Lleida Bandas Musica 2019

Fem Banda XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida del 4 AL 7 de JULIOL

B

Amb el suport:

Col•laboradors:

Ajuntament d’Almacelles

Ajuntament de Castelldans

Ajuntament d’Alpicat

Ajuntament de les Borges Blanques

Edita:

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

2

Fem da

Ban

U

na nova edició del Festival Internacional de Bandes de Música arriba a la nostra ciutat i ho fa amb un cartell d’envergadura. Per primera vegada, l’adjectiu internacional adquireix les dimensions desitjades, d’antuvi, pels organitzadors. L’intercanvi cultural entre altres persones ens enriqueix mútuament i fa que les societats esdevinguin més dialogants.

Aquesta és la idiosincràsia de la trobada de bandes de música a la ciutat de Lleida.

Bandes de Música vingudes de Rússia, Colòmbia i Itàlia, juntament amb les entitats participants de les Comunitats Autònomes de Canàries, Andalusia, València i Catalunya, fan d’aquest setzè Certamen un dels esdeveniments musicals de referència arreu de l’estat. Concerts a l’aire lliure, a les places i jardins, passacarrers, juntament amb l’arribada de l’estiu, fan que el primer cap de setmana de juliol la nostra ciutat s’ompli de joia i els més de cinc-cents músics ens delectin amb la millor música en viu.

Tot continuant amb l’aposta per l’equilibri territorial, enguany podran gaudir de les propostes musicals en les poblacions de Torres de Segre, Borges Blanques, Castelldans, Alpicat, La Granja d’Escarp, Almacelles, Vallfogona de Balaguer i Seròs. Aquest ventall de poblacions acolliran diverses actuacions al capvespre, possibilitant l’atansament de la música de banda als seus veïns i veïnes

3

i, amb l’objectiu de potenciar nous públics i consumidors culturals.

El Fem Banda manté el seu compromís amb els compositors catalans i s’ha convertit en un espai on descobrir obres representatives del seu repertori amb un llenguatge actual i suggerent. Aquest any, les bandes simfòniques interpretaran la Fantasia descriptiva per a Banda 6.000 a.C. “ La Llegenda més antiga de Catalunya” de Tomàs Simón. El Concurs de Bandes Simfòniques aposta per la qualitat i obre les portes de l’Auditori Enric Granados a tot el públic que s’interessi per aquest tipus de formacions que afronten repertoris d’avantguarda.

Agraeixo la col·laboració dels ajuntaments, institucions, entitats, mitjans de comunicació, empreses i persones que han fet possible, un any més, tenir a casa nostra un meravellós Festival. En especial, permeteu-me que encoratgi als músics de la nostra Banda Municipal que aquests dies, a més a més de desenvolupar les seves tasques com a intèrprets, cuiden tots els detalls organitzatius i donen suport a totes les bandes vingudes d’arreu.

Us convido a gaudir plenament del Fem Banda.

Miquel Pueyo i París Paer en Cap

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Fem da

Ban

L

a culturalització i l’ensenyament, promoguts des de l’àmbit associatiu o institucional, sempre s’han concebut com uns objectius de primer ordre en la configuració de la societat catalana i com a pedra angular dels processos de transformació, modernització i nacionalització del país. Com la resta de manifestacions socioculturals integrades en el que anomenem «cultura popular», les bandes de música han esdevingut a través d’una dilatada tradició històrica elements necessaris de formació, integració i arrelament a la comunitat.

Al llarg del segle XIX i bona part del XX, la música de banda va ser un element de progrés, donat que el món bandístic era l’única porta d’accés d’una part de la societat a la cultura i, amb la transcripció i adaptació d’obres simfòniques o de gran format orquestral, als nous corrents musicals que es produïen a Europa. La versatilitat dels repertoris interpretats per aquestes formacions de vent i percussió han conferit tradicionalment a les bandes de música un marcat sentit popular compaginat amb un repertori musicalment més ambiciós i tècnicament més rigorós.

El Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida, Fem Banda, és una proposta musical que situa la ciutat i les terres de Lleida al centre del món bandístic internacional. El Concurs de Bandes Simfòniques, els concerts de la Matinal Musical dels Camps Elisis i la Gran Festa amb totes les entitats participants són una magnífica iniciativa per descobrir noves formacions i nous repertoris i per recordar els gairebé dos segles de tradició de bandes de música a Catalunya.

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Rosa Maria Perelló Presidenta de la Diputació de Lleida

4

Banda Municipal deLleida Des dels seus inicis- amb el suport de La Paeria-, l’objectiu fonamental de la Banda Municipal de Lleida (BML) ha estat la formació dels seus membres i la difusió de la música, tot recuperant l’obra bandística dels nostres avantpassats.

Amb la voluntat ferma d’esdevenir una formació estable i de qualitat, la BML ha participat en el Fòrum de les Cultures de Barcelona, el Certamen Internacional de Bandes de Música de València i en els festivals internacionals de música de Schladming (Àustria), Vents d’Oc (França) i el Joves Músics (Portugal).

Sabedora de la importància de les relacions humanes, la Banda Municipal de Música de Lleida ha promogut intercanvis socioculturals amb l’Orchestre d’Harmonie de Foix, la Banda Municipal de Monzón, la Banda d’Almoradí d’Alacant, la Banda Municipal de Fraga i La Lira d’Amposta.

La BML, membre de la World Association Symphonic Bands, ha participat en els concursos internacionals de bandes simfòni-

5

ques de Kerkrade (Holanda) i d’Interlaken (Suïssa) on va rebre el diploma de bronze.

Projecció internacional que ha fet possible que en els darrers anys, la formació hagi estat convidada als festivals de música de Salònica (Grècia), Florència (Itàlia), el Youth Band d’Aberdeen (Escòcia), International Music de Genova (Itàlia), Art Festival a Praga (República txeca), The Provençal Festival (França), County-Wandering a Hongria i, aquest estiu, també a l’International Valle d’Itria a Itàlia.

Amadeu Urrea, director

Programa Així Parlà Zaratustra Dansa del sabre Colombia tierra querida ‘O sole mio Sombra del nublo Granada Xabia Llevantina

Richard Strauss Aram Kaxaturian Jesus Palomares Eduardo di Capua Nestor Álamo Agustín Lara Salvador Salva Vicenç Bou

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

i t a O i F i d a r t s e h c r O ta di Cis, ternino Ci L’Orquestra de Vent Giovani de Cisternino (Itàlia) va néixer l’octubre de 1994 per iniciativa d’un grup de pares amb la necessitat d’oferir als seus fills i, a tots els joves interessats en la música, l’ocasió per ocupar el seu temps lliure d’una manera més profitosa i formativa.

nya, Israel, Tunísia, França, Lituània Hongria, Suïssa, República Txeca, Grècia, Espanya i Bulgària.

Com a guardons destaquen l’obtingut a Polònia, al Festival GOLDEN Lyra a Rybnik, tercer lloc en la competició de bandes simfòniques i el 1r premi del concurs Sant’Agata de Puglia. A més a més del 1r premi en el Concurs Bande Sonore di Montemesola. L’actual president és Vitino Zizzi.

Per a guiar-los amb passió i professionalitat van dipositar la seva confiança en el director Donato Semeraro, professor de trompa al Conservatori de Bari, on també es va graduar en instrumentació per a música de Donato Semeraro, director banda. Els arranjaments i les composicions del mestre Semeraro, compositor de les edicions musicals de l’editorial Scomegna, abasten els repertoris originals per a banda, les transcripcions clàssiques Programa líriques-simfòniques típiques de la Pugliese i, els gèneres lleugers, el jazz i la música de cinema.

Il Barbiere di Siviglia Gioachino Rossini Largo al Factotum arranj. Donato Semeraro En aquests anys d’activitat, l’OrHomenatge a Morricone Ennio Morricone questra ha celebrat concerts en diCantus-per a Horn i Banda Donato Semeraro versos llocs de la seva regió, potenSolista: Agostino Semeraro ciant els intercanvis culturals Nessun Dorma Giacomo Puccini en l’àmbit nacional i internaciLa millor música italiana arranj. Donato Semeraro onal. Destaquem les estades a Cesena, Cividale del Friuli, la 36a Cortina d’Ampezzo, Gènova, República de Sant Marino, Castel Gandolfo amb motiu de l’estada del Papa Joan Pau II i Sotto il Monte, on van oferir el concert per a la Santificació del Papa Joan XXIII. Remarquem les seves gires de concerts pels països d’Alema-

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

6

Orquestra Municipal

Sergiev Posad

L’Orquestra Municipal Sergiev Posad de Rússia sota la direcció de l’artista emèrit Vladislav Kadersky va ser creada el 1993.

Vladislav Kadersky és un músic amb molt prestigi en el món jazzístic i un gran arranjador i director d’orquestra. Kadersky ha treballat més de 20 anys en l’orquestra d’Oleg Lundstrem, una de les orquestres de jazz més prestigioses de Rússia.

L’Orquestra Municipal Sergiev Posed està integrada per una vintena de músics professionals. El repertori de l’orquestra és molt ric i diversificat tot utilitzant els millors arranjaments de la música simfònica, popular i jazzística. Els concerts de l’Orquestra, coneguts per la seva passió i creativitat, sempre gaudeixen d’un públic entregat i les sales s’omplen de gom a gom recullin als aficionats i els amants de la música.

Els músics de l’Orquestra actuen en els concerts més prestigiosos de la ciutat de Moscu i participen en els concerts russos governamentals, prenen part en els diferents festivals internacionals d’arreu del món. Destaquen les seves gires per Sèrbia, Letònia,

França, Itàlia, Austràlia, Xipre, Alemanya, Polònia i Suïssa.

Mayya Mir, directora

Programa Skorohody – Konstantin Bakholdin Carmen- dansa bohèmia*** – Georges Bizet Kalinka –

– arranj. George Garanyan

Volga-Rechenka* – Tradicional rusa Travushka-muravushka – arranj. Vera Gorodovskaya El llarg camí a les dunes – arranj. Vadim Dolgov Saxòfon - Nikolay Moiseenko

Katyusha – Blanter i Isakovsky Tardes de Moscú – Soloviev i Matusovsky Cerezo Rosa – Perez Prado Trompeta - Rostislav Kochetov

Vespers sicilianas* – Giuseppe Verdi Zazdravnaya* – Dunaevsky i Lebedev Devchata** – arranj.Roman Kochetov El meu únic amor** – arranj.Jim Martin Un día de Foggi** – George Gershwin No significa res** – Duke Ellington Sing sang sung – *** – Gordon Gudvin L’antic tren de circ*** – Duke Ellington Dansa del Sabre – Aram Khachaturian *Soprano -Tatyana Karmaleeva ** Soprano - Svetlana Artemyeva ***Solistes - N . Moiseenko, V. Akhmetgareyev, R. Kochetov

7

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

BdeaQndauipSilienfon´ ica La Banda Simfònica pertany al municipi de Quipile a Colòmbia, ubicat a la província de Tequendama, prop de Bogotà. És una Escola musical pública i està integrada per nens i joves amb pocs recursos econòmics.

Els alumnes pertanyen a les zones rurals de La Botica, La Serra i Quipile Centre. La Banda es va crear per acord municipal l’any 2015 i s’ha destacat per les seves participacions en diferents esdeveniments en l’àmbit departamental i nacional, entre ells destaquen els següents: • Concurs Nacional de Bandes Simfòniques a Cota Cundinamarca.

• Festival Nacional de Bandes Simfòniques Paipa Boyacá.

• Concurs Nacional de Bandes Simfòniques Estudiantils a La Vega Cundinamarca.

Val a dir que la seva participació activa en el programa Banda per a Tothom, que es desenvolupa en diferents ciutats de Colòmbia ha permès l’acostament de la Banda Simfònica a les comunitats d’arreu del país.

Aquests Concerts es realitzen en els parcs principals dels municipis escollits i d’entre ells volem destacar els d’Armero, Lleida Tolima, Quipile i Girardot Cundinamarca.

La nostra actual Banda té dos anys de formació i pertany a la categoria Juvenil.

Luis Felipe Duarte Leguizamón, director

Programa Colombia Tierra Querida. Cumbia - arranj.Lucho Bermudez Pa don Rafa. Bambuco - Guillermo Gordillo Galán Palo de Agua. Mapale - arranj.Alex Moya Tambora para Alejo. Fantasía - Victoriano Valencia Sanjuanito. San juanero - Victoriano Valencia Mosaico de Boleros - arranj. Juan José Ramírez Gómez Fiesta Tropical - arranj.Víctor López Oye Como Va Quando, Quando, Quando Italian Words El Cumbanchero Brazil

Fiesta de Negritos - Lucho Bermudez Homenaje a Colombia - arranj.Carlos Alberto Triviño La Pollera Colorá - Juan Madera Castro San Carlos. Porro - Elíseo Garcia Lamento Náufrago. Porro - Rafael Campo Cocho. Porro Cachaco - Augusto Romero

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

8

l a c i s u M n o i c a p u r g A Ǵuayedra L’Agrupació Musical Guayedra té el seu origen l’any 1978 amb motiu de la Final de la Copa del Rei disputada a Madrid entre la U.D. les Palmes i el F.C. Barcelona.

teixos fundadors, que van impartir classes de música de forma altruista a Agaete. Després de diversos anys es converteix en l’actual Agrupació Musical Guayedra (AMG).

Viatges Bandama, reconeguda agència de viatges del moment, va organitzar el viatge dels aficionats de les Palmes. Per a això van contactar amb uns músics d’Agaete per a que formessin una banda que animés a l’afició. Aquests músics van ser Manuel García Álamo (q.e.p.d.) i Jerónimo Martín Trujillo (Momo), entre d’altres.

La missió de l’Agrupació Musical Guayedra ha estat la de fomentar la cultura musical a la Vila marinera. Actualment, compta amb una plantilla de 40 músics en la seva gran majoria veïns d’Agaete. D’altra banda, la direcció de la AMG la va ostentar Jerónimo Martin Trujillo (Momo) fins fa uns anys, que va cedir la direcció a Juan Ramón Martín Trujillo, músic de professió.

Aquesta Banda va tenir un èxit rotund, de manera que mesos després l’Ajuntament de la Vila d’Agaete els va proposar participar en les festes de Nuestra Señora De las Nieves del municipi aquest mateix any. A partir d’aquest moment, es va consolidar com a formació musical estable.

Aquesta nova formació musical va anar creixent en nombre de components a poc a poc gràcies a la tasca desinteressada dels ma-

L’AMG pertany a la Federació de Bandes de Música de Gran Canària, està agermanada amb el Patronat de Música d’Adeje (Tenerife) i tots els anys al desembre organitza la trobada de Bandes de Música Jerónimo Martín (enguany la VII edició) que porta el nom d’un dels seus fundadors.

Juan Ramón Martín Trujillo, director

Programa Islas Canarias Sombra del Nublo Cantos Canarios Ross Roy Overture 1812 Santana a Portrait

9

Josep Mª Tarridas Néstor Álamo Teowaldo Power Jacob de Haan Piotr Ilitx Txaikovski - arranj.Giancarlo Gazzani

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Banda de Musica del Centro Instructivo Musical de Mislata Fundada el 1907 amb el nom de Banda Nova.

El seu primer president Severino Pérez Brell i el seu primer director Jose Maria Abad Rius, des de 1907 fins a 1930.

Entre 1930 i 1936 va estar dirigida per Tomás Juan Lliri, Emilio Marín, Salvador Barber i Miguel Marcos. Durant el període de la Guerra Civil espanyola no va tenir activitat.

El 1939 la banda va reprendre la seva activitat sota la batuta d’Andrés Guna García, a qui va succeir en 1958 Valentín Puig Yago fins a 1963.

secció 1a, 4t premi), IV Festival de Bandes de Música “Baeza, Patrimoni de la Humanitat” (2014). València (2015 secció 1a, 2n premi), XI Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia (2017 secció 1a, 2n premi).

Francisco Chornet Mena, director

Des de 1963-1986, va ser dirigida per Roberto Sáez Cambres, i des de 1986 fins a 1.991 va estar Francisco Chornet Mena i rellevat per Fernando Ferrer Martínez.

Des de 1960 fins a 1.989 la Banda de Mislata ha estat assídua del Certamen Internacional de Bandes de València, participant fins a 17 vegades en categories, Primera Secció, Secció Especial B i Secció Especial, i obtenint en gairebé totes les seves participacions el 1r, 2n o 3r premi.

A més dels directors nomenats, la Banda de Mislata ha estat dirigida per Lamberto Olmos Saturnino, Emilio Tornero Romero, Pascual Balaguer Echevarría, Jose Vicente Herrera Romero, Francisco Fort Fenollosa, Pere Vicente Alamá , Francisco Perelló Aldás, Andrés Valero Castells, Ángel Martínez Escutia i Francisco Valero-Terribas.

En aquesta etapa va participar en els certàmens de Requena (1993, 3r premi), Leganés (1997, 1r premi), Cullera (2003, 1a secció, 1r premi), València (2006, 1a secció, 2n premi), Minglanilla (2008, 2n premi) i València (2013

Programa Pepita Creus-pasdoble Suite 1936

Pascual Pérez Choví Miguel Asins Arbó

Preludio Éxodo Canción Leit Motiv Marcha Final

Carmen (1ª Suite)

Georges Bizet

Les Toreadors Prélude Aragonaise Intermezzo Les Toreadors

Miguel y Carmen-pasdoble David Tarín Díaz West Side Story Leonard Bernstein Danses Armènies Alfred Reed

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

10

Choví Arbó

l a c i s u M d a d e i c o SUnion´ de Pe

scadores

L’origen de la Societat es remunta al 1926, on un grup de músics de l’antic Patronat Musical del Poble Nou de Mar, creen una nova banda i s’uneixen a la Unió de Pescadors on s’estableixen a la seva seu social, coneguda avui dia com al Casinet (edifici emblemàtic del barri del Cabanyal).

En la seva història, ha realitzat diferents actes i concerts emblemàtics i ha estat una de les fundadores de la Coordinadora de Societats Musicals de València. A més, estant tradicionalment tan lligada al Districte Marítim, ha estat present en els esdeveniments més importants del lloc, per exemple, quan va rebre les restes mortals del novel·lista Blasco Ibáñez en arribar al port de València.

Actualment la societat compta amb una escola de més de 200 alumnes i 300 socis. I amb una plantilla de més de 50 músics, dels quals molts d’ells han aconseguit ser músics professionals i de renom. Al llarg de la seva història, ha participat en diferents certàmens i festivals obtenint diversos premis i guardons:

t

íaz stein

11

• Menció d’Honor de la Secció Segona en el Certamen Provincial de la Diputació de València (1993).

• Segon Premi de la Secció Tercera al 125 Certamen Internacional de Bandes de música Ciutat de València (2011).

• Segon Premi de la Secció Tercera en el XXXVII Certamen Provincial de Bandes de València (2013).

• Primer Premi de la Secció Segona del 40 Certamen Provincial de Bandes de València (2016).

• Segon Premi en la Secció Segona en el 130 Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (2016).

Samuel Pérez Ortega, director

Programa La concha Flamenca-pasdoble - Perfecto Artola Pirates del Carib - Hans Zimmer Dakota - Jacob de Haan Jesucrist Superstar - Anton Lloyd Weber Aladdin - Alan Menken Memòries d’Àfrica - John Barry Chimo-marxa mora - José María Ferrero València - José Padilla

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Bdean'da de M' usica

lAgrupacio Musical

Rapitenca

L’any 1946 es va crear l’Agrupació Musical Rapitenca nascuda de l’esforç associatiu de la trentena de músics que la formaven. Del 1946 ençà aquesta formació musical ha participat en festes i endiversos actes celebrats a molts llocs de Catalunya, país Valencià, Aragó i França.

El 1981 va ser una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Societats Musicals i de la qual encara n’és membre. Els anys 1994 i 1995 fou nomenada banda oficial del 2n Congrès Català de Cuina, durant el que va oferir una sèrie de concerts en les diferents seus en què es va celebrar. En commemoració d’aquest congrés la banda enregistrà un disc compacte amb el seu himne, composat pel músic i compositor vinarossenc Carles Santos.

L’any 1999 i 2002 la banda va actuar a la ciutat Francesa de Brives-Charensac, en commemoració de l’Agermanament d’aquestes dues ciutats. També ha participat al 5è i 13è Festival de Bandes de Música Catalanes, que organitza cada any la Federació catalana a l’Auditori Municipal de Barcelona i, el 2009 al Certamen de bandes de música vila de La Sènia.

L’agost del 2011, la banda va participar en la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent (Catalunya Nord) com a representant de la Federació Catalana de Societats Musicals dins de les diferents manifestacions de la Cultura Popular de Catalunya.

Antoni Josep Alburquerque i Subirats, director

Programa Camilo Burato Martí Antoni Alburquerque 6000 aC

Tomàs Simón Plazas

La Serra de Godall Abrics de l’Ermita Cova Fosca Escena de caça El Cérvol siuletejat El bruixot La dona

Patrimoni Mundial Unesco 1998

Sendes

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

José Alberto Pina

12

´

Asociacion Mu sico Cultural San Sebastian ´ de Padul La nostra associació es va crear l’any 1982 amb nou nens. D’ençà de la seva creació ha desenvolupat una gran tasca en la impartició i difusió de la música tant al nostre poble com en tota la província.

La Banda San Sebastián està composta per 70 músics amb edats compreses entre els 12 i 50 anys i compta amb una Banda de Joves Promeses on es forma el planter.

La Banda ha realitzat actuacions en els certàmens d’Andalusia Oriental celebrats a Chauchina així com els certàmens de Nigüelas, Basa, Granada, Albolote, Deifontes, Armilla, Cúllar Vega, Pulianas, Pozoblanco (Còrdova), Ronda (Màlaga), Nerja (Màlaga), Écija (Sevilla), Almeria, Churriana de Màlaga, Beas de Segura (Jaén) i una infinitat de municipis tant dins com fora de la província.

En els anys 2000 i 2001 va formar part de la Jove Orquestra Simfònica Europea. Realitzant concerts a Cabra, Montilla, Montoro i Còrdova.

Va ser guardonada amb el premi Mejor Repertorio del Certamen de Bandes d’Andalusia celebrat a Chauchina, l’any 2004. Ha actuat en nombrosos pobles de la província i participat

en les desfilades processionals de Granada, Màlaga, Motril, Almuñécar, entre d’altres.

En 2016 van participar en el 14è Festival Internacional de Bandes de Música a la ciutat de Torrevella (Alacant) on s’estrena una marxa de desfilada pròpia, titulada Pasa La A.M.C. San Sebastián de Padul composta per Rafael Ballestero.

En 2017 actua al FEX dels Festivals de Música i Dansa de Granada.

El setembre de 2018 va participar en la 29th.

SHANGHAI TOURISM FESTIVAL de la Xina representant a Espanya.

El juliol de 2018 la Banda va ser guardonada amb el II Premi al Certamen Ciutat d’Olivares (Sevilla), així com el premi al millor director i millor interpretació de l’obra obligada.

Francisco Javier Corral Ortega, director

Programa Tomares - Pedro Vicedo 6000 aC - Tomàs Simón Plazas La Serra de Godall Abrics de l’Ermita Cova Fosca Escena de caça El Cérvol siuletejat El bruixot La dona Patrimoni Mundial Unesco 1998

The Island of Light - José Alberto Pina

13

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Programa P Dijous, 4 de juliol

Concert Inaugural 19.00 h Plaça Paeria Banda Municipal de Lleida Orchestra di fiati città di Cisternino - Itàlia

Divendres, 5 de juliol

Ruta turística Seu Vella 10.00 h Sortida des de Plaça Paeria Concert de Benvinguda 12.00 h Plaça Paeria Agrupación Musical Guayedra -Canàries Concerts a l’aire lliure 18.00 h Plaça Paeria Banda Sinfónica Infantil de Quipile - Colòmbia Orquestra Municipal Sergiev Posad - Rúsia

Dissabte, 6 de juliol

Ruta turística Granados 10.00 h Sortida des de Plaça Paeria Cercavila Festiu 11.30 h C/Sant Antoni a Plaça Paeria Sociedad Musical Unión de Pescadores Agrupación Musical Guayedra Banda Sinfónica Infantil de Quipile 12.00 h. C/Pi I Margall a Plaça Paeria Orchestra di fiati città di Cisternino Orquestra Municipal Sergiev Posad Banda de Música del CIM de Mislata Recepció a l’Ajuntament de Lleida 13.00 h Palau de la Paeria

Atansem la Banda a les poblacions veïnes LES BORGES BLANQUES 21.30 h Jardins del Terrall Asociación Músico Cultural San Sebastián – Granada

Concurs Internacional de Bandes Simfòniques 18.00 h Auditori Enric Granados - Banda de Música de L’Agrupació Musical Rapitenca - Catalunya - Asociación Músico-Cultural San Sebastián - Granada

LA GRANJA D’ESCARP 21.30 h Plaça Nova Orchestra di fiati città di Cisternino - Itàlia

Concerts a l’aire lliure 19.00 h Plaça Paeria Banda de Música del CIM de Mislata-València

ALPICAT 22.30 h Parc del Graó Sociedad Musical Unión de Pescadores – València

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

14

a Programa Dissabte, 6 de juliol

Atansem la Banda a les poblacions veïnes SERÒS 20.00 h Casal - Sala Gran Banda Sinfónica Infantil Quipile - Colòmbia VALLFOGONA DE BALAGUER 20.00 h Plaça Setze Jutges Sociedad Musical Unión de Pescadores - València

ALMACELLES 21.30 h Parc d’Europa Orquestra Municipal Sergiev Posad – Rúsia TORRES DE SEGRE 22.00 h Plaça Lluís Pelegrí Orchestra di fiati città di Cisternino – Itàlia CASTELLDANS 22.00 h Plaça Catalunya Agrupación Musical Guayedra - Canàries

15

Diumenge, 7 de juliol

Marxem!

11.00 h. Camps Elisis • Banda Sinfónica Infantil de Quipile – Colòmbia • Orquestra Municipal Sergiev Posad – Rúsia • Orchestra di fiati città di Cisternino – Itàlia • Agrupación Musical Guayedra - Canàries • Asociación Músico - Cultural San Sebastián - Granada • Sociedad Musical Unión de Pescadores – València • Banda de Música del Centro Instructivo Musical de Mislata - València • Banda de Música de L’Agrupació Musical Rapitenca - Catalunya

Entrega de premis-Cloenda 13.00 h. Camps Elisis Tots els actes són d’entrada gratuita Als Camps Elisis hi haurà servei de bar

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

AtansemLa Banda ALMACELLES

ALPICAT

La nova vila d’Almacelles té els seus orígens en el darrer quart del segle XVIII. La vila medieval i moderna es troba al vessant nord-oest del tossal del Vilot. Aquesta antiga vila es va construir a l’entorn del tossal i les fonts escrites apunten que durant el període andalusí algun llogaret s’hi alçava amb la finalitat de controlar la frontera entre el món andalusí i el món comtal. Almacelles és avui una vila amb més de 7.000 habitants, que ofereix als seus veïns i veïnes tots els serveis necessaris per ser confortable i atractiva.

Els orígens d’Alpicat ens remunten a l’època musulmana, quan era una alqueria àrab als afores de la ciutat de Lleida. El nom d’Alpicat, de l’àrab Al-biqcat , no vol dir altra cosa que els camps enclotats i l’hem trobat, per primera vegada, en la carta de població de Castellblanc de Llitera l’any 1174, com un dels seus límits. L’edifici històric per excel·lència i símbol representatiu d’Alpicat és l’església. Sota l’advocació de Sant Bartomeu.

Orquestra Municipal Sergiev Posad – Rússia

Sociedad Musical Unión de Pescadores València

Dissabte, 6 de juliol a les 21.30 h al Parc d’Europa

Divendres, 5 de juliol a les 22.30 h al Parc d’El Graó

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

16

CASTELLDANS El poble és al peu d’un petit turó al cim del qual hi ha les ruïnes del castell, que constituí un punt important a l’època de l’ocupació musulmana. L’edifici de l’església, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és de façana neoclàssica i campanar de torre quadrada. A Castelldans hi ha el Museu del Pagès, reanomenat de l’Oli i del Món Rural, propietat de la Cooperativa. Castelldans disposa d’uns 15,05 km 2 d’espai natural entre dues partides anomenades Bessons i Melons.

LA GRANJA D'ESCARP El municipi de La Granja d’Escarp està situat al Sud-oest de la comarca del Segrià. El nucli antic és dominat per l’anomenada Punta del Calvari, on hi ha les ruïnes d’una fortalesa antiga i restes de ceràmica de tipus roma, aràbic i també medieval. A l’abric del barranc de Sant Jaume i del barranc de Canà es troben dos grups de pintures declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica i Patrimoni Mundial UNESCO.

Agrupación Musical Guayedra - Canàries

Orchestra di fiati città di Cisternino - Itàlia

Dissabte, 6 de juliol a les 22.00 h a la Pl. Catalunya

Divendres, 5 de juliol a les 21.30 h a la Pl.Nova

17

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

LES BORGES BLANQUES Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central.

Un dels indrets més bells de les Borges Blanques és el passeig del Terrall. Al cor de la ciutat s’alça una esplendorosa zona verda amb dues basses plenes de peixos, cignes, ànecs i un gran jardí amb diversitat de plantes i arbres, on la gent pot passejar, reposar i desfruitar de la més gran pau i encant en el vell mig de la ciutat.

SERÒS En el terme municipal de Seròs podem destacar les necròpolis dels camps d’urnes de Roques de Sant Formatge i Pedròs i el poblat i església paleocristiana i visigòtica del Bovalar. Al centre de la població destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda l’any 1745 i el Palau dels Montcada, després de Medinaceli. A la sortida de la població hi ha la casa trinitària d’Avinganya, primera casa trinitària de la península Ibèrica i actual seu del Centre d’Arqueologia.

Asociación Músico Cultural San Sebastián – Granada

Banda Sinfónica Infantil Quipile - Colòmbia

Divendres, 5 de juliol a les 21.30 h a la Pl.del Terrall

Dissabte, 6 de juliol a les 20.00 h al Casal

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

18

TORRES DE SEGRE Torres de Segre és una vila i municipi que s’estén al sector de ponent de la comarca del Segrià. Al poble hi trobem dos espais naturals d’elevat interès, d’una banda el riu Segre, que dóna nom al municipi i d’altra banda Utxesa un espai amb moltes coses per descobrir. El Riu Segre és un gran corredor biològic. El tram que passa per Torres de Segre podem dir que comunica la zona del Parc de la Mitjana i Aiguamolls de Rufea amb la zona de l’Aiguabarreig Segre-Cinca, formant així un gran enllaç natural.

VALLFOGONA DE BALAGUER El terme municipal de Vallfogona té una extensió de 27,32 Km2, està situat al SE de Balaguer, en una plana que s’endinsa per terres de l’Urgell. El municipi comprèn a més del poble de Vallfogona, el de La Ràpita amb el seu antic terme situat al NE, el nucli de l’Hostal Nou situat al NW, i també l’antic terme rural de la Carbona. El nucli de Vallfogona té 1.562 habitants. L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel Arcàngel.

Orchestra di fiati città di Cisternino – Itàlia

Sociedad Musical Unión de Pescadores - València

Dissabte, 6 de juliol a les 22.00 h a la Pl. Lluís Pelegrí

Dissabte, 6 de juliol a les 20.00 h a la Pl. Setze Jutjes

19

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Jurat Concurs de Bandes Simfòniques SALVADOR BROTONS I SOLER Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare, i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona aconseguint els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Com a compositor ha escrit més de 130 obres majoritàriament orquestrals i de cambra i ha guanyat importants premis de composició. Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CDs tant a Europa com als EEUU amb segells com Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE....

Al nostre país ha estat director titular de l´Orquestra Simfònica de Balears, de l´Orquestra Simfònica del Vallès i de la Banda Municipal de Barcelona. Des del 2001 és professor de composició i de Direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

TOMÀS SIMÓN PLAZAS Neix l’any 1974 a Amposta.

Obté el Títol Superior de Saxòfon al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Premi d’Honor i el Títol Professional de Piano al Conservatori de Tarragona.

JOSÉ MARIA BRETÓS GROS Va néixer a Osca l’any 1978 i inicià els seus estudis musicals en l’especialitat de piano amb el professor Adrian Aso. Realitzà els estudis de Grau Professional de Piano en el Conservatori Professional de Terol Ha posat música a nombrosos tot compaginant l’estudi amb treballs audiovisuals com do- altres especialitats com ara la cumentals, espots i bandes so- guitarra clàssica i el saxòfon. nores per a curtmetratges dels quals cal destacar la BSO de Es va especialitzar en l’estudi “Dins la Fosca” del director Joa- del saxòfon baix sota la direcció quim Sicart, guardonada al Fes- del mestre José Luis Samperiz tival de Festicini, de Sao Paulo. en la Banda Municipal d’Osca de la que forma part durant vint També ha estrenat diversos anys, ocupant la plaça de saxoMusicals com “Fum de Calique- fon primer. Finalitza els estudis nyo” ,“El Castell Negre”, “La ciu- com a saxofonista en el Contat anònima” i “R.I.P” estrenat al servatori Professional de Múteatre Bartrina de Reus. sica d’Osca essent guardonat amb el 1r Premi del Concurs de Ha rebut el Premi Amposta per joves intèrprets. la seva trajectòria musical i d’altres de composició de pasdo- En l’actualitat forma part de bles. També ha estat guanyador la Banda Municipal de Lleida, del Concurs de composició de Big Band de Lleida e Illerband Banda de Música la “Banda So- Banda de carrer de la qual és nora del nostre Paisatge” amb el director d’ençà de l’any 2017. la temàtica de les Pintures Rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona.

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

20

Història del Festival Fem Banda "Germans Roig i Torné " 1a edició- 2004

5a edició- 2008

• BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA • BANDA SIMFÒNICA UNIÓ MUSICAL DE LLÍRIA • GRUP DE PERCUSSIÓ DEL CONSERVATORI DE LLEIDA • BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

• BANDA DE MÚSICA ROIG TARDÀ D’ALFARRÀS • BANDA JUVENIL UNIÓ MUSICAL DE TARRAGONA • BANDA SIMFÒNICA DE LA FEDERACIÓ CATALANA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

2a edició- 2005 • BANDA UNIÓ MUSICAL DE TARRAGONA • BANDA MUNICIPAL LA LIRA DE MONZÓN • ORQUESTA DE VIENTOS ALLEGRO DE VALENCIA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

3a edició- 2006 • BANDA LA LIRA AMPOSTINA • BANDA SIMFÒNICA DEL CENTRE INSTRUCTIU D’ART LA VALL D’UIXÓ • BANDA SINFÓNICA DEL CONSERVATORIO DE MONZÓN • BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

6a edició- 2009 • BANDA GIUSEPPE VERDI DE CASTELBUONO • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

7a edició- 2010 • BANDA DE MÚSICA D’ALGAIDA DE MALLORCA • BANDA DE LA ACADEMIA GENERAL MILITAR DE ZARAGOZA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

8a edició- 2011 • AGRUPACIÓ MUSICAL RAPITENCA • BANDA DE MÚSICA CIUDAD DE BARBASTRO • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

4a edició- 2007

9a edició- 2012

• BANDA DE MÚSICA VERGE DE LA SERRA DE MONTBLANC • BANDA SIMFÒNICA ROQUETES-NOU BARRIS DE BARCELONA • BANDA MUNICIPAL DE FRAGA • BANDA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ DE CERDANYOLA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

• BANDA MUNICIPAL DE FRAGA • SOCIETAT MUSICAL LA UNIÓ FILHARMONICA D’AMPOSTA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

10a edició- 2013 • BANDA SIMFÒNICA DE REUS • BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA DE BINEFAR • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

11a edició- 2014 • BANDARRA STREET ORKESTRA • BANDA MUNICIPAL DE FRAGA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

21

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Fem Banda "Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida" 12a edició- 2015

14a edició- 2017

• FILARMONICA SESTRESE DI GENOVA • ORCHESTRE D’HARMONIE DE LA VILLE DE FOIX • AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA • UNIÓN MUSICAL GARRAPINILLOS • BANDA MUNICIPAL DE FRAGA • BANDA DE MÚSICA CIUDAD DE BARBASTRO • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

• BANDA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL RAPITENCA • ASOCIACIÓ MUSICAL “GASPAR SANZ” CALANDA • BANDA DE MÚSICA DEL CAMP REDÓ • BANDA DE MÚSICA DE SA POBLA • UNIÓN MUSICAL PORTEÑA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

CONCURS BANDES SIMFÒNIQUES • BANDA DE MÚSICA DE MANACOR

1r Premi Concurs Simfònic

CONCURS BANDES SIMFÒNIQUES • BANDA SINFÓNICA DE LA RIOJA

1r Premi Categoria 1a

• SOCIEDAD ARTÍSTICO MUSICAL DE MAGALLÓN • ORCHESTRE D’HARMONIE VARILHES-FOIX

• BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ALCANAR • SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL DE SONEJA

13a edició- 2016

• SOCIETAT MUSICAL LA PRIMITIVA SETABENSE DE XÀTIVA • BANDA LES SANS SOUCIS • BANDA MUNICIPAL DE EJEA DE LOS CABALLEROS • BLAI BAND, LA BANDA DE L’ESCOLA DE MÚSICA BLAI NET • BANDA DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ABRERA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA

• UNIÂO FILARMONICA DO TROVISCAL • AGRUPACIÓN MUSICAL INIESTENSE • ASOCIACIÓN CULTURAL BANDA DE MÚSICA DE ÉPILA • BANDA DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE LLEIDA • BANDA MUNICIPAL DE LLEIDA CONCURS BANDES SIMFÒNIQUES • BANDA SIMFÒNICA DE REUS

1r Premi Categoria 1a • ORCHESTRE D’HARMONIE DE L’UNION • AGRUPACIÓ L’ALCALATEN DE L’ALCORA

1r Premi Categoria 2a • BANDA SIMFÒNICA ROQUETES NOU BARRIS DE BARCELONA

15a edició- 2018

CONCURS BANDES SIMFÒNIQUES • BANDA DEL CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

1r Premi Categoria 1a • BANDA DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE BARCELONA

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

22

La primera Banda Municipal deLleida (1816-1870)

Segons la documentació conservada a l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Lleida comptava ja des de l’Edat Mitjana amb una formació de músics municipals estable que va ser l’encarregada d’acompanyar la corporació municipal en els actes protocol·laris i les celebracions.

es fixaven les condicions econòmiques de cadascuna de les tasques i la necessitat de disposar d’uniformes, a més d’un local d’assaig a càrrec de l’Ajuntament. Els músics, per la seva part, es comprometien a fer com a mínim un assaig cada quinze dies i a no utilitzar els uniformes municipals amb finalitats personals així com a estar disponibles per si l’Ajuntament els necessitava fora de les actuacions pactades.

Aquest grup reduït format per trompetes i timbals va ser substituït a inicis del segle XIX per la primera “banda municipal” o “música municipal”, com se l’anomenava llavors. La primera notícia documental de l’existència La Banda Municipal tenia el lod’aquesta banda data del 1816 tot cal d’assaig a l’antic convent dels i que molt probablement ja defrares trinitaris desamortitzat el via ser anterior. Alguns anys més 1835. Aquest convent estava sitard, el 1823, podem confirmar tuat a la petita placeta de la Trisense dubtes l’existència d’una nitat, a l’inici del carrer del Carbanda formada per 19 músics que me i allotjava, a més de la Banda tenia com a finalitat l’acompanyaMunicipal, una escola de primària ment de l’Ajuntament en 6 funcidita de la Concepció i l’Orfeó Lleions anuals a més de tocar a les datà amb la seva pròpia escola revistes de la Milícia Voluntària i de música. El 1887 l’antic convent participar en la rebuda a la ciutat Uniforme de la Banda s’enderrocà i es construí l’actuMunicipal de Lleida utilitzat de personatges rellevants. Per la entorn el 1863 al Baixada de la Trinitat. Segons seva part, l’Ajuntament es comalguns documents conservats prometia a abonar la quantitat a l’Arxiu Municipal la banda feia anual de 20 pesos forts però havia d’afegir una els assajos (acadèmies) amb una freqüència pesseta a cada músic per cada actuació que mitjana d’un assaig cada quinze dies tot i que es fes fora del programa previst. aquesta freqüència augmentava a mesura que s’atansava la festa major de maig i l’estiu, èpoAmb data de maig de 1860 es conserven dos ques de més activitat de l’agrupació musical. documents més, un plec de condicions signat per Pau Ichart i una carta de Joan Bar- Pau Ichart va ser nomenat Músic Major de la rull adreçada a l’Ajuntament. El primer con- Municipalitat el 21 de novembre de 1868, proté un llistat de les condicions laborals i una bablement per reconèixer la tasca feta durant proposta de les funcions que hauria de tenir els anys ja dedicats anteriorment a la Banda la banda per tal que Ichart se’n fes càrrec. Municipal, un càrrec que va mantenir durant Igualment, demanava a la Paeria que la ban- 11 anys més enllà de la pròpia existència de la da estigués formada per 24 músics, també Banda Municipal.

23

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

Segons la documentació conserPau Ichart era el responsable vada, el 1870 l’antiga Banda Mude gestionar la vida de la banda nicipal devia desaparèixer definique incloïa, entre altres conceptivament essent substituïda en les tes, els repartiment de diners i el seves funcions per la Banda Pocontrol de l’assistència als assapular. La nova banda va assumir jos i les actuacions. Sens dubte l’acompanyament musical dels l’aspecte més problemàtic devia desplaçaments rituals de la corser l’econòmic que implicava el poració municipal fins el 1914. Tot repartiment dels ingressos proi això, ocasionalment, les bandes cedents de l’Ajuntament, les acmilitars amb guarnició a la Seu tuacions i les penalitzacions per Vella també eren requerides per faltes d’assistència als assajos. fer algunes de les tasques muDiversos fulls de comptes i carnicipals provocant lògicament la tes (abril de 1869) conservats a queixa dels músics civils. l’Arxiu lleidatà demostren que no sempre aquest repartiment L’acció de les bandes (fossin civils, es devia fer a gust de tothom. municipals o militars) tenia una El malestar d’alguns dels múgran repercussió i presència en la sics de la banda amb la gestió Membre de la Banda vida cultural de la ciutat tot partide Pau Ichart va fer que la Co- Municipal entorn el 1863 cipant en festes de fi de curs, conmissió de Música i Teatres de l’Ajuntament decidís un dictamen (21 d’abril certs de Sta. Cecília i de Sant Josep, funcions de 1869), signat per Eusebi Montull, pel qual de beneficència, concerts de festa major, certàes recollien tots els instruments i es dissolia mens de l’Acadèmia Mariana... També col·laboraven amb les orquestres dels teatres i amb acla Banda Municipal. tes organitzats per entitats de tot tipus i feien, a Poc temps abans de la dissolució de la Ban- més, concerts als cafès de la ciutat i al passeig da Municipal, concretament el 23 de març de dels Camps Elisis.

1869, Jaume Roig havia comunicat per carta a l’alcaldia la recent creació d’una nova ban- Els repertoris preferits cobrien l’ample ventall da de música, anomenada Banda Popular, for- que va des de la música popular de l’època mada per 24 músics procedents de l’orquestra (passos-dobles, masurques, valsos, jotes, xodel teatre. Roig oferia la nova banda per tocar tis, tangos, sarsueles, etc.) fins a simfonies als actes oficials i festius de la ciutat de ma- d’obres conegudes del repertori operístic o nera gratuïta i l’alcaldia n’acceptà la proposta. simfònic de l’època (Rossini, Verdi, Puccini, Tot i la dissolució de la Banda Municipal l’abril Wagner, Bizet, Meyerbeer, Beethoven...). de 1869, la desaparició no va ser immediata i Lluís Marc Herrera durant uns quants mesos va conviure amb la Doctor en Història de l’Art nova Banda Popular.

24

ABONA’T A LA BANDA!!!

Temporada de la Banda Municipal de Lleida

Diumenge, 17 de novembre

Concert de Santa Cecília Una nova proposta per a fer vibrar de nou al públic amb el swing i el blues.

Diumenge, 16 de febrer Diumenge, 22 de desembre Concert de Nadal Adaptació de l’òpera Carmen amb la col·laboració de Dancescape.

25

L’essència del Carib Després de l’exitós Recordant els 80’s, ara us proposem els millors ritmes llatins.

PREU DE L’ABONAMENT: 15 € Venda dels abonaments Taquilla de l’Auditori Online a auditorienricgranados.com

Fem Banda Organigrama Festival Internacional de Bandes de Música Amadeu Urrea Pérez Director

José Maria Bretós Gros Sotsdirector

Josep Tous Pujol

Núria Rodríguez Ribes

Joel Zamora Lacasa

Jordi Mayor Urgeles

Coordinador General

Secretària

Informàtica

Avaluació i Seguiment

Joan Casanovas Vidal

Adrià Urrea Mora

Qualitat i Recursos

Comunicació i Logística

Concurs d’Arts Plàstiques Fes el teu instrument!

La imaginació i la creativitat dels participants ha quedat palesa en els instruments musicals presentats artesanalment amb objectes i materials reciclats.

Amb l’ajut del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià i del diari Segre, hem atansat als escolars una activitat educadora i, alhora, portadora de grans valors ètics.

Un cop avaluats els treballs, el tribunal decideix atorgar els següents premis: 1r Premi “ex aequo” • Paula Almendrós de 2n d’ESO del Col·legi El Carme.

• Oriol Bernaus de 2n d’ESO del Col·legi El Carme.

Tal com queda establert en la base dotzena, els premis es lliuraran el dia 7 de juliol en l’acte de cloenda del Fem Banda que tindrà lloc als Camps Elisis a les 11.00 hores.

XVI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida

26

ORGANITZADORS

AMB EL SUPORT DE:

COL·LABORADORS:

Ajuntament d’Almacelles

Ajuntament d’Alpicat

Ajuntament de Castelldans

Ajuntament de les Borges Blanques

Segueix-nos a: Edita: Banda Municipal de Lleida

www.fembanda.com