Cubelles Fiestas 2021

FESTA MAJOR

1

Que la festa no s’aturi!

Encara no és la festa que voldríem, però cada cop som més a prop de l’enyorada tabola popular. Després del parèntesi obligat de l’any passat, tens a les teves mans un nou programa de la Festa Major gran de Cubelles celebrada en honor a la Mare de Déu d’agost, patrona de la vila. Malgrat les dificultats i les profundes limitacions organitzatives imposades el 2020 arran de les mesures de seguretat sanitària, vam poder bastir un seguit d’activitats que, enguany, fan un salt endavant i comencen a prendre forma amb una proposta farcida de cultura, música, ball, teatre, castells, tradició i foc,

Rosa Fonoll,

molt de foc! És la nostra manera de ser, refer-nos davant les ad-

Tindrem balls populars i correrà la pólvora. De manera

versitats i alçar-nos tossudament tantes vegades com

controlada, com sempre, però palesant que, perquè la

calgui i sigui necessari. Talment com feien els nostres

Festa Major sigui completa, no ens podem estar sense

avantpassats enfront situacions extremes de plagues,

gaudir de cercolets, bastons, gitanes, pastorets, cintes,

estretors i, massa sovint, absència de llibertats. Cal

panderos i els gegants, en Viagrot, diablets i diables

anar amb molt de compte i seguir extremant les pre-

ballant i saltant al ritme de gralles i timbals.

caucions, i més ara que la vacunació avança a passes agegantades i tenim el final del túnel més a prop que

Aquest programa, com no podia ser d’una altra ma-

mai. Continuem mantenint distàncies, protegim-nos

nera, també inclou un excel·lent treball del Grup d’Es-

amb les mascaretes allà on calgui i desinfectem-nos

tudis Cubellencs Amics del Castell que, en aquesta

tantes vegades com faci falta. Només si, entre tothom,

ocasió, ens aproxima la presència del fet casteller a la

fem de la festa un espai segur i fiable, podrem gau-

vila. La recerca no pot ser més adient just quan des de

dir-ne i xalar tal com la gent del nostre poble es mereix.

fa dos anys han irromput amb molta força els Castellers del Foix de Cubelles, una colla que enguany s’es-

Cal agrair la immensa tasca duta a terme per la regi-

trena a la Festa Major i que, tot i l’esvoranc de la pandè-

doria de Cultura i, especialment, per la Comissió de

mia, està cridada a completar grans gestes.

Festes i el teixit cultural i associatiu de Cubelles. Ha estat un any difícil, sense poder organitzar gaires ac-

Abans d’acabar, voldria reconèixer la gran tasca d’en

tivitats presencials i sense l’opció de sortir al carrer per

Pere Casanovas, membre del col·lectiu local d’artistes

compartir el seu art amb el conjunt de la població i

CREA Cubelles, autor de la portada del programa 2021.

visitants. Però, sorruts de mena, les nostres entitats i

I, com no, al Manolo Millán, el nostre pregoner, també

activistes per la cultura han tornat a treure, novament,

integrant de CREA i conegut poeta, escriptor, pintor,

el millor de si mateixes i han confegit el millor dels pro-

historiador i professor, entre altres moltes facetes que

grames possibles, amb un ventall ben variat d’actes

el converteixin en un autèntic home del seu admirat

d’alt valor qualitatiu, pensats per a tota la família i que,

Renaixement.

sense cap mena de dubte, serà recordat durant molt de temps. Tallers infantils, teatre amb Quim Masferrer

En definitiva, un programa d’actes i una festa a l’alça-

(“Gent de Cubelles, sou molt bona gent!”), jazz, soul,

da del que la nostra població, les nostres entitats i la

músics del poble, l’Orquestra Maravella, mig segle de

nostra vasta tradició cultural es mereix.

regates amb el Club Marítim Cubelles, natura, castell de focs, entrada d’ofici i ofrena dels pagesos locals, novel·la negra i, com no pot ser d’una altra manera, balls

Visca Cubelles!!! Visca la Festa Major!!!!!

populars.

3

Gaudim de la festa!

Sí, gaudim-ne, xalem de la cultura de carrer, de les nostres tradicions, de l’espetec dels balls populars i l’esclat de les ganes de viure. De l’estima cap a les nostres arrels i del desig de mostrar-nos tal com som: mediterranis, oberts, responsables i seriosos però, quan toca, un xic eixelebrats. Per molts motius. Perquè ja toca, perquè és impossible contenir un esperit lliure i alegre com el nostre i, sobretot, perquè ens ho mereixem.

La d’enguany tornarà a ser una Festa Major condicionada per la situació d’emergència sanitària i certes limitacions. Caldrà restringir l’aforament de certs actes per

Ester Soler,

evitar aglomeracions i encara no podrem gaudir, per exemple, d’algunes activitats especialment entranya-

Venim d’una Festa Major petita espectacular, on han

bles i reeixides com el cercavila nocturn al passeig Marí-

confluït la cultura amb el coneixement del nostre en-

tim o el ball de l’Empalmada a la plaça del Mar.

torn natural i les activitats per a tota la família. I amb una Mostra de Pallassos de primer nivell que ha fet les delí-

A poc a poc, però, tornem a l’anhelada normalitat i, si per

cies de grans i petits i que de ben segur recordarem per

alguna cosa destaca el nostre teixit associatiu i el món

sempre més. Tot plegat, el preludi d’una festa gran que

de la cultura en general, és per la seva empenta, capa-

novament tornarà a exhibir orgullosament els seus balls

citat imaginativa i creativitat. I gràcies a ells, la Comissió

populars, les colles de foc, la música d’estils ben diversos,

de Festes, a la immensa tasca de les tècniques de la re-

el teatre, el cinema, la literatura, l’esport, els castells... Un

gidoria de Cultura i el suport incondicional de tot l’Ajun-

luxe producte de la feina i la il·lusió de tanta i tanta gent

tament de Cubelles, hem confegit un programa atractiu,

incorruptible i insubornable en el seu compromís amb

variat, de primer nivell i a l’alçada del que el nostre poble

el civisme i la cultura, dues cares d’una mateixa moneda.

es mereix després de mesos tan durs i complicats. En definitiva, el millor dels programes possibles atesa encara

Una voluntat i un desig que es confonen simbòlicament

la situació d’emergència sanitària per la que travessem.

en la tria del nostre pregoner d’enguany, en Manolo Millán i Cascalló, un autèntic home del Renaixement re-

Arribats a aquest punt, és moment d’homenatjar espe-

ferent amb la ploma, el pinzell, el llapis, les lletres i, per

cialment les associacions, entitats i artesans de la cultura

sobre de tot, l’esperit i l’ànima.

de la nostra vila. Ha estat un any dur i difícil per al sector.

S’han hagut de limitar recursos per atendre emergèn-

Gaudiu, gaudim, de la Festa Major de Cubelles perquè

cies socials i, sobretot, s’ha perdut presència al carrer,

ha arribat l’hora de recollir els fruits llaurats durant tant

l’hàbitat natural dels nostres activistes, pintors, balls,

de temps.

músics, pallassos, intèrprets... Un sacrifici dolorós però inevitable ateses les circumstàncies que, això no obstant,

“Hereus i pubilles, gegants i diables, castells i sardanes i la

posa de relleu, una vegada més, la solidaritat, complici-

pesca d’ànecs, ja tothom somriu, ha arribat l’estiu. Calor,

tat i cor immens de la gent de la cultura cubellenca. Ara,

calor, és festa major!” –Dekrèpits-.

però, és moment de retornar-los tant d’esforç en forma d’estima, suport incondicional i passió per la seva feina.

Visca Cubelles, visca la cultura popular i visca la Festa Major!!!!!

4

SUMARI

03. ROSA FONOLL, ALCALDESA

ESTER SOLER, REGIDORA DE CULTURA 04.

06. PERE CASANOVAS, AUTOR DEL CARTELL MANUEL MILLÁN I CASCALLÓ, PREGONER 08.

1 1 . DOSOS AMUNT! PROGRAMA FESTA MAJOR 35.

5

PERE CASANOVAS Autor del cartell de la Festa Major 2021 En Pere Casanovas és l’autor del cartell de la Festa Major de Cubelles 2021. Per saber més coses sobre aquest cartell i conèixer les interioritats del seu procés de creació l’hem entrevistat.

Com li arriba aquest encàrrec per elaborar el cartell de la Festa Major 2021?

— Una mica de sorpresa. Em va trucar l’Ester, la regidora de Cultura, i em va comentar que hi havia diverses propostes però que m’havien triat a mi. I jo estic molt agraït i molt il·lusionat.

Fins ara no sé si havia exposat alguna de les seves pintures, dels seus dissenys, que d’alguna manera el fes pensar en com elaborar aquest cartell?

— Sí, el fet d’estar amb CREA Cubelles, a tota la gent que tingui inquietuds i que tingui una vena creativa i que es vulgui integrar, està molt bé perquè et dona a conèixer el poble, si no, jo hauria estat totalment anònim. Però, el fet d’haver participat a les exposicions que s’han fet a l’OPIC, al Museu del Ferrocarril o a la Nit de l’art a Calafell fa que puguis mostrar la teva obra.

6

Llavors doncs, mitjançant CREA Cubelles, el fet que

uns quants dies. En aquest cas no massa perquè volia

us hagueu unit diversos artistes del municipi, ha de-

entregar-lo ràpid.

mostrat una mica allò de la unió fa la força, oi?

En tractar-se d’una pintura que després s’haurà de — Sí, és un encert. I, a més, obre la porta a diferents con-

reproduir en pancartes, en cartells, etc..., haurà de te-

ceptes. Ara tenim el cap bullint, i més després d’una

nir un processat posterior. No sé si podrà estar també

pandèmia, tots tenim coses per fer i dir. Quan s’ajunta

en aquest procés per mirar que el color i els detalls

un grup amb tantes i variades disciplines com el nostre...

quedin de la millor manera possible...

Jo vinc del món del disseny, jo era dissenyador industrial fins que em vaig jubilar. I aquesta borsa de treball que

— No, jo confio molt amb la gent. Les experiències ante-

s’ha fet d’artistes de Cubelles, que s’està elaborant, això

riors, tot el que hem fet previ ha quedat molt bé. Segur

estarà molt bé perquè permet teixir complicitats amb

que no hi haurà cap problema. De totes maneres si ens

gent d’altres espais que, si no, no els veuries ni els conei-

demanen l’opinió la donarem. Però crec que no caldrà.

xeries.

Serà una edició que torna a ser una mica especial. EsPel que fa al cartell de la Festa Major, ha optat, pel

pera que això es pugui anar recuperant de mica en

què veiem, per la pintura a l’estil tradicional, per dir-

mica. Com veu vostè la Festa Major d’aquest 2021?

ho d’alguna manera.

— La veritat és que no en tinc ni idea perquè dia a dia — Sí, a mi m’agrada pintar amb el pinzell. És molt més

van canviant les qüestions i els índex de contagi. Tant

complicat perquè les tècniques digitals permeten me-

de bo no obligui a prendre unes mesures diferents a

ravelles. De fet, jo abans treballava així, i ara estic una

les que l’Ajuntament n’estic segur que ja estan prenent,

mica avorrit. Ara gaudeixo aplicant pinzell, pintura, ras-

i amb bon criteri. Espero que a última hora no tinguin

cant, traient, posant... I, de totes maneres, amb un cartell

cap problema, la veritat és que és molt trist. De mane-

o amb un dibuix, la tècnica és molt important, la manera

ra inconscient ja hem començat la desescalada... Ostres!

d’expressar-ho, però sobretot la síntesi de la imatge. A mi,

Tornar enrere ara serà dur. Jo espero que no, que tot es

la veritat és que tenia moltes idees i les vaig anar des-

pugui fer amb les distàncies, amb les normes sanitàries i

cartant, i la que més em va agradar va ser la d’aquesta

els protocols que calguin, però tant de bo ja poguéssim

figura que va a dalt d’un ésser màgic i uneix una mica

tornar a celebrar i veure el cel ple de coets.

costums d’ara amb la màgia aquesta de l’edat mitjana, amb els dracs i tot això.

Doncs Pere Casanovas, com a autor del cartell de Festa Major d’aquest 2021, moltíssimes gràcies, mol-

De fet, els protagonistes del cartell són el Viagrot i

tes felicitats pel cartell que serà tot un èxit, segur, i

la Draga, aquests dos personatges que surten volant

que vagi tot molt bé.

com pel cel de Cubelles. A l’hora de tenir el concepte, va fent esbossos fins que troba un que li agrada o té

— Un plaer i moltes gràcies a vosaltres!.

una idea abans de posar-s’hi?

— En faig molts. Vaig descartant, vaig fent. Llavors quan ja més o menys mentalment el tinc, n’he fet 25 potser,

Entrevista realitzada per Pau Ramon Montané de

doncs quan ja tinc la idea començo a esborrallar-lo a

Ràdio Cubelles

llapis, vaig polint detallets, coses com l’expressió... I vas corregint, després ja començo a aplicar fons, primer són els fons, i després ja començo a detallar. Després ve un període on el deixo i cada dia me’l miro. I vaig veient coses que posaria o que trauria. Hi ha coses que les he tapat amb pintura i les he fet de nou. I ho tinc bullint així

7

MANUEL MILLÁN i CASCALLÓ Pregoner Festa Major 2021 (L’home tranquil)

8

“Em va agafar de sorpresa. Em vaig emocionar, evidentment, que haguessin pensat en mi.

Molt agraït!”

Si tot caminat pel carrer us creueu amb un senyor

interí, arribant a ser Cap d’estudis. I ja venia d’un peri-

vestit d’explorador: bermudes, armilla amb moltes bu-

ple per diversos centres privats. Després va aterrar a l’

txaques, barret de tela molt gastat, tot de tons caqui

Institut a L’Illa de Banyuls (El Prat de Llobregat), on va

i marró, barba i melena blanca recollida en una cua,

ser-hi 20 anys.

acompanyat, gairebé sempre, per una gossa negra que sembla que passi gana, però no és el cas, és en

El 1994, la Marta aprova les oposicions i tota la família

Manuel, Manolo per als amics. El Pregoner de la Festa

es trasllada a Cubelles, on ja tenien casa des de feia

Major d’aquest any.

anys i passaven vacances, caps de setmana i Nadal.

Però ell va continuar treballant al Prat. El 2009 s’inte-

Quan el van trucar de l’Ajuntament per comuni-

gra a la plantilla de l’Institut Cubelles com a profe de

car-li-ho, ni de lluny s’imaginava el que li volien dir:

Llengua, on romandrà fins a la seva jubilació el 2018. A

“Em va agafar de sorpresa. Em vaig emocionar, evi-

finals del 2015 però, es produeix un lamentable punt

dentment, que haguessin pensat en mi. Molt agraït!”.

d’inflexió a la seva vida en morir la Marta.

En Manuel Millán va néixer a Barcelona el 1954. Es va

Tot i no dedicar-se a la Filosofia, el seu pas per l’Institut

llicenciar en Filosofia i Lletres, especialitzant-se en Pre-

Cubelles va deixar una profunda petjada entre els seus

història i Historia antiga, iot i que en la seva faceta com

alumnes. Si els sentiu parlar d’ell us pot semblar que

a docent es va decantar per la llengua.

parlen del Merlí de la tele. I és que el Manolo mai no va ser un mestre d’aquells que segueixen els cànons

Tenia 26 anys quan va conèixer la Marta, que dos anys

que imperen a la professió. I aquest va ser el seu tret

després es convertiria en la seva dona. Ell practicava

diferencial i el motiu de l’estima que sentien i senten

una de les seves tasques més estimades, l’arqueologia,

per ell els seus exalumnes. “Jo sempre he sigut un pro-

i ella també era arqueòloga. I, vet aquí, que el destí els

fessor proper amb els alumnes. Sempre els he tractat

va ajuntar a les excavacions de la Cova de Sant Sadur-

molt bé! Sortia de la duresa pròpia de l’ensenyament,

ní, a Begues.

explicava les coses amb una certa dosi d’ironia per no fer-ho tan avorrit!”.

Dins la seva faceta Indiana Jones, cal destacar la seva participació en el descobriment de les mines de Can

Aquest és el Manolo! I ara, què? S’avorreix després de

Tintorer, a Gavà i la seva etapa com a fundador i direc-

jubilar-se? Ni de lluny! Ara es dedica a la seva altra gran

tor del museu arqueològic d’aquesta població, quan

passió: dibuixar cal·ligrames i escriure poesia (i d’altres).

tenia poc més de 20 anys.

Tot just fa un mes va presentar als jardins de Can Travé el seu darrer poemari Kairós, escrit a quatre mans amb

El 1982, quan es van casar, en Manolo donava classes

la Cesca Calaf. També forma part del col·lectiu d’artis-

a la privada, feina que compaginava amb excavacions

tes CREA Cubelles i fa llargues caminades amb la Ba-

arqueològiques: investigador del Museu arqueològic

gheera, la seva gossa negra i amiga inseparable

de Barcelona; necròpolis fenícia de Tiro, al Líban; treball de camp a l’Iraq; publicacions sobre l’art del paleolític o utillatge lític, etc. Però tot això no donava suficient per tirar endavant una família i, aconsellat pel

Josep Lluis Villanueva

seu germà, es va decidir a presentar-se a unes opos a l’ensenyament públic, d’àmbit estatal, de professor de secundària. I va aconseguir treure una de les primeres notes, el que li va permetre poder triar destí. I va triar l’Escola Industrial de Sabadell, on ja treballava com a

9

Dosos amunt!

El fet casteller a Cubelles

Lolo Garcia Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

11

PRESENTACIÓ Diu la cançó que cal que tothom brindi “pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells 1 ”. Al llarg de més de dos segles, els castells han esdevingut una de les tradicions culturals i folklòriques més anostrades dels Països Catalans. La hipòtesi més estesa2 situa el seu origen al País Valencià com una derivada de la primerenca muixeranga i la seva evolució posterior cap al Ball dels Valencians, manifestació popular a l’entorn de les processons religioses que finalitzaven amb l’aixecament d’una construcció humana, habitualment de tres o quatre pisos i que ràpidament incitaria una forta passió entre la població. D’aquí, ja al segle XVIII, anirien estenent-se pel Principat, arrelant amb força especialment al Camp de Tarragona i el Penedès. Tot i tractar-se d’un poble petit i, en aparença, amb poca tradició castellera, el cert és que Cubelles tampoc en restaria al marge d’aquesta fal·lera.

verses construccions castelleres. Uns condicionants, doncs, difícils de superar en un municipi petit com Cubelles que, fins ben entrada la dècada dels 60 del segle XX, amb prou feines arribava als mil habitants.

Molt possiblement, aquests entrebancs puguin explicar, almenys en part, l’absència d’una colla castellera sòlida i de cert recorregut a la nostra vila. No ha estat fins al 2019 que el municipi no ha gaudit d’una entitat amb uns certs fonaments i perspectives de futur. En només sis mesos, els Castellers del Foix de Cubelles passaven de ser un grup d’amics que s’ajuntaven amb l’únic objectiu d’aixecar un pilar de quatre per a l’arribada de la Flama del Canigó la vigília de Sant Joan, a completar una ronda sencera de construccions de cinc amb relativa comoditat. No hi ha dubte que es tracta d’una actuació molt modesta per a qualsevol colla mínimament consolidada, però el que cridava l’atenció, inclosos als representants de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, no era tant la magnitud de les construccions –fins als sis pisos encara no es consideren pròpiament castells– sinó la ràpida progressió d’una agrupació totalment neòfita i amb un elevadíssim percentatge dels seus membres (arribant al 95% al començament) que, literalment, mai no s’havien enfaixat. Difícilment els Castellers del Foix competiran algun dia amb les colles grans del país, però de la mateixa manera que de Barça només n’hi ha un i, així i tot, a gairebé cada poblet tenen el seu equip de futbol, també Cubelles pot gaudir de l’experiència pròpia dels castells sense més exigències que anar creixent a poc a poc i consolidar una activitat fins ara no gaire reeixida a la vila.

Força, valor, seny, comunió, esperit de sacrifici... Són molts i variats el valors que encarnen el món dels castells. La seva simple definició sovint desperta encesos debats entre els que el consideren una representació de la cultura popular més pregona i estacada i aquells que defensen que es tracta d’una acció fonamentalment artística.3 Sigui com sigui, un dels denominadors comuns que abraça l’activitat castellera és, sens dubte, l’elevat nombre d’efectius que cal agrupar per tal de constituir una colla potent i amb solvència. I no es tracta només d’una qüestió de quantitat sinó, també, de variabilitat, atès que calen integrants de diferents complexions i edats a l’hora de donar compliment a les di1 Brams, Brindis, dins de Tot és possible (1999 Discmedi).

L’aparició fa un parell d’anys dels Castellers del Foix no significa, però, que no hi hagués interès en el fet casteller ni que, fins i tot, no haguessin existit alguns intents previs. Per començar, segons consta a la molt fiable base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, des de 1972 a Cubelles hi ha registra-

Lletra Francesc Ribera Titot / Música Sergi Valero.

2 BOFARULL SOLÉ, Joan. L’origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica. Valls: Cossetània edicions, 2007, pàgines 31-73.

3 GENÉ REBULL, Lluïsa. El fet casteller: el seu origen performatiu, dins de DDAA. Recerca en humanitats 2007. Tarragona: Publicacions de la Universitat de Tarragona, 2017, pàgines 45-55.

12

des una quarantena d’actuacions, amb algunes colles de renom com la Vella i la Joves Xiquets de Valls, el Castellers de Cornellà i, especialment, els Bordegassos de Vilanova, els qui més han aixecat castells al municipi amb diferència, un mínim de 22 cops.

Finalment, a redós del naixement de l’Associació Joves de Cubelles, també s’impulsaria un nou intent de creació d’una colla local, entre els anys 2011 i 2013. Malgrat no fructificar, es farien diverses crides a la població per formar-ne part i, fins i tot, es participaria d’assaigs amb el Bordegassos de Vilanova per tal de conèixer el seu funcionament intern i assolir una formació mínima.

Per als historiadors, a més, Cubelles és una plaça important, atès que és el segon lloc més antic, només superat per El Vendrell per un parell de setmanes, on es troba documentada la denominació Xiquets de Valls adreçada específicament al món casteller. Fou per la Festa Major de 1849 i denota la popularitat d’aquesta activitat al Penedès a mitjan segle XIX.4

Atès que en la majoria d’aquests intents precedents no existeix gaire documentació, s’ha hagut de recórrer fonamentalment a la memòria i records d’aquells que en van formar part, amb els conseqüents riscos que se’n deriva per no poder sustentar amb escrits algunes de les afirmacions formulades. Per mirar de preponderar el rigor i ser el més proper possible als fets, s’ha recorregut en cada cas a un mínim de quatre fonts compilant i acreditant només aquelles asseveracions en què el nivell de coincidència entre les persones consultades fos molt elevat.

Així mateix, donat que per la pròpia volubilitat d’aquesta mena de col·lectius, on és molt habitual que un nombre considerable de participants entrin i surtin o hi romanguin per molt poc temps, i tenint en compte, novament, el caràcter pròpiament memorístic de bona part del treball, demanem disculpes per endavant en cas d’omissions de noms, evidentment sense cap mala intenció ni premeditació.

A més, des del darrer terç del segle passat, també s’endegarien diversos intents de formacions castelleres a la vila. Malgrat la poca durada de les experiències o, directament, la impossibilitat de tirar-les endavant, denota l’interès que despertava en una part de la vila el fet casteller. Tot plegat, esdevé uns precedents claus per entendre el moment actual de l’activitat a Cubelles.

Que siguin coneguts i amb un mínim d’entitat, consten fins a quatre intents previs als de l’actual colla. Primerament, un antecedent els anys 1974 i 1975 en forma de Falcons, una altra manifestació cultural consistent en l’aixecament de construccions humanes que, inicialment, havia estat pensada com a colla de castells.

Justament vint anys més tard naixeria la Colla Jove de Castellers de Cubelles, una entitat que només sobreviuria els anys 1994 i 1995 i que arribaria a actuar un parell de vegades en públic a la vila. Entremig, tot i que sense constituir-se mai pròpiament com a entitat, també hi hauria una destacada experiència castellera al voltant dels anys 1981 i 1982, on un grup de joves del poble i estiuejants s’ajuntaven a l’Aliança i la plaça del Castell per anar assajant i aprendre la tècnica dels castells. D’entre ells, per cert, destacaria en Josep Almirall Rillo, reconegut periodista de Catalunya Ràdio i especialitzat en el món casteller, presentador del programa de referència 3 rondes de la ràdio pública catalana.

Els Bordegassos van actuar al davant de la benzinera, l’any 1972. I. Rosell

4 GÜELL, Xavier. «De l’estrena dels Xiquets de Valls a Cubelles i d’altres coses». Programa de la Festa Major de Cubelles, agost 2000, pàgines 23-27.

13

Cubelles i els primers Xiquets de Valls Per als amants i recercadors de la història dels castells, Cubelles no és una plaça menor. I és que relacionat amb la nostra vila s’hi troba documentada per segon cop l’expressió Xiquets de Valls adreçada específicament a l’activitat castellera. Tal com explica el prestigiós historiador Xavier Güell al programa de la Festa Major de l’any 2000, el nom corroboraria l’origen valencià dels castells, atès que el mot xiquets és propi de les terres del sud de parla catalana, així com la seva popularització referida a les construccions castelleres a l’àmbit del Penedès, donat que és on aquest nom es troba més referenciat a mitjan segle XIX. La troballa més antiga correspon a la Festa Major d’El Vendrell, que celebra el seu dia gran el 26 de juliol, coincidint amb la commemoració de la patrona de la capital del Baix Penedès, Santa Anna.

I només una setmana després, apareixia també recollida al programa de la Festa Major de Cubelles, publicat el 12 d’agost de 1849 a diferents diaris del país, com El Barcelonés (pàgina 4), El Fomento (pàgina 2) i Diario de Barcelona (pàgina 3.789).

Reproducció de la portada del diari El Barcelonés, on es recull la programació de la Festa Major de 1849.

principio las solemnes completas á toda orquesta; dándose fin á esta función de iglesia con los gozos cantados al lado del rico y hermoso ataud en el que estará colocada tan grande reina. Por último, se dará fin a este dia con un magnifico castillo de fuegos artificiales disparado por un catalan muy adiestrado en esta clase de pirotecnia, y que tantas pruebas de su saber dió en otras ocasiones.

Segons s’informa a la programació d’actes, el Xiquets de Valls hi actuarien tres cops, els dies 14, 15 i 16, és a dir, durant les tres jornades de què constaria la festa. El text, recollit per Xavier Güell, és el següent:

/ Dia 15. A las cinco de la mañana las mismas bandas de músicas ya citadas recorrerán las calles de esta vila dándose las buenas fiestas á las autoridades, obreros y á los principales pudientes de la misma. A las diez se cantará un solemne oficio á toda orquesta, en el que panegirizará las glorias de tan gran Señora el Dr. D. José Palau, Pbro., Catedrático de historia eclesiástica del Seminario conciliar y tridentino de Barcelona, y el Rdo. de San Pedro de Puellas de la misma. A las cuatro de la tarde saldrá la misma lúcida procesion como en los años anteriores, acompañandola este año el baile dicho los Xiquets de Valls ya nombrados. Luego de concluida la procesión saldrán las danzas á la plaza, y se rifaran las cocas como en los demás años, dándose fin a este baile público que durará toda la noche.

“Con motivo de celebrarse el dia 15 del corriente la fiesta gloriosa Anunciación de Ntra. Sra. principal de esta villa y parroquia, los Sres. Obreros de la misma han acordado en su celebridad, solemnizar por el orden siguiente: / 1º El dia 14, vigilia de tan grande protectora, á las doce del dia un repique general de campanas anunciará la fiesta, en cuyo acto de júbilo se dispararán algunos truenos. A las dos de la misma tarde se repetirá el mismo repique general anunciándose las solemnes completas de este dia. A las seis empezarán las bandas de música a recorrer las calles de esta villa, acompañadas del baile dicho los Xiquets de Valls, con aquella algaraza y alegría consiguiente á estas funciones. A las siete de la noche darán 14

/ Dia 16. Será igual en todo al anterior, solo que se cantará un oficio de difuntos por la mañana al salir el sol, y otro a las diez con la misma orquesta, y por la tarde se concluirá con los mismos bailes del dia anterior”.

L’anunci publicat a la premsa barcelonina abraça, doncs, un programa d’actes generós per a un poble d’uns 800 habitants on, com és obvi, la litúrgia assolia un paper preponderant amenitzada, entre d’altres, per música, balls, un castell de focs“disparado por un catalán muy adiestrado en esta clase de pirotecnia” i la participació, per primer cop segons es dedueix del text, del ball dels Xiquets de Valls. Malgrat no poder confirmar la celebració de l’actuació castellera ni el seu abast, ja que la premsa posterior només recollia que havia tingut lloc de forma “lucidísima” i amb elevada presència “de forasteros”,5 queda clar que els contactes per part de l’Obra de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles –una mena de consell pastoral que es dedicava al manteniment de l’església i la resta d’assumptes parroquials i que organitzava la Festa Major en estar dedicada a la Mare de Déu d’agost– amb els Xiquets de Valls deurien d’haver tingut lloc, així com l’assumpció d’alguna mena de compromís que portés el municipi a anunciar-ho solemnement als mitjans de l’època. L’idil·li amb els castells havia començat.

Isidre Piñol defensant el pilar, amb Josep Fonoll i, a sobre, Antoni Fillat.

A. Pineda

Neixen els Falcons de Cubelles (1974-1975)

Centre d’Esplai l’Espetec (1969) i el Club Marítim Cubelles (1970), entre més.6 La vinculació d’aquests joves –i d’altres una mica més grans– amb la Societat Recreativa i Cultural L’Aliança seria l’espurna per a la dinamització de noves empreses cada vegada més ambicioses com les Tres hores de cançó a Cubelles, el 1976 dins dels actes paral·lels a la Festa Major oficial i que va comptar amb l’actuació del vilanoví Pere Tàpias, Xavier Ribalta i Marina Rosell; l’organització a partir de la seva segona edició de la Setmana Cultural, i festes infantils diverses com l’arribada dels mateixos Reis d’Orient, activitats totes elles encara recordades per molts i que s’enquadraven en un context de canvi social i polític no exempt de certa conflictivitat i divergències entre diver-

A finals de la dècada dels 60 i començaments dels 70 del segle passat, bona part del jovent de Cubelles bullia de projectes, iniciatives i ànsies d’expressió cultural, esportiva, social i, evidentment, política. Seran anys en què actuaran a la vila membres destacats de la Nova Cançó (Delfí Abella, Maria Amèlia Pedrerol i Enric Barbat, a banda també del mallorquí Guillem d’Efak, 1966), i que es posaran en marxa entitats emblemàtiques com el Club Futbol Cubelles (1967), el

6 MARTÍNEZ i ROIG, Xavier, i VIDAL i URPÍ, Joan. Els anys 5 GÜELL, Xavier. «De l’estrena dels Xiquets de Valls a Cu-

de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De

belles i d’altres coses». Programa de la Festa Major de Cu-

la repressió a l’especulació. Cubelles: Ajuntament de Cube-

belles, agost 2000, pàgines 25 i 27.

lles, 2009. Pàgines 261, 289 i 290.

15

amb la colla castellera Bordegassos de Vilanova des de bon començament, un cop va ser fundada el 1972.

Després d’un temps participant-hi, en Carrillo i la resta de companys promotors del gruix principal de la vida cultural i social de la vila mitjançant L’Aliança i l’Espetec van plantejar-se la formació d’una colla a Cubelles.

Tot i que inicialment s’havia parlat d’aixecar castells, Els Falcons actuant el dia de la cavalcada de Reis de 1975, a la plaça de la Vila. A. Pineda finalment el plantejament inicial es va repensar i reconvertir en una colla de falcons, expressió de la cultura popular apareguda a Catalunya a inicis del segle XX a partir dels sòkols txecs i que consisteix, també, en l’alçament de construccions humanes amb una vocació més associada a la gimnàstica i les acrobàcies. Amb tot, presenta evidents influències del món casteller, començant per la mateixa vestimenta –faixes, camisa (blanca) i espardenyes-, i estructures similars, Un altre instant de la mateixa actuació. D´esquerra a dreta: Plácido Obensa, Francisco Morcillo, Joan com els pilars i la coronació Vidal i Isidre piñol, i els nens Josep Fonoll i Ventura i, a sobre, Antoni Fillat. A. Pineda de les seves figures amb anxanetes. De fet, en les actusos col·lectius de la vila, sobretot a causa de la acions més semblants, fins i tot els grallers topolèmica encesa pel projecte de construcció de la quen el mateix toc de castells. Això sí, mentre central tèrmica.7 als falcons la canalla corona les construccions en forma de creu, en el món casteller es culmina fent Enmig de tanta efervescència política i cultural, l’aleta, entre d’altres diferències. la idea de muntar una colla castellera ràpidament va començar a circular entre alguns dels membres més actius dels joves vinculats a L’Aliança.

Un dels que primer barrinaria la idea fou Josep Carrillo i Vidal, qui és movia força per Vilanova i la Geltrú des que havia anat a cursar els seus estudis secundaris i, especialment, pels entorns de L’Acord, una entitat cultural nascuda el 1971 i força activa durant una bona pila d’anys.

En Pep Carrillo, a més, també s’havia vinculat

Després de donar-hi voltes, doncs, els impulsors d’aquesta nova iniciativa cultural van optar per descartar l’opció castellera i constituir, el 1974, un grup de falcons, els Falcons de Cubelles. Diversos dels seus integrants assenyalen que el motiu principal de la decisió responia a la manca de suficients efectius per muntar una colla castellera, en una època en què al municipi hi havia censades a la ratlla de 2.000 persones. Això no obstant, en Pep Carrillo, una de les persones que exerciria de responsable dels falcons, afegeix un

7 VIDAL i URPÍ, Joan. 100 anys de la Societat l’Aliança Cubelles 1914-2014. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 2014. Pàgines 69-94.

16

Al municipi del Baix Penedès, per cert, per partida doble, ja que la rivalitat entre els diferents nuclis era tan pronunciada que van haver d’actuar el mateix dia al poble i a la platja. Els assaigs es duien a terme fonamentalment a L’Aliança, en alguna ocasió al pati del local de l’Espetec (al carrer de Joan Pedro i Roig, 22) i, quan el temps ho permetia, a la platja.

L’afició pels castells, però, seguia ben latent i bona prova d’ella era la tipologia de figures amb què treballava la colla. A banda de les construccions típiques dels falcons, els seus integrants també aixecaven pilars de quatre i, fins i tot, alguna torre de cinc, que presentava una dificultat afegida a la dels seus reptes habituals. De les actuacions més assenyalades destaquen una a Cubelles per la cavalcada de Reis de 1975 i una altra per la Festa Major de la Geltrú del mateix any, sobretot pel record que va deixar la logística del desplaçament fins a la vila veïna. Tal com indiquen en Pep Carrillo i en Joan López Ferrer,9 més conegut pel motiu familiar de Pufa, el viatge no fou senzill. “En Jordi Albet Poch –fill de l’exalcalde Joan Albet Avinyó i pare del també futur alcalde Joan Albet Miró– va agafar la seva furgoneta i ens va carregar a tots els que va poder al remolc pel camí vell. Hi anàvem uns quants: en Joan Albet, Falcons: Pep Carrillo, Joan López i A. Fillat al davant de l’església. A. Pineda Pere Lleó, Isidre Piñol Pérez, Joan López 8 altre motiu de pes : “És cert que no teníem mol- Pufa, Antonio Llerena, el meu germà Pere (Carta gent i, per tant, era difícil fer castells. Però, rillo), jo mateix i algú altre que potser se m’esa banda del nombre de persones, el que ens ho capa”, ressenya somrient en Pep Carrillo. va fer repensar va ser que tots érem d’una tipologia similar. Bàsicament joves i de complexió A banda dels esmentats, alguns dels membres semblant quan, per fer castells, necessites gent més actius de la colla foren en Jordi Estalella, molt diversa, canalla, gent més prima, d’altres Joan Vidal, Joan Amorós, Ester Granell, Albert més forçuts, adolescents... Per exemple, no tení- Bertran, Lluís Martínez, els germans Josep i em gent pels terços. I, clar, davant d’això, vam Antoni Fillat, els germans Rosa i Josep Fonoll optar per fer falcons ja que ho vèiem més factible Ventura, Josep Almirall, Montse Fonoll Matenint en compte la gent que érem”. llofré, Salvador Fonoll Carbonell i la seva filla Montse Fonoll Carbonell, Jordi Miró, Josep Els Falcons de Cubelles van tenir una vida breu, Cuscó, els germans Glòria i Francesc Andreu, de tot just un any i escaig, entre 1974 i 1975. Ramon Gómez, Jordi García-Antón, Plácido Tanmateix, durant aquest temps van protagonit- Obensa, Francisco Morcillo, Joaquín González zar diverses actuacions a Cubelles i fora de la Candalija, Heribert Pascual, Joan Lluís Duran, vila, com a la Geltrú, Vilanova, Sitges i Calafell. Antonio Jiménez Anguita, Abel Brull i Antonio 8 Conversa mantinguda amb en Josep Carrillo Vidal el 6 de

9 Conversa mantinguda amb en Joan López Ferrer el 7 de

juliol de 2021 i ampliada el dia 9 de juliol.

juliol de 2021 i ampliada el dia 22 de juliol.

17

Gómez Páez, entre d’altres i sempre amb la prevenció de ser conscients del risc d’obviar algun altre nom destacable. L’Antonio Gómez Páez, més conegut a Cubelles com a Paéz o Marianito, jugador també del CF Cubelles i involucrat en diverses iniciatives culturals del poble, seria força valorat pels impulsors de la colla, sobretot perquè no provenia del cercle més nuclear de L’Aliança i l’Espetec, el que atorgava a l’empresa una imatge més oberta i accessible a d’altres capes de la població.

De les actuacions dels falcons, per cert, són diversos els que recorden les grans aptituds de la Montse Fonoll Carbonell, en Joaquín González Candalija i, especialment, de la Glòria Andreu com a anxanetes, remarcant la seva perícia i valor. Un any després de la seva constitució, la colla es desfaria, malgrat que diversos d’aquests noms tornarien a implicar-se en intents castellers posteriors.

Joves alçant una torre el 1981/1982. Al baix, de cara, Vicenç Lluís. Al voltant, per l’esquerra, Jordi Borràs i Joan Suriol i, a la dreta, mirant-s’ho, en Josep Maria Bertran. I. Rosell

Aprendre a fer castells (1981-1982)

ller.10 Malgrat tractar-se del poble del costat, les connexions per a algú que no gaudia de transport propi i havia de refiar de la xarxa pública, i més a les hores que assajaven els de la camisa terrosa, els obligava a refiar d’uns pares que no estaven per gaires romanços després de llargues jornades laborals.

La llavor ja feia anys que estava plantada i iniciatives com els falcons només feien que reforçar l’afany per promoure el fet casteller a Cubelles. Havien passat uns pocs anys des de la colla falconera i alguns dels joves que hi havien participat volien prosseguir amb la construcció de figures humanes, tot i que centrats ja com a castellers. Era una època de molta fal·lera i afició pels castells, i un grup d’adolescents volien aprendre’n i endinsar-se en aquest món.

Dues d’aquestes persones eren en Josep Almirall Rillo, més conegut al poble pel seu segon cognom, i en Joan López Pufa, tots dos integrants dels falcons sis anys enrere.

Davant de les dificultats per poder participar de la colla vilanovina, i mentre no podien desplaçar-se per mitjans propis, tant en Josep Almirall com en Joan López van decidir engrescar altres joves del poble i buscar-se la vida per practicar castells a Cubelles mateix. Així fou com contactaren amb en Jordi Ferré, més conegut com a Jordi Campaner pel seu avi, que era el campaner de la Geltrú. En Jordi Ferré havia estat un dels fundadors dels Bordegassos de Vilanova, primer, i dels Castellers de Vilanova Colla de Mar després, on arribaria a exercir com a cap de colla fins, posteriorment, convertir-se en un dels puntals dels Castellers de Vilafranca, a banda d’assajar en alguna ocasió amb la Vella de Valls.

Al llarg de la seva dilatada trajectòria, formaria part d’algunes de les fites més ressenyades dels

La primera intenció, segons rememora en Josep Almirall, fou integrar-se amb els Bordegassos de Vilanova, colla amb gairebé una dècada de vida i que ja havia fet forat en l’àmbit caste-

10 Conversa mantinguda amb Josep Almirall el 5 de juliol de 2021.

18

verds, fent de segon a autèntics monstres com, entre d’altres, el quatre de nou, cinc de nou, quatre de nou amb agulla i tres de nou amb agulla, a més del tres de deu i la torre de nou neta al terç.

Amb aquesta fama, en el moment que aterrà a Cubelles per motius professionals, en Josep Almirall i en Joan López van anar de seguida a animar-lo. En Jordi Ferré vivia aleshores a Vilanova i la Geltrú i, mentre muntava una empresa amb un altre soci, va treballar durant una temporada a la fusteria ubicada al carrer dels Horts, just al davant de casa d’en Joan López i on, a més, hi feia d’aprenent. En Jordi Ferré hi havia anat a raure per la coneixença que mantenia amb qui regentava en aquella època el local, l’Antoni Garcia, conegut com el Francès.11 Durant la seva estada d’un parell d’anys a la fusteria, per cert, s’encarregaria de construir, entre d’altres encàrrecs, les prestatgeries de l’actual Biblioteca Municipal Joan Avinyó, inaugurada el 1983.

Aterrat a Cubelles, al voltant de 1981, en Joan López i en Josep Almirall li van demanar que els ensenyés a fer castells, i ho varen fer amb tanta insistència i convicció, que en Jordi Ferré va acceptar de bon grat. Per tal de sumar el màxim nombre de gent, els impulsors de la iniciativa van decidir muntar els assaigs els caps de setmana, dissabte o diumenge, de manera que així també s’hi afegien els cubellencs de segona residència o estiuejants, tal com se’ls coneixia al poble.

Jordi Borràs descarregant la torre, amb Lluís Martínez a l’esquerra, Josetxu de la Fuente, Vicenç Lluís al baix i Joan Lluís Duran a la dreta.

I. Rosell

element fonamental en l’abillament d’un casteller són les faixes, que en Josep Almirall i en Joan López s’encarregaven de comprar a Vilafranca tot fent autoestop fins a la capital de l’Alt Penedès.

Entre la colla, i novament temorosos d’oblidar involuntàriament algun nom, hi destacaven, a banda d’en Josep Almirall i en Joan López, l’Antonio Gómez Páez; els germans Albert i Lluís Martínez i el seu cosí Joan Lluís Duran; en Paco Méndez; els germans estiuejants Jordi (Peti) i Francesc Borràs Riera; els germans Pep i Pere Carrillo; en Tomás Cosano Jiménez Turista i els seus nebots Rafael, Antonio, Javier i Ángel Luis Cosano Serrano; altres estiuejants després coneguts per la seva excel·lència professional als mitjans de comunicació com l’Iu Forn i en Jordi Llompart; Joan Suriol; en Lluís Pineda, qui de vegades s’apuntava just en l’època en què ja exercia d’alcalde de la vila; Josetxu de la Fuente; Vicenç Lluís Chacón; Josep Cuscó, i Josep Maria Mias Bertran, entre d’altres a qui demanem disculpes per no haver pogut constatar.12

Al començament, i quan el temps impedia les trobades a l’aire lliure, es va començar a practicar a L’Aliança, desplaçant-se la colla fins a la plaça del Castell quan la meteorologia ho permetia, just al davant de cal Boringues. Malgrat no disposar de molts efectius, els assaigs es feien notar a poc a poc i aviat van aconseguir aixecar pilars de quatre i construccions de cinc pisos. Segons els seus promotors, mai va passar de ser una activitat lúdica sense cap pretensió de constituir-se com a entitat, almenys de forma seriosa, però tot i així va servir d’escola de formació per a molts cubellencs que gaudien dels castells tot i no conèixer a fons les seves tècniques i interioritats.

Encara que a les fotos procedents del valuós arxiu de l’Isidre Rosell se’ls veu assajar cadascú amb vestimenta de carrer, hi va haver un moment en què decidiren dur camisa blava atès que, qui més qui menys, tothom en tenia una a casa. Un altre

12 Noms extrets de les converses mantingudes fonamental11 Conversa mantinguda amb Jordi Ferré el 16 de juliol de

ment amb Josep Almirall, Joan López, Joan Vidal (5 de juliol

2021.

de 2021) i Lluís Martínez (14 de juliol de 2021).

19

La formació titular del pilar de quatre més assentat estava configurada pel Josep Cuscó als baixos, Albert Martínez de segon, Antonio Gómez Páez de terç i algun dels membres de la nissaga Cosano com a anxaneta.

de 1981 i 1982 va finir-se, malgrat que esdevingué la primera escola mínimament seriosa d’uns amants del fet casteller que després es vincularien a colles plenament arrelades i de renom com els Bordegassos de Vilanova.

Neix la Jove Colla Castellers de Cubelles (1994-1995)

Eren temps de molta afició als castells tant a Cubelles com a arreu de la comarca i la vegueria, i al municipi tot just s’havia estrenat un canal de difusió força potent: Ràdio Cubelles.

Un any després Estatuts de la Jove Colla Castellers de de la seva creaCubelles. Arxiu Xavier Martínez ció, el 1982, en Josep Almirall, en Joan López i en Jordi Ferré van estrenar un programa de castells, Món casteller, que duraria uns quatre mesos en antena i que tenia com a sintonia el toc de castells.13 Era l’època de Pilar López a la direcció de l’emissora i, malgrat la seva curta durada, tindria una bona acceptació entre l’audiència cubellenca. Potser massa, i tot. Durant el temps que va estar en funcionament, s’explicava la construcció d’un castell i es comentaven les actuacions de la temporada. Pel programa van passar convidats diversos representants de colles com les de Vilanova i El Vendrell. I, a més, la gent podia trucar i fer les seves preguntes. Tal com recorden en Joan López i en Jordi Ferré, sovint les qüestions plantejades eren molt tècniques i específiques i de vegades tenien autèntics problemes per poder respondre. Per mirar de donar sortida als dubtes, en Jordi Campaner es va fer amb un llibre de castells en una època en què no proliferaven gaire i el duia per respondre allò que se’ls escapés. Amb tot, la solució no fou del tot efectiva ja que, cada cop que havien de buscar una resposta, de vegades trigaven massa temps i es generaven uns silencis llargs i incòmodes que van portar en Jordi Ferré a optar per tancar el capítol radiofònic.

Després d’un parell d’anys, l’experiència castellera

Amb els precedents ja ressenyats, només era qüestió de temps que algun col·lectiu local s’animés a crear la primera colla castellera de la vila. I l’empresa va fer-se realitat el 1994 amb el naixement de la Jove Colla Castellera de Cubelles.14 Entre els impulsors també figurarien alguns noms vinculats a les iniciatives anteriors del grup del 1981 i els falcons de

La Colla Vella Xiquets de Valls, el 16 d’agost de 1980 amb Charlie Rivel al davant del seu monument, inaugurat quatre dies abans. I. Rosell

vint anys enrere. L’anunci públic de l’entitat es faria mitjançant El Full de Cubelles, corresponent al mes 14 Als estatuts oficials, custodiats al Fons particular de Xavier Martínez i Roig i família, hi figura el nom Jova Colla Castellers de Cubelles, el que s’interpreta com una errada

13 FONOLL i CARBONELL, Núria. Ràdio Cubelles. 25 anys

tipogràfica atès que a la resta de la documentació existent

de l’emissora degana del Garraf. Cubelles: Ajuntament de

sempre es referenciarà com la Jove Colla Castellers de Cu-

Cubelles, 2010. Pàgines 69 i 70.

belles o la Jove Colla de forma simplificada.

20

àmpliament relacionats amb el món casteller, xerrades, conferències, exposicions, informació, butlletins, circulars..., etc.”.

Al seu escrit, en Joan R. Serra avançaria en aquest sentit que l’entitat ja estava elaborant “un recull d’informacions relacionades amb el món casteller, per fer-ne un bon centre de recursos (bibliogràfics i fotogràfics)” i que s’estaven organitzant intercanvis amb altres colles. Per cert, que l’article es tancava amb un sentit text de marcat caire poètic on es traspuava clarament l’estima pels principis i valors dels castells: “Amics, cubellencs i d’altres que feu de la nostra una Vila diferent, feu pinya i ombra a un grup valent que jove s’atansa, en reconèixer / que no hi ha poble més ardent de llevant fins a ponent que la noble i riallera tradició castellera”.

Pilar de la Jove de Cubelles, amb Dani Palacios al baix, Siscu Rosell i Moltó de segon, Gwenolé Blouin com a terç i Jordi Miró López coronant.

A. Pineda

El naixement de la colla cal emmarcar-lo en uns anys de gran activitat cultural relacionada amb el folklore popular i de recuperació de tradicions a la vila. El 1991 havien nascut les colles de bastoners i diables i s’havia estrenat la Draga; el 1993 s’havien recuperat els capgrossos i naixien els panderos; el mateix 1994 apareixien els pastorets; dos anys després es creaven les gitanes i es constituïa l’Agrupació de Balls Populars, i el 1998 era el torn del Viagrot i els infernals.

d’octubre del mateix any.15 En un article signat per Joan Rodríguez Serra, que era el responsable de publicitat i promoció de la colla, s’explicava que la seva fundació havia tingut lloc el 19 d’agost en una reunió on, a banda de decidir el nom del grup, també s’havia acordat triar el color verd per a la camisa, en tractar-se del color corporatiu de la vila.

De la trobada també en resultaria escollida la primera junta, estructurada de la següent manera: President, David Camps; secretari, Jordi Miró; tresorer, Xavier Martínez; publicitat i promoció, Joan R. Serra, i cap de la joventut, Daniel Palacios i Josep Chavero. Pel que fa als responsables tècnics, la Jove estava dirigida pel cap de colla Antonio Gómez Páez i per la cap de canalla, Sònia Escàmez, amb Josetxu de la Fuente com a ajudant.

Segons establien els estatuts, la seu de l’entitat estava registrada a la plaça de la Vila, 1, és a dir, al mateix Ajuntament, i entre els seus objectius (article 3), es trobava “aixecar castells i promocionar el fet casteller i les seves arrels al municipi de Cubelles, a Catalunya i arreu” a més de “Fomentar la formació de nous castellers amb els assajos i actuacions i també tots els actes més

La Jove de Cubelles actuant a la plaça del Mercat, el 18 de desembre de 1994. En Jordi Miró López fent d’acotxador i Oriol Riera, d’anxaneta.

A. Pineda

15 RODRÍGUEZ SERRA, Joan. «Cubelles ja té colla castellera». El Full de Cubelles, II Època, número 57, octubre 1994, pàgina 10.

21

En aquest moment d’efervescència, doncs, sorgia la primera colla castellera amb la voluntat explícita, a més, de compartir espais i complicitats amb els diferents balls existents al poble. De fet, els assaigs dels castellers tenien lloc els divendres a les 22.00 h., primer a la plaça del Castell i, després, a L’Aliança, just a continuació de les bastoneres i bastoners. Al seu escrit de presentació, la Jove Colla Castellers de Cubelles es marcava com a fita el seu bateig per a la Festa Major de 1’any següent, el 1995. Amb tot, la seva estrena pública s’avançaria i es produiria només un parell de mesos després.

no havien adquirit les de color verd- i es va posar com a segon, donant l’empenta definitiva al pilar.18 Una col·laboració puntual però que, tanmateix, en Siscu Rosell encara recorda amb estima.

Al mateix article d’El Full de Cubelles, signat per Núria Fonoll i Carbonell, on es recollia l’actuació, ja es feia esment dels problemes d’efectius amb què transcorreria l’any de vida de la colla i s’insistia en la voluntat de poder sortir per la Festa Major de l’any següent. Qui era el cap de colla, l’Antonio Gómez Páez, vinculat anteriorment als falcons i al grup del 1981, es lamentava de les dificultats que tenia l’entitat per trobar un nombre significatiu de persones que es volgués comprometre de manera estable, més enllà del grup promotor, aquest sí, molt implicat.19 Malgrat que aleshores ja havia traslladat la seva residència a Vilanova, en Marianito, com era conegut a Cubelles, no havia dubtat a col·laborar-hi i assumir el rol de cap de colla, atès que era de les persones que més experiència atresorava.

Amb tot, inicialment van rebre la formació d’un casteller de Les Roquetes abans que els cubellencs no s’encarreguessin per si mateixos dels assaigs i l’estructura tècnica. Un altre dels que hi col·laboraria i que també havia format part dels falcons i la colla del 1981 fou en Joan López Pufa, qui alternava la Jove amb les classes de grallers, tot ensenyant els diferents tocs a Vilanova.

La Festa de la Verema del 1994 es va haver de suspendre a causa de la pluja, de manera que l’acte de la tria de les pubilles, un dels més populars, es va traslladar al diumenge 18 de desembre, aprofitant la inauguració del parc infantil i les instal·lacions esportives construïdes a la plaça del Mercat. 16 Per amenitzar la jornada, hi actuaria el grup de ball Verde y Blanca del Centre Cultural Andalús Pep Ventura de Cubelles i la Jove Colla de Castellers de Cubelles, en la que era la seva primera actuació amb públic. La colla va intentar alçar la torre de cinc, sense sort, i el pilar de quatre que, després de diversos intents, finalment van aconseguir carregar. L’estructura estava formada pel Dani Palacios al baix, en Siscu Rosell i Moltó de segon, en Gwenolé Blouin com a terç i en Jordi Miró López coronant com a anxaneta.

Entre el nucli central de la colla hi destacaven en David Camps; Jordi Miró; Xavier Martínez; Joan Rodríguez Serra; Daniel Palacios; Josep Chavero; Antonio Gómez Páez; Sònia Escàmez; Josetxu de la Fuente; Joan López; José (Pepe) Borrachero, la canalla Jordi Miró López i Oriol Riera (vilanoví company d’escola d’en Jordi); l’estiuejant Mario Vidal, i el bretó resident aquells anys a Cubelles Gwenolé Blouin, traductor reconegut a qui tothom recorda treballant al cafè de l’Aliança i de qui, entre les seves nombroses feines, destaca l’adaptació al bretó del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.20

La participació del sitgetà Siscu Rosell al pilar fou, si més no, inesperada. En aquella època ell era integrant de la Colla Jove de Castellers de Sitges, fundada un any abans, i, a més, estava molt involucrat amb el folklore popular, sent més endavant la persona que ensenyaria i dirigiria a Cubelles el ball de les Gitanes, a banda de col·laborar també amb els geganters.17 Aquell dia assistia a la jornada com a mer espectador però, davant les dificultats que tenien els castellers cubellencs per aixecar el pilar, quan el van veure, coneixedors que també era casteller, li van demanar que els hi donés un cop de mà. Dit i fet, li van deixar una faixa, una camisa –blanca, atès que encara 16 FONOLL i CARBONELL, Núria. «A jugar a la plaça del

18 Conversa mantinguda per Núria Fonoll i Carbonell amb

Mercat». El Full de Cubelles, II Època, número 59, febrer

en Siscu Rosell i Moltó el 14 de juliol i compartida el mateix

1995, pàgines 12-13. A la portada de l’edició hi ha un error

dia amb l’autor del present treball.

tipogràfic i consta com a febrer de 1994 en lloc de 1995.

19 Conversa mantinguda amb Antonio Gómez Páez el 16 de

17 FONOLL i CARBONELL, Núria; PINEDA i GAVALDÀ, An-

juliol de 2021.

toni; PUJOL i FAUQUER, Joan, i VIDAL i URPÍ, Joan. L’Ab-

20 PEDROLO, Manuel. Mekanoskrid an Eil Orin. Barn ah

don i l’Assumpta. 50 anys dels gegants de Cubelles. Cube-

skrid, 2013. Traducció a càrrec de Erwan Hupel, Gwendal

lles: Ajuntament de Cubelles, 2008. Pàgina 89.

Denez i Gwenolé Blouin.

22

La Jove Colla de Castellers encara faria una segona actuació pública a la vila amb motiu d’una diada organitzada en el marc de la Festa de la Paella el 26 de març de 1995, juntament amb la Colla Jove de Castellers de Sitges. Mentre els sitgetans van aixecar dos pilars de quatre, la torre de sis, el tres de sis, el quatre de sis i el quatre de sis amb agulla, els cubellencs van alçar el pilar de quatre aixecat per sota. La colla local també intentaria la torre de cinc, però sense sort.

Tot i haver anunciat en diverses ocasions la intenció d’actuar per la Festa Major, la primera colla castellera de Cubelles es dissoldria poc després de la seva segona aparició pública castigada per la manca d’efectius i perspectives de futur. Malgrat la seva curta existència, obriren un camí mai transitat abans.

Nou intent amb l’Associació Joves de Cubelles (2011-2013)

Butlleta d’inscripció de 2013.

Els membres de l’associació seguirien treballant en la idea i, de fet, durant el mes d’abril següent, farien diverses crides i distribuirien butlletes animant les veïnes i veïns del municipi a afegir-s’hi al projecte. Al díptic, sota el lema Fem pinya junts per Cubelles?, els interessats a formar-ne part havien d’emplenar les dades de contacte i, a més, es donava l’opció de marcar la disponibilitat horària i de dia per assajar, a partir de vint-i-vuit opcions que abastaven tots els dies de la setmana i les franges de 16.00 h. a 18.00 h., de 18.00 h. a 20.00 h. i de 20.00 h. a 22.00 h. Un cop complerta, s’havia de dipositar a la bústia de l’associació al Centre Social Joan Roig i Piera. També se’n feia ressò de la iniciativa l’Espai Jove municipal que, mitjançant el seu blog a internet, convidava tothom a participar-hi.22

A començaments de la segona dècada del segle XXI, un col·lectiu juvenil del municipi endegaria un nou intent de constitució d’una colla castellera. Amb el naixement de l’Associació Joves de Cubelles el 5 de febrer de 2011, els seus integrants ja manifestaven públicament la seva intenció de constituir una secció castellera dins de la nova entitat.21 A Ràdio Cubelles, el president de l’associació, Robert Monzonis, anunciava, dins dels seus projectes, la intenció de crear un grup de castellers a la vila. La iniciativa, per raons òbvies, transcendia l’activitat merament juvenil i s’obria a col·lectius locals de més edat, tal com reconeixia el mateix Monzonis a l’emissora municipal: “(...) l’entitat participarà en les dates senyalades del calendari cubellenc i a més pensen en una idea que no estaria dirigida només a la gent jove, es tracta de la creació d’una colla castellera de Cubelles”.

L’Associació Joves de Cubelles es mostraria molt activa en aquests primers mesos de vida i, de cara a la Setmana Cultural que tindria lloc entre els mesos d’abril i maig, l’entitat organitzaria el dia 7 de maig una diada cultural amb diables; teatre; concerts; lliurament de premis; màgia amb el mag Xule; un sopar amb l’actor i humorista

21 Entrevista a Ràdio Cubelles del seu president, Robert Monzonis, i publicada al web de l’emissora el 10 de febrer de 2011. http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noti-

22 http://espaijove.cubelles.cat/2011/04/vols-formar-part-du-

cies/id1012/neix-lassociacio-de-joves-de-cubelles.htm

na-colla-castellera.html?m=1 26 d’abril de 2011.

23

ves més del gust dels seus integrants, el projecte de crear un grup casteller no tornaria a aparèixer, almenys públicament, fins un any i mig més endavant, el 2013. Novament, els representants de l’entitat reprendrien la idea de crear una colla a la vila i l’1 de març anunciaven l’inici dels assaigs regulars, un altre cop, amb els Bordegassos.25 Cada divendres a les 22.00 h., una dotzena de cubellencs es desplaçaven a Vilanova amb l’ànim d’anar adquirint coneixements i formació fins a poder impulsar el seu propi grup.

Després d’un mes participant-hi, el cap de colla dels de la camisa groc terrosa, Edgar Granados, expressava en una entrevista a Ràdio Cubelles la seva satisfacció pel suport del contingent cubellenc i manifestava la seva intenció d’oferir diferents incentius per atraure’n més castellers.26 Així, Granados apuntava la possibilitat de posar a disposició dels nous efectius un servei d’autocar per al desplaçament i, fins i tot, “fer un castell només amb cubellencs a l’actuació de la Diada de l’Onze de Setembre” que des de feia dos anys se celebrava a la plaça de la Vila.

Cartell de la diada cultural de l’AJC, el 7 de maig de 2011. Arxiu AJC

Oriol Cruz, molt popular per la seva participació al programa de TV3, Crackòvia, on imitava, entre d’altres, a l’exfutbolista del Barça, Andrés Iniesta, i uns tallers amb els castellers de Salou i Les Roquetes on s’aixecarien diversos pilars de quatre, tot plegat a l’entorn del camp de futbol petit del Poliesportiu municipal. Uns dies abans, a més, l’associació anunciava la imminent publicació d’un vídeo promocional on hi comptaven, entre d’altres,23 amb la col·laboració dels Castellers de Les Roquetes, justament fundada també el febrer de 2011 i que en èpoques més recents mantindrà i estrenyerà el seu vincle amb Cubelles.24

Finalment, però, l’experiència no reeixiria i el projecte de colla quedaria desat en un calaix.

La manca d’interessats i, sobretot, la dificultat d’atraure persones de diferents edats i morfologia possiblement a causa de ser una iniciativa nascuda des d’una associació específicament juvenil impediria la seva posada en marxa.

I ara, Castellers del Foix de Cubelles (2019)

Uns mesos més tard, el divendres 9 de setembre, diversos membres del col·lectiu assistirien a un assaig dels Bordegassos amb l’objectiu d’aprendre’n les tècniques i donar un cop de mà, atès que la colla vilanovina actuava a Cubelles dos dies després, coincidint amb els actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

Segurament, el naixement dels Castellers del Foix de Cubelles està més connectat amb l’esperit de les trobades del grup del 1981 que no pas amb els altres intents referits. I és que, de bon començament, a ningú

Ja fos perquè la crida no va donar els resultats esperats o, simplement, perquè l’activitat de l’entitat juvenil se centraria en d’altres iniciati-

25 http://espaijove.cubelles.cat/2013/03/primers-assajosde-la-colla-castellera.html?m=1

23 h t t p s : / / m . f a c e b o o k . c o m / j o v e s d e c u b e l l e s / a l -

26 http://www.radiocubelles.cat/pag10/pl7/noticies-ar-

bums/276171499173603/

xiu/id2129/un-grup-de-joves-cubellencs-collabo-

24 https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellers_de_les_Roquetes

ren-amb-els-bordegassos-de-vilanova.htm

24

convidar una colla castellera per aixecar algun pilar de cara a l’edició de l’any següent.28 L’Àngel li va contestar que seria molt difícil trobar-ne cap disposada a actuar per la revetlla de Sant Joan i, encara més, per fer construccions tan petites. Inquiet de mena, però, li va suggerir que veia més factible, tanmateix, trobar un grup de veïns i veïnes disposats a aixecar un pilar de quatre. I dit i fet, d’aquella conversa sortiria l’embrió del que un any després serien els Castellers del Foix de Cubelles. La primera persona a qui li va plantejar d’unir-se al projecte fou al Llorenç Pena, a qui l’Àngel Moreno ja li havia assignat la posició de segon al pilar. Per al baix, el responsable d’organitzar l’estructura va pensar en un altre cubellenc molt vinculat a la cultura popular de la vila i que, a més, ja havia fet castells amb el grup de 1981, en Josep Cuscó. Abans de parlar-hi, però, l’Àngel Moreno engrescaria en una conversa a la plaça del Mercat la Wendy van Wijngaarden, cubellenca d’origen neerlandès membre dels Minyons de l’Arboç, juntament amb les seves filles i el seu marit. La suma al projecte del Llorenç Pena i la Wendy van Wijngaarden fou l’empenta definitiva per tirar endavant i seguir afegint efectius. La perseverança de l’Àngel Moreno, juntament amb el boca orella i uns fulletons que el mateix Àngel va repartir pels comerços del poble, van servir per estendre progressivament

Pilar aixecat el 23 de juny de 2019. Mn. Joaquim Lluís

no li va passar mai pel cap la possibilitat de crear una colla castellera, ja que l’objectiu dels primers cubellencs que es van aplegar al davant de la font del carrer Major era conèixer el fet casteller de primera mà i organitzar una única actuació tres mesos després. Era el 15 de març de 2019 i ningú no s’imaginava que estava escrivint una nova pàgina de la història de Cubelles.

Amb motiu de l’arribada de la Flama del Canigó de 2018, un dels organitzadors de l’acte,27 en Jaume Saltó, li va plantejar a l’Àngel Moreno, encarregat d’anar a buscar la flama al Canigó i casteller de Vilafranca des de ben petit, la possibilitat de 27 Aquesta tradició ja havia tingut lloc a Cubelles del 1988 al 1992 de la mà del grup local de Rialles. Posteriorment, el 2012, seria recuperada per l’Ateneu Sobiranista Català, que va anar a buscar la flama a Sant Pere de Ribes. Més endavant, el cubellenc Àngel Moreno, acompanyat d’altres veïns com en Ramon Gómez, Joan Vidal, Pilar Martos i Lolo Garcia, seria l’encarregat d’anar-la a cercar directament al pic del Canigó. https://www.eixdiari.cat/societat/doc/36339/ cubelles-recupera-la-tradicio-de-la-flama-del-canigo.html

Cartell cridant a la participació del pilar de la revetlla de Sant Joan de 2019. Arxiu Castellers del Foix de Cubelles

28 Conversa mantinguda amb l’Àngel Moreno i l’Adela Chiva el 20 de juliol de 2021.

25

la idea del pilar per la revetlla de Sant Joan i anar incorporant cada vegada més gent a la iniciativa.

la camisa blanca, els mocadors que va pagar l’Ajuntament com a agraïment per l’actuació i uns cascs cedits pels Bordegassos i els Castellers de Vilafranca, ja que aleshores no hi havia cap pensament d’anar més enllà.

Mentrestant, el 15 de març de 2018, a la cruïlla entre el carrer Major i el de Remigi Juncà, just a tocar de la font, se celebrà el primer assaig del que acabaria sent la futura colla local. Hi van Logo en blanc i negre i a color de prendre part dotze perCarles Pérez Castellví. sones: l’Àngel Moreno; en Ric, la seva dona Wendy i la seva filla Jill van Wijngaarden; en Ramon Gómez; en Josep Llagostera; en Jaume Saltó; l’Artur Temprano Domínguez; en Lolo Garcia; en Jordi Garrigó, l’Óscar Fortes, i en Llorenç Pena, als quals s’hi va afegir el nen Marc Torra Montaner.

Amb tot, davant de la bona acollida que estava generant la iniciativa i aprofitant l’embranzida dels assaigs, des de l’Ajuntament es va oferir al grup la possibilitat de prendre part del pregó de la Festa Major, que aquell any pronunciava en Francesc Capdet als Jardins de Can Travé. La idea es va plantejar al col·lectiu just uns dies abans de l’actuació del dia de la revetlla, sent acceptada de manera unànime i ampliant-se així els assaigs durant el mes de juliol i començaments d’agost.

I va ser justament a partir d’aquestes noves trobades que, ara sí, sorgiria la idea de constituir una nova colla castellera. La gent es va animar ràpid i allà mateix, a peu de plaça, va sortir la primera junta, encarregada de complimentar tots els tràmits per donar d’alta l’entitat. La directiva fundacional estava formada per Joan Anton Gómez, president; Olga Yagüe, vicepresidenta; Adela Chiva, secretària; Àlex Girbés, tresorer, i Marcial García, vocal, a banda de tenir el suport de l’Àngel Moreno com a cap de colla i d’en Ramon Gómez com a responsable de gralles. En una reunió al bar Armengol, on hi van participar altres castellers, es va acabar de donar forma a la proposta i es va confegir tota la documentació necessària, que en Xavier Borrell es va encarregar de presentar davant de la Generalitat. Era el juliol de 2019 i acabaven de néixer els Castellers del Foix de Cubelles. Després d’una primera renovació, actualment la junta està constituïda per Joan Anton Gómez, president; Josep Rullo, vicepresident; Adela Chiva, secretària; Imma Borrell, tresorera, i María José González, vocal, amb el mateixos cap de colla i responsable de gralles i als quals cap afegir David Roldán com a cap de pinya i Bruna Sala com a sotscap de colla i cap de canalla.

A la dotzena inicial, a poc a poc i de manera continuada, s’hi van anar afegint nous elements als assaigs que tenien lloc cada divendres a partir de les 21.00 h. a la plaça de la Vila. De bon començament, el grup faria seva la que ja és una de les seves principals senyes d’identitat, el mestissatge i la barreja de cubellencs d’origen ben divers. De seguida es va arribar a la quarantena de membres amb nacionalitats de tot arreu: la Xina, l’Uruguai, el Senegal, Xile, França, Hongria, Portugal, Rússia, el Quebec...

Després de tres mesos i escaig d’intensa feina, sobretot partint de la base que la immensa majoria no havia fet mai castells, va arribar el dia de la gran actuació. Amb una plaça de la Vila expectant, els castellers cubellencs van complir amb escreix el seu propòsit inicial i van completar sobradament el programa previst. Primer, l’entrada a la plaça de l’agulla caminant per, tot seguit, aixecar un parell de pilars sense gaires dificultats. Hi van participar a la ratlla de la seixantena de castellers, sense cap nom, amb

En aquell moment, el grup de whatsapp de l’entitat estava format per una seixantena de persones, de les quals, més del 90% no havia fet mai castells, el que suposava una dificultat afegida per als responsables tècnics de la colla, atès que havien de començar la formació per les qüestions més bàsiques i elementals de qualsevol casteller.

26

A més, presa la decisió de crear l’entitat, ara calia dotar-la dels seus trets distintius més bàsics.

El primer fou trobar un nom, una qüestió que es va decidir de manera ràpida i bastant consensuada. L’Àngel Moreno, juntament amb en Ramon Gómez, van rumiar algun topònim propi de la vila, i ràpidament van pensar en el Foix.

Atès que ja existia una colla, la de l’institut dels Monjos, que també s’ho deia, simplement van afegir-li el nom del municipi al final per acabar batejant l’entitat com a Castellers del Foix de Cubelles, una proposta acceptada per tothom de seguida i que no generaria més debat.

Foto de família dels participants del pilar de la revetlla de Sant Joan de 2019.

Pel que fa a l’escut, es va optar per demanar-li alguna idea a l’il·lustrador cubellenc Carles Pérez Castellví, qui dissenyà el logotip de l’entitat, unint el món dels castells amb el campanar del poble. Primer en blanc i negre i després a color, l’escut d’en Carles Pérez va ser l’escollit per unanimitat dels membres de la colla, que van destacar la qualitat i el sentiment que emanava de l’obra de l’artista local.

Més debat, i controvèrsies, va generar la tria de la camisa. Qui més qui menys, tothom tenia clar que les tonalitats havien de tendir cap al verd o el blau, colors associats històricament a Cubelles. A la primera assemblea convocada per l’entitat, el 8 de desembre de 2019 a la sala d’exposicions del Centre Social Joan Roig i Piera, es votà, entre d’altres punts, el color de la camisa. Per tal de prendre una decisió, es van exposar tres tonalitats diferents de blaus i una de verd, sent aquesta darrera l’opció escollida en primera instància. Amb tot, alguns socis de l’entitat no n’estaven convençuts, atès que el vot dels partidaris del blau s’havia dividit entre les tres opcions presentades, mentre que el verd havia quedat concentrat en una de sola. Per aquest motiu, a la segona assemblea celebrada el 25 de juliol de l’any següent al xalet de la Tèrmica, es va sotmetre novament a votació el color de la camisa, triant primer entre blau i verd i, en cas de resultar escollida la primera opció, aleshores tornant a votar entre les tres tonalitats diferents.

Mitjançant aquesta fórmula, es va acabar apostant

Primera sortida dels castellers de Cubelles, a Coma-ruga, en un acte d’homenatge a Eduard Manchón, el 3 d’agost de 2019. Josep Arnau

pel blau turquesa, el que no deixa de ser una decisió gairebé salomònica atès que es tracta d’un color que barreja totes dues opcions, el blau i el verd.

En paral·lel, els Castellers del Foix de Cubelles no deixaven d’actuar, també a fora de la vila29, amb la vista posada, això sí, en el que era el seu primer gran repte com a colla, la Festa de la Verema. Davant d’una gran presència de públic, van ser capaços de completar una actuació sencera de cinc, amb els pilars de quatre d’entrada i sortida, la torre de cinc, el tres de cinc i el quatre de cinc.

Tot i tractar-se d’un programa molt modest per a qualsevol colla mínimament consolidada, per a una entitat que tot just feia sis mesos que s’havia començat a enfaixar i on el gruix principal mai no havia fet cap castell, representava una gran dosi de moral i, sobretot, un punt d’inflexió per comprovar que, amb treball i constància, la colla

29 El 3 d’agost van actuar a la platja de Coma-ruga amb motiu de l’homenatge que la penya barcelonista del barri marítim vendrellenc brindava a l’exjugador blaugrana Eduard Manchón. El 2 de novembre també actuarien a Cunit, en un acte d’homenatge a Jada van Wijngaarden, col·laboradora de la colla i campiona d’Europa de taekwondo.

27

Primera actuació completa per la Festa de Verema de 2019, amb el 4de5 carregat. E. Kemperman

Primera actuació completa per la Festa de Verema de 2019, amb el 4de5 carregat. E. Kemperman

estava preparada per assaltar nous objectius i més ambiciosos, tal com van subratllar els membres de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que van assistir convidades a l’acte i que admetien que poques vegades havien vist una progressió tan veloç com la de Cubelles.

Fins a l’aturada en sec provocada per la pandèmia, els Castellers del Foix van completar dues actuacions més senceres (el 22 de setembre al Cubermut i l’1 de març de 2020 a la Xatonada, tot i que aquí sense poder carregar la torre de cinc) i van ser presents a diferents festes i activitats de la vila, com la Fira de Nadal, la Diada Nacional de Catalunya, el dia de la Dona –amb un pilar íntegrament femení que seria la darrera exhibició abans del confinament– i tallers a les tres escoles del municipi, entre d’altres.

Carregant el 2de5, el 6 de setembre de 2019. E. Kemperman

L’Àngel Moreno, ànima de l’entitat i casteller de llarguíssim recorregut, veu els Castellers del Foix de Cubelles com una colla de sis i sis i mig, però, sobretot, com una via d’unió de cubellencs de diferent origen i condició, agermanats per una il·lusió i empenta que els situa a la mateixa alçada de qualsevol colla que no hagi existit mai. Brindem, doncs, pels castellers de Cubelles.

Per millorar les condicions dels assaigs, i mercès als pressupostos participatius de l’Ajuntament, la colla aviat disposarà d’una xarxa de seguretat a la sala sociocultural ubicada al recinte de l’escola Charlie Rivel, a més d’optar dins de l’edició 2022 –i que es vota aquest mateix 2021– d’una peça de terra atenuant que serveix per esmorteir qualsevol mena d’impacte.

https://castellersdelfoixdecubelles.blogspot.com Facebook:https://www.facebook.com/ Castellers-del-Foix-Cubelles Twitter: https://twitter.com/castellersdel Correu: castellersdelfoix@gmail.com

28

CASTELLERS DEL FOIX QUADRE D’ACTUACIONS 23.06.2019 Sant Joan

22.11.2019 Tallers de castells

19.30h a la plaça de l'Ajuntament de Cubelles

9h a l'escola Vora del Mar de Cubelles

23.11.2019 Homenatge a Jada van Wijngaarden 03.08.2019 Memorial Manchón

12h plaça de Sant Cristòfol de Cunit

18h a la platja de Com-ruga, davant de l'Hotel Miramar.

25.11.2019 Tallers de castells

14.08.2019 Pregó de la Festa Major de Cubelles

14.12.2019 La Marató de TV3

12 h a Can Travé

9h a l'escola Mar i Cel de Cubelles

17.08.2019 Actuació-Assaig

21h davant de l'Oficina de Turisme del passeig Marítim de Cubelles

15.12.2019 Fira de Nadal de Cubelles

12h a l'escola Mar i Cel de Cubelles

Estand de la colla

06.09.2019 Festa de la Verema de Cubelles 19.02.2020 Taller de castells

20h a la plaça del Mercat de Cubelles

15.30h a l’escola Charlie Rivel

11.09.2019 Festa de la Diada 01.03.2020 Xatonada popular 10.30h davant de l'església de Cubelles.

Per inclemències del temps, es féu a la Sala Sociocultural del carrer Nou.

11h a la plaça del Centre Social

08.03.2020 Dia Internacional de les dones 15.09.2019 20è Aniversari Club Tennis Cubelles

13h a les instal·lacions Club de Tennis Cubelles 22.09.2019 Cubermut

12h al passeig Marítim

29

11h a la plaça de la Fita

actuacions castelleres a cubelles des del 1972 A la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya hi consten fins a 41 actuacions a Cubelles, sense tenir en compte les dels Castellers del Foix de Cubelles, que es recullen en un quadre a banda. En aquest pràcticament mig segle compilat, i al marge de l’absència detectada d’alguna exhibició com la dels Castellers de Vilanova Colla Mar el 15 d’agost de 1973 a les 11.00 h a la plaça de la Vila i la dels castellers de les Roquetes i Salou el 2011, els Bordegassos de Vilanova és, amb diferència, la colla que més cops ha actuat a la vila, vint-i-dues vegades, seguits a molta distància pels Castellers de Vilanova Colla Mar, la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Vella Xiquets de Valls, els Ganxets de Reus i la Colla Jove Castellers de Sitges, entre més. Fins ara, Cubelles ha estat plaça de set, amb castells d’aquesta alçada aixecats pels Bordegassos, les dues colles de Valls, els de Sitges i els Castellers de Sant Cugat. Majoritàriament, les actuacions han tingut lloc per la Festa Major, juntament amb la Setmana Cultural i algunes festes puntuals com la Verema i, curiosament, la inauguració del carrer de Joan de la Salle, el 1972, així com la visita de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al monument d’en Charlie Rivel a la plaça del Mar, inaugurat quatre dies abans de la seva actuació per la Festa Major de 1980. 30

Inauguració carrer Joan de la Salle 18/06/1972 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 3de6 (Descarregat) Setmana Cultural de Sant Jordi 22/04/1975 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 4de6a (Descarregat) Festa Major 14/08/1975 Cubelles Colles i resultats Castellers de Vilanova Colla Mar (1972-1983) Pde4 (Descarregat) 3de6 (Descarregat) 2de5n (Descarregat) Setmana Cultural de Sant Jordi 23/04/1976 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova

Pde5 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) Diada castellera 03/09/1976 Cubelles Colles i resultats Castellers d’Altafulla Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 2de5n (Descarregat) 3de6 (Descarregat) Setmana Cultural de Sant Jordi 23/04/1977 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 4de6n (Descarregat) 3de6n (Descarregat) Setmana Cultural 16/04/1978 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat)

2de6 (Descarregat) 3de6 (Descarregat) 4de6 (Descarregat) Festa Major 15/08/1978 Cubelles Colles i resultats Castellers de Vilanova Colla Mar (1972-1983) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 3de5n (Descarregat) 2de5n (Descarregat) 4de6n (Descarregat) Setmana Cultural de Sant Jordi 22/04/1979 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 3de6 (Descarregat) 4de6n (Descarregat) 2de6 (Descarregat)

Setmana Cultural de Sant Jordi 20/04/1980 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 3de6ps (Descarregat) 2de6 (Descarregat) Festa Major 16/08/1980 Cubelles Colles i resultats Colla Vella dels Xiquets de Valls Pde5 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) 4de6n (Descarregat) 3de6n (Descarregat) 3de6psn (Descarregat) 2de6 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) 4de7 (Descarregat) 3de7 (Descarregat) 2de7 (Descarregat)

30 BLANCH i FALP, Marta, i PUJOL i FAUQUER, Joan. ¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2004. No consta que durant el segle XX hi haguessin actuacions castelleres per la Festa Major anteriors a 1972.

30

II Aniversari Ràdio Cubelles 06/03/1983 Cubelles Colles i resultats Castellers de Vilanova Colla Mar (1972-1983) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde5ps (Descarregat) 18 Pde5 (Descarregat) 4de6 (Descarregat) 3de6n (Carregat) Setmana Cultural de Sant Jordi 23/04/1983 Cubelles Colles i resultats Castellers de Vilanova Colla Mar (1972-1983) Pde5ps (Intent) Pde5ps (Intent) Pde4 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) Festa Major 12/08/1983 Cubelles Colles i resultats Castellers de Vilanova Colla Mar (1972-1983) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 4de5n (Descarregat) 3de5n (Descarregat) 2de5n (Descarregat) Festa Major 15/08/1984 Cubelles Colles i resultats Colla Jove de Vilanova (1982-1993)

Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde5 (Intent) Pde5 (Intent) 3de6 (Descarregat) 2de6 (Descarregat)

4de7 (Descarregat)

3de6ps (Descarregat)

3de7 (Descarregat)

Pde5ps (Descarregat)-

4de7 (Intent desmuntat)

2de6 (Descarregat)

3de7 (Intent desmuntat)

Festa Major 17/08/1986 Cubelles

Cubelles

Setmana Cultural de Sant Jordi 21/04/1991 Cubelles

Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 4de6an (Descarregat)3de6n (Descarregat) 2de6 (Descarregat)

Pde5ps (Descarregat)

Festa Major 16/08/1988 Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 2de6 (Descarregat) 3de7 (Descarregat) 19 Setmana Cultural de

Setmana Cultural de Sant Jordi 18/04/1987 Cubelles

Sant Jordi

Colles i resultats Colla Vella dels Xiquets de Valls Pde5 (Descarregat) 3de7ps (Descarregat) 3de7 (Descarregat) 4de7a (Descarregat) 2de7 (Descarregat)

Colles i resultats

Festa Major 17/08/1987 Cubelles

Festa Major

Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 3de6ps (Descarregat)2de6 (Descarregat) 3de7 (Descarregat)

Colles i resultats

23/04/1989 Cubelles Colla Vella dels Xiquets de Valls Pde5 (Descarregat) 4de7a (Descarregat)3de7 (Descarregat) 2de7 (Carregat) 16/08/1989 Cubelles Bordegassos de Vilanova Pde5ps (Descarregat) 3de6n (Descarregat)4de6n (Descarregat) 3de7 (Intent desmuntat)-

Setmana Cultural de Sant Jordi 16/04/1988 Cubelles

2de6 (Descarregat) Festa Major 13/08/1990

Colles i resultats Colla Joves Xiquets de Valls Pde5 (Descarregat) 2de7 (Descarregat)

Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 5de6 (Descarregat)

31

Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 5de6n (Descarregat)3de6ps (Descarregat)2de6 (Intent desmuntat) Festa Major 16/08/1991 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 3de6ps (Descarregat) 4de6a (Descarregat) 5de6n (Descarregat) Pde5 (Carregat) 2de6 (Descarregat) Setmana Cultural de Sant Jordi-Agermanament amb Arles de Tec 26/04/1992 Cubelles Colles i resultats Ganxets de Reus (19922003) Pde5 (Intent) Pde4cam (Descarregat) 4de6 (Descarregat) 3de6 (Descarregat) Festa Major 16/08/1992 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde4s (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 2de6 (Intent) 4de6n (Descarregat) 5de6n (Descarregat)

Festa Major 16/08/1993 Cubelles Colles i resultats Colla Nova del Vendrell (1993-2003) Pde5 (Intent) Pde5ps (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 4de6a (Descarregat) 5de6 (Descarregat) Festa Major 16/08/1994 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 4de6a (Descarregat) 3de7 (Descarregat) 20 2de6 (Descarregat) Pde5cam (Descarregat) Inauguració instal·lacions plaça del Mercat 18/12/1994 Cubelles Colla Jove de Castellersde Cubelles 2de5 (Intent) Pde4s (Descarregat) Festa de la Paella 26/03/1995 Cubelles Colles i resultats Colla Jove de Castellers de Sitges Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 4de6a (Descarregat) 4de6 (Descarregat) 3de6 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) Colla Jove de Castellers de Cubelles 2de5 (Intent) 2de5 (Intent) Pde4s (Descarregat) Festa Major 15/08/1995 Cubelles

Colles i resultats Colla Jove de Castellers de Sitges Pde4 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 3de6ps (Descarregat)3de7 (Descarregat) 4de6a (Descarregat) XXV Aniversari Club Nàutic 30/03/1996 Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 2de6 (Intent desmuntat) 5de6 (Intent desmuntat)3de7 (Descarregat) 4de7 (Descarregat) Diada castellera 18/07/1998 Plaça de la Font Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 2de6n (Descarregat) 4de7n (Descarregat) 3de7 (Descarregat) Festa Major 15/08/2000 Cubelles Colles i resultats Colla Jove de Castellersde Sitges Pde4 (Descarregat) 4de6n (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 3de6 (Descarregat) Setmana Cultural de Sant Jordi -Inauguració Monument 11 de Setembre 21/04/2002 Cubelles Colles i resultats Castellers de Sant Cugat Pde5 (Descarregat) 3de6ps (Descarregat) 3de7 (Descarregat)

2de6 (Descarregat)Pde4 (Descarregat) Ganxets de Reus (1992-2003) Pde4s (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 2de6 (Intent desmuntat) 4de6a (Descarregat) 3de6 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Festa Gent Gran 06/06/2004 Cubelles Colles i resultats Xiquets de Reus 2de7 (Intent desmuntat) Bordegassos de Vilanova Pde5 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 5de7 (Intent) 3de7 (Descarregat) Castellers de Cornellà 3de7 (Descarregat) Festa Major petita 27/07/2008 20:00 Plaça de la Vila Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 3de7 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) 5de6 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) 4de7a (Intent desmuntat) 4de7 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Festa de la Verema 11/09/2011 12:00 Plaça de la Vila Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 3de7 (Descarregat) Pde4 (Descarregat)

32

2de6 (Descarregat) 4de6a (Descarregat) 3de6ps (Descarregat) Pde4 (Descarregat) Diada Nacional 11/09/2012 Cubelles 12:30 Plaça de la Vila Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova 5de6 (Intent) 4de6a (Descarregat) 3de7 (Descarregat) 2de6 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) Festa de la Bicicleta 08/06/2013 Cubelles 19:30 Zona esportiva Cubelles Colles i resultats Castellers de les Roquetes Pde4 (Descarregat) 3de5 (Descarregat) Festa per una Societat Inclusiva 10/05/2014 Cubelles 20:00 Plaça del Mar Cubelles Colles i resultats Bordegassos de Vilanova Pde4 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 4de6a (Descarregat) 3de7 (Descarregat) Pde5 (Descarregat) Castellers de les Roquetes 4de6 (Intent desmuntat) 4de6 (Descarregat) Pde4 (Descarregat) 3de6 (Descarregat)

Fons documental i agraïments

de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 2014. Pàgines 69-94.

• BLANCH i FALP, Marta, i PUJOL i FAUQUER, Joan. ¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978).Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2004

GÜELL, Xavier. «De l’estrena • dels Xiquets de Valls a Cubelles i d’altres coses». Programa de la Festa Major de Cubelles, agost 2000.

• BOFARULL SOLÉ, Joan. L’origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica.

Valls:Cossetània edicions, 2007.

• FONOLL i CARBONELL, Núria.

«A jugar a la plaça del Mercat». El Full de Cubelles, II Època, número 59, febrer 1995.

• FONOLL i CARBONELL, Núria.

Ràdio Cubelles. 25 anys de l’emissora degana del Garraf. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2010.

• RODRÍGUEZ SERRA, Joan.

«Cubelles ja té colla castellera».

El Full de Cubelles, II Època, número 57, octubre 1994.

FONOLL i CARBONELL, Núria; • PINEDA i GAVALDÀ, Antoni; PUJOL i FAUQUER, Joan, i VIDAL i URPÍ, Joan. L’Abdon i l’Assumpta.

50 anys dels gegants de Cubelles.

Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2008. Pàgina 89.

• GENÉ REBULL, Lluïsa. El fet casteller: el seu origen performatiu, dins de DDAA. Recerca en humanitats 2007. Tarragona: Publicacions de la Universitat de Tarragona, 2017.

Arxius Fons Xavier Martínez i Roig i família Fons Joan Vidal Fons Antoni Pineda Espai Jove Castellers del Foix de Cubelles

Entrevistes Josep Almirall, Josep V. Carrillo Vidal, Adela Chiva, Jordi Ferré, Núria Fonoll i Carbonell, Antonio Gómez Páez, Joan López Ferrer, Lluís Martínez, Jordi Miró López, Àngel Moreno, Daniel Palacios, Siscu Rosell i Moltó i Joan Vidal.

Fotografies Antoni Pineda, Isidre Rosell, Montse Torrado, Eduard Kemperman, Josep Arnau, Mn. Joaquim Lluís Coromines, Joan Vidal, Castellers del Foix de Cubelles i Ajuntament de Cubelles.

Portada Foto d’Isidre Rosell de 1981/1982.

Contraportada Foto dels Castellers del Foix de Cubelles durant la Festa de la Verema de 2019, el 6 de setembre.

Associació Joves de Cubelles Agraïments

MARTÍNEZ i ROIG, Xavier, i • VIDAL i URPÍ, Joan. Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2009.

Pàgines 261, 289 i 290.

El Full de Cubelles

• VIDAL i URPÍ, Joan. 100 anys de la Societat l’Aliança Cubelles 1914-2014. Cubelles: Ajuntament

El Barcelonés

Hemeroteca Ràdio Cubelles Eix Diari Programes de la Festa Major

33

Laia Estalella, Jordi Estalella, Montse Mercadé, Víctor Lora, Wendy van Wijngaarden, Marc Ortiz de Urbina i Ribé, Núria Fonoll i Carbonell, Joan Vidal, Xavier Martínez, totes les persones entrevistades, fotògrafs, socis del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, Castellers del Foix de Cubelles i tots els qui abans obriren el camí.

agost 2021

34

Del ’1 al 30 d’agost

Dijous, 12 d’agost

A la sala d’exposicions del Centre Social Joan Roig i Piera, exposició de pintures de Pere Casanovas, autor del cartell de la Festa Major 2021.

De les 11.00 h. a les 13.00 h., i de les 16.00 h. a les 19.00 h., a la baixada del passeig Vilanova, supertobogan aquàtic urbà. Apte per a totes les edats.

Dimarts, 10 d’agost A les 19.00 h., a la platja, tallers de Turisme Sostenible: els oficis del Mar. Activitat en família. Es tracta d’un joc de proves, pistes i enginy ambientat en els oficis del mar que s’ha de resoldre de forma cooperativa.

Cada grup tindrà un cistell on anirà guardant les diferents matèries primeres que vagi aconseguint i la informació que reuneixi sobre la conf raria, costums i vida de pescadors. En el transcurs del joc els grups hauran de superar proves f ísiques i d’enginy.

Dimecres, 11 d’agost

A les 19.00 h., a la platja, tallers de Turisme Sostenible: taller petits animalons. Activitat en família. Els participants podran observar i tocar diferents animals vius, com per exemple pollets, xinxilles, eriçons,

A partir de les 11.00 h., als Jardins de Can Travé,

campionat

Inscripció

FIFA. prèvia.

A partir de les 11.00 h., als Jardins de Can Travé, campionat Just Dance.

A les 18.00 h., als Jardins de Can Travé, f inal del campionat de FIFA. Inscripció prèvia. conills, gats, tortugues, gripaus, granotes, dragoA les 21.30 h., als Jardins

nets, etc. Descobriran noves sensacions, se’ls expli-

de Can Travé, cinema a la f resca amb la projecció

caran les característiques principals de cada un i

de La Boda de Rosa dirigida per Icíar Bollaín i inter-

aprendran a respectar-los. D’aquesta forma, els i les

pretada per Candela Peña i Sergi López. Aforament

participants se n’adonaran que un animal no és un

limitat.

ninot de peluix i que adoptar-ne un és una gran responsabilitat. Durada: 1h 30 minuts.

35

A les 20.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de jazz a càrrec de Duna, la combinació instrumental

Divendres, 13 d’agost

i l’ambivalència d’un dels components permet que

A les 19.00 h., a la pl. de la Vila, exhibició castellera a càr-

piano, saxo i contrabaix puguin habitar a prop de

rec de la colla Castellers del Foix de Cubelles.

l’estètica jazz amb un set de fang que aporta paleta sonora de caire tribal i primitiu amb un repertori

A les 22.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie

de temes i versions amb arranjaments propis. Afora-

Rivel, espectacle d’humor Bona Gent, de Quim Mas-

ment limitat.

ferrer. Entrades: 10,00€.

A les 22.30 h., als Jardins de Can Travé, concert de la Big Band The Gramophone All Stars, grup que fusiona música jamaicana amb diferents estils de música negra com el soul, jazz i el boogaloo entre d’altres.

Aforament limitat.

36

14 i 15 d’agost De les 12.00 h., a les 15.00 h., en aigües de Cubelles, 50a Regata Vila de Cubelles. Organitza Club Marítim Cubelles.

Dissabte, 14 d’agost A les 12.00 h., a la plaça del Castell, llançament dels dotze morterets i repic de campanes de Festa Major.

A les 19.00 h., al Jardins de Can Travé, pregó de Festa Major a càrrec de Manolo Millán i Cascalló. Aforament limitat.

A les 21.30 h., a la plaça del Mercat, exhibició de balls de les colles de foc de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles.

A la nit, castell de focs d’artifici.

A les 24.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de tribut a Fito&Fitipaldis i, a continuació, grup de versions Bocamolls. Aforament limitat. Espectacle subjecte a canvis per la situació COVID.

37

Diumenge, 15 d’agost A les 10.00h., davant de l’Oficina de Turisme, visita guiada a la desembocadura del riu Foix (activitat i/o taller encara a definir). Activitat adreçada a adults i infants majors de 8 anys. Recomanem portar calçat adequat, aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Places limitades.

Cal realitzar inscripció prèvia.

A les 10.45 h., a l’església Santa Maria de Cubelles, entrada d’ofici i missa solemne. Ofrena a la Mare de Déu dels productes dels pagesos de Cubelles.

Aproximadament a les 12.30 h., sortida d’ofici i, a continuació, als Jardins de Can Travé, exhibició dels balls blancs de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles.

A les 19.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, concert–espectacle de Festa Major amb l’Orquestra Internacional Maravella. Aforament limitat.

A les 22.30 h. al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, concert L’evolució de la música, amb l’Orquestra Internacional Maravella. Aforament limitat.

Dilluns, 16 d’agost A les 22.30 h., a la plaça de Pere Quart, havaneres amb Port Vell.

A partir de les 20.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de pop-rock a càrrec de Lydia Ruiz, Jazzul Power Trio i Muy Stone.

Del 19 al 22 d’agost V Festival de Novel·la Negra del Garraf Cubelles Noir.

38

DIMECRES 11 D’AGOST A les 21.30 h., als Jardins de Can Travé, cinema a la fresca amb la projecció de La Boda de Rosa dirigida per Icíar Bollaín i interpretada per Candela Peña i Sergi López. Aforament limitat.

39

DIJOUS, 12 D’AGOST A les 20.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de jazz a càrrec de Duna, la combinació instrumental i l’ambivalència d’un dels components permet que piano, saxo i contrabaix puguin habitar a prop de l’estètica jazz amb un set de fang que aporta paleta sonora de caire tribal i primitiu amb un repertori de temes i versions amb arranjaments propis. Aforament limitat.

40

DIJOUS, 12 D’AGOST A les 22.30 h., als Jardins de Can Travé, concert de la Big Band The Gramophone All Stars, grup que fusiona música jamaicana amb diferents estils de música negra com el soul, jazz i el boogaloo entre d’altres. Aforament limitat.

41

DIVENDRES, 13 D’AGOST A les 22.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, espectacle d’humor Bona Gent, de Quim Masferrer. Entrades: 10,00€.

42

DISSABTE 14 D’AGOST A les 24.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de tribut a Fito&Fitipaldis

43

DISSABTE 14 D’AGOST A les 24.00 h., als Jardins de Can Travé després del concert de tribut a Fito&Fitipaldis grup de versions Bocamolls. Aforament limitat.

44

DIUMENGE 15 D’AGOST A les 19.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, concert–espectacle de Festa Major amb l’Orquestra Internacional Maravella.

Aforament limitat.

45

DILLUNS 16 D’AGOST A partir de les 20.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de pop-rock a càrrec de Lydia Ruiz, Jazzul Power Trio i Muy Stone.

46

DIUMENGE 15 D’AGOST A partir de les 20.00 h., als Jardins de Can Travé, concert de pop-rock a càrrec de Lydia Ruiz, Jazzul Power Trio i Muy Stone.

47

DILLUNS, 16 D’AGOST A les 22.30 h., a la plaça de Pere Quart, havaneres amb Port Vell.

48

AMB EL SUPORT DE:

49

50