el cau dels barrufets
nĂşmero 58 - gener 2014
actualitat
el cau del barrufets
Una suma que multiplica Una crisi de sistema ha posat en escac moltes de les coses que ens havien fet creure que eren garantides. Drets, prestacions, serveis han quedat reduïts o bé liquidats i han deixat al descobert la nostra vulnerabilitat com a persones, i les debilitats d’una societat construïda sobre els fonaments de l’individualisme. En un dia a dia endurit per la crisi econòmica, a la nostra lluita quotidiana s’hi afegeix ara la indefugible tasca de refer tots aquells espais col·lectius en els quals hem retrocedit els darrers temps, si és que pretenem deixar un llegat una mica més esperançador als nostres fills i filles. Aquest sobreesforç és probable que ens pugui conduir al desànim. Però és ben cert que totes les experiències ens ofereixen oportunitats per a créixer i millorar. Hem vist que l’individualisme ha estat el nostre pitjor aliat per a mantenir i defensar els paràmetres de confort de l’estat del benestar. I hem vist com la necessitat ha fet que proliferessin amb èxit les estratègies col·laboratives i de cooperació per a superar les dificultats. L’obvietat s’imposa: la suma organitzada d’individus fa un col·lectiu fort que pot ser motor de canvis. Hem vist créixer les empreses cooperatives, associacions i entitats que reivindiquen drets socials com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) o drets nacionals com l’ANC. Són estratègies en les quals s’evidencia que la suma d’esforços ha estructurat mecanismes per canalitzar demandes socials de canvi. També ho veiem en l’oposició organitzada de tota la comunitat educativa a la tristament coneguda llei Wert. Aquesta és una llei que, a banda de voler imposar un model retrògrad i espanyolitzador, pretén convertir els centres educatius públics en simples dispensadors de mà d’obra, amb estructures jerarquitzades que desdibuixin el paper del professorat i de les famílies. Pretén, precisament, fer de les persones individus que s’integrin acríticament en un engranatge més mercantil que social, que només cerqui assedegar les necessitats productives dels mercats laborals i financers. Si col·laborem en la construcció de respostes conjuntes som més forts davant l’amenaça. Però sobretot, serem més capaços de trobar respostes i aconseguir construir una societat més justa, socialment més pròspera i lliure. Només ens cal creure que la resposta està en el nosaltres, que la suma dels nostres esforços multiplica els efectes de les nostres accions. Hem vist exemples que ho demostren. I per sort, n’hi ha molts més. Fer canviar coses és possible. Només cal que ens ho creguem. Creguem-ho. Creu-t’ho. Fes-ho possible.
Participar Aquest verb, si bé de conjugació fàcil i molt utilitzat en el llenguatge del dia a dia, és, per contra, molt difícil de desenvolupar. Per l’escola Barrufet és un valor imprescindible. Perquè l’escola, tal com la vivim ara seria impossible sense la participació de mares, pares, mestres i alumnat. Potser ni existiria. Perquè va ser la participació d’un petit nucli de gent que la va fer néixer, i la participació de molta gent l’ha fet créixer. Gràcies a aquesta participació vam passar a formar part de la xarxa d’escoles públiques i gaudim d’un edifici històric, amb bones condicions. Però sobretot, tenim un projecte pedagògic que vol preservar, per sobre de tot, les necessitats i els interessos dels nens i nenes. És un projecte molt arrelat i apreciat al barri, i que té la consideració de moltes famílies que, cada any, l’escullen com a primera opció per a escolaritzar els fills. Sabeu per què funciona un servei de menjador o d’acollida al matí? Doncs perquè mares i pares que tenien aquestes necessitats es van organitzar per posar en marxa aquests serveis. I per què tenim una festa fantàstica a final de curs? Per què podem fer unes colònies amb tots els nens i nenes de l’escola, mestres, companyes i companys? Com són possibles els tallers, la festa de Sant Jordi o la de Carnestoltes, que inclouen tota la comunitat educativa? O per què podem llegir la revista que ara tenim a les mans o consultar la informació de l’Escola a la pàgina web? Per a poder gaudir de tot això abans s’ha d’organitzar, preveure, debatre, imaginar... S’ha de participar. Les portes de l’escola estan obertes a tothom. I per descomptat, mares i pares, l’Escola necessita que hi entreu. Cadascú de nosaltres, segons les possibilitats, capacitats i interessos que tinguem som peces necessàries. Fer un taller setmanal o participar en els de Sant Jordi, participar en una comissió o organitzar la festa de final de curs, el casal d’estiu o fer col·laboracions puntuals a qualsevol àmbit que vulgueu, tot és necessari. De la implicació més gran a la més petita, no n’hi ha cap d’irrellevant. I totes ajuden a fer una Escola millor. Així que no us ho penseu més i llanceu-vos. El que podem fer per l’Escola és molt més del que ens pensem. No deixeu passar l’oportunitat de fer més fort un dels espais essencials per al lliure desenvolupament dels nostres fills i filles.
Participeu de l’Escola! número 58 -- gener gener 2014 2014 número58
1
treballem INFANTIL
P3
L'altre dia la companyia l'Estenedor va venir a l'escola per explicar-nos el conte del Patufet. A nosaltres ens va agradar molt, per això ara us el volem explicar. Esperem que us agradi tant com ens va agradar a nosaltres.
EL PATUFET Vet aquí una vegada, una mare i un pare que tenien un fill tan petitet, tan petitet, que li deien Patufet.
Un dia, la seva mare estava fent el dinar, però li faltava el safrà. En Patufet va dir-li a la seva mare que ell podia anar a la botiga, però la mare no n’estava segura. Finalment el Patufet, que era molt tossut, va aconseguir que la mare el deixes a anar a la botiga.
2
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
En Patufet va sortir de casa amb un dineret i cantant: Patim, patam, patum homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitjeu el Patufet!
Quan va arribar a la botiga, la gent sentia una veu, però no sabia d'on venia. -Vull un dineret de safrà! I la botiguera, tot i que no veia en Patufet enlloc, li va donar el safrà i va recollir el dineret.
Un altre dia, en Patufet va convèncer la mare perquè el deixés anar a portar el dinar al pare, que treballava al camp.
número 58 - gener 2014
3
treballem INFANTIL
P3
Però a mig camí es va posar a ploure i en Patufet es va aixoplugar a sota d'una col.
I un bou que passava per allà es va menjar la col, tot d'un cop, amb en Patufet i tot.
-Patufet, on ets? -cridaven els seus pares buscant-lo pertot arreu.
-Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou! -van sentir que deia en Patufet.
4
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Llavors, el pare i la mare van donar menjar i més menjar al bou fins que va fer un pet com una gla. I en Patufet va sortir-ne disparat. -Patufet!!! -cridaven contents el pare i la mare. Els dies després de l'espectacle vam estar treballant moltes coses del conte. Un dia vam portar cols com la del conte del Patufet, les vam mirar, pintar, retallar...
Ens ho hem passat molt bé amb el conte del Patufet. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. Les il·lustracions que acompanyen el conte les han fet els nens i nenes de la classe dels cargols i de la classe dels peixos. CARGOLS I PEIXOS
número 58 - gener 2014
5
treballem INFANTIL
P4 ELS CUINERS I LES CUINERES
Els nens i nenes de la classe van triar, en una votació, ser els cuiners i les cuineres. Hem observat com es vesteixen i ara sabem que poden portar davantal o jaqueta i que, normalment, porten un gorro al cap, però no sempre.
Estem portant a casa una carpeta de cuina i, amb els pares i les mares, fem receptes fàcils i boníssimes. Cada setmana la porta un nen o nena i després ens explica com ho ha fet. Una de les coses que més ens ha agradat ha estat aprendre la cançó del cuiner, i la cantem moltes vegades, quan estem contents i contentes.
6
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Hem parlat sobre els diferents menjars que fan els cuiners i cuineres, i d'allò que cal menjar més sovint, com les fruites i les verdures, i allò que és millor no menjar gaire, com dolços i llaminadures.
Hem pogut veure els estris i màquines que utilitzen les cuineres de la cuina de la nostra escola, i també vam anar a visitar la cuina d’un restaurant on treballa la mare d’un nen de la classe. Hi vam anar amb autocar, i ens van explicar moltes coses.
Ho vam passar prou bé i ara sabem moltes coses sobre aquest ofici: com pelen les patates, com netegen els plats i les olles, com són les seves neveres grans...
CUINERS I CUINERES
número 58 - gener 2014
7
treballem INFANTIL
P4 ELS PINGÜINS
Els nens i nenes de la classe van triar, en una votació, ser la classe dels pingüins. Hem après moltes coses dels pingüins, sabem que tenen dues potes i que són curtes. El seu cos està ple de plomes molt petites, blanques i negres, però els pingüins bebès tenen les plomes grises i neixen d'un ou, que el seu pare cuida molt bé i així la seva mare va a buscar menjar. Tenen un bec per menjar. Els agrada menjar peixos i, quan van a buscar-los, es poden trobar amb més d'un perill.
Ara sabem que no tots els pingüins són iguals i que n'hi ha de moltes espècies.
Ens ha agradat molt la visita del Pep, el pare de la Rita, que ens ha explicat moltes coses a la pissarra digital sobre els pingüins del zoo, els Humbouldt, i hem vist com preparaven el menjar pels pingüins, i també ens ha ensenyat el crani d'un pingüí, un ou de pingüí i plomes.
Una de les coses que més ens ha agradat ha estat aprendre la cançó dels sis pingüins que ens va ensenyar el Juanma, és molt divertida i ens agrada molt cantar‐la i ensenyar‐la a tothom. Aprenem a comptar pingüins, primer hi ha 6 pingüins, després en queden 5, 4..., i així fins que ja no en queda cap.
8
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
6
5
4
3
2
1
PINGÜINS
número 58 - gener 2014
9
treballem INFANTIL
P5
A P-5... EDUCACIÓ FÍSICA! Els nens i nenes de P-5 comencen a fer Educació Física amb la Maria en un desdoblament de mig grup i aquesta nova activitat els agrada molt. El fet de poder treballar amb mig grup afavoreix que els nens i les nenes vagin adquirint els hàbits personals i socials, i que avancin en la descoberta del seu cos, de les seves possibilitats motrius i de les nocions espacials i temporals. L'Educació Física es treballa en dos espais: la sala de psicomotricitat (que ja han utilitzat a P-3 i a P-4) i el gimnàs. Depenent de l'espai on treballin, fan unes activitats o unes altres. Hem fet un petit recull de les experiències que us volen explicar els nens i nenes de les classes dels pirates i els dofins. QUÈ FEM A LA SALA? A LA SALA TENIM MOLTES PECES D'ESCUMA PER PODER FER CONSTRUCCIONS I JOCS D'IMAGINACIÓ. SOM PRINCESES, CAVALLERS, PIRATES, DRACS, BRUIXES...
TAMBÉ ENS AGRADA FER UN CIRCUIT
10
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
AMB LES CONSTRUCCIONS, ELS BANCS, ELS MATALASSOS, I APROFITEM TAMBÉ LES ESPATLLERES... SOM ESQUIADORS I ESQUIADORES, CASTELLERS, CASTELLERES, SOM NINGES, PIRATES...
A LA SALA TAMBÉ TENIM ESPATLLERES I ENS ENFILEM, FEM EQUILIBRIS, SALTEM... I ENS HO PASSEM MOLT BÉ!
A VEGADES TAMBÉ JUGUEM AMB LES PILOTES I... MIREU QUINA CARA D'ALEGRIA QUE FEM!
número 58 - gener 2014
11
P5
treballem INFANTIL
QUÈ FEM AL GIMNÀS? FEM JOCS MOLT DIVERTITS! EL POBLAT INDI FEM PARELLES I ENS POSEM EN FORMA DE CERCLE. UN DE LA PARELLA ESTÀ DRET AMB LES CAMES OBERTES (TENDA) I L'INDI O ÍNDIA SEU AMB LES CAMES CREUADES DINS DE LA TENDA. LA MARIA DIU “INDIS, A PASSEJAR” O “TENDES, A PASSEJAR”. LLAVORS HEM DE FER UNA VOLTA AL VOLTANT DEL POBLAT I TORNAR AL NOSTRE LLOC. QUAN ENS DIU “DESMUNTEM EL POBLAT”, LA TENDA S'ESTIRA A TERRA I L'INDI O ÍNDIA L'HA D'ARROSEGAR A UN ALTRE LLOC I DESPRÉS FEM CANVI. L'ARANYA PELUDA
12
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
ENS AGRADA MOLT, AQUEST JOC! UN NEN O NENA ÉS L'ARANYA I ELS ALTRES ESTEM EN UN COSTAT D'UNA RATLLA. QUAN TOTS I TOTES ESTEM A PUNT, CRIDEM: “ARANYA”, I L’ARANYA ENS CONTESTA: “PELUDA”, I HEM DE PASSAR A L'ALTRE COSTAT SENSE QUE ENS AGAFI. SI ENS AGAFA ENS CONVERTIM EN ARANYES.
EL METEORIT
AL GIMNÀS HI HA UNS METEORITS QUE CONGELEN (PILOTA VERDA), TAMBÉ HI HA UN PEDRA MÀGICA QUE ENS ESCALFA I ENS SALVA (PILOTA VERMELLA). CORREM PEL GIMNÀS I UN NEN O NENA TIRA UNA PILOTA, SI ENS TOCA LA PILOTA VERDA ENS CONGELEM I HEM DE SEURE. PER SALVAR-NOS, ENS HAN DE PASSAR LA PILOTA VERMELLA. ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT! P-5 CLASSE DELS DOFINS I DELS PIRATES
número 58 - gener 2014
13
treballem INICIAL
1r BARRUFEM UN BLOC
Aquest curs, dintre del marc dels tallers de llengua, els nens i nenes de cicle inicial han començat a fer un bloc. Ara us explicaran què en saben, dels blocs, i com treballen per fer el seu. QUÈ ÉS UN BLOC? Els blocs estan en un lloc, a internet, on es poden guardar moltes coses i mirar-les quan volem. Internet és una xarxa que està a l’espai i uns satèl·lits recullen la informació, que rebota i pot arribar a totes les cases. En un bloc s’hi pengen les notícies que nosaltres escrivim. Totes les coses que fem a l’escola les posem a “Barrufem un bloc”, que és el nom que hem pensat pel nostre bloc.
EL TALLER DE BLOC En el taller de bloc primer expliquem el que nosaltres pensem sobre què és un bloc, i després les mestres ens expliquen els passos que hem de fer per entrar-hi.
La portada del bloc podem anar-la canviant, primer hi havia un dibuix de Pissarro i ara hi tenim un collage de les obres de Picasso.
14
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Entrem al bloc i parlem sobre quins temes tenim per poder treballar. Junts decidim les notícies que hi volem penjar. Ens posem per grups i barregem els nens i nenes de primer i segon, i ja podem escriure el que volem explicar i fer els dibuixos. Ens esforcem molt a l’hora d’escriure perquè no s’entendria la lletra que fem i no es llegiria bé. Tots els nens i nenes escrivim, i si ens costa una mica ens ajudem entre nosaltres o els hi demanem a les mestres com s’escriu una paraula que no sabem. Després l’Assumpta s’emporta les feines i les penja al bloc.
Hem parlat de: Pissarro, la sortida de tardor, els noms de les classes, els tallers d’expressió, Picasso... Tot el que anem penjant ho hem fet les quatre classes i mai posem notícies que alguna classe no hagi fet.
OPINIONS
Aquest taller ens agrada perquè els pares i mares poden veure les coses que fem.
Aprenem què és un bloc i podem posar-hi les nostres opinions.
És molt “xulo” perquè ho podem veure des de la classe amb les pissarres digitals.
Des de casa podem donar la nostra opinió sobre alguna de les coses que hem penjat.
És divertit perquè també hi ha jocs i podem fer comentaris.
número 58 - gener 2014
15
treballem INICIAL
16
1r
nĂşmero 58 - gener 2014
el cau del barrufets
nĂşmero 58 - gener 2014
17
treballem INICIAL
2n MOBY DICK
Els nens i nenes de 1r i 2n vam anar al Teatre Lliure a veure l'obra Moby Dick. Va ser molt divertida perquè vam haver de fer d'actors i actrius i vàrem passar moltes aventures fent un recorregut per darrere l'escenari. Vam ser tripulants del vaixell que va anar a buscar la temible balena blanca Moby Dick.
Ens va agradar molt quan... -Ens van dir que els actors no havien pogut venir i havíem de fer l'obra juntament amb els altres treballadors i treballadores del teatre. -Vam arribar a l'hostal i l'aventurer se'n va anar a dormir i havia de compartir l'habitació amb un indi que també anava a buscar la balena blanca. -Representava que entràvem al vaixell i havíem de deixar les nostres empremtes i signar per poder formar part de la tripulació. -Quan l'indi va llançar la llança i va fer diana.
-Quan baixàvem les escales ens aturaven i feien un crit i paràvem. -El capità ens manava el que havíem de fer i l'havíem de seguir.
18
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
-La grumet ens va presentar el capità i ens va ensenyar diferents tipus de balenes.
-Remàvem cap a la balena i vam veure un calamar gegant. -Quan l'aventurer va pescar el calamar i l'indi va pensar que era la balena i va començar a tremolar. -Assajant els actors i les actrius, vam veure una pantalla on sortia la balena blanca.
-Quan es van sentir trons, ens va fer una mica de por. Al final vam arribar a una gran sala, on l'indi va matar la balena però el vaixell es va enfonsar i van morir tots menys l'aventurer. Li va fer molta pena explicar-nos que els seus companys i companyes havien mort. -Va ser molt divertit perquè vam fer d'actors i actrius. Vam participar a l'obra fent de mariners i marineres. -En el teatre normal tu estàs al mateix lloc assegut. En aquest, nosaltres vam actuar i vam passar per dintre del teatre, per la part que no es veu. -El final va ser una mica trist però després van posar música i vam ballar tots i totes.
Ens ho vam passar molt bé!!!
número 58 - gener 2014
19
treballem INICIAL
2n
COMIAT DE LA MONT El dimecres 6 de novembre vam celebrar un acte entranyable per acomiadar una mestra molt especial a l’escola, la Mont. Els nens i les nenes de cicle inicial us volen explicar com ho vam celebrar, com ho vam viure i també han pensat entre tots i totes unes preguntetes que li han fet a la Mont en una entrevista que més endavant podeu llegir. Ja veureu que divertit!
Vam anar tots els nens i nenes de l’escola i els mestres i les mestres al gimnàs. La Mont no en sabia res, era dimecres i ella pensava que venia a fer tallers de llengua com cada dimecres des que s’ha jubilat. Volíem que fos una sorpresa i ho vam aconseguir. Com que la Mont ha estat mestra de música li vam preparar una cantata. La Rosa llegia una història i la Marta, que duia una màscara amb la cara de la Mont, portava una maleta que anava omplint amb detallets de les cançons que cada cicle li cantava: una formiga, una cuca de llum, un sol i un ocell. També vam cantar-li una cançó tots alhora.
20
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Els mestres i les mestres de l’escola al final li van dedicar una cançó molt divertida. Ens ho vam passar molt bé! Li vam regalar una planta molt gran plena de desitjos que vam escriure totes les classes de l’escola. La Mont estava asseguda en una cadira gran mirant-ho i escoltant-ho tot. Estava molt emocionada i contenta i nosaltres també. Mireu ara l’entrevista que li van fer a la Mont. Llegiu, llegiu… és molt interessant! -Quants anys has estat a la nostra escola? He estat 27 anys fent de mestra a l’escola Barrufet. -A quines classes has fet música? A totes, des de P3 fins a 6è i abans també als nens i nenes de 7è i 8è. -T’ha agradat fer de mestra? T’ho has passat bé? M'ho he passat molt bé perquè he fet el que m’agradava fer. -Estàs contenta o trista de jubilar-te? La veritat és que estic molt contenta perquè ara puc fer moltes coses que abans no podia. A més a més, puc venir encara a l’escola cada setmana a fer tallers de llengua i això m’encanta. -Et va agradar la festa? Em va encantar. Vaig estar molt a gust i m’ho vaig passar molt bé. -Et van agradar les cançons? Quina et va agradar més? Totes em van agradar molt. No sabria quina triar. -Com et vas sentir? Molt contenta, feliç i emocionada. Mont, et desitgem que gaudeixis molt d’aquesta nova etapa i pensa molt en tots els nens i nenes de l’escola Barrufet. Nosaltres no t’oblidarem.
Gràcies per tot, Mont!
número 58 - gener 2014
21
treballem MITJÀ
3r
LA CLASSE DE LA QUÍMICA Enguany a la classe de 3rA, després d'unes emocionants votacions, vam decidir que seríem la classe de la química. Entre altres coses, teníem moltes ganes de conèixer els misteris que envolten aquest món, saber què vol dir la paraula “química”, per a què serveix la química... i sobretot teníem moltíssimes ganes de fer experiments!
Al llarg del primer trimestre hem fet molts experiments, com: l'art amb llet, la tinta invisible, el volcà en erupció, capturar el CO2, l'ou i el vinagre i molts més! A partir d'aquests experiments, hem après a fer textos explicatius. Els textos explicatius, com el seu nom indica, permeten explicar com es fan els experiments i quins materials són necessaris. Tot seguit us expliquem un dels experiments que hem fet:
L'OU I EL VINAGRE Material que hem necessitat: -Un ou -Vinagre -Un recipient, com per exemple una carmanyola de plàstic.
22
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Passos que hem seguit: 1. Hem emplenat el recipient de vinagre. 2. Hi hem posat l'ou a dins. 3. Hem deixat passar 48 hores. En aquest punt hem pensat, entre tots, quin resultat ens semblava que ens podríem trobar després. D’aquest possible resultat se’n diu hipòtesi. 4. Aleshores hem anat a comprovar què havia passat: després de 48 hores amb el vinagre, l'ou era totalment tou, com una pilota de goma.
Explicació científica: L'àcid acètic del vinagre reacciona amb el carbonat càlcic de la closca de l'ou, la qual cosa produeix diòxid de carboni. Aquesta reacció química és del tipus àcid base. Això explica les bombolles que van anar sortint durant els dos dies (que eren el diòxid de carboni). I l'augment de la mida de l'ou s’explica per l'aigua que es desprèn en aquesta reacció.
A la imatge veiem la carmanyola amb el vinagre i les restes de l'ou a l'esquerra. A la dreta hi veiem l'ou ja trencat.
número 58 - gener 2014
23
treballem MITJÀ
3r
EL NOM DE LA CLASSE DE 3rB: ROBOTS Els alumnes de 3rB van decidir, uns dies després que comencés el curs, quin seria el nom de la classe. Durant els apassionants debats i les complicades votacions vam aprendre que és important escoltar els altres, participar i respectar els companys.
La diferència de vots entre les múltiples propostes va ser mínima. Finalment, Robots va ser l'opció triada.
I ens vam posar en marxa per saber què volíem aprendre sobre els robots. Trobàvem important, també, que tothom digués les coses que ja sabia sobre el tema. Vam decidir, entre tots, quines eren les preguntes que volíem contestar. I quines preguntes! Una de les que més es repetia era: “Com es fa un robot?”. Així que ens vam convertir en uns enginyers en pràctiques. Tothom construiria el seu robot. No va ser una feina fàcil. Primer, vam fer un disseny detallant com volíem que fos el nostre robot, utilitzant llapis, fulls, cartolina, colors, etc. Havíem d'anar pensant quins materials utilitzaríem per construir-lo.
24
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Per tenir una idea de com quedaria vam donar volum al nostre disseny inicial. La plastilina ens va ajudar força. Ho teníem molt clar. El material per construir-lo el portaríem de casa i seria de reciclatge. Teníem molta feina feta, però encara en quedava una mica més. Construir el robot amb brics, rotlles de cartró, elements metàl·lics, cola, papers de colors, cintes, cargols, etc. va ser tota una aventura. Aquí teniu alguns dels resultats!
Nenes i nens de la classe dels Robots
número 58 - gener 2014
25
treballem MITJÀ
4t
El 16 d'octubre els alumnes de cicle mitjà vam anar al CaixaForum a visitar una exposició d'un pintor impressionista anomenat Camille Pissarro. Ens van explicar moltes coses interessants de la seva vida i obra, però nosaltres ens vam fixar en Pissarro i el camí, ja que és un element característic dins els seus quadres. Després, un cop a l'escola, vam seguir treballant sobre Pissarro i vam fer creacions plàstiques en parelles, inspirant-nos en els camins de Pissarro. Les podeu veure a l'entrada de l'escola!
El 16 d'octubre del 2013 vam anar al CaixaForum per veure l'art de Camille Pissarro. Quan hi vam arribar ens va atendre una senyora molt amable que duia un carro perquè hi deixéssim les motxilles. Tot seguit vam entrar a l'exposició i vam veure molts quadres, quasi tots de paisatges, i vam observar que a Pissarro li agradava molt fer camins.
La guia del museu ens va començar a explicar què representava cada quadre, quins colors predominaven i, sobretot, ens va preguntar com crèiem nosaltres que se sentia Pissarro en el moment de pintar-los. Pissarro no feia art abstracte, era impressionista, que vol dir que es fixava en la realitat però no la definia a la perfecció. Volia transmetre la impressió, les sensacions que veia als paisatges, i per això a la majoria dels seus quadres no hi ha traços definits, sinó pinzellades de colors. Es veien millor de lluny que de prop.
26
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
Al museu ens van explicar que ell pintava d'una manera diferent, en lloc de pintar fi i amb detall, dibuixava ratlles sobre el quadre i donava més importància al color que a la forma. Utilitzava colors que no combinaven per fer elements del dibuix: vermell i verd per fer la terra, blau cel i blau marí per fer l'aigua, etc., i axí aconseguia posar sentiment al paisatge. Pissarro va néixer el 1830 i va morir el 1903. No era ni molt ric ni molt pobre, però tenia un majordom i quatre fills i una filla, tot i que aquesta darrera va morir després de passar una malaltia. Sempre pintava a l'aire lliure, fins que un dia li van dir que tenia una malaltia als ulls que li va impedir seguir-ho fent; si no, s’hauria quedat cec. Aleshores, va haver de pintar sempre des de l'interior d'habitacions, mirant per les finestres. Al principi anava a habitacions d'hotels on tenia bones vistes i finalment pintava des del seu taller. En aquella època es va posar molt de moda que cada pintor tingués el seu taller. Al museu ens van explicar una anècdota que ens va fer gràcia: al principi quan en Pissarro pintava els seus quadres, la gent els veia i es pensaven que estaven mal fets o inacabats, fins que al cap dels anys el van començar a valorar. A l'escola vam seguir parlant i veient quadres de Pissarro i ens vam inspirar per fer dibuixos sobre paisatges amb el camí com a tema. Tota l'escola ha fet diferents dibuixos que estan penjats a l'entrada. A la nostra classe ens va tocar fer quadres amb aquarel·les i retoladors i amb els colors de la primavera. Aquí us n’ensenyem de diferents! Ens ha agradat molt conèixer aquest gran pintor, ens em divertit fent camins i pintant, fent ratlles a tort i a dret! Impressionant!
número 58 - gener 2014
27
treballem MITJÀ
4t
LA VEU DELS INFANTS. EL PREGÓ DE LA LAIA Aquest curs de nou els nens i nenes de 4t participen a l'activitat “La veu dels infants”. La promou l'Ajuntament de Barcelona i aquest curs, a més, han intentat relacionar-ho amb el Tricentenar. Per tant, el pregó que s'ha de confeccionar tindrà forma de crònica. Aquí us presentem de quina manera explica l'alumnat de 4t de Ciència-ficció tot el que implica aquesta activitat.
“El pregó de la Laia és un projecte de Barcelona on participen diferents escoles. De moment hem fet dues de les tres activitats: hem visitat el Born Centre Cultural i hem enviat fotos de la ciutat actual i d'abans.” “Fins ara hem treballat la Barcelona antiga, hem visitat el Born. Al costat del mercat del Born hi havia molts jocs molt divertits, quasi tots amb una bola.” “Els nens i nenes participen al pregó de la Laia per canviar la ciutat. Hi participen nens i nenes de diverses escoles, per donar la seva opinió de com es podria millorar la nostra ciutat.” “Unes quinze escoles que treballen conjuntament per fer el pregó. Amb aquesta activitat es vol aconseguir que els nens i nenes donin la seva opinió per millorar Barcelona. Hem fet activitats que ens explicaven quin era el passat de la ciutat, hem parlat de quins defectes té i com millorar-la.” “És una activitat on els nens i les nenes poden donar la seva opinió sobre les coses que es poden millorar de la ciutat.” “Hi participen moltes escoles. La van proposar perquè els seus ciutadans donin la seva opinió per millorar la ciutat.” “Parlem de Barcelona.” “Fan que els nens i les nenes de diferents escoles de Barcelona diguin el que sigui millor per la ciutat, que puguem opinar sobre ella.” “Estudiem la Barcelona antiga, l'actual i com ens agradaria que fos en el futur.”
28
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
“Un dia ens vam trobar totes les classes que participem en el pregó de la Laia al Born. Intentem fer una ciutat millor.” “És una activitat col·lectiva. Volem aconseguir millorar la ciutat.” “Hi ha nens i nenes de diferents escoles participant-hi. Vam visitar el Born i hem fet fotos.” “Treballarem junts amb altres escoles de Barcelona per elaborar el pregó de la Laia.” “Amb diferents escoles volem millorar la ciutat.” “Hem anat al Born a veure unes ruïnes i hem enviat unes fotos on comparàvem la ciutat antiga amb l'actual.” “Els nens i nenes participen i expressen com volen que Barcelona millori. Vam haver de fer una feina que era una foto i un escrit relacionat amb la foto. No ho fem sols, participem amb altres classes de diferents escoles.” “Fem una feina amb altres escoles per millorar Barcelona: els carrers, menys contaminació...” “Hem fet fotos que després hem enviat amb un comentari.” “Ara pensem coses per millorar la ciutat amb la col·laboració de nenes i nens d'altres escoles.”
“Hem fet fotografies per comparar com era abans i com és ara Barcelona.” Nenes i nens de la classe de Ciència-ficció
número 58 - gener 2014
29
treballem SUPERIOR
5è
The respiratory system
Els nens i les nenes de 5èA, a Naturals en anglès hem estudiat les parts, el funcionament i algunes malalties de l'aparell respiratori. Ho hem treballat amb pràctiques i explicacions amb Power Points. A més, hem elaborat un dossier del “respiratory system” amb diferents fitxes que ens han donat. Per veure millor el funcionament i les parts del “respiratory system” vam fer dues pràctiques. La primera era fer un model científic a partir d'una ampolla d'aigua de litre i mig, amb el qual vam poder observar les diferents parts i com funciona amb més facilitat. Va ser molt divertit poder observar com el “diaphragm” pujava i baixava i els “lungs” s'inflaven i desinflaven! Us recomanem que feu aquesta pràctica a casa, és molt fàcil!
MATERIAL
COM HO FEM?
-A bottle of water
-Tallem la “bottle” per la meitat.
-Two straws
-Després, ajuntem les “straws” amb cel·lo i les fiquem
-A pair of scissors
per dins del forat fet prèviament al tap.
-A plastic glove
-Després enganxem les “bags” a les “straws”. Finalment
-A pair of little plastic bags
posem el “glove” a sota de la “bottle” i ja el tenim!
-Cel·lo
-Si estirem el guant cap a dins, veiem que les bossetes es contrauen, en canvi si l'estirem cap enfora, s'expandeixen.
30
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
La segona pràctica va ser xulíssima! Vam treballar amb pulmons de xai. Vam observar-los, dibuixar-los i tocar-los! Ens vam adonar que els pulmons no eren iguals. També vam veure, en inflar-los, com els pulmons canviaven de color i com canviaven de mida. A alguns i a algunes ens va fer una mica de fàstic haver de tallar la “trachea”, però en realitat ens feia molta gràcia.
A classe també vam parlar de com n’és d’important tenir uns bons hàbits per a una vida sana: fer esport regularment, menjar bé i no fumar, per tal que els nostres “lungs” estiguin sans i prevenir malalties com l'EPOC i el càncer de pulmó. En general, ens ha agradat molt poder treballar les naturals en anglès. Vam haver de fer un esforç per concentrar-nos i entendre el vocabulari i el funcionament del “respiratory system”, però ens ha semblat molt interessant!
número 58 - gener 2014
31
5è
treballem SUPERIOR
Abans de fer cap observació Els nens i nenes de 5èB us volem explicar què hem fet, durant el 1r trimestre, a la classe de naturals. Vam començar el trimestre descobrint les cèl·lules. Ens vam sorprendre molt perquè no sabíem que eren tan petites ni tampoc sabíem que fan les mateixes funcions que realitza un ésser viu. També vam descobrir alguns aparells òptics, com la
de cèl·lules vam practicar una mica i vam veure que el microscopi inverteix les imatges.
lupa de mà, la lupa binocular i el microscopi.
Amb la lupa de mà vam descobrir que, depèn de la distància, veus la imatge invertida.
També vam tenyir un tel de ceba amb “betadine” i llavors va quedar de color marró. Ens vam sorprendre molt
Cèl·lules de ceba Per poder veure-les, vam haver de tenyir-les amb un líquid que es diu blau de metilè i el que vam veure va ser més o menys el que hi ha en aquest dibuix.
32
número 58 - gener 2014
en veure les cèl·lules perquè no sabíem, ni crèiem, que fossin així.
el cau del barrufets
Hem
estat
treballant
el
tema
de
l'alimentació i l'aparell digestiu i hem fet diferents experiments. El primer que vam fer va ser analitzar aliments per veure si tenien midó i vam descobrir que no tots en tenen. Per poder-ho saber havíem de posar unes gotes de lugol a sobre l'aliment: si sortia negre volia dir que tenia midó, si sortia marró volia dir que
També hem treballat
no en tenia.
la conservació dels aliments i hem vist què passa quan no es conserven bé i es floreixen. Vam poder observar els fongs
que
van
créixer
damunt del pa. Vam veure que cada tros de pa tenia uns
fongs
diferents
i
Hem acabat el trimestre presentant, cada grup-taula,
pensem que és perquè
una maqueta per explicar com funciona l'aparell
tots els trossos de pa eren
digestiu. Hem après que, de tot el que mengem,
diferents.
n'aprofitem una part, els nutrients, que passen des de l'intestí prim a la sang, que els transporta fins a les cèl·lules del nostre cos.
número 58 - gener 2014
33
treballem SUPERIOR
6è
APRENEM EN QUALSEVOL MOMENT I OCASIÓ Sisè és el curs que tanca el cicle superior i la primària. Durant tots els anys d'escola, hem treballat l'autonomia, la responsabilitat, el gust per aprendre... És el moment de fer-nos conscients i de verbalitzar algunes qüestions: Com aprenem? En quins moments? Per què a l'escola ens demanen que fem feina a casa? De quina manera m'organitzo? Cal parlar-ne, individualment i en grup, en el consell de classe. Cal reflexionar sobre a què dediquem el temps quan sortim de l'escola, quines estratègies utilitzem per estudiar; cal que siguem conscients que en la nostra vida quotidiana aprenem moltes coses que reverteixen en l'escola i al revés, l'objectiu de l'escola és aprendre coses que ens ajudin a entendre el món on vivim i que ens hi permetin participar. Us presentem uns textos col·lectius que són fruit de les reflexions que hem fet a les dues classes de sisè i fragments de textos individuals en què reflexionen sobre aprendre en el dia a dia. 1. QUÈ ÉS FEINA A CASA? Quan arribem a casa, si hi anem directes, hem de
cops. Tornar a fer exercicis dels que hem treballat.
dedicar
berenar,
Anar repassant abans de l'últim dia i així si tenim
escoltar música, mirar la tele, jugar, parlar amb els
dubtes els podem preguntar a la mestra o al
amics i amigues.
mestre. Escriure el que ens costa de recordar. Fer
A l'escola hem de tenir cura d'apuntar totes les
esquemes o resums. Va bé que els pares ens
feines a l'agenda, que és l'eina més important per
preguntin. És important que des que comencem
l'organització; i quan arribem a casa, mirar-la.
un tema, cada dia fem la feina i la corregim;
Cada dia, com a mínim, hem de fer mitja hora de
d'aquesta manera ja ho anem recordant. També
feina a casa.
és molt important fer les correccions a classe i
una
estona
a
relaxar-nos:
preguntar si no entenem alguna cosa. El qüestionari és el mateix que hem anat fent, explicant i escrivint a classe. Saber parar atenció és molt important. Cal saber exactament què hem d'estudiar, tenir les idees ben ordenades. Una altra feina és repassar cada dia les feines que hem fet a classe: recordar el que hem fet aquell És important posar ordre a les feines que hem de
dia, mirar els fulls i fer les correccions, mirar les
fer i anar-les repartint: segons el dia que s'han
paraules de cada tema que són noves o difícils, i
d'entregar, segons la dificultat, segons si ens
les podem gravar, tornar a fer els exercicis que
agraden o no, segons el temps que tinguem...
hem vist que costaven.
També cal tenir l'espai endreçat. Una de les feines és preparar els qüestionaris. Per estudiar, hem de llegir el que hem anat treballant (va bé fer-ho en veu alta) i repetir-ho uns quants
34
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
La nostra actitud davant de la feina ha de ser bona
Quan treballem amb l'ordinador, pot anar bé posar
i hem de tenir ganes de treballar. No podem estar
música.
aixecant-nos cada dos per tres i estar distrets. Cal
Les feines que portem de l'escola les podem fer
repassar les feines un cop s'acaben. Quan en tens
sols o soles; algunes persones necessiten ajuda i
ganes les fas ràpid i bé; en canvi, si no en tens
d'altres no.
ganes busques excuses i les fas malament.
Ens agrada poder preguntar als pares i mares sobre aspectes concrets: el significat d'una paraula, si hem entès bé el que cal fer... Els pares i les mares també et poden ajudar però no han de fer ells la feina, perquè així no n’aprendríem mai.
Hi ha algunes matèries que ens costa més fer la feina a casa; per cadascú i cadascuna són matèries diferents. Ens hem de saber equilibrar, un dia no fer moltes matemàtiques i poques naturals sinó fer una mica de cada. Treballar a casa també vol dir buscar informació dels temes que treballem: mirant videos al YouTube, visitant enciclopèdies com la Viquipèdia, fent activitats de l'EDU365 o algunes de les que hem fet a classe. De les mates ens costa llegir bé els enunciats i entendre què ens demanen. Va bé llegir els problemes en veu alta o resoldre les operacions. De castellà, sovint ens fa mandra utilitzar el diccionari, tot i que podem agafar el de l'ordinador. De socials ens costa consultar l'atles i localitzar llocs. Quan escrivim textos, ens costa revisar el que anem escrivint.
2. COM ENS ORGANITZEM? També hem de saber el temps que tenim disponible a la tarda i els caps de setmana. Per això va molt bé tenir un horari de tarda i cap de setmana on apareguin les activitats extraescolars que fem, les activitats fixes de cap de setmana, les estones lliures, i espais en blanc per escriurehi activitats que no es fan sempre, com pot ser una excursió de cap de setmana, un partit de bàsquet, sortir amb el pare i/o la mare... Tenir una estona lliure cada dia seria el més correcte. Recordem que som encara joves i volem jugar, estar amb els amics i amigues, xatejar i estirar-nos al sofà sense fer res de tant en tant. Tot i que no estiguem fent feina d'escola, sabem que sempre estem aprenent. Del dia a dia també se n'aprèn.
A casa hem de llegir un mínim de deu minuts cada dia amb molta concentració. A vegades ens costa agafar el llibre, però si ens “enganxa” ens costa deixar-lo. A vegades llegim al pare o la mare en veu alta.
número 58 - gener 2014
35
6è
treballem SUPERIOR 3. DEL DIA A DIA, TAMBÉ SE N'APRÈN
qualsevol joc s'aprenen regles, normes, torns de
“Amb la família aprenc veient pel·lis, i si no entenc
jugada i a compartir amb els amics. Amb amics
alguna cosa la pregunto als pares. També
s'aprèn a respectar, a escoltar, a divertir-se...
aprenem anant a museus, veient documentals...”
Sense amics seria molt avorrit.” “També aprenc, de vegades, fent servir la pàgina EDU365, però tampoc és bo estar tot el dia dedicat a estudiar amb l'ordinador.” “Aprenem quan anem a casa els avis. Ens expliquen la seva infància, com vivien, què menjaven, com vestien, com es divertien de petits,
“A l'hora del pati també aprenem però d'una altra
si van fer la mili o no, si els van atracar, si van
manera, jugant a jocs esportius. Tant si ets a casa
anar a la presó, etc.”
com si ets a l'escola, aprens, però de diferent
“Els meus pares diuen que em falla una mica
manera.”
l'anglès i que per reforçar-lo n’he de fer fora de
“En les activitats extraescolars podem aprendre
l'escola, i em demana molta concentració.”
esports, llengües. També podem aprendre moltes
“Cada dues setmanes faig activitats amb la
coses jugant amb la família; si juguem a l'scrabble
família: anem al cinema o fem una excursió amb
aprenem llengua, a escacs estratègia i al 7 i mig,
els tiets. I d'activitats extraescolars en faig dues,
càlcul ràpid.”
gimnàstica artística i anglès.” “Tot el que aprenc a futbol i a dibuix m'ha servit per millorar en aquests aspectes, a reflexionar sobre el tema i també comparteixo experiències i coneixements amb els companys i companyes.” “A vegades diem que només aprenem a l'escola, a
“En les activitats extraescolars aprenem moltes coses, i així no estem tot el dia al sofà i no ens tornem sedentaris.” “Pots quedar amb els amics per preparar un qüestionari: un pregunta i l'altre respon.” “Amb la família aprenc a comportar-me i a expressar-me. Crec que això m'ha ajudat en el meu comportament.” “Hi ha moltes maneres d'aprendre però una de les millors és jugant perquè no te n'adones. En
36
casa, amb els pares, els avis, tiets, cosins... Però també aprenem moltes coses amb les amigues i els amics.” “Tot i que no ho sembli aprenem moltes coses amb els amics i amigues: a relacionar-nos, a comunicar-nos,
a
explicar-nos
perquè
ens
entenguin i a escoltar!” “ Quin nen o nena no es desperta un dissabte al matí i pensa: ‘Ui, ara al matí vaig al parc. Bé! I demà al matí aniré a veure no sé quina exposició amb els pares i el germà!’
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
“Quan vaig a l'esplai aprenc, perquè cantem cançons en anglès i així aprenem a pronunciar.” “Quan jugues a esports has d'aprendre a calcular distàncies, temps, memoritzar les regles de joc...” “S'aprenen coses dia a dia, amb cançons en “Aquestes dues coses són molt positives pel bé d'aprendre, perquè jugant al parc s'aprèn molt, i anant a veure una exposició, també. Com? Escoltant les explicacions del pare o la mare, que per això t'hi han portat! I, sobretot, preguntant!” “Quan jugues al Trivial aprens, perquè quan respons les preguntes o les penses és com si fessis ‘classe’.” “Quan
escrius
al
Gmail,
correu
electrònic,
Whatsapp... fas una mica d'ortografia.” “Cada dia aprenc coses: per exemple quan vaig a comprar aprenc matemàtiques perquè em diuen quant val el producte que he comprat i jo he de pagar comptant els diners. Quan escolto música aprenc anglès.” “Aprenem dia a dia encara que nosaltres no ens n’assabentem, per exemple quan xategem amb els companys i companyes, quan escoltem cançons en anglès i després les cantem...” “Quan mirem la tele si fan programes interessants com els documentals de la 2. També si t'agrada molt escoltar cançons en llengües diferents, així aprens idiomes.” “Aprenem quan juguem amb jocs de taula com jocs de memòria o a l'ordinador perquè aprens a escriure al teclat.” “Quan vaig a entrenar a futbol aprenc, perquè potser l'entrenadora ens diu coses que hem de calcular, com temps, distàncies...”
anglès perfecciones la llengua anglesa o en castellà treballes el castellà. També es pot aprendre mirant la tele, amb videojocs, navegant per internet...” “A mi, com que m'agrada escoltar i cantar cançons en anglès de diferents estils de música, aprenc a pronunciar i a entendre l'anglès. També aprenc quan xatejo amb els amics, perquè si m'equivoco em surt el corrector i aprenc com s'escriu.” “Quan jugo a escacs aprenc a millorar la memòria i a no oblidar-me de les coses.” “Aprenem quan mirem documentals a la tele. Jugant a escacs aprens a fer estratègies.” “Cada dia aprenem coses, moltes coses, com per exemple quan vas a comprar fas càlcul mental amb els diners, quan mires la tele molts cops fan coses interessants i quan xateges a l'ordinador aprens si intentes escriure sense faltes.” “Una de les coses amb les quals aprenc del dia a dia és parlant amb el meu pare o la meva mare, d'aquesta manera aprenc noves paraules en català i castellà.” “Aprenem per exemple quan mirem la tele, podem mirar un documental i aprendre alguna cosa que no sabíem. També podem aprendre jugant a algun joc. Hi ha jocs que serveixen per aprendre, amb el Rumicub aprens a fer estratègies i també matemàtiques. Amb el Memory fas memòria. Quan vas d’excursió pel bosc aprens coses de la fauna i les plantes on ets, és a dir, de naturals.”
número 58 - gener 2014
37
biblioteca Llegir ens agrada perquè... ...si llegim junts de manera habitual, fent una estona de lectura compartida, es creen vincles afectius entre la mainada, els adults i els llibres. ...entrem en el coneixement. És molt important que ens vegin llegir perquè els nens i les nenes aprenen imitant-nos.
Il·lustració cedida per la Sònia Pérez
...descobrim mons meravellosos quan mirem, toquem, remenem, llegim... llibres a les biblioteques i llibreries. ...és una activitat entretinguda, una diversió. No ha de ser ni un càstig ni una obligació. ...la lectura pot ser un moment divertit i alegre. Ens obre moltes possibilitats: llegir en veu alta, inventar-se nous personatges, disfressar-se, cantar... Podem fer de la lectura un joc i del joc una lectura.
I per això un llibre és un bon regal!
38
número 58 - gener 2014
comissió mercat d’intercanvi
el cau del barrufets
BARRUFAMERCAT DE ROBA D’on va sortir la idea? Un grup de famílies de quart vam fer créixer la idea inicial d’intercanviar roba entre nens i nenes de la classe, fins a convertir-la en un mercat per a tota l’escola. Ho vam plantejar a la direcció i de seguida vam trobar suport, il·lusió i facilitats. I ens vam posar a treballar en l’organització. Vam fixar una sèrie de criteris, com ara que la roba havia d’estar en perfecte estat, que tothom hi podria tenir accés, que establiríem el límit de peces en funció de la quantitat de roba recollida, que no era obligatori dur roba per poder-ne agafar... Teníem molt clar que no volíem que ningú quedés exclòs del mercat! Durant tres dies vam recollir la roba a les portes de l’escola, tant a l’entrada del parvulari com a la porta principal, matí i tarda. El primer dia ja va ser tot un èxit, i vam començar a classificar les peces per talles. El segon dia vam omplir una pila de caixes, i l’últim dia de la recollida, l’altell on desàvem la roba classificada se’ns va fer del tot petit!
Arriba el mercat! El divendres 8 de novembre vam convertir el vestíbul de l’escola en un autèntic mercat, amb tota la roba classificada per talles de manera que les famílies poguessin localitzar fàcilment el que els pogués interessar. Va venir moltíssima gent i tothom que hi va participar en va quedar molt content. Quan es va acabar la jornada, tota la roba que havia sobrat es va donar a Càritas a través d’una mare de l’escola que hi col·labora i que també va estar molt contenta de l’aportació.
I ara quE? Doncs després de l’èxit de la primera edició del Barrufamercat de roba... ja tenim coll avall que de cara a la primavera n’organitzarem la segona edició!
Esteu tots convidats a col·laborar en l’organitzaciO i a participar en l’intercanvi!
número 58 - gener 2014
39
notícies AMPA
UNA PINTADA A 1
L’ESCOLA
Pares, mares i mestres de l’Escola Barrufet ens vam convertir per un dia en pintors . Les parets i columnes de les classes de Parvulari feia temps que demanaven atenció. Bé, de fet, també ho demanaven la resta d’aules, els lavabos, el menjador... però ja sabem que l’Administració no sempre està al cas. La manca de recursos econòmics és, d’un temps ençà, una excusa massa recurrent per desatendre necessitats. Necessitats greus com poden ser les substitucions de mestres en cas de baixa, per exemple, i necessitats no tan greus com és el manteniment dels equipaments escolars. Els esforços de mestres, mares i pares supleixen més del que caldria aquestes necessitats. El plujós dia 18 de novembre vam posar mà als pinzells, brotxes, rodets, rasquetes, escales, cintes adhesives, etc. i, amb més encert o menys, però amb molt bona voluntat, vam començar a posar papers de diari a terra, a tapar forats, a posar cinta a les juntes i, finalment, vam revestir d’una capa de color (vegeu la nota 3) les parets de les aules, presentant colors visibles (vegeu la nota 1) i deixant a sota la pintura antiga. Vam intentar col·locar amb cert art (vegeu la nota 3) la pintura esmaltada de color verd indefinit a les columnes i a una part de les parets. Mentrestant, unes mares s’ocupaven d’entretenir els més petits que havien vingut amb les famílies, a la sala de psicomotricitat. El pla era fer-ho al pati, però el dia no va acompanyar. Mentre uns preparaven parets amb massilla, altres preparaven pinzells, rodets i pintura. Mentre uns posaven papers a terra, altres posaven cinta adhesiva pels marcs de les finestres per intentar no tacar res. Mestres, 2
40
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
mares i pares amunt i avall amb escales, pots de pintura, rodets, cubells i escorredores. Tot orquestrat. La pintada anava prenent cos. Bé, més ben dit, prenia color. La jornada de treball intens es tornava festiva. Comentaris, consells, música, acudits... tot hi ajudava. Qui més qui menys, tothom va quedar tacat de pintura, però al final la feina ben feta té la seva recompensa: unes classes de Parvulari netes, brillants i acolorides. Les imatges, de vegades, valen més que les paraules... 1
1
Pintada adj. Que presenta colors visibles. m Operació de pintar. f Acció de pintar. f Gallina de Guinea. Pintor –a m. i f. El qui té per ofici pintar parets, sostres, portes, etc.; el qui exerceix l’art de la pintura. 3 Pintar v.tr. Revestir (quelcom) d’una capa de color. v.tr. Col·locar amb cert art els colors en una tela, etc. v. pron. Descriure. 2
número 58 - gener 2014
41
comissi贸 jornada continuada
42
n煤mero 58 - gener 2014
el cau del barrufets
nĂşmero 58 - gener 2014
43
comissió escola inclusiva
nen, nena, jo, tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila nen, nena, jo, tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila
BARRUFA
CINEMA A LA FRESCA!!!!!!! i CRISPETES!!!!!!!
44
número 58 - gener 2014
el cau del barrufets
nĂşmero 58 - gener 2014
45
comissió diables
UNA MICA D’HISTÒRIA...
LES COLLES I ELS BALLS DE DIABLES MODERNS “Aquest darrer període de la història de les colles i dels balls de diables en què ens trobem en l’actualitat s’inicia a la dècada dels anys vuitanta i coincideix amb l’època de reinvindicació i recuperació de les antigues festes populars, arreu de Catalunya. En finalitzar la dictadura franquista, els balls de diables i els correfocs es van recuperar, tal com va passar amb altres símbols de la cultura catalana, com els castells, els balls de bastons, els trabucaires, els gegants, etc. L’ànim en la recerca i l’estudi de les tradicions populars, afavorit per les administracions locals, fomenta la creació de nous grups dinamitzadors, i dóna a la festa pública de carrer un protagonisme cultural i social gairebé perdut fins aleshores. L’organització del “correfoc” per la Festa Major de la Mercè a Barcelona duu a la cercavila de la ciutat nombroses colles tradicionals de diables. Per una part del públic, va ser un record complaent i entranyable; per molts d’altres fou un esdeveniment nou, fantàstic i engrescador. Tot plegat, un succés suficientment incitador i encoratjador per forjar nous grups. D’altra banda, la iniciativa per part d’una històrica colla del ball de diables, la de l’Arboç del Penedès, de constituir la primera Trobada de Diables de Catalunya, per Sant Joan del 1981, és un altre motiu que contribueix a fomentar noves colles. En aquest i ja últim període, que es pot considerar una època pletòrica pel que fa al ball de diables, apareixen arreu de Catalunya un nombre força important de noves colles de diables i altres elements de foc amb una clara inspiració en els models històrics. Avui dia no és gens estrany que en una mateixa localitat hi hagi més d’una colla de diables, dracs i altre bestiari.” Text extret de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya (www.diables.cat), on podreu trobar, si us interessa, més informació sobre la història dels diables i moltes coses més sobre aquesta festa tradicional que tant ens agrada a l’escola.
46
número 58 58 -- gener gener 2014 2014 número
el cau del barrufets Hem volgut començar repassant la història moderna de les colles de diables amb la intenció de fer palès qui som i d’on venim com a colla. Aquests dos aspectes són indispensables per poder plantejar cap a on anem. Perquè la història l’escriuen totes les persones que, en un moment o un altre, n’han estat o en són part. Per tant, molts han escrit i tots estem escrivint la història de la nostra colla. I amb aquest afany de recuperació històrica, per agafar embranzida, per a aquest nou curs de foc, guspires i ritmes de tabals, us volem fer saber que hem recuperat de dalt de l’altell l’estendard de la colla i n’hem fet una restauració per poder-lo tornar a passejar pels carrers i places de la ciutat. I com que hem estat molt animats amb aquesta feina, ens hem engrescat també a rentar la cara al nostre estimat carro de la piro. On abans s’hi podia llegir D..ABL..S BA...U.. ET, ara, sobre una nova capa de pintura negra i als dos costats del carro, les flamants i recuperades lletres perdudes han ressorgit i, de verd i vermell, anuncien que els
DIABLES I TABALS BARRUFET encara hi som i que hi serem per molts anys més.
! s l a b a t i Foc número 58 -- gener gener 2014 2014 número58
47
passatemps
el cau del barrufets
BARRUFADES FAULA
BARRINA
Jo coneixia un cargol que quan era molt menut
4
9
ja volia anar-se'n sol. Era una mica tossut
6
i els pares li deien: -Fill,
2 4
3 9
8
5 7
7 4 7
3
2 1
5
no t'allunyis; hi ha perill; no et moguis d'aquesta col.
7
-Me'n vaig -deia- a donar un volt.
6 3
2 6
2
Fins que un dia es va escapar,
1
va arribar al final de l'hort,
9 4
5
7
va caure en un reguerot, i l'aigua se l'emportà. Un nen agafà una canya i pegant-li un cop molt fort
SOPA DE REBAIXES
amb l'empenta el tornà a l'hort, però li trencà una banya.
Troba 8 peces de roba que puguis comprar a les rebaixes.
Salvador Oliveres
TROBA'N DOS D'IGUALS
F E A S I M A C O S
R V E F G P A F E N
V E S G A A O E R O
O S E F R N T A U J
A T I V A T O O T T
P I J A M A M R E I
A T E C B L A F A M
ENDEVINALLA Una cosa que té coll i no té cap, té braços i no té mans. asimac al
48
número 58 - gener 2014
T E M R E O M E G C
R S I A R N A J O R
I C R I E S R E J E
Cargols
Benvingudes , i benvinguts a l escola !!
Peixos