10 minute read
MN. MANEL AMETLLER
COL • LABORACIONS
RETALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA LA RESIDENCIA DE LES GERMANES DE LA SGDA. FAMILIA-MATADEPERA
Advertisement
1.-TOT VA COMENÇAR AIXÍ:
L´ any 1771 en Narcís Gorina, l’amo de Can Gorina, aclaparat pels deutes que sempre arrossegava, tal com hem dit altres anys, “de bon grat i certa ciència per ell i pels seus hereus ven i concedeix perpètuament a favor de Joan Pratginestós, pagès de St. Julià d´Altura un tros de terra erma i boscosa, entre ells assenyalada, de tinguda d`una quartera, es a dir, 2500 m. quadrats que era la que solia amidar la quartera antiga”.
Aquesta quartera limitava a ponent amb el camí ral de Barcelona a Manresa, la resta quedava en mans del venedor.
La venda es va fer per 150 lliures, de les quals el comprador les va retenir casi totes per pagar els deutes que tenia el Gorina.
L’escriptura es va fi rmar a Terrassa el 28 de Juliol de l’any 1771 davant el Notari Josep- Antón Puig i Gorchs.
2. - EN JOAN PRATGINESTÓS
Nasqué l’any 1725. Era fi ll de Lliçà de Vall. Tenia 46 anys quan va comprar el terreny. Vivia a St. Julià d´Altura i era moliner. La casa en deien” l´Hostalet de St. Julià”; per tant ja es devia guanyar la vida mes bé que un jornaler. Es va casar amb Teresa Torres però no van tenir fi lls.
Aviat en Joan i els seus germans van començar a fer-s´hi la casa pairal. La casa ocuparia 3 casals. Tenia un primer pis i unes golfes espaioses. Al davant hi havia l´era de batre, i al davant un trull per desfer les olives. Amés hi havia un celler amb botes, un cub i fi ns i tot una cotxera pels carros.
A partir d´aquí els Pratsginestós deixaren la casa de Sant. Julià d´Altura i van traslladar-se a la casa de Matadepera que ven aviat va quedar registrada amb el nº36 del C/ St. Joan.
El 6 de Juliol de l´any 1774 davant al Notari Puig i Gorchs en Joan Barata ven a Josep Pratginestós, -llavors tenia 32 anys i encara resident a Sant. Julià d´Altura-, una peça de terra boscosa al pla d´en Bonyet de 6 quarteres i que havia pertanyut a Can Gorina.
Diu l´escriptura que el terreny “termina a sol ixent amb el camí ral a Manresa, a migdia amb terres de Can Vinyers, a ponent amb la riera de Les Arenes i a tramuntana amb Josep Solà de la Font”.
L´any 1780 en Joan ja sent que es fa gran i nomena ofi cial-
ment al seu germà més jove en Josep Pratginestós com a procurador i administrador seu per fi rmar documents, fi ns comparèixer davant els tribunals.
En Joan va morir l´any 1803 fent testament davant el notari Joan Mimó de Sabadell. El testament el va fer tancat i es va obrir al 1805. En ell nomena hereu el seu germà en Josep Pratginestós i Gorina, més jove que ell, i usufructuaria a la seva esposa Teresa.
3.-EN JOSEP PRATGINESTÓS GORINA.
Era el germà jove I hereu d´en Joan, com hem dit. Nasqué el 25 de Febrer de l´any 1742. Es va casar cap els 38 anys amb Maria Pi Illa sobre l´any 1787 quan el germà ja l’havia nomenat procurador seu. Tant ell com el seu germà no sabien de lletra però van demostrar ser emprenedors i espavilats. Van ser els qui més van promoure el desenvolupament del casc antic del veïnat.
En Josep Pratginestós va determinar parcel·lar aquella peça del pla d´en Bonyet.I així ho va fer. El 22 de Novembre de l´any 1778 feia un primer establiment a un nebot Gorina i un segon a en Magí Torres (el Lan). Però ara ho va fer d´una manera més planifi cada. Per exemple les cases ja estaven ben arrenglerades.
L´any 1786 en Pratginestós decideix obrir un altre carrer a la part alta del pla d´en Bonyet. Serà el C/Sant Isidre que desprès haurà d´obrir un pas per comunicar-se amb el C/ Sant Joan.
Fa el carrer seguint el terme de la seva propietat ja que al davant ja era terra de can Vinyers.
Els casals havien de deixar 8 pams al davant perquè si en Pi de la Serra de can Vinyers decidís establir també casals deixés igualment 8 pams a la seva banda perquè quedés un carrer de 1´5 m. d’amplària.
Cada propietari al davant del seu casal havia de fer una rasa coberta que conduís les aigües pluvials fi ns a la bassa ja establerta que s´hagué d´ampliar segons els establiments que s´anessin fent. (Serà la Plaça de cal Baldiró).
De fet començà ha fer establiments al C/ Sant Isidre. Entre altres adquiridors hi hagué en Francesc Alavedra i en Jaume Busqueta. Els casals eren com sempre de 25 pams d´amplària pel davant, però pel darrera fi ns un marge que senyalava la propietat veïna de can Solà.
Es pagava per raó de cens anual, 1 lliure i 12 sous.
També en Josep Pratginestós s´anava fent gran. El 18 de Desembre de 1804 es troba greument malalt al llit de casa seva i fa venir al notari Joan Mimó de Sabadell per fer testament. El fa i el deixa tancat fi ns el dia de la seva mort que tingué lloc l´any 1805. Sembla que els dos germans en Joan i en Josep van morir en pocs anys de diferencia.
En Josep Pratginestós deixà com hereu universal el seu fi ll Jaume i com usufructuària a la seva esposa María Pi Illa “senyora, poderosa i absoluta”.
4.- EN JAUME PRATGINESTÓS I PI
Va néixer l´any 1794 i va morir el 12 de Febrer de 1857. COL • LABORACIONS
COL • LABORACIONS
Tenia 11 anys quan va morir el seu pare. Es va casar sobre l´any 1815 amb l´Antonia Ramoneda, fi lla de Sentmenat. L´Antonia nasqué l´any 1779 i va morir el dia 18 d´Octubre de 1863. Van tenir 8 fi lls.
L´any 1822 en Jaume havia arribat a la majoria d´edat. Ell i la seva mare, Maria Pi, ja viuda, donaren l´impuls defi nitiu al nou poble. Ara fan parcel·les a la part alta de ponent que anava des d’el camí ral de Sant Llorenç Savall fi ns a la riera de Les Arenes que encara era propietat dels Pratginestós. La part de baix era terra de can Vinyers i la part de dalt eren terres de can Solà.
Ja a partir de l´any 1822 comencen a fer establiments. Però es a partir de l´any 1824, quan en Jaume com amo, i la seva mare com usufructuària comencen una nova tanda d´establiments al C/ Sant Llorenç.
Els adquiridors: a)Havien d´edifi car en el termini de 6 anys; b)Les parcel·les serien de 37 pams d’amplària (casal i mig) i la llargària sempre seria fi ns a la riera de Les Arenes que eren uns 160 pams, es a dir, 31 m.; c)El preu seria de 3 lliures i 17 sous els 37 pams.
D´aquesta època foren els establiments d´en Bartomeu Pi i d´en Pere Morros, entre altres.
En Jaume Pratginestós Pi va morir el 12 de Febrer de 1857 i va nomenar hereu al seu quart fi ll en Josep Pratginestós Ramoneda.
5.- EN JOSEP PRATGINESTÓS I RAMONEDA
Nasqué l´any 1816 i es va casar sobre l´any 1860 amb María Codina Salgot nada l´any 1828. Van tenir 3 fi lls: l´Antoni al 1860, mort tot just nat i l´Antonia morta als 4 any al 1966. Només els hi va quedar la Lluïsa Pratginestós Codina, com a fi lla única que va sobreviure.
Al Gener de l´any 1878 en Josep Pratginestós i Ramoneda ja es va sentir greument malalt. Tenia 62 anys, i veient que només tenia una fi lla de 13 anys que no podia portar la propietat decideix anar al poble veí de Vacarisses a buscar un casador per la seva fi lla.
Va trobar un pagès que ja era prou conegut i era negociant que administrava altres fi nques. Va decidir parlar-li. Era en Pere Ribas Astals i aviat el comprometé per marit de la seva fi lla.
El 29 de Gener d´aquell mateix any 1878 establiren davant el notari d´Olesa les capitulacions matrimonials que es compliren a l´hora del casament, el qual tingué lloc a Terrassa el 25 de Desembre d´aquell mateix any.
En Pere i la Lluïsa es portaven 17 anys (20) de diferència. El pare de la Lluïsa en Josep Pratginestós que llavors ja tenia 62 anys ja va fer” donació i heretament universal per desprès de mort i no abans “ a la seva fi lla Lluïsa Pratginestós Codina de tots els seus béns presents i futurs especialment la casa nº 36 del C/ Sant Joan.
La donació es va fer amb les següents condicions: a) El donador es reserva per durant tota la vida l’ús i l´usdefruit de tots els béns donats. b) Mantindrà a casa seva la seva fi lla i el seu espòs i família i els facilitarà vestits i aliments amb tal que treballin per ell.
En Josep Pratginestós i Ramoneda va morir el 28 de Juny de 1884 quan tenia 68 anys, als 6 anys d’haver fer la donació dels seus bens a la seva fi lla Lluïsa. La seva esposa María Codina morí el 16 de Novembre de 1891.
Al morir els pares de la Lluïsa quedaven cancel·lats els usos i usdefruits que en Josep Pratginestós i María Codina s’havien reservat en la seva donació.
6.- NA Mª. LLUISA PRATGINESTÓS I CODINA
Morts els seus pares la Mª. Lluïsa quedava de ple dret senyora i mestressa de l´herència.
En Pere Ribas i la Lluïsa es portaven 17 (20)anys de diferencia. Ell tenia 30 anys i ella en tenia 13. Van conviure 23 anys.
En Pere Ribas Astals va morir l´any 1901 quan tenia 53 anys i la Lluïsa va quedar viuda als 36 anys.
El Padró municipal de l´any 1936 diu que la Lluïsa vivia sola com a cap de casa i vídua, de 71 anys.
El canonge Salvador Castellví beneeix el nou local. Mn. Antón Pascual està al seu costat; és el rector de Matadepera i amic del canonge.
COL • LABORACIONS
COL • LABORACIONS
7.- LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMILIA D´URGELL-MATADEPERA.
Per allà l´any 1942 alguns sacerdots i algunes monges s´aproparen a la Lluïsa per orientar-la a fer-ne un bon us de la seva propietat.
El dia 11 de Febrer de l´any any 1943 davant el notari Jesús Solís de Ecénarro la Lluïsa Pratginestós va cedir a l’Institut de Germanes de la Sgda. Família d´Urgell la propietat Nua dels dos immobles que posseïa en propietat. Però la Lluïsa Pratginestós al fer la cessió de les seves propietats es va reservar l´usdefruit per tota la seva vida de la cosa donada. Aquesta cessió la va fer a canvi de l´obligació de l´Institut d´atendre-la, cuidar-la i servir-la en salut i en malaltia tota la seva vida en la seva casa principal.
A mes l´Institut havia de dedicar la casa principal a col·legi per les nenes del poble de Matadepera. Aquesta dedicació havia de ser perpetua de manera que si algun dia s´havia de vendre el successor assumiria aquesta càrrega.
La Lluïsa Pratginestós Codina va morir el dia 8 de Febrer d l’any 1944, al cap d´un any d’haver cedit la propietat a les monges. Tenia 79 anys.
Com a nota curiosa en el seu testament va deixar com hereva a la seva ànima. S´ha d´entendre que durant uns mesos alguns capellans van anar celebrant misses en sufragi de la difunta.
Al morir la Lluïsa, va quedar consolidada la propietat de les monges amb l´extinció del usdefruit que la Lluïsa s´ havia reservat.
La primera feina que van emprendre les religioses va ser transformar aquella casa pairal en una propietat que s´adaptés als projectes de l´Institut.
Per aquells anys les terres que havien pertanyut a en Joan Barata van començar a urbanitzar-se sota la denominació de “compañía de explotaciones agrícolas”. Es va obrir l´Avinguda d´Angel Guimerà i es van vendre als veïns les terres que quedaven al marge.
Les monges van comprar per 8.000 ptes. la terra que quedava lliure, allargant el C/ Ignasi Iglesias fi ns arribar a l´Avinguda d´Angel Guimerà. Aquesta peça de terra es va agregar a la casa principal formant una sola propietat.
Van continuar el col·legi de nenes pel poble tal com indicava la cessió.
A part, van alçar un nou edifi ci destinat al noviciat de l´Institut i van començar un nou edifi ci en forma de H per residència. (Les ordenances municipals eren més relatives).
L´entrada ofi cial de la Residència es va fer pel C/ Angel Guimerà.
Tot això va obligar a demanar un préstec a la Caixa de Terrassa que li va ser concedit el 27 de Novembre de l´any 1945, per valor de 900.000 ptes.?
Tota aquesta gestió la va portar la monja Teresa Oriol, directora de la Residència, per part de l´Institut i pel Sr. Rafael Comas per part de la Caixa de Terrassa.
Aquesta hipoteca va ser cancellada totalment el dia 21 d´Agost de l´any 1951.
Mn Manel Ametller
