2a època núm. 54 desembre 2011
el cau dels barrufets LA O C S E ’ L LÀ A T A C EN E R P M E S ARA I
A l’aigua….patos?
A pesar de la immersió, probablement els vostres fills juguen més vegades a l’escondite que no pas a fet i amagar i en la casa de Pinocho contaremos hasta ocho i, ja se sap, de oca en oca y tiro porque me toca. No patiu! No farem ara una editorial en llengua castellana. El Tribunal Suprem espanyol encara no ens hi obliga. L’haurem de fer, si de cas, bilingüe, quan es resolgui la sentència del Tribunal Constitucional. Potser consideren, amb raó, que encara hi ha un grapat de gent que conserva a la memòria com el nostre idioma era literalment prohibit no fa pas tant de temps. Pares i avis que van patir els sotracs de la seva llengua, tot i que les bombes ja havien deixat de caure a Barcelona feia anys. De fet, aquest costum ja els ve de lluny (el de les bombes també). Més o menys de quan es van emportar la Universitat a Cervera, lluny del centre polític, judicial, cultural i econòmic del país. I van decidir que l’única llengua que valia era la seva. I van submergir-nos en un genocidi cultural que a determinades zones del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya ja sembla irreversible, malgrat els últims anys del que en diuen democràcia. Vaja, que ja fa uns quants segles, com dirien ells, que ens estant donant un baño mentre nosaltres tenim la sensació que ens estan ofegant. Aquest predomini d’una llengua sobre l’altra és tan exagerat que només cal donar un tomb pel barri i començar la gimcana: intenteu trobar la llengua catalana en les instruccions d’un medicament, d’una joguina, d’un joc d’ordinador, d’un jutge (ai no! que aquests no reben instruccions… les fan). No el trobareu, sorprenentment, ni quan us compreu un escafandre (per allò de la immersió). Però aquesta anomalia sembla que no li importi al Tribunal Constitucional espanyol i, pot fer que, una gran majoria dels nouvinguts (molts sou pares que, tant de bo, ens llegiu) considerin que, si el català ja no cal al 100% ni a l’Escola, no deu ser una cosa tan important i, per tant, amb el castellà ja n’hi ha prou. De fet, el govern espanyol ja aplica un tracte impositiu desmesurat, amb cinc-centes lleis com a mínim, que imposen la llengua castellana al nostre territori. Tot això ve a tomb perquè el mes de setembre passat el Tribunal Suprem espanyol va emetre tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol de l’Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català a totes les escoles «com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori», és a dir, fins als 16 anys, fins al final de l’ESO. Això és una bomba de profunditat contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiada internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes. La història sempre torna, tossuda com l’allioli en una mala digestió. Els que ens ataquen ja els coneixem, fa molt de temps que ho fan. El que ha canviat és la composició de la societat que està rebent aquest últim bombardeig. Hi ha molta gent (no només nouvinguts) que ja els va bé que el castellà sigui «LA» llengua vehicular i que el català quedi reclòs, una altra vegada, al cercle familiar. Hi ha barris sencers de la nostra ciutat en què el català, si deixa de ser el pal de paller de l’escolarització, passarà a ser una llengua morta com el llatí. Per això us demanem a tots i a totes però, sobretot, als pares que la vostra llengua vehicular no sigui el català, un esforç a favor de la llengua catalana. Que les últimes paraules en català després d’aquests últims anys d’immersió no siguin: «glu,glu,glu».
1
Adéu a la Josefina Com ja sabeu, el passat dia 15 d’octubre va morir la Josefina Jaime, mestra de l’escola al llarg d’uns quants anys. A tots i totes que l’havíem conegut sempre ens quedarà el record de la seva estada amb nosaltres, la dedicació cap a la seva feina, la complicitat en l’educació amb mestres, pares i mares, i sobretot l’estimació per als nens i nenes i la gent que l’envoltava. Des d’aquestes pàgines voldríem dedicar-li aquest poema d’en Miquel Martí i Pol :
“Des d’aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina; tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se’m representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en tots nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre”.
Gràcies per tot el que ens has estimat.
2
L’escola treballa: SEP
Aquest curs el Departament d’Ensenyament, dins del marc del desplegament de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) planteja que “tots els centres educatius adeqüin la seva acció per atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, promoguin la inclusió de l’alumnat i s’adaptin millor a llur entorn socioeconòmic” i ho concreta amb el manament que les escoles han d’oferir Suport Escolar
Personalitzat (SEP).
A l’escola entenem que atendre la diversitat significa donar a cada nen/a els elements pedagògics necessaris perquè pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats personals, afectives, de relació, cognitives... Per això amb una perspectiva global de centre adoptem diverses organitzacions que permetin un treball diversificat dins de l’aula i amb la presència de més d’un mestra/e perquè treballar amb un grup reduït d’alumnes permet atendre les necessitats del grup-classe i a la vegada oferir l’atenció personalitzada que alguns nens/es necessiten. La nostra organització parteix d’un treball en equip de tot el professorat i intenta optimitzar tots els recursos que tenim al nostre abast amb l’objectiu de donar una resposta educativa de qualitat i equitat a tot l’alumnat. Entre les diverses mesures organitzatives i pedagògiques cal destacar: - 2 mestres a l’aula al mateix temps: racons, suport grups, flexibles... - 2 mestres per al mateix grup treballant el mateix contingut en espais diferents: desdoblaments - 3 mestres per a 2 grups del mateix nivell: desdoblaments - Tallers: intervenció simultània de diversos mestres en grups del mateix cicle.
En la nostra programació anual hem prioritzat els objectius que ens han de permetre millorar el resultat de les competències bàsiques del nostre alumnat. Incidint especialment en l’atenció que cal donar des de cadascuna de les àrees, a les competències que tenen un caràcter més transversal: expressió escrita, raonament...
3
ConteEscInclusiva RevistaBarrufet.pdf
1
30/11/11
12:52
EL BOSC DE LES DIFERÈNCIES
C
M
Y
CM
MY
AUTORES: Elisenda Gol Busquet, Marta Pina Urbano, mestres del Centre d'Educació Especial Dr. Folch i Camarasa de Barcelona.
CY
CMY
V
K
et aquí una vegada, al bosc de les diferències, molt a la voreta d’una muntanya anomenada la Muntanya encantada, uns amics, amb moltes ganes d’aprendre, volien anar junts cap a l’escola. Va ser així com la Tortuga, el Cargol, la Llebre, l’Esquirol i el Pardalet es van reunir a l’inici del camí que els duia cap a l’escola. Havien d’arribar dalt de la Muntanya encantada i el camí era llarg, ple de revolts i de dificultats. Malgrat que tots tenien moltes ganes d’arribar-hi, el camí els va sorprendre. La Tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l’escola ja era tancada. L’Esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d’arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El Pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al Llac misteriós. El Cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estoneta amagadet i després va decidir fer mitja volta i tornar cap a casa. I la Llebre va anar tan ràpida que, quan hi va arribar, es va adonar que no hi era cap dels seus amics. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d’entendre per què estava sola. Però, per sort, la Fada de la Muntanya encantada, en sentir els seus plors, la va anar a trobar i li va preguntar: –Per què plores, Llebre? –És que hi ha un únic camí per anar a l’escola, i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! –va dir la Llebre. La Fada, sorpresa, li va respondre: –Ui! Això no pot ser, tots els animalets han de poder arribar a l’escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la, trobarem una solució! I va ser així com l’endemà al matí els amics es van retrobar. Quan van veure molts camins i diferents van tenir una gran sorpresa: –Que bé! –van dir tots. Aquell dia, la Tortuga va arribar a l’hora, perquè el seu camí era curtet. L’Esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d’arbres que el guiaven. El Cargol va ser més valent perquè seguia la bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la Llebre duia un picarol penjat del coll, i el so ajudava el Pardalet a no perdre’s. Que contents estaven tots! Per fi tots havien pogut arribar a l’escola! Quina alegria!
4
CADA INFANT TÉ EL DRET A DISPOSAR DELS MITJANS ADEQUATS A LES SEVES CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS PER ACCEDIR A L’EDUCACIÓ. NO HI HA D’HAVER UN ÚNIC CAMÍ, SINÓ MOLTS I DIFERENTS, QUE S’ADAPTIN ALS INFANTS I NO A LA INVERSA.
Colla de diables i tabalers de Barrufet 25è Aniversari del foc a l’escola Des de fa gairebé 25 anys que els nens i nenes de l’escola tenen l’oportunitat de viure la cultura popular més pirotècnica des de dins. Sí companys i companyes, ja fa 25 anys que la colla de diables i tabalers de Barrufet està en marxa fent festa arreu on va. Als correfocs de la ciutat, àmbit per on ens desplacem sovint, els infants són els protagonistes. Les casaques vermelles i els mocadors verds ens distingeixen amb gran elegància. Sota les caputxes, els mocadors, les ulleres i màscares, nens i nenes d’entre 3 i 12 anys aprenen a gaudir de la festa, a compartir amb la resta l’espectacle, a respectar el foc... cadascú al seu ritme, provant el que volen i desitgen fer, fent fins on es veuen capaços. N’hi ha que es decideixen aviat per la maça. D’altres que, fent voltar en Barrufafoc, gaudeixen com ningú. Uns tercers que, això de les espurnes encara els va gros i s’ho miren des de darrere (amb les mans a les orelles, això sí), els més musicals tocant el tabal, fent-los ballar... Els nens i nenes tenen un llarg recorregut a l’escola i, per tant, a la colla. D’aquesta manera es van aproximant, mica en mica i en funció de les seves ganes i necessitats, a l’espectacle del foc. En tot aquest procés hi ha un acompanyament de la família, i això fa que esdevinguin moments i fets compartits per tots, una oportunitat diferent de gaudir de la família, els amics i amigues i els companys i companyes. La colla i els adults que també en formem part vetllem perquè els petits gaudeixin, i tot vagi rodat, perquè recordem que els diables i diablesses són ells. I aquesta és la característica que fa especial aquesta colla. La disponibilitat dels adults, l’oferiment desinteressat d’un temps i uns espais, d’unes hores de la seva vida perquè els seus fills i filles frueixin del moment. Pots venir a fer de diable, portar el drac, passejar amb la casaca, tocar el tabal... en definitiva pots viure la colla, la festa, la cultura... des de dins! Des de les actuacions més locals del nostre estimat barri, fins a les actuacions més espectaculars com La Mercè i la Laia. Les podràs veure totes des d'un altre punt de vista! Segur que coneixes algú que forma part de la colla. Pregunta-li què fem, demana-li informació, consulta-li quan és el proper correfoc... i vine a passar-lo amb nosaltres! O si no, envia’ns un correu electrònic a l’adreça de la colla diables@ceip-barrufet.cat. Sereu tota la família benvinguda. Salut i foc! Colla de diables i tabalers de Barrufet 5
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... P-3 Visita a l'Aquàrium de Barcelona Les classes dels peixos i els cargols hem anat d'excursió a l'Aquàrium de Barcelona. Ha estat la primera vegada que hem pujat a un autocar per anar d'excursió i ens ha deixat meravellats/des. Hem fet un gran tren per marxar de l'escola i arribar a l'autocar. Hem estat molt atents i atentes perquè hem creuat el carrer i tot. Anàvem molt ben acompanyats/des i mentre caminàvem i esperàvem que l'autocar ens portés fins a l'Aquàrium anàvem fent hipòtesis del que ens podíem trobar quan hi arribéssim. Hem après moltes coses i ens ho hem passat molt bé. Allà hem vist molts peixos, però no hem pogut veure cargols de mar perquè l'aigua tenia un bacteri que feia que els cargols es posessin malalts. Quina llàstima no haver-los pogut veure.! Hem après a diferenciar els peixos que viuen en aigües tropicals dels que viuen en aigües del nostre mar, la Mediterrània. Ens han explicat que els peixos d'aigües calentes, les tropicals, són de colors molt vius, i els peixos d'aigües fredes, com la Mediterrània, són de colors grisos. 6
El Cau dels Barrufets També hem après que els peixos respiren dins de l'aigua. I que els que tenen la cua de tisora neden molt més ràpid que els que la tenen arrodonida. I, a més, hem vist que hi ha peixos, com per exemple el llenguado, que per protegir-se canvien la pell de color. Sabeu que en el cas dels cavallets de mar són el pares qui porten els ous dins de la panxa fins que neixen les cries?! També hem vist els cucs flor que s'amaguen com els cargols. Viuen dins d'un tub i surten per menjar, però quan veuen alguna cosa que els vol fer mal s'amaguen. A més, hem descobert que els taurons són peixos i que, per tant, neixen d'ous. I hem pogut veure com es belluga un tauró dins l'ou. Ens ha sorprès descobrir que quan a les estrelles de mar se'ls trenca un braç, més tard torna a créixer i, a més a més, del tros de braç que ha quedat en surt una nova estrella. Després de tota la visita per l'Aquàrium ens han representat una obra de teatre molt divertida d'un peix pallasso que no trobava el seu mar. I tot buscant el seu mar, es va trobar un llenguado, un tauró que havia perdut la seva cua i un cranc molt divertit. 7
El Cau dels Barrufets
Hem estat molt atents durant tota la representació que ens han fet, tot i que al principi quan les llums s'han apagat ens hem espantat una mica. Després... depèn de quin personatge sortia no ens feia gaire gràcia, eh? El tauró ens ha fet molta por al principi, però al final hem descobert que era molt bo i ajudava el peix pallasso a arribar al seu mar. El cranc tenia les pinces molt brutes i va demanar ajuda a una nena perquè li netegés mentre ell ensenyava al peix pallasso a espantar els taurons. Com veieu no he tingut por i he sigut molt valenta! El peix pallasso m'ha explicat com ho havia de fer i els meus companys i companyes m'han animat mentre li netejava les pinces. Però, de tot, el que més ens ha agradat és anar pel túnel a veure els taurons, perquè era com estar dins la peixera amb ells.
8
El Cau dels Barrufets Allà em pogut veure taurons de puntes negres, rajades, el peix lluna i altres peixos molt divertits. Després, quan hem arribat a l'escola, hem fet cadascú un dibuix del que més ens ha agradat de la visita a l'Aquàrium. Aquí en teniu una petita mostra perquè veieu quins artistes que som!
El túnel dels taurons. Eren gegants.
Un peix petit amb la seva mare.
Els peixos i les meduses.
Els cucs de flor. Són molt divertits.
Els peixos de colors són molt bonics.
El peix pallasso viu a les anemones.
Cargols i Peixos 9
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... P-4 ANEM A VEURE AVIONS AL PRAT Aquest curs a P-4 ens diem avions i marietes. Un dia la classe dels avions vam decidir fer una sortida al Prat de Llobregat per veure com aterraven els avions i vam convidar-hi les marietes. Tothom va anar pujant a l'autocar molt content.
En arribar vam veure unes cadires de pedra i vam seure per veure passar els avions. “Va ser xulíssim veure’ls passar tan a prop i no vam tenir por, ni del soroll que feia, ni de veure’ls tan grans”. “Vaig veure un avió groc i vermell que feia molt de soroll i va passar per sobre el meu cap”.
10
El Cau dels Barrufets
“ Quan venia l'avió vaig veure les rodes i la cabina”. “Jo vaig veure un avió que tenia els motors a les ales”.” Vaig veure un avió que aterrava”. “ Quan un avió era a punt d'aterrar ja en venia un altre”.
“Els vam veure molt a prop i després d’una estona vam tornar a pujar a l’autocar i encara els veiem però una mica més lluny!”
“Jo des de l'autocar vaig veure la torre de control”.
11
El Cau dels Barrufets Vam anar a un parc i en arribar vam començar a esmorzar. Quan vam acabar vam anar a jugar.
El parc era molt divertit i tenia molts jocs per pujar i passar-ho bĂŠ.
Hi havia tobogans molt alts per pujar i baixar i vam jugar sense parar.
Vam trobar jocs de marietes 12
El Cau dels Barrufets Per dinar vam fer una rotllana molt gran i vam dinar junts les marietes i els avions.
En acabar alguns nens i nenes van jugar a pilota i d'altres van jugar a córrer i a buscar pals.
Va ser molt divertit, no vam parar ni un moment i ens ho havíem passat tan bé que ens vam adormir a l’autocar. Les mestres ens van haver de despertar quan vam arribar a l’escola i ens esperaven els pares i mares. Va ser un dia fantàstic!!!!
Classe dels avions i les marietes 13
UNA VISITA AL ZOO.
UNA VISITA AL ZOO El 10 de Novembre els Rinoceronts i els Dofins vam anar al Zoo de Barcelona a veure un munt de bestioles i animalons. Després de tants dies de pluja ens va fer un dia fantàstic i tots vam disfrutar moltíssim!!!!!!.Vam caminar i caminar... Vam veure un munt d'animals de diferents continents, alguns d'ells força extranys!!!, vam menjar galetes amb forma d'animals, vam esmorzar, dinar i el més important, vam compartir el temps de joc amb els nens i nenes de l'altra classe. Les grans estrelles del Zoo, els Rinoceronts i els Dofins ens van deixar amb la boca ben oberta!!!!!!!.
Converses divertides amb els vostres fills/es. ...Vam veure lleons i també tigres i també dofins... ...I un espectacle de dofins!!!. Els dofins saltaven!!!... ...Sí!!!. Vam veure l'espectacle dels dofins, saltaven, movien la cua i els cuidadors els deien el que havien de fer... ...Nedaven molt ràpid!!!... ...L'entrenador dels dofins es diu Oriol com l'Oriol de la classe... ...Sí!!!. Els hi tiraven peix de premi!!!... ...El rinoceront volia aixecar un tronc que hi havia al terra, amb la banya... ...El rinoceront tenia una pilota negre per jugar... ...Sí!!!. Hi havia dos rinoceronts... ...Que no!!!. No!!!. Només n'hi havia un!!!. ...Vam veure un goril.la... ...Sí!!!. Un goril.la... ...A si??. No!!!. No hi havia cap goril.la al Zoo!!!... ...Si no el vas veure es perque no estaves mirant!!!.... 14
UNAUNA VISITA AL ZOO. VISITA AL ZOO
15
L'escola treballa... 1r ANEM DE SORTIDA DE TARDOR Els nens i nenes de 1r, Guepards, Cavalls i Eugues, han fet la seva primera sortida de tardor a Joanetes. Aquesta sortida és una experiència plena d'emocions i molt gratificant. Els objectius primordials que s'hi treballen són: • La cohesió dels quatre grups del cicle i la relació entre ells i elles, el professorat i el monitoratge. • L'autonomia personal en els aspectes organitzatius. • El contacte i el respecte amb la natura. Com a escola valorem positivament aquesta sortida perquè forma part d'un dels pilars del nostre projecte educatiu.
El que més els va agradar va ser... •
16
El joc de nit i buscar les sargantanes amb les llanternes. Semblàvem cuques de llum.
•
El joc dels paquets per saber a quina habitació anàvem.
•
Els jocs que ens van preparar els nens i nenes de segon, on hi havien moltes proves.
•
Anar a dormir a les lliteres amb els companys i companyes.
17
• •
•
18
Les habitacions perquè eren molt maques, les escales fortificades i era fàcil endreçar. Jugar amb el gronxador, ens tiràvem les fulles mentre ens gronxàvem.
Vam poder fer una cabana amb branques, fulles, pedres i fustes amb els nens i nenes de segon.
•
Trobar la calavera d'una vaca.
• • •
L'espai per jugar, sobretot el camp de futbol. Poder jugar amb pals, anàvem amb molt de compte. El menjador, sobretot el dibuix de la Pilarín Bayés, la botifarra que picava una mica i l'esmorzar perquè hi havia moltes coses diferents per poder triar: cereals, melmelada, torrades, magdalenes, llet... Agafar un record de la natura per poder fer després una feina a l'escola. Vam fer muntanyes de fulles i ens tiràvem a sobre.
• •
Classes dels cavalls - eugues i guepards
19
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... 2n. TENIM UN ENCÀRREC DE TV3 Els nens i nenes de segon durant aquest trimestre hem rebut un encàrrec molt engrescador de TV3. Ens han demanat que féssim unes il·lustracions per un programa anomenat “Mestres”. Cada capítol parlarà sobre un tema relacionat amb el món de l'educació. El tema que nosaltres havíem de preparar era “família i escola”. Les dues classes ens vam engrescar de seguida a participar en aquest projecte. Hem seguit dos processos: l’un sobre el contingut de les imatges i l’altre sobre la creació pròpiament dita.
Vam conversar sobre les nostres famílies, el que fèiem, el que sentíem, com ens organitzàvem.... Vam anar concretant quines coses fèiem amb la família en relació amb l’escola i com col·laboraven dins de l’organització de l’escola. Aquests temes són els que vam decidir transmetre en les nostres produccions i en les idees clau d’aquest projecte: Els pares i mares participant activament de tot el que es fa a l’escola.
La participació i la feina feta per les famílies a dins l’escola és molt important i té un paper rellevant en 20
El Cau dels Barrufets la gestió i organització de l’escola: l’acompanyament i el comiat a l’escola cada dia, gestió de les despeses, participació en els tallers durant el curs i dins l’horari escolar, els tallers de Sant Jordi, organització de la festa de final de curs, participació en les diferents comissions, el grup de diables i diablesses, les reunions de classe, la visita a les classes al final de trimestre....
Mentrestant anàvem perfilant el que volíem expressar amb les imatges i vam anar treballant sobre algunes tècniques: aquarel·les, pintura, retoladors, collage.... Finalment vam decidir fer el nostre treball “definitiu” amb retoladors per perfilar figures i ceres per emplenar els dibuixos.
21
El Cau dels Barrufets
Provant diferents tècniques per fer el projecte final Com a fons vam decidir enganxar trossos de paper de diari, donar-hi una pà tina de pintura blanca aigualida i finalment posar betum de Judea per donar-li un to d’envelliment. Sobre aquest fons vam anar enganxant les figures i objectes i amb un retolador negre permanent vam dibuixar els carrers, detalls i el fons adequat a cada treball.
Fem un fons on destaquin les figures que hem dibuixat Estem molt contents i contentes de com han quedat els treballs i esperem que tothom els gaudeixi tant com nosaltres.
22
El Cau dels Barrufets
Aquests van ser algun dels resultats . Vam fer la fotografia de cadascun ja que els originals els vam entregar a TV3.
Classe dels Exploradors i Exploradores i dels Planetes 23
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... cicle mitjà Els Vampirs i les Vampires de la classe de 3r B, us expliquem què hem fet a la sortida de tardor. El text l'hem escrit agafant frases dels nens i les nenes de la classe.
24
El Cau dels Barrufets
25
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... Al cicle mitjà decidim conjuntament fer els murals de classe: La classe dels volcans i el seu mural La classe dels volcans estem ben orgullosos i orgulloses del nostre mural. El resultat, que podeu veure a fora la nostra classe, ha seguit diversos passos: Primer vam decidir què volíem fer. Amb una conversa col·lectiva vam parlar de les diferents opcions. Van sorgir diferents idees fins que al final vam mirar de sumar-les totes. El resultat va ser dibuixar dos volcans, un en erupció i l'altre inactiu. Així tothom podria triar on es podia ubicar. Vam decidir que ens agradava molt que el fons fos amb muntanyes nevades. El segon pas va ser decidir si volíem entrar al mural com a científics vulcanòlegs tot investigant les seves parts, o bé si ens posàvem al volcà en erupció mentre ens perseguia un perillosíssim riu de lava.
26
El Cau dels Barrufets Ens fèiem una fotografia amb cara d'investigadors o bé miràvem de fer cara d'espantats. Alguns la vam fer només de la cara, uns altres del tronc i part dels braços o fins i tot alguns es van posar per parelles. El tercer pas va ser començar l'elaboració del mural. Vam dibuixar les muntanyes, els volcans i vam començar a completar-ho de tres formes diferents: Amb ceres pels volcans i el cel, la pintura vermella per al riu de lava i una mica de volum amb la neu del paisatge (cotó fluix) i amb els fragments que surten projectats de l'explosió del volcà (paper de diari pintat). Cada nen o nena va tenir impresa la seva fotografia a partir de la qual es va dibuixar. Algú va creure que podia coronar el cim del volcà, altres van mirar de vestir-se de vulcanòlegs. Va costar molt seguir el dibuix i mantenir les proporcions de la fotografia va ser una de les feines més complexes. Finalment només quedava enganxar-nos al mural al lloc on volíem, mirant de no cremar-nos amb la lava que sortia del volcà. Com podeu imaginar hem procurat treballar llengua, amb la conversa grupal. Medi amb els conceptes de volcans treballats i plàstica utilitzant diferents materials.
El resultat final l'haureu de veure a la nostra classe!
27
El Cau dels Barrufets LL'escola treballa...
ELS METEORITS 4t A
EL PREGÓ DE LA LAIA Hola nenes i nens de l'escola! Com ja sabeu cada 12 de febrer se celebra a Barcelona la festa de Santa Eulàlia. És la segona patrona de Barcelona, ja que la primera és la Mercè. Conten les males llengües, temps enllà, que quan Santa Eulàlia es va assabentar que quedava com a segona patrona de la ciutat de Barcelona, es va enfadar tant, que es va posar a plorar, i vet aquí que molts 24 de setembre, festa de la Mercè, plou a Barcelona, que en realitat són llàgrimes de Santa Eulàlia. Per compensar, l'Ajuntament li fa una festa i un pregó. Les dues classes de quart estem participant en el Pregó de la Laia. Abans les dues tutores van haver d'assistir a unes sessions per informarse de les coses que havíem de fer. Moltes escoles de la ciutat treballem per grups de 2, 3 i 4 escoles un tema determinat. Quan el tinguem haurem de trobar: • Un títol • Presentació del tema • Què ens agradaria aconseguir, • Quines accions hem de fer per explicar l’important que és • Què creiem que hauria de fer l’ajuntament.
El 14 de desembre anirem al Saló del Tinell, a la plaça Reial, a explicar-li al senyor alcalde de Barcelona, al senyor Xavier Trias.
28
El Cau dels Barrufets Com a resultat de la feina que farem, al pregó sortirà una de les frases o rodolí que haurem creat!!!!!!! Serà una feina de mesos! Per poder conèixer totes les 50 escoles participants que ens vam apuntar, vam haver de fer unes presentacions i aquestes van ser les nostres:
Els nens i nenes de la classe dels Meteorits
Els nens i nenes de la classe de la Por
29
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... Cicle Mitjà El curs passat els nois i noies de 4t vam apuntar-nos al POIBA. És un projecte que ens explica com prevenir l'obesitat infantil. Aquest curs continuem dins del projecte i fem diferents coses relacionades, aprofitem per explicar-ho a la revista de l'escola perquè tothom n'estigui informat. Què hem fet:
• A tercer ens van mesurar i pesar i a l'ordinador vam contestar dues enquestes. • El curs passat vam fer unes proves a la classe d'Educació Física. • Aquest curs estem fent un quadern que es diu “Creixem sans”. • Estem fent activitats que parlen del nostre cos, el físic, les dents... • Fins ara hem fet unes sis feines de “Creixem sans”. • Cada nen i nena hem dit què ens agrada dels altres del seu físic. • Ens hem emportat uns fulls a casa per completar amb els pares i mares. • Hem portat fotos de quan érem petits i hem vist com hem canviat. • Hem fet un gràfic de com hem crescut i del pes. • Estem estudiant l'aparell digestiu. • Hem estudiat com és la nostra boca i les dents. • Ens agrada molt el que estem fent. • Ens agrada perquè vull saber com he de menjar. • ... (nens i nenes de la classe de la Por)
Que queda per fer: Encara queden coses per fer ja que el projecte s'acaba a finals de 4t. Durant el mes de desembre hi haurà un taller per als pares i mares, i el faran acompanyats dels seus fills i filles. Paral·lelament al que es fa a l'escola es lliura a les famílies un full quinzenal de diferents activitats de cap de setmana perquè els nois/es 30
El Cau dels Barrufets facin activitats físiques, ja que aquestes també són molt importants per prevenir l'obesitat infantil. La mestra d'Educació Física també fa una revisió de les diferents activitats extraescolars que fa l'alumnat de 4t i les fa arribar als organitzadors del projecte. Des de l'organització es farà arribar a les famílies dades que es considerin importants per a la salut dels infants. A finals de quart es tornaran a fer les proves físiques a l'alumnat, se'ls tornarà a pesar i a mesurar i s'hauran de completar de nou les enquestes. Esperem que tot aquest projecte ens ajudi a fer que aquests nois i noies, com bé diuen els quaderns CREIXIN BEN SANS!
31
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... 5è A HI HA RELACIÓ ENTRE ELS NOSTRES MITJONS MULLATS I EL RELLEU DE CATALUNYA? A socials estem treballant el relleu de Catalunya i, tornant de la sortida de tardor, ens van plantejar una pregunta: Hi ha relació entre els nostres mitjons mullats i el relleu de Catalunya? Després del primer moment de sorpresa no hi trobàvem cap mena de relació. Teníem molt clar la nostra roba mullada, els regalims pels cabells, com vam deixar de xops els seients del tren... però el relleu, què hi tenia a veure? Pensant, comentant i escoltant, entre tots i totes, vam trobar idees que podien explicar si hi havia o no relació entre el relleu de Catalunya i els nostres mitjons mullats. Els nostres mitjons van arribar molt mullats perquè havíem caminat per una riera en el moment en que queia una pluja intensa, molt intensa. Una riera és aigua que baixa quan plou. És un curs d'aigua no molt llarg, més aviat curt. Les rieres es formen a la Serralada Litoral, molt a prop del mar. El terreny fa pendent muntanya avall i això fa que, quan plou, l'aigua s'hi acumuli i baixi a gran velocitat. El que fa que l'aigua s'hi acumuli és que plou poca estona però intensament. Les poblacions que estan a prop de la Serralada Litoral ja estan preparades per aquestes ocasions, per exemple, tenen les voreres molt més altes. En molts pobles , la riera és una carrer de la població.
32
El Cau dels Barrufets
CONSTRUEIX LA HISTÒRIA Vols jugar a fer el teu relat de la nostra baixada sota la pluja? Només cal que triïs una frase de la columna A i després una, la que vulguis, de la B i després una de la C. Ara torna a començar per la A i vas seguint fins a completar el relat.
A
B
C
Plovia a bots i barrals Els de la casa ens van Baixàvem fent una corrua i havíem de baixar dos portar les motxilles i ens i semblàvem fantasmes quilòmetres caminant. vam posar molt contents. mullats. Feia un dia de tardor, molt plujós i ens vam haver de tapar amb les capelines i els anoracs.
Passats uns minuts, els impermeables van deixar de ser impermeables i les sabates semblaven piscines.
Caminàvem ben esverats per la pluja que queia. Semblava que el camí fos etern, interminable.
Baixàvem per la riera L'aigua es va acumulant Teníem una piscina a cada que anava ben plena tant al terra com a les sabata i semblava que les d'aigua marronosa. nostres sabates i mitjons. capelines hi havien caigut a dins. De tant en tant se De cop, vam veure que sentien trons. Feien l'aigua que baixava per la Ens sentíem una mica BUUM! I cada vegada riera ja ocupava tota la incòmodes perquè l'aigua més fort, però de carretera. havia travessat capelines, llamp no se'n veia cap. anoracs, pantalons... Els carrers del poble estan Era impressionant, preparats per a les Plof,plof,plof,plof anàvem pels carrerons rierades perquè tenen les sentint mentre anàvem baixava moltíssima voreres molt altes. caminant . aigua que s'unia a la que ja baixava per la Per comprovar la velocitat Teníem fred! riera. de l'aigua algú hi tira una flor i no triga res a Qui portava ulleres L'aigua que queia ho desaparèixer, baixa a una necessitava un feia formant boniques velocitat impressionant. eixugaparabrises perquè cortines d'aigua. no hi veia res. El terreny era molt Quan passava algun fangós, l'aigua de color Estàvem amarats, cotxe per la riera, ens marró i per les formigues pantalons mullats, esquitxava. devia ser com fer sabates mullades, piragüisme en aigües samarretes mullades, braves. anàvem ben xops. 33
El Cau dels Barrufets
A la nit, els alumnes de sisè ens van preparar un fantàstic joc de nit! I n'hem parlat...................... “Em sentia espantat, estaven disfressats, venien per darrere ...”
“La por és quan “Per mi, la por és “La prova 10 em algú t'espanta, l'instint de va fer molta por, algú fa un crit supervivència de però era molt com un home llop qualsevol animal. divertida!” i et Ens fa fugir...” persegueixen...”
“Jo tinc por quan “Quan tinc por “Em va fer molta estic sola a la nit, m'amago en un impressió que “Mai tinc por, res perquè hi ha lloc i espero fins estigués la monja d'això existeix!!!” coses que que hi hagi resant...” m'espanten...” llum...” “La por són coses Tenir por és quan que imagino... i m'espanto... o sempre són quan em quedo coses que em sola en un lloc volen matar...” fosc...” “La por és bona perquè si no tinguéssim por vindria un home amb un ganivet i no fugiria...” “Jo, tenia una mica de por... Després em va agradar molt!” “Em van agradar molt les proves. Espantaven i feien riure. Va ser molt divertit!” 34
“Les activitats van ser molt divertides i tenebroses... “
“Quan tinc por se'm posa la pell de gallina i sento sorolls terrorífics...”
“Sentir por vol “...i la por és “Jo tinc por quan dir que t'espanta aquell sentiment és fosc, se alguna cosa... que expresses senten sorolls relacionada amb quan algú estranys i estic la mort i la t'espanta...” sola. ..” tristesa...” “Van estar molt bé les proves que ens van fer. Estaven molt ben maquillats i ...”
“La por és un sentiment terrorífic!!!”
“... i és un recurs que totes les persones tenim. Un sentiment que ens cal superar...”
“A mi, em va “...Quan tinc por espantar i em va “Quina por quan sento sorolls fer riure. Penso estic a la foscor i estranys i tot em que estaven molt veig cares semblen cares ben fetes les horribles...” espantoses...” disfresses...”
El Cau dels Barrufets
LA SOPA DE LLETRES DEL JOC DE NIT Troba en aquesta sopa de lletres 10 mots relacionats amb el joc de nit. Et facilitem les definicions d'aquestes paraules i la seva grafia inicial:
B T M M A J L K C L
A S A E T L P H T L
R F Q N B O S C F A
M U U H X Y F U U N
O I I I C S O F J T
N J L O O R X T G E
J O L I E S A B R R
A N A N G O I X A N
S Y T A U E P I S A
T P G S V R O A P S
B O E N S U R T U H
1.- Dona que ha estat consagrada dins d'un ordre religiós. Segueix habitualment una vida monàstica i s'acull a una sèrie de normes: obediència, pobresa, castedat.... M 2.- Aplicar al cos i principalment al rostre preparats artificials (cosmètics) per adequar-lo a la il·luminació o més aviat per obtenir una caracterització. M 3.- Formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants. Des del punt de vista de l'ecologia, és un ecosistema complex i ric que comprèn també espècies animals. B 4.-Aparell portàtil d'il·luminació alimentat mitjançant piles o bateries elèctriques. LL 5.- Impressió brusca de l'ànim produïda per la por o per alguna sensació sobtada i imprevista. E
35
L'escola treballa... 6è APRENDRE AMB LA GENT GRAN APRENDRE AMB LA GENT GRAN és el títol que van inventar ara fa uns vint anys alumnes de sisè de l'escola per a un projecte que posa en contacte les nenes i els nens d'aquest curs amb els avis. L'objectiu és que es creïn unes situacions que fomentin el coneixement mútu. Aquesta experiència, única per a tots plegats, consisteix a visitar tot un matí la Residència Josep Miracle i un altre matí a participar en els tallers del Casal de la Gent Gran de Cotxeres. Per la seva banda, la Gent Gran farà una visita a l'escola el mes de gener i l'alumnat de sisè els farà de guia.
La imatge que els nens i nenes tenim sobre una residència és d'un lloc on hi ha gent que no se sap valdre per ella mateixa i no té ganes de fer res. Amb aquesta idea vam entrar a la residència Josep Miracle i així que vam entrar vam canviar d'opinió. Els avis i les àvies que ens pensàvem que eren avorrits i no podien fer res, van alegrar-se de seguit que ens van veure. Vam visitar tant els apartaments com la residència. La residència és un lloc on viu gent gran que no es val per ella mateixa i hi tenen gent que els ajuda. En canvi, als apartaments, hi viu gent que té algunes dificultats però no tantes com la gent gran de la residència. A la residència hi ha un gran menjador, que també fa les funcions de sala de reunió, on els avis i les àvies es poden trobar per xerrar o jugar a jocs de taula. Allà ens van ensenyar què feien servir per facilitar la vida dels residents: 36
així, un dels avis feia servir un piano elèctric per millorar la memòria. Hi ha una màquina per aixecar els avis i les àvies que no poden moure les cames. També ens van ensenyar un aparell per cordar el botons de les camises i jaquetes. Per a les persones que no poden ajupir-se, per posar-se els mitjons, també hi ha un altre estri per ferho.
També vam veure la infermeria on hi ha les pastilles i tots els medicaments que necessiten. Ens van ensenyar com preparen els medicaments que ha de prendre cada resident: una farmàcia prepara un cartronet personalitzat amb el nom i les pastilles que s'han de prendre cada dia de la setmana. A la part de la residència vam visitar l'habitació del senyor Isaías. Té una gran afició per la pintura perquè de jove havia pintat amb aquarel·les. Col·lecciona volums sobre la història d'Espanya. Ens va explicar que li agradava molt el futbol i que havia fet d'entrenador d'un equip. A ell li hauria agradat jugar a un equip, però no ho ha pogut fer mai perquè es va quedar coix quan va néixer.
A partir del tercer pis de l'edifici hi ha els apartaments. Allà hi viu gent que pot fer vida normal però amb l'avantatge que poden demanar ajuda sempre que la necessitin. Els apartaments tenen dormitori, cuina,
menjador i lavabo i un petit safareig on hi ha la rentadora. El pis se'l decoren personalment i poden sortir al carrer sempre que vulguin. Vam anar al pis d'un senyor que es diu Julio i ens va explicar moltes coses. Ens va dir que tenia uns quaranta àlbums de col·leccions de diferents coses: un de cigars, banderes, diners d'altres països... També vam visitar l'apartament de la senyora Carmen i ens va ensenyar la seva habitació. Al seu llit hi tenia una corda de seguretat i quan l'estira la vénen a ajudar. També ens va ensenyar com funciona el seu collaret de seguretat, prems un botó vermell i et poses en contacte amb algú de la recepció. Per acabar ens van convidar a un pica-pica i ens vam acomiadar de tothom esperant tornar a veure'ns aviat. Aquestes són algunes de les valoracions que hem fet a classe sobre la visita: * Ens ha agradat molt aquesta experiència i ens agradaria repetirho. * Ens ha semblat molt interessant compartir una estona amb la gent gran. Ens pensàvem que la gent gran era molt avorrida però en aqu esta visita hem descobert que la gent gran té les mateixes ganes d'aprendre que nosaltres i que mai no ets tan gran per fer el que t'agrada. 37
* Valorem molt positivament aquesta experiència perquè ens ha fet adonar que encara que siguin d'una altra generació podem aprendre i divertir-nos amb la gent gran. Ha estat una forma divertida i participativa de relacionar-nos amb la gent gran del barri. Ens va agradar molt, la tornaríem a repetir. * Aquesta experiència ha sigut inoblidable. Creiem qu e és recomanable i que tots els nens i totes les nenes ho haurien de fer. * Ens ha agradat molt aprendre amb la gent gran, conèixer el seu dia a dia i veure en quines condicions viuen. * Creiem que “Aprendre amb la gent gran” és un projecte molt interessant. Ens ha semblat una bona experiència i una manera diferent de conèixer la vida de les altres persones. * Ens ha semblat molt divertit haver anat a la residència i havernos relacionat amb els avis i les àvies. Esperem tornar a veure'ls un altre cop. * Aquesta experiència ens ha servit per aprendre més de la gent gran i divertir-nos amb ells i elles. * Ens ha agradat molt i voldríem tornar a anar-hi perquè hem après moltes coses.
Vam anar al casal d'avis, on ens van tractar molt bé. L'objectiu de la sortida era relacionar-nos amb la gent gran i una de les maneres de 38
poder-nos conèixer era fent algunes activitats que fan els avis al casal; ens vam dividir en cinc grups per fer uns tallers amb els avis i àvies que eren: dòmino, ioga, manualitats, conversa i punta de coixí. Us expliquem què vam fer en aquests tallers.
Ioga: En entrar ens vam descalçar, i ens vam col·locar en una mena d'estora. Vam començar amb uns moviments pràctics per relaxar el cos. Vam posar-nos les mans a la panxa i vam intentar sentir la respiració. També ho vam fer tocant-nos les costelles, sentint com s'inflaven i es desinflaven. Vam fer uns últims moviments de respiració amb les mans i els peus/.../
Dòmino: Aquells avis eres aficionats al dòmino, i ens van explicar molts trucs. Nosaltres ja teníem pràctica i vam poder jugar perfectament. No enteníem molt bé com apuntaven els punts, però després ens ho van explicar i vam poder continuar el joc. L'objectiu del joc no era
guanyar la partida, era divertir-nos amb els avis i passar-nos- ho bé. Els avis ens van explicar que tenien moltes ganes que arribés aquest dia per poder jugar amb nosaltres i explicar-nos coses, conèixernos/.../
/.../ Tot i perdre la majoria de partides individualment o per parelles, hi vam tenir molta relació i no ens vam enfadar. A part de jugar amb els avis i àvies, també vam tenir-hi una conversa molt interessant.
Conversa: Vam parlar del que fèiem a l'escola i vam dir: -Fem feines, fem murals, juguem al pati a futbol... Les àvies i els avis ens van explicar coses sobre la guerra civil, que menjaven mongetes mig fetes, pinso de cavall, que els feia molt de fàstic. També ens van explicar que a casa seva hi havien neveres que es refredaven amb un tros de gel. Vam riure molt amb ells, i ens ho vam passar molt bé.
Manualitats: El taller de manualitats consistia a fer amb feltre un suport per als tovallons amb unes plantilles en forma d'estrella /.../ Puntes de coixí:/.../ Havíem de creuar els boixets de manera que quedessin els fils encreuats uns per sobre dels altres. A aquest encreuament de fils les iaies li deien “puntilla sofil”. Al principi era difícil enganxar la tècnica perquè les àvies ens ho demostraven massa ràpid i deien: aquest per sobre, ara cap a dintre, el tercer el passes per sota, de manera que el boixet que has passat per sobre al principi quedi al mig. No enteníem res!! Els vam demanar que anessin amb més calma i ho vam començar a entendre: no era tan complicat com semblava/.../
Va ser molt divertit poder passar una estona aprenent amb els avis del casal; i parlant de la seva vida quotidiana. 39
Llibres, llibrets, llibrots... Un petit tast d'algunes de les novetats que tenim a l'escola. BESTIOLES I BESTIASSES Coral Romà i Garcia Editorial Cruïlla, 2011 Llibre de gran format amb immenses pàgines desplegables de més d’un metre per veure fotografies d’animals a mida real,
EL GLOBUS GROC Charlotte Dematons Editorial Joventut, 2011 Un globus groc s'escapa i emprèn un viatge a través del món. En cada escena a doble pàgina descobrim un món on es barregen el contemporani i l'històric, la realitat i la ficció.
EL MEU PRIMER COTXE ERA VERMELL Peter Schössow Editorial Joventut, 2010 Era un cotxe vell de pedals que em va regalar l’avi. El primer cotxe sempre és el millor. I el primer recorregut és el més formidable, encara que estigui ple d’obstacles i sorpreses.
DAVANT DE CASA MEVA Marianne Dubucut, 2010 Editorial Joventut Davant de cada paraula... una imatge. Amagada en cada imatge... una paraula.
40
PINTORES Seung-yeoun Moon Il·lustracions: Suzy Lee Libros del zorro rojo, 2011 És l'hora del bany però Chin i Jun troben que no estan bruts, recordes les aquarel·les?
BARRO DE MEDELLÍN Alfredo Gómez Cerdà Edelvives, 2009 Camilo i Andrés, dos amics que es passen tot el dia voltant pels carrers del seu barri, parlant de la seva vida, del seu futur, de la seva ciutat que es pot tornar boja...
OTTOLINA AL MAR Chris Riddell Editorial Cruïlla, 2010 Ottolina travessa el mar en un submarí, un hidroavió i fins i tot en un rai, seguint la pista del senyor Munroe que ha desaparegut misteriosament…
EM VAIG CASAR AMB ELS MEUS PARES Tessa Julià Dinarès Animallibres, 2010
El cap de l’Enric dóna voltes com una baldufa des del moment que troba una foto de casament en què els nuvis són la seva mare i el pare del seu millor amic, en Rixi. … quin misteri s’amaga darrere d’aquesta fotografia?
41
BARRUFADES
BARRINA
SOPA DE GALETS Troba vuit dels ingredients del brou de Nadal
5 2
8
8
9 4
2
8
T
S
A
X
I
A
A
M
O
P
O
L
L
A
S
T
R
E
R
P
C
E
S
C
A
D
C
A
R
O
I
N
A
T
R
I
U
M
H
U
N
L
A
D
G
A
S
I
C
A
O
P
O
R
T
I
E
V
6
9
O
B
A
D
O
T
C
A
B
O
4
2
L
G
A
N
L
I
A
N
R
R
C
O
S
A
L
L
E
D
E
V
P
O
R
K
S
E
M
P
H
A
7
1
3
1
8
5
9
1 9
5 3
POEMA
5
BUSCA LA PARELLA
Visca els tres reis de l'Orient; que porten coses a tota la gent: una botifarra per la meva mare, un got de vi pel meu padrí, un tall de coca per la meva boca, un tros de pa pel meu germà; torrons dels fins, dels bons, dels quatre cantons.
ENDEVINALLA És molt vella, però és forta quan parla tothom la sent ocupa un lloc enlairat i té una sola dent. anapmac al
42
A
7
7
1
P
6
Ets capaç de trobar dos cristalls de neu iguals?
Que saps qui és?
Participa, posa la teva resposta dins d’un sobre amb el teu nom i curs a la bústia que trobaràs al vestíbul de l’escola abans del 13 de gener. Entre tots els encertants sortejarem un premi sorpresa. La resposta correcta, el nom dels guanyadors, i la llista de tots els encertants la coneixereu en la propera edició de la revista.
CONCURS Juny 2011 Que saps qui és? El mestre de la fotografia era l’Arantxa Hi va haver 29 encertants de 58 participants.
ENCERTANTS: Roger Serralta Bru Font Yasmina Gala Font Paula Carrasco Anna Carretero Clara Gallart Pol López Carla Pou Dayara Adwak Berta Camila Del Ministro Ona Esteve Nil Mansilla
Victor Bet Esteve Pol Helena Alonso Laia Esteve Valentina Daniel Gallart Marta Berta Marta Victor Alonso Carla Anna Arriba Silvia
La guanyadora, Berta amb el seu premi: un entrepà de pernil del forn Rovira i un Boc’n Roll
43
44
6è
5è
3r
P3
4t
2n
P4
1r
P5