Aprendre amb la gent gran

Aprendre amb la gent gran és un projecte iniciat l'any 1991 en col·laboració amb els Serveis Personals del Districte de Sants-Montjuïc de l'Ajuntament de Barcelona.

L'objectiu principal és afavorir la relació entre els nens i les nenes de 6è de primària de la nostra escola i la gent gran del barri, mitjançant diferents activitats lúdiques i visites que es realitzen al Casal de la gent gran de les Cotxeres de Sants, la residència Josep Miracle de la plaça Bonet i Muixí i la mateixa escola.

En aquestes pàgines podreu llegir com l'alumnat explica l'experiència i veure algunes fotografies.

Equip del Cicle Superior Escola Barrufet

Dijous 17 vam anar al casal d'avis a jugar amb ells, i ens vam distribuir en cinc grups. El nostre grup que era l'1, vam fer dòmino, i el grup 2 va fer ioga.

Hi havien tres taules, i a cada una hi havia dos nens/es i dos avis/es.

Al assentar-nos vam començar a jugar al dòmino per parelles.

Era molt divertit perquè amb els avis ens ho passàvem molt bé, encara que sempre guanyaven ells.

Després d'una hora jugant al dòmino vam anar a ioga amb els avis/es. A l'entrar ens fan fer descalçar, i ens vam col·locar en una mena d'aillant.

Vam començar amb uns moviments pràctics per relaxar el cos. Vam posar-nos les mans a la panxa i vam intenta sentir la respiració.

També ho vam fer tocant-nos les costelles, sentint com s'inflaven i es desinflaven.

Vam fer uns últims moviments de respiració amb les mans i els peus.

I després per últim vam fer una cantarella que feia així: Aaaaaaaaaammmmmmmmmm...... aaaaaaaaaaaaammmmmmmm.

I les classes de ioga es van acabar.

Treballem amb la gent gran El dia 23 de novembre vam anar a la residència Josep Miracle.

Tots els avis estaven molt contents de veure'ns, encara que alguns no estiguessin gaire bé de salut. Vam visitar les seves habitacions, n'hi havien d'individuals i de compartides.

Les poden decorar com ells volen i cada un portava els objectes que més records li portaven.

A la residència només hi poden anar gent major de 60 anys. Hi ha gent que ajuda els avis i àvies a menjar, a dutxar-se...

Hi havien molts avis que tenien malalties o no podien caminar.

També hi han avis que els hi han de donar el menjar triturat i en una xeringa els hi posaven a la boca.

I havia una infermeria on guardaven tots els medicaments qualificats o per dosis o per capsa.

També hi havia una tele on els avis que volien la miraven. Pels avis que no es poden aixecar sols existeixen les grues per aixecar-los i porta-los al WC, al llit... I ja ho van provar dos nens de la nostra classe el Pau i el Yang Hao. De regal ens van donar pica-pica, va ser una anècdota molt especial.

Marc Juan, Ariadna i Pau

casal d'avis Fa una setmana, el 17 de novembre; els de 6è B vam anar al casal d'avis a fer tallers.

Els tallers els fèiem amb els avis i àvies, cadascú anava a uns tallers diferents.

La Yasmina, la Irene i jo vam anar al taller de manualitats.

Vam fer una manualitat per guardar el tovalló de Nadal; era una flor de Nadal feta amb feltre vermell i verd.

Hi havia plantilles de cartró que eren estrelles; unes grans i d'altres de petites.

Primer vam dibuixar les estrelles amb un guix al feltre,les grans al verd i l'estrella petita al vermell.

A continuació vam retallar-les i després vam fer un forat al mig del retallat.

Al final, vam parlar amb les àvies del taller, de la seva infància, de què treballaven...

Va ser molt divertit poder passar una estona aprenent amb els avis del casal i parlant de la seva vida quotidiana.

Segur que en els altres tallers s'ho van passar igual de bé.

Millaray

Treballant amb la gent gran El dia 17 de novembre vam anar al casal d'avis, que està situat a la plaça Bonet i Muixí. Allà vam fer unes certes activitats, com ioga i dòmino, punt de coixí, conversa i manualitats.

Nosaltres vam fer dòmino, amb una àvia que es deia Consol i amb un avi que es deia Joaquim. Aquells avis eres aficionats a aquest joc, i ens van poder explicar molts truc. La Dayara anava amb la Consol i la Berta amb el Joaquim. Nosaltres ja teníem unes pràctiques, i vam poder jugar perfectament. No enteníem molt bé com apuntaven els punts, però després en ho van explicar perfectament, i vam poder continuar el joc. L'objectiu del joc no era guanyar la partida, era divertir-nos amb els avis i passar-nos-ho bé.

Els avis ens van explicar que tenien moltes ganes que arribés aquest dia per poder jugar amb nosaltres i explicar-nos coses i conéixer-nos.

Vam jugar en una sala petita que tenia nou taules quadrades, i a cada taula hi havia un avi i una àvia, i cada parella de nens i nenes s'asseia amb una d'aquestes taules. Al fons de la sala hi havia un vidre enorme i es veia el carrer i la residència d'avis, la Josep Miracle.

Mentre jugàvem ens anaven preguntant coses com: quantes fitxes tenia el dòmino, quantes fitxes havia d'agafar cadascú, coses sobre el que sabíem del dòmino i com ens anaven els estudis, i sobre la nostra vida: si teníem germans o germanes , com es deien els nostres avis, quants anys tenien, si anaven a un casal..... i un munt de coses més.

Ens va agradar molt fer aquesta activitat amb els avis i àvies, vam passar una molt bona estona amb el Joaquim i la Consol.

Dayara i Berta

FEM ACTIVITATS AMB L A GENT GRAN El dia 17 de novembre vam anar al casal d'avis, a fer activitats.

El nostre grup va fer dòmino i ioga, primer vam fer dòmino i va ser molt divertit perquè els avis i àvies del casal eren molt divertits i estaven en forma per l'edat que tenien.

Els avis i àvies sabien jugar molt bé al dòmino i fins i tot alguns quan tiraves una fitxa sabien quines fitxes tenies i així sempre guanyaven. Com que tenien experiència, ens explicaven trucs i apreníem gràcies a ells.

Nosaltres com que som actius i no juguem quasi mai a jocs de taula no sabíem que també ens podíem divertir exercitant jocs tranquils com el dòmino, però encara així, els avis ens van ensenyar a jugarhi i ens vam divertir molt.

Tot i perdre la majoria de partides individualment o amb parelles, vam tenir molta relació i no ens vam enfadar. A part de jugar amb els avis, també hi vam tenir conversa molt interessant.

Paula Carrasco Tomàs i Marc del Alcàzar Julià

UN DIA DE DÒMINO Quan vam arribar al casal d'avis, ens van dividir en cinc grups. Nosaltres érem del grup dos .Primer vam anar a fer ioga i després vam fer dòmino i vam anar a una taula on hi havien dos avis, un que es deia Jaume i l'altre Joan. Vam jugar unes quantes partides, ells en sabien molt i, en canvi ,a nosaltres ens faltava una mica de pràctica, ells guanyaven casi totes les partides i nosaltres sumant les nostres partides guanyades eren una o dos.

En Joan ens va explicar que ,quant tenia uns 18 anys, es va tallar el dit amb una serra elèctrica, també ens va dir que ells venien cada tarda al casal a jugar a dòmino, des de les cinc de la tarda fins que tancaven, és a dir, prop de les set, i no es cansaven mai de jugar.

Jordi, Yang Hao i Canigó 6è B

EL TALLER DE CONVERSA Al casal d'avis vam fer conversa amb les àvies i avis. Els vam explicar el què fèiem a l'escola i vam dir: -Fem feines, fem murals, juguem al pati a futbol etc...

Els avis ens van explicar coses sobre la gerra civil: que menjaven mongetes mig fetes, pinso de cavall, i els feia molt de fàstic.

Després ens van dir que, quan eren petits, a casa seva hi havien neveres que es refredaven amb un tros de gel.

Vam riure molt amb ells, i ens ho vam passar molt bé.

Maria i Elsa

Sortida al casal d'avis El dia 17 de novembre vam anar al casal d'avis, on ens vam dividir en cinc grups per fer uns tallers amb els avis i àvies. Els tallers eren: dòmino, ioga, manualitats, conversa i punt de coixí. El grup de l'Elsa, la Maria, la Irene, la Millaray i la Yasmina vam fer el taller de manualitats i conversa.

El taller de manualitats consistia en una decoració de tovallons amb unes plantilles de forma d'estrella. Les plantilles estaven fetes de cartró. mig de les quatre estrelles: dues verdes i dues vermelles. Les vam ajuntar i vam passar la cAe feltre per dins.

Va quedar molt bé!!!

Ara ja estava tot preparat per posar els tovallons nadalencs!!!

Irene i Yasmina

Punta de coixí Dijous dia 17 de Novembre vam anar al casal d'avis del barri de Sants, a la plaça Bonet i Muixí. Allà ens van tractar molt bé.

L'objectiu de la sortida era relacionar-nos amb la gent gran i una de les maneres de poder-nos conèixer era fent algunes activitats que fan els avis i àvies al casal.

Unes de les activitats que havíem d'escollir eren: Dòmino, ioga, conversa i manualitats, i punta de coixí. Per fer les activitats ens vam dividir en cinc grups diferents, un grup va anar a l'activitat de dòmino, un altre a ioga, un altre a punta de coixí, un altre a conversa i l'altre a manualitats.

Aleshores cada grup va anar a la seva activitat, va seure en una taula i va començar. Els de punta de coixí van pujar per l'ascensor i van anar en una sala on hi havia tot de gent gran fent punta de coixí. A cada nen i nena ens van repartir un coixí, catorze boixets i un munt d'agulles. La tècnica era difícil però, un cop apressa, era molt fàcil i divertida.

Ona i Laura 6è B

Punta de Coixí El dia dijous 17 de novembre de 2011, vam arribar a l'escola. Vam fer un estona de matemàtiques i a les deu i quart vam sortir camí cap al casal de gent gran. Primer, al casal ens van explicar les necessitats de la gent gran, el que feien i el perquè. Ens van distribuir en els grups que havíem acordat a la classe.

El primer grup era el de ioga i dòmino. El segon grup era de manualitats i conversa. I el tercer i últim grup era punta coixí.

Punta coixí és un experiència molt bonica però difícil, s' ha de tenir molta destresa amb les mans per aconseguir tenir una tireta en minuts. L' experiència és inoblidable i preciosa. Veure les àvies movent les mans tan de pressa és fascinant, ningú s' ho pot imaginar; el primer moment en el que tens el coixí a les mans t' agafa pànic, no saps què fer, però al cap d'una estona és més fàcil, tot i això no li trèiem mèrit a les àvies per haver-nos ensenyat i tenir tanta paciència amb nosaltres. Es fa difícil creure des d'un sofà que unes àvies moguin les mans amb tanta facilitat. L' explicació és la següent: punta coixí consisteix en moure uns pals que es diuen (“molinillos”) boixets d'una banda a una altra seguint el mateix ordre tota l' estona. Cada vegada que d'una punta arribes a una altra, hem de clavar una agulla; d'aquesta manera, a l'hora de treure la tireta, no es desmuntara. Tal i com diu el nom “Punta Coixí” consisteix en clavar les agulles en un coixí que no serveix per dormir. De la manera com ho hem explicat, sembla difícil i la veritat es que sí, però quan et trobes davant el coixí no ho és tant. És lent, i això et permet relaxar-te, deixar anar els teus pensaments en un altre lloc, i l'únic que ens faltaria, seria divertir-nos. Aquesta manera ens permet veure punta coixí més divertit i no tant avorrit.

Quan acabes punta coixí, tens ganes de fer un crit i tornar a sentir els teus pensaments oblidats.

Paula G i Miquel

Fem ioga al casal de gent gran Dimecres 17 de novembre del 2011, vam anar al casal de gent gran, a la plaça Bonet i Moixí i vam fer ioga.

A ioga vam començar fent una postura d'equilibri com si fóssim un arbre que es movia amb el vent, després vam fer una sèrie d'exercicis per treballar els braços. La mestra ens va dir que ens estiréssim en el matalàs i ens van posar en la postura de l' “embrió”.

Després la mestra ens va dir que ens imaginéssim que la nostra caixa toràcica era una casa i amb l'aire l'havíem d'obrir, també havíem d'obrir el sostre i que fer-la gran,gran... També ens va dir que féssim com si tinguéssin gotetes d'aigua a la punta dels dits i fèiem uns moviments com si volguéssim expulsar-nos-les.

Finalment vam fer els oooooooooommmmmss!

Una senyora es va equivocar i es va avançar i tothom va esclatar a riure.

Júlia i Nicole

FEM PUNTA DE COIXI AMB LA GENT GRAN!

El dia 17 de novembre vam anar al casal d'avis de la plaça Bonet i Moixí. Ens vam repartir en grups per fer les diferents activitats que la gent gran ens havia preparat: ioga, dòmino, conversa, manualitats i punta de coixí.

Vam pujar per l'ascensor i ens van portar una sala plena de iaies i d'una mena de coixins allargats! Era el taller de punta de coixí!

Ens van donar a cadascú un coixí allargat de color verd amb 16 boixets enganxats a uns fils i havíem de creuar els boixets de manera que quedessin els fils creuats uns per sobre d'altres.

Aquest encreuament de fils les iaies li deien “puntilla sofil”.

Al principi era difícil pillar-li el truc ja que les àvies ens ho demostraven massa ràpid i deien: aquest per sobre, ara cap a dintre, el tercer el passes per sota, de manera que el boixet que has passat per sobre al principi quedi al mig. No enteníem res!!

Demanant-les que anessin amb més calma vam començar a entendre aquest taller; no era tant complicat com semblava.

Hi havien dones grans que feien coses que semblaven impossibles, amb 84 o més boixets, tot de fils pel mig, feien vanos i altres “virgueries”. Ens vam quedar de pedra!

El nostre resultat final va ser un punt de llibre molt senzill però ben fet, ens vam passar tanta estona girant i regirant fils que fins hi tot ho podíem fer sense mirar.

Va ser una activitat una mica llarga però entretinguda ja que les àvies ens explicaven moltes coses de la seva vida.

Jana i Sara.

ugant a domino

Fent Ioga

Punta coixí

Residència Nosaltres vam anar a la residència d'avis i àvies. Quan vam arribar ens vam separar en dos grups. Vam veure que estava tot decorat de la tardor, perquè s'han recordin a quina estació estan.

A la residència, hi ha dos grups, la residència i els apartaments.

A la residència estan: els avis que estan més malalts i necessiten ajuda per viure.

Els apartaments estan: els avis que estan millor de salud però si algun dia es troban malament,baixan a la residència, els hi fan el menjar, els renten la roba.......

Si es fan mal o es troben malament toquen un botó i es com si truquessin a la porta.

A la residència ni a una grua per la gent gran que no es poden aixecar per anar al lavabo.

Abel i Marta

Vam arribar a la residència Josep Miracle, el primer que ens van explicar va ser que hauríem de dividir-nos en dos grups. Un grup ens tocava primer anar a fer una visita a la residència i després pujar als pisos tutelats i l'altre grup a l'inrevés. Els pisos tutelats estan per la gent que pot viure sola, però que té alguna dificultat. Aquests apartaments estan aquí perquè si algú necessita alguna cosa, com per exemple si no té ganes de fer-se el dinar, pot baixar a la residència o si es cauen tenen un collar i altres maneres per demanar ajuda. La Carmen amablement ens va deixar veure el seu apartament. Quan vam entrar ens va explicar que la gent decorava el seu pis com volia. Tenen alarmes al llit, penjades al coll, el menjador... el collaret només se'l poden treure per dormir.

Els pisos ocupen tres plantes, la quarta, la cinquena i la sisena.

Al primer pis de la residència hi ha el menjador, quan no hi mengen el fan servir per jugar a jocs, per fer exercicis i recuperar una mica l'agilitat de les mans...

Allà s'ajunta gent tant com dels pisos, com de la residència, és el lloc on es relacionen més.

Al segon pis hi han les habitacions dels senyors i senyores grans de la residència. L'Isaías és un avi molt agradable que ens va ensenyar la seva habitació.

Hem buscat les diferències entre les habitacions de la residència i els apartaments o pisos, són que, els apartaments tenen una cuina i les habitacions no. Una altra diferència es que no poden pintar les parets a l'hora de decorar la seva habitació...

Els avis, tant com els de la residència, com els dels apartaments són a partir de 60 anys. L'avi més gran que tenen farà 100 anys.

Valoracióóó: Va ser una forma divertida i participativa per relacionar-nos amb la gent gran.

Ens va agradar molt, la tornaríem a repetir.

Aleix i Maria N.

VISITA A LA RESIDÈNCIA

Vam arribar a la residència i ens vam trobar a la recepció, on ens van informar del que faríem.

Una guia ens va dividir en dos grups , un grup va anar a la residencia i l'altre als apartaments. La residencia es un lloc on viu gent gran que no es poden valen per si mateixos i allà tenen gent que els ajuden.

I en canvi el apartaments i viuen gent que tenen algunes dificultats però no tantes com la gent gran de la residencia.

Després dels grups ens van portar als apartaments per veure com es viu, vam visitar a un senyor que es diu Julio que col·lecciona bitllets d'altres països, també ens va ensenyar la seva historia...

També vam anar a l'apartament de la senyora Carmén i ens va ensenyar la seva habitació on al seu llit hi havia una corda de seguretat. Tires de la corda i ve algú a ajudar-la.

També ens va ensenyar com funcionava el seu collaret de seguretat: pitges un botó vermell i parles amb algú de la recepció.

A continuació vam anar la l'habitació d'un senyor que es deia Isaíes i que vivia a la residència. Ens va explicar que abans era entrenador, poeta i pintor també ens va explicar que no li agradaven les novel·les i els llibres, li agradava llegir la historia d'Espanya, la tenia en molts volums.

I de despedida ens van convida a un pica-pica i ens ven anar al cole.

Ens va semblar molt interessant compartir estones amb la gent gran. Ens pensaven que la gent gran era molt avorrida però en aquesta excursió ven descobrir que la gent gran, tenia les mateixes ganes d'aprendre que nosaltres i que mai ets gran per fer el que t'agradi.

Jandry i Joan.

Quan vam arribar a la residència Josep Miracle ens van fer una explicació del que faríem i ens vam separar amb dos grups.

Primer, ens van dir que hi havien dos apartats, els apartaments i la residència.

A la residència hi havia la gent que no es sap valdre per si mateixa.

I en els apartaments hi havia la gent que es sap valdre per ella mateixa i tenen l'ajuda de la residència per si algun dia no poden fer alguna cosa. Aquest apartaments estan junts amb la residència.

Els residents que estan a la residència tenen accés al menjador. A les habitacions hi ha una mena de lloc on hi ha una pantalla molt gran, dos sofàs i una taula per si venen els familiars.

A la residència ens van ensenyar diferents objectes que servien per facilita'ls­hi el que no poden fer com per exemple cordar­se els botons.

Després vam veure l'habitació de l'Isaías i ens va explicar el que feia.

També ens van ensenyar la infermeria on hi havia molts medicaments.

Hi havien quatre pisos d'apartaments.

El grup 1. van anar a l'apartament del Julio i ens va explicar diferents coses, com per exemple, ens va ensenyar un àlbum on hi havia diferents bitllets antics i altres coses.

I el grup 2. van anar a l'apartament de la Carmen que també ens va explicar moltes coses.

Finalment ens van deixar una estona per relacionar­nos amb la gent gran i ens van fer un petit pica pica.

VALORACIÓ: Ens va agradar molt i creiem que va ser una bona experiència.

Josep Miracle Un dia de pluja fresca vam anar a la residència Josep Miracle. Vam anar tota la classe. De camí a la residència només vèiem paraigües i gent que anava tota molla.

Al entrar a la residència, ens van acollir molt amablement.

L'Anna, ens va atendre, i ens va explicar una mica la història de la residència.

Ens vam separar en dos grups: un grup va anar a la part que era la residència i l'altre grup a la part dels pisos.

El grup 1, va anar a la part de dalt on hi ha els pisos. Primer vam entrar a un pis, el propietari era el Julio. Ens va ensenyar alguns cigars que havia fumat. També ens va dir que col·leccionava bitllets, segells...

Ens va ensenyar l'apartament.

Després, vam baixar a la infermeria, on una noia ens va explicar el que feien.

Ens va ensenyar un control de medicació, que era un cartronet amb els dies de la setmana i les hores de cada dia, on hi posaven les pastilles necessàries.

El grup dos, mentre els altres estaven a dalt, ells estaven a la part de la residència.

Ens vam trobar al avi Isaías, que ens va ensenyar el seu pis.

Tenia una gran afició per la pintura, ja que quan era més jove havia pintat amb aquarel·les. Col·leccionava els volums de la història d'Espanya.

Ens va explicar que li agradava molt el futbol i que havia fet d'entrenador a un equip. Ens va dir que li hagués agradat jugar a un equip, però no ho ha pogut fer mai, ja que es va quedar coix quan va néixer.

A tots els pisos hi ha una corda o un botó d'emergència, per si els avis necessiten ajuda.

En lloc de visitar al Julio, vam visitar a la Carmen.

La Carmen ens va ensenyar el seu pis, era petit, però per ella sola estava bastant bé.

Ens va ensenyar un penjoll que tenia un botó que era d'emergència, per si necessitava ajuda.

Després de visites i coses, vam anar al menjador. Hi havia molts avis i àvies, i diferents coses.

Un dels avis que hi havia jugant, ens va tocar el piano, la cançó dels “clavelitos”.

L'avi es diu Luis.

La Pepa estava jugant a posar unes peces a uns pals de fusta, i això facilitava poder

agafar coses, com ara gots, coberts...

Molts jocs d'aquests eren per facilitar el mateix, o coses semblants.

L'Antonio ens va fer dos trucs de màgia amb un cordill.

Més tard, després d'observar com passen l'estona, un nen de cada grup el van pujar a la grua que fan servir per aixecar als avis i àvies de les cadires de rodes.

Quan vam acabar la visita ens van oferir un pica-pica.

Aquesta experiència a sigut inoblidable. Creiem que es recomanable i que també o podríem fer a cinquè.

Ens ha agradat molt aprendre amb la gent gran, conèixer el seu dia a dia i veure amb quines condicions viuen.

Hem sentit curiositat pel funcionament de la residència.

Ariadna i Marc D.

VISITA A LA RESIDÈNCIA JOSEP MIRACLE Vam anar a la residència Josep Miracle.

Quan vam arribar unes gerocultores ens van atendre i ens van explicar el que faríem.

Darrere nostre hi havia una sala que semblava com un menjador, tot era ple d'avis que jugaven: a cartes, al parxís, feien ganxet...

Ens vam dividir en dos grups, un dels grups va anar a visitar als pisos, que hi havien a dalt, allà els avis feien vida normal, com si visquessin sols, però tenien tota la seguretat.

Si estiraven d'un cordill o premien un botó venien les infermeres a ajudar-los en el que fos.

L'altre grup se'n va anar a veure la residència que era a baix, amb una gerocultora que es deia Anna.

Ella ens va ensenyar la infermeria, on hi havien les pastilles i totes les medicines que necessitaven els avis.

Cada setmana una farmàcia els hi portava tota la medicina que calia.

Després d'ensenyar-nos tot el medicament vam sortir i ens vam trobar amb l'Isaíes, que ens va portar a la seva habitació de la residència.

L'Isaíes ens va explicar que havia sigut entrenador de futbol i tenia una gran passió per la pintura.

Repenjats a la paret tenia molts dels seus calendaris que havia pintat, i les figueretes dels animals.

Mentrestant l'altre grup va anar a veure el pis de Julio.

El Julio tenia moltes ganes de parlar i els i va explicar que feia col·lecció de cigars, i també els i va dir totes les seves aficions.

Mentre parlava els i va ensenyar el pis, amb la seva habitació, el seu menjador, la cuina i el bany.

També vam passar una estona amb els avis de la residència que feien exercissis per mobilitzar els dits, les cames, i els braços.

Cada avi feia una cosa: el Luís tocava el piano, la cançó dels clavellets, l'Antonio feia trucs de màgia i la Pepa encaixava peces amb els dits.

Allà, aquells avis feien vida normal, tot i que només necessitaven més seguretat.

Després ens vam intercanviar, el primer grup va anar a veure la residència i el segon va anar a veure els pisos.

El segon grup va anar a veure el pis de la Carmen una senyora que vivia sola en el seu petit pis.

Ella ho tenia tot decorat a la seva manera, amb els seus quadres, les seves fotos...

Allà tenia tota la seguretat que es podia tenir, tenia un penjoll amb un botó, que si es queia el podia prémer i la venien a ajudar.

També tenia un cordill a la dutxa perquè si relliscava es podia agafar, també en tenia un al llit.

Al cap d'una estona ens vam tornar a trobar tots al menjador, i els monitors ens van fer un pica pica finalment vam acabar la sortida i i vam marxar cap a l'escola.

VALORACIÓ Danai: Crec que aprendre amb la gent gran és un projecte molt interessant, que es podria repetir. Ànnia: M'ha semblat una experiència única i una manera diferent de conèixer la vida de les altres persones. M'agradaria repetir-ho.

Danai i Ànnia

Residència La visita a la residència ens va semblar molt bé, ens vam relacionar molt bé amb la gent gran Ens vam dividir en dos grups, un va anar a la residència i l'altre anava als pisos.

El nostre grup va anar primer a la residència, vam anar a l'apartament de l'Isaias, Ens va va ensenyar que si queia a la dutxa o tenia un un accident tiraria d'una corda que hi ha al lavabo a picaria un botó que tenia darrere del seu llit.

Després vam anar cap al pis , on vivia una senyora gran, ens va explicar i ensenyar com era el pis.

Després va e explicar que tenia com un collar amb un botó, que aquell botó si el premies avisava al centre.

El pis tenia molta diferència comparada amb els apartaments de la residència.

Quan vam acabar la visita a la residència, ens van fer un pica pica, ens van fer una demostració de com aixecar a una persona amb la grua, van agafar una nena de la nostra classe per fer-nos la demostració.

Comentari Ens ha semblat molt divertit haver-hi pogut anar a la residència i havernos pogut relacionar amb els avis i àvies.

Esperem tornar-los a veure un altre cop.

Maria SM i Melanie

Visita a la residència

La imatge que els nens i nenes tenim sobre una residència, és d'un lloc on hi ha gent què no se sap valdre per ells mateixos i no tenen ganes de fer res. Amb aquesta idea vam entrar a la residència Josep Miracle, i només entrar vam canviar d'opinió. El avis i àvies que ens pensàvem que eren avorrits i no podien fer res, van resultar alegrar­se només de veure joventut.

Vam visitar tant com els pisos com la residència. La residència és un lloc on i viu la gent que tenen problemes físics o psíquics. Allà tenen infermeres, cuidadores, cuiners... que els ajuden a ser mínimament autònoms. Totes les habitacions estan equipades per a qualsevol incident, com alguna caiguda, o alguna feina domèstica...

Al tercer pis de l'edifici hi ha els apartaments. Allà hi viu gent gran que poden fer vida normal, però també poden demanar ajuda sempre que en necessitin. Tenen habitació, cuina, menjador, lavabo i una petita galeria on hi ha per penjar la roba i la rentadora. El pis se'l decoren ells i poden sortir al carrer sempre que vulguin. Són autònoms.

En realitat, tot l'edifici haurien de ser pisos però, van fer dos plantes de residència al final. Si ens fixem bé, les habitacions de la residència i els pisos, tenen la mateixa estructura. Les escales, estan fetes de manera que hi pugui passar una camilla en cas d'urgència,com espatllar­se l'ascensor o un incendi.

Valorem molt positivament aquesta experiència, ja que ens ha fet adonar que encara que siguin d'una altra generació, podem aprendre i divertir­nos amb ells.

Irene i Aitana

Visita A LA RESIDÈNCIA

Quan vam arribar a la residència Josep Miracle, ens van explicar el que faríem, més tard vam fer dos grups, uns van anar cap als pisos dels residents i el altres van visitar la residència.

Els pisos estaven numerats per a dues coses, perquè així quan passa alguna cosa podrien dir: “A l'habitació 64 A surt fum per la porta”. I l'altre motiu és perquè tots els pisos han de tenir un nombre per així saber cada persona on vivia (i viu). Allà, als pisos, estaven plens de “coses” especials com per exemple, un ascensor que, detectava que, si una persona no li donava temps de sortir d'ell, només què posés un peu l'ascensor, ja ho detectava i s'obrien les portes.

Un grup, van anar al pis del Julio i ens va explicar moltes coses, ens va dir què tenia uns quaranta àlbums de diferents coses, un de cigars, i banderetes, un altre de diners d'altres països amb bitllets, i tot amb pessetes.

També vam anar al pis de l'Isaíes. Aquest ens va explicar com feia funcionar el seu llit, i ens va recitar un poema molt maco sobre un nen adolescent, i els seus problemes, els va explicar que va treballar en diferents llocs, de cantant, en un bar, etc.

També ens va explicar que, als dos anys es va quedar sense pare i als dotze sense mare, va haver de passar tota la seva infància amb la seva germana, i quan ja va ser més gran, es va haver de buscar la vida ell sol.

L'altre grup va anar a veure a l'Isaïes i a una senyora.

A la residència ens van ensenyar el que feien servir per a facilitar-los la vida. Als coberts, posaven un gruix de color negre per així els que tenien dificultats per tancar la mà no els hi sigués tant difícil. Tenien diferents objectes, cada un per millorar el problema que tenia cada avi/àvia. Com per exemple un piano elèctric que li servia a un dels avis per a millorar la seva memòria.

Hi havia una maquina per aixecar als avis i avies que no podien aixecar ni moure les cames, també ens van ensenyar un aparell que servia per cordar els botons de les camises i jaquetes, per les persones que no podien posar-se els mitjons, també hi havia un aparell per fer-ho.

Quan vam acabar de visitar la residència, ens van preparar un pica-pica on hi havia patates de bossa, galetes salades i beguda.

Ens ha agradat molt aquesta experiència i ens agradaria repetir-ho.

Paula Gerona i Anna Carretero