La Paeria nº301 ene 2018

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • Gener de 2019 NÚM. 301

Impuls a la candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial

Gener

OMAC

Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana

Destacats URBANISME

Conveni per desenvolupar urbanísticament Torre Salses ................... 3 SOSTENIBILITAT

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

010 Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Cost/minut: 0,26 euros

Recollida de residus porta a porta a Ciutat Jardí i Vila Montcada .... 4

Telèfons d’interès de l’Ajuntament

CULTURA La Paeria impulsa la Biennal de les arts i la cultura de Lleida .............. 5

Alcaldia

• Alcaldia............................................................................................ 973 700 301 JOVENTUT El Centre de Recursos Juvenils La Palma compleix 10 anys ................ 6 DRETS DE LES PERSONES “Guau”, impuls a l’adopció de gossos .......................................................... 7

• Seguretat Ciutadana.................................................................. 973 700 365 • Protecció Civil............................................................................... 973 700 305 • Casal de la Dona.......................................................................... 973 700 461

URBANISME

Drets de les Persones

Actuacions per pacificar el trànsit ................................................................ 9 Obertura del carrer Botera al Centre Històric ........................................ 10 Nou bosc urbà a Magraners ......................................................................... 11 PROMOCIÓ DE LA CIUTAT Dossier de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la UNESCO ....... 12-13 CULTURA 100 anys de la vaga de La Canadiense al Museu de l’Aigua ............. 14 Programació de La Temporada amb 76 espectacles .......................... 15 OPINIÓ dels Grups Municipals................................................................ 17-20 ACORDS del Ple Municipal ........................................... ................................. 20

• Regidoria de Drets de les Persones..................................... 973 700 306 • Oficina d’Inclusió Social........................................................... 973 700 617 • Àrea Gent Gran............................................................................ 973 700 349 • Àrea d’atenció a persones amb discapacitat................... 973 700 359 • Promoció Salut............................................................................. 973 700 631 • Infància i Família.......................................................................... 973 700 624 • Serveis socials de Mariola........................................................ 973 700 656 • Serveis socials de Balàfia.......................................................... 973 700 655 • Serveis socials de Cappont..................................................... 973 700 645 • Serveis socials de Centre Històric......................................... 973 700 337 • Serveis socials de Democràcia............................................... 973 700 651

Creativitat, Cultura, Educació i Esports

• Cultura i Educació....................................................................... 973 700 394 • Esports............................................................................................. 973 700 614 • Auditori Municipal Enric Granados...................................... 973 700 639 • Aula Municipal de Teatre.......................................................... 973 268 318 • Conservatori Municipal de Música...................................... 973 700 676 • La Llotja........................................................................................... 973 239 698 • Teatre de l’Escorxador............................................................... 973 279 356 • Palma. Centre de Recursos per a joves............................... 973 700 666 • El Mercat. Bucs d’assaig musical........................................... 973 204 593

Participació ciutadana, Drets Civils i Cooperació

OCI Agenda cultural ................................................................................................ 21

Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96

Seguretat ciutadana, civisme i igualtat

La gent gran, sempre acompanyada a Lleida .......................................... 7

Construcció d’habitatges de lloguer per a joves .................................... 8

2

Recursos municipals, hisenda i transparència

• Regidoria d’Economia............................................................... 973 700 316 • OGAT: Oficina d’Atenció i Gestió Tributària...................... 973 700 420 • RH: Recursos Humans............................................................... 973 700 332

OPINIÓ de la FAVLL ....................................................................................... .... 22

• Participació ciutadana.............................................................. 973 700 453 • Drets Civils i Cooperació........................................................... 973 700 457

Hàbitat urbà, rural i sostenibilitat

• Urbanisme .................................................................................... 973 700 309 • Sostenibilitat................................................................................. 973 700 455 • Horta................................................................................................ 973 700 455

Promoció de la ciutat, comerç, turisme, ocupació i emprenedoria

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

• 93 799 07 07 Edicions

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• Turisme de Lleida........................................................................ 973 700 402 • Institut Municipal d’Ocupació............................................... 973 242 000 • OMIC: Oficina municipal d’informació al Consumidor..... 973 700 616

Emergències................................................................................................112 Guàrdia Urbana..............................................................092/ 973 700 600

Gener de 2019 •

Urbanisme

Torre Salses, una gran oportunitat urbanística i comercial per a la ciutat • El projecte permetrà desdoblar i perllongar el vial de Víctor Torres i millorar la connexió del centre urbà amb la Bordeta i Magraners

L

a Paeria i l’empresa Eurofund Parc Lleida, SL van signar el conveni que permetrà desdoblar i perllongar el vial de Víctor Torres i desenvolupar urbanísticament el sector SUR-42 a Torre Salses, on la promotora preveu instal·lar una gran àrea comercial.

D’aquesta manera, es millorarà la connexió del centre urbà amb la futura zona comercial i també amb els barris de Cappont, la Bordeta i Magraners.

Aquest projecte suposa una gran oportunitat per a la ciutat, tant urbanísticament com comercialment, i ajudarà a incrementar la inversió i la creació d’ocupació i a reforçar la capitalitat de Lleida.

Vista general del sector SUR-42 a Torre Salses. © Serveis de Comunicació

nous espais urbans per al gaudi de tota la L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va desgent”. tacar que l’ordenació urbanística del SUR42 a Torre Salses és “l’última gran actuació D’altra banda, es prolongarà el carrer del Pla General de Lleida del 1999”. “És Francesc Bordalba (on hi ha l’enun projecte de ciutat molt amtrada principal al cementiri) biciós, que comportarà verfins a enllaçar amb Torre Saltebrar urbanísticament dos Desenvolupament de ses, el que suposarà un enbarris tan importants com 60.000 m2 de mitjanes llaç directe amb la N-240. El la Bordeta i Magraners i i grans superfícies vial de Víctor Torres es conque atansarà encara més al comercials i 1.434 vertirà en una infraestructucentre urbà les comarques habitatges ra bàsica que arrencarà a la meridionals de Lleida per via LL-11, passarà pel carrer Palade la variant sud”. uet i l’Institut Maria Rúbies fins al pont que creua les vies del tren.

A més, segons va dir Fèlix Larrosa, “ens permet ordenar la ciutat per tal que Eurofund aportarà 1.200.000 euros per puguem avançar en termes de sostenibilifinançar el cost material del desdoblament tat, de millor gestió dels usos i de generar

i la prolongació del vial de Víctor Torres (el pressupost total és de 2,6 milions) i 200.000 euros per al carrer Francesc Bordalba. A més, l’actual avinguda de Torre Salses, el vial principal que enllaça amb la LL-11, es batejarà amb el nom de Gran Via de Magraners.

Impacte de 362 milions El SUR-42 representarà el desenvolupament de 60.000 m2 de zona comercial amb un parc de mitjanes i grans superfícies –amb una previsió de 8 milions de visitants anuals– juntament amb 1.434 habitatges, una part important de promoció pública, i l’increment de zones verdes.

Aquesta nova àrea comercial complementa l’actual oferta comercial tradicional de proximitat de Lleida i està pensada per retenir a Lleida els consumidors que actualment marxen a altres ciutats per fer les seves compres.

A més de canviar la fesomia de Lleida, un estudi extern xifra que la implantació de l’àrea comercial tindrà un impacte econòmic de 362 milions d’euros, entre els 182 milions de la repercussió directa, els 95 de la indirecta i els 85 de la induïda. •••

El paer en cap i el representant d’Eurofund signen el conveni del SUR-42. © Paeria

Més Informació: Hàbitat Urbà Tel. 973 70 03 09 http://urbanisme.paeria.cat

Ajuntament de Lleida • La Paeria

3

Sostenibilitat • Gener de 2019

Ciutat Jardí i Vila Montcada disparen els índexs de reciclatge • L’excel·lent col·laboració dels veïns i les veïnes ha permès reduir en tres quartes parts els residus sense destriar que van a l’abocador

ració dels residus orgànics. Fins ara, amb el sistema de contenidors al carrer, en aquests barris la fracció orgànica separada suposava només un 2,5% del total de residus obtinguts. Amb el sistema porta a porta ha passat a ser un 58%.

Campanya informativa i de repartiment de kits per explicar el nou model de recollida. © Paeria

L

’entrada en funcionament del nou sistema de recollida de residus porta a porta –un aspecte més de la “revolució verda” que està impulsant la Paeria– està obtenint molt bons resultats, atès que els veïns i les veïnes dels barris de Ciutat

4

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Jardí i Vila Montcada amb el seu compromís han contribuït a disparar els índexs de reciclatge fins al 83,6% (abans era del 32%).

A més, s’ha reduït en tres quartes parts el material que va a l’abocador. L’increment més important s’ha produït en la recupe-

Aquesta millora evident del reciclatge té una traducció directa en la reducció dels residus de la fracció resta, que van a parar a l’abocador i que tenen uns costos més alts, tant d’impacte ecològic com econòmics, pel preu del seu processament, que augmentarà fortament en els pròxims anys.

En el mateix període, aquests residus sense destriar han passat de suposar un 68% a un 16,3% del total de residus, reduint-se així en tres quartes parts. •••

Més Informació: Departament de Sostenibilitat Tel. 973 70 03 09 http://urbanisme.paeria.cat/ sostenibilitat/porta-a-porta

Gener de 2019 •

Cultura

La Paeria impulsa la Biennal de les arts i la cultura de Lleida • L’esdeveniment és una de les principals iniciatives del pla de promoció i internacionalització de les empreses i les indústries culturals

L

leida disposarà en el futur d’una Biennal de les arts i la cultura a la ciutat per tal de donar visibilitat a les creacions dels artistes, promoure la reflexió en jornades professionals i establir relacions comercials mitjançant estands i rodes de negoci.

Aquest esdeveniment és una de les principals iniciatives de la proposta de pla de promoció i internacionalització de les empreses i les indústries culturals i creatives de la ciutat que impulsa l’Ajuntament de Lleida i que codirigiran Margarida Troguet, gestora cultural i exdirectora del Teatre Municipal de l’Escorxador, i Marta Oliveres, mànager de companyies com La Fura dels Baus i exdirectora de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

Durant la presentació, el paer en cap, Presentació del pla de promoció i internacionalització de les empreses culturals. © Paeria Fèlix Larrosa, va dir que el pla vol converen fires i festivals arreu; oferir suport i assesLleida i incloure també un cens d’empreses tir Lleida en la capital d’un territori creatiu sorament a empreses i creadors, i buscar i indústries culturals i creatives de la per mitjà d’una estratègia conjunta complicitats amb altres administracions i ciutat. que ajudi a enfortir les empreses institucions del món de la cultura per aproculturals de la ciutat i els seus Un dels objectius fitar els recursos i les eines a l’abast per proA curt termini es crearà projectes, retingui i atregui és afavorir mocionar la cultura. una taula de treball repretalent i que impliqui no nola presència de sentativa per consensuar més altres administracions professionals del món A llarg termini, la proposta se centra en les decisions i mesures a sinó també el sector emde l’art, la cultura i la creació d’aquest esdeveniment biennal desenvolupar i sobre la crepresarial lleidatà. la comunicació als actes de la ciutat que permeti acollir tots els professionals de ació d’una marca que doni la cultura i les arts de la ciutat, en un format identitat a les estratègies de Estratègia a curt i llarg termini d’hibridació de les arts que esdevingui una promoció. També planteja proLa nova estratègia municipal marca de la capacitat creativa de les emmoure les trobades professionals; afavorir per potenciar i promocionar internaciopreses i les indústries culturals i artístiques la presència de professionals del món de nalment les petites i mitjanes empreses de Lleida. La proposta lleidatana estudiarà l’art, de la cultura i de la comunicació com culturals de Lleida haurà de seguir les diesdeveniments similars que ja estan funcia visitants als esdeveniments de la ciutat; rectrius fixades pel Pla Estratègic de Culonant com la marca Edimburg City of Festipromoure la mobilitat dels professionals tura de la Ciutat de Lleida, aprovat fa uns vals o el Mercatua que es fa a Pamplona. ••• de Lleida com a ambaixadors de la ciutat mesos, i el Pla de Promoció de la Ciutat de

ENVIA LA TEVA PREGUNTA A: lapaeriarespon@paeria.cat

? ?

Voldria saber si des de l’Ajuntament i la concessionària Ilnet s’elabora un pla de freqüències de neteja i rutes a seguir, de manera que es garanteixi la neteja de tots els carrers.

Jaume Garcia Triquell RESPOSTA

?

L’Ajuntament disposa d’un quadre de ser-

veis on hi ha tots els serveis de neteja que ha de fer l’empresa concessionària, que cobreix tots els carrers de la ciutat.

A més, es destinen serveis especials de neteja (hidronetejadora o escombrada manual) de forma immediata quan es detecta alguna situació de deficiència de neteja. Des de l’Ajuntament es fa un seguiment acurat i es vetlla pel bon estat dels carrers i les places de la ciutat per mitjà del control de seguiment i de qualitat que es fa diàriament.

?

?

L’Ajuntament respon

?

L'extensió màxima de la pregunta ha de ser de 150 caràcters (Si el text excedeix dels caràcters fixats, se’n publicarà una versió reduïda)

Ajuntament de Lleida • La Paeria

5

?

Joventut • Gener de 2019

El Centre de Recursos Juvenils La Palma celebra els 10 anys • Exposició al vestíbul de l’equipament amb un recull de fotografies de projectes i esdeveniments que s’hi han fet en la darrera dècada

Amb la festa dels 10 anys, La Palma va presentar nova imatge i nova marca del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida. LleidaJove neix per ser el nom que identifiqui els serveis que el departament ofereix a les persones joves. Permet fer campanyes de ciutat i identificar el col· lectiu al qual s’adreça.

Els 10 anys de La Palma es van celebrar amb una gran festa d’aniversari. © H. Sirvent

L

a Palma-Centre de Recursos Juvenils està de celebració. El primer gran acte ha estat l’organització d’una gran festa pel seu 10è aniversari amb la presència de joves usuaris, entitats juvenils, persones vinculades al departament de Joventut,

6

La Paeria • Ajuntament de Lleida

etc. que s’hi han sumat. En el marc d’aquesta efemèride, es pot visitar l’exposició “10 anys en imatges”, exposada al vestíbul, i que és un recull de fotografies de projectes i esdeveniments que s’ha fet a La Palma durant els 10 anys.

Durant aquesta dècada s’han desenvolupat projectes molt diversos com el Servei d’Informació, la Borsa d’habitatge Jove, el Servei de Salut, el Voluntariat europeu, la borsa de voluntaris, els microcrèdits per a joves emprenedors, la lliga de futbol sala, l’hotel d’entitats, la Palma Produccions, les activitats esportives, la Nit Sonora, el mercat de les idees, el Crea2, la Garantia Juvenil, la galeria del grafit, el Directe-mostra de música jove, els premonitors, les activitats d’estiu, el lleure per a adolescents i joves, els educadors de carrer, les subvencions a entitats i les activitats d’oci nocturn, entre d’altres. •••

Gener de 2019 •

ASSOCIACIONS L’ACDC.LLEIDA.CAT, 15 anys treballant per a les persones

L’Associació catalana per al Desenvolupament i la cooperació, Lleida.Cat (ACDC. LLEIDA.CAT), creada el 2007 a la ciutat de Lleida, treballa en pro de la sensibilització i la cooperació internacional en els camps estratègics de promoció i visibilització de les dones, els DH i la primera infància.

A Lleida, l’entitat fa diferents programes, projectes i campanyes d’impacte per conscienciar la societat lleidatana i alhora visibilitzar les dones colombianes, en la seva mancança de drets i llibertats, la violència, les dificultats vers l’entorn de guerra amb el conflicte armat viscut. Alhora promou campanyes de sensibilització a l’entorn dels drets humans i dóna suport a programes i projectes de primera infància, educatius i de formació en participació, civisme.

ACDC.LLEIDA.CAT té l’objectiu d’eradicar els conflictes i visibilitzar la manca de drets en les persones i els col·lectius més desafavorits, amb programes com “Dones i Vida”,“Mirades que sumen”o la campanya antirumors que ha causat més impacte dins de la societat, “Mirem-nos en positiu”, que han centrat la tasca de conscienciació de l’entitat davant de la societat lleidatana i alhora de suport als més desafavorits.

Cuidar gossos per facilitar-ne l’adopció • Arrenca el projecte “Guau”, que impulsa l’Ajuntament de Lleida

E

l projecte “Guau”, que impulsa l’Ajuntament de Lleida, és una experiència pilot d’intervencions assistides amb animals, en què persones usuàries de l’Àrea d’Inclusió eduquen i interactuen amb gossos del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) per facilitar-ne l’adopció.

Una vegada a la setmana, deu persones es desplacen fins al CAAC, situat a la partida de la Caparrella, per treballar aspectes com la responsabilitat, la inclusió, la cura, els hàbits, el vincle, etc.

La prova pilot es desenvolupa amb persones que es troben en pisos d’inclusió o a l’alberg. L’objectiu és intentar que treballin amb el mateix animal (si no ha estat ja adoptat) per crear referents i perquè els ensenyin. D’aquesta manera, els gossos estaran mínimament ensenyats perquè sigui més fàcil adoptar-los.

El projecte pretén crear una aliança terapèutica que permeti millorar la qualitat de

Més informació: ACDC.LLEIDA.CAT Acadèmia, 44, altell Tel. 973 27 54 15 / 652 57 19 41 www.acdclleidacat.org

Presentació del projecte “Guau” . © Paeria

vida d’aquestes persones, com també dels gossos del CAAC. En la dinamització del projecte hi participen dos educadors socials de l’Àrea d’Inclusió Social i la tècnica en Intervencions Assistides amb Animals de l’associació “Ilekan”, que facilita la interacció entre el gos i la persona i assegura el seu benestar. Es treballa el mètode de l’ensinistrament en positiu, per mitjà d’un clicker que condiciona el so a menjar perquè els animals facin bé les coses. •••

Lleida, al costat de la gent gran • El programa “Sempre acompanyats” arrencarà al barri de Balàfia i atendre les necessitats de cada etapa vital. Es tracta d’una experiència innovadora que pensa en cada persona amb itineraris individualitzats. El conveni signat té dos anys de vigència, però la voluntat és que sigui un programa que duri i que també hi participin més agents, un cop iniciat, com ha passat en altres localitats on s’ha posat en marxa.

DONES DESPLAÇADES D’UNA GUERRA

Visibilitzar les dones a través de les seves històries de vida és actualment la base de treball de l’entitat a Lleida. El projecte de sensibilització “Dones desplaçades d’una guerra” mostra la realitat dels desplaçats pel conflicte armat a Colòmbia des de la visió de les dones afectades.

Amb una rebuda notable, el projecte té el suport de l’Agència Catalana de Cooperació i la coordinadora d’ONGDs de Lleida i la col·laboració de la Paeria.

Durant aquest 2019 continuarà visibilitzant una problemàtica molt candent al nostre entorn més immediat.

Drets de les Persones

Acte de la signatura del conveni. © Paeria

L

a Paeria, l’Obra Social “la Caixa” i la Creu Roja de Lleida van signar un conveni de col·laboració per impulsar el projecte “Sempre acompanyats”, que arrencarà al barri de Balàfia i pretén pal·liar les situacions de soledat no volguda entre les persones grans.

El projecte vol sensibilitzar el conjunt de la població sobre el fenomen de la soledat no volguda i construir una xarxa sòlida dins la comunitat per enfortir el suport social i acompanyar les persones grans per millorar la seva qualitat de vida

A Lleida, el projecte arrencarà el gener amb una ronda de contactes amb els agents, l’elaboració d’un diagnòstic compartit i la construcció d’un grup de treball per donar una resposta integral i coordinada a aquestes situacions, ja que aquest sentiment de solitud, mantingut durant el temps, pot afectar la salut de la persona gran i comportar una pèrdua de qualitat de vida. El programa proposa un nou model d’intervenció centrat en la persona i amb vocació comunitària, que inclou accions de caràcter preventiu i d’intervenció directa de les situacions detectades. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

7

Urbanisme • Gener de 2019

Construcció d’habitatges de lloguer per a joves al Centre Històric • Es construiran en una finca del carrer Galera i es destinaran a persones menors de 35 anys

L

’Ajuntament de Lleida ha tret a licita- moció, construcció i gestió d’habitatges ció la construcció de fins a 11 habitat- per a joves menors de 35 anys en règim ges de lloguer per a joves en una finca de lloguer o altres fórmules de cessió temde 441,78 m2 situada entre els carrers Gale- poral d’ús. Els arrendataris o arrendatàries de l’edifici hauran de ser persones insra, Ereta i Alsamora, al Centre Històric. crites al registre de sol·licitants És una operació de recuperació de la zona, de facilitar pisos nous a persones menors de Aquesta és la 35 anys que vulguin fer el primera de les set Àrees d’Innovació seu projecte de vida, i en Social i Urbana que clau d’atreure activitat ecos’impulsaran ben aviat nòmica, talent i joventut. a la zona Aquesta és la primera de les set Àrees d’Innovació Social i Urbana que s’impulsaran ben aviat a la zona, on també hi ha en marxa altres projectes com la reobertura del Mercat del Pla, l’estrena de la Casa del Dibuix i una nova convocatòria per acabar d’omplir la Casa de Fusta.

L’adjudicatari del concurs obtindrà el dret de superfície d’aquest espai per un període de 75 anys per destinar-lo a la pro-

8

La Paeria • Ajuntament de Lleida

d’HPO de Lleida i el preu màxim del lloguer no podrà excedir del límit previst a la normativa pels habitatges protegits de règim general a Lleida, que és de 5,91 euros per metre quadrat, tot i que l’empresa podrà oferir preus inferiors. •••

L’alcalde i representants veïnals visiten l’espai en què es construirà el bloc de pisos. © S. Iglesias

Gener de 2019 •

Urbanisme

Ampliació de les zones de circulació a 20 i 30 quilòmetres per hora • Les zones en què s’actuarà són el Centre Històric, el Secà, Magraners, la Bordeta, Pardinyes, Balàfia i Ciutat Jardí per sentit per connectar els barris amb el centre de la ciutat. La idea és aprofitar vials llargs que funcionen com a eixos que connecten diferents zones, però que no tenen el trànsit d’altres vies principals i per tant poden ser també zones 30. L’objectiu és garantir que es puguin fer la majoria de recorreguts per la ciutat per vies pacificades, mentre també es treballa per la connexió i l’ampliació del carril bici.

Mapa de les actuacions fetes i les previstes per pacificar el trànsit. © Paeria

L

Ajuntament de Lleida implantarà en els pròxims mesos un important augment de la pacificació del trànsit a la ciutat, amb la implantació de zones limitades a 20 km/h (amb preferència per a vianants) i a 30 km/h en set barris de la ciu-

tat. Les zones en què s’actuarà són el Centre Històric, el Secà, Magraners, la Bordeta, Pardinyes, Balàfia i Ciutat Jardí.

A més, s’implantaran nous corredors pacificats en carrers secundaris d’un carril

Aquesta aposta, que es completarà durant l’any 2019, farà que el 75% del centre de la ciutat (l’espai comprès entre el passeig de Ronda i el riu Segre) tingui el trànsit pacificat. Aquestes iniciatives s’aniran ampliant en el futur, buscant incrementar la seguretat viària per a vianants i vehicles i facilitant la circulació per la ciutat tant de les bicicletes com dels nous vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics. L’actuació es completarà amb mesures de pacificació, com passos de vianants elevats o canvis en els aparcaments. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

9

Urbanisme • Gener de 2019

Obertura del carrer Botera al Centre Històric • L’actuació urbanística ha consistit en l’habilitació d’una rampa per permetre l’accés de cadires de rodes i cotxets infantils amb arbres i plantes arbustives i tota la zona s’equiparà amb enllumenat nou.

Els treballs en aquest carrer permeten guanyar en accessos i permeabilitat i faciliten la connexió entre l’Eix Comercial i el carrer del Canyeret, al Turó de la Seu Vella, i també a l’aparcament del carrer la Parra.

El projecte al carrer Botera, amb un pressupost de prop de 144.000 euros, s’emmarca En els darrers mesos, dins el Pla de Barris del Porla Paeria ha recuperat tal de Magdalena-Noguediversos carrers que rola i s’afegeix a altres obres accedeixen al Turó de la de millora com l’obertura de Seu Vella la Costa del Jan, el carrer de Rampa en ziga-zaga que salva el desnivell de quatre metres del vial. © Paeria Sant Cristòfol o el carrer del General, entre d’altres. a primera fase de les obres de reur- del vial –d’aquesta manera es banització que s’estan fent al carrer permet el pas de cadires de rodes i Els darrers mesos, l’Ajuntament de Lleida Botera, al Centre Històric, ha finalitzat. cotxets infantils– i s’ha recuperat temporalha recuperat diversos carrers que accedeiment un solar adjacent d’uns 300 metres xen al mig del Centre Històric i al Turó de la S’hi ha habilitat una rampa, en ziga-zaga, quadrats com a espai públic. L’actuació es Seu Vella. ••• que salva el desnivell de quatre metres completarà amb l’enjardinament de l’espai

L

10

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Gener de 2019 •

Urbanisme

La “revolució verda” avança amb el bosc urbà de Magraners • Situat al carrer del Camp, la zona, d’uns 9.600 m2, es convertirà en un gran mirador de la ciutat i en un espai de convivència

E

l barri de Magraners disposarà aviat del quart bosc urbà de Lleida. Aquest espai contribueix al projecte global de ciutat, amb espais habitables de confort i sostenibles, i és una peça important de la “revolució verda” que està duent a terme la Paeria per continuar guanyant en arbrat, en polítiques mediambientals i en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes.

El bosc urbà de Magraners, situat al carrer del Camp, es convertirà en un gran mirador de la ciutat de Lleida i serà un espai de confort perquè els ciutadans i les ciutadanes hi puguin anar a passejar, llegir, jugar, descansar, etc. i hi convisquin els diferents col·lectius, amb el gaudi i el respecte pel medi ambient.

Les vistes de la ciutat que es podran contemplar des del bosc urbà de Magraners. © Paeria

La intervenció inclourà també la instal· L’actuació es fa en una zona de 9.600 melació d’enllumenat públic, reg, mobiliari tres quadrats, amb la plantació d’un total urbà (bancs, fonts i papereres), jocs infande 237 arbres nous, que representaran tils i senyalització. l’evolució de les estacions de Lleida, amb pins, alzines, lledoAquest quart bosc urbà de Una nova ners, magraners o ametllers, Lleida, juntament amb els peça del projecte entre d’altres. de Cappont –inaugurat el de la Paeria de portar els valors 2016, va ser el primer a de la sostenibilitat Espai central per jugar construir-se–, Balàfia i la i la sensibilització Un dels punts que cal Mariola-Gardeny, forma ambiental a tota la destacar són les elevacions part de la “revolució verda” ciutadania que s’hi faran, un espai cenque impulsa l’Ajuntament de tral amb jocs per jugar. Serà un Lleida. entorn previst a l’estructura urbana del barri que, amb el seu desenvolupaÉs un projecte clar, contundent i de futur ment, es veurà com queda encaixat a la que té per objectiu recuperar espais per al trama urbana. gaudi ciutadà i portar els valors de la soste-

nibilitat i la sensibilització ambiental a tota la ciutadania.

Més qualitat de vida L’Ajuntament de Lleida treballa intensament per fer de Lleida una ciutat amb més qualitat de vida i confort per a tots els lleidatans i les lleidatanes per mitjà d’una àmplia sèrie d’iniciatives encaminades a augmentar l’arbratge a la ciutat (per exemple per mitjà dels boscos urbans o la millora ambiental i paisatgística als Aiguamolls de Rufea), però també amb la incorporació d’autobusos híbrids a la flota del transport públic, els nous vehicles de neteja urbana i de recollida de residus (elèctrics, de baixa combustió i un d’híbrid), punts de recàrrega elèctrica de vehicles, avenços en la recollida de residus i la implantació del porta a porta a Ciutat Jardí i Vila Montcada, etc.

Un altre motor d’aquest canvi mediambiental és el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida, que atorga un protagonisme especial a zones naturals com la canalització del riu Segre, l’Horta de Lleida o el Parc de les Basses. A més, el pla crea una ronda verda de 18 km, apta per a vianants i bicicletes, que unirà totes les àrees naturals que envolten la ciutat. •••

El bosc urbà de Cappont, inaugurat el 2016, va ser el primer a construir-se a la ciutat. © Paeria

Més Informació: Hàbitat Urbà Tel. 973 70 03 09 http://urbanisme.paeria.cat

Ajuntament de Lleida • La Paeria

11

CANDIDATURA PATRIMONI MUNDIAL SEU VELLA

Promoció de la Ciutat • Gener de 2019

12

Les visites guiades a la Seu Vella tenen un gran poder de convocatòria. © Consorci Turó Seu Vella

El Turó de la Seu Vella, a mig camí de l’infinit i de ser Patrimoni Mundial • El dossier definitiu de la candidatura posa en valor tot el conjunt monumental i la seva gestió

U

n dels principals desitjos de la ciutat en el futur més pròxim és la proclamació del Turó de la Seu Vella, l’element patrimonial cabdal i diferencial de Lleida, com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. “A mig camí de l’infinit”, un vers del poema de Magí Morera “El campanar de Lleida”, s’ha convertit en l’eslògan de la campanya que la Paeria està duent a terme amb un seguit d’accions de sensibilització i de divulgació per animar els lleidatans i les lleidatanes a fer-se seva la proposta i que se sentin part essencial d’aquest projecte universal i ajudin a difondre’l.

El dossier definitiu que s’ha confeccionat per presentar la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la categoria de conjunt monumental, es va lliurar el 14 de gener a la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs. El pròxim 6 de febrer l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, en farà una promoció a Madrid adreçada a personalitats rellevants de la cultura, els mitjans de comunicació i la

La Paeria • Ajuntament de Lleida

política per “fer lobby”. Al març o a l’abril, la Generalitat serà l’encarregada de defensar el projecte davant del Consell del Patrimoni a Madrid, que és qui fa la tria de les candidatures que es presentaran a la UNESCO a París l’any 2020. Lleida ja forma part de la llista indicativa del govern espanyol, inte-

grada actualment per més de 30 monuments i espais.

El document, de gairebé mil pàgines, més enllà de posar en valor l’encaix de la Seu Vella en la història i el seu valor patrimonial, té molt en compte també el sis-

La Porta dels Apòstols i el campanar, dos dels elements emblemàtics de la Seu Vella. © Paeria

Promoció de la Ciutat

tema de gestió del conjunt monumental, amb aspectes importants com el Pla de Muralles –del qual en breu s’iniciaran algunes actuacions–, l’Ordenança del Paisatge Urbà –que estableix escenaris de protecció–, les set àrees d’innovació urbana al Centre Històric, el nou catàleg de Patrimoni o el Pla Estratègic de Cultura.

El dossier fa una “fotografia precisa” de la singularitat del Turó, de la Seu Vella i de la Suda, un conjunt monumental que, com es detalla al document, “il·lustra de manera excepcional com, al llarg de més de dos mil·lennis, des del segle V fins avui, coronant un reduït i complicat turó, s’han combinat civilitzacions, arquitectures, estils, funcions i usos, configurant un increïble conjunt monumental divers, eclèctic, cohesionat, insegregable i únic, en un lloc estratègic allunyat dels grans centres de poder peninsulars i europeus”.

El claustre de la Seu Vella va acollir l’acte simbòlic de lliurament del dossier definitiu. © S. Iglesias

artístiques o literàries que tinguin una significació universal excepcional.

Conjunt monumental El dossier remarca els diferents elements Una de les novetats principals que aporque constitueixen l’excepcionalitat, tant ta el nou dossier és que posa en valor tot per l’extraordinari segment històric el conjunt monumental del Turó que il·lustren, sense discontide la Seu Vella, que ara se cenLa nuïtats, com per la seva gran tra en els criteris IV i VI que Generalitat heterogeneïtat tipològica, estableix la UNESCO. La defensarà la candidatura del estilística, constructiva, arregla IV reconeix els momonument lleidatà quitectònica i escultòrica, numents o espais que ofeal març o a l’abril a del conjunt monumental: reixin un exemple eminent Madrid davant del castell, catedral, església, d’un tipus de construcció Consell del fortificacions, pous de gel o de conjunt arquitectònic Patrimoni i restes arqueològiques. Tamo tecnològic o de paisatge que bé destaca la singular inserció del il·lustri un període o diversos períclaustre en el conjunt catedralici, “les seves odes significatius de la història humana. El extraordinàries dimensions, la seva sorcriteri VI valora que el bé a reconèixer esprenent i espectacular tipologia i la seva tigui directament o materialment associat insòlita funcionalitat històrica, com a espai a fets o tradicions vives, creences o obres

La remodelació del claustre, una de les darreres intervencions fetes al monument. © Paeria

obert, accessible i inclusiu i absolutament diferent a qualsevol altre espai similar a la Península o Europa”. També posa en valor com el turó ha condicionat “radicalment, al llarg de tota la història i en totes les seves èpoques, la morfologia urbana de la ciutat”.

Esdeveniments històrics Des del punt de vista dels esdeveniments històrics, la candidatura lleidatana posa en valor que el turó n’ha acollit de determinants per a la configuració actual d’Europa, “des de la més important comunitat ibera del nord-est peninsular, amb els herois Indíbil i Mandoni al capdavant, el seu paper decisiu en el desenllaç de la campanya d’Hispània de Cèsar, passant pel seu protagonisme a l’Edat Mitjana o el paper estratègic que va jugar a l’Edat Moderna durant les guerres entre exèrcits europeus fins als darrers episodis bèl·lics de la primera meitat del segle XX, on el Turó de la Seu Vella fou clau”. En el camí per formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO, des del Consorci del Turó de la Seu Vella s’ha impulsat una anàlisi en profunditat de tots els moments històrics que han tingut lloc a la Seu Vella i que perduren avui dia. També es remarca que el turó fou testimoni d’un llarg període de creació intel·lectual i científica vinculada a l’Studium Generale, una de les primeres universitats europees. •••

CANDIDATURA PATRIMONI MUNDIAL SEU VELLA

Gener de 2019 •

Més informació: Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida Tel. 973 23 06 53 http://www.turoseuvella. cat/ca

Ajuntament de Lleida • La Paeria

13

Cultura • Gener de 2019

Celebració dels 100 anys de la vaga de La Canadiense al Museu de l’Aigua • Fins al maig es pot veure a l’equipament l’exposició informativa del conflicte social i el 16 de març es farà una visita guiada a la mostra

El 16 de febrer, de les 10 a les 13 h, es desenvoluparà la sortida “Camarasa, inici de la vaga” per conèixer de primera mà l’embrió de la vaga amb una visita als llocs on va succeir: la central hidroelèctrica de Camarasa.

La sortida inclou la visita a les instal·lacions actuals i a l’exposició “Camarasa 19171923”, que ofereix un recorregut exhaustiu per les obres de la presa i pels fets de la vaga. Inscripcions al telèfon 973 21 19 92.

Obres de la central hidroelèctrica de Camarasa (1917). © Arxiu del Museu de l’Aigua

E

l Museu de l’Aigua de Lleida commemora els 100 anys de la vaga de La Canadiense –un conflicte social de l’any 1919 que va comportar grans avenços laborals que perduren avui– amb un seguit d’activitats.

14

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Fins al maig es pot veure al Campament de La Canadiense l’exposició informativa de l’aturada laboral “100 anys de la vaga de La Canadiense”, a partir de la cronologia dels fets succeïts a Camarasa i a Barcelona, amb referències a Lleida.

El 16 de març, a les 18 h, tindrà lloc la visita guiada “100 anys de la vaga de La Canadiense”. Adreçada al públic en general, estarà centrada en els fets del conflicte social, a partir de les exposicions del campament de La Canadiense de Lleida.

D’altra banda, la vaga de La Canadiense s’ha inclòs en les activitats educatives que el Museu de l’Aigua ofereix relacionades amb el tema: la visita guiada “La força de l’aigua” i el taller experimental “L’energia de l’aigua” durant els mesos de gener a abril. •••

Gener de 2019 •

Cultura

La programació de La Temporada inclou 76 espectacles de gener a juny • Destaquen els concerts d’Ainhoa Arteta, José Cura, Mayte Martín, Ara Malikian, Love of Lesbian, Antonio Orozco o Els Pets

L

a programació d’arts escèniques i música de La Temporada, que unifica l’oferta cultural del Teatre de La Llotja, l’Auditori Municipal Enric Granados i el Teatre Municipal de l’Escorxador, constarà de gener a juny de 76 concerts i espectacles (teatre, dansa, circ, cabaret, òpera, musicals i espectacles familiars).

Flors de Barcelona i el Teatre de La Llotja de Lleida; “Qui ets?”; “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos”; “La pell escrita”; “Déjà vu”; “Diàleg infinit”, i “Tot va bé si acaba bé”. Dels concerts destaquen les actuacions d’Ainhoa Arteta amb l’Orquestra Sim-

fònica Carmera Musicae, José Cura dirigint l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el pianista Nikolai Kuznetsov, Mayte Martín, Ara Malikian, Love of Lesbian, Antonio Orozco o Els Pets. •••

Dins dels grans espectacles es podran veure “Moby Dick”, amb Josep M. Pou; “La importància de ser Frank”, producció del Teatre Nacional de Catalunya i La Brutal; “Maremar”, de Dagoll Dagom; “La família Addams”; “Jane Eyre”, amb Ariadna Gil i Abel Folk, i “El llibertí”, també amb Abel Folk i Àngels Gonyalons.

Quant als espectacles especials, hi ha “El metge de Lampedusa”; “Troia, una veritable odissea”;“Escrit en l’aire”, amb Cesc Gelabert i l’artista Valère Novarina; “La niña gorda”; “Flamingos”, primera coproducció de dansa contemporània del Mercat de les

Els actors de l’obra “La importància de ser Frank”. © La Llotja

Ajuntament de Lleida • La Paeria

15

Gener de 2019 •

Opinió

Més zones 20 i 30 per pacificar el trànsit a Lleida L’Ajuntament de Lleida continua en una línia ascendent que té per objectiu pacificar el trànsit a la ciutat de Lleida i crear eixos més sostenibles que connectin els diferents punts de la ciutat. Per això, ampliarem les zones 20 i 30 a set barris, Centre Històric, Secà, Magraners, la Bordeta, Pardinyes, Balàfia i Ciutat Jardí.

Ens interessa posar en valor que aquestes mesures es tradueixen, ras i curt, en el fet que aquest any 2019 el 75% del centre de la ciutat (concretament l’espai comprès entre el passeig de Ronda i el riu Segre) estigui pacificat per tal que aquesta iniciativa no quedi aïllada sinó que s’anirà ampliant en el futur.

Busquem incrementar la seguretat viària per a vianants i vehicles i facilitar la circulació per la ciutat tant de les bicicletes com dels nous vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics.

Tot el Centre Històric passarà a tenir el trànsit pacificat. Serà zona 20 a l’entorn de la plaça del Dipòsit i de l’antic Mercat de Santa

Teresa i zona 30 la resta. També serà zona 20 tota la zona compresa entre avinguda del Segre, Rambla Ferran i la prolongació de Príncep de Viana i en un futur també es preveu convertir en zona 20 els nous carrers amb plataforma única de Magraners.

A Ciutat Jardí, serà zona 30 l’espai comprès entre els carrers Enric Farreny, Rovira Roure, Vall Ferrera i Vall Fosca. A Balàfia, els carrers situats entre les avingudes Alcalde

El 75% del centre de la ciutat tindrà el trànsit pacificat Porqueres, Onze de Setembre, Marimunt i Pinyana. Al Secà de Sant Pere, els carrers situats a l’est de l’avinguda Llibertat i Camí de Marimunt (gairebé tot el barri). A Pardinyes, el triangle situat entre Xavier Puig Andreu, avinguda Pearson i la rambla Corregidor Escofet.

Tots els carrers del nucli tradicional de Magraners (entre la carretera de Tarragona

Montse Mínguez

i el carrer Camp) i a la Bordeta, l’espai comprès entre les avingudes Pla d’Urgell, Palauet i Flix.

Lleida és una ciutat amable i la nostra tasca és que sigui en tots els àmbits una ciutat per a les persones. •••

Grup Municipal PSC Tel. 973 700 365 / 316 Web: xarxa.paeria.cat/psc E-mail: gruppsc@paeria.es

Temps d’il·lusió i de capitalitat El 2019 ja és aquí i, amb ell, la il·lusió de tenir a l’horitzó proper la possibilitat de fer el canvi polític que Lleida ja no pot deixar per a més endavant per ser la capital que volem ser.

La nostra ciutat ha de fer un salt endavant i l’ha de fer, necessàriament, de la mà d’uns protagonistes diferents dels que l’han dirigit durant els quaranta darrers anys. Necessitem una nova generació de polítics disposats a fer coses diferents i, sobretot, amb maneres de fer diferents.

A Lleida hem d’abandonar la política de l’amiguisme, el conformisme i l’estirar més el braç que la màniga per passar a la gestió basada en la transparència, l’ambició i el rigor.

Necessitem avançar cap a la industrialització i cap a la generació de llocs de treball de qualitat que aconsegueixin frenar la marxa de talent jove i que tallin la dinàmica de pèrdua d’habitants en què ha entrat Lleida en els darrers anys.

Lleida ha de fer un salt endavant necessàriament de la mà de protagonistes diferents dels que l’han dirigit durant quaranta anys Toni Postius El mandat que ja comença a tocar a la seva fi haurà estat marcat, sobretot, per l’esgotament d’una fórmula, la del PSC, que només ha aconseguit sostenir-se gràcies al suport incondicional de Ciutadans i el PP. El bloc legitimador de la violència i la repressió contra els votants de l’1 d’octubre que ens ha fet avergonyir massa vegades intentarà tornar a sumar després de les eleccions si els números els ho permeten sota el vell programa del conformisme i de la negació del paper de capitalitat que considerem que Lleida ha d’exercir també en la construcció de la República Catalana.

Des del nostre grup municipal hem estat liderant l’oposició a aquest govern exhaust

d’idees i projectes i ara ens proposem agafar el relleu democràtic i liderar la Paeria per aconseguir que Lleida sigui la segona capital del país, que sigui una ciutat d’oportunitats per a tothom, que sigui un lloc on valgui la pena fer-hi un projecte de vida. •••

Grup Municipal CiU Tel. 973 700 320 Web: xarxa.paeria.cat/ciu E-mail: grupciu@paeria.cat

Ajuntament de Lleida • La Paeria

17

Opinió • Gener de 2019

Lleida, una ciudad de futuro Además de por su conjunto monumental, su gastronomía y su cultura, Lleida también será atractiva por disponer de una buena oferta comercial

José María Córdoba

Lleida está viva, es amable, es abierta y, sobre todo, Lleida es una ciudad de futuro. Así lo decidieron los mejores expertos de España en 2016, que, junto a León, calificaron Lleida como la ciudad de tamaño intermedio que más crecerá en el futuro. No tanto en habi-

Grup Municipal Ciutadans Tel. 973 700 928 Web: xarxa.paeria.cat/cs E-mail: ciutadans@paeria.es

tantes, al modo de las grandes urbes, sino como elección de quienes quieran combinar calidad de vida, nuevas tecnologías y cercanía a los grandes centros económicos. Los que vivimos en Lleida lo sabemos y lo tenemos muy presente.

Además del turismo tradicional, cada vez es más frecuente el turismo ‘exprés’, aquel que aprovecha los días festivos para ir a un lugar cercano y desconectar. Y hay quien aprovecha esos días para ir a comprar ropa, muebles o los últimos aparatos tecnológicos.

Como muchos leridanos, aprovecho esos días para ir a pasar el día en Zaragoza, Tarragona, Barcelona o Andorra, y tras haber hecho las compras necesarias, aprovecho para pasear por la ciudad y disfrutar de su gastronomía y cultura. La Lleida del futuro debe ser también considerada como un atractivo comercial. Al

igual que los leridanos nos desplazamos a ciudades próximas, nuestros vecinos deben querer venir a pasar el día a la ciudad. Los diferentes estudios que se han realizado al respecto dicen que Lleida ha dejado de ser una ciudad atractiva a nivel comercial por no tener una mayor amplitud de oferta comercial.

Los responsables políticos tenemos la obligación de defender los intereses comunes de todos los ciudadanos y no de los intereses personales de algunos, por eso el grupo municipal de Ciudadanos votó a favor del proyecto comercial de Torre Salses. Creemos que Lleida debe ser atractiva también en el ámbito comercial y si no actuamos pronto, el tren nos pasará de largo.

Además de por su conjunto monumental, su gastronomía y su cultura, Lleida también será atractiva por disponer de una buena oferta comercial. Los políticos tenemos el deber de adelantarnos a las necesidades y demandas de una ciudadanía deseosa de poder continuar disfrutando de sus calles, plazas, parques y todo este atractivo que nos ofrece, incluido el comercio. •••

Comença l’any 2019, acaba el mandat Andalusia– continua vigent, com s’ha demostrat en l’aprovació de les ordenances fiscals i dels pressupostos. Amb els regidors del PP i la no adscrita com a fidels comparses, el pacte de la vergonya ha funcionat com una seda perquè el PSOE hagi mantingut l’alcaldia a canvi que Ciudadanos hagi adquirit una notorietat que no té en cap altre municipi català.

Carles Vega

Encetem el 2019 amb els darrers mesos del mandat municipal. Amb un alcalde diferent del que havia començat però amb el mateix pacte de govern. L’acord del PSC amb Ciudadanos –els mateixos que pacten amb VOX a

Grup Municipal ERC Tel. 973 700 922 Web: www.erc-avancem.cat E-mail: erc-avancem@paeria.cat

18

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Amb Larrosa com a alcalde, l’acord del PSC amb Ciudadanos –els mateixos que pacten amb VOX a Andalusia– continua vigent Un pacte –reforçat pel bloc del 155– que ha propiciat que s’hagin desestimat la majoria de les propostes presentades per l’oposició real, que va ser votada pel 55% dels electors de Lleida.

Què podem esperar dels mesos que queden, fins a les pròximes eleccions del 26 de maig? No esperem que l’equip de Fèlix Larrosa faci tot allò que no ha fet fins ara del seu

Pla Estratègic d’Acció Municipal 2016-2019, publicat al web http://www.paeria.cat/pam/ ca/index.asp.

Ni en polítiques d’atenció social, ni de millora dels serveis públics, ni de foment de l’ocupació, ni de política d’habitatge, ni d’eficiència energètica, ni de participació en el POUM, ni de símbols d’identitat... Si ni tan sols ha executat gran part del que s’havia aprovat en els pressupostos participatius del 2017.

Per no parlar dels acords a què ERC-Avancem va arribar amb Ros per als pressupostos del 2016, que o no s’han executat, com l’ordenació del Parc de les Basses, o –directament– s’han incomplert, com la recuperació de la gestió municipal dels aparcaments públics i la zona blava.

Fins llavors ERC-Avancem continuarà posant en evidència que els drets polítics i socials de la immensa majoria de la ciutadania de Lleida estan en escac, tant en l’àmbit local com en el nacional. •••

Gener de 2019 •

Opinió

No repetirem Quan l’any 2012 li varen preguntar a David Fernàndez sobre la possibilitat de modificar el codi ètic de la CUP, que fixava la durada de la seva representació al Parlament de Catalunya en un sol mandat, respongué: ”Formo part d’un projecte col·lectiu i compartit que té una cultura política obertament zapatista, que creu en els equips i els relleus. Jo no me’n vaig enlloc: segueixo en la mateixa lluita de sempre, des que l’any 1989 vaig anar a la meva primera mani.

En temps de crisi de la política, combatre la cultura de l’apoltronament, que tant mal ha fet a les esquerres, requereix fets pràctics i concrets. Té més càrrega política transformadora que no repetim, que si repetim. No deixo la primera línia: la primera línia és el carrer”.

Nosaltres també ho tenim clar: no repetirem.

L’assemblea de la Crida per Lleida–CUP va acordar un codi ètic on, a més de limitar sous i establir altres compromisos amb la ciutadania, feia explícit que: “Es limita la continuïtat

consecutiva dels mandats a un màxim d’un.

En la següent legislatura, la persona que abandona el càrrec o plaça remunerada no podrà assumir cap altre càrrec o plaça remunerada”.

I ho vam acordar convençuts que la repetició sense límit de mandats ha fet que la política hagi esdevingut un ofici. I a la Crida per Lleida-CUP defensem que la política no

Defensem fermament que un projecte polític netament d’esquerres ha d’anar més enllà de les persones que l’encapçalen ha de ser una finalitat en si mateixa, sinó una ocupació temporal a la qual, per poder dedicar-hi totes les forces i energia possibles, per no perdre mai l’objectivitat, cal que sigui finita.

Hem vingut a fer política, no a viure de la política. I per això entenem que té molt més

La Crida per Lleida-CUP

valor ètic però també polític, un factor de transformació de models caducats.

Defensem fermament que un projecte polític netament d’esquerres ha d’anar més enllà de les persones que l’encapçalen. El mes de maig del 2019 deixarem de ser regidors de la Paeria i passarem el relleu a altres companyes de la Crida; la decisió és no repetir i tornar al nostre primer espai d’actuació política, el carrer. •••

Grup Municipal Crida per Lleida-CUP Tel. 973 700 926 Web: xarxa.paeria.cat/crida E-mail: cridaxlleida@gmail.com

Conjunt monumental de la Seu Vella, Patrimoni Mundial de la UNESCO La Seu Vella és, després de la Sagrada Família, el monument més important de Catalunya, i fa molts anys que des del Partit Popular donem suport en totes les administracions on tenim presència a la seva candidatura a Patrimoni Mundial.

Des de Lleida hi ha un desig unànime perquè la Seu Vella esdevingui Patrimoni Mundial

El 30 de gener de l’any 2014 es presentava oficialment el dossier que havia de definir la candidatura del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial davant la UNESCO i començava aleshores un llarg camí cap al seu reconeixement mundial.

gui ser elevada al Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Un any més tard, la Generalitat notificava formalment a l’Ajuntament de Lleida i al Consorci del Turó de la Seu Vella la presentació oficial de la candidatura al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

Fixada la candidatura definitiva, serà el moment en què el Consejo de Patrimonio hagi de decidir quan eleva la candidatura al Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El 2 d’octubre de 2015, el Consejo de Patrimonio Histórico, decidia incloure la candidatura del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial, pas previ perquè la candidatura pu-

Dolors López

En aquests dies s’està donant el procés de validació de la candidatura a la Generalitat i posteriorment al Consejo de Patrimonio Histórico.

Des de Lleida, hi ha una desig unànime de tota la ciutadania perquè sigui com més aviat millor, però si volem aconseguir-ho és prioritari continuar treballant en la seva protecció, amb les obres de restauració del claustre, el campanar i la porta dels Apòstols.

Amb les contínues activitats que s’hi fan. I amb el seu coneixement, amb una projecció internacional que pugui transmetre el caràcter excepcional, únic i universal del monument cultural més emblemàtic de tots els lleidatans. •••

Grup Municipal PP Tel. 973 700 344 Web: xarxa.paeria.cat/pp E-mail: gruppp@paeria.es

Ajuntament de Lleida • La Paeria

19

Opinió • Gener de 2019

Els investigats pel cas EMU no volen canviar-lo Mentre alguns proposem mesures per millorar l’EMU, els que l’han convertit en una ruïna frenen les propostes, la mateixa setmana on declaraven imputats pel cas EMU Fa unes setmanes hem vist com anaven desfilant pels jutjats com a investigats (antigament “imputats”) pel cas EMU l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; la primera tinenta d’alcalde Montse Mínguez i diversos regidors més, entre quals els portaveus de Ciutadans, Ángeles Ribes, i del PP, Joan Vilella. Ho fan per presumptes irregularitats en els comptes de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, un organisme públic que hauria de ser clau per fomentar l’accés de totes les persones de Lleida a un habitatge digne, però que la mala gestió del PSC i dels seus socis de govern ha portat a ser un pou sense fons. El seu deute supera els 60 milions d’euros i no aporta solucions útils a la vida de la gent de Lleida, motiu pel qual hem defensat tancar l’EMU.

Però vist que les majories actuals no estan pel tancament de l’EMU, el Comú ha fet una proposta per fer viable aquest organisme, que hauria de permetre eixugar el seu deute.

Curiosament els mateixos que aquests dies desfilen com a investigats pel cas EMU són els que ens van tombar una proposta perquè l’EMU giri el timó i treballi des de l’eficiència per al bé comú. PSC, Ciutadans i PP ni tan sols van permetre que es debatés la proposta al ple, una vegada més, i ja són incomptables en aquest mandat, van bloquejar qualsevol proposta que surti del Comú.

Proposàvem dotar de major utilitat social aquest organisme, que passaria a ser Empre-

ACORDS PLE DE DESEMBRE Urbanisme

1

Llum verda a les certificacions de diferents actuacions fetes per l’Empresa Municipal d’Urbanisme en el marc del Pla de Barris del Centre Històric (Call Jueu i recuperació de diferents espais del barri), del Pla de Barris de Magdalena-Noguerola (millora d’accessibilitat i infraestructures) i reforma del carril bici de l’avinguda de Catalunya i millora del ferm de diversos carrers de Lleida.

Violència masclista

2

4

El darrer ple del 2018 va donar llum verda a l’adjudicació a l’empresa Agrotècnica del Segrià de les obres del Projecte d’ordenació i enjardinament del pati interior del CEIP Magraners.

20

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Tots aquests canvis comportarien una gestió empresarial beneficiosa per tal com hi hauria l’obligació de retre comptes, augmentant el control i l’eficiència, evitant situacions d’opacitat i incompliment de plecs com les que el Comú de Lleida ha denunciat en concessions com la de radars o la de l’aigua. Segons la proposta del Comú, els treballadors que fossin subrogats per l’EMSU en finalitzar els contractes vigents, mantindrien la seva antiguitat i les seves condicions laborals. •••

Grup Municipal Comú de Lleida Tel. 973 700 924 Web: xarxa.paeria.cat/comu E-mail: info@comudelleida.cat

No als desnonaments

El ple municipal aprova els plecs de clàusules i de prescripcions tècniques per contractar el servei d’allotjament d’urgència per a dones que es troben en situació de violència masclista i els seus fills i filles. El nou servei tindrà capacitat per a quatre places que se situaran en un establiment social. L’Ajuntament de Lleida va atendre l’any passat 23 dones i 18 infants per raó de violència masclista.

Enjardinament del pati del CEIP Magraners

sa Municipal de Serveis i Urbanisme i que –sense deixar de banda els seus objectius actuals– incorporaria la gestió dels serveis públics de titularitat municipal que l’Ajuntament no presti directament. Es mantindria un control polític, ja que correspondria a la Junta General la decisió del model de gestió dels serveis públics.

3

Aprovada per ampli consens una moció per aturar els desnonaments a Lleida. Els serveis socials de l’Ajuntament de Lleida han efectuat 254 informes en els darrers dos anys per parar desnonaments a la ciutat. El 2017 se’n van elaborar 113 i el 2018 la xifra ha estat de 141. L’EMU no desnona ningú que estigui en una situació de vulnerabilitat.

INNO4AGRO

5

Aprovades les clàusules per contractar el servei integral de consultoria i assistència tècnica per implantar el programa INNO4AGRO. És una iniciativa europea –compta amb una subvenció del FEDER– que vol crear un ecosistema innovador per bastir un sector agroalimentari intel·ligent a Lleida.

Gener de 2019 •

Agenda Cultural

AGENDA

MOSTRA D’OBRES DE LA PETITE GALERIE AL MUSEU MORERA

El Museu d’Art Jaume Morera mostra fins al 3 de març l’exposició “Obres de la Petite Galerie. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera”, un recull d’algunes de les obres exposades a la galeria fundada per Jaume Magre i Roser Ferran dins la secció local de l’Alliance Française, l’any 1968. L’exposició exhibeix peces d’Àngel Jové, Ton Sirera, Antoni Llobet, Rosa Siré, Antoni Llena, Josep Iglésias del Mar-

quet, Jordi Vallès, Manel Garcia Sarramona i Leandre Cristòfol. La mostra forma part del programa commemoratiu i d’homenatge amb motiu del 50 aniversari de la creació de la Petite Galerie, que va ser una galeria d’art alternatiu de la ciutat de Lleida, consagrada a l’exhibició de l’art d’avantguarda, que va tenir una vida relativament curta durant les acaballes del franquisme (1968-1976). •••

LA VIOLINISTA ESTHER YOO ACTUA A L’AUDITORI L’Auditori Enric Granados acollirà el concert del pianista Nikolai Kuznetsov, guanyador del Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes 2018, que serà l’encarregat de transportar el públic a l’univers melanconiós del geni de Serguei Rachmàninov, amb la interpretació, juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, del “Concert per a piano i orquestra núm.

2 en Do menor”. El 3 de febrer, a les 19 h.

El Fernando Marco Organ Trio actuarà el 8 de febrer, a les 21 h. El guitarrista Fernando Marco ha format aquest grup juntament amb Gerard Nieto a l’orgue i Xavi Hinojosa a la bateria. El repertori del grup està basat en l’estàndard del jazz, on la influència de Wes Montgomery està molt present.

El 9 de febrer, a les 18.30 h, es podrà gaudir de l’espectacle familiar “La Nora i el jazz. Una divertida història a ritme de swing”, amb la Big Band de Granollers i La Botzina.

Amb el concert “Esther Yoo & OCM. El concert per a violí de Sibelius”, el 22 de febrer, a les 20.30 h, el públic tindrà l’honor i l’oportunitat de sentir a qui l’any 2010 van proclamar la violinista més jove premiada al Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius, interpretant precisament el concert per a vi-

OPEL KAPITÄN El Museu de l’Automoció Roda Roda exposa una nova peça del trimestre: un vehicle de la marca alemanya Opel, model Kapitän, que va ser fabricat des de l’any 1938 fins al 1970. Durant aquest període va tenir fins a vuit versions diferents. La peça que s’exposa té sis cilindres, és de l’any 1953 i correspon a la tercera generació del Kapitän. Des de març del 1951 fins a juliol del 1953 Opel va construir 48.562 vehicles d’aquesta sèrie. •••

ANELLATGE D’OCELLS Les pròximes sessions d’anellatge per estudiar els ocells tindran lloc el 17 de febrer al Parc de la Mitjana i el 17 de març als Aiguamolls de Rufea.

El taller és gratuït i amb places limitades. Es pot fer la inscripció o demanar més informació al correu electrònic infosostenible@ paeria.cat o al telèfon 973 70 04 55. •••

CASA DELS GEGANTS olí d’aquest compositor. Els tres moviments del dificilíssim concert de Sibelius combinen virtuosisme tècnic i exigències expressives amb melodies inspirades en la cultura tradicional i amb l’orquestració dels grans compositors romàntics com Brahms. Foto: @MarcoBorggreve.

El 24 de febrer, a les 19 h, es podrà gaudir de la proposta “Recordant els 80’s”, amb la Banda Municipal de Lleida, una dècada en què les discoteques estaven de moda amb la música dance i les ballades pop; el teatre musical produïa els més exitosos espectacles com a hereu de la tradició de Broadway, i el simfonisme avançava amb l’aposta per les bandes sonores al cinema. •••

La Casa dels Gegants (av.

Blondel, 64) acull els Gegants de Lleida; els capgrossos de la comparsa municipal; els Cavallets del Ball de Cavallets; les Trampes i el Penó, juntament amb els vestits dels Heralds, Signífers i Pregoner; els Marraquets; el Marraco (per mitjà de material gràfic) i el Ball de Bastonets, el Ball de Moros i Cristians i la Moixiganga.

Horari: els dilluns de 10 a 14 h; de dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h; els dissabtes, d’11 a 13.30 h i de 17 a 20 h, i els diumenges i festius, d’11 a 13.30 h. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

21

Opinió • Gener de 2019

Renovar-se o morir !

A

lguns hi estaran d’acord i d’altres tot al contrari, però perquè les idees no s’esgotin i per tal de mantenir la continuïtat d’una associació veïnal és necessari el canvi al capdavant de la direcció d’aquestes entitats. Molt sovint ens diuen que el món associatiu no es renova, però jo estic en desacord amb aquestes afirmacions.

La FAVLL fa tres anys que va fer una gran renovació de càrrecs; també aquests últims anys una bona part de l’associacionisme ha anat renovant-se, per exemple podríem anomenar Arqués de Rufea, la Caparrella, l’Escorxador-Templers, Llívia, Marimunt, Mariola, Pardinyes, Vallcalent, Copa d’Or i Sot de Fontanet, Noguerola-Estació-Segre, InstitutsSant Ignasi, Clot i confluències, Ciutat Jardí i Camp d’Esports, totes associacions que han estat renovades.

Francesc Rosselló

Quan la nova Junta Directiva de la FAVLL va entrar a dirigir l’entitat, una de les prioritats va ser renovar els seus estatuts i un dels punts que es va modificar va ser que la persona que ocupi el càrrec de presidència només podrà optar a la reelecció durant una legislatura més, la qual cosa deixa molt clar la voluntat de no apoltronar-se al càrrec.

Aquest punt seria interessant que el prenguessin com exemple altres associacions, perquè el fet d’endropir-se en una presidència no deixa veure amb claredat el futur. Avui dia surten sovint plataformes en contra del món associatiu, i no és estrany, perquè idees noves volen fer-se un lloc entre els seus veïns, i els dirigents d’associacions, moltes vegades, no saben fer un pas al

L’experiència al capdavant d’una associació és molt positiva, però ho és més tenir il·lusió per crear nous projectes de futur per atendre les necessitats canviants que van sorgint en cada moment

costat. Si mirem amb una mica de perspectiva, trobem que majoritàriament les plataformes sorgeixen on les direccions de les associacions fa molts anys que no canvien.

La meva opinió, com a persona que fa molts anys que és dins del món de l’associacionisme (però no sempre com a president), és que l’experiència al capdavant d’una associació és molt positiva, però considero que és més important tenir il·lusió per crear nous projectes de futur per atendre les necessitats canviants que van sorgint en cada moment i poder aportar idees i propostes perquè l’associacionisme veïnal pugui avançar al mateix ritme que ho fa la societat.

No vull ser pessimista, però o sabem renovar-nos i deixem de mirar-nos el melic o tindrem algú que ens passarà per sobre. •••

Pacte Social per la Ciutadania

La lluita per la igualtat

L

a defensa dels drets de les dones fins al final del segle XIX mai no havia estat una prioritat. Fins i tot en el naixement del socialisme es prioritzava la igualtat de classe abans que la igualtat de gènere. Al final del segle XIX i començament del XX, quan les condicions laborals a les fàbriques eren molt precàries i quan hi havia treballant una gran quantitat de dones i nens i nenes, a causa de la necessitat de mà d’obra, va ser quan les dones començaren a ser protagonistes en la lluita i la revindicació dels seus drets laborals.

Aquesta lluita ha estat i continua sent molt dura. Les dones hem patit i continuem fent doble jornada: treballar a casa i a fora. Però el més important de tota aquesta lluita és que la dona ha decidit no quedar-se a casa. Ara les dones som a tot arreu; som metgesses, som

22

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El masclisme sempre ha estat a la defensiva, de vegades directament, però sovint des de la invisibilitat, posant traves, legislant sobre el paper, i no de manera efectiva juristes, som mestresses de casa, som polítiques, som sindicalistes, som camioneres, som taxistes, som mestres… Som tot allò que ens proposem ser! Però ser-ho ens comporta molt d’esforç, ja que no ho tenim gens fàcil.

El masclisme sempre ha estat a la defensiva, de vegades directament, però sovint des de la invisibilitat, posant traves, legislant sobre el paper, i no de manera efectiva.

Ara, però, la societat sap que les dones no estem disposades a suportar cap discriminació per raó de gènere. Ara les dones no callem, ara les dones diem en veu alta que ja n’hi ha prou! I això preocupa molt un sector de la societat: la societat masclista i patriarcal

i la més institucionalitzada que viu gràcies a la societat patriarcal. I també preocupa un sector de la societat que estava en la seva zona de confort, callat però latent, que ara veu com pot perdre privilegis i estatus social. Vol continuar manant! Per això l’extrema dreta s’ha organitzat. Ha declarat la guerra a les dones! Des de Trump, Bolsarano, Salvini, Orbán i, ara, Vox a Espanya, tots ells representen el masclisme més retrògrad, l’odi i el menyspreu vers les dones, tots ells volen posar fi d’un cop de ploma als drets que tant ens ha costat d’aconseguir.

La lluita per la igualtat entre homes i dones s’ha de fer des de tots els racons de la societat.

Posar fi a la societat masclista no és fàcil, no serà fàcil. Tota la història passada i recent, majoritàriament, ha estat i és masclista. Per tant està tan arrelada que sovint actuem, sense ser-ne conscients, de manera masclista. És importantíssim educar des de la coeducació, allunyant els infants dels estereotips de gènere i, sobretot, trencant d’una vegada el model tradicional del masclisme, perquè viure lliures és el que ens dignifica com a persones. •••