Ús de la partícula «perquè»

Els trens sortien aleshores (no necessàriament a l’hora indicada) i Els trens sortien a les hores (puntualment a les hores indicades). També: Aleshores va passar una cosa molt estranya i A les hores que dieu no hi ha tren.

El «complex» i el «reflex»

N’hi ha molts que, amb bona intenció però mal informats, sempre parlen del «complexe» i del «reflexe». Diuen, per exemple, un «complexe» turístic, un «complexe» d’inferioritat, un «reflexe» de la llum del sol... Però no ho diuen pas ben dit. En realitat, s’ha de dir un complex turístic, un complex d’inferioritat i un reflex de la llum del sol.

Aquestes paraules, talment com la majoria de les paraules acabades en x, fan el plural afegint la terminació os al singular. Doncs, així com el plural de peix és peixos i el de calaix és calaixos, el plural de complex és complexos (no «complexes») i el de reflex és reflexos (no «reflexes»). Anàlogament, anex i anexos (normativament però desencertadament, annex i annexos), convex i convexos, perplex i perplexos...

Algunes d’aquestes paraules s’usen també (o exclusivament) com a adjectius. Aleshores tenen una forma femenina que s’obté afegint una a al masculí: una qüestió molt complexa, una carta amb una factura anexa (o annexa). Els plurals del femení són, naturalment, complexes, anexes (o annexes), perplexes... Resumint: que una forma com ara complexes solament és correcta si correspon al femení plural.

L’adverbi «adés»

Malauradament, en moltes zones del domini lingüístic català ha quasi desaparegut l’adverbi adés. Però, sortosament, en altres àrees i literàriament és ben vigent.

L’adverbi adés vol dir ‘en un temps passat o futur molt pròxims’. Per tant, expressa immediatesa; tanmateix, de cap manera no vol dir ara ni en aquest precís instant. Equival a ara fa poc, d’ací a poca estona, no fa gaire, d’ací a un moment, de seguida. Vegem-ne exemples: Adés hi anirem. / Adés sortirem a caminar. / Adés telefonaré a la Rosa. / Adés plovia: per això no hem sortit. / Adés ho hem fet. / Adés hem travessat pel pont. / Adés he escrit una carta a en Josep. / Que bé!: adés tenia l’ànim brillant i àlgid.

Aquest adverbi pot formar també part de frases distributives. Exs.: Adés plora, adés riu. / Adés canta, adés xiula. / Adés plou, adés fa sol. Aquestes frases les podem construir també així: Ara plora, ara riu. / Tantost canta com xiula. / Tan aviat plou com fa sol.

Així mateix hi ha l’expressió adés adés, que equival a cada moment, molt sovint, com: Adés adés entonava «La Marsellesa». I amb un sentit molt semblant, i a vegades coincidint amb el de adés adés, tenim adesiara, que vol dir de tant en tant, com: Adesiara venia a veure’m i a fer-me companyia.

La «carpa» i l’«envelat»

En català, el substantiu carpa designa tradicionalment un peix d’aigua dolça (Cyprinius carpio), comestible però no gaire apreciat. Els pescadors de canya encara en pesquen al Llobregat, però es veu que no se les mengen pas. En el sentit d’espai cobert per una vela o una lona, la paraula carpa ens ha vingut de fora. D’un espai cobert per una vela se n’ha dit sempre un envelat. Els envelats de festa major, amb l’interior decorat amb molt de luxe, com una sala de ball, eren molt populars. Avui ja no s’estilen, però fa uns quants anys no hi havia festa major sense un bon envelat.

A algú li pot semblar que amb la paraula envelat solament es poden designar els antics envelats de festa major. Però això és voler limitar la capacitat de les paraules per a ampliar l’extensió del seu significat i, alhora, impedir l’expressió correcta de la llengua catalana, car poden designar també molts recintes temporals, amples i lliures. Són moltes les coses que es poden cobrir amb una vela o