SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA BISBE DE MALLORCA
TESTIMONI PÚBLIC DE FE CRISTIANA
Ens disposam a viure amb nou ardor la Setmana Santa d’en guany, l’any 2026. Uns dies sants, on volem que una vegada més el nom que li correspon de «Santa» ho sigui realment per la vivència cristiana dels misteris de la mort i la resurrecció de Jesucrist. Uns dies, també especials, per a donar testimoni públic de la fe cristiana. Uns dies de pregària, de silenci, també d’esperança i alegria, ja que celebram amb Crist ressuscitat la Vida que ha vençut la mort, el mal i el pecat per a fer-nos entrar en sintonia amb el missatge cristià, per tal que l’Evangeli ho impregni tot de renovació personal i de noves actituds socials.
en els actes de culte, processons, celebracions religioses populars i altres de pròpies d’aquests dies d’acord amb els criteris de l’Església Catòlica i amb les directius de la nostra Diòcesi.
Les manifestacions religioses de Setmana Santa en què hi són presents les confraries són una expressió pública de la fe cristiana manifestada en el viure en cristià. Condueixen a dinamitzar la vida cristiana dels mateixos participants de les confraries, la de la comunitat a la qual pertanyen i la de l’Església de Mallorca. Va bé fer-ne un recordatori explícit que ens ajudi a una major vivència aquests dies “sants” i al llarg de tot l’any.
Per això, una vegada més i com a pastor d’aquesta Església que peregrina a Mallorca, us vull convidar a viure aquests dies amb esperit cristià i eclesial, participant en les celebracions litúrgiques que s’organitzen expressament des del divendres de Dolors fins el dia de Pasqua, tant a la Catedral com a totes i cada una de les parròquies, i de manera especial a les manifestacions públiques de la nostra fe, quan posam enmig del carrer les representacions plenes d’art i devoció dels misteris que aquests dies celebram. Des de les Confraries s’està fent l’esforç perquè tot surti amb el màxim de participació i dignitat, posant-hi tots i cadascú de la seva part la millor actitud de cooperació i bon ambient. I vagi també un agraïment ben sincer a tots els confrares i confraresses que dediquen temps i esforç perquè tot allò que s’organitzi ajudi a viure a fons la pròpia fe i l’ardor de la caritat, ajudant als més necessitats.
És el que, des dels Estatuts general de les Confraries de Setmana Santa de la Diòcesi de Mallorca ens proposam, ja que “el fi principal de tota Confraria és fomentar la fe i perfeccionar la veneració i la devoció al misteri de la Redempció de nostre Senyor Jesucrist, especialment els dies de Setmana Santa, mitjançant la participació
Insistim en la necessària formació religiosa i fomentar la germanor i la concòrdia; la participació en les celebracions litúrgiques de la comunitat cristiana i les activitats pastorals, tant de la comunitat local de què formen part, com de la comunitat diocesana. Sempre en el marc dels plans pastorals de la Diòcesi; l’exercici de les obres de pietat i caritat, sobretot amb els més necessitats d’aquests moments, ja sigui amb ajudes materials com de voluntariat; l’animació de l’esperit cristià en aquelles institucions d’orde temporal en què participen els membres de les confraries en ‘exercici de la seva professió o des de les seves responsabilitats cíviques.
Fem-ho realitat un any més en aquesta Setmana que, especialment, com hauria de ser en totes al llarg de l’any, volem que sigui “santa”, és a dir, celebrada i viscuda amb l’esperit cristià que l’Església ens demana, essent així un testimoni viu que comuniqui amb el seu exemple l’atractiu de la fe, la força de l’esperança i l’ardor de la caritat.
Us ho desig amb tot el meu afecte i benedicció
JAIME MARTÍNEZ LLABRÉS Batle de Palma
És un honor com a batle donar la benvinguda a aquest programa d’actes a la nostra ciutat, organitzats per l’Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma. Durant aquests dies, els cristians de tot el món recordam la passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret.
A Palma, la processó dels Estendards inicia uns dies de plena devoció, en què les confraries recorren els carrers de la nostra ciutat amb un nombrós públic. És molt especial el sentiment d’unitat que es representa en la processó del Dijous Sant. En un ambient de gran solemnitat, el Crist de la Sang és el gran protagonista fins a la matinada.
Tots els confrares, siguin natzarens, penitents, portants o músics, guarden aquests dies un compromís espiritual que contribueix a preservar uns valors, com la reflexió i el recolliment, que hem de fer extensius a tot l’any. Les processons també ens permeten apreciar la riquesa artística i cultural del nostre patrimoni religiós, en forma d’imatges que surten dels temples aquests dies.
La Setmana Santa a Mallorca també és temps d’antigues tradicions culturals i gastronòmiques pròpies que formen part de la nostra història i la nostra identitat com a poble.
Són, tots, bons motius per a viure amb devoció i intensitat aquestes dates, fonamentals en les nostres arrels cristianes, que transmetem de generació en generació.
Moltes gràcies a l’Associació de Confraries de Setmana Santa, a la seva Junta Rectora i a totes les persones que durant tot l’any fan feina per a fer possible aquest programa d’actes i processons a la nostra ciutat. Us desitj una magnífica Setmana Santa, plena del profund sentiment espiritual que dona sentit a aquesta celebració.
P. TONI CAÑELLAS, C.O.
Consiliari de l’Associació de Confraries de Palma
Benaurats els nets de cor, ells veuran Déu (Mt 5,8)
Setmana Santa, temps de viure i compartir la passió, mort i resurrecció de Jesús. Temps de demostrar que la nostra vocació cristiana i de confrares va molt més enllà de ser batiats que es limiten a continuar una tradició popular, cultural o familiar, o, senzillament, a satisfer un desig personal de posar-se un hàbit per tal de poder desfilar pels carrers dels nostres pobles i ciutats.
Setmana Santa, temps de sentir-nos confrares que volem viure, com a comunitat eclesial, el gran esdeveniment de la Salvació. El confrare no pot sentir-se el propietari de la tradició. Les tradicions i les confraries no són possessió personal. La tradició i la confraria són el lloc on el confrare pot viure i compartir la decisió personal de viure l’Evangeli amb una dimensió comunitària i eclesial.
El vertader confrare ha de viure la seva vocació assumint els valors evangèlics de servei, entrega, altruisme i disponibilitat; fent del diàleg un lloc privilegiat de trobada amb els altres germans i germanes, sense reivindicar privilegis ni honors, ja que el major privilegi i honor és descobrir Jesús en totes aquelles persones crucificades i marcades pel dolor i el sofriment.
El confrare i la confraressa han de ser la veu dels qui no tenen veu, de la immensa majoria silenciada, víctima de la més cruel injustícia d’aquest món, que, tot i anomenar-lo civilitzat, els ha robat la dignitat.
El confrare i la confraressa, per poder portar endavant el projecte de Jesús, han de ser persones amb el cor ben net, no contaminat per l’egoisme ni pels desitjos terrenals d’estatus i poder, que no tenen cabuda dins les confraries, que mai no han de ser espais de benefici personal.
Benaurats els nets de cor… ells seran feliços i faran feliços els altres i, per això, seran vertaders fills de Déu.
Bona Pasqua, germans i germanes… Voldria concloure donant gràcies, de tot cor, a aquells confrares i confraresses que sempre cerquen el diàleg respectuós; als qui mai no aixequen la veu de manera amenaçant; als qui no reclamen llocs de privilegi; als confrares i confraresses que no cerquen la foscor per criticar i malparlar dels altres.
I, sobretot, gràcies, confrares i confraresses, que sempre cerqueu la mirada de l’altre per oferir la vostra ajuda incondicional. Germans i germanes, bona Pasqua.
Recorreguts
CONFRARIES DE PALMA SETMANA SANTA 2026
Ntro. Padre Jesús de la Humildad y Ntra. Sra. de la Paz
Església Castrense de Santa Margalida
Fundada al 2008. Passos: Ntro. Padre Jesús de la Humildad que representa a Jesús davant Caifàs dins la Primera Estació del Via Crucis (Mt 26, 63-66) i el de Ntra. Sra. de la Paz, ambdues obres de David Valenciano. Està acompanyada per l’Agrupació Musical Nuestro Padre Jesús de la Humildad, excepte diumenge de Rams per la Banda Musical de Porreras.
Antigua Cofradía Sacramental de Nuestra Señora de Belén, Hermandad Penitencial de la Santa Caridad y San Junípero Serra
Església de Ntra. Sra. Mercè
Año de fundación 2003. Sede Canónica: Iglesia de la Merced. Penitentes: Túnica blanca con escapulario y capirote morado. Cirio color rojo sacramental. Lunes Santo: Procesiona el Paso de “Las Negaciones de San Pedro” con acompañamiento musical de la Agrupación Musical de Nuestro Padre Jesús de la Humildad. Viernes Santo: Procesiona el Paso de “El Duelo de la Virgen” con acompañamiento musical del Quinteto de Música de Capilla “El Dol”.
Ntro. Padre Jesús del Gran Poder y María Stma. de la Concepción
Església de Sant Joan d’Àvila (Polígon de Llevant)
Fundada al 2001. Està acompanyada per la seva pròpia agrupació musical del mateix nom. Passos: Ntro. Padre Jesús del Gran Poder que representa a Jesús carregant la Creu ( Jn 19, 16-17) dins la Segona Estació del Via Crucis i el de María Santísima de la Concepción, obres de Luís González Rey.
Santa Mònica
Monestir de la Concepció (Agustines)
Fundada al 1997. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda de Santa Mònica de cornetes i tambors. Pas: Crist de l’Ampar camí de Getsemaní que representa a Jesús camí a l’Hort de Getsemaní (Mt 26, 36), obra d’Antoni Capó i el Crist dels Joves.
Ntra. Sra. del Socorro y Ntro. Padre Jesús de la Pasión
Monestir de la Concepció (Agustines)
Fundada al 1994. El seu hàbit penitencial està compost per túnica, capirot i guants de color blanc, singol vermell, capa daurada i calçat negre. Esta composta majoritàriament per dames. El seu escut fa referència al pas talla del segle XV de Ntra. Sra. del Socorro i Ntro. Padre Jesús de la Pasión que processionen. No tenen acompanyament musical.
Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón y Ntra. Sra. de las Angustias
Església del Sagrat Cor de Jesús
Fundada al 1988. Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón. Passos: Jesús del Buen Perdón que representa la Unció a Betània ( Jn 12, 1-11), obra de Ana Rey i Angel Pantoja de l’any 2018 i el de Ntra. Sra. de las Angustias, de Manuel Hernández León. L’any 2022 es va incorporar al pas processional de Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón, la lmatge de Santa María Magdalena, obra també de l’escultor Àngel Pantoja.
Ntra Sra. de la Soledat
Església Ntra. Sra. de la Soledat
Fundada al 1957. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas Ntra. Sra. de la Soledat, obra de José Antonio Hernández Navarro.
Hermandad y Cofradía de la Sagrada Cena y Ntra. Sra. de la Salud, San Juan Evangelista y Santa Marta
Església Ntra. Sra. de la Mercè
Fundada al 1957. Està acompanyada per la Banda i Escola Municipal de Música de Marratxi
Passos: El Sant Sopar (de la Casa Raventós) que representa el darrer sopar de Jesús amb els seus apòstols (Lc 22, 17-20) i el de Ntra. Sra. de la Salud, de Francisco Berlanga.
Ntra. Sra. del Remedio
Església Ntra. Sra. del Remei (El Molinar)
Fundada al 1955. Pas: L’Oració a l’Hort, obra de Lluís Font, que representa a Jesús pregant a l’hort de Getsemaní (Mt 26, 36).
Ntra. Sra. de la Merced
Església Ntra. Sra. de la Mercè
Fundada al 1953. No té acompanyament musical. Desfila sense Pas.
Ntra. Sra. de l’Assumpció
Església Ntra. Sra. de l’Assumpció (Son Espanyolet)
Fundada al 1953. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda. Pas: El Bes de Judes, obra de Luís González Rey, que representa el moment que Judes entrega a Jesús (Mc 14, 42-46).
San Jerónimo
Església de Santa Eulàlia
Fundada al 1952. No té acompanyament musical. Els confrares, desfilen fermats amb cadenes portant una creu de fusta amb un fanal lluminós.Pas: El Prendiment (Jn 18, 1-2).
Sant Crist de Santa Creu
Església de Santa Creu
Fundada al 1951. Està acompanyada musicalment per seu propi grup de tambors. Passos: El Crist de la Santa Creu, obra anònima que processiona el Dimecres Sant, la Mare de Déu dels Dolors (anònima) i el de Jesús assotat a la columna de Salvador Torres, que representa la Primera Estació del Via Crucis (Jn 19, 1).
Santo Tomás de Aquino
Convent de Santa Clara
Fundada al 1949.
Pas: La Pietat, obra de Francisco Salvà que representa la Tretzena Estació del Via Crucis. Serà acompanyada per l’Agrupació Musical Joventut d’Inca.
Cofradía Penitentes de Santiago
Església de Sant Jaume
Fundada al 1944. No té acompanyament musical. Passos: L’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem (Mt 21, 1-10) de Jaume Mir, el Stm. Crist de les Set Paraules i Maria Stma. de l’Amargura, obres de Fernando de las Heras.
San Miguel Arcángel
Basílica de Sant Miquel
Fundada al 1941. Té acompanyament d’un grup propi de tambors. Passos: El Davallament de la Creu, que representa la Tretzena Estació del Via Crucis (Jn 19,38-42). Jesús davant Ponç Pilat (Jn 18, 28-38).
La Salle
Col legi La Salle de Palma
Fundada al 1940.
Pas: La Mare del Dolor Serè, obra d’Ernest Forteza que representa la Tretzena Estació del Via Crucis. Acompanyada per Agrupación Musical Madre del Dolor Sereno.
Los Cartujos
Parroquia de la Resurrección
Fundada l’any 1938. Els confrares vesteixen túnica blanca i a sobre un escapulari que arriba fins als genolls, la caperutxa de forma monacal. Porten un fanal il luminat per un llum d’oli que és el mateix que portaven els monjos cartoixans per assistir al funeral d’algún germà.
Juventud Oratoriana de San Felipe Neri
Església de Sant Felip Neri
Fundada al 1934. Passos: Jesús Coronat d’Espines, de Gabriel Marroig, que dins la Primera Estació del Via Crucis representa el moment en què els soldats romans es burlen de Jesús i li col· loquen una corona d’espines (Mt 27, 27-29), el Sant Crist Rescatat (Dilluns Sant) i el Sant Crist de l’Escolania de Sant Felip Neri.
Real Cofradía Ntro. Padre Jesús Nazareno
Església de San Felipe Neri
Fundada al 1930. Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical del Camp Redó. Pas: Jesús Cautivo, de Faustino Sanz que representa el moment què Ponç Pilat presenta a Jesús al poble dins la Primera Estació del Via Crucis (Jn 19, 4-6).
Ntra. Sra. del Carmen
Parròquia Nostra Senyora del Carme (Coll d’en Rabassa; carrer Bartomeu Castell, número 6)
Fundada al 1930. Pas: La primera Caiguda de Jesús. Tallers de Arte Cristiano d’Olot, Girona, que representa la Tercera Estació del via Crucis
Joventut Seràfica
Basílica de Sant Francesc
Fundada al 1930. No té acompanyament musical. Passos: El Sant Enterrament. Obra de Jaume Mir que representa la Catorzena Estació del Via Crucis i el Pas de la Creu, que representa una creu nua.
Cristo de los Navegantes
Església de Sant Magí
Fundada al 1929. Passos: L’Ecce Homo (anònim del s. XVII) que representa dins la Primera Estació del Via Crucis ( Jn 19, 5-6) el moment en què Ponç Pilat presenta a Jesús al poble i la Verge dels Dolors (Tallers Arte Cristiano d’Olot, Girona). Acompanyat per l’Agrupació Musical Esencia
Joventut Antoniana Convent dels Caputxins
Fundada en 1928. Està acompanyada musicalment per Banda de Música del Municipi de Selva.
Pas: La Segona Caiguda, obra de Juan de Ávalos que representa la Setena Estació del Via Crucis.
Simón Cirineo
Fundació Patronat Obrer
Fundada al 1928. Està acompanyada per un grup propi de tambors.
Pas Vivent: Jesús amb la Creu escortat per Legionaris Romans i ajudat pel Cirineu (Mt 27, 32) dins la Cinquena Estació del Via Crucis.
Creuada de l’Amor Diví
Església de Sant Joan de Malta
Fundada al 1928. Vesta completa de color blanc cru. El seu escut representa la sagrada forma sobre la creu de Malta envoltada d’una aura blava en referència a la Verge Maria. Passos: El Sant Crist dels Boters (anònim s.XV), L’Expoli (Tallers Arte Cristiano d’Olot, Girona) que representa la Desena Estació del Via Crucis i la Mare de l’Amor Diví, de Joan Roig, que actualment no processiona.
El Silencio
Església de Montision
Fundada al 1927. Pas Crist del Silenci ( anònim) que els seus confrares porten a pes amb unes cordes acompanyat pel so d’un tamborí.
Sto. Cristo de la Agonía
Convent de Santa Clara
Fundada al 1924. Acompanyada per Agrupación Musical Nuestra Señora de los Dolores Sa Indioteria. Passos: L’Elevació de Crist en la Creu, de Llinàs Riera que representa el moment dins l’Onzena Estació del Via Crucis en què la Creu amb Jesús ja crucificat és aixecada i el del Redemptor Mundi o Crist de l’Agonia, obra de Luís S. Torres Romero que escenifica la Dotzena Estació del Via Crucis ( Jn 19, 30). Acompanya el Crist Redemptor Mundi en el seu pas Processional, Ntr. Sra. Reina deis Angels i Mare de la Vida, obra de Juan Ventura (Sevilla).
Ntra. Sra. de L’Esperança de la i Pau
Basílica de Sant Francesc
Fundada al 1924. Està acompanyada per la seva pròpia agrupació musical del mateix nom des del 1995. Pas de pal li: Nostra Senyora de l’Esperança, obra de Josep Viladomat i Massanes al 1954.
Santa Faz
Església de Sant Sebastià
Fundada al 1923. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas: La Verònica, obra de Miquel Arcas que representa la Sisena Estació del Via Crucis.
Cinco Llagas
Església de Sant Gaietà
Fundada al 1917. Acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical Ntra. Sra. de los Dolores de Sa lndioteria. Passos: La Llançada, de Maria Antònia Cerdà que representa el moment en què el costat de Jesús ja mort és travessat per la llança del soldat romà ( Jn 19, 32-37) dins la Dotzena Estació del Via Crucis i Jesús l’Abandonat (anònim) que recorda una de les Set Paraules pronunciades a la Creu (Mt 27, 46).
Real cofradia de penitentes de la Virgen Dolorosa
Església de Sant Nicolau
Fundada al 1910. Reial Confraria de Penitents de la Verge Dolorosa.. La imatge de la Verge és obra de Guillem Galmes. Dimarts Sant processiona acompanyada de l’Agrupació Musical Esencia.
Antiquíssima Confraria de la Creu de Calatrava
Església de Ntra. Sra. del Socors
Fundada al 1902. Està acompanyada musicalment per un grup propi de tambors. És la confraria penitencial més antiga de Palma. Passos: El Crist de la Bona Mort (talles anònimes dels s. XVIXVII) que representa dins la Dotzena Estació del Via Crucis el moment en què Jesús mor a la Creu, el del Sant Sepulcre (anònim) que representa una urna amb el cos jacent de Jesús dins la Catorzena Estació del Via Crucis (imatge amb la qual el Divendres Sant es fa l’acte del Sant Enterrament), Jesús Humiliat (anònim) que representa dins la Primera Estació del Via Crucis el moment en què Jesús és presentat al poble per Ponç Pilat (Jn 19, 1-5) i el de Nostra Senyora de Gràcia (també anònima).
Història de la Confraria de Penitents del Sant Crist de santa Creu
La Confraria de Penitents del Sant Crist de la parròquia de Santa Creu, es va fundar l’any 1951 —coincidint amb la reforma de la capella d’aquest Crucificat— per iniciativa del M.I. Canonge Doctoral D. Bruno Morey Fiol amb la col laboració de Rafael Pomar. Originalment va dur el nom de Confraria de Penitents de Betlem perquè va néixer vinculada a l’Obra Belenista de Palma. Per aquest motiu i per diferenciar-la de la resta de confraries i mantenir certa exclusivitat, es va escollir com a vesta penitencial una d’estil hebreu, encara única a la Setmana Santa de Palma: túnica, capa, faixí i turbant, (combinant els complements en un mateix color). Va ser el primer president de la confraria, D. Vicente Furió Deyà.
L’escut de la confraria està inspirat en el de l’antiga Confraria del Sant Crist —que va existir a la parròquia de Santa Creu d’ençà que l’any 1687 fos aprovada la seva creació per Butlla de SS Innocenci XI, i a la qual varen pertànyer importants cases nobles de Mallorca. En aquest escut, apareixen els símbols de la corona d’espines i les cinc nafres de Ntre. Senyor Jesucrist, timbrat per una corona reial.
Coincidint amb la seva creació, els fundadors de la confraria de penitents, van proposar al Comitè de Setmana Santa la instauració a Palma de la processó del
Dimecres Sant, amb la finalitat de poder portar al Sant Crist de la parròquia de Santa Creu per la seva barriada, com es feia segles enrere, quan el Sant Crucificat era portat en processó de rogatives pels carrers de la nostra ciutat —aquesta Imatge té molta devoció al barri d’ençà que va ser trobada al s. XVI a una casa del Carrer Sant Llorenç, molt a prop de la parròquia. Així és com es va instaurar la dita Processó del Silenci, que des de 1951 surt cada Dimecres Sant al barri del Puig de Sant Pere de Palma, els veïnats del qual —la gran majoria vinculats a oficis relacionats amb la mar— sempre han demostrat la gran devoció que senten pel seu Sant Crist. Un d’aquests veïnats, per exemple,
va ser el notable Capità D. Antoni Barceló i Pont de la Terra (1717-1797), tinent general de l’Armada Espanyola, qui sempre va dur el nom d’aquest crucificat als seus vaixells.
Des d’un primer moment, la família Calafell, molt devota del Sant Crist, va cedir a la parròquia una Mare de Déu de la Soledat pròpia que veneraven a la casa que tenien al Carrer Sant Llorenç —just devora la casa on va ser trobada la Sagrada Imatge. La Verge era duita a la parròquia per acompanyar al Sant Crist el Dimecres, i després era tornada a la casa dels Calafell. Aquesta Mare de Déu va passar familiarment de generació en generació, almanco des del s. XVIII, fins a arribar als germans Calafell Amer, que varen ser els darrers custodis de la Imatge. Durant molts d’anys era portada per soldats d’Infanteria de Marina i també d’Artilleria. Als anys setanta finalment, la família va donar la Mare de Déu a la parròquia. Avui és la Confraria de Penitents qui la porta a les processons de Setmana Santa de Dimecres, Dijous i Divendres Sant.
L’any 1980 es va cedir la custòdia a la confraria de la Imatge de Jesús assotat a la columna —obra de l’escultor Salvador Torres (1799-1882)— un dels antics Passos que la Diputació Provincial —avui Consell de Mallorca– va encarregar per la reforma de la processó del Sant Crist de la Sang del Dijous Sant de finals del s. XIX. Des d’aquell moment acompanya a la confraria a les processons de Setmana Santa el Dimecres, Dijous i Divendres Sant.
El passat 22 de febrer de 2026 es va celebrar la tradicional festa anual del Sant Crist de Santa Creu. I amb motiu del 75è aniversari de la fundació de la confraria de penitents, després d’una Missa Solemne presidida per Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca, es va organitzar una processó extraordinària fins al Carrer Consolat, on es va girar la Imatge del Crist cap al port de Palma, per fer una benedicció a tota la gent de la mar. Així com es va fer l’any 1750, segons detalla el P. Lorenzo Pérez al seu llibre dedicat al Sant Crist de Santa Creu.
Pregón
Edita:
Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma
Producció editorial
Amb la col.laboració
