Mites al cel

EDICIONES EKARÉ

Tanuca Palomar

•

Samuel Castaño

EDICIONES EKARÉ

Ta nuca Pa lom a r

Sa muel Ca s t a ño

Traducció: Mar ta Gil Santacana

Ed iciones E k a ré

Q

uan som a la ciutat no és gens fàcil veure les estrelles, però al camp, a la muntanya i al mar, lluny de la il·luminació de les ciutats, se’n poden veure moltes, moltíssimes, i formen dibuixos al cel.

Com que en l’antiguitat no hi havia llums artificials, la gent sempre podia contemplar els estels. Observaven com es movien al llarg de la nit, i com apareixien i desapareixien amb el pas de les estacions. Els estels els orientaven en els seus viatges i, a més, eren una mena de senyal que els recordava quines feines calia fer en cada estació de l’any.

Les figures que formen les estrelles més brillants s’anomenen cons­ tel·lacions. Cada poble ha reconegut en les seves constel·lacions éssers i objectes de la seva pròpia cultura. Als antics grecs, aquestes figures els recordaven els personatges dels seus mites i llegendes. Per això els van posar aquests mateixos noms i van començar a explicar per què apareixien així, brillant al firmament.

Totes aquestes constel·lacions, igual que el Sol, la Terra i la Lluna, formen part d’una galàxia que s’anomena VIA LÀCTIA. Una galàxia és un enorme conjunt d’estrelles, planetes, satèl·lits, pols còsmica, ga­ sos i matèria fosca. A l’univers, hi ha moltíssimes galàxies, totes elles en moviment i amb formes diverses. La nostra té forma d’espiral, però quan mirem el cel nocturn només en veiem una part i sembla ben bé un camí de llum.

7

La VIA LÀCTIA sembla un llarg camí de polsim lluminós i es pot contemplar des de qualsevol punt de la Terra.

8

VIA LÀCTIA en llatí significa ‘camí de llet’.

VIA LÀCTIA ZEUS, EL REI DELS DÉUS , estava casat amb la deessa Hera i va tenir

amb ella diversos fills. Però també s’havia enamorat d’altres deesses i dones boniques i havia tingut fills amb elles. Un d’aquests va ser Hèra­ cles, heroi famós per la seva força.

Quan Hèracles va néixer, Hermes, el missatger dels déus, se’l va endur. I aprofitant que la deessa Hera estava adormida, l’hi va posar al pit perquè l’alletés i així esdevingués immortal. El nadó, que era molt golafre, va xuclar amb tanta força que Hera es va despertar espantada.

Se’l va enretirar del pit bruscament i, del mugró, en va sortir un raig de llet que va esquitxar el firmament i va formar un arc de gotes blanquino­ ses. Així va aparèixer la VIA LÀCTIA i des d’aleshores aquesta reguera d’estrelles adorna el cel nocturn.

9

ORIÓ

Per sota d’ORIÓ, a l’esquerra, hi ha una estrella molt brillant: Sírius.

Forma part de la constel·lació del CA MAJOR . És el gos que acompanyava ORIÓ en les seves caceres.

CA MAJOR

Sírius

Al centre d’aquesta constel·lació, hi destaquen tres estrelles equidistants que formen una línia: el Cinturó d’Orió.

ORIÓ I LES PLÈIADES ORIÓ ER A UN CAÇADOR gegantí, molt corpulent. Sempre anava

10

amunt i avall per la muntanya amb la seva massa alçada i tenia molt bon olfacte...

Un dia va veure al lluny unes criatures que corrien alegrement i les va començar a perseguir. Eren set germanes que vivien al bosc.

En adonar-se que Orió les perseguia, elles van fugir espantades muntanya amunt, corrent cada vegada més de pressa, ja que eren molt àgils. Però Orió feia unes gambades de gegant i ja estava a punt d’atra­ par-les...

Llavors, totes elles van aixecar la veu i van suplicar a l’uníson: —Ajudeu-nos, déus!

I en aquell mateix instant es van convertir en coloms i van poder fugir volant juntes pel cel. Els déus, a més, les van transformar en estrelles: son les Plèiades , que en grec significa ‘coloms’.

Plèiades

Per damunt d’ORIÓ hi ha les Plèiades. Es reconeixen perquè són set estrelles que estan molt juntes, encara que una d’aquestes gairebé no es veu.

11

12

VIA LÀCTIA

ESCORPIÓ

Quan ESCORPIÓ apareix al cel, no busquis ORIÓ, perquè és a l’altre extrem del firmament, intentant fugir-ne.

La constel·lació d’ ESCORPIÓ és molt fàcil de distingir. El seu cos s’arqueja creuant la VIA LÀCTIA , estén les seves pinces a un costat i l’altre del cap i aixeca amenaçador la seva cua caragolada.

ESCORPIÓ ÀRTEMIS ERA UNA DEESSA poderosíssima: la deessa dels boscos i

dels animals salvatges. També era una excel·lent caçadora, però a tots els cadells els protegia amb tendresa.

Orió es va trobar amb ella a l’illa de Quios i va desitjar abraçar-la per fer-la seva. Però Àrtemis no volia que ningú la toqués ni perdre la seva llibertat. Per això, quan Orió la va agafar pel vestit, es va enfurismar tant que va partir en dos un turó i, d’allà, en va sortir un escorpí tan enorme com Orió. Ell va intentar allunyar-se’n, però el monstruós animal el va atrapar i el va picar amb el fibló verinós de la cua: la picada va ser mortal.

13

14

Polaris

OSSA MAJOR

L’estrella de l’extrem de la cua de l’OSSA MENOR és molt coneguda perquè sempre assenyala el pol nord: és la nostra estrella polar.

OSSA MENOR

Les estrelles de darrere de l’OSSA MAJOR i de la seva cua formen una mena de carro.

OSSA MAJOR I OSSA MENOR CAL·LISTO ER A UNA JOVE molt, molt bella. El seu nom en grec

significa ‘bellíssima’. Era tan bonica que Zeus, el rei dels déus, es va enamorar d’ella. La visitava una vegada rere una altra al bosc, i es pas­ sava tota la tarda i la nit fent-li petons. A Zeus li encantava la pell de Cal·listo, tan suau i sedosa...

Però la dona de Zeus, Hera, era molt gelosa, terrible quan s’enfadava, i encara més terrible quan es venjava d’algú, fos qui fos: no tenia com­ passió de ningú.

Per això Zeus, perquè la seva dona no descobrís que Cal·listo era la seva enamorada, va convertir aquesta jove en una ossa preciosa. I el fill que els havia nascut al bosc el va convertir en un cadellet d’os que s’assemblava a ella, ja que també tenia un pelatge molt suau i brillant...

Zeus va decidir posar al cel la constel·lació de Cal·listo i d’aquell cadellet d’os que van tenir junts. Se’ls coneix com OSSA MAJOR i OSSA MENOR .

15

Als antics grecs, les figures de les constel·lacions els recordaven els personatges dels seus mites i llegendes; la bella Cal·listo transformada en OSSA MAJOR , ORIÓ perseguint les Plèiades, l’origen de la VIA LÀCTIA , el naixement de PEGÀS, entre altres històries captivadores que s’han repetit, nit rere nit, durant milers d’anys...

Una lluminosa compilació, magníficament il·lustrada, per a aquells a qui els agradi explicar històries sota el cel estrellat.