3
Editorial. 40 anys!
6
Presentació: 40 anys fent escola
10
Xerrada: a càrrec d’Irene Balaguer
15
Xerrada: a càrrec de Lluïsa Puigardeu, Teresa Gimènez i Àngels Feliu
22
Article: a càrrec de Marta i Cristina Moreno
26
Resum dels actes del 40è aniversari
28
P3
30
P4
32
P5
34
Primer
36
Segon
38
Tercer
40
Quart
42
Cinquè
44
Sisè
46
Teatre: Alícia al país dels Barrufets
50
Jazz-cava 40 aniversari
52
Biblioteca
Agraïments
El Cau dels barrufets
40
ANYS!
2
EL PRÍNCEP DELS EMBOLICS. Aliaga, Roberto; Olmos, Roger. Editorial Baula, 2009 JANA, CAÇADORA DE SONS. Balaguer, Marta. Cruïlla, 2007 POESIES AMB SUC: ANTOLOGIA DE POESIA PER A INFANTS. Desclot, Miquel; Galí, Mercè. La Galera, 2007 UNA COCINA TAN GRANDE COMO EL MUNDO. Serres, Alain; Zaün. Editorial Kokinos, 2008. MARES DEL MÓN. Lauprête, Anna. La Galera, 2007
COMISSIÓ DE LA BIBLIOTECA
El Cau dels barrufets
40
NOMBRES DIVERTITS. Leo, Patrice; Sanders, Alex. Editorial Baula, 2008
PASMA EL FANTASMA. EL CAVALLER DEL CASTELL. Duquennoy, Jacques. Editorial Empúries, 2009 EL MEU GERMÀ ÉS GENIAL. Browme, Anthony. Fondo de cultura económica, 2007 EL PETIT SANT JORDI. Delgado, Joseph Francesc; Aranega, Mercè. Editorial Baula, 2009 LA FADA CATERINA I EL TIRANOSAURE REX. Aranega, Mercè. Editorial Baula, 2007
EL REI QUE DESITJAVA TEMPS. Josephine, Regine; Mandine, Selme. Claret Kids, 2008 ENSOPEGADES DE L’ALÍCIA PAF. Rodari, Gianni; Ginesta, Montse. Editorial Barcanova, 2007 54
E
l curs 1968-1969, quan al món encara ressonaven els aires de llibertat del Maig de París i de la Primavera de Praga, quan l’home estava a punt d’arribar a la Lluna però encara no ho havia fet, quan el ministre d’Informació i
Turisme es deia Fraga Iribarne, quan Pep Guardiola no havia nascut, un grup de persones van somniar una escola i la van fer. El curs 2008-2009, el de la crisi i el del triplet del Barça, l’escola
Barrufet ha arribat als 40 anys, la plenitud de la vida, amb l’experiència dels adults i la il·lusió dels nens. Durant aquestes quatre dècades, Barrufet ha consolidat el seu model d’escola pública de qualitat i ha format dues generacions de persones educades en el respecte i la solidaritat, arrelades al barri i al país. Hem celebrat l’aniversari amb un munt d’activitats diferents: xerrades, curses, concerts… gràcies a l’esforç compartit entre les mestres pioneres encara en actiu, els docents que s’han incorporat progressivament al projecte, els i les exalumnes, alguns dels quals ja porten la seva canalla a l’escola, i els pares i les mares que saben que l’escola Barrufet no seria la mateixa sense ells. Tenim una llarga trajectòria al darrere i una altra d’encara més llarga per endavant. Com diu el mestre: “tot està per fer, tot és possible”.
PER MOLTS ANYS, BARRUFET! I BON ESTIU!!! 3
l’album
40 ANYS!
districte, la campanya contra la pena de mort, les colònies del “Tenko”, la primera vegada que els de vuitè van acompanyar els de P3 en una sortida... Però el moment actual té el seu espai: sóc gestor, biòloga, esteticista, fotògraf, geòloga, conductor d’autobús, he creat la meva empresa d’assessoria informàtica, cuidador de gent gran, mestre, regidor del poble on visc… Casats, separats, amb fills, sense fills… Totes les variacions! Vàrem recordar, cadascú en el seu moment, la gent que ja no ens pot acompanyar. I és que el dolor per l’absència també forma part de la vida. Una escola no és només passat, sinó també present i futur. I el present va tenir la representació de mares i pares que porten les seves criatures a l’escola (potser poques) i les i els mestres que avui fan l’escola. I aquí vindria la pregunta: què és una escola? A Cotxeres teníem la resposta (per si en dubtàvem): nens i nenes, mares i pares i mestres que conviuen, que es tenen afecte i que treballen plegats per un objectiu comú. I al llarg de tota la vetllada es podia escoltar música de jazz amb el grup Jazzadlimitum, que de manera molt professional van acompanyar la festa, amb un tècnic de so i llum, exalumne, que va regalar la seves hores de treball. El cava també hi va ser present, amb el coixí d’uns bons embotits. Una vetllada, que ens ha recarregat les piles i que recordarem molt de temps, amb el desig que d’aquí 40 anys la gent que es trobi en una propera celebració comparteixin la mateixa alegria. 53
l’album El Cau dels barrufets
Jazz Cava 40 aniversari 22 maig 2009
S
i les parets de Cotxeres parlessin quantes històries ara ens explicarien! Presents i passades. Perquè si una cosa es va fer en la festa Jazz Cava del passat dia 22 va ser, després dels reconeixements, dels petons i abraçades, parlar, xerrar, conversar.
Quanta emoció! Saps qui sóc? El Marc, el Jordi, la Carolina, l’Albert, el Joan, l’Agustí, el Fredy, la Maribel, l’Olga, la Montse, l’Elisabet… Homes i dones que malgrat no posar nom en un primer moment, quan hi començaves a parlar, reconeixies la rialla, un gest… Nens que recordaves amb uns rínxols desbordats, ara eren homes de calba fina i panxeta arrodonida. Nenes de corbes puberals, ara senyores elegants… Molts pares i mares que van fer confiança en aquells mestres i aquella escola, que van passar molts dubtes, però que ara vivien la satisfacció d’haver encertat amb l’elecció també hi van ser presents. Una comenta sobre les seves dificultats amb l’ortografia, l’altra sobre unes colònies de vuitè, un altre sobre les pintades de la façana, el menjador, els patis a la “poci”, els “tapooon”, les pancartes per l’escola pública, les classes de mates, l’entrevista al 52
52
El Cau dels barrufets
Benvolgudes i benvolguts,
F
aig la presentació en nom del claustre, com a mestra antiga i actual.
Aquesta xerrada i l’exposició que hem inaugurat s’emmarquen en la celebració del 40è aniversari de l’escola. La comissió que hem estat preparant la celebració vàrem pensar que calia fer aquesta xerrada per donar a conèixer, entre la gent més jove o que no ho va viure tan directament, el que va representar encara en el franquisme atrevir-se a engegar una escola diferent, però també l’esforç de tanta gent per fer-la créixer en ple procés de la transició i consolidar-la després de la recuperació democràtica. Volem que serveixi per recordar, en un moment històric en què ens diuen que les solucions han de ser individuals, que si els nens i nenes d’avui gaudeixen d’un edifici amb bones condicions és gràcies al fet que molta gent, de manera organitzada des de dins l’escola i des del barri, van lluitar primer perquè aquest edifici no s’enderroqués i segon perquè l’escola en pogués disposar. Volem recordar i reconèixer la gosadia de totes les dones i homes, mares i pares que van apostar per portar les seves criatures a una escola diferent. També totes aquelles nenes i nens, avui ja dones i homes, que van gaudir de l’escola i també van patir algunes de les nostres inexperiències. Però en la celebració d’aquests 40 anys no només volem mirar al 6
el pobre Rei; les inevitables comparacions entre les 3 Alícies; la preocupació del Albatros pels seus ous; els sospitosos mètodes de relaxament del Cuc; els dubtes que ens provocava a bona part dels actors i actrius el fet que l’escena del darrere de l’arbre entre el Conill i Alícia s’allargués tant, etc., finalment va arribar el dia de l’estrena i sou vosaltres els que heu de jutjar la nostra actuació. Alícia, la nena que fuig de la seva realitat per entrar a un món fantàstic a través d‘un mirall, ha aconseguit que nosaltres passem també a través d’aquest mirall, deixem el nostre rol de mares i pares i esdevinguem actors i actrius. I és que com diu el gat: Tot és possible si ho desitges de veritat.
Carme Garcia Carme Pechoabierto Eva Valls
El Cau dels barrufets
E
l mirall per passar a l’altre cantó, al món de la il·lusió i la fantasia, va aparèixer en forma de cartell al taulell d’anuncis de l’AMPA.
Era el mes de febrer i podíem llegir: “GRAN CÀSTING BARRUFET”, no hi havia massa més informació, només que alguna cosa es bellugava a l’AMPA.
Un director, un jurat i un grup de mares i pares disposats a treballar de valent van començar el procés que havia de culminar amb la creació de la primera companyia de teatre amateur de l’escola Barrufet. Després d’un no parar de proves on els futurs actors i actrius vàrem haver de fer truites de diferents sentiments, trajectes inversemblants fins a la Plaça Catalunya o fins i tot seduir a la parella de càsting amb tot tipus d’arts maquiavèl·liques, es va constituir el grup encarregat de portar a terme el gran esdeveniment de la festa de final de curs: la fabulosa OBRA DE TEATRE!! Però de què es tractava?... un musical?, l’òpera prima d’un jove director novell?, un “reality” on ensenyaríem la vida en directe d’uns pares i mares amb un únic objectiu a la vida: arribar a temps a la feina després de deixar els nens a escola?.... no!... el gran esdeveniment per fi va ser revelat: “Alícia al país de les meravelles”. Així és com, amb molta il·lusió, ens vàrem posar a preparar els nostres papers i després d’un munt d’assaigs plens d’anècdotes: repeticions innombrables d’escenes amb una gran càrrega d’acció com les bufetades i maltractaments de la Reina cap 50
passat, sinó que volem que aquesta reflexió ens permeti fer una aposta decidida pel futur. Faig meves les paraules publicades a “Perspectiva Escolar”, revista de pedagogia, que ha acompanyat les i els mestres en aquests anys: ”Tenim el convenciment que cal resistir tant al caprici globalitzat del mercat liberal com al control tecnocràtic dels obsedits per la mesura. No volem una fugida endavant cap a una societat pulsional, ni un retorn cap a un passat que no tenia res d’edat d’or. Ens enrabiem davant el present i volem construir el futur. Per això creiem en la pedagogia”.
M’acompanyen en la presentació:
Lluïsa Puigardeu, una de les fundadores de l’escola, avui ja jubilada Marta Moreno i Cristina Moreno, que avui són mares de l’escola, però que van ser de les primeres alumnes Vicenç Adelantado, actual president de l’AMPA Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat 7
El Cau dels barrufets
Presentacio Xerrada del dia 12 de març de 2009:
“40 ANYS FENT ESCOLA”
8
ALICIA AL PAIS DELS BARRUFETS
49
49
T E
A T R
E
El Cau dels barrufets
48
E
l dijous 12 de març, amb motiu dels actes de celebració del 40è aniversari de l’escola, vam inaugurar l’exposició de fotografies i treballs i vam fer una xerrada carregada d’història i d’emocions.
L’Adelina va presentar i conduir l’esdeveniment com a mestra més antiga que encara està en actiu a l’escola; i va començar donant la paraula a una de les fundadores, la Lluïsa Puigardeu, que amb la seva intervenció ens va descobrir els motius i les circumstàncies en què havia nascut aquest projecte que ja compleix els 40. La Lluïsa, plena d’energia i vitalitat com sempre, ens va fer reviure molts records i va mantenir amb un somriure constant tot l’auditori.
Després van prendre la paraula dues mares de l’escola que també van ser alumnes de les primeres generacions de Barrufet: les germanes Moreno. La Marta i la Cristina havien escrit un recull de situacions, paraules, records, anècdotes i sentiments que resumien amb tot detall l’essència de l’escola i descrivien perfectament l’empremta que va deixant als qui la viuen. En tercer lloc va intervenir el Vicens, l’actual president de l’AMPA, que en nom de tots els pares i mares va felicitar tothom que ha format part del projecte. D’una banda va voler agrair-los que ens hagin donat l’oportunitat que els nostres fills i filles en gaudeixin, i de l’altra va fer palès el ple suport de l’AMPA perquè l’escola pugui continuar molts anys més en la mateixa línia.
9
El Cau dels barrufets
L’última intervenció va ser de la Irene Balaguer, presidenta de l’associació de mestres Rosa Sensat. La primera cosa que va dir va ser que estava completament emocionada de tot el que havia sentit en les intervencions anteriors, tot i no estar directament vinculada a l’escola. La Irene va parlar en termes generals i va recuperar el fil històric que havia iniciat la Lluïsa. Va elogiar el mèrit d’haver arribat als 40 anys podent defensar encara el projecte inicial, els seus valors i una manera de fer que va ser innovadora, valenta i arriscada i que amb el temps s’ha demostrat que era el camí encertat.
10
Des de P3 que fem moltes audicions, algunes de molt divertides i d’altres no tant. Ens va agradar molt la que vam sentir al Palau de la Música: «La volta al món amb 80 instruments», o «El Pere i el Llop» que vam veure i escoltar al Teatre del Liceu. Ens agrada ballar i a segon preparem la Trobada «Dansa Ara». Durant un temps els nens i nenes preparem unes danses per ballar-les conjuntament amb altres escoles. Tradicionalment és fa al Poble Espanyol però aquest any s’ha fet al Palau Sant Jordi perquè era el XV aniversari. A l’escola hem fet dues cantates; Una a quart i l’altre a cinquè. La de 4t la vam fer a les Cotxeres i vam cantar amb altres nens i nenes de les escoles del barri moltes cançons. Això va ser com un preconcert ja que a l’any següent vam fer la més important a L’Auditori. Es deia «El motí» i tractava d’uns pirates que s’amotinaven contra el capità.
A nosaltres ens va impressionar molt cantar a L’Auditori amb molts nens i nenes de Barcelona i davant de tanta gent. A quart la Mont ens va ensenyar a tocar la flauta. Vam començar per les notes bàsiques i ens deia que estudiéssim cada tarda 10 minuts. Cada cop en sabem més i toquem cançons fàcils de cantar però difícils de tocar. A 6è practiquem molt la flauta per poder fer concerts. Hem fet concerts a les escoles bressol Esquirol, Pau i Guinbó. Aquest any com que és el 40è aniversari de l’escola s’ha preparat una cantata per celebrar-ho. Alguns dels pares i mares músics ens han ajudat a fer els arranjaments, hi participen tots els nens i nenes i la farem a Cotxeres. Nens i nenes de sisè
El Cau dels barrufets
6
e
Fem musica!
L
a música forma part del nostre patrimoni i com a tal tothom té dret a conèixer-lo i a gaudir-ne. Es per això que pensem que a l’escola és importantíssim que estigui present en l’educació global del nostre alumnat com una vivència. Això ho aconseguirem mitjançant la cançó, les audicions i la pràctica instrumental, fomentant així la col·laboració i participació col·lectiva. 46
Des que comencem l’escola aprenem cançons molt variades com «Quan les oques van al camp» o «Sol solet» o d’altres més difícils com les cançons de la Cantània i els cànons. Una cançó que agrada a tothom és la «La cançó de les mentides» que s’aprèn a Cicle Mitjà. A l’any 2008 un pare de l’escola, en Xavi, va proposar fer un CD amb cançons de cada curs. Durant dos dies va venir a gravar les cançons.
Finalment, i després d’un parlament de l’Adelina en què encoratjava tothom a no perdre l’empenta per no perdre el projecte, es va anar aixecant gent del públic que no es podia estar d’agafar el micròfon i expressar emoció, agraïment, felicitacions i, en definitiva, l’orgull d’haver format part –ja fos com a alumne, com a mestra, com a pare o mare i fins i tot ja com a àvia– de l’escola Barrufet.
11
El Cau dels barrufets
Xerrada La Irene Balaguer ens aporta les seves paraules a la xerrada dels 40 anys fent escola Irene Balaguer Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Bona tarda, Moltes felicitats per aquests 40 anys de fer escola. Gràcies per la vostra invitació a compartir amb vosaltres aquesta festa. És per a nosaltres un goig i un honor, de veritat, gràcies. Des del meu punt de vista només el títol d’aquesta taula rodona ja és significatiu: 40 anys fent escola. M’heu demanat que parli de la vostra escola en el context general del país.
12
> Cicle mitja. Raid Atlètic Practiquem tanques, relleus, pes i salt de llargada a les instal·lacions que la UB té a la Diagonal. Després, anem un dia a l’Estadi Lluís Companys i fem les proves atlètiques conjuntament amb d’altres escoles. A més, aquest dia fem una cursa de resistència d’1 Km. Tenim la possibilitat de provar esports adaptats com anar en cadires de rodes o amb els ulls tapats.
Aquest dia l’objectiu és que els nens i nenes del barri gaudeixin del joc i es coneguin.
> Cicle superior. Biatló El Biatló és una activitat d’esport combinat per la natació (50 m) i la cursa a peu (1.500 m) on els nois i noies s’han de demostrar a si mateixos el seu domini en aquestes habilitats bàsiques. Ens agradarà molt poder autosuperar-nos. Prepararem la biatló.
> Cicle superior. Flic-Flac Circ És un espectacle on el més important és treballar en grup, per poder aconseguir explicar una història a partir d’acrobàcies i coreografies. És molt difícil, però després val molt la pena i dóna molta satisfacció. A més, actuem al Sant Andreu Teatre (SAT). És una oportunitat única.
Nens i nenes de 5è
> Cicle superior. Juguem amb el cos L’any que ve anirem a fer tot un seguit d’activitats físiques: hoquei, escalada, malabars, aeròbic... en una jornada celebrada per tots els sisens de les escoles de Sants Montjuïc i preparada pels mestres d’educació física de totes les escoles participants. 45
El Cau dels barrufets
5
,
e
Fem EDUCACIO fisica!! > P3 i P4. Dansem amb els grans Va ser un any molt emocionant perquè els nens i nenes grans ens van fer de padrins a carnestoltes i ens van ensenyar a ballar moltes danses. Vam fer molts amics i amigues grans amb els quals jugàvem moltes estones al pati. > P5. A la recerca del joc perdut A la plaça Osca, amb altres nens i nenes d’altres escoles vam fer jocs tradicionals. El fil conductor d’aquests jocs era la història de coses que passaven a la mar. Portàvem pitralls de colors i ens ho vam passar molt bé.
> Cicle inicial. Tallers d’expressio corporal A través del nostre cos i de diferents músiques expressàvem diferents coses, animals i situacions. Després muntàvem petites històries, que representàvem davant del grup. Aquest tipus de treballs ens feien gaudir molt. 44
> Cicle mitja. Curses d’orientació
En aquesta activitat, l’objectiu no era arribar com a primer grup, sinó trobar totes les fites que ens indicava el mapa. Aprenies a orientar-te, amb l’ajuda dels símbols del mapa i, al mateix temps et diverties buscant els camins indicats a l’Anella Olímpica. Ah! A sisè, farem les curses d’orientació però directament a la muntanya. Quines ganes tenim d’anar-hi!!!
Per tant us demanaria un esforç d’imaginació. Vivíem en plena dictadura, per als que sou joves, volia dir que no hi havia llibertat i precisament l’any 1969, l’any que es va crear BARRUFET, Franco va decretar l’estat d’excepció. Prohibint reunions, anar més de dues persones juntes pel carrer, la policia controlant-ho tot i omplint presons i torturant a tots els que detenien. En aquest context polític i social hi ha per tot el país un moviment clandestí, de resistència, per crear escoles. Podríem preguntar-nos per què escoles? Penso que era la millor manera de poder tenir esperança en el futur. La gent de la meva generació teníem 20 anys i la dels nostres grans mestres, 40. Per tant la majoria era gent molt jove amb una dosi excepcional d’il·lusió, de voluntat de canviar el món, amb moltes ganes d’aprendre... amb poca experiència. Dels grans mestres de la República i dels infants que havien viscut en aquelles escoles, varem aprendre a tenir confiança en el potencial que dona a les persones poder gaudir d’una bona escola. I per tant la recuperació d’aquella escola va ser una font d’inspiració i de continuïtat de la renovació pedagògica catalana.
Articulant la desobediència civil Per què dic desobediència? És molt senzill. En l’escola d’aquells anys: 13
El Cau dels barrufets
• estava prohibit que els nens i les nenes estiguessin junts a classe, • estava prohibit parlar català, • la repetició era considerada la manera d’aprendre o d’ensenyar, • el càstig era l’única disciplina, • era autoritària, • era obligatòria la religió. L’escola Barrufet es proposava fer realitat una escola molt diferent: Una escola catalana en llengua, en història, en geografia i en pedagogia. En pedagogia catalana volia dir recuperar els principis de l’escola nova de la República: de l’autoritat dels mestres, de la llibertat, del civisme, de la responsabilitat, del respecte entre adults, entre infants i entre infants i adults. En pedagogia catalana volia dir recuperar l’educació activa, aquella que sap que només s’aprèn quan el que ha d’aprendre en té el desig, la voluntat, interès i aprèn de la pròpia activitat i experiència. En pedagogia catalana vol dir que el mestre ha de saber descobrir les qualitats de cada infant per fer possible que tots tinguin interès per aprendre, ha de tenir confiança en les capacitats dels infants per no limitar-les, ha de ser culte i curiós i ha de gaudir de la feina. En pedagogia catalana vol dir que la democràcia és inherent a la manera de funcionar la vida a l’escola entre els infants, entre els mestres, entre les famílies. El treball en equip és la base de l’organització i les famílies en formen part. En pedagogia catalana vol dir que l’escola és per a tots, nens i 14
we
LET’SSS
This is what some of us think about it:
«LET’SSS is cool! And we learn a lot of things» «LET’SSS lessons are very funny»
«We have learned many important things and we have had a lot of fun» «We do very funny things and we often watch songs in Youtube. That makes it very special»
43
El Cau dels barrufets
4
t
LET’SSS
T
hree years ago, the School started a project called LET’SSS. LET’SSS stands for Learning English Through Social and Science Studies, and consists of teaching «Medi Natural i Social» in English. LET’SSS starts in 3rd Grade of Primary and lasts until 6th Grade. This project takes one lesson of one hour per week. Boys and girls learn about different topics depending on their level: The importance of saving water and energy, learning how to separate rubbish for it to be recycled, discussing all about the Global Warming, comparing cities around the world, learning about the respiratory system or about how plants grow, etc). All sessions are taught in English!
42
We do many things in LET’SSS lessons: • We act on theatre plays. • We go out on school trips. • We play board games. • We learn songs. • We watch Powerpoint presentations, DVDs, Youtube videos, etc. • We read books brought from England... The class is divided into two groups of 12 or 13 pupils so that we can work better. This is why we usually have two teachers. This year, boys and girls in 4th grade have learnt many things about recycling. We went to visit the Green Point of Sagrada Família and we were shown how to separate our rubbish and what other things we should take to the green point. In the second term we looked for information about London and Barcelona on the Internet, and we acted in a theatre play called «A day in London». In the third term we learnt a lot about the Food Pyramid and the nutrients of different food groups. We love acting, so we performed on another theatre play: «The food Pyramid».
nenes, uns de més dotats en uns aspectes i altres en altres, per tant és una escola sense discriminació ni d’edat, ni de gènere, ni de creença, ni de nivell social: és una escola inclusiva i laica. Per fer realitat aquesta escola catalana era imprescindible la complicitat de tots, també dels infants.
De la pedagogia a la política BARRUFET era una de les quasi 200 escoles creades per mestres i pares a Catalunya. I com és lògic estaven en xarxa, per compartir idees, projectes, solucions i dificultats, perquè tot i compartint les idees de fons cada escola era diferent, precisament perquè responia a les necessitats de seu medi proper, tant si aquest era rural, com urbà i COORDINACIÓ ESCOLAR n’era l’espai de trobada. De fet pedagogia és política, com ens deia la Marta Mata, optar per una pedagogia és optar per una idea de persona i de món i per tant també és política en el sentit més ample i noble del terme. Aquestes escoles havien estat creades amb voluntat de servir al país, per tant la seva ambició era encara més noble que la d’educar un grup important però alhora limitat d’infants, la seva aspiració era ser escoles públiques. Amb la mort del dictador i la recuperació de les llibertats i la democràcia, el 1978 del segle passat, de comú acord els mestres i les famílies constitueixen el CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana). Amb el CEPEPC comença un llarg perible d’accions, manifestos i manifestacions en pobles i ciutats de Catalunya reclamant el canvi 15
El Cau dels barrufets
que l’escola del país necessitava i pel qual tant s’havia treballat. Milers de ciutadanes i ciutadans, infants, famílies i mestres reclamaven UNA NOVA ESCOLA PÚBLICA CATALANA. L’any 1983, després de 5 anys de lluita constant, el Parlament de Catalunya aprova “la integració a la xarxa d’escoles públiques de Catalunya de les escoles de reconeguda tradició pedagògica” i no és fins al 1990 que aquesta integració queda definitivament resolta, 12 anys! Ara em perdonareu. Fins aquí he intentat fer una descripció del fets, de l’escola Barrufet i del context pedagògic, social i polític del qual la vostra escola en participava. Des del meu punt de vista l’ambició pedagògica que teníem per Catalunya, els grans canvis que havíem somiat, encara estan pendents, varem demostrar que la utopia era possible, fent una nova educació, una nova escola i imaginant entre tots nosaltres un nou sistema educatiu i una nova política per tota l’educació del país. I la generalització de tots aquests canvis possibles encara està per fer. Penso que encara s’ha de fer molta feina per la NOVA ESCOLA PÚBLICA CATALANA. He de confessar que m’ha fet molt feliç veure que el nou edifici de Barrufet segueix al cor del barri de Sants on va voler néixer i que manté la il·lusió de sempre, algunes de les mestres amb 40 anys més i contagiant l’entusiasme als joves, per tant, moltes felicitats i per molts anys.
16
41
El Cau dels barrufets
3
r
El CONSELL de classe
E
l fem servir per solucionar els problemes, per parlar, per explicar coses, i per felicitar els companys que han millorat, que ho han fet molt bé.
• Expliquem coses que ens han passat i donem les gràcies als amics i amigues pels moments viscuts. • Ens ajuda a respectar el que diuen els altres, a saber escoltar el que ens volen dir, sense interrompre. • Podem parlar coses de la classe que es poden millorar. • Aixequem la mà quan volem parlar. • Aprenem a ser sincers, dir la veritat i demanar perdó. • A no guardar-nos allò que volem dir. • A reflexionar sobre les coses que fem, quan no ho fem del tot bé. • A no culpar sempre els altres. 40
El consell d’escola • L’ utilitzem per solucionar els problemes de tota l’ escola. • Busquem idees per fer les activitats: Carnestoltes… i també podem donar opinió quan ja s’han fet. • Ens ajuda a revisar material de jocs, a acordar les normes de joc i a tenir cura dels espais comuns. • Parlem del que cal reparar a les classes o a altres espais de l’ escola. • També podem compartir el que pensem i aprenem a respectar les opinions dels altres i podem valorar el que fem entre tots.
Xerrada Lluïsa Puigardeu, Teresa Gimènez i Àngels Feliu A continuació aquí us volem mostrar el resum d’algunes de les coses que es van dir en aquesta xerrada tan emotiva i entranyable. En primer lloc, com hem dit, la Lluïsa va parlar en nom de les tres persones que van iniciar l’escola.
apunts per a la xerrada
DEL 40 ANIVERSARI Moment històric
L’escola no es pot entendre si no es té
present el moment històric i de país de finals dels anys 60. És dins d’aquest context social i polític que va néixer l’escola Barrufet.
D’on veníem i el perquè de l’escola Barrufet Les persones que vàrem iniciar l’escola Barrufet ens vam conèixer als inicis dels anys 60. Les tres coincidiren per primera vegada en el S.O.S. (Servei d’Orientació Social), un centre situat al carrer d’ Olzinelles on actualment hi ha ubicat el Centre Social de Sants. 17
El Cau dels barrufets
El curs 1963-64 vam iniciar un agrupament escolta (vinculat a la germanor de Noies Guies) i el treball directe amb infants i adolescents i el contacte amb les seves famílies ens va servir per adonar-nos de la precarietat del sistema educatiu de l’època, més interessat en el control ideològic que en l’educació.
Necessitàvem una escola diferent
A principis
de l’any 1968 van decidir muntar un “parvulari”.Entre altres coses teníem clar que:
El nostre país necessitava una educació molt diferent del model educatiu que defensava la “Ley de Educación Primaria” existent en aquells moments. I socialment el treball de la dona fora de casa començava a valorarse com a important, l’esmentada llei no preveia l’educació infantil i la manca d’escoles bressol era un greuge més en la lluita per l’alliberament de la dona. Calia doncs una escola: • • • • •
Catalana, arrelada al barri i al país. Coeducativa Laica Sense afany de lucre On tothom hi pogués accedir
Una escola que formés persones, que per damunt dels ensenyaments teòrics tingués present la vida, on els infants fossin protagonistes del propi aprenentatge.
Gestació i naixement de l’escola 18
No érem
El Cau dels barrufets
2
n
Que FEM a l’escola?
A
a l’escola venim a aprendre i a divertir-nos. Ens divertim tot fent tallers de llengua i d’expressió, en aquests tallers vénen a ajudarnos pares, mares i àvies. També fem racons, piscina, educació física, música i conferències. Les conferències són uns projectes que nosaltres triem i els fem en grup. Busquem informació en els llibres i després les presentem a la resta de companys i companyes de la classe. Ens agrada venir a l’escola perquè tenim molts amics i amigues, anem de colònies i fem moltes sortides a museus, al teatre, al Liceu... També ens agrada venir a aquesta escola perquè no hem de copiar dels llibres com passa en altres escoles. A les classes ens deixen tenir animals, els podem cuidar i veiem com creixen. Classes de 2n. Cinema i Dinosaures
38
mestres. No teníem economia, però les ganes hi eren i els buits legals dins les lleis han existit sempre, i així, el gener de 1968 comencem a posar fil a l’agulla.
• Recerca d’un local i finançament • Qui ens farà de paleta, qui d’arquitecte • Contactes amb la gent del barri • Assessorament pedagògic • Contactar amb escoles Aprofitàrem tots els buits legals existents, i amb el suport de persones de gran vàlua professional i humana l’onze de setembre 1968 amb 35 nens i nenes d’entre els 2 i 5 anys iniciem el parvulari que des del primer dia anomenaríem escola.
L’escola neix i creix amb la col·laboració de tothom A nivell econòmic les nostres famílies ens van deixar 100.000 ptes. i nosaltres vam demanar un crèdit per 100.000 ptes. més. Al paleta que va remodelar els baixos de Vallespir 79 on neix l’escola Barrufet, li vam pagar a terminis. Les seves filles van ser les primeres alumnes de l’escola.
Des del primer dia tot el material pedagògic que fèiem servir, les sortides i excursions… formaven part d’un pressupost que servia de base per establir una quota, que era indicativa, cada família fixava l’import que volia aportar d’acord amb el seu nivell econòmic i social. Viure en un paradís no sempre és possible i els pares i mares es van radicalitzar, sentien que no tothom era honest, que les mestres no podíem cobrar, i es va decidir que les quotes fossin fixes per a 19
El Cau dels barrufets
tothom, però mai es va negar l’entrada de cap alumne per motius econòmics. Al cap de 2 anys (70/71 – Llibre Blanc de l’Ensenyament) a alguns dels nens i nenes que havien entrat l’any 1968 els tocava entrar a Primària i les famílies ens van animar i empènyer a seguir endavant amb aquest tipus d’ensenyament. Així, amb l’ajut i col·laboració de tothom vam llogar dues petites plantes de 39m2 al carrer Robrenyo. Era un espai molt petit i per poder seguir endavant haguérem de buscar un nou local. “L’escola gran” situada al carrer Rei Martí es finançà amb un sistema de bons: anualment les famílies col·laboraven amb l’aportació d’un bo, com a matrícula, que retornaríem al cap de 10 anys o quan l’infant deixava l’escola, amb crèdits bancaris avalats per nombroses famílies de l’escola i el barri. Més tard al carrer Rossend Arús s’hi instal·laria el parvulari fins a arribar l’any 2000 al Vapor Vell. L’any 1988 juntament amb les diferents escoles del CEPEPC i amb l’esforç de pares i mestres entràvem a la xarxa pública.
Els pilars pedagògics
Pedagògicament el nostre objectiu
era clar: Una escola que formés persones, que per damunt dels ensenyaments teòrics tingués present la vida, en què els infants fossin protagonistes del propi aprenentatge.
Educar en l’exercici de la llibertat, el compromís social amb el país ... arribar a assolir els 30 punts de l’Escola Activa; per aconseguir-ho va ser necessari anar obrint camí amb: 20
> Creieu que l’edifici és antic o modern? És antic perquè fa molts anys era un fàbrica i l’escola era en un altre lloc i encara hi ha columnes i sostres molt alts. > Veieu l’escola gran o petita? És gran perquè hi ha molts nens i nenes, moltes classes, hi ha dos patis, dos menjadors, un gimnàs, etc. > Creieu que hi treballa molta o poca gent? Hi treballa molta gent com els i les mestres, conserges, monitors/es, cuineres, l’Olga... > Us agrada el pati de l’escola? Els Bombers i Bomberes pensem que és gran perquè hi caben tots els nens i nenes de l’escola i els i les Submarinistes diem que no podem córrer gaire bé, ens ajuntem moltes classes i per jugar a futbol ens equivoquem de pilota.
> Què és el que més t’agrada de l’escola? Ens agraden alguns espais de l’escola; l’interaula per jugar, el gimnàs, el pati... fer tallers, racons, anglès i sobretot venir a aprendre. > Què t’agradaria millorar de l’escola? Tenir una pista més gran per jugar millor, que a les classes no hi fes tanta calor, que tinguéssim més joguines i una piscina!
Classe dels Bombers i Bomberes i dels i les Submarinistes
37
El Cau dels barrufets
1
r
L’escola Barrufet amb els ULLS dels nens i nenes de primer...
U
n matí ens vam reunir amb els nens i nenes de Primer i els hi vam fer una petita «entrevista» sobre com veuen l’escola. 36
Amb quins ulls la veuen la classe dels Bombers i Bomberes i la dels i les Submarinistes? Ara mateix ho sabrem...
• La Cooperativa de Mestres i el treball en equip • Gestió compartida • El treball conjunt de pares i mestres - Escola de Pares i Mestres: xerrades, col·laboracions, sortides, equips i comissions • Contactes constants amb experts pedagogs • Participació en les Escoles d’Estiu, Grups Pedagògics, Coordinació Escolar, CEPEPC
El Consell Escolar
El nostre Consell Escolar va començar a
funcionar fa molts anys, molt abans que els implantés la LOGSE, potser per això i per la tradició democràtica i participativa de la nostra escola, aquest té una estructura pròpia que el caracteritza.
El Consell és l’eix que dinamitza i vertebra la vida de l’escola. És on reverteixen els plans de treball de les comissions, les opcions, les propostes, que els pares i mares elaboren en la Junta Ampliada i/o en l’assemblea de l’AMPA i els/les mestres en el Claustre.
El treball pedagògic tot un repte
En els
moviments de mestres de Coordinació Escolar, en el moviment Freinet, Rosa Sensat, les Escoles d’Estiu en la lectura dels llibres de la Maria Montessori, Decroly, Freinet, de l’escola activa del temps de la república, Neill, vam trobar el nostre tarannà, la nostra, pròpia manera de fer.
No als llibres de text
Tots els llibres de text d’aquella
època eren escrits en llengua castellana, basats en un ensenyament molt memorístic, poc fiables, transmissors d’una ideologia que nosaltres no compartíem i com hem dit abans, havíem optat per un model d’escola 21
El Cau dels barrufets
molt determinat. Els primers llibres que vam fer servir van ser uns de matemàtica de la Nicole Picard que durant l’estiu traduíem, els picàvem a màquina i després els retallàvem i enganxàvem damunt en el lloc corresponent, així cada nen i nena tenia el seu llibre en català. Vietnamites, Cyclo-stils, Impremta de gelatina, Llibres de ciència, Conferències, Biblioteca escolar i d’aula...
Sí a la vida
Esforç d’anar més enllà de les parets de l’escola i
l’esforç constant de diàleg amb l’alumnat per trobar com i de quina manera a nivell de grup i individualment dia a dia trobarem la millor manera d’ensenyar a aprendre.
La participació de les famílies dins l’escola, des dels tallers i les ponències en temes concrets d’aula, l’observació del barri ,el carrer, els museus... La col·laboració de la gent del barri: artesans, professionals, pares/mares... La vida a l’aire lliure amb les Colònies, sortides i excursions La música, el teatre, l’educació física.... La Cooperació entre alumnat i mestres.
Sí a l’adquisició de coneixements, l’aprenentatge significatiu, el creixement personal, la qualitat humana Des d’un principi ens vam negar a l’avaluació només dels 22
35
El Cau dels barrufets
P5
34
continguts, a la superació dels aprenentatges només per la nota i vam apostar per l’experiència del protagonisme dels infants en els propis aprenentatges; per això aprofitàrem en tot moment els coneixements i aportació de l’alumnat em els treballs de conferències, diaris de classe, text lliure... i des de l’autoavaluació fomentàrem el coneixement d’un mateix, l’autoestima, la responsabilitat, l’esperit crític.... I així de tantes i tantes coses us podríem parlar: de la importància en tot moment de la participació dels alumnes en les Assemblees i Consells de Classe, de les vivències compartides al llarg dels anys I altrament el que ha estat bàsic per poder desenvolupar un treball pedagògic coherent i ple de sentit i que s’ha realitzat en aquests 40 anys d’escola: el treball en equip. Que per molts anys puguem seguir compartint tants sentiments!
23
El Cau dels barrufets
ARTICLE Marta i Cristina Moreno
P
reparant aquesta xerrada, se’ns fa molt difícil no pensar en anècdotes passades. Però són precisament aquestes anècdotes les que expliquen l’escola que nosaltres vam viure.
Penses en els anys d’escola a Barrufet i ja sents aquella olor especial del parvulari al carrer Vallespir, veus aquelles bossetes de quadrets de l’esmorzar barrejades amb l’olor de fang i la pintura, les cadires, les taules petites, la bata amb el mocador penjant; el pati amb l’arbre al mig, el gronxador fet amb un pneumàtic, el sorral i les xapes de sorra fina. La Lluïsa, la Teresa Gimènez, l’Àngels i la Teresa Ferrer tractant-nos de floretes i bledes assolellades amb tendresa… De mica en mica l’escola es va anar fent gran i necessitàvem més espai, Robrenyo, Rossed Arús, tots aquests canvis els vivíem com si canviéssim de casa. Entre tots pintàvem la façana de l’escola, insonoritzàvem el gimnàs amb oueres de cartró... ja aleshores reciclàvem! 24
33
El Cau dels barrufets
P4
Com ens divertim fent TALLERS!!
L
a classe dels pandes i de les papallones estem molt contents i contentes perquè aquest curs hem començat a fer tallers, els dimecres a la tarda. En començar el curs, vam convidar els pares, mares, germans, germanes, iaies i mestres que ja no són a l’escola, a fer tallers amb nosaltres. Alguns poden venir i altres no perquè treballen. Ens agrada molt fer tallers i voldríem fer-los cada dia, però tot parlant , hem pensat que els pares i mares es cansarien i no guanyarien diners, perquè no podrien anar a treballar i nosaltres no podríem fer altres coses per aprendre, que també ens agrada de fer. 32
Els nostres tallers han estat molt divertits; ens agrada fer activitats per tota l’escola, barrejar-nos les dues classes i descobrir en el nostre mural quin taller ens tocarà fer aquella setmana, perquè sabeu...els fem tots! Hem fet molt tallers. Després de pensar-ho molt, els tallers que han sigut més guais són el de cuina i el de maraques.
Aprofitem la revista per donar les gràcies a tots el pares, mares, germanes, mestres... que ens han ajudat a poder fer aquests tallers tan fantàstics.
Els canvis d’escola, però, no ens van oferir mai un pati en condicions: vam passar pel terrat de Rei Martí –això sí, per torns, per evitar que s’enfonsés–, per les Cotxeres, per la Farga, i sobretot per l’entranyable “Pocilga”, coneguda popularment com la “Poci”, tot i els esforços del Lluís per recordar-nos que es deia l’“L’hort del Rectoret”. Allà on fos, sempre hi havia un racó per jugar a Cavall Fort, a arrencar cebes, a matar, a futbol i a tot el que se’ns acudia. Anar a l’Escola Barrufet era anar a l’Escola Barrufet. D’entrada el nom ja impactava: “Però és una escola?”, ens deien, “És una guarderia?”, “Patufet o Barrufet?” I amb orgull intentaves explicar què era Barrufet. Això volia dir no tenir deures per casa, no haver de comprar llibres de text, compartir material, cues per anar fer punta amb el Puntax (quantes puntes de llapis trencades expressament per anar a fer petar la xerradeta!), fer estones de biblioteca amb la Françoise (pobre de tu si et deixaves algun llibre fora de lloc), consells de classe amb el “Jo critico” (número1 del rànquing), el “Jo felicito” (el que tenia menys èxit) i el “Jo proposo” (sempre hi havia alguna cosa a dir). Ho votàvem tot, fins i tot si les revisions mèdiques i les dutxes havien de ser mixtes o no, i per a tot hi havia encarregats. Opinàvem sobre tot i es paraven les classes si passava algun fet polític o social important: volem ser escola pública, llibertat d’expressió, llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia! Els exàmens per nosaltres eren qüestionaris, i les notes, les autoavaluacions. 25
El Cau dels barrufets
Els Reis Catòlics i la geografia espanyola ens quedava molt lluny, però en canvi coneixíem tots els racons del barri de Sants, i també Guifré el Pilós, Jaume I i tota la seva família. De la mà de la Carme i d’“El Castillo de Irás y No Volverás” fèiem la nostra immersió a la llengua castellana, no gaire estona, no fos cas que ens estresséssim! I també hi havia els tallers, on les mares i àvies donaven el toc familiar: tallers de cuina, de pretecnologia –que ningú no sabia el que volia dir–, la revista, el ciclostil, l’entranyable Sra. Montserrat i les seves llanes i macramés, el taller de teatre amb el David Laín i el West Side Story i Antaviana. Les colònies a Canyamars i els seus porcs senglars, les guerres de bombardes, els focs de camp. Les cançons a l’autocar, on entre el “ja arribem, bem bem” i el “vapor qui guanya qui guanya” sempre intentàvem colar l’himne del Barça i la “Margarita se llama mi amor”… De fet a Barrufet es cantava per tot: comiats de vuitè, reivindicacions, i també es ballava per tot, el bugui-bugui, el talópunta, el ball del fanalet… Aquesta manera de fer marca, ja aleshores nosaltres entre els germans fèiem consells d’habitació, i encara ara ens inventem cançons i escrits en celebracions familiars. A casa nostra l’expressió “això fa Barrufet” vol dir una cosa feta amb
26
31
El Cau dels barrufets
P3
Hem fet AMISTAT amb els nens i nenes grans de l’escola
C
om cada any, a començament del segon trimestre, un dia van venir a les nostres classes els nens i nenes de sisè. Vam compartir una estona de joc. Ens vam començar a conèixer i ho vam passar d’allò més bé. Vam fer parelles que s’han mantingut fins a final de curs. Ens vam fer unes fotos per anar-ho recordant i les tenim penjades a les classes. De tant en tant, les anem mirant! Per Carnestoltes, ens van ajudar a aprendre les danses i després vam ballar plegats. L’últim dia del segon trimestre, com que no vam poder anar a la platja, a la tarda vam tenir una sorpresa. Sabeu quina? Els nostres amics i 30
amigues de sisè tenien moltes ganes de jugar amb nosaltres i van baixar. Vam jugar a «peces», a cotxes, a la cuineta, ens van ajudar a fer una construcció molt gran... Finalment, va arribar el dia de la platja. Pel camí, ens van donar la mà, ens ajudaven a pujar al tren, a seure, a portar la motxilla, ens explicaven coses i escoltaven el que nosaltres els hi dèiem. Ara que ja ens coneixem, sovint ens vénen a veure a l’hora del pati, i juguen amb nosaltres. Juguem a donar voltes, ens persegueixen, ens ensenyen a fer sorra fina i fem boletes.
Ens fa molta il·lusió tenir aquests amics i amigues!!!
pocs mitjans i amb molta il·lusió; tenir en compte la persona, les seves possibilitats, aprendre a mirar les coses amb aire crític i a posicionar-se en funció del que un pensa, sempre des del respecte i la tolerància. És tot això el que nosaltres com a mares volem per als nostres fills i filles, perquè entenem que és una manera de fer i de viure la vida. Lluïsa, Teresa Jiménez, Àngels, Teresa Ferrer, Lluís, Carme, Rosa Bofill, Adelina, Montserrat Cases, Anna Blasco, Carles, Cristina, Assumpta, Maite, Elvira, Joan Serra, Rosa M. Curtó, Tònia i tants d’altres… Gràcies! I també gràcies a tots els qui, en temps no gaire fàcils, van lluitar per tirar endavant una idea amb il·lusió i ganes, als qui van creure en aquell projecte i a tantes persones que han fet i fan possible que perduri al cap dels anys.
27
El Cau dels barrufets
resum actes
40 ANYS 4O anys són de bon celebrar i més quan en el procés de creixement hi ha participat tanta gent. Celebrar ens serveix per recordar temps passats, explicar vivències que avui són impossibles, retrobar-se velles amistats, agrair moments compartits... Però un aniversari també serveix per alimentar la il·lusió imprescindible per construir el futur.
Us convidem a tots els actes i esperem gaudir amb totes i tots de la festa.
fent escola 28
12 de març. 20 h. CEIP Barrufet Inaurguració de l’exposició i xerrada “40 anys fent escola” 18 d’abril. 11 h. Sortida i arribada al passatge del Vapor Vell Cercavila històrica de l’escola Barrufet
22 de maig. 21 h. Cotxeres de Sants Jazz cava
10 h. A l’entorn de l’escola Cursa dels 40 anys
9 de juny. 16 h. Cotxeres de Sants Cantada d’alumnes
12 de juny. 18 h. CEIP Barrufet Festa de fi de curs
29