Revista barrufet des12

el cau dels barrufets

2a època

nĂşm. 56 desembre 2012

Els pronoms febles

Segurament són el mal de cap de molts dels que ens llegiu. Però d’una cosa podeu estar-ne

segurs. Ni les successives dictadures, ni els decrets, ni les imposicions, ni els cops a les cues de racionament, ni les degradacions, ni les vexacions, ni les particularitzacions, ni les banalitzacions, ni l’apallissament d’Antoni Gaudí amb 72 anys per negar-se a parlar en castellà, ni la consideració de patuès, de provincià, de nazis, de jueus, ni l’habla en cristiano, ni les onades migratòries descontrolades, ni l’espoli constant i continuat, ni les lleis opressores, ni l’Ejército Español, ni el peix al cove, ni l’ofec de les infraestructures, ni la Roja, ni la LOSE, ni la LOAPA, ni el cafè per a tothom, ni els afusellaments, ni la misèria, ni la gana, ni el zotal, ni les Diputaciones Provinciales, ni les Escuelas Nacionales, ni San Baudilio del Llobregat, ni el poder dels grans mitjans de comunicació, ni Eurovisió, ni l’escoltin... sabían aquel que había un catalán que la pela es la pela, ni una burgesia covarda, ni Fomento del Trabajo Nacional, ni el folklorisme, ni els morts del Camp de la Bota, ni els de l’Arrabassada, ni els plans de transvasament de l’Ebre, ni els Borbons, ni els Carlins, ni els del PSUC disparant contra els del POUM, ni els del POUM disparant contra els del PSUC, ni els que dicen que son barcelonistas y luego no lo son, ni els de la puta, ni els de la Ramoneta, ni Rosa de España, ni la destrucció urbanística de la Costa Brava, ni de la Costa Daurada, ni de les Terres de l’Ebre, ni les Centrals Nuclears, ni els peatges, ni l’assassinat del president legítim del país, ni els plans successius d’aniquilament cultural, ni la Sección Femenina de la Falange, ni els bombarders italians, ni la pèrdua de mil batalles, ni la Prisión Modelo, ni el canvi de les lleis catalanes per les castellanes, ni el dèficit fiscal, ni el Manifiesto por una Lengua Común, ni el Decreto de Nueva Planta, ni la crema de la Bíblia Valenciana el 1482 per fer dubtar de la seva existència, ni l’obligació de portar els llibres de comptabilitat en castellà, ni el Reglament de la Llei del Notariat del 1917 que prohibeix l’ús del català, ni la Real Ley Española del 1924 on es legisla que se sancionaran els mestres que ensenyin en català, ni els tiroteigs de les làpides en català al cementiri de Lleida el 1939, ni la prohibició dels Jocs Florals, ni Wert han pogut doblegar la voluntat d’un poble i de la seva llengua.

La voluntat catalana de resistència ja fa uns quants segles que dura i a cada atzagaiada es fa

més i més gran. Potser Espanya encara no ha après que els catalans, l’única cosa que tenim feble, són els pronoms.

Per una escola Catalana, Laica i Inclusiva.

1

BARRUFA CINEMA

A LA FRESCA!!!!!!! i CRISPETES!!!!!!!

nen, nena, jo, tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila nen, nena, jo, tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila

El passat 28 de setembre, la comissió escola inclusiva de l’Ampa, va organitzar una sessió de cinema a la fresca que finalment va ser al vestíbul. La pel·lícula triada va ser “Herois” de Pau Freixas, una pel·lícula carregada d’amistat, d’amor, de tristor tot combinant el present amb la infantesa dels protagonistes, una pel·lícula què tothom va gaudir, grans i petits, i els grans, vam poder recordar la nostra infantesa amb referències als anys 70 i la seva música. La presentació la va fer en Toni Cuadras, és llicenciat en història i impulsor de diversos cine-clubs locals de Catalunya.

Volem agrair l’assistència a les més de 50 famílies que van assistir-hi i a tota la gent que va fer possible aquesta activitat a l’escola. A les famílies que no veu venir, us animem a que la veieu a casa en família si no l’heu vist. Les valoracions de la pel·lícula a la sortida van ser molt positives i engrescadores, també vam demanar que ens fessin arribar valoracions tant de grans com petits i aquí teniu una mostra:

“Us felicito perquè em va agradar molt la pel·lícula i em va agradar més veure grans i petits gaudint junts. Sobre la pel·lícula m'agrada la idea que una situació dolenta del present es vegi superada en recordar la infantesa i es plantegi així un futur més bo”.

“La pel·lícula herois em va agradar molt que passés en un poble i que els nens vagin en bicicleta. Espero que feu una altra pel·lícula !!!!

“Vam passar una molt bona estona amb la vostra projecció cinematogràfica del divendres, incloses les crispetes per la vostra cortesia. Suposo que els nens els va agradar perquè per ells va ser com una historieta d'amics i aventures d'estiu amb coses que aprendre i perquè va ser una estona d'oci en família, compartida amb els seus amics en un horari especial i màgic, ja que tornàvem tardet i això per ells és molt divertit. És una pel·lícula molt maca, entranyable i que et deixa un reregust molt positiu… En realitat no hi ha personatge principal, tots són igual d'importants, i que tots ells estan inmersos en un entorn i circumstàncies que els condicionen sense que ells 2

ho triin. Això és el meravellós del món dels nens, que ells són innocents i donen més importància a l'essència d'una amistat, per exemple, que als condicionants econòmics o de limitacions físiques ( tant se val si ets el fill de l'enginyer que destruirà el teu poble o si tens la síndrome de Down) que jo, t'estimaré igual. Si ets de la meva colla, si ets veí meu, formes part de la meva vida i si tu no estàs bé, jo tampoc. I aquesta és la filosofia que ens encanta a la gent d'aquí, no? De fet, som un barri i una escola!

M'encanta aquest missatge que ens transmet de rerefons el director de la peli, és tant maco i tant ignorat per la societat d'avui dia! Preciós.

“Quina gran iniciativa organitzar activitats com la de divendres nit. Tot molt i molt bé… la peli… l'espai… la gentada… La inclusió a l'escola és un tema complicat en aquest temps de retallades… però no impossible, simplement ens hi hem de posar tots! S'ha de treballar per la inclusió a l'escola i… a la vida quotidiana!!!!

“La peli d’Herois va ser molt xula! Tractava de l’amistat, la convivència, la separació dels pares, l’època dels nostres pares, el fet que en el el grup d’herois hi ha un nen amb dificultats, l’amor… Crec que va ser una peli molt xula amb moments de pena i moments d’alegria i d’amistat. Espero que us vagi molt bé la feina que feu a la comissió de l’escola inclusiva i gràcies per oferir-nos una gran pel·lícula i crispetes!

“Ens ha agradat molt la peli, trobem que va esta molt ben triada perquè ens ha agradat tant a grans com a petits. Hi toca molts temes importants, l’amistat, l’educació, la mort, l’amor, la relació entre nens i adults, temps de lleure. Ha estat una vetllada molt agradable. Us animem a que organitzeu d’altres.”

Aprofitem aquest espai per fer-vos arribar una entrevista al Guillem Jiménez, un dels actors que surt a la part del final de la pel·lícula i a més, en Guillem, va ser alumne d’una mare de la comissió ara fa deu anys. Ha treballat com a protagonista principal a “Leon y Olvido”, surt també a “Herois” i “El Orfanato”, a séries com “Las veus de Pamano” i també curtmetratges. En Guillem té la síndrome de Down, va estudiar en una escola pública ordinària tant la primària com la secundària… i aquest camí no li va ser fàcil, però ell va lluitar molt per aconseguir el que volia, el seu somni i ho continua fent, … gràcies Guillem!!

1. En què treballes actualment? Sóc administratiu, treballo en una empresa de Barcelona, el nom de l’empresa és EUROFRED.

2. Quines tasques fas a la teva feina? Arxiu, fotocòpies, trec factures, albarans o abonaments, els

passo per fax o per e-mail o com ho vulguin els clients que truquen, reclamo factures i les entrego a tresoreria, controlo els impagats, perquè hi ha clients que no ens paguen, preparo expedients o cartes de procediment Judicial, requeriments o recursos per l’advocat que tenim, també controlo els tancaments de l’empresa, bé, el que es treballa en una oficina.

3. Continues fent pel·lícules? Jo vaig treballant i disfrutant dels cap de setmana, del tema cinema, curtmetratges o sèries deTV jo espero fer més, però no depèn de mi, sinó dels productors de cada pel·lícula, sèries o curtmetratges.

4. Què has après fent aquestes pel·lícules? A la primera pel·lícula que va ser “LEON Y OLVIDO” com a

protagonista, vaig aprendre moltíssimes coses, vaig aprendre el que és el cine i ho vaig disfrutar com un nen petit, no sabia que el cine eren trossos petits.

5. Com vas arribar a fer aquesta pel·lícula? La primera pel·lícula va ser a l’octubre de 2003. Ningú s’ho

esperava que em truqués una gran productora i que volien que jo fes aquesta pel·lícula “LEON Y OLVIDO”. No vaig fer cap càsting, va ser tot telefònic i ens van enviar una setmana abans el guió i dos bitllets a A Corunya, i vam anar allà, però tots contents, tant la meva família com els meus amics que han cregut en mi.

6. Tens algun altre projecte per fer al cinema? M’han ofert dues pel·lícules més pel cine, una ja es pot

dir que serà la meva quarta pel·lícula “TRES BODAS DE MAS”, i una queda pendent , que podria ser la meva cinquena pel·lícula però per qüestió econòmica el projecte està aturat.

7. Per què t’agrada el mon del cine? Què t’aporta? És el món que més m’agrada, la interpretació, el

perquè és inexplicable, es algo especial per mi.

Esperem que amb aquestes iniciatives caminem tots junts cap a una societat inclusiva en la que tothom hi tingui cabuda i es respectin els drets de les persones.

Comissió per l’Escola Inclusiva

3

Colla de diables i tabals de l’escola barrufet 2.0 Aquest primer trimestre del curs, la colla ha fet un gran salt endavant. Un salt endavant en forma de més diables, diablesses, tabalers i tabaleres. Un gran salt endavant en forma d’implicació dels membres de la colla amb aquesta. Un gran salt endavant en l’obertura i presència dels diables i els tabals a la resta de l’escola.

Ben aterrats de l’estiu, ja teníem a punt el correfoc i els actes de La Mercè. Aquest any, els de la colla no ens vàrem aturar d’escampar guspires al llarg de la Via Laietana. Un començament espectacular, per a un trimestre espectacular.

La matinal infernal de l’octubre va permetre que molts infants i moltes famílies vinguessin a provar com és fer de diable o diablessa, provar els seus primers ritmes de toc de tabal...

Aquell matí de diumenge va ser un èxit de participació. Arran d’aquesta trobada, més d’una vintena de famílies, nens i nenes van decidir que volien entrar a la colla.

Amb les presses de tenir el Correllengua al damunt i les ganes d’estrenar-se de les noves incorporacions, calia formar a aquests nous diables i diablesses, aquestes noves tabaleres i tabalers en l’art del foc i les baquetes. Fet això, la diada de la cultura i la llengua al barri va fer aflorar una colla en tota la seva esplendor. Més de 50 infants i famílies portant el foc i el ritme a aquesta festa.

I és que amb aquestes noves incorporacions, amb aquesta crescuda de la colla, també ens vam haver de posar les piles amb el material. Calia equipar amb les casaques, els pantalons i els mocadors a molts diables i diablesses noves. Calia fer un taller de maces perquè l’espectacle fos encara més lluït. Calia assajar, amb les tabaleres i els tabalers que començaven, els ritmes bàsics i prendre els primers contactes amb els instruments.

4

Pels vols del desembre, la colla, ja crescuda, participa a la XIX Trobada de Diables Infantils de Barcelona, on se celebra, d’una tacada, el 20è aniversari de la colla de les Banyetes d’Horta.

Tot i el fred, l’espectacle del foc, amb tantes colles presents, va assolir el nivell de Patum Barcelonina.

I, finalment, un bon matí de desembre, la UE de Sants també feia anys. La colla va acceptar ser el tret de sortida d’uns actes molt significatius per a ells. Els coets, el correfoc, la traca final i el passadís dels tabals als jugadors dels equips de futbol van agermanar encara més aquestes dues entitats del barri.

Aquest només ha estat el primer trimestre d’un curs que esdevindrà màgic i ple d’esdeveniments importants dins de la colla. Acollir, tenir cura de les noves generacions de diables i diablesses, de tabalers i tabaleres, i mostrar-los què significa formar part d’una colla de diables i tabals, traspassar aquesta cultura del foc, aquesta cultura de la tradició, és un gran repte que tenim al davant.

Salut, foc i tabals!

Adreça de correu electrònic de contacte: barrufadiablestabals@gmail.com També ens podeu seguir al Twitter: @barrufadiables

5

El Cau dels Barrufets L'escola treballa... P3

EL JOC AL PATI I A LA SALA Els nens i nenes de P3 estem començant a compartir espais i jocs a l’escola. A la classe ens ho passem força bé. Ja ens anem coneixent i hem anat fent amics i amigues. Els primers dies hem plorat força però ara venim amb moltes ganes de jugar. El que més ens agrada és anar al pati i a la sala.

A LA SALA AMB GLOBUS

Les nostres mestres ens havien explicat el conte del “globus vermell” i un dia van portar globus de colors i els vam estar enlairant i movent per l’aula.

AMB PILOTES

Ens ho passem d'allò més bé, passant-la i intentant agafar-la.

6

El Cau dels Barrufets AMB AROS Fem veure que són els nostres cotxes, que són rodes, o fem jocs d'entrar a dintre i organitzem circuits molt divertits.

AMB LES CONSTRUCCIONS

El primer dia vam entrar i ens vam trobar un castell que les mestres havien fet com a sorpresa i vam jugar dintre i a fora, finalment nosaltres construíem el que volíem.

AMB CORDES Vam agafar cordes de molts colors i fèiem diferents formes al terra.

7

El Cau dels Barrufets AMB ROBES Vam jugar a fer que les robes eren cotxes, cases, escoles i, fins i tot, castells fantĂ stics.

AL PATI AL SORRAL

Juguem amb les pales i les galledes, fem pastissos, forats, cases i castells.

A LES ESTRUCTURES

Pugem, baixem i no parem. Sovint ens agrada mirar des de dalt i anem saludant a tothom.

8

El Cau dels Barrufets A LES CAIXES Fem veure que són cotxes, construïm cases i, de vegades, fem una filera i passem per sobre, com si fos un camí.

A LA PISTA AMB LES BICICLETES I ELS PATINETS

Quan mirem el calendari ja sabem quin dia ens toca: els dilluns hi anem els cargols i els dijous, els peixos. Hi anem mig grup amb la Josefina i ens divertim molt!!!

A LA PÈRGOLA

Hi anem quan plou perquè el pati està mullat. Allà podem córrer, jugar i també pintem amb uns guixos de colors al terra.

Ens agrada molt compartir aquestes estones de joc a l'escola.

CARGOLS I PEIXOS 9

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-4 L'HORA DEL CONTE A l'escola, de P3 a P5, tenim un espai setmanal dedicat a l'explicació i el treball d'un conte. Tots els nens i nenes esperen aquest dia per gaudir d'una nova història carregada d'emocions que explica el/la mestre/a.

Un cop explicada la història fem una conversa i un treball plàstic sobre el conte: dibuix amb ceres, retoladors, titelles, murals, pel·lícules...

A més a més, a la classe hi ha un racó destinat a anar enganxant els títols dels contes amb un petit dibuix. Així, de tant en tant anem fent memòria dels contes que hem explicat i en tenim un referent, alhora que aprofitem per treballar la lectoescriptura.

A continuació podeu veure un recull d'una sessió d'un dels contes que hem explicat: El violí d'en Patrick

Per tal de poder escoltar el conte amb molta atenció ens preparem a la rotllana, seiem bé, fem silenci i ja podem començar.

10

El Cau dels Barrufets

El/la mestre/a ens explica el conte a la rotllana.

Després d'escoltar el conte amb molta atenció, fem un dibuix dels personatges que més ens han agradat.

11

El Cau dels Barrufets El Patrick va anar a la ciutat i en una parada del mercat es va comprar un violí. Per cert, ja sabeu que les cordes estan fetes amb pèl de cavall!

Quan tocava el violí les coses del voltant es convertien en “colorins”: els ocells, els peixos, les vaques, els cavalls...

Els arbres i les fulles de les pomeres es van convertir en pastissos, torrades.. i en Mick i la Kate van començar a menjar-ne.

El senyor calderer en sentir el violí també es va curar i tots plegats van arribar a la ciutat abans de fer-se fosc.

OCELLS I PINGÜINS 12

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-5 INSPIRANT-NOS EN UNA ARTISTA Aquest any els picots, mecàniques i mecànics estem descobrint una artista molt divertida, es deia Niky de Saint Phalle. Va néixer en un poble al costat de París però va viure a França i als Estats Units, on va morir.

Feia unes escultures que anomenava NANES, que podem veure per tot el món.

També són conegudes les seves pintures, la majoria del seus quadres eren resultat de l'atzar, l'atzar de disparar contra bosses de guix plenes de pintura.

Nosaltres també hem fet d'artistes, hem creat les nostres escultures i hem pintat disparant pintura amb xeringues.

Aquestes són algunes de les nostres creacions.

Ja veureu que boniques i originals són!

LES NOSTRES ESCULTURES

13

El Cau dels Barrufets

“Algunes nanes no tenien ni ulls, ni boca”

“Una nana tenia les cames juntes”

“Les nanes les podem trobar a museus, i també parcs i places”

“Les escultures eren rodonetes i tenien colors molt vius” 14

“L'Ocell de foc té com una corona de foc , té unes ales amb forats i sembla un tucà”

“Una nana semblava que portés un banyador”

El Cau dels Barrufets

ELS NOSTRES QUADRES “Volíem pintar com la Niky amb pistoles, però com que no en teníem hem utilitzat xeringues per disparar la pintura”

“Ens ha agradat molt pintar amb xeringues”

“La pintura sortia disparada i es barrejaven els colors dins del quadre” “Us convidem a veure la nostra obra al passadís de parvulari”

CLASSES DELS PICOTS, MECÀNICS I MECÀNIQUES

15

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... Parvulari NOTÍCIA FRESCA: S'HA MORT EL LLIMONER DEL PATI. Després de molts i molts anys d'estar a l'escola s'ha mort el llimoner. Tots els nens i nenes que hem fet P3 a l'escola en guardem un bon record. Quantes vegades el vam observar, dibuixar, cuidar, mimar... i que bones han sigut les seves llimones. Als pares i les mares els agradava molt la llimonada a què els convidàvem. Ens quedava tan bona!

Aquí teniu una de les receptes de la llimonada:

16

El Cau dels Barrufets

Així el recordem els nens i nenes de parvulari:

Quan arribi la primavera tindrem un nou llimoner que plantarem al pati de Joan Güell. Allà el llimoner tindrà més sol i farà unes llimones molt grosses.

Aviat us podrem tornar a convidar a llimonada!

Les nenes i nens d'educació infantil

17

El Cau dels Barrufets L'escola treballa... 1r.

GIMNÀSTICA ARTÍSTICA ESPORTIVA Els nens i nenes de primer vam anar al Centre de gimnàstica de Gràcia a fer unes activitats de gimnàstica artística esportiva.

Ens va fer molta il·lusió fer aquesta sortida que ens havia preparat la Maria. A més era la primera vegada que anàvem en metro i això també ens va agradar molt.

Quan vam arribar vam veure que el poliesportiu era molt gran i hi havia diversos espais i elements per fer gimnàstica. Cada classe ens vam dividir en dos grups que anàvem passant pels diferents aparells de gimnàstica. Ens van explicar que alguns eren per fer els nois i altres les noies, però nosaltres ho vam provar tot.

Ara us explicarem algunes coses de com ens vam sentir, de què va passar i de com vam gaudir d'un matí ple d'aventures gimnàstiques!!!

18

El Cau dels Barrufets

•

Jo no volia fer res perquè em pensava que seria molt difícil. Ara estic content perquè ho vaig fer tot i em va agradar molt.

•

La barra d’equilibri era molt “xula” perquè havies d’aguantar l’equilibri, si no queies i et feies mal. Hi havia una barra més amunt i una més avall.

•

A les paral·leles vaig fer la volta i ens ajudaven per no caure, tot i que hi havia un matalàs.

•

A les anelles tancava els ulls perquè així semblava que volés.

•

Al poltre havies de vigilar, fer un salt, donar-te empenta i amunt...!

•

Em va agradar molt la barra d’equilibri perquè no queia, bé quasi caic, però no.

•

Al llit elàstic saltàvem i saltàvem i em pensava que era més fàcil que en un matalàs... havíem de fer més força!

•

Quan pujaves a les anelles semblava que volessis i quan em feien girar semblava que estigués a una sala de ball.

•

A mi m’agradava molt el mini-tram perquè saltaves en aquella cosa quadrada i semblava que els peus estiguessin enlaire.

•

La barra d’equilibris m’agrada perquè penjava i la Marta m’ajudava.

•

A les espatlleres em feia mal als peus.

•

Les espatlleres....? No sé què són!

•

Les anelles sí que eren “xules”, t’hi gronxaves.

•

Jo volia una foto al bolet... saltaves i queies a un matalàs.

19

El Cau dels Barrufets •

Aquell terra elàstic sí que era divertit. Era com un matalàs on hi feies petits salts, practicaves coses que eren difícils, ponts, tombarelles endavant i endarrere, pins, la roda...

•

Em va agradar molt perquè no havia estat mai en un lloc com aquest, era molt gran i ple d’aparells.

•

Ens enfilàvem a sobre del cavall i havíem de saltar. Era molt divertit.

•

Em va fer pensar en Londres i els Jocs Olímpics.

•

Vaig aconseguir fer la tombarella a les anelles amb l’ajuda del mestre.

•

Va ser molt “xulo” perquè em vaig gronxar i vaig fer la tombarella.

•

Em va agradar molt fer equilibris.

•

Em va fer una mica de por la barra d’equilibris quan havíem d’aixecar un peu.

•

Em va agradar molt les paral·leles i les anelles.

•

Em va fer por fer la tombarella a les paral·leles.

•

Mai havíem anat a una excursió amb metro i em va agradar. Hi havia molta gent i era més petit que el tren.

20

El Cau dels Barrufets •

Vam acabar cansats perquè vam caminar i vam fer molt d’exercici. Era molt lluny!

•

Hi podrem anar amb els pares si volem repetir.

•

El monitor ens va ensenyar a preparar-nos, a “clavar” els exercicis i saludar.

I això no s'acaba aquí! Amb la Maria estem preparant... les nostres actuacions de gimnàstica artística!!!

CLASSE DELS TRENS I DELS POPS

21

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 2n

CLIMBAT Els nens i nenes de segon vam anar al CLIMBAT. Vam veure unes parets de molts colors, plenes de preses de mides, formes i colors diferents. El terra era ple de matalassos molt gruixuts. Només entrar ens van agafar moltes ganes d’escalar.

Els monitors ens van explicar que faríem circuits, ens havíem d’imaginar que el terra era ple de llacs i rius plens de piranyes i cocodrils, també ens van recordar les normes que havíem de seguir.

Ens van dividir en quatre grups i cada grup va començar per un racó diferent.

Tothom va passar pels quatre racons.

Racó núm. 1. Havíem d’anar d’esquerra a dreta i arribar a tocar una paret de color verd, després arribar a un cartell on hi havia dibuixada una serp.

22

El Cau dels Barrufets Racó núm. 2. Primer escalàvem per un tros de paret i havíem d’agafar unes cordes, passàvem per uns trapezis i un pont. Per passar-lo havíem de posar un peu al mig de la fusta, agafar-nos fort de les cordes i passar d’una fusta a l’altra. A sota hi teníem un llac de piranyes i cocodrils gegants.

Racó núm. 3. El monitor penjava unes cintes dalt de tot de la paret i per parelles havíem d’escalar i agafar-les.

Després ens enfilàvem tots alhora i quan ell deia tres, ens tiràvem d’esquena.

Hi havia també una roca i quedàvem penjats cap per avall; era la cova dels goril·les.

23

El Cau dels Barrufets Racó núm. 4. Anàvem d’esquerra a dreta i quan arribàvem a una cantonada ens deixàvem anar de mans i picàvem sense caure a terra, vigilant de no caure al riu dels cocodrils. Després escalàvem amunt fins a tocar una presa taronja.

Com ens hem sentit mentre escalàvem?

• • • • • • • • 24

Em va costar molt fer les proves, però em van sortir.

Primer tenia una mica de por i nervis.

Primer vaig tenir por, després ja no.

Em vaig sentir com una aranya.

Necessitàvem fer molta força per agafar-nos a les preses. Quan era a dalt de tot em pensava que cauria.

Em vaig fer mal a les mans. Quan era a dalt em semblava que era Superman.

Al principi semblava molt fàcil, però era difícil. Les mans feien mal, i vaig tenir agulletes.

Quan feia la filera per pujar tenia por de caure, però ho vaig aconseguir.

El Cau dels Barrufets

• • • • • • • • • • • • • •

Estava nerviosa i tenia una mica de por.

Primer semblava una mica difícil, però quan era a dalt de tot era com si estigués en una muntanya.

M’imaginava que pujava com una aranya i a dalt de tot era com anar en avió.

Quan era al pont tenia la sensació que era molt alt i podia caure.

Em pensava que les parets serien molt més grans.

Estava molt content i tenia ganes de pujar molt amunt.

Quan escalava em pensava que cauria, i vaig caure.

Abans de pujar estava una mica espantat, però després em va passar.

Al principi estava molt tranquil, després també perquè era molt fàcil.

Em van fer mal les mans.

Tenia molts nervis i em picaven les mans.

Primer tenia molta por, no sabia on agafar-me, però em van ajudar una mica i tot va anar bé.

Em pensava que cauria i m’imaginava que era Spiderman.

Quan feia la filera per pujar estava espantada, però quan pujava em va passar, a vegades no sabia on agafar-me.

Quan estava escalant vaig caure, mentre queia em vaig espantar.

Ens va agradar molt l'activitat i escalar, encara que vam passar una mica de “cangueli”.

Classe dels Dinosaures i dels Vaixells

25

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 3r Felins Aquest curs els nens i nenes de 3r B hem triat com a nom de la classe FELINS Per poder veure alguns felins vam anar al zoo. Una vegada allà no tan sols vam anar a veure els felins, vam fer una visita a tot al zoo. A classe vam explicar en un text tot el que havíem fet. Aquí us escrivim alguns fragments de la nostra visita.

Vam sortir de l'escola i vam anar amb el metro fins a Arc de Triomf.

Quan vam arribar vam parar a esmorzar.

Vam esmorzar al costat del dromedari.

als s: cap r imal a n n a a s am altre s. és v s r l p e s nt llop De veie ns i i s ü n i g l fe pin ure e v vam

I tamb é foque

s i lèmu rs.

Vam pass ar al cost at dels ós sos, dels pingüins i les foque s.

Els lleons dormien i la gàbia del tigre estava buida.

26

El Cau dels Barrufets

Hi havia sis felins

diferent s.

El jaguar és el felí que vam veure més a prop.

Vam jugar amb les cabretes. Una cabreta volia menjar els jerseis verds.

am dinar h En el parc on v . i ponts de fusta

i havia tirolines

Hi havia una goril·la amb la seva cria.

En el parc hi havia un a roda on seies i e t feien gir ar.

ot veure t m a v m . ornàve rmelles e v s e Quan t t aba ra de s una file

ta una saba r f. a s o p a e Triom oli v d s c r e A e a l' sota La Do hi havia e u q a ll verme Vam arribar cansats però ens ho vam passar molt bé.

27

El Cau dels Barrufets L'escola treballa... 3r Cinema Sortida a l'ESCAC El 22 d'octubre passat, la classe del Cinema vam anar a l'ESCAC, una escola on s'estudia Cinema i Audiovisuals.

Hi vam anar perquè ens ensenyessin i per aprendre com es fa una pel·lícula de cinema.

Quan hi vam arribar, un noi que es deia Dani ens va acompanyar a una sala de projeccions per veure dues seqüències d'una pel·lícula de l'Indiana Jones...i eren molt guais! Ens va ensenyar com es feien alguns trucs dels efectes especials i com es fan moltes coses en les escenes en què hi ha persecucions.

Després ens vam explicar el que feien els sonidistes. Els sonidistes són persones que posen el so a una pel·lícula.

Més tard vam baixar a veure la sala on es fan els decorats. I allà un noi estava pintant la porta per a un decorat. I ens va dir que la majoria del material es feia en Porexpan, perquè és més fàcil i no pesa i es pot pintar.

Aquí estem al plató, que és on es roden les escenes de les pel·lícules.

També vam estar amb tècnics de so, i ens van explicar què és el traveling. A més, vam veure càmeres de molts tipus i cintes...

A la sortida hi havia maquetes i una claqueta gegant.

Ens ho vam passar MOLT BÉ, i vam aprendre moltes coses del CINEMA!!!

28

El Cau dels Barrufets L'escola treballa... 3r Cinema “Una tarda de cinema” El divendres 26 d'octubre del 2012 a la tarda vam tenir la visita d'un convidat molt especial, el tiet de la Gal·la, que és actor de cinema, en Cesc.

Al matí vam escollir entre uns quants contes per poder fer a la tarda alguna seqüència d'un conte.

El conte escollit va ser La primera mossegada d'en Draculin .

Quan va venir en Cesc, a la tarda, ens va ensenyar a la pissarra què és el primer que necessitem per fer una pel·lícula.

Ens va dir que el primer que necessitem és un guionista perquè faci un guió de la pel· lícula. Després, algú que sigui productor/a, un director/a, un director/a de so, un director/a de fotografia, un director/a d'art, tècnics de so, perxista, claquetista, maquilladors/es, perruquers o perruqueres... i JA HI SOM TOTS i TOTES agafant els papers que ens dóna en Cesc per fer dues seqüències de la pel·lícula i poder-les gravar...!

Ens va costar posar-nos tots i totes alhora d'acord, però vam passar UNA TARDA DE CINEMA MOLT XULA...

...Una tarda de cinema especial i diferent!!!

Gràcies, Cesc!!!

29

El Cau dels Barrufets

ELS AMFIBIS 4t A ELS AMFIBIS ESCOLTEN UNA CONFERÈNCIA Ens ha agradat molt aquesta activitat.

Com que havíem de començar el tema de l'UNIVERS la nostra tutora ens va proposar demanar als nostres companys de 4t, les GALÀXIES, que ens expliquessin les conferències que havien preparat sobre el seu nom.

Així ho van fer.

Nosaltres havíem d'agafar apunts de tot el que anaven dient.

Com per exemple: • • • • • • •

30

Les galàxies estan formades per milions d'estrelles.

La nostra galàxia es diu Via Làctia Les galàxies poden ser de molts colors Les galàxies tenen naixement, vida i mort Dintre de la nostra galàxia hi ha dinou galàxies més Quan dues galàxies xoquen neixen estrelles El científic que va estudiar les galàxies es diu Edwin Poncell Hubble

El Cau dels Barrufets

Després tots van llegir els apunts que havíem agafat. Hem quedat sorpresos!!! Quantes coses eren capaços de retenir!!!

Per acabar-ho de tenir clar, hem buscat informació a internet i hem fet el text final, que hem penjat en un mural a la nostra classe.

Ens ha agradat molt aquesta activitat!!! I tan bé que ho han fet els nostres companys!!!

31

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 4t Galàxies Els nens i les nenes de 4tB hem fet un projecte sobre les galàxies. Com que hem après moltes coses sobre el tema i ens hem preparat per grups una conferència, vam pensar que seria interessant poder compartir el que sabíem amb els companys i companyes de l'altra classe de 4t. Els hi vam demanar i ho van trobar molt bé.

Vam anar un dia a la classe dels Amfibis i ens vam posar al voltant de les taules. Per grups els vam explicar el que havíem après i els vam ensenyar els murals de les conferències. Mentrestant, els nens i nenes de la classe dels Amfibis anaven agafant apunts de tot el que dèiem i van estar molt atents i atentes a les nostres explicacions.

Aquestes són algunes de les nostres opinions: “A mi em va agradar molt perquè m'agrada dir el que sé als altres nens i nenes. Em va agradar anar a l'altra classe i ensenyar als altres el que no saben”.

“M'ha agradat aquesta proposta que vam fer perquè així els companys i companyes de 4tA van poder aprofitar la informació que teníem sobre les galàxies perquè era molt interessant. I crec que d'aquesta manera podem aprendre molt dels altres companys i companyes de 4t i ells/es també podran aprendre molt de nosaltres”.

“Jo ho vaig trobar molt interessant perquè els Amfibis han après bastant.

M'agradaria que els de l'altra classe vinguessin a la nostra a explicar-nos coses sobre els amfibis i fer també un petit resum del que ens expliquin”.

32

El Cau dels Barrufets “El fet d'anar a l'altra classe a ensenyar les conferències em va semblar molt bona idea perquè d'aquesta manera la classe dels Amfibis ja poden saber més coses de les galàxies”.

“Trobo molt bé poder compartir el que hem après de les galàxies amb l'altra classe de 4t. Quan vam anar i vam començar a explicar el que havíem treballat, ells i elles tenien un full on anaven apuntant el que dèiem. M'ho vaig passar molt bé explicant-ho i crec que ells/es van aprendre molt amb nosaltres”.

“L'experiència d'anar a l'altra classe a explicar tot el que sabíem sobre les galàxies em va agradar molt perquè ells/es van aprendre molt. Els vam explicar: Què eren les galàxies, de què estaven formades, com es van crear, galàxies que col·lisionen, si es poden veure, qui les va descobrir, quina forma tenen, quant mesuren, quina era la més gran, quins colors tenen, si estan molt lluny, si es moren o sempre són les mateixes i quantes n'hi ha”.

“Crec que ha estat interessant anar a la classe dels Amfibis a explicar coses sobre les galàxies i penso que han après moltes coses. Tinc ganes que vinguin a la nostra classe a explicar-nos coses sobre els amfibis, que serà aviat”.

En general tots i totes estem d'acord que ha sigut una experiència molt positiva i ens agradaria repetir-la. Ara estem desitjant que els/les companys i companyes de 4tA vinguin a explicar-nos moltes coses sobre els amfibis perquè segur que en saben moltes.

Ha sigut molt divertit!!!

33

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 5è GUIA PER FER EXCURSIONS PEL CAP DE SETMANA

Les nenes i nens de cinquè hem estat treballant El paisatge i la seva transformació. Es tracta que entenguem que el paisatge es transforma per l'acció natural, però sobretot, humana i que desenvolupem el sentit crític sobre aquests canvis. Hem fet dues sortides al Baix Llobregat i, com que són fàcils de realitzar en família un dia de festa, us hem preparat unes guies perquè hi pugueu anar.

Visita al Delta del Llobregat SITUACIÓ El delta està situat al sud de Barcelona, a la desembocadura del Llobregat.

L'aeroport ocupa un espai molt gran del delta.

Els pobles que en formen part són: Viladecans, Gavà i el Prat.

S'hi pot arribar en tren, en autobús i en cotxe. També en bicicleta.

ESPAI NATURAL REMOLARFILIPINES Hi podeu veure diferents espais: A la pineda, el terra és molt tou i està cobert de les agulles dels pins. Hi viuen molts tipus d'ocells, com el picot i la mallerenga. És al costat de la platja, molt natural, on hi ha una torre de guaita per veure tot el paisatge. En les dunes hi creixen plantes adaptades a viure a la sorra.

A la maresma hi ha un aguait per contemplar els ocells. N'hi ha de moltes menes i si teniu sort podreu veure flamencs. Heu de portar els prismàtics per veure'ls millor. També veureu molts tipus de plantes. I hi ha una zona on creixen orquídies.

HISTÒRIA El delta del Llobregat va iniciar el seu procés de formació fa, aproximadament, uns 18.000 anys i va esdevenir un territori com el que ara coneixem fa uns 2.300 anys. Com tots els deltes, és una zona en constant transformació per la lluita entre el mar i la terra, i per l'acció humana.

34

Per trobar la informació http://www.deltallobregat.cat/

El Cau dels Barrufets

ALTRES ESPAIS NATURALS Cal Tet i Ca l’Arana. Situades a la riba dreta del tram final del riu Llobregat, on podem trobar estanys litorals... i gran diversitat de flora i fauna, especialment aus aquàtiques.

Caserna dels Carrabiners i Semàfor.

Al voltant d'aquests dos edificis descobrireu un espai sorprenent, envoltat de vegetació d’aiguamoll i a tocar d’una platja amb molts valors naturals.

Pineda de Can Camins. Els pins creixen sobre les antigues dunes de sorra de la platja i creen un ambient molt ombrívol que serveix de refugi a aus com el picot i les mallerengues. A la tardor hi ha una gran varietat de bolets.

Els miradors d'avions. Els miradors d’avions del Prat, a la carretera de la platja, ens permeten conèixer i familiaritzar-nos amb la gran diversitat d’avions que arriben a l’Aeroport del Prat.

ALTRES ACTIVITATS Els caps de setmana al Delta s'hi fan moltes activitats perquè tota la família s'ho passi bé. Es pot participar en observació dels ocells, o ajudar a anellar-los, es poden seguir rastres d'animals... I de vegades també s'organitzen gimcanes per conèixer el delta i exposicions de pintura.

A la platja s'hi pot fer un curs de vela.

ITINERARIS AMB BICICLETA Per arribar en bicicleta podeu agafar el tren a l'estació de Sants i baixar a l'estació del Prat, i per l'avinguda de l'Aeroport, que té carril bici, s'arriba als espais naturals del Delta. Des de Viladecans, pel camí del Mar. També és fàcil arribar-hi des de Barcelona a través de Bellvitge.

Podeu trobar itineraris a: http://www.portadeldelta.cat/pdf/iti nerari

35

El Cau dels Barrufets Visita a l'ermita de Sant Ramon (Sant Boi de Llobregat) COM ARRIBAR-HI Per arribar a Sant Ramon hem d'anar a la plaça Espanya i agafar el tren R5 dels ferrocarrils de la Generalitat en direcció a Manresa. Baixem a l'estació de Sant Boi de Llobregat i pugem fins a l'escola Benviure pel carrer Eusebi Güell.

També s'hi pot anar amb l'autobús L70 de l'empresa Oliveres. Pugem a la parada de l'Avinguda Paral·lel – Plaça Espanya i baixem a la parada de la Ronda Sant Ramon de Sant Boi de Llobregat. Des d'aquí caminem pel carrer Eusebi Güell fins a l'escola Benviure.

L'ITINERARI L'itinerari són uns 7 km en total, des de l'escola Benviure fins a l'ermita de Sant Ramon i tornar. Podeu arribar a trigar 2 hores i 15 minuts.

La dificultat que podeu trobar és mitjana a causa del desnivell del final.

Els punts d'aigua que podeu trobar són: la font de Gualbes, que es troba a mig camí, i el bar restaurant de l'ermita.

L'itinerari comença a l'escola Benviure, al costat del camp de futbol del Marianao, i travessa la urbanització Can Paulet fins a arribar al camí de la font de Gualbes, que ens portarà fins a l'ermita després d'uns quants revolts que ens ofereixen vistes sobre el delta del Llobregat.

Per tornar, baixem pel mateix camí fins a uns metres abans d'arribar a la font de Gualbes, on s'agafa un camí a mà dreta que us portarà a la urbanització de Can Paulet passant per la torre Benviure, per arribar a l'escola Benviure.

FLORA I FAUNA Hi ha molta fauna i flora, com per exemple: orquídies, bolets, alzines, pins, roures, serveres, oliveres, figueres, cirerers, ametllers i pins blancs. Els animals que hi viuen són: l'esquirol comú, el porc senglar, l'eriçó, el mussol comú i ocells com el pit-roig, el xoriguer, el gamarús i l'òliba.

Nosaltres no vam veure cap animal però sí que vam veure cireretes d'arboç.

36

El Cau dels Barrufets L'ERMITA L'ermita de Sant Ramon va ser construïda entre els anys 1885 i 1887 i s'alça al cim del Montbaig, de 289 m.

També és coneguda com l'antiga Fita, ja que era l'indret on es situava la pedra que separava els municipis que l'envoltaven: Sant Boi, Sant Climent i Viladecans. Per una banda es veu paisatge de muntanya i per l'altra banda MÉS INFORMACIÓ es veu paisatge urbà. A dins del paisatge urbà es pot veure la platja, mitjans de www.santboi.cat (Ciutat -Medi Ambient – transport, infraestructures diverses Ermita de Sant Ramon) com l'aeroport, el port, etc. A l'ermita hi ha un bar on pots beure i menjar amb Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: bones vistes. També pots gaudir d'unes 936 351 200 taules de fusta per menjar a l'aire Telèfon de l'ermita: 650 339 133 lliure.

PUNTS D'INTERÈS Torre de Benviure Va ser construïda entre els anys 1023 i 1048 (segle XI). També és coneguda com la torre de Joan I, perquè aquest rei hi anava a caçar. Es va restaurar l'any 2011. És visitable.

Al costat veurem un petit edifici annex, on hi ha un centre d'interpretació. Està situat al carrer de Can Paulet, 40.

Pavelló de caça Antic pavelló d'esbarjo dels marquesos de Cornellà, es va construir dedicat a la cacera. Possiblement va ser construït el 6 de juliol de 1889. Les característiques formals el situen entre l'eclecticisme i el modernisme.

Font de Gualbes Aquesta font, coneguda popularment com a font de Gualbes, rebia antigament les aigües de forma natural; si bé, a partir de la construcció del camí d'accés i de la mateixa ermita de Sant Ramon, va ser canalitzada i es va convertir en punt d'aturada.

Nenes i nens de 5è 37

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 6è Els nens i nenes de 6è us volem explicar com hem treballat les ciències naturals, ha estat d'una manera força experimental. Així podem aprendre d'una manera més divertida i que ens agrada més. Pensem que resulta més interessant plantejar les classes així perquè podem participar més a l'aula. També podem veure l'aplicació dels conceptes que treballem, i d'aquesta manera els entenem millor. Durant aquest trimestre, hem realitzat una gran varietat d'activitats; des de tapar-nos els ulls i descobrir propietats de diferents objectes fins a tenir uns ossos de pollastre en vinagre per veure què passa. Per mostrar-vos aquesta manera de treballar us volem explicar algunes d'aquestes experiències que ens han agradat més.

Una de les experiències que hem fet ha estat l'evaporació. L'evaporació ja sabíem que és el pas d'un líquid a gas sense bullir. A classe, ens van plantejar com ho faríem per separar una mescla d'aigua i sal. Sabem que es pot fer de més d'una manera, però vam triar aquesta perquè era més fàcil i ho podíem fer a l'aula. Un cop feta la mescla, la vam posar en diferents carmanyoles i vam esperar a veure què passava. Mentrestant, hem anat anotant les variacions que hi havia fins 38

El Cau dels Barrufets que només hem arribat a tenir els cristalls de sal. Sabem que només hem recuperat la sal, l'aigua no.

Una altra experiència que hem realitzat ha estat la decantació. L'hem fet servir per separar dos líquids que no es barregen. Nosaltres hem separat oli i aigua. Per fer-ho hem utilitzat l'embut de decantació. Aquest embut no és com els que fem servir a casa, té una clau que permet que passi, o no, el líquid. El líquid que està a sota és el primer que baixa.

Quan arriba el segon líquid, tanquem la clau de pas i ja els tenim separats.

Hem aprofitat el que hem estat treballant per elaborar un producte com és la colònia. Per això, hem posat alcohol en un pot i hi hem afegit diferents plantes aromàtiques, pells de fruita, canyella... Cadascú ha triat quina seria

la

seva

colònia.

Després

d'una

setmana hem obert el pot, hem filtrat la mescla que teníem i hi hem afegit aigua.

A veure què farem el proper trimestre.

Nens i nenes de 6è A 39

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 6è B CONCERT DE FLAUTA DE 6È A LA LLAR D’INFANTS “L’ESQUIROL” Abans Els alumnes de 6è, des que vam començar el curs, hem estat assajant unes quantes cançons per anar a cantar-les i tocar-les amb la flauta a la llar d’infants l’Esquirol. Hem estat molts dies assajant. Algunes de les cançons ens ha costat una mica aprendre-les, com la del Fatuyo i L’esquirol, perquè eren una mica difícils. També eren una mica difícils les de Heu sentit el rossinyol, Ouhen the Saints i cantar la cançó de PARLA de la cantània Cinquanta milions de segons. A casa, alguns hem estudiat força perquè així el dia del concert ens sortissin la mar de bé. Els últims dies d’assaig, vam aconseguir afinar molt les cançons, dirigits i ajudats per l’Àngel, el nostre mestre de música.

Tothom s’hi ha esforçat el màxim. Després de deu sessions de classe, va arribar el gran dia, el 22 de novembre, i vam anar a fer el concert a la llar d’infants.

Durant Vam sortir de l’escola i, pel camí, tothom parlava de com ens aniria el concert, de les ganes que teníem de jugar amb els petits... Abans d’arribar, vam parar al parc per acabar d’esmorzar i vam entrar a l’escola.

Una vegada dins de la guarderia, vam deixar les coses en una classe i vam anar a assajar la flauta en un miniescenari que hi havia a l’entrada. Vam fer un assaig general per repassar les cançons. N'hi havia que estàvem una mica nerviosos perquè era l’últim assaig abans del concert i sabíem que ens havia de sortir molt bé perquè havíem assajat durant un trimestre sencer.

Havia arribat l’hora de la veritat!!!

40

El Cau dels Barrufets A poc a poc, van anar entrant els nens i les nenes de les classes: els elefants, els pollets... Quan hi van ser tots, vam començar el concert. Vam tocar les cançons i sentíem les mirades dels petits escoltant atentament, gaudint i aplaudint. Això ens va alegrar perquè es notava que els havia agradat. Ens havia sortit molt i molt bé!!!

Després, els petits ens van cantar moltes cançons com ara el Sol solet, la Cançó de les titelles... I també ho van fer molt bé i s’ho van passar pipa.

En acabar, plegats vam sortir al jardí i allà ens hi vam estar forçar estona.

Vam poder jugar amb els més petits i ens ho vam passar molt bé. Els mestres de la llar d'infants ens van convidar a un vermut i, en acabar, va arribar l'hora de marxar i tornar a la nostra escola. Ens vam anar acomiadant dels petits, i vam emprendre la tornada...

Després Valorem que tots i totes hem gaudit molt d’aquesta activitat. Tot marxant cap a la nostra escola, comentàvem: que “xulo”, que bé que ho hem fet!

Quan vam acabar era com si ens haguéssim tret un pes de sobre i ens sentíem molt contents... L’experiència va ser molt divertida, i pensem que els nens i les nenes s’ho van passar encara millor!

Després, a la classe, hem estat parlant de les sensacions i els sentiments que teníem un cop acabada l'activitat i constatem que tothom se sent satisfet amb la feina feta. L’Àngel, el mestre de música, ens ha felicitat perquè ho havíem fet molt bé i per com ens havíem comportat. Estem emocionats! Des que érem petits veiem estudiar, practicar i realitzar els concerts de flauta a les guarderies.... i aquest cop, hem estat nosaltres els protagonistes.. Ha estat una gran experiència. Llàstima que no podrem repetir-ho... o potser sí!!!

41

El Cau dels Barrufets

Llibres, llibrets, llibrots... que sempre són bons de llegir...

L´ERUGUETA GOLUDA. Eric Carle Un diumenge una erugueta tenia molta, moltíssima gana així que començà a menjar peres, pastís, gelat, maduixes... La pobra erugueta es va fer tan gran que semblava que hagués d'explotar fins que..

EL PEIX IRISAT. Marcus Pfister El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l'animal més bonic de l'oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir.

QUE VE EL LLOP! Emile Jadoul A la caseta del Gran Cérvol hi arriba el Conill corrent molt perquè ve el Llop. El Cérvol li obre la porta de seguida. I el mateix passa amb el Porquet i amb l'Osset. I quan arriba el Llop... Sorpresa! Li han preparat una festa d’aniversari!

L'ELMER. David McKee

L'Elmer és un elefant diferent. No és un elefant color d'elefant. L'Elmer és de molts colors! Això el fa diferent de la resta, però tots se l'estimen molt perquè l'Elmer fa feliç a tothom amb les seves bromes i rialles...

LA TALPETA QUE VOLIA SABER QUI LI HAVIA FET ALLÒ EN EL CAP. Werner Holzwarth. l·lustrador: Wolf Erlbruch Quan un dia la talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el sol, li va passar allò. Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justament damunt del cap.

42

El Cau dels Barrufets EL TALP EUDALD I EN SERAFÍ POCA PELA. Maite Carranza En Serafí era un home que treballava molt perquè volia ser ric. Un dia es va trobar l'Eudald i l'home es va pensar que li donaria bona sort i va comprar uns tiquets de la loteria. Li van tocar molts diners però encara treballava més i mai tenia temps de jugar amb el talpet.

L'AMIGA MÉS AMIGA DE LA FORMIGA PIGA. Emili Teixidor i Viladecàs Un dia la Formiga Piga diu que ja n'hi ha prou d'anar ran de terra en fila índia amb les seves companyes. Vol descobrir nous horitzons, vol conèixer tot allò que no es veu de terra estant. Els habitants del bosc l'ajuden... i farà amics i amigues.

L'OCELL MERAVELLÓS. Joaquim Carbó.

Il·lustradora: Montse Ginesta L'Ocell Meravellós viu en una gàbia amb tota mena de luxes, però no és feliç. Li agradaria ser lliure i poder volar lluny.

EL SEGREST DE LA BIBLIOTECÀRIA. Margarite Mahy Un dia uns bandolers decideixen segrestar la bibliotecària del poble. Mentre es fan les negociacions la bibliotecària comença a llegir-los llibres, amb tant d'encert que els bandolers es converteixen en assidus lectors.

MATILDA. Roald Dahl La Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans de complir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l'escola es troba enfrontada a un perill molt greu, la Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l'escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey.

43

BARRUFADES POEMA

MOTS ENCREUATS

Sota el nom de Nadal

1 - Regal donat com a gratificació per Nadal

sento una cosa

2 - Planta de color verd groguenc de flors petites i fruit arrodonit

que ja no sé ben bé com l'he de dir.

3 - El 24 de desembre és la....

Em fa pensar en una terra nova

4 - Cinta lleugera de color viu amb tiretes molt estretes que es fa servir per decorar

on pau i amor no paren de florir.

5 - Cançó pròpia de Nadal

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.

6 - El segon dels obsequis que van portar els reis al nen Jesús

Per definir-la no trobo cap mot.

5

Deu ser una força que aconseguiria

6 E

3

que no hi hagi a la terra

1 E

cap país sense amor

2

ni cap llar sense pa!

Joana Raspall

4

R

R

ENDEVINALLA

BARRINA

Una cosa alta, alta

Col·loqueu en els forats els números de l'1 al 9 de manera que sumant-los

que s'enfila cap amunt.

en qualsevol direcció el resultat sigui 15.

No pesa ni li fa falta perquè a ell tant se li enfum.

3

muf le

DIFERÈNCIES En aquests dos dibuixos hi ha 7 canvis, els trobaràs?

POEMA

44

5