Acta Moció TTIP Rubí, grup municipal ICV-EUiA

Cinquè.- L’Ajuntament de Rubí es compromet a promoure activitats per donar a conèixer la campanya del BDS , denunciar la situació en que viu la població palestina i promoure els Drets Humans, la justícia universal i la construcció de la pau.

Sisè- Comunicar els anteriors acords al Govern de l’Estat espanyol, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a l’ambaixada d’Israel, a l’ambaixada de Palestina i als promotors de la campanya BDS a Catalunya.

Intervencions: Senyor Hinojosa: “Gràcies, bé, ara ho estàvem comentant amb el grup municipal i per tal de fer el Ple una mica més prim, retirem aquesta moció. Donat que no respon a un tema que sigui de màxima urgència i ens reservem el dret de tornar-la a presentar, evidentment”.

Aquesta moció es retira de l’ordre del dia.

23. MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDSESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA), DE REBUIG A L’ACORD COMERCIAL D’ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ (TTIP) ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS (EXP. 000106/2014-ALCALDIA) Atès que l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), va molt més allà del comerç ja que l'acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

Especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

Atès la falta de transparència que està caracteritzat les negociacions del TTIP, és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s'està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu que exerceixen un paper important en les relacions comercials d'Europa, ja que pot vetar els acords comercials (com va fer amb l'Acord Comercial Antifalsificación, ACTA), només se'ls permet l'accés limitat als textos de negociació.

Atès que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversora-estat que permetria als inversors estrangers eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals d'arbitratge.

Es tracte d'un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d'arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d'un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de 92 / 107

milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l'Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d'hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.

Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una àmplia varietat de sectors, es veuria encara més afectades per l'establiment d'un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d'empreses, tindran l'oportunitat “d’analitzar" prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s'engeguin.

Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L'agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d'avançar en major protecció dels drets laborals.

Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l'aplicació de conceptes com el "reconeixement mutu" dels estàndards i altres estratègies, poden tenir indirectament el mateix efecte, encara que sense canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del "reconeixement mutu", les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l'altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la pràctica, s'anul·laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaria un dúmping desregulador sense precedents.

Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d'interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua, o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics, que tindrà un impacte molt negatiu a les polítiques desenvolupades a l’àmbit local.

Atès que la protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

Atès que les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de Lliure Comerç Canadà-UE (ZETA) ja van en aquesta línea, el TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de 93 / 107

l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Atès que la firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrera que afectaria directament a matèries tant sensible, com la salut, el medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis que presta el món local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a les institucions públiques.

Per tot això, es proposa al ple l’adopció dels següents acords: Primer.- Declarar el Municipi de Rubí com a Municipi insubmís i oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.

Segon.- Sol·licitar del Ministeri d'Administracions Públiques del Govern de la Nació el seu suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils.

Tercer.- Sol·licitar del Ministeri d'Economia la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars, amb la finalitat d'aconseguir: ● que mecanismes com el ISDS no siguin inclosos en aquest ni cap altre tractat. ● defensar l'actual política reguladora de la UE i dels seus Estats de manera que no es perdin competències en matèries de legislació social, protecció al consumidor i medi ambient. ● que el tractat no es limiti a objectius merament econòmics, i que se li doni la mateixa importància i siguin tractats d'igual forma en l'acord, els objectius socials i els ambientals. ● que s'acabi l'actual falta de transparència de les negociacions, es faci pública tota la informació i s'obri un debat públic en la UE i els seus respectius parlaments nacionals. ● que els serveis públics i la propietat intel·lectual siguin exclosos de l'acord.

Quart.- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.

Intervencions: Senyor Hinojosa: “Aquesta no la retirem perquè aquesta sí que està de plena actualitat. Si no m’interrompeu, seré breu. Jo crec que el primer de tot, el que caldria, encara que jo suposo que tots hem 94 / 107

anat seguint una mica per la premsa, les noticies que han anat sortint, però explicar exactament de què es tracta. És un acord comercial que estan negociant, tot s’ha de dir, amb una bona dosi de secretisme i d’opacitat entre la Unió Europea i els Estats Units de Nord Amèrica, per, diuen, liberalitzar el comerç entre tots dos països. Una idea que en principi podria estar bé i en la que jo crec que podríem estar d’acord tots, però en la pràctica no és això. En la pràctica és un acord de comerç però de lliure no en té res perquè el que ve a dir (tal com estan ara les negociacions) és que els estats, les nacions es sotmeten a la voluntat de les grans multinacionals que són les que estan de veritat promovent aquest acord. Només un exemple: la legislació que hi ha als Estats Units amb el tema dels transgènics no té res a veure amb la que la majoria dels estats europeus tenim sobre aquesta matèria. Si s’aprova l’acord aquest, el que voldrà dir és que la legislació que ha de valdre per sobre de les demés és la que sigui més beneficiosa a les empreses, i si un govern promou una legislació que vagi en contra d’aquesta premissa serà sancionat com li ha passat per exemple a Austràlia, com li ha passat al Canadà, com li ha passat a d’altres països que tenen un acord d’aquest tipus i el seu Parlament ha aprovat una llei que anava en contra dels privilegis d’aquestes multinacionals. I aquest tribunal, que és una de les coses que regula aquest acord, un tribunal d’arbitratge que tot el que es surti de la lletra d’aquest acord, el sanciona i sanciona els països a pagar indemnitzacions multimilionàries.

Com us deia, és un acord que, l’altre dia vam tenir a Rubí la presència d’un Eurodiputat que està treballant en la Comissió que toca aquests temes, hi havia un membre de la Unió de Pagesos de Rubí (encara tenim pagesos a Rubí), i posava l’exemple: tu no pots lluitar quan no tens les mateixes armes. Un acord d’aquest tipus, el que suposaria pels pocs pagesos que sobreviuen aquí a Rubí, pel seu volum de producció fan un comerç més de proximitat, però pel sector de la pagesia i de la ramaderia a Catalunya suposaria la mort, perquè no podrien competir amb igualtat d’oportunitats contra aquests grans monstres.

Jo, no em vull estendre gaire més però en definitiva el que proposem que s’aprovi per part del nostre Ajuntament és el que diu en els punts d’acord: declarar la ciutat de Rubí com municipi insubmís i oposat a aquest tractat defensant els serveis públics perquè també té una repercussió directa en la legislació que tinguin els països davant de la defensa dels serveis públics i de la gestió dels serveis públics i demanar als ministeris corresponents que representen a l’Estat Espanyol que també s’oposin a aquests mecanismes. Res més”.

Senyor Rabadán: “Sí, una cosa molt breu. Aquesta moció podria semblar d’un abast massa llunyà del marc municipal de Rubí i nosaltres pensem que s’equivoquen aquells que ho suposin. L’acord comercial que es negocia i que ha sintetitzat el company Francesc Hinojosa, gairebé clandestinament, s’està negociant clandestinament, gens de llum i taquígrafs, entre els Estats Units i la Unió Europea, afectarà sens dubte en un termini més llarg o més immediat a la lògica del que han estat els estats del benestar sorgits després de la II Guerra Mundial, i desenvolupats sobretot als països europeus, especialment els nòrdics. Es qüestionarà amb aquest acord la lògica de la intervenció pública (amb majúscules) i també òbviament dels serveis públics per potenciar allò que pugui generar negoci i benefici empresarial doncs acabarà privatitzat. Per això, tot i que es pugui parlar d’una moció preventiva, perquè ho és, perquè aquest acord de moment no s’ha concretat, el nostre grup votarà favorablement com

95 / 107

a posicionament de defensa del municipalisme i el manteniment dels serveis públics municipals”.

Senyora Tubau: “Sí, breument per afegir una cosa més al que ja han dit els companys que m’han precedit. A més a més, no només farà això que ara deia el company Vicenç Rabadán, sinó que a més a més aquelles empreses que creguin que, per exemple que vulguin venir a invertir a Rubí, vulguin posar una empresa en un polígon industrial de Rubí i creguin que la qualificació urbana, per exemple, que segons el nostre POUM (que algun dia aprovarem) si creuen que és més restrictiva que la que poden tenir a altres llocs, poden demanar una impugnació d’aquest Pla General i per tant, al final acabarem en mans de les necessitats i capricis il·legítims (crec jo) de les grans multinacionals que es mouran per Europa i per Amèrica (per Amèrica ja s’ho faran, diguéssim) però Europa és la que ens toca a nosaltres, segons els seus interessos, les seves voluntats volubles que al final són allà on puguin treure més diners. Per tant, sí que toca directament a Rubí perquè ens podria venir algú aquí il·luminat a impugnar-nos no sé quina normativa perquè creu que li genera pocs beneficis o poques oportunitats de negoci. Per tant evidentment, votarem també que sí a aquesta moció”.

Senyor Puig: “Bona tarda de nou. Bé, creiem que efectivament depèn de com s’acabi configurant aquest acord, pot tenir moltes ombres i per tant nosaltres hi estaríem totalment en contra, sempre i quan els estàndards de qualitat, en tots els sentits europeus no es vegin rebaixats, però també és veritat que té algunes llums i que de fet estan fent ara un cert catastrofisme, un cert alarmisme sobre una qüestió que encara no sabem en absolut com anirà. S’està negociant, ha de passar molts filtres abans de que això s’apliqui tal i com vostès ho estan explicant i per tant no sabem en absolut si aquest serà el redactat final, per tant: que té uns perills? Certament. En cas que això acabi sent així, nosaltres seriem els primers en oposarnos-hi frontalment, però també és possible que això fruit d’una negociació, que sí que és cert que no és transparent i això és criticable i molt, i aquest és un dels grans problemes de la Unió Europea, i això ho podem compartir. Però que si aquest acord acaba passant, perquè a més ha de passar pel sedàs del Parlament Europeu, ha de passar pel sedàs dels parlaments nacionals. Si això s’acaba establint d’una certa manera que pugui limitar tots aquests efectes negatius, doncs sí que és veritat que pot ser un impuls a l’economia europea que tampoc està per llençar coets, per tant abans de fer aquesta votació des del desconeixement del que serà l’acord final, creiem que és una mica extrem i per tant nosaltres optarem per l’abstenció i a l’espera del que pugui succeir i sí que és veritat i avui no n’hem parlat en aquest Ple, tenim un problema afegit a Catalunya i és que a nosaltres no ens defensa ningú, el nostre model. Perquè vostès feien referència als Ministeris, a nosaltres no ens defensa ningú, per tant aquest és un problema afegit, per tant si l’acord acaba sent negatiu doblement també perquè afecta el model econòmic i el teixit econòmic català o agrícola, etc. doncs també hi estarem en contra frontalment, per tant de moment avui, ens abstenim”.

Senyora Querol:

96 / 107

“Bé, és obvi que si aquest acord realment, finalment arriba i tot plegat ens pot afectar Rubí, també és cert que tots, absolutament tots el que estem representats en aquest Ple de formacions polítiques que estem representats en aquest Ple, tots tenim representants al Parlament de Catalunya i més enllà, i per tant és allà on pertoca parlar d’aquests temes. És curiós que fa una estona, un grup municipal ha marxat de la sala per no votar sobre un tema que sí que afecta directament als rubinencs i que sí que en tenim competències, i ara estem debatent sobre un tractat que en aquests moments ningú sabem que diu, que dirà, que ha de passar una quantitat de filtres que els parlamentaris europeus, els països i tothom hi posarà pros i contres. Però bé, en qualsevol cas com que és un tema de política-ficció, aquí a l’Ajuntament de Rubí, senyor secretari, aquest grup té dubtes, voldria no ser-hi, però com que hi és suposo que el que ha de fer és abstenir-se. Gràcies”.

Senyor Buscallà: “Sí, gràcies. Si bé és cert com estaven comentant fa un moment que això està en una fase d’una comissió que està no solament estudiant-ho sinó treballant i efectivament amb molt secretisme, tot i que al final amb l’impacte que tindrà això, i és veritat, com deia el senyor Puig, això ha de passar pel Consell Europeu que ho ha d’aprovar per un 65% percentualment de la població, al Parlament Europeu, als parlaments de cada Estat. Bé i precisament per això, potser és una moció que podríem discutir una mica més endavant.

També és cert que l’impacte (com estàveu comentant i sumant-me una miqueta), que té això econòmicament és brutal, i per un país com el nostre amb la situació en la què es troba, el teixit empresarial que per les característiques que té, que moltes vegades n’hem parlat, que és un país format bàsicament, industrialment per PIMES, que a més a més està en una situació legislativa que pràcticament no és que afavoreixi de la forma que afavoreix aquest tractat, aquesta llibertat extrema en qüestions econòmiques, doncs bé suposo que sí que també forma part de les nostres obligacions de vegades anticipar-nos i veure quan una cosa realment no va pel bon camí i per tant, doncs endavant i encara que potser ho podríem comentar molt més endavant, no com el tema dels jueus que potser sí que de qui un mes les coses...que ja sé que potser tocava i aquesta ja veurem, però vaja, endavant i nosaltres votarem afirmativament”.

La votació dóna el resultat següent: -

Vots a favor: (8-PSC), (3-ICV-EUiA), (2-ERC) i (2-ACR).

Vots en contra: 0.

Abstencions: (6-PP) i (4-CIU).

La moció s’aprova per majoria absoluta.

24. MOCIÓ DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA) I DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC), PER A LA URGENT MILLORA DE LES URGÈNCIES DEL PARC TAULÍ I PER A LA RECUPERACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS SANITÀRIES PÚBLIQUES AL VALLÈS OCCIDENTAL (EXP. 000107/2014-ALCALDIA)

97 / 107