Issuu on Google+

Què sabem sobre com ensenyar ciències? Un model socioconstructivista per orientar l’ensenyament de les ciències


Un repte: El repte del mètode aplicat per ensenyar és que els alumnes: Comprovin que allò que es fa a classe els ajuda a aprendre

I tinguin ganes de continuar aprenent

I que són capaços de respondre preguntes rellevants

Perquè vagin sentint el plaer que dóna ‘conèixer’


MODEL  COMPLEX     D’ÉSSER  VIU  

Superant  concepcions   descrip=ves  i   memorís=ques  sobre  què   és  fer  ciència?  

MODEL   CONSTRUCTIVISTA    SOCIAL  D’A-­‐E  

PENSAR  EL  PENSAMENT:    EL  PAPER  DE  LES    REPRESENTACIONS  


t  


t  


CONVERSA    28  de  gener  2010.AVUI  HA  VINGUT  

EN   MANEL   I   ENS   HA   DUT   PEIXOS   NOUS   PER   LA   PEIXERA.   HEM   APROFITAT   QUE   SAP   MOLTES   COSES   SOBRE   PEIXOS   I   D'ALTRES   ANIMALS   PER   FER-­‐LI   PREGUNTES.   PAU.-­‐  PER  QUÈ  HI  HA  PEIXOS  GRANS  I  PETITS?   MANEL.-­‐  IGUAL  QUE  HI  HA  GOSSOS  GRANS  I  DE  PETITS     PERQUÈ  SÓN  DE  DIFERENTS  RACES,  DINS  DELS  PEIXOS   TAMBÉ   HI   HA     RACES   MÉS   GRANS   QUE   D'ALTRES.   MANEL.-­‐  AQUEST  MÉS  GRAN  ÉS  UN  KOI  VE  DEL  JAPÓ  I   QUAN  ES  FA  GRAN  POT  MESURAR  R  FINS  A  50  CM,  EL   TARONJA  I  GROC  SÓN  CARPES.     EMMA.-­‐   NOSALTRES   ENS   EN   RECORDEM   DEL   NOM   DELS   PEIXOS   QUE   SE'NS   VAN   MORIR,   ES   DEIEN:   TELESCOPIS,  BOINES  VERMELLES,..   ARNAU.-­‐  ORANDES.  DANIEL.-­‐  ELS  PEIXOS  QUE  TENÍEM   S'HAN   MORT.   LAIA.-­‐   ELS   PEIXOS   DE   REIXAC   NO   S'HAN   MORT.   NADIA.-­‐  ELS  PEIXOS  QUE  S'ENGANXEN  AL  MOTOR  PER   LA  CUA  ES  MOREN.   ORIOL.-­‐  PER  QUÈ  ES  MOREN  ELS  PEIXOS?   MANEL.-­‐AQUESTA   PEIXERA   ES   COM   UNA   HABITACIÓ   QUE   SI   NO   ESTA   TOTA   ORDENADA   I   NETA   ELS   PEIXOS   NO   ES   TROBEN   A   GUST   I   ES   MOREN.   L'AIGUA   QUE   ESTA   ESTANCADA   LI   POSEN   MOLTS   PRODUCTES   PERQUÈ   LA   PUGUEM   BEURE   A   VEGADES   AQUESTS   PRODUCTES  NO  VAN  BÉ  PELS  PEIXOS.  

   t  


IGOR.-­‐   A   CASA   TINC   UNA   TORTUGA   QUE   ES   DIU   IGOR.   ALVARO.-­‐JO  TINC  UN  PEIX  QUE  ES  VA  MORIR.   MANEL.-­‐   I   PER   QUÈ   ES   VA   MORIR?   ALVARO.-­‐   NO   HO   SE.   MANEL.-­‐   ELS   PEIXOS   NECESSITEN   RESPIRAR   PER   PODER   VIURE   I   Q   VEGADES   L'AIGUA   NO   TÉ   BONES   CONDICIONS.   VOSALTRES   PODEU   ESTAR   MOLTA   ESTONA  SENSE  RESPIRAR?  ANEM  A  PROVAR-­‐HO.   ALVARO.-­‐   ELS   PEIXOS   ARANYA   POSEN   L'AIGUA   CALENTA.   MANEL.-­‐   ELS   PEIXOS   ARANYA   NECESSITEN   AIGUA   CALENTA  PER  VIURE.   MIREIA  .-­‐  LA  MEVA  TORTUGA  S'HA  MORT.   MANEL   .-­‐   LES   TORTUGUES   FAN   COM   ELS   OSSOS   A   L'HIVERN.   SABEU   QUE   FAN?   EMMA.-­‐   S'AMAGA   A   L'HIVERN   A   DINS   UNA   COVA   FINS   QUE   ARRIBA   L'ESTIU.   HUGO.-­‐  EL  MEU  GOS  S'HA  MORT.   MANEL.-­‐   HI   HA   UNA   MALALTIA   DE   GOSSOS   QUE   ES   DIU   “LISMANIOSIS”,   ÉS   UNA   MALALTIA   PARASITÀRIA   QUE   TÉ   LA   TRANSMET   UN   MOSQUIT   FEMELLA,   AQUEST   XUPA   LA   SANG   DEL   GOS   ,   A   LA   SALIVA   DEL   MOSQUIT   HI   HA   UN   PARÀSIT   QUE   LI   ENTRA   PEL   COS  ,ES  POSA  AL  COR,  FETGE...  I  NO  ES  POT  CURAR.   EMMA.-­‐   EL   MEU   PARE   TENIA   UN   GOS   QUE   ES   DEIA   “GRAN”  PERQUÈ  ERA  MOLT  GRAN.  

MANEL.-­‐   AIXÒ   QUE   HEM   FET   DE   DEIXAR   LA   BOSSA   AMB   ELS   PEIXOS   DINS   LA   PEIXERA   ES   PERQUÈ   S'ACOSTUMIN   A   LA   TEMPERATURA   DE   LA   PEIXERA,   ARA   JA   ESTAN   ACOSTUMATS   I     BUIDAREM   L'AIGUA   DE   LA   BOSSA   I   ELS   DEIXAREM  A  LA  PEIXERA   TERESA.-­‐   A   QUANTS   GRAUS   CREUS     QUE   HA   D'ESTAR    L'AIGUA  DE  LA  PEIXERA?   MANEL:ENTRE   21   I   22ºC   ÉS   SUFICIENT   JA   QUE   SÓN  PEIXOS  D'AIGUA  FREDA.   MANEL.-­‐   AH!   EL   KOI   ES   UNA   FEMELLA   I   ES   DIU   TOMASA.   DESPRÉS   DE   LA   VISITA   DEL   NOSTRE   EXPERT   EN   PEIXOS   L'ACOMIADEM   FINS     I   LI   DONEM   LES   GRÀCIES.    ADEU  MANEL  FINS  LA  PROPERA.    


CONVERSA    18  DE  GENER  2010AL  CAP    D'  UNA  SETMANA    D'INTRODUIR  ELS    12  PEIXOS  A     LA  PEIXERA    ,  I  MENTRES    S'ESTÀN  ADAPTANT    AL  SEU  NOU  HÀBITAT  ,  5    HAN  MORT  (  4   BOINES  VERMELLES  I  1  ORANDA).      ARA  CONTINUEN  VIUS:  3  0RANDES    I  4   TELESCOPIS.EN  VEURE  COM  VAN  MORINT  ENS  PREGUNTEM...   PER  QUÈ    CREIEU  QUE  S'HAN  MORT  ELS  PEIXOS?     EMMA:  S'ENGANXEN  AL  DEPURADOR  D'AIGUA  (M:EL  DEPURADOR  ELS  ARROSEGA  QUAN   MOREN  I  ELS  DEIXA  ARRACONATS)  DANI:  PERQUÈ  TENEN  MOLT  MENJAR  ÀUREA:PERQUÈ   ELS  VAM  COMPRAR  I  ES  MOREN  ÀLVARO:  NO  S'ACOSTUMEN  A  LA  PEIXERA  M:    FA    UNA   SETMANA  QUE  ELS  TENIM  A  LA  PEIXERA?  IGOR:  S'ENGANXEN  AL  FILTRE,  AL  DEPURADOR   CLARA  M:  NO  ,  S'AMAGUEN  IGOR:  HI  HA  MENJAR  DINTRE.  CLARA  V:  PERQUÈ  NO  TENEN   PROU  AIGUA  L'HAN  DE  TENIRFINS  A  DALT.  NOEMÍ:  HAN  DE  MENJAR  MÉS  MENJAR   AINHOA:  PENSO  EL  MATEIX  PAU:  MOREN  PERQUÈ  QUÈ  NO  S'ACOSTUMEN  A  LA   PEIXERA  .   Per  què  s'han  mort  els  peixos?    Condicions    Menjar:  Dani  Noemí  i  Ainoha    Nivell  d'H2O  Clara  V    Perill  que  suposa  la  Depuradora:  Emma  i  Igor    Adaptacions:  Aurea,  Alvaro,  Pau    Ho  nega:  Clara  M  


t  


¿Qué  entra  y  qué  sale  de  mi   cuerpo?

Energía

Información

Materia

Antes

¿Qué  hay  fuera  de   mi  cuerpo

Flujos DENTRO

FUERA   Escala:  macro/meso/micro  

Ecosistema   Organismo   Célula  

¿Cómo  era?

¿Cómo  pienso  que  soy  por   dentro?  ¿Cómo  soy  en  realidad?

¿Cómo  soy  por   fuera?

Interacción:  dentro/fuera Nutrición

Regulación:  orden/desorden

Ahora

¿Cómo  soy?

Dinamismo:  estabilidad/cambio Estructura ... Células Tejidos Órganos Sistemas Individuos ...

Funciones ¿Qué  ocurre  dentro  de  mi  cuerpo   para  que  entre  y  salga...?

Relación

cambios   Reproducción

Escala:  macro/meso/micro

¿Dónde  pasa? Después Grupo  Complex  Dep.  DDCC  UAB

¿Cómo  seré?


   V  Carbó,  T  Pigrau,  RM  Tarín     CESIRE-­‐  CDEC   Perspecova  Escolar     març  2010  


Model  construcovista  social  d’A  i  E   segons  Gordon  Wells,  Ontario  

1)  2)  3) 

•  •  •  •  •  • 

4) 

Crear  una  comunitat  a  l’aula  que  comparteixi  un  compromís  amb  l’interés,  la   col·∙laboració  i  un  esol  dialògic  de  construcció  de  significat.   Organitzant   el   currículum   en   funció   de   temes   amplis   per   a   la   indagació   que   esomuli  la  predisposició  a  dubtar,  fer  preguntes  i  col·∙laborar  amb  els  altres  en  la   construcció  de  coneixement,  sigui  pràcoc  o  teòric  per  donar  respostes  a  aquests.   Negociant  objecous  que:   Esomulin  als  alumnes  a  desenvolupar  els  seus  interessos  i  capacitats   Siguin  prou  oberts  com  per  infondre  la  consideració  de  possibilitats  alternaoves   Impliquin  a  tota  la  persona  –senoments,  interessos,  valors  personals  i  culturals,  a  més  de  la  cognició   Ofereixin  múloples  oportunitats  per  dominar  instruments  i  les  tecnologies  de  la  cultura  mitjançant  el  seu   ús  intencionat   Esomulin  el  treball  col·∙laboraou  en  grup  i  l’esforç  personal   Atorguin  el  mateix  valor  als  processos  meditats  i  als  productes  excel·∙lents  

Procurar  ocasions  per  a  que  els  alumnes   •  •  •  • 

Uolitzin  una  varietat  de  mameres  de  representar  com  a  instruments  par  aconseguit  una  major  comprensió   col·∙lecova  i  persdonal   Presenon  el  seu  treball  als  altres  i  en  rebin  respostes  críoques  i  construcoves   Reflexionin  sobre  el  que  han  après,  tant  a  nivell  individual  com  col·∙lecou.   Rebin  guia  i  ajut  en  la  ZDP  


La  representación,  el  mundo  en  mapas,   diagramas,  fórmulas,imágenes  y  terxtos     “...   En   la   medida   en   que   el   conocimiento   fue   localizado  en  la  mente,  la  uolidad  de  la  escritura   era   limitada;   la   escritura   sólo   podía   ser   vista   como   un   recordatorio,   no   como   representación.   Crear   representaciones   no   es   meramente   registrar   discursos   o   construir   mnemotécnicas;     es   construir   artefactos   visibles   con   cierto   grado   de   autonomía   de   su   autor   y   con   propiedades   especiales  para  controlar  su  interpretación.”   El  mundo  sobre  el  papel”  Olson  DR;  pag  222  


“  Todo  pensamiento  entranya   percepción,  expectaovas,   inferencias,  generalización,   descripción  y  juicio.  El  pensamiento   letrado  es  la  representación   consciente  y  la  manipulación   deliberada  de  estas  acovidades...”   “El  mundo  sobre  el  papel”  Olson  DR;  pag  222  


Con ensenyar ciències