Pere Tort

PERE TORT LA PINTURA GESTUAL MÀGICA EN L’OBRA DE PERE TORT DES DELS INICIS DE LA PINTURA D’AVANTGUARDA A L’ETAPA GESTUAL MÀGICA INTROSPECTIVA DEL PINTOR. CONSTRUCCIÓ - DECONSTRUCCIÓ.

ART CATALÀ AL BRASIL I RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Recull de texts procedents de diaris i catàlegs per

Frederic Santaeulària i Roig 1

2

3

4

ÍNDEX Obra “Llibertat”: Poema de Hölderlin.

Presentació, introducció, escola 1935, Cercle Maillol, Institut Francès, Galeries Layetanes, entrevista El Punt i Biografia.

El Gat Egipci i la “X”, el Taller de Sao Paulo, Montecarlo i “Els crítics d’art han dit…”

Obres 1930-45, entrevista a Madrid, escultures anys 40 i “Ahir i Avui de Pere Tort”.

Entrevista de Maria Lluïsa Borrás a Sao Paulo.

Dades del pintor.

Relació amb Torres García, la seva filla i el marit d’aquesta, l’escultor Yepes.

ELS BLAUS DE SARRIÁ, exposició 1946 a ELS BLAUS: Presentació del poeta J.V. Foix i catàleg de l’exposició. 2003: Nova exposició homenatge també a ELS BLAUS DE SARRIÁ. El Gestual Avantguardisme de Tort.

Amics i coneguts.

La seva obra a Granollers: Ramir Sans.

Brasil i Barcelona.

Primera estada a Barcelona. A. Cirici Pellicer.

Gat amb Taronja.

Fem Història.

5

ELS SALONS DEL JAZZ. Dades històriques i obres dels anys 1930-40.

Salons de Maig i els anys 40 a Dau al Set. ELS SALONS D’OCTUBRE: Soci fundador i carta de Jordi Pujol.

Murals casa J.V. Foix, la seva obra a la col·lecció MACBA (Fons d’Art de la Generalitat) i el seu Autoretrat.

Anada al Brasil: 1952. Exposició al Vaixell.

Al Brasil.

“FI D’ECLIPSI”: Poema de Joan Brossa a Pere Tort (1963). Relació amb Joan Brossa. Nova visita a Barcelona.

L’amistat amb el poeta Miquel Lladó.

DALÍ – TORT – MIRA SCHENDEL. Entrevista diari AVUI (1992): “Un artista català recuperat”.

Guió temàtic de l’obra (1930-2006). Etapa de Sao Paulo. Grup Bisonte.

Exposicions itinerants des del Brasil a Europa, Amèrica i Japó.

Miniatures, obres de petit format i projectes.

Antològica MUSEU PROVINCIAL TEXTIL de la Diputació de Barcelona.

Exposicions històriques a Barcelona i Brasil: (La Vanguardia, Diari de Barcelona…): DAU AL SET, SANTA MÓNICA, COL·LECCIÓ RIERA, MACBA, HILTON... CLUB PLASTICART de Sao Paulo.

6

La poeta Indà Soares.

Exposicions itinerants: PARÍS, TRANSTERRATS I DAU AL SET. Exposició: Terrassa 100 anys d’art i cultura.

OBRA EN MUSEUS. PINTORS ESPANYOLS DEL BRASIL: exposició i llibre commemoratiu.

MURALS I MOSAICS. Altres activitats.

BIENNALS DE SAO PAULO, PANORAMA DE ARTE I DOCUMENTA. Tort i la poesia.

LLIBRES IL·LUSTRATS. Exposicions INDIVIDUALS. Reportatge “Art” al diari El 9 Nou. Exposició homenatge al Monestir de Santes Creus.

La seva obra al Museu de Terrassa.

Retrospectiva CENTRE CULTURAL de Terrassa.

Introspectiva homenatge de l’Ajuntament de Terrassa. Sala Muncunill.

Diari AVUI: “Un artista intercontinental”.

Exposicions Col·lectives.

7

Exposició itinerant pels Estats del Brasil: “ART CATALÀ DO BRASIL”.

Bibliografia.

Diccionari dels Catalans d’Amèrica. Generalitat de Catalunya.

Art per llogar.

VEJA SAO PAULO: Mostra en el Centre Cultural CESC, d’Art Mediterrani i Cultura Catalana: Obres de Pere Tort.

RANKING DE PREUS. Universitat de Sao Paulo: La producción pictórica de Pedro Tort.

Manuscrits de Pere Tort.

Exposició homenatge a la UPC de Catalunya.

Dades personals.

Obra “A porta está fechada” (“La porta està tancada”).

Obres en homenatge als seus amics, els pintors Ugarte, Rubio i Úbeda.

Principals col·leccionistes de la seva obra.

8

9

Introducció Pere Tort neix al carrer Mitja Galta de Sants (Barcelona) el 1916, i passa la seva infància i joventut a Terrassa (carrer Montserrat, 74-78). És considerat un dels mestres de l’Escola Pictòrica Catalana. L’any 1945 promou i crea el moviment d’avantguarda barceloní “Els Blaus de Sarrià”. L’exposició celebrada als Blaus de Sarrià el 1946 amb el nom de “Tres pintors i un escultor”, va ser la primera mostra avantguardista de tota la Península després de la guerra, amb les obres d’August Puig, Ponç, Tort i Francesc Boadella, mostrant-nos la realitat de l’art d’aquell moment. Enfront d’uns fets històrics que van marcar la producció artística del període, la Mostra d’aquests pintors avantguardistes de la postguerra va engegar, el 1946, una etapa que arriba fins el 1956 amb la implantació de l’abstracció americana, seguida dels seus homònims europeus, tal com ho deixen palès les cròniques de Pilar Parcerisas. A la inauguració de la famosa exposició del 46 hi van assistir Joan Brossa i Antoni Tàpies, cosa que va donar pas a la seva amistat amb Pere Tort.

Després d’aquella primera trobada, Antoni Tàpies va anar al taller d’Els Blaus perquè el Tort li ensenyés algunes tècniques de pintura i coses tan senzilles com aprendre a netejar en condicions els pinzells. Tal com explica l’escriptora Núria Rius Vernet en el seu llibre sobre Manuel Viusà (Pagès Editors, Lleida: 2009, pàg. 80), ‘ELS BLAUS DE SARRIÀ’, organitza les primeres exposicions del Centre, el qual es convertí, així, en precursor d’Algol i Dau al Set. Aquest moviment de renovació pictòrica començà amb els artistes de ‘Els Blaus’, sota el mecenatge del poeta J. V. Foix. Tort exposava amb August Puig, Joan Ponç i Francesc Boadella, per fer-ho més tard amb Francesc Domingo, Cuixart i d’altres.

10

Aquest artista pintor també va anar a aprendre de Tort les tècniques per poder fer pintura mural al fresc. Durant aquests anys el Pere va formar part del Cercle Maillol i l’Institut Francès, i va participar en l’organització, als Salons de Ràdio Terrassa, de la primera exposició amb temes inspirats en el Jazz, tot i la retirada a EUA de l’exposició “Advancing American Art”, el mateix any que s’organitzà l’exposició d’Els Blaus de Sarrià.

11

El 1952 marxà cap al Brasil, per establir-se a la ciutat de Sao Paulo, on inicià un procés de síntesi, en la seva obra, d’elements de la cultura europea i les aportacions del seu entorn americà, ja que a Sao Paulo és on s’havien canviat els conceptes estètics europeus, amb la creació dels famosos “Saloes de Arte Moderno”, que van donar pas a les biennals paulistes.

La seva obra és d’una evolució constant, essent un dels primers pintors en adoptar un llenguatge constructivista abstracte. Quadres de la seva producció es troben als principals museus, centres culturals i col·leccions privades dels diferents estats brasilers, Japó, Suïssa, Mònaco i altres països europeus. Al MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), hi ha una important col·lecció de la seva obra que forma part del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya i de la Col·lecció Riera.

12

Des de l’any 1952 va residir sempre a Sao Paulo (Brasil) on va morir el 2006.

En aquest catàleg, igual que en el de Els Blaus de Sarrià i altres, podem veure com Antoni Tàpies encara no aportava obra a aquestes exposicions avantguardistes.

L’escriptor i historiador de l’Art Català Víctor Castells escriu (2008): “Si no hi ha Museu per a Pere Tort i altres, no és per influències i recomanacions, sinó MALDAT inquisitorial, tan ben instal·lada al País que ja no es nota si no en coneixes la gènesi. Fa feredat observar el cinisme o bandarrisme inconscient d’un Joan Brossa saludant amb tanta bonhomia aparent un Pere Tort que quedava completament a fora de la “crosta” marxistoide-sectària en la qual ell s’havia instal·lat a finals dels cinquanta, que és quan el nou règim de faiçó antifranquista, no 13

permetia que es mogués res sense la benedicció programada de qui sap quines consignes que tenien al país, la gent del país inquieta, completament enclaustrada. O eres del grup o –diguem-ne– secta o no eres ningú. Potser et podien esmentar com si semblés que et tenien en compte, però no passaves del dintell, potser florit, on et rebien. Ningú va prosperar dels seixanta endavant si no entrava en el programa.

D’envergadura més limitada que la del Pere Tort hi ha, per exemple (entre mil), el cas de Ricard Rubio. Moltes altres coses lligaven Pere Tort al Brasil i allà ha fet bona obra: aquí eclipsi que vol dir foscor. A no ser que com un Ponç, hagués sabut o pogut encabir-se per camins d’aquests que qui sap com s’obren. Tot i així ja ho veieu, Ponç ha baixat a zero. A dalt de tot, i prou, Tàpies i Brossa. Miró els servia (a ell li agradaven les pessigolles que li feien i ja era instal·lat al món: l’enaltien per aprofitar-se’n. Els altres perifèria. Bé que Brossa elogiés Tort, però paraules puntuals i prou.”

“Maldat recargolada. I, des del Brasil, podrà Pere Tort situar-se al nomenclàtor mundial? No deixeu de forçar perquè entri en el nomenclàtor català, amb bon peu al Museu de debò que un dia o altre es farà si aquesta terra nostra es decideix novament a crear catalans i alimentar-los bé: ben fecundats, ben gestats i ben aixoplugats per les Mares de Déu.”

14

15

16

17

PERE TORT, artista pintor i muralista BARCELONA/ TERRASSA/ ELS BLAUS DE SARRIÀ/ SAO PAULO/ HIGIENÓPOLIS (Brasil)

EL SEUS AMULETS: EL GAT EGIPCI I EL SIGNE “X”

EL GAT EGIPCI I EL GAT FET ELS ANYS 40 El seu amulet egipci amb el número 3, representat per la lletra X formada per la boca del gat. Tot el simbolisme del gat, la X i el número 18

3, els hem de vincular al món egipci i ptolemaic amb les seves referències i simbolismes astrals vinculats a la vida, la Deessa Bastet o Baitis i la figura del gat. A totes les obres del Pere Tort hi veurem sempre més el símbol de la “X”. Tot fa pensar que aquest amulet del gat egipci, que la família Tort segueix conservant, és una peça original egipciana d’època faraònica.

Al taller de Sao Paulo amb la seva filla Imma.

Caldria no obviar l’admiració del Pere pels grups i artistes més influents a l’Europa dels anys 20, com De Stijl, Mondrian, Theo Van Doesburg o Paul Klee. Per això, al Museu de la Fundació Paul Klee de Berna, hi ha exposada una obra de Tort. El costum de buscar referències i 19

ressemblances, sempre molt subjectives, ens fan venir a la ment noms com Kandinsky, Jean Dubuffet, Serge, Torres Garcia –només en determinats moments molt puntuals i en una etapa molt curta–, o Sonia Delaunay.

20

21

22

La seva etapa de PLENITUD la majoria de crítics d’art brasilers, de la talla d’Enock, Moussia, Jagobo o Zanini, la situaven en els anys 60. Les seves obres es troben als principals Museus dels diferents estats del Brasil, Europa, Sud-america, Japó, Canadà i Estats Units.

A Barcelona, al MACBA, hi ha una important col·lecció de la seva obra dels anys 40, a la Col·lecció Permanent del Museu MACBA, que forma part del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya, i la Col·lecció Riera.

Des dels inicis, les seves exposicions van ser inconformistes, com les de l’escultor Eduardo Díaz Yepes. Com va dir Rafael Benet en la presentació de la seva exposició del 1942 als Amics de les Arts de Terrassa, “la seva pintura trencava amb tot...” .

Quan la Maria Lluïsa Borràs el va anar a visitar i entrevistar al seu taller de Sao Paulo, li va dir que ell a Catalunya s’ofegava, perquè la pintura que havia de fer no li interessava, perquè les arts estaven “podades”.

23

Quan el Joan Brossa el va visitar també a Sao Paulo, les seves idees eren molt coincidents en aquests aspectes.

Després d’haver presentat i participat tant a Catalunya com a Europa i al Brasil, en diferents exposicions històriques, antològiques i retrospectives, l’Ajuntament de Terrassa el 2004-2005, va presentar la seva primera exposició-homenatge introspectiva que mostrava una de les seves etapes vitals, dins l’àmbit d’investigació pictòrica que ell va anar desenvolupant permanentment al llarg de la seva vida artística, iniciada en la primera joventut a la Ciutat de Terrassa, de la mà del seu pare Pere, a l’Acadèmia Ballester i l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat.

Aquesta introspectiva, a la qual també es va sumar Amics de les Arts amb una segona exposició el 2005, va voler presentar públicament el treball que l’artista havia anat fent sempre en una mateixa trajectòria, visible ja en les primeres obres exposades durant els anys 40 a Terrassa, Barcelona o Madrid i després en les presentades amb motiu de la inauguració del MAM (Museu d’Art Modern) i en la del MASP (Museu d’Art), ambdós de Sao Paulo, o en la itinerant Brasil-Japó (Tokio, Kioto, Atami, Sao Paulo, Rio de Janeiro) o en la del CCBEU (BrasilEstats Units), totes durant la dècada 60-70.

Els seus cercles de relació artística i d’estètica pictòrica, amistat i tertúlia, els havia sempre mantingut als voltants de la Fundació Biennal de Sao Paulo, els Museus MAM, MASP, PINACOTECA i Paço das Artes, el Centre Cultural EEUU-Brasil, el Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi de Metges, les galeries d’art Documenta, Bonfiglioli, Tema i Domingo. També en determinats cercles universitaris propers al Degà Nelson Zanotti, el Consolat Espanyol, els Crítics d’Art i el Centre Català (Catalonia).

24

El llenguatge visual que ens anava presentant al llarg del temps –segons els crítics d’art brasilers–, no ha abandonat mai el color ni el seu interès per la figuració femenina abstracte i la iconogràfica informal potser inspirada en l’art romànic i bizantí tan admirats per ell, cosa que el converteix en un dels precursors de diferents corrents contemporànies, reinterpretant altres gèneres pictòrics que sublima amb les seves icones habituals. El 2003, en la conferència del MACBA a Barcelona sobre l’art brasiler, Ivo Mesquida, –un paulista resident a quatre 25

passes del domicili del Pere, director tècnic del MAM de Sao Paulo i professor del Bard College de Nova York–, va enumerar aquestes facetes que ell també relacionava amb el tropical isme, la modernitat i l’indigenisme en aquell Brasil dels anys cinquanta i seixanta.

L’historiador d’Art Àlex Mitrani, després de veure les obres que es van exposar en l’exposició homenatge a Els Blaus de Sarrià l’any 2003, va escriure: “Les seves obres són de les més agosarades en la pràctica d’un llenguatge abstracte. Em sembla que un factor apreciable és la coherència de tota la seva trajectòria, marcada pel diàleg entre automatisme i sentit constructiu”. Amb motiu de la introspectiva de la Sala Muncunill i Amics de les Arts, J. J. Navarro Arisa, va escriure al Diari AVUI: “Parlo de Pere Tort i Roig, un pintor en actiu als quasi 90 anys. La seva figura i la seva obra tenen un paper a la reconstrucció de l’Art Català d’Avantguarda, després de la desolació de la Guerra Civil.

En aquells moments, com ha assenyalat Lluís Permanyer, l’art d’avantguarda semblava gairebé delictiu. No diré que Tort sigui l’esglaó perdut de la pintura contemporània catalana, perquè no és així, però sí que demostra que la història no es pot reduir a una esquemàtica seqüència Miró – surrealisme – Dau al Set – Tàpies – Barceló. La pintura de Pere Tort és més fàcil i molt més agradable de contemplar que no pas d’explicar. La primera impressió és d’esclats de llum acolorida, ordenats amb llibertat gestual, amb un sentit i un gust instintius, ni forçats ni imposats. La pintura de Pere Tort és com és..., atractiva, intensa i suggeridora, perquè això era el que hi havia a l’aire per a la millor part de la humanitat a l’època de la seva formació.”

“Una pintura que, sense perdre els orígens, apel·la a una visió oberta, moderna, cosmopolita i plaent de l’existència. Pere Tort no només és un mantenidor distingit de la modernitat pictòrica catalana, sinó també un exemple d’artista català intercontinental, d’Higienópolis a Terrassa.

26

L’OPINIÓ DE L’ARTISTA EL FINAL DE LA PINTURA… “Busco sempre el FINAL DE LA PINTURA, que seria com aconseguir plasmar en una sola obra tot el que amb pintura s’ha fet o es pot fer, establint una gran combinació de formes, estils i colors. A aquesta evolució dedico tot el meu temps per intentar d’aconseguir-ho; tot i que sé de les meves limitacions i que serà un altre el que haurà de continuar en aquesta recerca”.

Pere Tort Setembre 1998

27

ELS CRÍTICS D’ART HAN DIT:

LA SEVA PINTURA TRENCA AMB TOT

Esbós mural (any 1930).

28

Rafael Benet, durant la presentació de l’exposició de 1942 als Amics de les Arts de Terrassa (Catàleg de l’exposició), escriu: “...fou, junt amb August Puig, Ponç i Boadella, que Pere Tort va protagonitzar la primera exposició d’avantguarda a Catalunya, presentada per J. V. Foix a “Els Blaus” de Sarrià (Barcelona), l’any l946.”

Maria Lluïsa Borràs, en la presentació de l’exposició Homenatge a August Puig en el Centre d’Art Santa Mónica, Barcelona, 2000: “Va ser una manifestació antiestètica de postguerra i antecedent del grup Dau al Set”. Dins Gran Enciclopèdia Catalana en l’article sobre l’exposició del 1946 a Els Blaus de Sarrià.

29

Una de les obres dels anys 40 exposades a Els Blaus de Sarrià que forma part de la Col·lecció Mercadé i que també va ser exposada en el Santa Mónica i Dau al Set. “Pere Tort al Brasil va voler conèixer noves possibilitats i buscar aquells indrets...”

Fina Durán i Riu

30

31

LA NOVA PLÀSTICA A CATALUNYA August Puig i Pere Tort s’iniciaven en la recerca abstracta expressionista, ferment del que seria la nova plàstica a Catalunya, entrant en contacte amb Tàpies (obres matèriques i de collage) i Cuixart (cal·ligrafià i onirisme)...

Tàpies va entrar amb relació amb Joan Ponç, August Puig, Pere Tort, Joan Brossa i Francesc Boadella durant l’exposició que es feia a “Els Blaus de Sarrià” el 1946 presentada per J. V. Foix.

32

Algol apareix simultàniament a aquesta primera exposició de plàstica inconformista, que va ser la primera que hi hagué a Barcelona com a “Art Nou”.

Cap dels tres participants (Boadella era escultor) seguia la tònica de la representació, sinó ni tant sols d’un cert fauvisme o post-cubisme impressionista, que era el camí normal entre els pocs no conformistes del moment.

Després va néixer el nucli de “Dau al Set”. ...A les converses de la Plaça Molina també hi eren August Puig i Pere Tort, pintors que obrien camins nous vers l’abstracció: Del llibre d’Arnau Puig Històries de Dau al Set 50 Anys.

Editorial Thassàlia, S.A Barcelona, l998

...A visitar aquella exposició, hi anaren els qui en aquell moment érem els d’Algol, i allí també s’hi trobaren els que esdevindrien després la gent de “Dau al Set”: Del llibre commemoratiu del Centenari de J. V. Foix.

Generalitat de Catalunya, Fundació La Caixa i Fundació J. V. Foix. Barcelona, l.994. Texts d’Arnau Puig, J.F. Ainaud Escudero i Rafael Santos Torroella.

L’art quasi delictiu: “...Gabino me acompañó a la sede de Els Blaus, en donde Ponç, August Puig y Tort tenían expuestas sus telas y Boadella sus esculturas. Me impresionó ver aquellas obras en un momento en el que el arte de vanguardia parecía casi delictivo. Hice amistad con todos 33

ellos, que se reunían asiduamente con un grupo de amigos en La Campana....”

Lluís Permanyer, Los años difíciles. Ed. Lumen. Barcelona, l975.

“Una extraña vegetación florece como en un instituto oceanográfico y se segmenta en las telas de Pedro Tort como en un laboratorio embriológico”.

Eugeni d’Ors

El Nou Art Català: “El grup Dau al Set no sortí per generació espontània sinó a partir d’inquietuds anteriors com les que es corporificaren a l’exposició del 1946 a Els Blaus. El camí començava a estar traçat per l’aparició d’un art nou català plenament avantguardista.”

Del llibre El paisatgisme a Catalunya, de Francesc Fontbona.

Edicions Destino. Barcelona, 1979.

L’Art Contemporani Català: “Pere Tort, expositor a la famosa exposició d’Els Blaus, des del Brasil adopta una pintura de la taca amb intenció simbolista. Amb Foix va iniciar-se a Els Blaus, el moviment de la joventut, amb un Pere Tort i un August Puig i els amics Brossa, Ponç, Tàpies, Cuixart i Tharrats, que rebien un impuls inicial.”

34

“Amb Foix i Brossa, Joan Ponç va entrar en contacte amb altres joves inquiets com els pintors PERE TORT i AUGUST PUIG, el filòsof ARNAU PUIG i el poeta JOAN BROSSA.” Alexandre Cirici Pellicer

Tot de cop, ja en Els Blaus, abandona l’escultura per dedicar-se totalment i exclusivament a la pintura.

Arte Nuevo: “Tort es un artista superdotado. Ha inventado su propia pintura y ha substituido el oficio, totalmente innecesario por él, por el instinto, por la intuición, por la “vida vivida”, por la continuidad en el tiempo y en el espacio, por la herencia de las edades y de las generaciones. El resultado es simple: auténtica pintura, pintura de primera mano, plástica incontaminada, genial. ARTE NUEVO agrupa en esta exposición antológica de Tort lo más saliente de su obra. Tort es joven y su obra también lo es. Pero es, esencialmente, auténtica ella misma. Joven y sólida, su plástica no reitera recetas, fórmulas o platos del dia. Hace de su capa un sayo y guisa con lumbre de eternidad. Revierte lo transfundido, lo ancestral, lo primigenio, en serenas recreaciones de sabor inédito y definitivo, inconfundible, intransferible. ¿Quién habla ahora de oficio? La anécdota se tuerca en categoria, hablando en lenguaje orsiano. La pintura deTort es –nada mas y nada menos–, pintura. Sin postizos de oficio ni fórmulas de una culinaria extraplástica para usos de paladares poco exigentes.”

Angel Marsá en la presentació de l’exposició del moviment ARTE NUEVO. Barcelona, Gener1950. Galeries Laietanes.

35

“Membre destacat del grup que, presentat l’any 1946 per J.V. Foix a Els Blaus, s’erigí en precursor dels avenços que després cristal·litzaren en el cabdal Dau al Set. Reconegut a Amèrica, ara i ací entre els seus deixa dita la lliçó pictòrica de la maduresa.”

Josep Iglésias del Marquet, de l’Associació de Crítics d’Art. “L’actual pintura de Tort, é uma pintura que reencontra sua origem submergindo em um mundo de mar adentro (como dise Maragall noso poeta catalao), deixando entrever o artista mediterràneo num toque de lirismo onde o mistèrio e o milagre das sensaçoes coloridas se faz poesia”.

Francesc Domingo

“Si el 1946 només érem vitalitat, el 1981 serem quelcom més que esperança.”

Arnau Puig

“L’amic Pere ha tornat, tot buscant la millor manera de servir l’ofici.

Veiem com ha plantat cara al sol del Brasil i la llum ha envestit les seves teles. I encara porta a la mà la mateixa taronja.”

Joan Brossa

“Tenir en Pere Tort com amic durant tants anys, va ser un privilegi.”

Indá Soares Casanova, poeta i escriptora Sao Paulo, 21-08-1998.

36

37

38

39

40

41

42

AHIR I AVUI DE PERE TORT

43

Entrevista feta per MARIA LLUÍSA BORRÀS A PERE TORT el Gener de 1992 al seu taller de Sao Paulo (Brasil), on es va desplaçar per poder entrevistar-lo i veure la seva obra dels anys 90: Molt de tant en tant ens arriba alguna noticia de Pere Tort, per alguns l’amic que va marxar al Brasil, per la majoria un pintor que estigué en els orígens de “Els Blaus”, un dels primers grups –crec que en realitat el 44

primer–, de joves inconformistes de la Catalunya de postguerra, que precediren l’any 1946 l’Algol. Sempre citat per Brossa o Joan Ponç, “Els Blaus” abans de ser història ha entrat a la llegenda.

Els amics recorden a Pere Tort com a un jove inquiet, disconforme, fugisser, descontent d’un mateix, capaç d’aconseguir impossibles, però en canvi incapaç de sofrir la rutina i la monotonia.

Finalment, fa uns dies he pogut conèixer el seu ambient actual a la singular ciutat de Sao Paulo, on és un pintor conegut i respectat. És un home prim, escardalenc, vigorós, un tipus astènic que parla amb calma i pensa el que diu. Sorprèn en ell una particular mescla de força i tendresa, tant en la seva mirada com a la veu. L’amabilitat de l’amfitrió no arriba a amagar del tot un caràcter fort de l’home que pot enfurir-se quan hi ha un motiu.

Després d’insistir, em mostra la seva obra, des de les innombrables carpetes amb els dibuixos i els olis que es va emportar de Catalunya fins els últims que ha pintat, inclòs el que encara té per acabar. M’ho ensenya amb tota naturalitat, com si es tractés d’una cosa que sols a ell interessa. Tot ordenat perfectament: els dibuixos antics classificats cronològicament amb carpetes, els pinzells nets, les terrines i pots de pintura tapats amb tota cura i agençats a l’interior de diverses capses sense tapes...

“Vaig marxar de Catalunya perquè m’ofegava. El meu deure de mantenir una família m’obligava a fer una pintura que no m’interessava, m’avorria i em provocava menyspreu, que em feia sentir malament i a disgust. L’abstracció, llavors, en els anys quaranta, semblava inviable i sens dubte, invendible. El 1952, quan vaig decidir creuar l’Atlàntic, el Brasil era per comparació un país avantguardista”.

45

A Terrassa, a finals del 1942, Pere Tort presenta la seva primera exposició de trenta dues obres junt amb quatre escultures de Yepes en el local d’Amics de les Arts, reconvertit en aquells anys en “Educación y Descanso”, entitat de la qual, amb la derrota, arbitràriament, havia passat a dependre una de les entitats amb més solera de Catalunya.

En el Centre Excursionista es creà insensiblement un cercle paral·lel d’artistes. Resultava tan difícil en aquells temps que els joves atrets per l’art trobessin un lloc on poder reunir-se! Existien sols Cercles Artístics freqüentats exclusivament pels representants de la pintura oficial, aquella pintura d’escenes de caça i retrats de senyora amb collaret de perles, tancats i barrats per als joves, i més encara pels joves de la insignificança d’aquells de Sarrià que es deien August Puig, Joan Ponç, Francesc Boadella o Pere Tort.

Pere Tort, va fer encara més, organitza en un espai del Centre Excursionista de Sarrià, una exposició.

El 3 de novembre de l946 i pel temps de quinze dies, s’obria una exposició que avui, gairebé cinquanta anys després, resulta especialment significativa.

Tres pintors (August Puig, Joan Ponç i Pere Tort) més l’escultor Francesc Boadella, exposaven la seva obra, que el poeta J.V. Foix presentava, i en certa manera avalava amb aquestes paraules: “De quin formulari es valen aquests nois per expressar en símbols nous l’ordre i desordre, aparents i permanents?... Quin mecanisme tan complex, i precís, el de l’esperit que ens mou a tots i ens força a alliberar-nos dels convencionalismes! Amb quin delit aquests tres joves accepten ser d’ells un dòcil engranatge!

El Club Excursionista “Els Blaus” es convertia en “Els Blaus de Sarrià” per l’art, un punt de reunió de joves que s’interessaven per noves formes 46

d’art i un lloc on exposar-les. Poc després el nom d’Els Blaus era un nom de grup que l’atzar havia volgut que semblés una cita d’aquell altre grup celebèrrim que se’ls havia avançat a Munic de quaranta anys i que havia representat també una ruptura. Avui es cita Els Blaus àdhuc com a precursors d’Algol i de Dau al Set. L’any següent de l’exposició d’aquells “tres pintors i un escultor”, del 5 al 19 d’Octubre de 1947, catorze dels assidus presentaven una col·lectiva sobre el tema de les flors. Amb la tercera exposició l’Octubre de 1948, semblava que la mostra de la tardor es convertia en una cita anyal.

Pere Tort també recorda altres pintors d’aleshores que assistien a les reunions amb Ricard Rubio, Fornells Pla i J. V. Foix.

En aquell any 1948, Pere Tort era admès en el Primer Saló d’Octubre, i també hi figuraria el 49 i 50, presentant aquest any la seva primera exposició individual a les Galeries El Jardí.

Si en els seus començaments feia una pintura de caient figuratiu, aviat va voler anar més enllà de la mera tradició i la seva pintura va evolucionar en un sistema sempre més marcat de reduir, de sintetitzar en un procés que el portaria paulatinament a l’abstracció. En aquest aspecte, fou un dels primers pintors espanyols que descobrí l’informalisme i a ell va lliurar-se. Per altra part el seu interès per la textura i el color van fer del Pere un expressionista vigorós, encara que mai deslligat, i així la seva abstracció es veia continguda per una estructura geomètrica, que resultava o no aparent. Així en cinc anys, de 1945 a 1950 passa d’una imatge representativa a una altra abstracta i a continuació a reduir la forma geomètricament.

En arribar al Brasil inicia un procés d’adaptació a partir del paisatge que contempla ja sigui a la ciutat o a les platges.

47

Aviat el procés culmina en una síntesi en la qual l’anàlisi detingut arriba a detectar elements apresos en els seus anys de formació típicament europeus, que es troben a la base de la tradició moderna tals com el cubisme, l’expressionisme o el surrealisme i altres elements entremesclats, fusionats hàbilment amb d’altres encara, que Pere Tort extreu de l’impacte immediat del nou país, com són el substrat indígena, el realisme social i molt especialment la poesia i l’art concrets que situen durant els anys cinquanta al Brasil enfront de les avantguardes mundials.

Si bé a partir dels anys seixanta, les seves composicions geomètriques planes es veuen com truncades per figures que recorden per exemple, el cubisme sintètic, o si la força del color al·ludeix als expressionistes germànics, estranyament la fusió d’elements heteròclits no dóna una obra híbrida, faltada de coherència, ans al contrari, Pere Tort, es serveix de tot això per fondre-ho, re-elaborar-ho, fins aconseguir un llenguatge, una forma d’expressió personal on la procedència dels diferents elements resulta a penes discernible. Serà un procés llarg, lent, però que aconsegueix a la segona meitat dels setanta. El llenguatge de Pere Tort hi és quan té la seva maduresa.

Un llenguatge emotiu amb una estructura que conté el cromatisme, que no permet que el ric i espectacular color es desbordi. Visions imaginàries o de la realitat, a vegades sarcàstiques i altres plenes de tendresa, però sempre inspirades i formidablement expressives.

Maria Lluïsa Borràs Sao Paulo (Brasil), Gener 1992

48

MISTICISME, COLOR, FORMA, SIMBOLOGIA, MISTERI...

DADES DEL PINTOR

49

Pere Tort neix a Sants (Barcelona) l’any 1916; la seva família es trasllada a viure a Terrassa quan ell tenia només tres anys. Després de la Guerra del 36 es casa amb Antònia Rosanes a Terrassa. De llur matrimoni en neixen dues filles, la Francina i l’Ima. De ben petit rep les primeres lliçons de pintura, tractament, barreja i color, de la mà del seu pare, pintor i decorador d’ofici. Cursa els seus primers estudis a l’Acadèmia Ballester de Terrassa, per continuar després a l’Escola Municipal d’Art de Terrassa (1929-1937), a l’institut 50

Francès i al Cercle Maillol de Barcelona fins el 1946. A Sao Paulo després dels anys 70 va viure molts anys amb l’escultora paulista Dulce Lisboa do Nascimento.

A Terrassa era un dels fidels a les tertúlies d’en Marcel·lí Pou a la sala d’art de la Font Vella i a les dels Amics de les Arts, entitat relacionada amb els components de la revista “Cobalto” –que s’imprimia a Terrassa–, el Club Cobalto i el Club 49. El primer lloc on es va dedicar a la docència va ser a la Acadèmia Ballester de Terrassa, on donava classes de dibuix, pintura i arts plàstiques en general. Una de les seves especialitats eren els murals, tècnica que va ensenyar a molts pintors que després esdevingueren grans muralistes com el Manuel Viusà i Camps. Al fons en el cavallet es veu el retrat fet aquell dia a la classe de dibuix i pintura. Agrupación Gremial de Artistas Plásticos. .

51

52

53

Per circumstàncies polítiques l’Olimpia Torres, filla de Torres Garcia, s’instal·la amb el seu marit, l’escultor madrileny Eduardo Diaz Yepes, a casa dels Tort, a Terrassa, i junts lloguen un estudi conjunt a la Casa de les Rajoles del Portal de Sant Roc de Terrassa. Entre el 1941 i 1944 ensenya al pintor Manel Viusá i Camps la tècnica de fer murals, i junts fan tots els murals de l’Altar Major i la Capella del Crist Jacent de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa. Mitjançant les cartes que l’Olimpia envia al seu pare a Montevideo, Pere Tort li fa arribar petits dibuixos i pintures, que Torres Garcia li comenta i en fa les crítiques. El 1944 lloga un pis a la Plaça de Sarrià, que conjuntament amb la seva dona Antònia i la seva filla, comparteixen amb l’Olimpia Torres, l’Eduardo Díaz Yepes i el fill d’ambdós. Al cap d’uns mesos, s’instal·là a Els Blaus, on a més de viure-hi junt amb la seva esposa i filles, es cuida de l’Entitat, les tertúlies, de les exposicions, el Café i hi té el seu taller a l’antic colomar. En els Salons de l’Entitat i en el Café, va organitzant tertúlies, xerrades i exposicions que acaben formant el grup d’artistes i poetes que es convertiria en el moviment d’avantguarda d’Els Blaus de Sarrià. L’escultor EDUARDO DIAZ YEPES era madrileny (Valeriano Bozal, 1972) i havia participat en l’organització del Manifest de l’Art Republicà (1931-1936) en defensa dels artistes avantguardistes, cosa que va fer que fos molt perseguit pel règim franquista.

Va ser fundador junt amb Joaquín Torres García del Grupo de Arte Constructivo l’any 1933, esdevenint un dels amics més íntims de Pere Tort.

El 5 de març de 1943 neix l’Eva Diaz Torres a Terrassa, apadrinada per Pere Tort. El 14 de març d’aquest any, l’Eva va ser batejada i l’Olimpia Torres va fer el dibuix caricatura de la diada, en què s’hi veu Pere Tort amb l’Eva als seus braços. Dibuix publicat al llibre Eva, todavía, editat a Barcelona el 1997.

54

Autoretrat de Torres Garcia. Terrassa anys 40.

55

56

L'Arnau Puig filosofant amb el Josep Boixaderes en l'exposici贸 de Pere Tort del 2003.

57

58

59

“Els Blaus” és un Centre Excursionista, on aviat, amb la col·laboració de Pere Tort, s’organitzen tertúlies i exposicions amb artistes, poetes, crítics i filòsofs. Els més assidus són el poeta Foix, en Puig-Barela, Salvador Aulèstia i un esclat de pintors joves com Ricard Rubio, Joan Ponç, August Puig, l’escultor Francesc Boadella i un llarg etcètera. Junt amb Ponç, Boadella, Puig, Guillem Maragall, Gabino, Brossa, Caldés, Tormo i d’altres, es reunien també a la Plaça Molina, on el Tàpies i el Cuixart només hi van anar un cop. Algunes vegades feien les tertúlies a les Galeries Costa, al Círcol Artístic, al Bar Daisy o a l’Estació de Sarrià, on el Pere agafava el tren per anar a Terrassa.

60

D’aquestes reunions en van sortir els Salons d’Octubre l’any 1948. Els organitzadors es van reunir amb els pintors joves més representatius de la modernitat: Vilella, Tort, Ràfols, la Maria Girona, Alba, Rogent, l’Aurora, la Núria Picas, l’Aulèstia, Tàpies i Cuixart. Tort formava part de la Junta i del Grup dels Fundadors dels Salons d’Octubre.

Tort, Ponç, August Puig i Francesc Boadella, exposen en la primera exposició que es va fer a la Península després de la Guerra Civil com exposició precursora del nou art i dels nous moviments, a l’any 1946 en “Els Blaus” de Sarrià. És a partir d’aquesta exposició, on va néixer el veritable impuls del moviment de l’avantguarda barcelonina i de l’art contemporani Català. Més tard, altres artistes com en Tàpies, Cuixart o Brossa que van conèixer el Pere durant la inauguració d’aquesta exposició, es van afegir al grup ja format, naixent el cercle que va posar en marxa la revista Algol (1946) i després Dau al Set, que donà nom al grup d’artistes que integraven la revista.

El 1948 Tort exposa junt amb Francesc Domingo, Cuixart, Tàpies i 28 artistes més al primer i emblemàtic Saló d’Octubre que dirigeix l’historiador Antonio Gayo Nuño.

Tort es vincula des del primer moment amb els Salons d’Octubre, essent prèviament seleccionat i obtenint una puntuació de 80 del Grup Seleccionador (Actes dels Salons d’Octubre), convertint-se en un dels Socis Fundadors dels Salons d’Octubre.

Diferents grups dels anys 40 significaren molt en el futur de la pintura catalana; destaquen especialment, a més dels esmentats, Lais, els Salons de Jazz de Barcelona i Terrassa, els Hot Club de les dues ciutats, Adland, Joan Prats, Grup Tahull, els Amics de l’Art Nou i altres. El festival internacional de jazz, organitzava també exposicions de pintura combinades amb música de jazz, en les quals hi participava Tort.

61

62

Fins l’any 49, a més de dedicar-se al dibuix, la pintura i l’escultura, fa també gravats, amb el tòrcul que li va deixar el pintor Jacint Morera.

Més tard ho deixa tot per dedicar-se exclusivament a la pintura. Tots els aparells de gravar els va donar després al pintor Joan Ponç que mostrava un viu interès vers aquesta tècnica.

AMICS I CONEGUTS: Entre el seu grup de coneguts i amics, a més dels esmentats hi podríem afegir: Colson (el polonès), Guillén, Maragall Noble i d’altres, encara que els més íntims a Terrassa havien estat Francesc Dalmau, Josep Ferrer, Jacint Morera, Salvador Alavedra, Manel Ballester, Antoni Solà, Joan Mitjans, Pont Aurell, Joan Segués, Manel Viusá i Camps i molt especialment Joan Agut i Morral, nascut a Súria, i amb qui anaven junts a l’Escola Ballester, on s’havien fet molt amics. Amb alguns dels més amics s’havien i intercanviat obres i entre ells destaquen: Manel Viusá i Camps Joan Agut, de Terrassa Aulèstia Barbany (A l’amic Pere Tort. 1946) Francesc Domingo August Puig (Per l’amic Tort, 1946 i 1949) Recasens

63

Olimpia Torres Garcia, 1943 Moreno Galvan (Alcalde de Madrid) (Para el amigo Pedro Tort, 1950) Xavier Valls (A l’amic pintor Tort amb agraïment d’uns quants consells pictòrics, 1948) Antonio Solà (A l’amic Tort, 1960) Sandalinas (A l’amic Tort, 1948 i 49) Tramulles Dalmau (A l’amic Pere Tort amb tot l’afecte, 1941) Murillo (1965) Alfredo Puentes Ribera (deixeble del Torres Garcia) Antònia Rosanes Francesc Domingo Mira Schendell Joan Ponç, pintor molt crític que sentia gran respecte pel Tort.

Rubio, Kurt, Chaves i altres.

64

La seva obra a la Ciutat de Granollers

Ramir Sans, la seva esposa i la filla de Pere Tort van inaugurar una exposició a la Sala Dadà de Granollers. Ramir Sans, que fins fa poc va viure a Granollers i que sempre tant havia promocionat l’obra del Pere a la seva Sala Dadà i Soterrània d’aquesta ciutat, havia també emigrat al Brasil, però va tornar uns anys després. El seu fill Noel Sans –artista polifacètic i brasiler d’origen, continua ara amb la tasca del seu pare.

65

L’arquitecte Joel Inglada és un altre dels grans amics catalans de Sao Paulo, al capdavant junt amb altres catalans, de l’entitat “Catalonia” del Grup de Catalans del Brasil.

A Terrassa, el Pere, de petit va anar a l’Acadèmia Ballester, don li venia l’amistat amb tota la família Ballester. De jove va continuar en aquesta acadèmia on com s’ha dit hi donava classes de dibuix, pintura i Arts Plàstiques en general. Una forta amistat el va vincular a l’amic Miquel Lladó de Castelldans, escriptor i poeta que congeniava molt, tant amb ell com amb la seva família. Miquel Lladó va treballar molts anys com a periodista de ràdio i premsa a Andorra.

Arean deia, en el seu llibre sobre els pintors, d’Els Blaus: “la manera creativa d’aquests ja estava formada molt abans de l’existència del grup Dau al Set.”

66

BRASIL I BARCELONA Un cop al Brasil (maig de 1952), a més de les relacions esmentades, es va vincular molt amb Francesc Domingo, també resident a Sao Paulo.

Es reunien tot sovint a la Sala d’Art que aquest tenia en aquella ciutat i que dirigia Rita Miret, on també exposava Pere Tort.

Junt amb Francesc Domingo, Jagobo, Walter Levy i Paulo Chaves entre altres, havien creat el Grup BISONTE. I amb gent de l’entorn intel·lectual del seus grans amics l’arquitecte Kurt Hollander, el Director de la Universitat de Santo André Nelson Zanotti, en sorgí el “Club Sempre aos Domingos”, un club de tertúlia intel·lectual i artística.

Sao Paulo era el major centre cultural d’Amèrica del Sud d’aquell moment, on la “Semana de Arte Moderno”, va canviar els conceptes estètics d’origen europeu i va donar pas a les mundialment famoses biennals paulistes, en les quals Tort participava ja el 1963. Els seus amics Ugarte, Kurt i Fritz Hollander, Moussia, Mira Schendel, Bonfiglioli, Indá Soares Casanova, Víctor Castells i altres com el crític d’art Ivo Zanini, assistien sempre a les inauguracions i tertúlies.

67

68

69

Al final de la dècada dels 50, segons comenta el crític d’art brasiler Roberto Teixeira Leite, es nota a la seva pintura una recerca de síntesi i un aclariment que seran responsables d’una sèrie de composicions abstractes, en les quals aconsegueix harmonitzar gest i estructura, organització i impuls. La densa atmosfera expressionista dels seus quadres s’integra en l’escenari artístic paulista. A l’any de la seva arribada, ja exposava al “Salao Paulista de Arte Moderna”, tornant a fer-ho en més de vuit ocasions, i obtenint-hi importants premis. Fa la seva primera exposició individual brasilera l’any 57 a l’ Institut d’Arquitectes del Brasil. L’any 1969 s’inaugura a Sao Paulo el M A M (Museo de Arte Moderna de Sao Paulo), amb una exposició extraordinària a la qual és invitat a participar amb 12 obres. També va ser important la seva participació en l’exposició del M A S P (Museo de Arte de Sao Paulo), o en el Panorama de Arte –només per artistes ja premiats en anteriors salons–, o la seva participació en el C C B E U d’Estats Units - Brasil, en el Museu Nacional de Rio de Janeiro o en la Primera BIENAL Santista, els Salons d’Art de Jundiaí, Santos, Santo André, Sao Caetano do Sul o Sao José dos Campos, premiat en tots ells.

Cal destacar també les seves exposicions als tres museus més importants del Japó: Tokyo, Kyoto i Atami.

Podem trobar les seves obres a la Pinacoteca de l’Estat, al Museu d’Art Modern, al Museu Paul Klee de Berna (Suïssa), al Japó, Mònaco, etc., al MACBA de Barcelona o al Museu de Terrassa, ciutat on ell va viure la seva infància i joventut.

70

71

ESTADA A BARCELONA

72

El pintor Recasens de Sarrià visitant l’exposició del Pere

73

L’any 1963 retorna a Catalunya per fer-hi un any d’estada, presentant les seves obres a l’exposició que li va organitzar a Barcelona el Club 49 i el Grup Cobalto, fent-li la presentació A. Cirici Pellicer. El seu amic Joan Brossa, li facilità un estudi al costat del seu, situats ambdós en el 8è pis del carrer

74

Balmes, 206 de Barcelona, combinant la seva estada entre Barcelona i Terrassa.

El 1964 inaugura una sala d’exposicions a Sao Paulo i el mateix any, amb el nom de Plasticart, introdueix en el Brasil la pintura plàstica i acrílica per artistes pintors, desconeguda en aquell país. Tots els artistes europeus arrelats al Brasil, passaven per Plasticart per proveir-se del material innovador que ell mai va deixar i utilitzar.

En el Catàleg exposició de la Galeria Mitre hi trobem escrits de Joan Brossa i Armau Puig i l’obra GAT AMB TARONJA, el nom que li va posar Joan Brossa.

75

A Sao Paulo va exercir la docència com a professor d’art i pintura en el Centre Cultural “A Hebràia” i “Pinheiros” ambdós de Sao Paulo, on també hi va presentar exposicions, xerrades i tertúlies.

Des de que va marxar de Catalunya, sempre va viure a Sao Paulo, on hi va tenir els diferents tallers. En el seu estudi d’Higienópolis, és on el van anar a visitar la MARIA LLUÍSSA BORRÀS l’any 1992, el poeta JOAN BROSSA el 1994 i molts altres amics com la Lourdes Serra de Terrassa, coneguts, amics i familiars.

76

L’0BRA DE TORT EN ELS POEMES DE JOAN BROSSA El 1982 Brossa el cita en tres dels seus poemes biogràfics dels llibres Ball de Sang i Vivàrium. El 1963 li dedica el poema “ Fi d’Eclipsi ”, que ell va fer servir com a presentació per l’exposició de la Galeria Mitre de Barcelona i la dels Amics de les Arts de Terrassa. Després Brossa va volguer incloure aquest poema en el seu llibre ANAFIL, editat el 1987.

FEM HISTORIA Al Col·legí – Acadèmia Ballester, ell va seguir els primers estudis, per tornar-hi més tard com a Professor d’Arts Plàstiques.

La seva etapa de Terrassa el situa com artista pintor, professor d’Arts Plàstiques al Col·legi - Acadèmia Ballester, Exposicions als Amics de les Arts,

Ràdio Terrassa, exposicions amb temes de jazz i obra ciutadana amb pintures, murals i escultures.

Durant els anys 1941 al 44 després d’ensenyar la tècnica dels murals al pintor Manuel Viusá i Camps, van fer junts els murals de l’Altar Major i altres de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa.

En la pintura feta pel seu amic el pintor Josep Recasens de Sarrià, en el taller de Els Blaus de Sarrià, s’hi veuen a terra dos obres d’ell.. Aquesta pintura dels anys 40-50 va ser regalada per l’amic Recasens a la família Tort l’any 2.004.

77

Els antics amics Arnau Puig, Boixaderes, Recasens i altres encara vius, van assistir a l’exposició de Els Blaus 2.003 d’homenatge a Tort.

En la pintura del seu amic Recasens, es veuen les obres del Pere en el taller de Els Blaus de Sarrià.

78

79

80

81

DADES HISTORIQUES EXPOSICIONS ANYS 30 - 40

82

83

84

85

86

ELS

ANYS 40 A LA GALERIA DAU SET

AL

87

88

89

LES OBRES TORT DELS ANYS 40 EN ELS SALONS D’OCTUBRE es poden veure en els catàlegs respectius dels arxius de la Biblioteca de Catalunya on hi veiem algunes de les icones del seu treball.

90

91

92

93

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL XIè SALÓ D’OCTUBRE DEL ANY 2002 L’acte de presentació i recuperació del nou Saló d’Octubre, - i del seu cartell de difusió i catàleg, - va tenir lloc el dia 4 d’Octubre 2001 en el FAD / Convent dels Àngels de Barcelona (MACBA), amb la Col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’assistència de crítics d’art brasilers vinguts expressament per l’ocasió.

94

95

96

97

98

99

100

101

CARTA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT JORDI PUJOL

MURALS CASA FOIX

102

103

Murals Tort a la façana de la casa del poeta J. V. Foix de El Port de la Selva (Alt Empordà), - carrer La Unió, 90-, al costat de la placa

commemorativa de la celebració del Centenari J.V.Foix., Any 1947 : son dues obres totalment vinculades als Salons d’Octubre. Aquest mural 104

és actualment molt visitat i es segueix conservant en aquesta façana en perfecte estat. Només ha quedat esborrada la signatura Tort.

105

106

LA SEVA OBRA A LA “COL·LECCIÓ” DEL MACBA I FONS D’ART DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

107

Les obres de Pere Tort que es troben en el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), es poden veure visitant el “Fons de la Col·lecció”. Aquestes obres formen part del Fons de la Generalitat de Catalunya, integrat junt amb el de l’Ajuntament de Barcelona, Col·lecció anys 40 , col·lecció Riera i el de la Fundació MACBA, en el fons artístic de la Fundació del Consorci del Museu.

Cronològicament la Col·lecció del MACBA comença a finals dels anys 40 amb algunes obres anteriors de la època de les Vanguardies.

Hi ha 16 obres de Pere Tort i també el seu únic autoretrat que existeix.

El MACBA dedica espais del Museu a ensenyar la Col·lecció permanent i el seu Catàleg, consultable també a Internet.

Anteriorment, aquestes obres es van exposar l’any 1994 en el Centre d’Art Santa Mónica de la Generalitat de Catalunya, en una sala específica dedicada exclusivament a les seves obres.

El seu AUTORETRAT es troba també a la Col·lecció del MACBA de Barcelona.

108

109

MAIG DE 1952

110

CATALEG de l’ EXPOSICIÓ ORGANITZADA EN EL VAIXELL

111

EXPOSICIÓ D’ARTISTES VIATGERS DURANT LA TRAVESÍA EN EL VAIXELL “ CABO BUENA ESPERANZA “ de Barcelona a Rio de Janeiro

112

EN EL BRASIL PERE TORT : “ al pintor li correspon crear .........”

Al pintor li correspon crear. Al crític interpretar. De no fer-ho així, no parlarà de pintura i si creant una literatura al seu voltant. Aquesta exposició és la que adopta en Pere Tort de manera humanística, entre glopades de fum, passant per davant de les 40 obres que formen la seva exposició individual a la galeria del Col·legi de Metges de Sao Paulo. La pintura son línies, color, composició, geometria, igual que la música és so. No es pregunta el que una s’infonia vol dir: li plau o no. La pintura sorgí perquè algunes coses solsamènt es poden dir amb aquest procediment, i precisament és per això que no es pot repetir amb paraules el que la pintura diu.

Per aquesta raó que proposa com si es tractés d’un joc, és pel que a ell no li plau teoritzar sobre el que fa. La pintura no vol dir rés. És en si mateixa un sentiment estètic i pictòric que és suficient per si sol..

Qualsevol altre sugerència la considera com a literatura, dins de la mateixa pintura. “ Quan l’artista combina els elements i crea visualment una imatge, un rostre, per exemple, està fent literatura, perquè indueix a qui l’ ha de veure a una interpretació prèvia.

“Els grecs i els renaixentistes, son exemples per la seva definició. Els grecs creaven les obres des d’un sentiment interior; s’iniciaven des del subjectiu per arribar a la realitat, -la figura humana, animals, etc.-, ...

Els renaixentistes utilitzaven únicament l’exterior, i tractaven de reproduir-lo amb la millor fidelitat possible; heus ací la cèlebre línea de retrats. Es comprèn, perquè ells desconeixien la fotografia; però d’ençà que aquesta sorgí, ja no és possible seguir per aquest camí; hi ha fotografies que son veritables obres d’art.

113

Somriu lleument davant de l’afirmació que la seva obra és avui molt diferent de la que va exposar aquí l’any 1971; avui s’assembla mol t més a la pintura figurativa. “ No hem dirà que soc un pintor figuratiu, oi ?.

Això ( i m’assenyala la tela) no es pot dir que sigui realment un MAR, i aquest vaixell, si es posa a sobre de l’aigua, segur que s’enfonsa”.

Tanmateix està d’acord amb la diferència que resulta de la comparació. “ He canviat, com canvia tot el que ens envolta. També soc més vell i el pintor en fer-se més vell, millor. L’abstracte i el geomètric, foren un període que va exhaurir-se. Rés més es podia fer ni cercar. Per això aquest retorn a la figura; un retorn gairebé nostàlgic, poètic. Però amb tot, no és la figura completa, és la unió d’aquesta expressió geomètrica que suggereix la figura ” . És al Brasil que va canviar els seus colors, els continguts profunds i també els de postguerra. A Barcelona l’any 1946, Tort ja estava vinculat a la pintura contemporània, després de passar per l’etapa acadèmica, “ que és on gairebé tots comencen”, i l’escola d’art, altament positiva des del seu punt de vista. “Fet i fet la pintura, té també una part d’ofici, que s’ha d’aprendre per conèixer les tècniques i el domini dels materials. Aquell any un grup de joves artistes, exposaven en el saló anual i provocava polèmiques i persecució i amenaces a les cues de gent que volien veure les obres. Als elogis de la crítica al “ desvetllament d’una nova mentalitat ” . “ Fou un període de convivència amb aquesta nova intel·lectualitat i posicions irreductibles, com el fet de no haver visitat mai el Museu d’Art Modern de Barcelona perquè en el vestíbul hi ha una enorme escultura de Rodin, “ que m’espantava i m’impedia d’entrar. Avui segurament que hi entraria”.

El 1952, definitivament instal·lat al Brasil, les seves teles comencen a canviar; sorgeixen els verds, els blaus, els grocs suggestius i taronges, tot resta més lleuger. En aquesta mostra individual, també petites obres que classifica com a objectes i no com a quadres. “ Els sento així, no sols per les seves dimensions, sinó perquè queden perfectes tal com les disposo, entre llibres, com un autèntic objecte”. En aquestes obres es manifesta 114

un altre moment del pintor, més lliure, sense la presència condicionant de les línees geomètriques, en un treball sense subjeccions ni disciplina, sinó a partir d’una alliberació de l’inconscient.

El seu art cerca de grans espais, i així fou un exercici treballar en aquestes petites teles. Les seves obres de grans dimensions, revelen al muralista que hi ha en el Pere Tort. És com millor hem sento, sense les limitacions de la tela. A més és així com comença la pintura; com a un complement i integració de l’Arquitectura. Més tard, en el Renaixement, és quan sorgí el sentiment de propietat, exclusivitat i bescanvi que origina l’obra de cavallet”.

Per això, ja a Barcelona, ell pintava murals, principalment al fresc i mosaics. El nou moment de Tort, no fa més que suggerir-ne els seus objectes, “ no m’agrada exposar els treballs que encara estic realitzant.

Aquestes obres ja està acabades, són definitives, i per això les mostro. La llibertat que ja s’inicia ara és una incògnita; sempre estant modificantse, ( i puc fer-ho amb un quadre durant deu anys).

Sols exposo quan ja no tinc cap altra cosa per afegir o canviar”. Aquest és un dels motius que inciten al pintor a presentar poques individuals, i també a buscar contínuament la forma definitiva. “És com l’evolució de l’home: infància, adolescència i edat adulta. El pintor també ha passat per aquests períodes, i per això experimenta l’op, el pop i l’art sotmès arriba a la pintura geomètrica. “El meu taller és un magatzem dels més diversos materials, però això no vol dir que s’hagi de quedar en aquest punt; el que interessa és passar-hi i veure com augmenta”. Sols en un detall es manté fidel des dels començaments de la dècada dels seixanta; és en l’ús de la pintura acrílica. “ Les experiències de laboratori han demostrat que aquesta pintura té una resistència de tres a quatre mil anys sotmesa a la incidència directa de la llum solar”.

115

Però no sols es manté en l’Acrílic, sinó també en la FIGURA FEMENINA, -perquè m’agrada; és una cosa purament instintiva, inconscient...”, que predomina en aquesta mostra.

Entrevista publicada en el diari “Cidade de Santos”, el dia 15 de juliol de 1976 amb motiu de l’exposició individual al “Col·legi de Metges” de Santos ( Estat de Sao Paulo). Brasil.

116

A aquesta exposició hi va assistir també el seu gran amic l’arquitecte Kurt Hollander, que li va dedicar. Al morir va deixar un gran vuit en la vida del pin tor, tan en l’àmbit personal com en l’artístic, del que potser mai es va recuperar del tot.

117

QUINZE ANYS DESPRÉS VISITA NOVAMENT CATALUNYA . “EL FINAL DEL ECLIPSI” SEGONS JOAN BROSSA QUE VA DEDICAR EL POEMA “FI D’ECLIPSI “ AMB MOTIU DE LA SEVA ARRIBADA A BARCELONA.

Segons Joan Brossa, l’arribada de Pere Tort de nou a Barcelona, després de quinze anys d’absència-, va fer que fos possible el “Fi de l’Eclipsi Artístic” que s’estava vivint en el mon pictòric de Barcelona, des de que ell havia marxat al Brasil.

118

El primer escrit del poema del Brossa manuscrit pel mateix Joan Brossa, ens vol fer entendre que amb la vinguda del Pere, havia sortit t de nou el Sol en el mon de la plàstica......

LES PARAULES DE JOAN BROSSA El 1963, el primer viatge del pintor a Catalunya des de el Brasil, va significar un fet important en el mon pictòric barceloní. Instal·lat en el mateix replà del Joan Brossa, durant aquell any curt d’estada, van anar junts a moltes exposicions, xerrades i tertúlies de l’entorn avantguardista barceloní dels anys 60. Tot plegat va comportar que el Joan Brossa li dediqués tres poemes en les seves obres, un d’ells el “ FI d’ ECLIPSI “ esmentat.

119

Aquest poema, va ser utilitzat per il路lustrar les exposicions fetes aquell any a la Galeria Belarte de Barcelona, als Amics de les Arts de Terrassa i posteriorment a les fetes el 1.981 i 82 a la Galeria Mitre de Barcelona i Amics de les Arts.

120

121

122

1963. 17 de Novembre. Durant el viatge de Sao Paulo a Rio de Janeiro per agafar el vaixell que el va portar a Barcelona, al passar per Mauá, just abans de sortir, va enviar una postal de la Badia de Guanabara a la seva esposa, l’Antònia Rosanes Sunyol.

L’AMISTAT AMB EL POETA MIQUEL LLADÓ Miquel Lladó de Castelldans, poeta, escriptor i periodista, resident durant molts anys a Andorra, el va visitar en el taller del Pere a Barcelona, carrer Balmes 206, 8è pis.

123

Miquel Lladó va dedicar un poema al Pere durant aquells anys de postguerra : ( 1942 ) escrit en castellà degut a la prohibició existent de publicar en català.

124

.

125

SAO PAULO: DALÍ – TORT – MIRA SCHENDEL La trilogia artística de moda en el Brasil. era definida per Ivo Zanini com la etapa de “ O NOVO FIGURATISMO E A TEMPERA GEOMETRICA” que protagonitzaven aquests tres pintors.

Conceptualistes.

126

127

128

129

La directora de la Sala d’Art A. Bonfiglioli, Mira Schendel (Zürich 1919 - Sao Paulo 1988) i una amiga van assistir a les exposicions del pintor a la Sala Bonfiglioli.de Sao Paulo.

El crític d’art Ivo Zanini va escriure les crítiques sobre les tres exposicions simultànies dels tres pintors inaugurades a la Ciutat de Sao Paulo el 19 de juny del 1982. ( Diari LA FOLHA DE SAO PAULO, 130

suplement LA FOLHA IL·LUSTRADA, pàg. 62 del diumenge 20 de juny de 1982 amb les tres crítiques d’art i la imatge d’una obra de cada un dels tres artistes).

GUIÓ TEMÀTIC DE L’OBRA ABANS ANYS 40 Segona Avantguarda Catalana. Obres pintades a Terrassa i durant la Guerra Civil com a republicà a Galicia, Toledo i Lleida.

ANYS 1930 – 40 La represa cultural. La ruptura. ( Tort Pere: Classificat en el “Consultor d’Art Temàtic Universal de l’ Enciclopèdia LAROUSSE, dins del Grup de “Pintors tendències abstractes posteriors a la Segona Guerra Mundial. Països Catalans 11950) . Volum I. . ART. Pàgina 61.

Barcelona, 1996. Edicions 62.

ANY 1946 PER DAVANT DE L’AVANTGUARDA. Moviment de ELS BLAUS DE SARRIÀ - EXPOSICIÓ DEL 1946 A ELS BLAUS. Presentació del grup per J. V. FOIX. I LA FORMA I . 1 Configuració de la imatge.

I . 2 La formalitat abstracta.

131

I . 3 Primeres simplificacions. I. 4 Primers Murals.

1950 – 1978 II TRANSICIÓ AMERICANA ETAPES : “ A ESPERA” i “ PLENITUDE” II . 1 Adaptació i síntesi de les tradicions: Antecedents europeus. La influència americana. Etapa vital del Brasil: ETAPA PLENITUDE. 1.960 (Brasil).

II . 2 Resolució formal El gest i l’abstracció expressionista II . 3 Recerca i progrés de la forma Configuració del signe Elaboració i recerca al voltant d’un arquetip personal 1978 – 1990 III LA MADURESA DEL LLENGUATGE 1991 - 1996 IV OBRA RECENT IV . 1 Procés de sistematització que ell descriu com “la recerca del Final de la Pintura” .

1997 - 2006 V ETAPA GESTUAL MÀGICA V . 1 Procés gestual màgic.

132

V . 2 Investigació profunda.

V . 3 Obra actual fruit d’aquesta investigació.

V . 4 Introspecció de la seva obra.

V . 5 Construcció - de construcció.

TÈCNIQUES : Pintura a l’oli, plàstica, acrílica, gravats, aquarel·la, al fresc, murals i mosaics; collage i poesia. Pigments, mina de plom, gouache, aiguada, esgrafiats, tempera, serigrafia sobre tela, lli , teixits i jute, cartró, paper, fusta, tauler i fibrociment i duratex.

LA INTENSA ETAPA DE SAO PAULO ESPAI MONUMENTA DE L’OBRA PERE TORT

Alguns dels seus treballs amb les galeries més importants

GALERIA DOCUMENTA

GALERIA BONFIGLIOLI

GALERIA TEMA

133

GALERIA DAN - PETER COHON

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

OBRES DE PETIT FORMAT

144

145

146

MINIATURES Aquelles obres miniatura que li anaven semblant més significatives a ell, dins del seu treball introspectiu, sembla com si les anés guardant formant una col·lecció que per ell segurament tenia alguna significació més especial. Aquesta col·lecció personal la va fer amb formats molt reduïts, des de 4 x 4 centímetres fins el tamany foli. Mol tes d’aquestes obres formen part del seu treball d’investigació que anava fent durant les èpoques en que havia patit malalties i s’havia vist obligat a treballar assegut en el seu silló o en el llit . Van ser pintades a l’oli, acrílic, pastel, tinta xina, tinta xina aiguada, llapis i retolador sobre paper, cartró, tela i xapa de fusta de Caoba amazònica.

Quan ell estava malalt, en el moment en que es sentia millor, el primer que demanava era paper i llapis. I eixí ho va seguir fent fins els últims dies poc abans de la seva mort, esdevinguda el diumenge dia 15 de Gener del 2006 a les 2 de la matinada a la Ciutat de Sao Paulo (Brasil) .El seu cos va ser incinerat seguint els seus desitjos.

EXPOSICIONS HISTORIQUES ANTOLÒGICA MUSEU TÈXTIL PRIMERA EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DE LA SEVA OBRA EN EL MUSEU PROVINCIAL TÈXTIL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA 1940 – 1982.

147

148

149

150

El director del Museu Doctor Torrella - Niubó va presentar l’exposició junt amb els amics Rigol Fornaguera i el Salvador i Pere Alavedra entre altres de la Junta de Museus de la Ciutat.

151

152

153

154

155

DAU AL SET 1948 - 1955

CENTRE D’ART SANTA MÓNICA DE LA GENERALITAT. BARCELONA 1998

156

157

158

159

160

161

162

163

164

COL.LABORACIO AMB EL CENTRE D’ART SANTA MONICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

MAGNA EXPOSICIÓ SIMULTANIA A LA BONFIGLIOLI I SAO PAULO HILTON HOTEL Amb inauguració dels seus 8 murals pintats al Hilton.

165

166

167

168

169

170

171

172

El “CLUBE SEMPRE A OS DOMINGOS - PLASTICART” de SAO PAULO, va ser una creació del grup d’amics del seu entorn paulista com a lloc de tertúlia artística i cultural on es reunien molts dels intel·lectuals esmentats, els diumenges a la tarda en els locals de Plasticart on anaven presentant exposicions. Els seus amics l’arquitecte Kurt Hollander i l’escriptor Víctor Castells no hi podien faltar mai.

173

Tampoc la més incondicional, la novel·lista i poeta Indá Soares Casanova.

En la dedicatòria feta per la amiga i poeta Indá Soares Casanova a la Imma Tort, amb motiu de la visita que junt amb el seu pare Pere i el seu marit Frederic Santaeulària li van fer a la seva casa de Sao Paulo l’any 1993 va expressar que “ trobar al seu Pare, i tenir-li-ho com amic tant de temps, va ser un privilegi”

174

175

176

177

LA POETA I ESCRIPTORA INDÀ SOARES LI VA FER AQUESTA DEDICATORIA EN EL SEU LLIBRE DE POEMES QUE VA REGALAR A LA FILLA DEL PINTOR IMMA TORT

178

TRANSTERRATS

179

180

Presentació de la Col·lecció RIERA ANYS 40 Centre d’Art Santa Mónica. Barcelona, 1994

181

182

183

184

EXPOSICIO TERRASSA 100 ANYS D’ART I CULTURA

185

100 ANYS D’ART I CULTURA

186

OBRA EN MUSEUS

187

Les obres publicades en el llibre PINTORES ESPANHOIS NO BRASIL, van ser també exposades a LAPINACOTECA de l’ Estat i en el M A S P ( Museu d’ Art Con temporani de Sao Paulo ).

188

189

190

191

192

193

Obres exposades en el MAM de Sao Paulo: Fons d’art i Galeria de Pintors de Els Blaus de Sarrià. Barcelona.

Fundació Paul Klee. Berna. Suïssa.

Fons d’Art de la Association Internationale des Arts Plàstiques UNESCO. Montecarlo. Principat de Mònaco.

Museu d’Art Modern del Principat de Mònaco. Montecarlo.

FAAP. Fundació Álvarez Penteado. Sao Paulo.

MAB. Museo de Arte Brasileira (FAAP).

MAM. Museu d’Art Modern i Seu de les Biennals. Ibirapuera. Sao Paulo.

MASP. Museu d’ Art de Sao Paulo.

PINACOTECA. Pinacoteca de l’ Estat. Sao Paulo.

PAÇO DAS ARTES (Palau de les Arts). Sao Paulo.

Consell Estatal de Cultura. Sao Paulo.

Societat Israelita Brasilera.

Hospital Albert Einstein.

Fundació Messiànica del Brasil. Sao Paulo.

Fons d’Art del Chase Bank del Brasil i col·leccions dels bancs Centro, Veneçuela, Bilbao, Hispamer, etc.

194

Fons d’Art de les Prefeituras de les Ciutats de Santo André, Sao Caetano do Sul, Sao José dos Campos, Santos, Jundiaí, Santo Amaro, etc.

Fons d’Art del Centre I taú Cultural. Sao Paulo.Col·lecció de la Bolsa de Valores de Sao Paulo. Col·leccions particulars de: HEL-CON, Nilza Mattei, Carlo Mendes de Almeida, Famílies de Kurt Hollander, Nelsson Zanotti, Moussia, Indá Soares Casanova, Gloria Sanchez Llorach, Enock Sacramento, Artur Abreu de Lisboa, etc. i les de la família Tort a Terrassa, Vic i Brasil.

MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. La Col·lecció del Macba

195

amb l6 obres i el seu autoretrat: Obres de la seva etapa catalana de Terrassa i Barcelona.

Fons del Banc de Sabadell. Obres etapa Brasil 196

Fons d’Art de la Fundació Caixa de Terrassa i Centre Cultural. Etapa Terrassa i Brasil.

Col·lecció Jaume Mercadé. Barcelona. Etapa catalana.

Col·lecció Riera. E tapa Barcelona.

Col·lecció de la Família Joan Agut i Morral de Terrassa.

Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. E tapa catalana.

Fons del Centre Català de Sao Paulo. (CATALONIA).

Fons d’Art del Centre de Cultura “A Hebraica” de Sao Paulo.

Fons d’Art La Col·lecció del Museu de Terrassa.

Fons d’Art de la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa.

Col·lecció Nilza Mattei, poeta de Sao Paulo. E-mail: nilzamattei@uol.com.br Fons d’art de la Fundació Itaú de Sao Paulo.

Col·lecció Monestir de Santes Creus (Tarragona).

Fons d’Art de la U P C de Terrassa.

MURALS I MOSAICS

197

En diferents edificis particulars, hi podem trobar pintures al fresc i murals o mosaics pintats al llarg del temps en edificis del centre històric de Sao Paulo o del Barri Liberdade .

Potser un dels més ben conservats en un espai públic visitable, és el titulat “TAMANDARÉ “, de l’any 1959 i fet sobre mosaic. Està situat en la cantonada de l’edifici de la Rua Tamandaré , 471 amb la Rua Tenente Otàvio Gomes, 22 en el barri oriental i japonés de la Liberdade de Sao Paulo. ( Metro : cal baixar a l’ estació Liberdade o Sao Joaquim ).

Detall del polític o retaule de pintura sobre tela format per 3 compartiments o plafons articulats sobre bastidors que es tanquen sobre el plafó central.

198

TrĂ­ptic sobre fusta de Caoba brasilenya.

199

La foto mostra els vitralls del Hall d’entrada del Museu Alvarez Pentado ( FAAP ) i MAB ( Museo de Arte).

200

La foto mostra els vitralls del Hall d’Entrada del Museu Alvarez Penteado (FAAP) i MAB (Museo de Arte Brasileira) de Sao Paulo on es veuen obres de diferents artistes paulistes 201

dels anys 60 entre les que se'n veuen 4 de Pere Tort a les fileres 2, 5, 6 i 7.

202

203

204

Mural Yasegui Mural Aclimaรงao

205

206

207

208

MURALS I MOSAICS més destacats : Pintura de Grans murals al fresc d’Àngels i Sants en el Presbiteri, Altar Major i Capella del Crist Yacent de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa pintat junt amb el pintor Manel Viusá i Camps a qui el Pere va ensenyar la Técnica de fer Pintura Mural al Fresc. ( 1941 – 1944 ).

Café La Polar de Terrassa.

Gran Casino de Terrassa. Decoracions i murals.

Saló dels Miralls del Cercle Egarenc de Terrassa.

Mural “Montserrat” del absis Església de Torreblanca. Vacarisses.

Murals decoratius a diverses escoles municipals de Terrassa. Anys 40.

Altres decoracions al fresc en l’absis i presbiteri de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa junt amb el pin tor Camps (Manel Viusà), seguint un projecte del pintor Vila Arrufat. (1942).

Dos murals al fresc a la façana exterior de la casa del poeta J.V.Foix a El Port de la Selva. Alt Empordà. Carrer La Unió, 90. Façana restaurada recentment amb motiu del Centenari FOIX. Gran Mural Saló Vestíbul del Cinema I tapura. Barri Liberdade. Sao Paulo (Brasil).

La Boite del Hotel Mediterráneo Av. Ipiranga. Sao Paulo.

Diferents murals en molts edificis del Barri del Parc Aclimaçao. Sao Paulo.

209

Vuit murals a l’Hotel HILTON. Sao Paulo (planta baixa i superiors).

Ressenya en el Diari “A Tribuna” de Sao Paulo del 5 d’agost de 1971.

Col·laboració de la Galeria Bonfiglioli en l’acte d’inauguració de l’Hotel.

Mural a la façana de l’Edifici TAMANDARÉ. Rua Tamandaré, 471.

Sao Paulo.

Edificis Yasegui. Sao Paulo.

Edifici Baron de Itapetininga. Sao Paulo.

Murals Classicisme a Santa Cecilia. Sao Paulo.

Mural reproducció d’una obra seva en els vitralls centrals de la façana principal d’entrada a la FAAP Fundació Álvarez Penteado i MAB Museo de Arte Brasilera de Sao Paulo.

Col·lecció de murals en edificis particulars.

ALTRES ACTIVITATS 1940 Professor d’Arts Plàstiques a la Acadèmia Ballester de Terrassa 1945 Professor d’Arts Plàstiques i de Pintura Mural al Fresc en el Taller de Els Blaus de Sarrià.

1952 Creació de l’empresa Prisma de decoració, disseny i pintura. Sao Paulo.

1953 Introdueix la pintura plàstica al Brasil.

1954 És nomenat Membre Permanent de la Fundació Biennal de Sao Paulo.

1955 Professor d’Art i pintura, en el Centre Cultural “A Hebraica”, 210

“Club Pinheiros” de Sao Paulo (1955-75), en centres privats i en el seu taller.

1964 Inauguració de la seva Sala d’Art Plasticart a Sao Paulo. (19641978) 1965 Creació junt amb l’arquitecte Kurt Hollander del Club d’Artistes de Sao Paulo “Sempre aos domingos” a Vila Buarque.

President Nelson Zanotti. Col·laboraven Aracy Zanotti i Anna Hollander, Indá Soares Casanova i Víctor Castells.

1978 Instal·lació d’una exposició permanent en el seu taller Higienópolis 1942-1998 Col·laboracions en activitats culturals, tertúlies i conferències a Terrassa, Els Blaus de Sarrià i a d’Institut d’Arquitectes de Sao Paulo.

Obres a la Fundació de la Biennal de Sao Paulo.

Obres en el M A M de Sao Paulo

211

LES BIENNALS DE SAO PAULO

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

TORT I LA POESIA

Diferents crítics d’art, parlen també del Tort poeta o pintor - poeta, especialment Paulo Mendes de Almeida que diu : “ Pedro Tort és també poeta. Fa un tipus de poesia diferent, retallada de texts i de fotografies de diari, combinades amb la seva pintura i el col.lage.És un pintor que fa poesia......”Text extret de “ Ro teiro Cultural. A Tribuna.

226

5 – 08 – 1.971. Sao Paulo .Una de les obres poètiques del pintor té un text de Walt Whitman.

227

228

LLIBRES IL·LUSTRATS I GUIES Algunes de les seves obres formen part del grup d’obres “PINTURA I POESIA” en les que combina aquestes dues arts amb poesies pròpies o d’altres artistes admirats per ell.

229

230

231

232

:

Principals llibres il路lustrats: Rua Augusta. Maria L. Teixeira. 1962. Martins Editora. Sao Paulo.

233

Col·lecció de 5 volums dels Contes de Luigi Pirandello. Ed. Martins.

1965. Sao Paulo.

Escenificació dels Contes de Pirandello en el film Kaos, 1984.

A Ladeira da Memòria de José Geraldo Vieira. 1970. Sao Paulo.

Llibre de Poesía : Tres Fases de Nilza Mattei. Ed. CLYYPIRANGA.1989. Sao Paulo.

Monologo Tracajà. Novel·la de la autora i poeta Nilza Mattei. Sao Paulo 2002.

Livraria da Vila. Sao Paulo. Acte de presentació del llibre de Nilza Mattei que ell va il·lustrar. 16-09-2002.

Presentació a la Livraria virtual “Asabeça”.com.br El Hombre y su libertad total. Ensayo filosófico. Frederic Santaeulària.

Ed. Clan 65. Terrassa, 1979.

Presentació en el Club Doré de Terrassa a càrrec de la escriptora Neus Aguado.

Projectes per la il·lustració del llibre de les obres de Luigi Pirandello i altres: Llibre de Poesies de Pere Tort S.P. 1964

EXPOSICIONS INDIVIDUALS 1942 Amics de les Arts. Terrassa. Conjunta amb l’escultor YEPES. Presentació RAFAEL BENET. 234

1943 Amics de les Arts. Terrassa.

1944 Belles Arts de Sabadell.

1945. Amics de les Arts. Terrassa.

1945 Exposició monogràfica. Visions abstractes. Galeria Estilo. Madrid.

1946 Amics de les Arts. Presentació exposició a càrrec de Salvador Salvatella, president.

1947. Abstraccions a la Costa Brava. Galeria Estilo. Madrid.

Presentació de LLORENÇ ARTIGUES. 1948 Els BLAUS. Sarrià. Barcelona.

1950 Galeria Jardí. Barcelona. Organitzada pel Grup ART NOU i ADLAN. 1952 Salons de Ràdio Terrassa. Terrassa.

1053 Exposicions temporals periòdiques des de 1953 a 1960 en el Club d’Artistes de Vila Buarque, Sempre aos Domingos i Plasticart 1957 Institut d’Arquitectes del Brasil. Sao Paulo i Santos.

1962 Galeria Ambiente. Sao Paulo. Presentació JOSE GERALDO VIEIRA. 1963 Galeria Astrèia. Sao Paulo. Presentació de JOAN BROSSA, traducció al portugués de VÍCTOR CASTELLS. Galeria Rego Freitas. Sao Paulo Amics de les Arts. Terrassa. Presentació de JOAN BROSSA. 235

1964 Galeria Belarte. Barcelona. Presentació de CIRICI PELLICER. Organitzada pel CLUB 49.

Poema de Joan Brossa “Fí d’Eclipsi”.

1965 Galeria Astreia. Sao Paulo.

1966 Galeria Francesc DOMINGO. Sao Paulo.

Domingo.

Presentació

FRANCESC

1968 Galeria Francesc DOMINGO. Sao Paulo.

Domingo.

Presentació

FRANCESC

1970 Galeria Bonfiglioli. Sao Paulo.

1971 Centre Cultural Brasil - ESTATS UNITS. Santos.

Galeria d’Art del Col·legi de Metges de Sao Paulo.

1972 Galeria Newman. Belo Horizonte.

1973 Galeria Documenta. Sao Paulo.

1976 Mostra individual a la Galeria de la Associació de Metges de Santos.

1981 Galeria Mitre. Barcelona. Presentació JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i JOAN BROSSA. Arxiu Tobella. Terrassa. Organitzat pel Grup TAL TACA. Amics de les Arts. Terrassa.

1982 Museu Provincial Tèxtil. Terrassa. Antològica. Presentació Dr. F. TORRELLA NIUBÓ.

236

Galeria Bonfiglioli. Sao Paulo.

Arxiu Tobella. Presenta Grup TAL TACA. Terrassa.

1986 Galeria Yolanda Rios. Sitges.

Galeria Documenta. Sao Paulo.

1988 Galeria Tema Arte Contemporanea. Sao Paulo.

1992 Retrospectiva 1940 – 1990 Centre Cultural Caixa de Terrassa.

Sales 1 i 2. Amb el suport de la Generalitat, Consolat del Brasil de Barcelona i Centre Cultural, exposant 120 obres.

1994 Arxiu Tobella. Terrassa.

1996 Espài d’Art. Granollers. Organitzat pel GRUP DADÀ de Granollers.

1997 Amics de les Arts. Terrassa. Obra recent en el 70è aniversari de l’Entitat. Presentació . SALVADOR ALAVEDRA I INVERS. Projecció slides .

1999 Sala Soterrània. Granollers. Organitzat per la Associació de Cultures Contemporànies.

2000 GALERIA DAN de Peter Cohn de Sao Paulo.

2003 Expo Sala d’Art de Els Blaus de Sarrià. Presentació a càrrec del President de l’Entitat i organitzada pels seus antics amics de Els Blaus, Pere Boixaderes i Josep Recasens.

2003 Expo Sala de la Editorial Emboscall. Vic. 237

2004-2005 Exposició homenatge de la Ciutat de Terrassa inaugurada per l’Alcalde Sr. Pere Navarro i presentada per Salvador Alavedra.

Comissariada per Josep Mª Esteve. Presentació de CD i Vídeo sobre la seva obra. Catàleg commemoratiu Pere tort 2004-2005. Sala Muncunill. Terrassa.

2005 Exposició homenatge. Presentada pel President de l’Entitat Ernest Castañé. ( Exposicions Individuals ) Sala d’Exposicions dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

2007 Cicle d’Exposicions Homenatge. Exposició al Monestir de Santes Creus (Tarragona). Del 1 al 31 de Juny 2.007.

2008 Cicle Exposicions Homenatge. Exposició MINIATURES als Amics de les Arts. Terrassa.

Novembre-Deseembre 2.008-2010 EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA D’HOMENATGE A LA U P C, Octubre 2010.

238

239

240

241

242

243

PERE TORT AMB LA SEVA FILLA FRANCINA A LA PLATJA DE GUARUJÀ

244

245

246

247

248

249

250

251

252

253

254

255

256

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA CENTRE CULTURAL

257

258

259

EXPOSICIÓ INTROSPECTIVA A LA SALA MUNCUNILL

260

261

262

263

264

265

266

267

268

269

270

271

EXPOSICIONS COL·LECTIVES 1942 Cercle Maillol – Institut Francès de Barcelona.1943 Cicle experimental del Grup ART NOU i ADLAN. Galeria El Jardín.

Barcelona.1946 ELS BLAUS. Sarrià. Barcelona. Presentació del poeta “i amic de les arts “, J.V.FOIX .1947-1948-1949-1950 i 1951. Sala de ELS BLAUS. Sarrià. Barcelona.

272

1948 – 1949 – 1950 : EL SALÓ D’OCTUBRE. Barcelona.

1949 Primera exposició d’Art Nou a Els Blaus de Sarrià. Barcelona.

1950 Els Blaus de Sarrià.

1950 Galeries Laietanes. Barcelona. Premio Condado de San Jorge.

Galeries El Jardín. Barcelona. Organitzat per Art Nou. II Cicle experimental.

1951 Salons de Ràdio Terrassa. PRIMER SALÓ DEL JAZZ. Obres sobre temes de Jazz acompanyades de la música “ Ou t of the Gallion “ i “ Booly Ja, Ja” de Teddy Wilson.

1952 Expo a l’Oceà Atlàntic. Exposició a bord del Transatlàntic Cabo de Buena Esperanza, inaugurada el 22 de Maig de 1952 durant el viatge d’anada al Brasil.

1952 XIX Saló Paulista de Belles Arts.

1953 XX Saló Paulista de Belles Arts.

1952, 1954, 1957, 1962, 1963, 1965, 1966, 1967 i 1968 : Saló Paulista d’Art Modern. Premis Menció d’Honor, Medalla d’Argent, Medalla de Bronze, Gran Medalla d’Argent i Adquisició.

1953 a 1960: Exposicions col·lectives en el Club de Vila Buarque, Sempre aos Domingos i Plasticart.

1954 XXI Saló Paulista de Belles Arts. Sao Paulo.

1955 Sala Prat. Exposició Mestres Catalans. Terrassa.

1957 Institut d’Arquitectes del Brasil. Sao Paulo.

273

1958 Expo de pintura “ A Hebráia “. Galeria Atualidades del Centre Cultural “A Hebráia”. Obres cedides per la Galeria Cosme Velho. Sao Paulo i Rio de Janeiro. .

1962 Museu d’Art Modern. Rio de Janeiro.

1963 Galeria Rego Freitas. Sao Paulo.

VII Biennal de Sao Paulo.

1964 VIII Saló de Maig. Barcelona.

Durant la seva vinguda del Brasil, confecció del pessebre dels Amics de les Arts de Terrassa junt amb els pin tors Jacint Morera i Joan Cardellach. Ressenya publicada a la Revista DESTINO i Diari de Terrassa.

1967 Saló d’Art Contemporani. Ciutat de Campinas.

IX Biennal de Sao Paulo Primera Expo Grup Bisonte. Galeria do Centro. Edifici Governador.

Sao Paulo.

1968 Galeria F. Domingo. Expo del Grup Bisonte. Sao Paulo.

Expo en el Paço das Artes (Palau de les Arts). Avenida Paulista. Sao Paulo.

1969 I Saló Paulista d’Art Contemporani. Sao Paulo. Premi del Consell Estatal de Cultura.

274

Participació amb 5 obres al Primer Panorama d’Art Actual Brasiler, exposició organitzada amb motiu de la inauguració del M A M ( Museu d’Art Modern). Ibirapuera. Sao Paulo.

1970 IV Saló d’Art Contemporani. Santo André. Premi adquisició.

II Saló d’Art Contemporani. Sao Paulo.

IV Saló d’Art Contemporani. Sao Caetano do Sul. Premi adquisició.

II Panorama d’Art Actual Brasiler. M A M . Sao Paulo.

II Mostra d’Arts Plàstiques. Sao José dos Campos. Premi Prefeitura.

1971 Saló d’Art Contemporani. Vième GRAND PRIX INTERNATIONAL. Palau dels Congresos Montecarlo. Principat de Mónaco. Pintors de 30 paisos.

Trobada Jundiaiense d’Art. Jundiaí. Primer premi en pintura.

III Saló paulista d’art contemporani. Sao Paulo.

I Biennal de Artes Plàstiques de Santos. Premi adquisició. .

Exposició abstractes i geomètrics. Palau de les Arts. Sao Paulo.

Expo Hotel Hilton de Sao Paulo. Diari A Tribuna. 5-08-1971. Sao Paulo.

1972 IV Saló Paulista d’Art Contemporani. Sao Paulo.

1973 Saló d’Art Contemporani de Santo André.

275

1973, 75 i 76 : III Panorama d’Art Actual. MAM ( Museu d’Art Modern). Sao Paulo.

1975 Associació de Metges. Santos.

1976 Panorama de Arte Actual Brasiler. M A M . Sao Paulo.

Expo Imigrantes nas Artes Plàsticas de Sao Paulo. Prefeitura. Primera Olimpiada dos Imigrantes.

MASP. Museu d’Art de Sao Paulo.

1977 Societat Brasilera de Cultura Japonesa. Sao Paulo.

Exposicions al Japó: Tokyo, Kioto i Atami en els Museus de Belles Arts de Tokio ( Març i Abril ), a Sao Paulo ( Maig ), i en el Museu de Belles Arts de Rio de Janeiro ( Juny ).

1978 MAM de Sao Paulo. Expo “Leilao” (subasta) de cooperació amb el Museu.

1978 Exposició homenatge Josep Rigol i Fornaguera. Museu Provincial Textil. Terrassa.

Exposició Les Arts a Terrassa.

1979 Exposició per la defensa del III Món. Médicus Mundi. Barcelona.

Palau de la Virreina.

Exposició d’Art a la Biennal de Sao Paulo durant la IV Olimpíada dos Imigrantes organitzada pel Consolat General d’Espanya i la Fundació Biennal de Sao Paulo.

Ibirapuera.

276

1983 Galeria Nobel. Sao Paulo.

1984 ALGOL i DAU AL SET. Exposició Els Anys 40 a Catalunya.

Sala DAU AL SET. Barcelona.

Exposició d’Arts Plàstiques Iberoamericana. Hispanidad 84. Sao Paulo.

1985 Exposició d’Arts Plàstiques Iberoamericana. Hispanidad 85. Sao Paulo.

1986 Saló d’Art Con temporani. Santo André. Premi Adquisició al millor conjunt d’obres.

1987 Saló d’Exposicions de la Prefeitura. Santo André.

1988 VI Certamen de Pin tura. Caja Postal. Madrid.

BROK. Arte i Joyeria. Barcelona.

1991 Exposició d’Art Contemporani exclusiva per obres premiades anteriorment a Salons de Pintura. Prefeiitura Santo André. I Premi Adquisició.

1992 Terrassa 100 Anys d’Art i Cul tura. Del juny 92 al gener 1993.

Centre Cultural. Terrassa.

1993 TRANSTERRATS: Exposició itinerant per Catalunya 1993 i 94.

Terrassa, Tortosa, Valls, Salou, Lleida, Girona, Manresa i L’ Hospitalet de l’Infant.

1994 TRANSTERRATS A PARIS : Universitat de Paris Sorbonne i Centre d’Estudis Catalans.

277

Generalitat de Catalunya. Paris, Maig del 1.994.

Col·lecció RIERA. Anys 40. Santa Mónica. Presentació de 16 obres de Pere Tort i el seu autoretrat.

Generalitat de Catalunya. Barcelona.

1996 Exposició de les obres que figuren en el llibre “Pintors Espanhois en el Brasil”, a la Pinacoteca de l’Estat. Sao Paulo.

1997 Vè Criteri d’Art Ciutat de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. Sala Muncunill. Biennal. Terrassa.

1998 Galeria Art Ricard. Mestres de la pintura catalana segles XIX i XX. Terrassa.

DAU AL SET 50 Anys. Barcelona 1948 – 1955. Centre d’Art Santa Mónica. Invitat a participar amb dues obres i material monogràfic divers.

1999 Col·lectiva de pintors i escultors terrassencs segles XIX i XX .

Galeria d’Art Ricard. Terrassa.

2000 Participació exposició homenatge a August Puig. Cicle “ Segona Avantguarda Catalana”. BCN. 2001 Col·lectives ARTCONEXION International: Sabadell, Castellar del Vallès, Sitges i Barcelona.

2001 – 2002 Museu de Terrassa. La Col·lecció. Art Local. Castell Vallparadís. Ajuntament de Terrassa.

278

2001 Exposició de diverses obres amb motiu de la presentació del nou SALÓ D’OCTUBRE .

Presentació del catàleg amb portada de Pere Tort. FAD - Saló dels Àngels. Barcelona.

Amb concert de jazz i performance. ArtconeXion. Barcelona.

2002 M A C B A exposició col·lectiva de “la Col·lecció” permanent del Museu, de la que en formen part 16 obres i un autoretrat de Pere Tort dels anys 40.

SALÒ D’OCTUBRE : Octubre del 2002 inauguració i recuperació d’aquests antics salons de pintura amb la participació de Pere Tort.

FAD. Barcelona i ArtconeXion.

2003,04 i 05 Exposa Art Ricard. Terrassa “Mestres de la pintura catalana”.

2005 Expo ART LOCAL per presentar La Col·lecció del Museu de Terrassa. Participació amb tres obres. Fins Març 2006. Museu de Terrassa. Castell de Vallparadís.

Donació al Museu de la Ciutat de 4 obres anys 40 al 1.996 presentades en aquesta exposició.

Conferència “Aproximació al marc cultural del 1936-1957 a càrrec de Màrius Samarra i Floreal Suriguera”.

279

2005 IV BIENNAL DE PINTURA DE VIC: Casino de Vic, Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors i Diputació de Barcelona. Gener - Febrer.

2000 - 2006 Diverses exposicions a la GALERIA DAN - PETER COHN de Sao Paulo 2005 i 2006 Exposició del Fons d’Art de la Fundació Caixa de Terrassa.

Centre Cultural. Terrassa.

2005 i 2006 Exposició itinerant L’Art Català do Brasil organitzada pel Grup de Catalans de Sao Paulo, “Catalonia”, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Governo Federal do Brasil i la Caixa Federal. La presentació de l’Exposició va tenir lloc al Centre Catalonia de Sao Paulo i la inauguració en el Conjunto Cultural de la Praça da Sé de Sao Paulo, seguint la itineració per Rio de Janeiro, Brasília, Belo Horizonte i altres estats brasilers durant 2005-2006.

2007- 2008 Exposició Art Local. La Col·lecció del Museu de Terrassa: 1957 - 1979. Museu de Terrassa.

Inaugurada per l’Alcalde de la Ciutat Pere Navarro i Morera i presentació del catàleg de l’exposició. Del 7 de Juny 2007 al Febrer 2008.

280

2008. Exposició MINIATURES, OBRES DE PETIT FORMAT I PROJECTES ALS AMICS DE LES ARTS I JOVENTUTS MUSICALS DE TERRASSA. Inauguració el dia 29 de Novembre del 2008.

2008-09 Exposició Col·lectiva MESTRES DE LA PINTURA TERRASENCA DELS SEGLES XIX i XX del 20 de Desembre 2008 al 18 de Gener 2009 a la GALERIA RICARD. 2009. Exposició Col·lectiva MESTRES DE LA PITURA TERRASSENCA amb 2 olis any 1.940.

SALA D’ART ARXIU TOBELLA de Terrassa. Del 26 de Setembre al 23 d’Octubre. El 1964 va fer el pessebre d’Amics de les Arts publicat a la Revista DESTINO. Desembre 1964.

ART CATALÀ EN EL BRASIL

281

282

283

284

285

286

Aquesta EXPOSICIÓ ITINERANT ha recorregut DIFERENTS ESTATS DEL BRASIL durant 2005 i 2006.

Va ser organitzada per CATALONIA DE SAO PAULO amb la col·laboració del Banc Federal de l’Estat del Brasil i la GENERALITAT DE CATALUNYA.

BIBLIOGRAFIA MÉS DESTACADA QUE PARLA DE LA SEVA OBRA PICTÒRICA:

A INTERNET : CLICANT EN EL GOOGLE “ BOOKS: PERE TORT I ROIG” es localitzen els llibres i revistes que parlen d’ell.

També clicant PEDRO TORT. En el Google general clicant Pere Tort i Roig Pedro Tort.

287

ENCICLOPÈDIA LAROUSSE :

288

Gran Larousse Català. Consultor temàtic Universal. Volum I. . ART. Pàg. 61. Apartat “Grup de pintors tendències abstractes posteriors a la Segona Guerra Mundial “. Països Catalans. Edicions 62. Barcelona, 1996.

ENCICLOPÈDIA CATALANA 289

Obra cedida per la Sala Dau al Set de Barcelona a l’Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia completa a l’Arxiu Documental de la Gran Enciclopèdia Catalana. Carrer Diputació, 250. BARCELONA: Enciclopèdia Catalana Internet, CD ROM Índex, edició anglesa “ catalanencyclopaedia “ i webs on-line i en la Hiperenciclopèdia via Internet.

290

Gran Enciclopèdia Catalana. Pàgines 577 i 578. Foto color obra dels anys 40 i totes les edicions.

PROA. Diccionari enciclopèdic. Volum 11. Pàg. 506. Barcelona 1.999 Enc. Catalana.

Edició 1.990 i següents Enciclopèdia Catalana: Volum 22. Pàg. 482 i 483 amb reproducció oli en color anys 40 cedit per la Galeria Dau al Set. GRAN ENCICLOPEDIA DE ESPAÑA Ed. VALATENEA. Barcelona, 2005 (pàgina 10.309).

GRAN ENCICLOPEDIA ESPASA UNIVERSAL. Volum en 23. Pàg.

11.214 Espasa Calpe, S.A. i Planeta Actimedia, S.A. Madrid, 2005.

ALTRES ENCICLOPÈDIES, DICCIONARIS I MANUALS : Diccionari enciclopèdic SALVAT Català. Volum 8, pàg. 3.364. Ed. SALVAT, S.A. Barcelona, 1974.

SALVAT EDITORES. El arte del siglo XX. 1940 – 1959. Pàg. 576.

Edición en Español- ESTELLA (Navarra).

L’Aventure de l’Art au XXème siècle . Editions du Chêne. PARIS, 1988. France.

Summa Artis. Historia General del Arte. Tomo XXXVII. Pintura y escultura Española del siglo XX (1939-1990). Valeriano Boza. ESPASA CALPE. Madrid. Ediciones de 1991, 1993, 1995 i 1996 en Español.

Enciclopèdia Catalunya. Ed. NOGUER. Fundació JOAN MARCH. Pàg. 305. Palma de Mallorca. Baleares. Diccionario de pintores españoles contemporáneos. Ed. ESTIARTE. Madrid.

Diccionari d’ Arts Plàstiques. Roberto Pon tual. Sao Paulo. Brasil.

291

Diccionario sobre el Surrealismo. Museo de Teruel, 1.992 El Arte y los Artistas en Terrassa. Baltasar Ragon. Terrassa 1.950.

Imprenta Juan Morral. (pàg. 201).

Cuixart. Biografia. Parsifal Edicions. Barcelona, 2003. Mónica Pagès i Santacana.

Historia de l’Art Català. Volum IX. J. Corredor Mateos. Edicions 62.

Barcelona, 1996.

Diccionari Biogràfic de Artistes de Catalunya. Universitat de Barcelona, 1.972. En Español.

Enciclopèdia Art a Catalunya. Joan Barral i altres. Ed. ISARD. Barcelona, 1998.

CARPETA TORT PERE, en el CENTRE DE DOCUMENTACIÓ ALEXANDRE CIRICI PELLICER del Centre d’Art Santa Mónica de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.

Diccionari Biogràfic i apèndix. Tom IV. Albertí Editor. Barcelona, 1970.

DICCIONARI DELS CATALANS D’ AMÈRICA. Volum IV. Comissió Amèrica i Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona,

292

1992.

ENCICLOPÈDIES RAFOLS ESPECIALITZADES EN PINTURA Diccionari biogràfic de Artistes de Catalunya des de la època romana.

Pàg. 162. Barcelona, 1951 Diccionari biogràfic d’Artistes de Catalunya. J.F. RÀFOLS. Ed. Milà.

Barcelona 1954.

Diccionari biogràfic. p. 377 Barcelona, 1.966 293

Diccionari Ràfols de Artistes de Catalunya, Baleares y Valencia. En Español. Edicions Catalanes. SA. Barcelona, 1980.

Diccionario Ràfols de Artistas Contemporáneos. Tomo IV. Pàg. 186.

Edicions Catalanes SA. Barcelona, 1989.

Diccionari biogràfic de Artistes de Catalunya. J.F. Ràfols. Ed. Catalanes SA. Barcelona, 1989.

Diccionari Ràfols de Artistes de Catalunya y Baleares. “ COMPENDIO DEL SIGLO XX “. Tomos IV y V. Ed. ART NETWORK S L. Barcelona, 1998.

ALTRA BIBLIOGRAFIA QUE PARLA DE LA SEVA OBRA :

Butlletí ELS BLAUS. SARRIÀ. Anys 1945 al 51. Biblioteca de Catalunya. Barcelona.

Fundació i ARXIU J.V. FOIX, carrer Carroç, 11 VALLVIDRERA (Peu del Funicular) 08017 BARCELONA. ALBUM FOIX. Una successió d’instants. Joan de Déu Domènech i Vinyet Panyella. Quaderns Crema, Barcelona Abril 1.990: IV-16 LA PRÒPIA AVANTGUARDA, PERE TORT: Pàgina 233, 344 i 345)..

Automatismos en la Europa de los movimientos experimentales. P. 71.

V.A. Barcelona, 1944 ARIEL. Revista de les Arts. p. 28 Barcelona, 1946 SERRA D’OR p. 41. Pere Tort, pintor. Barcelona, 1963 294

SERRA D’OR p. 918. Pere Tort pensionat del Cercle Maillol de Barcelona 1965.

Butlletí d’Òmnium Cultural de PARIS. Juliol 1965 i altres.

Catàleg antològica d’August Puig. Galeria Dau al Set. Abril 1979.

Alexandre Cirici Pellicer.

El paisatgisme a Catalunya. Pàg. 322. Edicions DESTINO. Francesc Fontbona. Barcelona, 1979.

Revista SERRA D’OR. 1963. Novembre. pàg. 37 – 41. Barcelona.

Revista AULES. Educació i cultura. 1964, Abril. pàg. 44 Barcelona.

La pintura catalana del segle XX. . EDUARD CIRLOT. Barcelona.

Pintura Contemporánea. Gayo Nuño. Madrid.

Revista Hàbitat, 1962. Setembre. Sao Paulo. Brasil. .

Revista Nuevas de España. 1984. pàg. 14-17. Sao Paulo. Consulado de España. Brasil.

AL VENT. Juliol 1978. pàg. 47. Neus Aguado. Terrassa.

Opuscle Centenari de l’Escola Municipal d’Arts Aplicades de Terrassa.

Febrer, 1987. pàg. 24. Ajuntament de Terrassa. Fotografia del curs 1935-36.

Los años difíciles de ... Lluís Permanyer. Ed. Lumen. 1975. Barcelona.

El arte y los artistas de Terrassa. Baltasar RAGON. Imp. Morral.

Terrassa, 1972.

295

Cartes a Anna. 100 dibuixos. Salvador Alavedra i Invers. Terrassa, 1972.

Ciudad de Ceniza: El Surrealismo en la posguerra española. Museo de Teruel. 1992 (pàgs.: 16,33 i 227).

Antologia del Surrealismo Español. Alicante, 1952 Introducción al Surrealismo. Juan Eduardo Cirlot. Madrid, 1953

OBRES DE J O A N B R O S S A AMB REFERÈNCIES A TORT :

Ball de Sang. Ed. Crítica. “Composició Biogràfica”. Joan Brossa.

Barcelona, 1982.

Vivàrium i Anafil. L’Alzina. Ed. 62. “ FI D’ ECLIPSI “. Joan Brossa.

Barcelona, 1987.

Records. BROSSA X BROSSA. Lluís Permanyer. Ed. La Campana.

Memòries de Joan Brossa.

Barcelona, 1999.

RESTA DE BIBLIOGRAFIA CONEGUDA :

Els moviments d’avantguarda a Barcelona p. 241 Enric Jardí.

Barcelona, 1983 296

La pintura informal en Catalunya 1951-1970. Lourdes Cirlot.

Barcelona, 1983 Sobre literatura i Art. J.V. Foix i Manel Carbonell. Pere Tort pàg. 436 Barcelona, 1990 IV JORNADES D’ESTUDIS CATALANO AMERICANS OCTUBRE 1990. Tort p.166 Barcelona, 1992 Memòria personal p.199 PERE TORT AL BRASIL. Antoni Tàpies.

Barcelona, 1992 LA PINTURA CATALANA ENTRE LA CLANDESTINITAT I LA REPRESA PÚBLICA. P. 123 Joan Samsó. Barcelona, 1995.

Pintures al Banc de Sabadell. Col·leccions de pintura. Sabadell, 1996.

La Escuela Pictòrica Barcelonesa. Publicaciones españolas. Carlos Antonio Arean. Madrid, 1961.

Llibre commemoratiu dels 100 Anys d’Art i Cultura. Centre Cultural i Fundació Caixa de Terrassa. Juny, 1992.

Magazine de La Vanguardia. J.V. Foix. El poeta y las artes plásticas.

Barcelona, 1993.

El Arte y el Hombre. Ed. PLANETA. Volum 3. Barcelona, 1993.

El Surrealismo en la postguerra Española. Museo de Teruel.

Diputación de Teruel. 1992. Exposició 1992.

Llibre commemoratiu recull de la “Col·lecció RIERA “ ANYS 40.

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arts Plàstiques.

Conté 8 fotografies d’obres d’ell en gran format i color del fotògraf

297

ROCCO RICCI. Barcelona, 1994. Pàgines 7, 10, 135, 136, 137, 138, 139, 140, 155, 159 i 163.

LES RUPTURES DE L’ANY 1.939 P. 197. Francesc Vilanova.

Barcelona, 2000 Revista Ciutat. De la pin tura. Salvador Alavedra i Invers. Terrassa, desembre 1995.

LES AVANTGUARDIES A CATALUNYA. p. 284. Joaquim Molas i Tilbert Stegmann. Barcelona, 2005 Llibre del Museu Torres Garcia. 2006 PINTORES ESPANHOIS NO BRASIL. Secretaria do Estado da Cultura. PINACOTECA do Estado. Espaço Cultural Barcel.los. José Roberto Teixeira. Impressora Oficial do Estado. Sao Paulo. Brasil, 1996. Edició amb tot el seu historial, opinions dels crítics d’art i presentació de 11 obres d’ell amb color exposades també a la Pinacoteca amb motiu de la presentació del llibre. Texts en PORTUGUÉS-brasiler. Es pot consultar a la Biblioteca Central de Terrassa. Es pot comprar al Espaço Cultural Sergio Barcel.los de Sao Paulo.

Tàpies. Edicions Gustavo Gili. Barcelona, 1970.

Antoni Tàpies, memòria personal. Editorial Crítica. Barcelona, 1977.

Terrassa, 1997. Col·lecció anual. Janot, Guil i Miret. Arxiu Tobella.

Comentari i fotografia de l’exposició “ TORT 97” als Amics de les Arts de Terrassa.

298

Història de l’art català. Volum VIIII. Època de les Avantguardes. ELS BLAUS DE SARRIÀ. Francesc Miralles. 1971-1970. Edicions 62.

Barcelona, 1983. Pàgines 220, 224, 230 i 240.

L’Art Català Contemporani. ALEXANDRE CIRICI PELLICER. Edicions Proa. Barcelona, 1970 i 1972.

Catàleg obres i exposició de la Col·lecció permanent del MACBA. Barcelona.

Història de la Cultura Catalana. Resistència cultural i redreçament.

1939 – 1990. Volum 10. Pàgina 117. Josep Corredor Matheos. Edicions 62. Barcelona, 1998.

Dau al Set i la seva època. Joan Josep Tharrats. Parsifal Edicions.

Pàgina 222. Barcelona, 1999.

DAU AL SET. Víctor Castells. Dalmau editors. Barcelona, 2005.

Catàleg homenatge a August Puig. Centre d’Art Santa Mónica. Cicle Segona Avantguarda Catalana. Setembre 2000.

Pere Tort. Revista Espais. Vic 2002. Mes de Març.

Catàleg PERE TORT retrospectiva 1945-1990 de la Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa.

Butlletí Els Blaus de Sarrià any 2003 Núm. 5 mes d’abril, pàg. 9 i 10.

La Veu de Sarrià. Abril 2003. Núm. 176 .

Sarrià. Núm. 158. pàg. 5 Abril 2003.

Butlletí Associació de Sarrià. Abril 2003.

El Ter. Revista de les Arts. Manlleu. Especial Agost Festa Major 2004 299

El Tot Egara. Núm. 234. Terrassa.

ART LOCAL. La Col·lecció del Museu de Terrassa. 1936-1957.

Ajuntament de Terrassa 2005-2006.

PERE TORT. Ajuntament de Terrassa. Desembre 2005.

ART CATALÁ DO BRASIL. Catalonia, Sao Paulo,Agost 2005.

ART CATALÀ DO BRASIL. Conjunto Cultural Caixa Federal. Rio de Janeiro. Setembre-Octubre 2005 VEJA SAO PAULO. E A CULTURA CATALÀ. Obra Pere Tort.

Veja SP del 17 d’agost 2005.

Es pot veure una Galeria de Imatges a la web www.vejinha.com.br clicant l’exemplar del 17-08-2005.

300

301

302

303

304

Revista Bon Art. Desembre 2005. Pàgina 74 i núm. 76 febrer 2006.

Catàleg del Fons d’Art Joan Ferrer Pedrol. Maig 2003.

30 Años de Arte Español. Carlos Antonio Arean. Ed. Guadarrama.

Madrid, 1972.

Diccionario de Pintores Españoles del siglo XX. Pàgs. 4.237-38. Ed. Guadarrama. Madrid, 1994.

Revistes La Veu de Sarrià, Ter de Manlleu i Veja Sao Paulo. Any 2005 305

Revista Bon Art . Núm. 78. Abril 2006. Pere Tort, AhirAvuiDemà per Enric Tomàs. Fotografia Laurent.

Terrassa 2006. Col·lecció Local. Arxiu Tobella de Terrassa. Gener 2007. Pàgina 13. Tort, Pere.

Memòries de la poeta i escriptora Indá Soares Casanova. Sao Paulo, 2.006.

Art Local. La Col·lecció del Museu de Terrassa: 1957-1979.

Ajuntament de Terrassa. 7 de Juny 2007.

Per Amor a l’Art. Llibre dels 75 Anys d’Història Cultural a Terrassa.

Volum 1. 1927-1949. Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Terrassa 2007. Pere Tort (pàgines 151, 156 i 161 + 128 i nota 127.

Volum 2: Amics de les Arts 1940-76. Terrassa 2009. “ “ “ 188, 189 i Nota 144.

Volum 3: Amics de les Arts 1966 - 2002.

La immigració catalana al Brasil. Miquel Serra Rosanas, Director Cultural. Llibre editat per la Associació Cultural Catalonia de Sao Paulo i la Generalitat de Catalunya en Català i Portuguès l’any 2.008.

(Pere Tort pàg. 13 i Nota 64).

Discurs crític. 25 Anys d’escrits. Conxita Oliver. Editorial Mediterrània.

Barcelona 2008. (Tort pàg. 152). Manuel Viusà i Gertrudis Galí. Pagès Editors. Col·lecció Guimet 122. Lleida 2.009 Autora Núria Rius Vernet. (Pere Tort i Roig : pàg. 80-81 i nota nª 50).

HISTORIA DE L’ART CATALÀ. Volum VIII: L’època de les avantguardes. Edicions 62. Barcelona, 1.983 (Pere Tort pàg. 220).

306

CATALEGS DE LA COL·LECCIÓ MACBA DE BARCELONA. Obres adquirides fins el 2002: ITINERARI Col·lecció MACBA 2.002 amb 16 obres de Pere Tort i volum Objectes relacionals del 2002 al 2007. Col·lecció Macba.2007.

UNIVERSITAT DE BARCELONA. Biblioteca. Library Catalog.

Tort, Pere 1.916 (Cod 0701059009).

Hemeroteques

Bibliografia destacada en les hemeroteques dels diaris La Vanguardia, Avui. Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, Diari de Terrassa, El 9 Nou, Ya, ABC, El Punto de las Artes, El País, Punt Diari, La Brocha de Marfil, Revista Destino, etc.

Al Brasil destaquen: La Folha de Sao Paulo, La Gazeta, Cidade de Santos, Editora das Artes, Diario do Grande ABC, Tempo Livre, Diario Popular, Caderno, O Estado de Sao Paulo, A Tribuna, Noticias da Espanha, Auxiliar, etc.

RANKING DE PREUS Sempre va mantenir un bon nivell de preus de les seves obres, destacant especialment respecte els anys anteriors a partir de 1988

307

EN EL RANKING DE SAO PAULO LES SEVES 22 OBRES VENUDES PER LA GALERIA “TEMA” DE LA CAPITAL DE L’ESTAT, VAN SER LES MÉS COTITZADES DE TOT L’ESTAT DURANT EL MES DE DESEMBRE DE L’ANY 1988

308

Investi gaci贸 act e

309

310

l Brasil :

“ A IMAGEM POÈTICA HISPÀNICA NO BRASIL NA PRODUÇAO PICTÒRICA DE PEDRO TORT “ : Aquest és el títol del treball de recerca que està realitza’n la autora Agda Regina tedràtica de Belles Arts de la Universitat paulistana-, per la Escola de Comunicaçoes e de la Universitat de Sao Paulo ( USP ). Any 2001 – 2007.

Aquesta investigadora brasilenya, durant els últims anys va està portant a cap una investigació a fons de 4 pintors espanyols residents al Brasil.

Un dels treballs que va preparant va ser el del Tort.

La investigació sobre ell, - un cop acabada la etapa brasilera-, la va portar a visitar Barcelona i Terrassa durant el mes d’Octubre 2001, fent la part audiovisual del reportatge divulgat per la Universitat de Sao Paulo, el fotògraf paulista, Edilson Ferri.El seu interés es va centrar en l’entorn del Pere a Catalunya dins el context artístic general, visitant Sarrià, el FAD i el MACBA; el Centre d’Art Santa Mónica......etc. A Terrassa van visitar la Casa de les Rajoles on en Pere va tenir el seu primer estudi, el Sant Esperit, Sant Pere, l’antiga Sala d’Art de la Font Vella, Amics de les Arts-Cercle Egarenc, l’antiga casa del Marcel·lí Pou i tots aquells llocs que havien format part de l’entorn de l’artista durant la seva joventut com el carrer Montserrat o el carrer Gutenberg.

Avinguda Carvalho Av. Arlindo Vieira, 610 Apt. 61 Vila das Mercés.

CEP 04927000 Sao Paulo (S.P.) Brasil.

311

Extractes de la Col.lecci贸 de cartes enviades per l'artista:

312

313

314

315

316

ELS NENS DE L’ESCOLA INTERPRETANT AL PINTOR EN EL SEU TALLER

317

318

319

EXPOSICIÓ HOMENATGE A LA UNIVERSITAT POLITECNICA DE CATALUNYA

320

321

322

323

DADES PERSONALS DE PERE TORT / PEDRO TORT Neix el 28 d’Agost del 1916 a Barcelona (Sants), residint a Barcelona, Terrassa , Sarrià i Sao Paulo (Brasil).

Morí en el barri d’Higienópolis de Sao Paulo (Brasil), la matinada del diumenge del dia 15 de Gener de l’any 2006 amb casi 90 anys d’edat.

Havia estudiat a l'Acadèmia Ballester i l’Escola de Belles Arts de Terrassa, a l' Institut Francés i al Cercle Maillol de Barcelona.

324

Vivia al Brasil des de l’any 1952.

TENIA EL SEU TALLER, EXPOSICIÓ I DOMICILI A LA RUA DOUTOR MARTINICO PRADO, 422 Casa colonial del Barri d’Higienópolis de SAO PAULO.

Per més informació sobre la seva obra : 325

Imma Tort Carrer Topete, 53 – 4art. O8221 TERRASSA (Barcelona).

També en els buscadors generals Google d’Internet clicant: Pere Tort i Roig Pedro Tort trobareu el seu currículum.

En el GOOGLE BOOKS d’Internet clicant Pere Tort i Pedro Tort es relacionen llibres i revistes que parlen d’ell. També clicant Pere i Pedro Tort .

AL BRASIL : CATALONIA. Grupo de Catalaes de Sao Paulo. Sociedade Català de Cultura.

Av. Lins de Vasconcelos, 1807 CEP 01537-001 SAO PAULO (S. P.) BRASIL Web: www.catalonia.com.br ( Pere Tort - Pedro Tort) Mail Catalonia: info@catalonia.com.br Mail Amics Catalans del Brasil ( Sr. Joel Inglada): inglada@studioinglada.arq.br Altres webs: interart.com.br arteplastica.com artistas br artenaweb.com.br artactif.com.br el mundoarte.com.br 326

itaúcultural.org.br autors vegap.org (directori artistes plàstics) Per internet es pot consultar el Google clicant: PEDRO TORT pintor i Pere Tort pintor, PERE TORT MACBA, FORO “ARTE EN BARCELONA”. Dins de CATALONIA: Pere Tort i Art Català del Brasil. També Mnemosine Pere Tort, Museo Torres Garcia, Olimpia Torres, MACBA llibreria, Coral Paulistana (Tort Pere), Tort i Roig, Pere o Pedro i altres.

Altres exposicions permanents i adreces : MACBA : Per veure el Fons Permanent de La Col.lecció, cal demanar hora al tel. 93. 412.08.10 Barcelona.

Web: www.macba.es (Col·lecció, lletra T, Tort Pere) .

SALA SOTERRÀNIA: carrer Torres i Bages, 38-40 Tel. 93.846.73.15.

Fax: 93.879.61.25 O8400 GRANOLLERS (Barcelona). Exposició permanent. Sala família Ramir Sans.

Per més informació i llibres: Universitat de Barcelona. Biblioteca. Library Catalog. Tort, Pere 1.916.

(Codi 0701059009).

Biblioteca de Catalunya dossier Tort.

Xarxa de Biblioteques de Catalunya www.terrassa.org.bct :

327

Codi secció LEI pintura llibre codi de barres núm. 1218218027 i altres, en préstec.

MACBA, Biblioteca Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Biblioteca Centre d’Art Santa Mónica de la Generalitat i Centre de Documentació Alexandre Cirici Pellicer, Arxiu Foix , Consolat del Brasil a Barcelona, Consolat d’Espanya de Sao Paulo o a la Editorial Emboscall de Vic. Alguns dels llibres que parlen de la seva obra es poden adquirir a la Editorial Emboscall de Vic, al Espaço Cultural Sergio Barcel.los de Sao Paulo (llibre codi CDD759.946 Br 1996 de Teixeira Leite) i altres a la Editora Martins, ambdues de Sao Paulo.

328

329

El 1996 va fer aquestes obres com homenatge als seus amics i companys els pintors Alfredo Ugarte, Ricardo Rubio i Gustavo Ubeda, tots espanyols

330

331

332

333

334

335

336

337

338

ABRIL 2012

339