Discurs de l'alcaldessa, Mercè Conesa, per l'11 de setembre

DIADA 11 SETEMBRE 2016 Diumenge, 11 de setembre a les 11 hores Lloc: plaça Barcelona

Autoritats, ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat, Molt bon dia a tothom.

Fa molts anys que celebrem a la plaça Barcelona l’acte central de la Diada Nacional de l’11 de setembre. Ho fem a l’ombra d’aquests plataners centenaris i tenint com a teló de fons un conjunt de cases antigues que configuren un dels racons més bonics de Sant Cugat.

Precisament per això ens agrada commemorar l’Onze de Setembre a la plaça Barcelona.

Perquè la Diada Nacional de Catalunya és una manera de recordar els nostres orígens i la nostra identitat com a país. Una identitat pròpia, singular. ...

Avui vivim un període històric de canvi. Un moment que marcarà decisivament el nostre futur com a societat.

Catalunya serà només el que els catalans i les catalanes vulguin ser. Crec que és una opinió plenament compartida per la gran majoria de catalans i catalanes.

Per això hem de reivindicar el nostre Dret a Decidir. Amb la mà estesa, però el front ferm.

Davant les polítiques del NO (NO a l’estatut, NO al dret a decidir, NO a cap tipus de referèndum vinculant) hem de ser perseverants a l’hora de fer sentir la nostra veu, també a Europa i a la resta del món.

Una de les màximes figures de la nostra cultura, el mallorquí Ramon Llull, de qui enguany per cert commemorem el setè centenari de la seva mort, va escriure: “La paraula és l’arma més poderosa”. Totalment d’acord. I crec que reivindicar els nostres drets amb el poder pacífic de la paraula identifica positivament el nostre tarannà com a poble.

Els catalans i les catalanes ens estem carregant de paraules i de raons per reclamar el nostre Dret a Decidir. Ens carreguem de raons... i no de contra-raons, com fan alguns altres. Avui tenim un Estat que confabula política i judicialment contra la llibertat d’expressió de Catalunya. Tots tenim al cap el cas Fernández-Díaz. Aquella conversa que hem escoltat és una vergonya que mostra la

poca qualitat democràtica de l’estat espanyol.

Si visquéssim en un país normal aquest ministre ja hagués dimitit, però sembla que aquests fets gravíssims aquí no siguin del tot anormals...

Aquesta guerra bruta no podrà aturar la nostra tossuda voluntat de decidir lliurement el que volem ser. No tenim por perquè hem demostrat ser una societat unida en les nostres reivindicacions.

Les massives manifestacions dels anys anteriors són la prova més evident d’aquesta unitat popular.

Exercim, doncs, sense por el nostre Dret a Decidir. Per fer-ho hem de donar el màxim valor a la realitat democràtica sorgida de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, d’on emana la sobirania del poble. Avui al Parlament hi ha una majoria a favor de la independència.

Aquesta opció política, per tant, és la majoritària. És un fet objectiu i contrastat. ¿Per què, doncs, no decidir tots junts mitjançant un referèndum vinculant si Catalunya vol tirar endavant o no el projecte independentista?

Crec, també, que els partidaris de la independència hem de seguir treballant per explicar millor els beneficis d’autogovernar-nos.

En aquest debat som molts a favor, però encara hem de convèncer molta gent.

Si avui tinguéssim un Estat propi podríem atendre les situacions de vulnerabilitat i pobresa energètica enlloc de tenir una llei suspesa; si avui tinguéssim un Estat propi tindríem una xarxa de rodalies que enxarxés el territori enlloc d’una vergonya de trens; tindríem un aeroport i unes infraestructures que ens connectin amb el món; podríem atendre millor la nostra gent gran, els nostres infants i dedicar l’enorme dèficit fiscal a més atenció social.

La independència ens permetria posar les bases per fer entre tots un país nou. És una grandíssima oportunitat social i un projecte il·lusionador.

En aquest sentit, vull recordar les paraules d’una persona que avui enyorem molt. Em refereixo a la Muriel Casals, que va ser un exemple de lluita democràtica a favor de la nostra sobirania com a poble. La Muriel va dir “Treballar pel futur sobirà, treballar per la independència del nostre país ens fa molt feliços esperant un futur millor i vivint un present exaltant”.

Ella representava de la millor manera aquesta Revolta dels somriures que avui està vivint Catalunya. Un país que, com deia la Muriel, té en la seva gent la capacitat de fer realitat els seus anhels: “No som aquí per buscar un somni: nosaltres som el somni”.

No podem fallar.

Visca Sant Cugat!

Visca Catalunya!