Issuu on Google+

LA COLUMNA

Reformulant la fĂłrmula

Francesc Latorre Periodista www.enginyersmotorsport.wordpress.com

C

ircuit de Bahrain, 14 de març. No feia ni deu minuts que havia acabat el primer Gran Premi del Mundial de F1 que Martin Whitmarsh, director de McLaren, feia VOFTEFDMBSBDJPOTRVFQPSUBSJFODVB7B dir que amb el nou reglament, aquest esport s’havia fet avorrit. MĂŠs o menys el mateix es podia concloure de les paraules d’un dels protagonistes de la cursa, l’australiĂ  Webber, que va afirmar que s’havia sentit com si estiguĂŠs en una processĂł i no en una carrera. Curiosament ni a McLaren ni a Webber els havia anat bĂŠ. No sĂŠ si en cas de guanyar haguessin dit el mateix. El cas ĂŠs que van obrir per enèsima vegada el debat sobre si la F1 ĂŠs o no divertida i va fer treure pit a aquells que tantes vegades han repetit allò que “aquĂ­ no s’avança mai!â€?. Aquesta ĂŠs la paraula clau, avançar. A mi m’agrada molt el futbol. I com tots els futboleros, tambĂŠ porto un entrenador dins meu. M’agrada especular sobre si ens haguĂŠs anat millor amb un 4-3-3 que no amb un 4-4-2, o discutir si era millor un davanter que l’altre. I tot això m’agrada fer-ho encara que el partit hagi acabat 0-0. No pretenc convertir ningĂş, però a la F1 passa si fa o no fa el mateix. L’avançament ĂŠs, per a la vista, el mĂŠs plĂ stic, com el gol. Però en una cursa hi ha mĂŠs coses que la fan apassionant. Per exemple, l’estratègia. Darrere d’aquest mot, si voleu una mica innocu, s’hi amaguen centenars d’operacions

matemàtiques que poden decidir per mil¡lèsimes una batalla de 310 quilòmetres. Càlculs que sovint s’han de refer en qßestió de minuts per culpa d’un aiguat. No Ês màgic això? Encara al¡lucino quan recordo els temps en què un vell conegut WPTUSF 7JDFOÉ"HVJMFSB NBDPNQBOZBWB pels circuits. Cada vespre de dissabte, ni que fos sobre un tovalló, començava a fer números sense parar. Al cap d’una estona, em feia la previsió d’aturada a boxs per l’endemà. Solia encertar! La F1 tÊ l’obligació d’evolucionar cada temporada perquè Ês el banc de proves de noves solucions que desprÊs han d’aplicar-se als cotxes de carrer per convertir-los, per exemple, en mÊs sostenibles. I aquestes

L’ALTAVEU

No nomĂŠs la nostra cultura i la nostra llengua, sinĂł tambĂŠ el nostre dret ens defineix com a naciĂł. Montserrat Tura, consellera de JustĂ­cia

noves idees, en el moment de provar-les, han de tenir tambÊ l’objectiu de millorar l’espectacle esportiu. Per això crec que la introducció del KERS (Sistema de Recuperació d’Energia Cinètica) va ser un encert. La FIA va fallar en la manera d’introduir-lo, cert, però permetia mÊs avançaments. Sort que l’any que ve tornarà. Una altra solució Ês la que proposa Briatore. El playboy de la F1 l’encertava de vegades! Es tractaria de dividir el GP en dues curses i que una de les dues es disputÊs sota el sistema de graella invertida: els mÊs lents davant i els mÊs ràpids darrere. Ara bÊ, la solució definitiva i a la qual donaria el meu vot passaria per uns cotxes aerodinàmicament diferents. A dia d’avui, si un pilot s’acosta massa al de davant perd el control. Amb menys càrrega aerodinàmica i mÊs adherència mecànica, les lluites tu a tu serien mÊs factibles. Però no cal esperar tot això: n’hi ha prou que pensem que aquests pilots desafien el destí agafant revolts a 300 per hora per enganxar-se a la cursa des de la sortida fins a la bandera de quadres.

FULLS dels ENGINYERS

5


Reformulant la fórmula