes de la classe dels ratpenats (P-5)?

Consell d'escola

“És com una reunió, on ens trobem tots els nens i nenes de l'escola. De P-5 hi anem dos de cada classe, un nen i una nena, ja que som els més petits i així estem acompanyats”. “Allí aprenem a parlar de problemes que tenim a l'escola, al pati, de normes (com posar bé els patinets) i també portem notícies”. “Les notícies les portem a una llibreta, a vegades ho escrivim nosaltres i a vegades ho escriu la mestra”. “Quan hem de decidir alguna cosa primer ho parlem al consell de classe, que és el mateix però només hi som nosaltres, i els encarregats ho expliquen al consell d'escola”.

El consell d’escola i el consell de classe En aquest article sobre el Consell d’escola i de classe hi trobarem expressat el que cada grup de nens i nenes de la classe Fons Marí entenen que és la participació dins de l’escola. Mentre anem llegint el que han dit cadascun dels grups anirem constatant com van fent seus tota una colla de valors de competència social com són: La participació, el diàleg, la col·laboració, el respecte, la tolerància, l’assertivitat; condicions imprescindibles totes elles per anar-se desenvolupant com a persones i per tant anar assolint la finalitat bàsica de la seva etapa educativa, que no és res més que adquirir “les eines necessàries per entendre el món i esdevenir persones capaces d’intervenir activament i amb capacitat crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure”.

participació i autoavaluació

Al consell d’escola parlem dels temes que diem a classe. De cada classe hi va un representant i sent els problemes de les altres classes i anota els problemes resolts o bé els que hem de parlar a la classe.

Grup 4

Grup 1 El Consell d’escola és molt important perquè és on solucionem els problemes i tothom ens adonem del que passa a l’escola. Perquè es poden dir les opinions com per exemple el carnaval. El consell de classe és important perquè podem triar el nom de la classe i altres coses i podem solucionar els problemes només amb la classe. Els problemes que més surten són: els lavabos que estan bruts, els nens i les nenes que es porten malament, el pati, on de vegades els que no juguem a futbol rebem pilotades a la cara, etc.

Grup 2

El consell de classe és on tota la classe parla de tot el que passa, on diem tots els conflictes de tota la setmana i hi busquem solucions. A la classe triem un conseller o una consellera perquè un dia es troben tots els consellers i parlen de tot el que passa a l’escola i el que s’hauria de millorar. Quan s’acaba el consell d’escola la setmana següent porten una acta on hi posa tots els consellers que hi han anat, totes les notícies…

Grup 5 El consell és una associació de classe on parlem de les coses que ens passen o bé que fem els de la classe. Parlem dels problemes per intentar arreglar-los i no tenirne més. El consell d’escola és un tros d’associació on parlem entre totes les classes i així podem arreglar els problemes entre tots i així se’n pot assabentar tothom. Si fem consell les coses s’arreglen més fàcilment i no tenim tants problemes. El consell és per avaluar-nos i saber què hem fet bé i malament.

El consell de classe és per explicar els problemes i buscar-hi una solució, i parlar amb la persona que ha fet malament una cosa.

També el consell serveix per l’activitat i la col·laboració.

El consell d’escola és per solucionar els problemes de tota l’escola.

El consell de classe és un lloc per parlar les coses que no ens agraden i que ens preocupen: com rebre cops de pilota, els lavabos bruts… no és per criticar ningú sinó per parlar les coses amb la persona que ho ha fet i dir-li com ho port solucionar.

Grup 3 El consell de classe per nosaltres és una estona on estem tots reunits i diem temes i els arreglem parlant. I hi ha algunes coses que el conseller anota per portar-les al consell d’escola.

Grup 6

També hi ha un altre tipus de consell que es trien dues o una persona de cada classe i s’ajunten per parlar les coses de les classes: com les propostes de carnestoltes, què voldríem berenar, quin tema triar per carnestoltes…

participació i autoavaluació

L’autoavaluació Entenem l'autoavaluació com un procés continuat, que permet a l'alumnat reflexionar sobre el seu progrés i esforç en els aprenentatges, i en la seva actitud vers els companys i les companyes de classe. L’escola planteja l’avaluació com un procés compartit entre mestres, alumnes i pares i mares. Tots plegats progressen en el coneixement de l'esforç i el nivell real del nen/a tant en els aspectes conceptuals, com de procediments i d'actituds.

L'autoavaluació a Educació Infantil Es fa una autoavaluació individual i immediata en finalitzar les activitats o davant de situacions concretes. Es fa una reflexió del grau de satisfacció de l'infant i del seu esforç.... A P5 es planteja col·lectivament. A vegades al final de cada projecte s'utilitza una gràfica o bé es fa en una conversa; parlem de si ens ha agradat o no el projecte treballat i si hem après coses noves o no.

L'autoavaluació a Primària Es duu a terme en moments diferents:

continuació escrivim un comentari per matèria i aquest procés el fem amb totes les matèries. Després cada mestre/a escriu el que pensa, en què pots millorar i si ens hem avaluat correctament. També t'avalues amb el comportament i amb el treball de l'escola i de casa. L'autoavaluació serveix per : • autocriticar-nos, expressar les nostres dificultats o virtuts. • També per expressar si tenim problemes respecte a la classe o amb el/la professora • Serveix per millorar els teus estudis i les teves actituds davant d'aquests. • Si en alguna matèria et posen regular o un “he de millorar”, vol dir que hauries de treballar una mica més en aquella matèria, però no deixant les altres matèries enrere.

SÍ NO M'ha agradat treballar els dofins He après coses treballant els dofins

Després d’activitats concretes: Tallers, treballs de més llarga durada, per exemple “el conte”, conferències, projectes .... i a final de cada trimestre. Aquesta darrera autoavaluació consta de tres parts: • Reflexió del nen/a sobre l'actitud davant la feina, amb els companys/es i amb la/el mestre, i sobre els aprenentatges de les diferents matèries. • Comentari del/la mestra, és un diàleg amb els nens/es sobre el que han reflexionat. • Comentari del pare i mare. Els nens i nenes diuen: Fem servir l'autoavaluació per reflexionar sobre el curs, i està bé perquè veiem el que fem bé i el que fem malament. També veiem el que pensen els professors de nosaltres. Nosaltres ens avaluem pintant caselles: ho faig molt bé, ho faig bé, ho faig regular i hauria de millorar. A

(Models d’autoavaluacions del Cicle Superior)

l nostre Projecte Educatiu diu : “ L’escola està oberta a la realitat del món d'avui, emmarcada en la realitat actual de Catalunya i arrelada, al barri. Parteixi de la realitat social concreta que viuen els nens i nenes. Vol ajudar a conèixer, estimar i respectar l'entorn pròxim, com a camí per estimar i respectar l'entorn més allunyat” Aconseguir aquest objectiu global de formació requereix una estreta relació amb el món exterior. Per tant, és indispensable i molt important la programació d'activitats periòdiques a realitzar fora de l'escola: visites a museus i exposicions, excursions, aules de natura, colònies... Totes elles contemplades tant des de la perspectiva curricular com des de la d’esbarjo i contacte amb la natura. També en aquestes activitats els nens i nenes aprenen a fer ús de la seva autonomia i de la seva responsabilitat, perquè les situacions en què es troben són diferents a les habituals. Els nens i nenes diuen: “Ens agrada fer activitats fora de l'escola: sortides, exposicions , colònies...” “Entenem molt millor les coses que hem d'aprendre

sortides i colònies

SORTIDES I COLÒNIES

perquè ho veiem, ho toquem... ens donen moltes informacions!”. “Ens ho passem molt bé i podem estar tots i totes junts i podem respirar l'aire lliure etc... “A l'hora d'esmorzar podem jugar en una zona molt mes gran que el pati i ens agraden les excursions de tot el dia perquè podem dinar tots junts” Les classes dels i les elefants, dels lleons i les lleones i de 5è hem parlat sobre les sortides i les colònies que fem a l'escola. Per presentar l'article de la revista ens hem intercanviat preguntes i respostes: Els i les elefants han entrevistat a 5è sobre la seva sortida al Delta del Llobregat. Les nenes i els nens de 5è han volgut saber com els lleons i les lleones vivien l'abans i el després de les seves primeres colònies a l'escola. Finalment, la classe dels i les elefants han estat interrogats pels lleons i lleones sobre que els havia semblat la sortida a la platja. Aquesta forma de treballar ens ha permès d'una banda, conèixer com treballen altres nens i nenes d'edats molt diferents. I per l'altra poden veure el què faran en el futur o recordar el què van fer no fa tants anys.

sortides i colònies

Colònies a Can Sans...

Els lleons i les lleones pregunten i els i les elefants responen 1.Com va anar la sortida de la platja? Bé, va ser molt divertit. Ens ho vam passar molt bé.

2. Van ajudar-vos els nens i nenes de 5è? Sí, ens ho vam passar súper amb els nens i nenes de cinquè. Ens van ajudar molt, anàvem agafats de la mà i ens ajudaven a portar les jaquetes. També ens van ajudar a pujar i baixar del tren.

3. Va agradar-vos anar amb els nens i nenes de 5è? La parella va fer-ho bé? Sí, ens va agradar perquè són grans i són els nostres amics i amigues. Van fer-ho molt bé, perquè ens van ajudar, anàvem xerrant i ens van explicar, fins i tot, secrets.

5. Vau mullar-vos els peus? L’aigua era freda o calenta? Sí, vam anar a la voreta de la mar. Ens vam pujar una mica els pantalons, fins al genoll, per a no mullar-nos. L’aigua estava molt freda, però ens ho vam passar molt bé.

6. Vau trobar petxines? Sí, vam recollir-ne una bossa. També vam trobar un cargol de mar.

7. Què és el que us va agradar més d’anar amb tren? Ens va agradar molt anar al pis de dalt i mirar per la finestra les fàbriques, el mar, un camp de futbol, un tractor...

4. Havíeu anat a la platja abans?

8. Hi havia molta gent al tren?

Sí, a P-3 ja vam anar a la platja amb l’escola però també hi hem anat amb els nostres pares i mares.

No, a l’anada no hi havia gaire gent, però a la tornada hi havia més gent.

sortides i colònies

Els nois i noies de 5è hem entrevistat als lleons i les lleones abans d'anar de colònies a Can Sans, i ens han dit... “Estem molt nerviosos però ens fa molta il·lusió, sobretot el sopar de gala” “Encara no ho tenim tot preparat” “Ens imaginem que la casa serà molt gran amb un camp de futbol” “Serà molt divertit que els pares no ens manin i ens diguin tota l'estona el que hem de fer però farem moltes cartes als nostres pares i mares” “Creiem que les colònies ens aniran molt bé”

I després de les colònies ens han explicat que...

Els hi ha agradat molt les colònies de quatre dies; van conèixer un indi i van fer una gimcana. Han trobat molt a faltar als seus pares i a les seves mares però també s'ho han passat molt i molt bé. Han rebut cartes de casa seva. En aquestes cartes els hi deien coses tendres i carinyoses i que els trobaven molt a faltar. Només van poder fer un joc de nit perquè molts dies va ploure, però van poder jugar amb les plomes de l'indi. Sort que van poder jugar amb els seus amics a fer cabanes i amb el gos de la casa. El menjar estava força bé però era bastant “soso”. El dia del sopar de gala anaven tots i totes molt elegants i les nenes es van pintar els llavis i portaven una flor al cap. L'activitat preferida ha estat fer un coixinet d'olor amb herbes aromàtiques.

Altres activitats que han fet són unes excursions a Viladesens i a Fellines.

sortides i colònies Els elefants volen saber què han fet els amics i amigues de 5è a la sortida del Delta del Llobregat

4. Què heu après en aquesta sortida?

El Delta del Llobregat està a la comarca del Baix Llobregat.

Hem après que és molt important cuidar el medi ambient i que no s’han de destruir els espais naturals, perquè hi ha plantes i animals que estan en perill d’extinció. A més a més, és un espai on descansen les aus migratòries del seu llarg viatge migratori anual

2. Com és el Delta del Llobregat?

5. Vau veure algun peix o algun animal?

El Delta del Llobregat és molt bonic i gran, hi ha moltes flors i plantes. Vam poder veure molts ocells.

Sí, vam veure diferents ocells com: el bernat pescaire, el martinet blanc, el cabusset... etc.

3. Què vau fer a la sortida?

6. Abans de fer la sortida vau mirar algun llibre?

1.On està el Delta del Llobregat?

Primer, ens van ensenyar un vídeo sobre el Delta del Llobregat i els espais naturals; després vam anar a esmorzar. Llavors, vam fer una llarga excursió per l’espai natural del Delta. Allà vam veure diferents paisatges: la pineda i les maresmes. I vam acabar fent una activitat de mirar amb binocles els ocells des d'un mirador que es diu Aguait.

Sí, ens vam preparar la sortida amb una sèrie d'activitats i exercicis: mirant l'atles, llibres i per Internet.

7. Us ho vau passar bé? Ens ho vam passar genial, vam aprendre moltes coses i vam poder estar a l’aire lliure.

breus