Sitges Carnaval 2019 rev

2

ARN C S

E

S I TG

SU MA RI

SALUTACIONS AVAL 20

19

4 REGIDORA DE CULTURA, TRADICIONS I FESTES 6 PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE CARNAVAL 8 EL RETIRO 10 CASINO PRADO

ARTICLES 12 CRONISTA OFICIAL DE LA VILA 14 JORDI CUBILLOS 16 GRUP INDEPENDENT 18 CLUB NATACIÓ SITGES I CASES NOVES

@SitgesCarnavalOficial @CarnestoltesSitges @ReinadelCarnavaldeSitges

PROTAGONISTES 20 CARNESTOLTES

@sitges_carnaval @SMCarnestoltes

22 LA REINA DEL CARNAVAL

@SitgesO @SMCarnestoltes

#CarnavalSitges19 COMISSIÓ DE CARNAVAL

EDITA

Ramon Artigas Sales Oona Sales Montobbio Marta Artigas Masdeu Marta Sanahuja Marcel Sentís Mirabent David Garcia Joan Mas Francesc Rossell Francesc Figueres Isaac Bielsa Sandra Rubí Ouilia Blanco

Ajuntament de Sitges

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS

Sergi Molina i Jaime

DISSENY PROGRAMA Vertigo Barcelona

IMPRIMEIX

CONVERSES 24 L’EVOLUCIÓ DEL CARNESTOLTES I DE LA REINA 26 DEFENSANT LA TELEVISIÓ PER CARNAVAL

PROGRAMA D’ACTES 28 AGENDA 36 PLÀNOL DELS RECORREGUTS

Editorial MIC

38 CURSA DE LLITS

D.L. B 4775-2019

40 LA QUARESMA 3

LA REVOLUCIÓ DE L’ESSÈNCIA El Carnaval de Sitges ha experimentat en els darrers tres anys una autèntica transformació que ha estat del tot necessària per reconduir i redreçar una de les festes més estimades per les sitgetanes i els sitgetans. Fent equilibris entre el mandat de la disbauxa i l’imperatiu de la seguretat, hem aconseguit que la celebració es reinventi a ella mateixa, superant els marcs que l’havien anat encotillant. D’ençà que l’arribada de la democràcia tornés la festa al poble amb tot el seu esplendor durant la dècada dels vuitanta, el Carnaval ha viscut un important canvi de model que l’ha renovat potenciant l’essencial i aportant aire fresc.

Podria dir que res tornarà a ser com abans, però faltaria a la veritat. Potser millor afirmar que tot ha tornat al seu lloc, però millorat. Ha estat, gràcies, al trasllat de les rues i altres activitats al Passeig, el plató ideal i natural per al carnaval sitgetà, amb un itinerari que posa punt i final a les polèmiques habituals del cap que es menja la cua o als nervis d’organitzadors i participants, i el tedi del públic davant d’unes colles que no avancen al ritme adequat.

Gaudim, per fi, d’unes rues properes als espectadors, que és dir molt en temps convulsos en què la seguretat podria condicionar la celebració. Ben al contrari, el 2017 es van començar a suprimir les tanques més elevades i ara tan sols n’hi ha de baixes, amb punts de pas per creuar de banda a banda que faciliten la mobilitat i que ha permès que la circulació pel centre de la vila no es vegi afectada.

Els canvis han passat, també i han de continuar, per fer prevaler la qualitat, la originalitat i recuperar encara més la sàtira. Sota aquests criteris s’ha reduït el nombre de carrosses, passant del mig centenar a les 44. Alhora, el fardo ha començat a guanyar protagonisme.

Gaudim, així, d’una festa on conviuen i es donen la mà la disfressa més anàrquica i sense complexes amb la ploma que busca l’admiració de tothom.

4

...una setmana on la sàtira, la rauxa i la transgressió tenen tot el protagonisme

Cada Dijous Gras, Sa Majestat Carnestoltes assalta la Casa Gran amb una ordre clara: inundar de disbauxa i rauxa el poble sense restriccions fins que el seu cos aguanti. Seguint aquesta premissa, s’ha anat farcint el programa d’activitats, de manera que es respira Carnaval qualsevol dels set dies i ho fa, a més, en un horari més diürn, fet que el fa més participatiu i més proper.

En tots aquests canvis han estat clau en Carles Garcia i en Ramon Artigas, darrers presidents de la Comissió del Carnaval que han assumit una de les responsabilitats més grans que hi ha en l’organització de les celebracions del nostre poble. A tots dos els vull adreçar el meu més sincer agraïment i felicitació, així com a la resta de persones, entitats i col·lectius que contribueixen a fer d’aquesta celebració un dels principals referents de Sitges davant del món. Tots ells fan possible un miracle que, al meu parer, ha de mantenir i potenciar l’encant que el caracteritza i no oblidar-nos del que significa el Carnaval, una setmana en la que la sàtira, la rauxa i la transgressió tenen tot el protagonisme.

Gaudim la festa amb civisme!

Rosa Tubau Llorià

Regidora de Cultura, Tradicions i Festes

5

6

“CANVIII DEEEEE...” ...un dels canvis més rellevants del carnaval és que la festa dura 7 dies...

I és que si volem que la festa no s’acabi consumint per si sola, cal obrir-se al canvi i fer que aquesta evolucioni per trobar noves fites que permetin tenir un carnaval diferent a la gran majoria de carnavals que trobem dins la geografia del nostre país. Potser sí que hi va haver un dia en què el carnaval de Sitges estava considerat un dels 10 millors del món, però hi ha algú que a dia d’avui pugui confirmar-ho fefaentment?

Doncs ja hi tornem a ser... hola a tots aquells que un any més agafeu aquest programa i en llegiu els seus continguts. I hola també als que no ho teniu com a tradició o costum però que, casualment, aquest any per una raó o per una altre us a caigut a les mans i n’esteu dedicant uns instants a fer-ho.

De ben segur que serà un carnaval diferent al de l’any vinent, doncs com qui canvia de lloro pel quinto l’any que ve també hi haurà canvi tant de presidència com de l’equip d’ajuda, als quals vull agrair el seu esforç i dedicació, moltes gràcies a tots i a totes, especialment a la Marta A., Oona S., Marta S., Adaia M., Marcel S., i Oriol B..

En resum, hola a tothom, i benvinguts i benvingudes un any més al Carnaval de Sitges!

Segurament, l’evolució i canvi seguirà endavant amb la nova presidència i comissió. Com a desig deixo l’esperança que algun dia canviï també el funcionament intern de l’organització, fet que ajudaria moltíssim a fer una festa completa, però això són peres d’un altre perer... ara toca centrar-nos en el que interessa, que és passar-ho bé, fer gresca, xerinola, barrila, tabola, cantar, ballar i riure, sobretot riure i fer riure.

Un carnaval que esperem que sigui d’allò més emocionant i divertit, un carnaval diferent!

He dit diferent?

Sí, sembla que sí que ho dit, però diferent en què?

Doncs en moltes coses, perquè si alguna cosa té el carnaval, encara que molta gent s’encaparra en dir que no, és que ha canviat moltíssim des dels seus orígens, si més no, des de que un servidor té ús de raó. Algunes coses per millorar i d’altres diguem-ne queeee... que!

Bé, potser un dels canvis més rellevants del carnaval d’enguany, que ja l’any passat vàrem intentar establir i que ara volem consolidar, és que la festa dura 7 dies; de dijous gras a dimecres de cendra. Sí, sí, he dit set, no dos... i tots els dies els vilatans i vilatanes han de poder gaudir del carnaval des de perspectives ben diverses.

Una abraçada i ....

Bon carnaval a TOTHOM! A good carnival for EVERYONE!

Ramon Artigas i Sales

President de la Comissió de Carnaval

7

SALUTACIÓ RETIRISTA I CARNAVALERA Des d’aquestes línies que ens ofereix la Comissió Municipal de Carnaval, El Retiro us vol saludar en aquest Carnaval 2019, felicitar-vos i animar-vos a que participeu en totes les activitats que s’organitzen i que fan que aquesta festa sigui una de les més celebrades dels Països Catalans.

Enguany farà 40 anys que va sortir la carrossa del popular Mazinger Z...

L’arribada del “Carnaval” o del “Carnestoltes” aquest any 2019, serà l’últim dia del mes de febrer. Com bé sabeu, el carnaval és una festa mòbil, es celebra sempre set setmanes després de la primera lluna plena del solstici d’hivern.

El començarem, com sempre, el dijous gras i l’acabarem, com no pot ser d’una altre manera, el dimecres de cendra. La seva durada serà d’una setmana.

Malgrat ser una festa amb orígens religiosos, des d’El Retiro sempre hem pensat que és una festa “del poble” i “per al poble”. Una festa on la rauxa i el divertiment de les persones és la seva principal essència.

Si busqueu i llegiu el llibre blau Cinc mirades al Carnaval de Sitges, editat per El Retiro, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, trobareu els orígens del Carnaval a Sitges, on ni en les pitjors èpoques es va deixar de celebrar mai.

La festa ha anat evolucionant i s’han anat consolidat els diferents actes que ara ja reconeix el protocol aprovat pel Ple Municipal.

8

El Retiro sempre ha tingut clar que és una festa per al poble. Considerem que seria una equivocació baixar les rues totalment al passeig com volen alguns i fer un carnaval per guarnir, per aconseguir guardons i medalles internacionals... tot el que faríem seria treure’n l’essència inicial per convertir-lo en un espectacle per als altres i on realment les sitgetanes i els sitgetans no el gaudirien.

Enguany farà 40 anys que va sortir la carrossa del popular Mazinger Z, l’any 1979, el famós personatge d’una sèrie de dibuixos animats i que molta gent el recorda repartint cops de puny pel carrer Jesús... aquest any, una colla d’El Retiro s’ha proposat recuperar-lo. Esperem poder gaudir-lo com ho van fer els nostres avantpassats.

També aquest any els dos personatges municipals els organitzen dues colles d’El Retiro: Aliguinhos i Xis Pun... els desitgem molta sort i encert.

Està clar que el nostre Carnaval, a dia d’avui, no té caducitat. Té la capacitat d’evolucionar d’acord amb les necessitats de cada moment i s’està consolidant com una de les millors festes del poble. El Retiro sempre hi serà.

Visca el Retiro.

Visca el Carnaval.

David Garcia Comis

President de la Comissió de Carnaval de El Retiro.

9

MADE IN PRADO El que no ha canviat és l’essència: fer un carnaval participatiu, amb cabuda per a tothom...

Amb l’arribada de la democràcia, a Sitges el Carnaval torna al carrer, i al Prado ho fem des del 1977 recuperant la figura de Sa Majestat Carnestoltes, amb un esplèndid Carles Candel protagonitzant el personatge. A partir d’aquell any, comença a gestar-se el que ha de ser el Carnaval sitgetà. Primer amb poques carrosses, disfresses senzilles i amb cares emmascarades, perquè el que prima es sortir al carrer a passar-ho bé. Apareixen colles crítiques amb el poder polític, amb sàtires molt ben aconseguides. A més, les primeres plomes treuen el cap. Cada any va creixent el nombre de carrosses i durant molt de temps, el que preval és el número i els components que es treuen al carrer, per sobre de la qualitat. En acabar les rues, ja es celebren les festes de la Disbauxa i de l’Extermini, així com la festa infantil.

El 1981 es representa el primer Carrusel “Made in Prado” i comença a funcionar la proposta de xató-espectacle, que tant èxit ha tingut i que avui continua tan vigent.

L’ any vinent en celebrarem el 40è aniversari. Però per nosaltres el punt d’inflexió es produeix l’any 1987, quan s’incrementa el nombre d’actes, es crea la Cursa de Llits disfressats i el Guateque dels anys 60, entre d’altres. És precisament aquell any que, davant les reiterades negatives a organitzar el personatge del Carnestoltes, el Prado crea la Reina del Carnaval. Avui, la figura de la Reina, plenament consolidada, pren un protagonisme espectacular, amb reines que trepitgen fort, amb un caràcter i personalitat pròpies i exigint d’una vegada per totes la igualtat de tracte.

Aquells primers 10 anys van ser molt innovadors i amb un esperit d’abastir tot tipus de públic.

10

Als inicis del segle XXI comença a prevaler la qualitat per sobre de la quantitat. Veiem un canvi important, tant en la confecció de les carrosses com de les disfresses. La ploma agafa un fort protagonisme. Passem de l’aglomerat, la cola i l’”escarxa”, al projectat de poliuretà i llums LED. Dels serrells i dels vestits cosits a mà per mares i modistes sitgetanes a la silicona, els lluentons, i els corselets comprats per internet.

En els darrers anys, la mateixa cursa de llits, que durant uns anys no es va celebrar, s’ha rellançat convertint-se en un dels esdeveniments més esperats i multitudinaris.

Fardo en estat pur. Però tampoc ens hem d’oblidar de la força que ha agafat la Reina Infantil que a ritme de Hip Hop fan vibrar els carrers de Sitges.

El que no ha canviat, en el cas del Prado, es l’essència del que es va pretendre des d’un inici: fer un carnaval participatiu, amb cabuda per a tothom, amb actes per tots els gustos i tots els dies de Carnaval. I això ho hem fet d’una manera discreta, sense fer soroll, amb petits grups de treball responsables de cada una de les activitats – Cursa de llits, Carrusel, Rues, Festes, etc.– Grups independents cadascun d’ells, però amb sentiment d’unitat, Made in Prado. Amb un canvi generacional, actualitzant i reinventant la marca Prado als nous temps, però sense perdre els orígens que ens han marcat. Adaptant-nos i acceptant les noves normatives de seguretat amb bona cara, pel bé de tots.

Enguany tornarem a sortir al carrer, omplirem el Prado d’actes i ho farem amb la mateixa il·lusió de sempre, per mantenir un Carnaval que és de tothom i per a tothom.

Us convidem a participar-hi.

Comissió Carnaval del Casino Prado

11

EL CARNAVAL I EL SEU TEMPS La gent de Sitges sempre hem sentit una gran admiració per les festes de Carnaval, que van acabar arrecerant-se en les dues societats, ara centenàries, de El Retiro i el Prado. D’entrada, doncs, hem de centrar la festa sotmesa a unes singulars rivalitats que, en lloc d’afeblir la seva evolució, ha estat tot el contrari. I potser gràcies a elles s’ha viscut en un ambient de superació constant. Cosa que ha permès poder arribar als nostres dies, igual amb un excés de protagonisme, però amb una rivalitat que no és ni de bon tros com la que existia abans. De ben segur perquè també s’hi han involucrat noves colles, que l’influeixen més diversitat.

Antigament, eren les famílies les que s’involucraven per a què el Carnaval, organitzat per la Societat per la qual sentien simpatia, fos més lluït que la del rival. Uns i altres organitzaven comparses que tenien per objectiu, a més de passar-s’ho bé, intentar treure al carrer el màxim nombre de parelles que l’altra. Però no només això, sinó també que el vestit del comparser i la comparsera fos original.

Aquest era un dels secrets més ben guardats, tots els participants tenien la màxima cura en preservar el més mínim detall, per tal que no pogués transcendir res que malbaratés tot el treball. Si més no, coincidien circumstàncies, molt rocambolesques, però reals. Com per exemple, en una casa tota la família era simpatitzant d’una de les societats, menys una tieta que ho era de l’altra. En aquest cas, totes les precaucions eren poques, doncs l’espia la tenien a din-

12

t re de casa.

Havien de cosir quan ella no hi era i, mentre tenia lloc aquesta operació, tenir algú vigilant per quan tornés. Ja ens podem imaginar el complicat que era tot això.

I aquí no s’acabava l’estratègia, sinó que s’havia de trobar un amagatall per amagar les robes. Com que era molt difícil trobar-lo a casa, es recorria al veïnat que, lògicament, també havia de ser addicte a la mateixa societat, per tal de que els hi guardessin tot el material.

Fins al punt d’haver d’escombrar fins l’últim racó, per a que no quedés oblidat ni un sol fil que pogués delatar el color de la roba. I s’havia de tenir cura de no abocar les restes al cubell de la brossa, sinó que havien de desfer-se’n com si fos l’arma d’un crim. La llar de foc o l’estufa eren els llocs més adients per no deixar rastre de res.

...en un dels carnavals, va fer omplir el quarto de reixa de la casa familiar del carrer Sant Bonaventura, a arrebossar de caramels.

Els temes escollits pels vestits es buscava que fossin originals i les teles vistoses, així el conjunt de tot plegat despertava una gran expectació. Però la cosa no acabava aquí, llavors calia veure quina era la societat que treia al carrer el nombre més gran de parelles. Preveient un cert empat, sempre es disposava d’una estratègia alternativa, per si calia haver de donar entrada a noves parelles.

M’explicava l’amic i director de l’Eco, l’entranyable Josep

Però va succeir que van venir temps difícils i el carnaval es va prohibir, tot i que el nostre sempre va comptar d’una certa permissivitat i es celebrava a redós de les dues Societats, amb l’enunciat de: “Fiestas de Invierno”, amb lluïts balls. I, la nit del diumenge i el dimarts, pels carrers de la vila, desfilaven disfresses que feien apologia de la crítica i la sàtira. Reservant els diumenges a la tarda per fer balls infantils.

Just encetada la democràcia es van tornar a reprendre les rues i aquesta vegada, tant una societat com l’altra, van treure al carrer carrosses ben decorades, colles de jovent i altres que ja no ho eren tant, vestits amb acurada elegància, o si més no, amb detalls relacionats amb la temàtica de la carrossa.

En aquells mateixos anys, el carrer Sant Bonaventura es convertia en un carrer de moda. Per ell hi transitaven homes vestits de dona, cosa poc vista fins llavors. I la gent amb una certa ironia maliciosa, deien que havien sortit de l’armari. Doncs fins llavors, no havia estat gaire ben vist.

Cada any venia gent de tot arreu, només per a veure l’ambient d’aquest carrer, que quedava col·lapsat. A mesura que ens hem anat curant d’espant, aquest indret, que en el seu temps va aglutinar més cellers del poble, ha perdut la seva diversitat.

M. S o l e r, que sent jovenet, s’havia acabat de posar al llit quan els seus pares el van anar a buscar perquè sembla ser que El Retiro anava just de parelles.

Tant una societat com l’altra va comptar amb uns socis que s’ho sentien, tant, que aportaven diners de les seves pròpies butxaques per tal d’ajudar al lluïment del Carnaval respectiu. Un exemple el va protagonitzar el Sr. Isidre Jacas, el qual va fer fortuna a Cuba i al tornar la veu popular el coneixia per en “Sinsonte”, en referència al nom d’un ocell d’aquells indrets. Ell, en un dels carnavals, va fer omplir el quarto de reixa de la casa familiar del carrer Sant Bonaventura, a arrebossar de caramels. Els testimonis d’aquella època, recorden que es va produir com una intensa pedregada, però de caramels, que va durar tota la nit.

Fins que, fa uns anys, el Carnaval s’ha decantat pel lluïment; les plomes, amb poca roba i exhibint carns, a voltes força atapeïdes, doncs no sempre es poden dissimular.

Cap problema, per Carnaval tot s’hi val.

I si abans els parlava dels armaris, en aquests dies que es dorm poc, són els llits els protagonistes. Perquè es treuen al carrer i s’aprofiten per fer curses i quan es deixen aparcats, tornem-hi! Fins que arriba el dimecres de cendra, on ha agafat projecció l’enterrament del Carnestoltes i el recolliment de la Reina. Tot té un començament i un final.

I el nostre, com el primer dia, acaba amb una xatonada, que té lloc en la intimitat de les Societats, entre el quasi obligat balanç del que ha donat de si el Carnaval ja mort i enterrat. I desprès dels brindis corresponents, es convoca a reunió de Caramelles. La vida sitgetana no té aturador, però ja ho diu la lletra de la cançó: “Cantem i vetllem que ja dormirem quan morirem”. Que sigui desprès de moltes més ballarugues i mogudes carnavalesques.

Joan Yll Martínez Cronista Oficial de la Vila

13

EL CARNAVAL DEL CAMPO ARAÑUELO Així, amb el nom de la comarca de la que n’és capital, és com es denomina també el carnaval de Navalmoral de la Mata, ciutat situada a un centenar de quilòmetres de Càceres.

Patrimoni arquitectònic i artístic important, amb esglésies, ermites i edificis singulars. Equipaments culturals, esportius i de serveis moderns i suficients. I un bagatge de festes, tradicions i costums populars preuat i arrelat.

Tot i que són molt estimades i celebrades les festes patronals (La Virgen de las Angustias i San Andrés, a més de les fires i festes per San Miguel), la festa més arrelada i fins i tot identitària, és sens dubte el carnaval.

Serveixin aquestes quatre ratlles per a donar a conèixer les principals semblances i també les principals diferències entre el carnaval de Navalmoral i el nostre carnaval sitgetà.

La primera semblança o coincidència és el seu manteniment i continuïtat. Els documents més reculats que donen notícia del carnaval de Navalmoral, que s’hagin trobat fins ara, daten de fa més de 300 anys. Per altra banda, durant l’època fosca de la darrera dictadura, el carnaval no va deixar de celebrar-se, tot “disfressant-lo” de “Fiestas de Invierno” o bé “Fiestas de Primavera” (en funció de les dates). A les principals societats (“La Unión” i el “Centro Moralo”) s’organitzaven els Bailes de Salón i també balls infantils. Amb els balladors disfressats, naturalment.

Aquests fets, i la rivalitat entre les societats també ens recorda molt les circumstàncies del Retiro i del Prado, oi? I pels barris i carrers organitzaven espontàniament jocs per a la mainada, i s’abillaven amb qualsevol mena de vestimenta, i es tapaven la cara i sortien a fer bromes als veïns.

O sigui: com si anessin “de fardo”, oi?

Cap a començaments dels anys 70 del segle passat ja comencen a tornar les carrosses guarnides al carrer (també som coetanis en això) i és a partir de la nova etapa de-

14

... si aquí gaudim del xató, allà són “las migas”, el plat tradicional. Nosaltres enterrem el Carnestoltes, i ells enterren la sardina... mocràtica que la crescuda del carnaval és exponencial, comptant amb el recolzament i implicació total de les administracions públiques, local, autonòmica i estatal.

Una semblança pot ser també les desfilades de comparses i carrosses, si bé el context és molt diferent. Les obres d’enginyeria monumental que són algunes de les carrosses, res tenen a veure amb el lluïment modest de les nostres.

Tant diumenge, com dimarts, fan desfilades de comparses i carrosses, a la tarda. La tarda del dilluns, un “pasacalle” de totes les penyes. Hi ha concursos, tant de carrosses, com de disfresses i d’animació de les comparses. I una diferència força interessant és la celebració de les desfilades nocturnes (a partir de les 12 de la nit). A la tarda, magnificència i públic més familiar, i a la nit, disbauxa carnavalera.

També és un tret diferencial l’habilitació d’una gran esplanada on s’hi ubiquen les “casetes” de les penyes i entitats, i on cada nit hi ha ball, show i “fi de festa”... fins a l’endemà.

Des de fa més de 25 anys s’hi van incorporar les “Murgas y Chirigotas”, a semblança de les de Càdis, i tot i els seus alts i baixos, segueixen divertint el personal.

I si aquí gaudim del xató, allà són “las migas”, el plat tradicional. Nosaltres enterrem el Carnestoltes, i ells enterren la sardina, amb una cohort de ploraneres i una degustació de sardina a la brasa per a tothom.

I si repassem el programa anirem trobant encara més semblances i diferències: desfilades infantils, proclamació de Reines i Dames del Carnaval, un “chupinazo” que dona el tret de sortida, un concurs de drag-queens o un espectacle piro-musical de cloenda.

Potser el tret més remarcable, independentment de les diferències en els actes de la seva seqüència ritual, sigui l’interès i importància que li donen. Exemple d’això són la “Expocarnaval”, fira temàtica celebrada el mes de setembre, amb exposicions, conferències, exhibicions i fins i tot un taller de construcció de carrosses, i el “Museo del Carnaval”, que ocupa dues plantes del centre cultural “La Gota”, on hi ha disfresses, màscares, documents, fotografies i tota mena d’elements que el fan una mena de centre d’interpretació de la festa.

En resum: un carnaval altament recomanable. En això també s’assembla al nostre.

Jordi Cubillos

15

16

JA EN SÓN 25!

El Grup Independents creu que alguns canvis eren necessaris, d’altres com la reducció de carrosses, no tant...

Al Carnaval de Sitges hi conviuen colles del fardo, plomes i d’altres versions... totes elles en conjunt són les que fan que les nostres rues siguin diferents, atractives i especials per les persones que ens visiten.

Aquest any fa 25 anys que l’Agrupació del Grup Independents va començar a formar part del Carnaval de Sitges. Com tots sabem, els inicis mai no són fàcils, i per això, la Victòria Bustillo i en Ramon Artigas es mereixen el nostre reconeixement, ja que ells són fundadors de la nostra entitat... per tant, els hem d’agrair la nostra existència.

Curiosament, vam néixer arran d’unes desavinences dins la Junta de l’entitat del Casino Prado, i va ser aleshores quan la Victòria i en Ramon van encapçalar aquesta agrupació, això era l’any 1994, any on per primer cop sortim al carrer a gaudir del nostre Carnaval, i no cal dir que 25 anys després, en aquest 2019, continuem amb les mateixes ganes i il·lusió que el primer dia, perquè cada any és especial.

El meu desig es veure amb el temps com els personatges principals del Carnaval disposen de lliure accés a totes les entitats del municipi. Així doncs, demanar a aquestes que treballin per la normalitat i que facin realitat el meu desig.

El Grup d’Independents us desitja a tots un fantàstic Carnaval de Sitges 2019!

Visca el Carnaval!

Som-hi!!

Otilia Blanco Grup d’Independents

La nostra agrupació està constituïda per una junta directiva formada per tots els caps de colla de les carrosses, però el que si que és cert és que cadascuna de les colles manté la seva independència, i fins a la data, tot rutlla perfectament.

Al llarg del temps, i sobre tot els últims anys s’han viscut els canvis produïts al Carnaval, canvis que han arribat de la mà de la Regidoria de Festes... El Grup Independents creu que alguns eren necessaris, com per exemple, fer un recorregut obert, i d’altres no tant, com la reducció de carrosses... Així que esperem que d’ara endavant no es produeixin més canvis a no ser que siguin sol·licitats de forma majoritària per les colles participants i/o entitats, ja que són qui fan possible les rues del carnaval, i entenem que la Regidoria de Festes està per donar-nos el suport necessari.

17

18

BALLAR I FER GRESCA Aquest any farà vint-i-cinc anys que participem en el carnaval de la nostra vila i estem treballant en els diferents apartats que faran que un any més puguem estar presents i a punt per sortir al Carnaval de l’any 2019.

L’inici d’aquesta colla va ser possible gràcies a les ganes d’un grup de socis del Club Natació Sitges de formar part del Carnaval. A més, la predisposició de la junta del Club a col·laborar amb nosaltres i a gestionar la proposta davant la comissió de Carnaval, va ser un factor clau per tal de fer possible la nostra participació, en el Carnaval de l’any 1995. Vam fer-ho com a colla individual, és a dir, no estàvem (ni estem) englobats, ni formem part de les tres grans entitats del Carnaval.

...vàrem decidir que portaríem plomes i que els nois anirien menys tapats que les noies...

Des dels inicis vàrem tenir clar que a tots els components ens agradava ballar i fer gresca. Després de dos o tres anys vàrem decidir tenir com a distintius de la colla que portaríem plomes i que els nois anirien menys tapats que les noies. Vàrem ser la primera amb aquest distintiu: “els nois només portaven bòxers”.

Al començament d’aquest escrit hem explicat que fa vint-i-cinc carnavals, un grup d’amics, recolzats pel Club Natació, vàrem iniciar l’engrescador projecte de formar una colla per participar, de manera activa, en els carnavals del nostre poble. Aquest any, continuarem amb l’estil provocador i de lluïment, intentarem com cada any, ser glamurosos, provocadors i molt atrevits amb els balls i les disfresses. Cada any és diferent, però creiem que tothom coneix el nostre estil i sempre esperem que la nostra participació sigui més divertida i vistosa que l’any anterior. Intentarem fer unes rues desenfadades i properes al poble. Per aconseguir-ho, hi posarem tot el nostre esforç i totes les nostres ganes per tal de millorar.

Per acabar, demanaríem la participació de tots el sitgetans i sitgetanes, de forma cívica, amb sensatesa, seny i molta alegria com han fet els últims anys. Esperem gaudir, més que mai, de la vostra companyia durant la festa de carnaval de l’any 2019.

Francesc Figueres i Gabarrella

Club Natació Sitges

19

20

#JOSÓC Els “Aliguinhos” som una colla creada l’any 2007. El nostre nom deriva de l’Àliga de Sitges, ja que la majoria dels primers components de la colla eren membres d’aquest element de la Festa Major.

Al llarg d’aquests anys, hem anat evolucionant fins arribar a la nostra essència actual. No som una colla ni de ploma ni de lluentons, ni tampoc de fardo. Som i ens sentim una colla diferent.

Un dels nostres trets característics és la importància que li donem a la nostra carrossa. La tractem com un element més de la nostra disfressa. Encara es recorda el nostre “vaixell fantasma”, el nostre fantàstic “pallasso assassí” o el nostre “animal marí” d’estil steampunk.

El maquillatge també és un dels elements que ens diferencien d’altres grups. Recordeu les nostres “catrines”, els nostres “pallassos assassins” o els nostres “gatets del musical cats”?

Però sens dubte, la nostra característica principal és que dins d’una mateixa temàtica, cadascun dels components de la colla adapta la seva disfressa donant-li el seu toc personal. Amb això aconseguim un grup vistós i heterogeni, ple de matisos i detalls. Som tots iguals, però tots diferents.

D’aquí ve la nostra idea per al personatge del Carnestoltes 2019. Després d’estar uns tres mesos desenvolupant el nostre projecte, vam ser escollits al més de maig de l’any passat. A partir d’aquí, hem estat treballant amb molta il·lusió, moltes ganes i molta responsabilitat. Volem sorprendre, volem divertir-vos i, sobretot, volem que us agradi.

Estem segurs que teniu ganes de saber de què va el nostre projecte i no us defraudarem. Vam creure que a més de fer unes disfresses divertides i acolorides, havíem d’incloure uns valors. El nostre Carnestoltes es basa en dues idees clau: la diversitat i la integració.

I recordeu: “Vivim en un món a la deriva on la llibertat es menysprea, on un “No” s’entén com un “potser sí” i on ens carreguem els boscos i embrutem els oceans. Un món impacient, governat per desequilibrats, on el pessimisme avança a marxes forçades i on l’amor no és sempre lliure. Un món on es busca el pensament homogeni menyspreant la diversitat. En aquest món on les dones i les minories han de cridar per fer-se escoltar, Sitges no és l’excepció...”

Moltes gràcies, esperem que gaudiu.

Ens veiem el 28 de febrer a la Fragata!

Carnestoltes

Colla Aliguinhos

21

L’ORIGEN DE TOT PLEGAT, GÈNESI DE LA REINA DEL CARNAVAL Tot va començar fa molts anys de la mà d’un il•lustre Sitgetà, del que pot ser no en coneixereu la història, però tingueu present que el que us explicarem ara, de ben segur us sonarà, ja que tot el que sabeu (i el que no sabeu) del Carnaval, va ser gràcies a ell.

Felip Massó va néixer al Sitges de finals del segle XIX, fill d’un empresari botoner i d’una dama de la burgesia sitgetana. Tingué tres germans més, tots homes, i tots es van dedicar al negoci dels botons, menys el nostre amic, que sempre fou una ànima lliure i somiadora, amb unes inquietuds i uns gustos estètics més que peculiars, que li permeteren ser un visionari i un dels impulsors més grans del Carnaval tal i com el coneixem a dia d’avui.

De petit, mentre els seus germans jugaven, en Felip es passava hores al pati de la fàbrica del seu pare recollint les restes dels botons que cosia a boniques teles que agafava d’amagades de la mare, i d’això en treia disfresses (de fet, de qualsevol drap o retall se’n feia una, no li faltava imaginació) amb un llençol lligat al coll i uns calçotets deia que anava disfressat de superheroi; ja sabem que els superherois no existien en aquella època....., però ell se’ls va imaginar, bé, o no. En fi... que fou un geni!!! I amb aquesta genialitat i imaginació acabà sent com us podeu imaginar, un dels precursors del fardo sitgetà. Però no només ho fou d’això, a Sitges a part del fardo i el ”passitu” (no sigueu malpensats, això no ho va inventar ell), tenim la ploma, els biquinis i els lluentons, i això també ho va impulsar ell (i és que també li agradava lluir, li encantava ballar). Frissava amb els lluentons, les plomes i les teles brillants. Somiava en un món amb gent ballant al “Son de la Samba”, lluint centenars de plomes, amb poca roba, maquillatges fantasiosos i pells enrogides pel sol. Fet que li provocà l’obsessió per tornar-se d’aquell color daurat brillant que tant li agradava, i va perdre hores i hores a la platja de La Fragata sempre que el temps li permetia. Això comportà que en aquella època es guanyés el sobrenom de “en Negrita”,

22

...ell volia fer veure als convilatans que era la viva imatge del Carnaval, que en un futur tots els carnavals del món l’imitarien, que calia renovar-se i acabarien donant-li la raó....

en un temps que encara no s’estilava el bronzejat (la pell bruna era cosa de la pagesia no pas de l’estil burgés de la seva família).

La idea del nostre amic no va defallir. Ell volia fer veure als convilatans que era la viva imatge del Carnaval, que en un futur tots els carnavals del món l’imitarien, que calia renovar-se i acabarien donant-li la raó.... Però mentrestant, l’únic que rebia eren crítiques i girades d’esquena. La vida del nostre protagonista no va ser gens fàcil i va decidir marxar i començar una nova aventura lluny de Sitges.

Durant el seu viatge va passar per diverses ciutats. La primera va ser la veïna Vilanova, i només veure’l baixar del tren, engalanat i amb aquell aspecte, el van esbatussar a cops de caramels, i no prou satisfets, el van farcir de mel i recobert amb plomes de coixins que li llençaven, el van passejar per tota la vila. Us sona tot això, oi? Doncs també va ser gràcies a ell.

I d’aquí va anar a un altre lloc, i un altre, i un altre, on va exportar la seva visió del Carnaval, fins que va arribar a una ciutat on s’hi va trobar bé. És aquí on comença la veritable història, la gènesi, l’origen, l’inici de tot plegat!

Reina del Carnaval

Colla Xis Pun

23

CONVERSES DE CARNAVAL:

L’EVOLUCIÓ DEL CARNESTOLTES I DE LA REINA JOSEP RAMON SENTÍS CARME ARTIGAS XAVIER HUETE ADAIA MATAS

Carnestoltes 1980 i 1982

Reina del Carnaval 1987

Carnestoltes 2018

Reina del Carnaval 2018

Actualment, el Carnaval de Sitges es troba en un procés de canvi. En els darrers anys, s’han viscut diferents modificacions i s’han introduït nous actes. És a dir, ha patit una evolució, com també ho han fet els dos personatges principals de la festa: el Carnestoltes i la Reina. Per aquest motiu, hem volgut saber què n’opina el primer Carnestoltes i la primera Reina del Carnaval, així com els dos últims.

Tots quatre coincideixen en definir el Carnaval de Sitges com un còctel de colors, de temàtiques i d’estils. Com un carnaval que només entenem els sitgetans. Però, en Josep Ramon Sentís discrepa. Considera que actualment “està massa organitzat” i que “el públic és un simple espectador”. A ell li agradaria que “la gent que ho mira pogués participar més, que es recuperés l’essència”.

En Xavi Huete apunta que això ja està en marxa. “El carnaval de fa uns cinc anys només mirava per les rues”, però ara s’està reinventant amb nous actes que estan fent tornar l’esperit participatiu del nostre carnaval. Carme Artigas afegeix que “hem de potenciar tots els altres actes que no són les rues, com ara la Cursa de Llits o el Dissabte del Fardo” i sobretot, “potenciar les dues presentacions dels personatges: la del Carnestoltes i la de la Reina”.

24

La Reina i la seva presentació El personatge de la Reina, com explica Carme Artigas, sorgeix l’any 1987 perquè “al Casino Prado no se li permetia organitzar la figura del carnestoltes”, ja que, fins aleshores, sempre l’havia organitzat la Societat Recreativa de El Retiro amb el suport de l’Ajuntament. Així que “en una reunió de carnaval força tensa, se li va dir a en Jofre Vilà que inventés un altre personatge, i se’l va inventar”.

Des d’aquell moment, a la Reina se la menysté: “ara potser no tant, però antigament sí”. Per una banda, quan el personatge era només del Prado “no anava a cap altre acte que no fossin les dues rues”. Per l’altra, “quan ja és una figura municipal, també se la menysté perquè el

pressupost de la Reina és la meitat que el del Carnestoltes” conclou Artigas. Tot i això, enguany el pressupost entre els dos personatges s’ha igualat, encara que el del Carnestoltes guarda una petita diferència ja que organitza l’Enterro.

L’Adaia Matas afegeix que el problema ve perquè antigament “es qüestionava el model de reina que es feia aquí, perquè es deia que era una noia florero”. Artigas afirma que el personatge “es comparava amb la de Canàries, però en cap moment es va pretendre imitar-la. Es va intentar i s’intenta fer, una Reina més a la sitgetana, que no només sigui una noia maca”. Ara et proposen ser Reina “perquè la colla té una idea de personatge i creu que la persona proposada pot encaixar en el paper” assegura Adaia.

La primera presentació de la Reina, l’any 1987, es va celebrar un mes abans de Carnaval. Al cap dels anys, la presentació es realitzava el mateix dia que l’Arribo del Carnestoltes. Però Artigas comenta que “el que passava és que no lluïa, perquè es solapava” amb aquest. És per això que l’any 2017, coincidint amb els 30 anys del naixement del personatge, es va decidir organitzar la presentació el dissabte abans de l’Arribo, i el mateix es va repetir l’any següent amb la de l’Adaia Matas. En Xavi Huete considera que per tot això “s’hauria de fixar un dia per realitzar la presentació de la Reina. D’aquesta manera, quedaria reflectit en el calendari carnavaler sitgetà”.

Els primers Carnestoltes L’any 1977 el Casino Prado Suburense recupera la figura del Carnestoltes com a “Carnestoltes del Prado”, però no té continuïtat. Tres anys més tard, l’any 1980, El Retiro treu al carrer el “Carnestoltes de El Retiro”, encarnat per en Josep Ramon Sentís. A partir del 1983, la figura del carnestoltes serà ja la del “Carnestoltes de Sitges”, tot i que només l’organitzava El Retiro. L’any 1998 el personatge es municipalitza, però no serà fins l’any següent quan una colla del Prado aconseguirà protagonitzar-ne un.

En Josep Ramon va ser Carnestoltes en dues ocasions: l’any 1980 i 1982. Explica que “el primer any vaig llegir un predicot a l’Ajuntament, però no des del balcó” com es va començar a fer anys més tard. A més, “no teníem ni carrossa. Hi havia només una on es situaven els músics” i va ser en aquella on es va col·locar per llegir el Predicot davant la Casa de la Vila. En la segona ocasió, l’any 1982, ja si que hi va pujar.

A tot això, si durant el inicis els carnestoltes eren actors de teatre amateur, en l’actualitat, tots els nostres protagonistes coincideixen en què un bon Carnestoltes ha de ser un noi divertit, amb carisma i ha de saber potenciar molt bé el seu personatge.

Les temàtiques dels Carnestoltes Les temàtiques del carnestoltes han anat evolucionant al llarg del temps. Amb en Josep Ramon, el primer any anaven d’arlequins, i el segon, de Rei Sol –amb tots els planetes del sistema solar girant al voltant–. “El pressupost que teníem era de 3.000 pessetes, que era el que ens costava llogar els vestits. Ens van preguntar si eren per Carnaval, i nosaltres vam respondre que no, que era per una obra similar, perquè sinó no ens els deixaven” explica.

L’Adaia considera que “abans era una cosa més bàsica anar d’indis o de bons i dolents, ara, en canvi, es busca més l’argument”. En Huete manifesta que “han estat com modes. Primer va haver-hi una època en què ho va fer Paperets Club i s’inspirava en personatges Disney amb temàtiques molt clares; desprès una etapa més abstracta; i ara portem un parell d’anys que s’ha posat de moda tirar cap a les arrels del Carnaval de Sitges. És més, nosaltres, vam agafar la idea de representar el Carnestoltes amb l’essència del que és el carnaval sitgetà”.

Artigas conclou que aquesta evolució també ha estat fruit “gràcies als avenços en els mitjans per fer-ho i de l’augment de pressupost”.

L’evolució futura dels personatges En Huete considera que “el propi progrés tecnològic farà evolucionar els personatges”. L’Adaia creu que la figura de la Reina “cada vegada serà més potent”. Li agradaria veure “reines de fardo sitgetà i reines personatges que parlin”, en definitiva, “reines reivindicatives i amb caràcter” apunta Artigas. En Huete, per la seva banda, considera que “és important que la reina s’introdueixi dintre la setmana de carnaval, que entri dintre la història”.

Sergi Molina i Jaime

25

CONVERSES DE CARNAVAL:

DEFENSANT LA TELEVISIÓ PER CARNAVAL MÒNICA GALLARDO EVA MARTÍN CAROLA FERNÀNDEZ

Locutora rues de nit 1990 - 1999

Locutora rues de nit 2000 - 2008 Locutora rues de nit 2007 - 2017

“El vincle entre la televisió i el Carnaval de Sitges és ineludible” coincideixen les tres entrevistades. L’any 1986 neix la primera experiència televisiva sitgetana: Telefot. Apareix de la mà d’un grup d’amics que tenien l’única voluntat de retransmetre el Carnaval per la televisió. “Nosaltres no anàvem a treballar, no ho fèiem per guanyar diners, sinó que ho fèiem per voluntat pròpia. Érem un grup de persones que volíem que les rues sortissin per una cosa quadrada, per un televisor. És a dir, sabíem que havíem de fer tele com fos” apunta Mònica Gallardo. Desprès, es professionalitza i apareix la primera televisió pública de Sitges: Maricel Televisió.

Les tres dones més carnavaleres de la televisió Les retransmissions de les rues de carnaval si alguna cosa tenen és que són, a nivell televisiu parlant, dures i llargues. Carola Fernàndez senyala que “sembla una transmissió molt fàcil, però que, en el fons, no ho és gens. És un directe de moltes hores en què has d’estar parlant durant les tres hores d’emissió”. Totes tres coincideixen en què “si no ets carnavalera, la retransmissió no surt”. És més, necessites haver-lo viscut d’alguna manera, perquè sinó “és difícil explicar el que estàs veient” conclou Carola.

26

La Mònica Gallardo, durant el primer any de retransmissió, només disposava de la informació de “l’ordre de les carrosses, del número de components i poca cosa més”. D’aquí sorgeix la idea de fer un seguit de fitxes per a què les omplissin les colles i entitats. “En un directe de quatre hores i mitja, parlant tu sola, necessites tenir detalls de tot” anota. “Alguns grups et fan alguna broma, i el que expliques no coincideix amb el que apareix a pantalla” afegeix Carola.

L’experiència de la retransmissió L’Eva Martín assegura que “la feina prèvia al directe és difícil” per que has d’estar recopilant informació, però és que “les rues també ho són”, pel simple fet que has d’estar explicant i narrant durant les quatre hores d’emissió.

Però a part d’això, “el resultat és molt gratificant. M’ho vaig passar molt bé”.

La Mònica considera que “hi ha dos carnavals: el que es veu per la televisió i el que passa al carrer. L’espectacle que podem veure en pantalla no és el mateix que el que podem veure al llarg de tot el recorregut”. A més, la Carola confirma que, en els darrers anys, “la televisió ha ensenyat aquestes dues cares” a causa dels canvis d’ubicació del set televisiu. “Al Cap de la Vila era molt fàcil ensenyar una imatge gairebé impol·luta, perquè qui va de blanc va de blanc”. En canvi, l’any 2014, quan Maricel Televisió es situa a mig recorregut, és a dir, on l’estàtua d’en Greco, “podríem dir que ja no tots anaven de blanc”.

A més a més, afirma que “la majoria de les colles es preparen el seu moment davant les càmeres. Potser no totes amb coreografia, però se’l preparen i això és d’agrair”.

Però pensa que “s’ha de buscar un equilibri per saber fins a quin punt podem estar davant durant cinc o deu minuts”. L’Eva afegeix que s’han fet intents per regular el temps de les colles “amb la fórmula dels tres minuts”.

Quan s’acabava el seu temps, havien d’abandonar el Cap de la Vila. Funcionava relativament.

La funció de la televisió El tema de la televisió per carnaval ha estat qüestionat en moltes ocasions, tant pels retractors com pels propis seguidors de les rues. Però si una cosa tenen clara totes tres és que “només en què arribi a una persona que no pot sortir de casa, les retransmissions han d’estar”. I es que no ens hem d’oblidar que, tal com matisa la Mònica, “les miren la gent que no pot sortir de casa i, al dia següent, els propis que han sortit a les rues”. És més, si ara la polèmica ve per si les rues duren molta estona o per si va tallada a causa de les aturades davant la televisió, si aquesta no existís “la polèmica vindria perquè no hi ha tele per carnaval. I es que per molta gent és un element imprescindible” puntualitza l’Eva. En aquests moments, el Carnaval de Sitges experimenta amb nous actes com la Cursa de Llits, el Dissabte del Fardo, el divendres a les escoles, etc. i la televisió s’ha d’anar adaptant a aquests esdeveniments. “I és que si s’afegeixen nous actes, la televisió ha de fer més, ha de retransmetre més, amb els mitjans que tingui, però ho ha de fer” assegura Carola.

Per tots aquests motius i per altres que no han estat exposats, el vincle entre la televisió i el carnaval és ineludible. No es poden separar. Maricel Televisió és l’hereva de Telefot i Telefot neix del i pel Carnaval de Sitges.

Sergi Molina i Jaime

27

PROGRAMA D’ACTES

E E P P A A C C S EES M M O O O RRO

28

??

18 / 27 FEB. VISITES EXPOSICIÓ “NO ET PERDIS LA CARROSSA” Visites per a centres educatius a l’exposició NO ET PERDIS LA CARROSSA amb taller de sensibilització sobre el sexisme a càrrec d’Ètic Hàbitat.

Lloc: Centre Cultural Miramar.

Col·labora: Reciclart, Núria Fortuny, Companyia La Tija, Racó del Vi, Perbacco

16 FEB. / 10 MARÇ EXPOSICIÓ “NO ET PERDIS LA CARROSSA” Lloc: Centre Cultural Miramar.

Col·laboren: Reciclart, Núria Fortuny, Companyia La Tija, Racó del Vi, Perbacco

22 / 24 FEB. ESCAPE ROOM “LA REGINA I LA CAMBRA SECRETA” No et perdis l’ocasió de participar en el primer escape room carnavalesc de Sitges! Seràs capaç d’ajudar a la Regina a...?

Per a fer l’activitat s’ha de fer reserva prèvia mitjançant correu electrònic a regina.lacambrasecreta@gmail.com.

Es faran grups de 4 a 8 persones.

Lloc: Estudi Vidal i Cercle Artístic Col·labora: Cercle Artístic de Sitges Donatiu: La voluntat

DS. 23 FEB. 11 H.

ELS ENCANTS DE CARNAVAL

2n Mercat de disfresses de segona mà “ELS ENCANTS DE CARNAVAL”.

Un any més, i més i més disfresses se’ns acumulen als armaris. Robes i més robes, en molts casos voluminoses que ens deixen la resta de peces de vestir farcides de purpurina.

Per que no desempallegar-te’n? Aquí tens l’oportunitat de fer-ho. T’oferim un espai on donar de forma altruista aquestes disfresses antigues que potser algú altre aprofitarà per ferse la disfressa d’enguany. Així que no només és un espai per qui dona, sinó que també per qui no té res i es vol fer una disfressa per anar a la rua d’antes, a la cursa de llits, o simplement per anar a escola o a comprar al mercat.

Tot és benvingut: pantalons, bikinis, sabates, guants, nassos, ulleres, perruques... I tant si ets dels que aporta disfresses com dels qui venen a veure què troben, sàpigues que tot el que se’n tregui serà per una bona causa, ja que es donarà a l’entitat que treballa per la defensa dels animals Me parece que he visto un lindo gatito.

Lloc: Jardins de la Societat Recreativa El Retiro.

Amenitzarà l’acte la colla Aliguinhos.

12 H.

FESTA INFANTIL I VERMUT POPULAR Taller infantil, aperitiu amb cervesa de La Sitgetana Craftbeer i molt ritme de Batucada.

Lloc: Palau del Rei Moro, carrer d’en Bosc 10-12.

Organitza: APBS.

14.30 H.

ARROSSADA POPULAR GRAN PAELLA DE CARNAVAL, organitzada per la colla Aliguinhos responsable de SM Carnestoltes 2019.

Preu: els tiquets pel dinar popular es podran adquirir a un preu de 10 € a la secretaria de la Societat Recreativa El Retiro (c. Àngel Vidal, 17-23), a la copisteria El Pati (c. Illa de Cuba, 10) i a la pastisseria Massó (Cap de la Vila, 1).

Lloc: Jardins de la Societat Recreativa El Retiro.

Col·labora: Societat Recreativa El Retiro.

Organitza: colla Aliguinhos.

11.30 H.

MÀSTER CLASS DE ZUMBA

A dos quarts de 12 del migdia, Màster Class de Zumba a càrrec de Dany DZumba i acte seguit vermut amb DJ`s a la carta Lloc: Jardins de la Societat Recreativa El Retiro.

Organitza: colla Aliguinhos.

29

DG. 24 FEB.

18 H.

22 H.

PRESENTACIÓ DE LA REINA DEL CARNAVAL

Regals de totes les colles del carnaval del Retiro. Cartró 6 euros.

A les 11 i tres del matí, a la Plaça Eduard Maristany (la plaça de l’Estació de tota la vida), presentació de la Reina del Carnaval de Sitges 2019.

Lloc: Saló Teatre Societat Recreativa El Retiro.

Organitza: Societat Recreativa El Retiro.

Amenitzat amb el Cabaret Carnavaler de la nostra estimada pregonera satírica Mercè Garcia i acompanyants secrets i sorprenents! I visita al Palau del Rei Moro de Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval. Entre els assistents es repartirà la Gallofa, la revista satírica i sense censura de l’entitat.

11 .03 H.

Després de tantes i tantes setmanes buscant els nostres parents, descendents del sitgetà Felip Massó, les germanes Negrita, sitgetanes també, gràcies a la bona traça de l’Isidru hem pogut contactar amb ells, i els hem convidat a passar uns dies a la nostra vila blanca. I coses de la vida, coincideix amb els dies del carnaval sitgetà. Ens agradaria que TOTES i TOTS ens acompanyéssiu en aquest moment per oferir una calorosa benvinguda com a poble, mostrant que som gent acollidora i que aquesta és una terra de poetes i d’artistes on la cultura forma part de les nostres vides, i que tot traspua creativitat artística. Així doncs tan bon punt arribin, els rebrem amb tota l’alegria i tot l’escalf del meravellós poble sitgetà, del qual ells també en porten un trosset a dins.

Seguidament ruta guiada per alguns dels carrers més emblemàtics de la Vila.

Tots plegats ensenyarem als nostres parents el Nostre Sitges Estimat, la nova ruta que estrenen les AGIS (Associació de Guies Informadors de Sitges) on es destaquen aquells racons i elements de Sitges tan nostres. (NO es necessita inscripció prèvia).

A continuació final de FESTA amb concert vermut a l’Hort de Can Falç.

I per acabar aquest agermanament hem preparat una mica de gresca en honor als nostres benvolguts parents.

Però no ho digueu gaire que després tot se sap!

Organitza: Colla Xispun.

30

GRAN QUINTO CARNAVALESC EL RETIRO

DJ. 28 FEB.

XATONADA POPULAR ABPS

Lloc: Palau del Rei Moro.

Organitza: Agrupació de Balls Populars de Sitges.

/ DIJOUS GRAS

19.15 H.

ARRIBO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES En acabar l’acte, Sa Majestat i el seu seguici faran una rua amb el següent recorregut: Passeig de la Ribera, c. Bonaire, c. Parellades, Cap de la Vila, c. Major i Plaça de l’Ajuntament, on Sa Majestat prendrà possessió del poder i llegirà el tradicional PREDICOT. Lloc: La Fragata.

21.30 H.

XATONADA AMB CARRUSSEL CASINO PRADO Amb la presència de Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval 2019. Predicot i xatonada de dijous gras amb l’espectacle del Carrusel “SENSESTIL”. Venda d’entrades a Secretaria.

Lloc: Teatre Casino Prado.

Organitza: Carrusel del Casino Prado.

22 H.

XATONADA AMB BALL RETIRO Amb l’assistència de Sa Majestat Carnestoltes, la Reina del Carnaval de Sitges i els seus seguicis. Música a càrrec del Quartet Banda Sonora.

Lloc: Saló Teatre Societat Recreativa El Retiro.

Organitza: Societat Recreativa El Retiro.

Preu: Socis i Colles del Retiro: 30 euros; Preu no socis: 35 euros.

DV. 1 MARÇ 09 H.

VISITA A LES ESCOLES I RESIDÈNCIES A partir de les 9 del matí Sa Majestat Carnestoltes, juntament amb la Reina del Carnaval i les seves respectives comitives, visitaran durant tot el dia les diferents escoles del poble i residències, visitant els infants i la gent gran de Sitges, per fer arribar el carnaval a tots els racons de la Vila.

Sa Majestat Carnestoltes i la Reina conviden a tots els nens i nenes de les escoles que preparin disfresses i decorin les aules i les escoles.

Durant el matí: IES Joan Ramon Benaprès, Escola Miquel Utrillo, Llar d’Infants el Cercolet (Reina al Centre de Dia de l’Aplec), Llar d’Infants la Moixiganga (Reina al The British School of Barcelona), Escola Agnès de Sitges, Escola Maria Ossó, IES Vinyet i Fundació Ave Maria (Reina Sitges Park) i Casal d’avis Joan Maragall.

Durant la tarda: Escola Esteve Barrachina, Escola Pia, Hospital de Sant Joan, Residència Les Magnòlies, i Casal d’avis Pau Casals.

Organitza: Colles Aliguinhos i Xispun.

20 H.

RUA D’ANTES Un recorregut per la història i la nostàlgia del nostre Carnaval que encapçalarà Sa Majestat Carnestoltes i que el clourà la Reina del Carnaval, on hi podrà participar tothom que vulgui disfressat com bonament li plagui i acompanyats de dues xarangues que amenitzaran la festa fins al passeig de la Ribera on hi tindrà lloc el primer combat xaranguero a càrrec de les xarangues This-tracció i Sarau. En acabar el combat la festa seguirà amenitzada pels DJ Sitges Mix. El recorregut de la rua serà el següent: Cap de la Vila, c. Parellades, c. Bonaire, Passeig de la Ribera, fins a l’alçada del jardinet del pintor Pere Pruna.

!

Lloc: Cap de la Vila.

Col·labora: JAMM.

19.30 H.

PRÈVIA D’ANTES Començarem amb DJ Miku que amb la seva música animarà a tots aquells vilatans i vilatanes que tinguin pensat participar a la rua d’antes. Qui no porti la disfressa de casa tindrà a la seva disposició barrets, ulleres, nassos, perruques... per poder participar de forma espontània a la rua.

Lloc: Cap de la Vila.

Col·labora: Dj Miku.

23.45 H.

FESTA “EL GALLINER” Festa amb Dj’s sitgetans i de la comarca.

Entrada gratuïta per a tots els components de les colles del Prado.

Invitacions fins les 2.00h, més informació al facebook de Casino Prado.

Lloc: Teatre Casino Prado.

Organitza: Casino Prado Suburense.

31

DS. 2 MARÇ 10 H.

VISITA AL MERCAT MUNICIPAL A partir de les 10 del matí, VISITA AL MERCAT MUNICIPAL per part de Sa Majestat Carnestoltes i de la Reina del Carnaval amb les seves respectives comitives.

A partir de les 10 del matí al Cap de la Vila, LA NOVA POLÍTICA. Sitges, vila pintoresca com ella mateixa, ha decidit avançar les eleccions municipals ja que en el mes de maig s’inicia la temporada turística i no pot estar per altres temes. És per aquesta raó que a les 10:00h, a les cantonades dels carrers Jesús, Àngel Vidal, Major, Parellades i Sant Francesc, que donen al Cap de la Vila hi haurà instal·lades les carpes informatives dels cinc partits polítics que es presenten per l’alcaldia de Sitges.

A les 10:30h sortirà de la Societat Recreativa El Retiro una comitiva composada per totes les candidatures que recorrerà els carrers Àngel Vidal, Santiago Rusiñol i Jesús fins arribar al Cap de la Vila.

A les 11:00h, començarà el gran debat electoral, on els cinc candidats explicaran el seu programa electoral i on debatran i respondran a les diferents qüestions relatives a les problemàtiques que pateix actualment el poble.

A les 11:20h es realitzarà la votació dels diferents candidats entre els assistents al debat electoral i podrem saber, abans de les 12:00h del migdia, quin seran els nostres representants durant els quatre anys vinents.

Aquest acte polític serà possible gràcies a No K-lia, juntament amb les formacions Llanto’s, Panxampla’s, Huertos i Matxambrats.

32

12 H.

14 H.

Davant dels jardins del Casino Prado Suburense, sortida de l’esbojarrada, enfollida i desassenyada CURSA DE LLITS DISFRESSATS DE SITGES. Amb la presència de la Reina del Carnaval i la Reina Infantil i amb la participació de Sa Majestat Carnestoltes.

A L’Hort de can Falç, Sa Majestat Carnestoltes junt amb la seva Cort i la Reina del Carnaval, el seu seguici i tothom que ho desitgi, dinaran plegats i es procedirà a realitzar el sorteig d’un viatge.

CURSA DE LLITS - CASINO PRADO

El recorregut de la Cursa de llits serà el següent: c. Francesc Gumà, c. Jesús, Cap de la Vila, c. Parellades, c.

Sant Pau, Passeig de la Ribera, c. Sant Pere, c. Parellades, c. Bonaire, Passeig de la Ribera fins a l’alçada del jardinet del pintor Pere Pruna.

Al finalitzar la cursa, Sa Majestat premiarà les colles guanyadores, aquest any amb nous i més divertits premis.

Organitza: Casino Prado Suburense.

Patrocina: Lizarran.

Col·labora: Hípica El Rancho, Autoescola Sitges Garraf i Pneumàtics Bladé.

Presenta i col·labora: David Cano.

13.30 H.

VERMUT DEL FARDO - EL RETIRO Lloc: Jardins de la Societat Recreativa El Retiro.

Organitza: col·lectiu de Barraques de Sitges amb la col·laboració de la Societat recreativa El Retiro.

DINAR POPULAR DE BENVINGUTS

En acabar l’àpat tothom que ho vulgui podrà anar en comitiva amb Monkey Nation, sa majestat Carnestoltes i la Reina fins al passeig de la Ribera, on es donarà el tret de sortida al concert del Tu Fardes, jo Fardo.

Es podran adquirir els tiquets del dinar fins al dia 1 de març al Janio’s Bar (Cap de la Vila, 3), al Guitar Shop (c.

Illa de Cuba, 12), a les oficines del Casino Prado Suburense (c. Francesc Gumà, 6) i a les oficines de la Societat Recreativa El Retiro (c. Àngel Vidal, 17-23), en ambdós últims casos en horari d’oficina que pot consultar-se més endavant en aquest mateix programa. I gaudir d’una sobretaula agradable.

Preu tiquet: 15€ Lloc: L’Hort de Can Falç.

Col·labora: Xarcuteria Fontanals, Fontanals Delicatessen, Mauricio, Associació de Paradistes Mercat de Sitges, Forn9, Baleària.

16 H.

CONCERT DEL FARDO Amb Miquel del Roig i Dalton Band.

FARDO FARDO MUSIC MUSIC

Lloc: Jardins de la Societat Recreativa El Retiro.

Organitza: col·lectiu de Barraques de Sitges amb la col·laboració de la Societat Recreativa El Retiro.

16.30 H.

SOM-HI SOM-HI

TÚ FARDES, JO FARDO Gran festa dels amants del Fardo, amb Veneno en la piel i Dj Miku.

Amb la presència de Sa Majestat Carnestoltes, la Reina del Carnaval i els seus respectius seguicis.

Lloc: Passeig de la Ribera (a l’alçada dels gronxadors).

Organitza: JAMM. Des de les 5:30 de la tarda i fins a dos quarts de nou de la TEQUEREQUEFESTA. Un any més l’Associació musical Markatú Batucada organitza la festa de percussió del carnaval que començarà amb una exhibició a la plaça de l’Ajuntament. Primerament actuaran les colles convidades i tot seguit, la secció infantil Markatú Batuquets que conjuntament amb Makatú Batucada formaran part d’un cercavila pels carrers més emblemàtics de Sitges… més ritme!!!

El recorregut serà: Plaça de l’Ajuntament, Carrer Major, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, 1r de maig, Plaça de la Indústria, Marquès de Montroig, Parellades i Cap de la Vila (exhibició final).

Lloc: Plaça de l’Ajuntament (inici).

Organitza: Markatú Batucada, Associació de Paradistes Mercat de Sitges, Forn9, Baleària.

DG. 3 MARÇ

12 H.

RUA INFANTIL A les 12 del migdia RUA INFANTIL, amb el següent recorregut: Avinguda Sofia, Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), c. Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, c.

Espalter, c. Sant Francesc i Cap de la Vila.

19.30 H.

RUA DE LA DISBAUXA A dos quarts de 8 del vespre RUA DE LA DISBAUXA, amb el següent recorregut: sortida des del capdavall de l’Avinguda Sofia, Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), c. Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, c.

Espalter, c. Sant Francesc i Cap de la Vila.

En acabar la Rua de la Disbauxa: FESTA DE LA DISBAUXA Al Saló Teatre del Casino Prado Suburense, amb DJ Toni Peret. Entrada exclusiva colles i socis de l’Entitat.

14.30 H.

ACTIVITATS FAMILIARS (O NO) AL PASSEIG DE LA RIBERA Quan acabi la rua infantil, música per celebrar el Carnaval a cop de hits de tots els temps de la mà de DJ Xavi Gazquez. I a les 4 de la tarda fins a les 6, el millor escalfament per a la Rua de la Disbauxa amb Acústic Karaoke Trio, un karaoke amb músics en directe i la millor selecció de cançons per cantar com una autèntica estrella de Carnaval.

BALL DE DISFRESSES amb MÚSICA DISCO Al Saló Teatre de la Societat Recreativa El Retiro. Accés exclusiu per a les colles i socis de l’entitat. Entrades limitades.

Lloc: Passeig de la Ribera (a l’alçada dels gronxadors).

Activitats gratuïtes.

21 H.

XATONADA AMB CARRUSEL CASINO PRADO Amb la presència de Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval, xatonada i repetició de l’espectacle del Carrusel “SENSESTIL”.. Reserves a Secretaria de l’Entitat.

Lloc: Teatre Casino Prado.

Organitza: Carrusel del Casino Prado.

33

DL. 4 MARÇ 10.30 / 14 H.

15 H.

FESTA INFANTIL amb activitats, actuacions, tallers i xocolatada popular per a tots els nens i nenes i els seus familiars, amb la presència de Sa Majestat Carnestoltes i una representació del seu seguici i de les Reines del Carnaval i la seva Cort.

A les 3 de la tarda RUA INFANTIL amb el següent recorregut: Avinguda Sofia, Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), c. Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, c. Espalter, Sant Francesc i Cap de la Vila.

Música, teatre de carrer, titelles i humor itinerant des del Miramar fins el Parc de Can Bota de la mà de l’espectacle PETE & PAT(at the pianopupp).

Paral·lelament, QUIRALIA oferirà jocs gegants, inflables i tallers de carnaval, i FROGGIES posarà la cirereta amb un fabulós photocall carnavalesc per als més petits al Parc de Can Bota.

En acabar la Rua Infantil, al Saló Teatre de la Societat Recreativa El Retiro, BALL INFANTIL DE DISFRESSES amb DISCO MARIN per als nens i les nenes de les colles del Retiro.

Lloc: recorregut del Miramar a Parc de Can Bota i actuació in situ.

Activitats gratuïtes.

21 H.

QUITXALLA FEST

SCA SCA RA RA MOU MOU CH...

CH

17 H.

BERENAR CARNAVALESC CASINO PRADO

Amb la presència de la Reina Infantil, berenar per als nens i nenes de les colles infantils del Casino Prado i festa amb el grup d’animació “Xaxipiruli”, amb l’assistència de Sa Majestat Carnestoltes i Reina del Carnaval.

Lloc: Teatre Casino Prado.

20 H.

BOHEMIAN RHAPSODY SING ALONG - CASINO PRADO

Premis a les millors disfresses. Aforament limitat. Entrades a Cine Club Sitges i taquilla. Preu 5 €.

Lloc: Teatre Casino Prado.

Organitza: Cine club Sitges i Casino Prado Suburense.

34

DM. 5 MARÇ RUA INFANTIL

RUA DE L’EXTERMINI A les 9 de la nit RUA DE L’EXTERMINI, amb el següent recorregut: Sortida des del capdavall de l’Avinguda Sofia, Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), c. Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, c. Espalter, Sant Francesc i Cap de la Vila.

En acabar la Rua de l’Extermini FESTA DE L’EXTERMINI amb DJ Toni Peret al Saló Teatre del Casino Prado Suburense. Accés exclusiu per a les colles i socis de l’entitat.

BALL DE DISFRESSES amb MÚSICA DISCO al Saló Teatre de la Societat Recreativa El Retiro. Accés exclusiu per a les colles i socis de l’entitat.

Entrades limitades.

DC. 6 MARÇ

/ DIMECRES DE CENDRA 12.30 H.

VERMUT DELS VIUS Vermut popular per a tots aquells que estiguin vius – o creguin estar-ho.

Sardinada amb pa amb tomàquet, photocall, sorteig d’un viatge, concert de Victor Erena, DJ Yuri i lliurament de Premis dels Concursos de Balcons, finestres i façanes i Carnimal.

Lloc: l’Hort de Can Falç.

Col·labora: Associació de Paradistes Mercat de Sitges, Forn9, peixateria Domingo, peixateria Sitges, peixateria Marendins, Balerària.

19.15 H.

FI DE FESTA - ENTERRO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES A l’alçada del monument del Greco es llegirà el TESTAMENT i les últimes voluntats de S.M. Carnestoltes.

En acabar el comiat de Sa Majestat Carnestoltes, al Passeig de la Ribera, ARRIBADA DE LA SRA. QUARESMA posant fi i seny a la magnífica setmana d’excessos i pecats. El seguici farà el següent recorregut: Passeig de la Ribera, c. Bonaire, c. Parellades i Cap de la Vila on llegirà el seu peculiar Manifest de la Verdura i es repartiran bunyols de vent ensucrats.

21 H.

XATONADA DE CLOENDA EL RETIRO 16 H.

CAFÈ, COPA I PURO EL RETIRO A partir de les 4 i fins les 5 de la tarda al bar cantina del Retiro CAFÈ, COPA I PURO...

Lloc: La Cantina d’El Retiro.

Organitza: Societat Recreativa El Retiro.

Lloc: Saló Teatre de la Societat Recreativa El Retiro,.

Organitza: Societat Recreativa El Retiro.

Preu: Socis i Colles del Retiro: 20 euros; no socis 25 euros

21 H.

SOPAR DE CLOENDA CASINO PRADO 18.30 H.

RUA DE S.M. CARNESTOLTES A la plaça de l’ajuntament, S.M. Carnestoltes celebrarà la festa d’agraïment amb el següent recorregut, plaça de l’Ajuntament, c. Major, cap de la Vila, c. de les Parellades, c. Bonaire, Passeig de la Ribera, amb sorpreses al llarg del recorregut.

Acte de cloenda del carnaval del Casino Prado.

Lloc: Teatre Casino Prado.

Organitza: Casino Prado Suburense.

Venda d’entrades per als diferents actes de les entitats i d’altres AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE SITGES Els tiquets per a la Xatonada Popular de Dijous Gras estan a la venda a la Copisteria “El Pati” (carrer Illa de Cuba, 10), i a la cerveseria ‘La Sitgetana’ (carrer Sant Bartomeu, 10) i es podran adquirir fins al dimarts 26 de febrer.

SOCIETAT RECREATIVA EL RETIRO Tots els actes programats disposen de servei de bar. Preus especials per a socis i colles de la Societat Recreativa El Retiro.

Inscripcions i reserves per a les xatonades a la secretaria de l’entitat o al telèfon 93 894 01 37 en horari d’oficina de 9h a 13h de dilluns a dissabte i de 16h a 19h de dilluns a dijous.

CASINO PRADO SUBURENSE Tots els actes programats disposen de servei de bar. Preus especials per a socis i colles del Prado. Inscripcions, reserves i informació a la Secretaria del Prado o al Telèfon 93 894 31 10, en horari d’oficina de 10h a 14h i de 16h a 20h.

o o o o H

35

PLÀNOL DELS RECORREGUTS LLEGENDA DEL PLÀNOL:

I INICI RECORREGUT

M O M S O S

F FINAL RECORREGUT

DIJOUS 28 DE FEBRER, A LES 19.15H

ARRIBO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES RECORREGUT: Passeig de la Ribera, c. Bonaire, c. Parellades, Cap de la Vila, c. Major i Plaça de l’Ajuntament, on Sa Majestat prendrà possessió del poder i llegirà el tradicional PREDICOT. DISSABTE 2 DE MARÇ, A LES 12H

PARC CAN B DE OTA

CURSA DE LLITS

RECORREGUT: El recorregut de la Cursa de llits serà el següent: c. Francesc Gumà, c. Jesús, Cap de la Vila, c. Parellades, c. Sant Pau, Passeig de la Ribera, c. Sant Pere, c.

Parellades, c. Bonaire, Passeig de la Ribera fins a l’alçada del jardinet del pintor Pere Pruna.

DEL

DIUMENGE 3 DE MARÇ, A LES 12H DIMARTS 5 DE MARÇ, A LES 15H

DIUMENGE 3 DE MARÇ, A LES 19.30H

RUA DE LA DISBAUXA

DIMARTS 5 DE MARÇ, A LES 19.30H

RUA DE L’EXTERMINI

RECORREGUTS: sortida des del capdavall de l’Avinguda Sofia, Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), c. Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, c. Espalter, c. Sant Francesc i Cap de la Vila.

DIMECRES 6 DE MARÇ, A LES 18.30H

RUA DE LA SARDINA

RECORREGUTS: Plaça de l’Ajuntament, c. Major, Cap de la Vila, c. de les Parellades, c. Bonaire, Passeig de la Ribera, amb sorpreses al llarg del recorregut.

36

I

BASSA

AVINGUDA SOFIA

RECORREGUTS: sortida des del capdavall de l’Avinguda Sofia, Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), c. Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, c. Espalter, c. Sant Francesc i Cap de la Vila.

A RODON

RUES INFANTILS

I

PASSEIG DE LA RIBERA

F

PASSEIG DE VILAFRANCA

I H I H M M R

SANT

E ALT ESP

F R AN CESC

R

LTE SPA

E PLAÇA DEL POU VEDRE

PAREL LADES PAREL LADES

MARQUÈS DE MONTROIG

F

F

S

JESÚ

SANT P AU

SANT PE

RE

E CAP DLA LA VI BONAIRE

PLAÇA INDUSTRIA PRIMER DE MAIG

A RODON

I

JOR MA

BASSA

GUMÀ

ARTUR CARBONELL

OVA

FRANCESC

ILAN PASSEIG DE V

F

F I

I PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

LA FRAGATA

37

“ RIEU, RIEU, MENGEU, BEBEU I GASTEU

QUE QUAN NO EN TINGEU, DE MENJAR NI DE DINERS, EM PLORAREU I SUPLICAREU!” 38

La SACA, Sitgetana de Cultura i Animació, entitat dedicada a la cultura popular, va decidir treballar el personatge de la Senyora Quaresma per iniciar de forma lúdica l’espai de “seriositat” que succeeix el temps de Carnaval.

El personatge es va estrenar l’any 2003 de la mà d’Ester Comas i en aquella ocasió, va arribar al passeig de la Ribera sobre un carruatge de cavalls acompanyat per un grup musical de ministres.

El vestit del personatge és un disseny de Cristina López, guanyadora del concurs de vestuari que es va convocar amb la finalitat de fer més participatiu el personatge.

Actualment, podem gaudir d’una Quaresma integrada al Carnaval de Sitges que va acompanyada per la seva cort, els Set Pecats Capitals i les Vídues Negres.

Podem gaudir d’un satíric Manifest de la Verdura, escrit per Miquel Marçal, i els bunyols de vent que es reparteixen en acabar la seva lectura.

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

AGRAÏMENTS