Salutacions

Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde de Tarragona

A mitjants del segle II dC un retòric grec, Eli Aristides, va escriure un discurs titulat Elogi de Roma. En un principi havia estat pensat per a glori car el regnat de l’emperador Adrià, però també va servir per al seu successor, Antoní Pius. En el text l’autor diu coses com: «... en el port del Tíber con ueix de cada terra i de cada mar el que generen les estacions i produeixen les diferents regions, rius, llacs i les arts dels grecs i dels bàrbars. Si algú vol observar totes aquestes coses, ha d’anar a veure-les arreu del món conegut o venir a aquesta ciutat [Roma], ja que tot el que neix i es produeix en cada poble és impossible que no es trobi sempre aquí i en abundància».

En un altre fragment llegim: «En tots, l’Imperi romà surt triomfant, perquè és el més gran, és on els governants governen més bé i on els súbdits més pro t obtenen gràcies a la possibilitat d’accedir a la ciutadania romana [...]. L’Imperi romà és el millor i l’únic marc polític possible per a l’Hèl·lade, ja que ha pres el relleu de la seva civilització i l’ha portat a límits insospitats». I nalment: «I ni el mar ni tota la terra que s’hi interposi impedeixen obtenir la ciutadania, i aquí no hi ha distinció entre Àsia i Europa. Tot està obert per a tothom».

«Prosperitat, bon govern i ciutadania». Podria ser un discurs valent i de futur per als temps actuals. Aquesta és una de les raons per les quals ens fascina el coneixement de la història; ens dona eines per a entendre millor el nostre present i ens fa re exionar sobre nosaltres mateixos. Us convido a gaudir de la nostra ciutat, hereva del passat clàssic i apassionada per la història. Benvinguts al festival Tarraco Viva. Benvinguts a Tarragona.

Begoña Floria

Tinenta d’alcalde de Festes, Patrimoni i Plans de Mobilitat i Accessibilitat

Quan el visitant arriba a l’esplanada de l’Acròpolis d’Atenes, de sobte es troba davant del temple més conegut del món antic: el Partenó. Fet construir per Pèricles a mitjan segle V aC, fou molt criticat pels seus rivals polítics a causa del seu elevat cost. Només l’estàtua d’Atenea, feta d’or i ivori, valia tant com la construcció d’una ota de dos-cents trirrems! Tucídides, un dels seus rivals, l’advertí que aquella magna obra li costaria les eleccions i l’exili. Finalment, però, Pèricles se sortí amb la seva i fou Tucídides el perdedor i l’exiliat.

Des de l’Acròpolis es té una magní ca vista d’Atenes. A prop es troben les restes de la gran biblioteca o les impressionants columnes del temple de Zeus Olímpic, obres d’un altre gran constructor de la capital de Grècia, l’emperador Adrià. Aquest emperador fou un governant que estimà la literatura, l’art i la loso a. Incansable viatger per tots els con ns del seu imperi, tingué, però, especial predilecció per Grècia, a la qual dedicà gran part dels seus esforços constructors: carreteres, ponts, temples, teatres, odèons, biblioteques i moltes més edi cacions.

Tant Pèricles com Adrià van saber de la importància de les inversions culturals i el seu llegat és tan gran que ha bastit una part important de tota la cultura del món occidental. No crec que hi hagi hagut mai una política cultural tan ben pensada i amb tan bons resultats. Per a descobrir-ho us convido a gaudir del festival Tarraco Viva. Aprendrem i re exionarem sobre cultura, història, art, bellesa; coses, totes elles, que ens calen en aquests temps tan canviants i, d’altra banda, interessants.