Catarroja BIM nº5 julio 2017

Butlletí d’Informació Municipal. Número 05. Juliol de 2017. Exemplar gratuït. www.catarroja.es

La nova avinguda de la Diputació

SUMARI

3

ACTUALITAT MUNICIPAL

BIMCatarroja Ajuntament de Catarroja BIM Catarroja Número 05 Imatge de portada: Exhibició de la preparació d’un allipebre a FITUR Direcció i coordinació: Lluís Raga Disseny i maquetació: Editorial MIC Col·laboradors: Daniel Leal Vilches, Mariló Gradolí Sandemetrio, José Maria Peris, Lídia Aguilar, Paco Alonso, Ada Dasí, Jovi Esteve, Tancat de la Pipa, Arxiu municipal Imprimeix: Editorial MIC Edita: Ajuntament de Catarroja Dipòsit legal: V-3126-2015 www.catarroja.es premsa@catarroja.es El BIM es distribueix de manera gratuïta.

Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables de les opinions i afirmacions dels articles que van signats, perquè la responsabilitat és dels seus autors.

L’Ajuntament de Catarroja ha editat 10.000 exemplars d’este BIM, amb un cost de 2.638€ IVA inclòs.

Cost per exemplar: 0,26€

12

EN PERSONA

PASQUAL ALAPONT

14

EN PROFUNDITAT

UNA CATARROJA DE SANA MORAL

16 ESPORTS

PRIORITAT PER A LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES

17 ESPORTS

BERENGUER DALMAU CD

18

EL RACÓ VERD

COTXE NEGRE O COTXE BLANC

19

CATA CATARROJA

EXPRESSIONS DE L’ESMORZARET

20 AHIR

EL MOTOR DE LA REPÚBLICA

02 / 03

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ El centre de salut atén a més de 30.000 persones

Catarroja reformarà i ampliarà el Centre de Salut També s’ha aprovat l’adquisició de nova maquinària d’aire condicionat i els tècnics ja estan revisant les instal.lacions La conselleria de Sanitat ha donat llum verd a la reforma i ampliació del centre de Salut de Catarroja després de les múltiples peticions de l’Ajuntament de Catarroja perquè se solucionaren les deficiències que presenten les instal.lacions des de fa anys.

La licitació de la redacció del projecte ja s’ha publicat al DOGV per un import de més de 400.000 euros. Les obres han de concloure al 2020 i suposaran una inversió d’uns 4 milions d’euros.

La intenció és consolidar el servei i convertir-lo en un dels centres de

LA INTENCIÓ ÉS CONVERTIR-LO EN UN DELS CENTRES DE REFERÈNCIA DE LA ZONA

referència de la zona. Augmentar el personal, instal.lar quiròfans per a realitzar cirugies menors o ampliar les instal. lacions són algunes de les intervencions previstes. En l’actualitat el centre compta amb 2153 metres quadrats edificats i podria incrementar la superficie en 1637 més amb l’edificació del terreny lliure de la parcel.la que ocupa, cedit pel consistori.

Estes són algunes de les demandes del consistori que ha mantingut un contacte permanent amb els responsables de la conselleria per tal de reclamar que es millore l’atenció en un centre que, actualment, atén a més de 28.000 persones i compta amb importants carències des de fa anys.

De fet, Sanitat ja s’ha destinat un pediatra més i s’ha reforçat el personal administratiu per a poder atendre els pacients de Massanassa i Albal, que també són atesos els dissabtes al centre. ◆

UNA ATENCIÓ ADEQUADA El centre de salut té problemes amb l’ascensor i l’aire condicionat, el que fa que les condicions d’atenció als pacients no siguen les adequades. Per això, la conselleria també ha aprovat la compra de nova maquinària per a substituir l’actual instal.lació d’aire condicionat. De fet, els tècnics ja han començat a revisar-la per a procedir al seu canvi.

L’equip de govern de l’Ajuntament ha rebut “molt positivament” l’aposta dels responsables de la conselleria pel centre de salut de Catarroja. “Hem reivindicat des que arribàrem que s’invertira en les instal.lacions i es reforçara el personal, perquè els pacients han de rebre una atenció en condicions i fa anys que el centre necessita millores”, han explicat.

“Continuarem treballant colze a colze amb la conselleria de Sanitat perquè Catarroja tinga unes instal. lacions adequades al número de pacients que són atesos”.

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ L’arquitecte Pasqual Martínez en la presentació del procés d’implicació ciutadana

Una avinguda creada col.lectivament El projecte de la nova avinguda de la Diputació ja és una realitat. Després del procés d’implicació ciutadana ‘Arregla l’Avinguda’ en el qual han participat els veïns i veïnes i els diversos agents implicats en la reurbanització de la via, les conclusions s’han inclòs en el nou disseny urbanístic.

Serà una avinguda feta per a les persones que compatibilitze el trànsit rodat i que abrace el parc de Paluzié, amb el protagonisme d’un espai obert enfront del Teatre Auditori. ãLLUÍS RAGA

La nova avinguda de la Diputació és producte d’una reflexió raonada en la qual ha participat la ciutadania. I el més important, en la qual s’han posat damunt la taula les opinions divergents d’uns i altres.

Precisament això era el que es pretenia, que estigueren presents tots els punts de vista, més enllà del nombre de persones que hi participaren.

Tot va començar amb la presentació del procés d’implicació ciutadana ‘Arregla l’Avinguda’ el 9 de maig. 60 persones van assistir a una presentació en la qual els guanyadors de la licitació pública (Daia Arquitectes i Fent Estudi) van explicar tant

les línies mestres del procés d’implicació ciutadana com les diverses opcions urbanístiques que es plantejaven a priori.

Mapa d’agents A partir d’este moment es va generar un sociograma que va recollir els diferents col.lectius i agents amb possibles visions contraposades o alternatives sobre la nova avinguda. Es va contactar amb ells i es van realitzar 14 entrevistes, 5 individuals i 9 grupals. Entre els entrevistats associacions com APAMI, l’AMPA del Conservatori de música i de Florida Secundària, l’associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults, partits

polítics, els clients de la cafeteria el Divan i veïns i veïnes de la zona.

El procés també va incloure el repartiment d’una enquesta, en paper i accesible online, a partir de la qual es van obtenir 90 respostes.

En este punt ja es van palesar alguns eixos temàtics vinculats a tres grans grups: vegetació, mobilitat i convivència.

Taula rodona La contextualització de l’entorn i la participació informada ha sigut una de les principals eines a l’hora de reflexionar i opinar amb la suficient informació. Per això

04 / 05 es va realitzar una taula rodona en la qual es van abordar els principals aspectes a tenir en compte a l’hora de construir col.lectivament la nova avinguda. Hi van participar professionals de diversos àmbits que van parlar sobre qüestions claus i posibles solucions per a l’avinguda.

Taller participatiu El següent pas fou l’organització d’un taller participatiu que va acabar d’arrodonir l’esquema les les diverses postures, agrupades en decisions troncals com ara el manteniment o no dels arbres causants dels danys de l’avinguda; la presència o no de trànsit rodat i aparcaments per a vehicles; els problemes de convivència a causa del soroll i l’ús de l’espai públic i la integració de la via amb el parc de Paluzié.

La percepció inicial de la divisió entre el sí i el no, es va diluir entre un gran nombre de punts de vista que aposten per solucions intermèdies en els diferents aspectes treballats. Un gran trampolí per a crear punts de trobada a les visions contraposades.

La nova avinguda L’estudi d’Arquitectes catarrogí Daia és el responsable d’integrar estes conclusions en el projecte de l’avinguda, que es presentarà

davant del públic pròximament. Serà una avinguda amb prioritat per a les persones i que augmentarà el tamany de les voreres, especialment a la banda de les edificacions.

El trànsit rodat es mantindrà, tot i que es tracta d’un planejament flexible que permetrà tallar la via quan es considere i convertir-la en un gran espai col.lectiu. La via reduirà les places d’aparcament però en mantindrà 50. La decisió es recolza amb la proximitat de l’aparcament muncipal de la plaça Major, que ha reduït considerablement les seues tarifes, i el del camp de futbol Mundial 82 que està situat a tan sols uns minuts.

Respecte als arbres, el principal problema, s’ha decidit conservar una de les línies de pins, la més propera als edificis, perquè genere ombra a la vorera principal. Així mateix es plantaran 90 nous arbres d’espècies de creixement ràpid. També s’integrarà el parc de Paluzié en el disseny de la nova avinguda, per això es genera un gran espai enfront del TAC on s’eliminarà la tanca de separació i que servirà com a punt de fusió.

Per a l’arquitecte, Pasqual Martínez, s’ha tractat de crear “un espai que siga flexible i que genere una nova forma d’afrontar l’espai públic a través d’un entorn de qualitat urbana”. ◆

OPINIONS MAJORITÀRIES ENTRE ELS PARTICIPANTS 1. Tindre la mateixa vegetació o més 2. Substitució gradual dels pins 3. Escocells grans i correguts 4. Obrir el parc a l’avinguda 5. Corregir problemes de seguretat vial 6. Manteniment de la circulació de vehicles 7. Prioritat als vianants i bicis 8. Eliminació parcial d’aparcaments 9. Aparcaments alternatius en els voltants 10. Gran espai davant del TAC

∆ Seccions transversals de l’avinguda i de la nova proposta

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

El TAC, un gran contenidor cultural L’Ajuntament licita per 1’3 milions d’euros la gestió del TAC dels pròxims tres anys

∆ L’edifici del Teatre Auditori a l’avinguda de la Diputació

L’Ajuntament de Catarroja ha tret a licitació la gestió del Teatre Auditori per als pròxims tres anys, en concret des de l’1 de gener de 2018 fins al 31 de desembre de 2020. El pressupost base de licitació és de 1.387.000 euros, 462.410 euros per exercici.

El consistori pretén convertir el TAC en un gran contenidor cultural que òbriga més dies a l’any i incremente les activitats, per això ha augmentat la retribució de la licitació. Fins ara, s’havia contractat el servei per poc més de 300.000 euros anuals.

Major intervenció municipal Les bases del concurs públic del servei del TAC tenen les condicions necessàries per a convertir el recinte en un gran centre cultural que incloga activitats més enllà de la programació de la sala principal i que done ús a totes les instal.lacions.

En este sentit, l’Ajuntament intervindrà més en la gestió ja que augmenta de 59 a 70 els dies que es reserva per a realitzar activitats pròpies. Així mateix

l’adjudicatari haurà de plantejar espectacles opcionals sotmesos a la consideració municipal.

L’objectiu és convertir el TAC en un gran contenidor cultural on es programen i coordinen espectacles i altres activitats en tots els espais de les instal.lacions: la sala principal, la sala d’exposicions, el hall i la cafeteria.

Una major oferta cultural En la licitació s’estableix que la programació anual de la sala principal ha d’incloure, com a mínim, catorze espectacles teatrals, familiars o musicals d’àmbit almenys, estatal; quatre espectacles d’òpera, sarsuela, orquestra o dansa d’àmbit almenys estatal, dels quals dos han de ser orquestres, formacions de càmera o similar; vuit espectacles infantils, la totalitat dels quals ha de ser en valencià, i quatre espectacles de companyies valencianes.

Respecte a la sala d’exposicions i hall, no s’estableix un contingut mínim de programació, no obstant això,

l’Ajuntament usarà les instal.lacions per a actes propis. Pel que fa a la cafeteria, s’exigeix que la programació anual incloga almenys dotze espectacles de xicotet format (cafè-teatre, monòlegs, concerts acústics, jazz…). El local haurà d’obrir de dilluns a dijous de 17 a 22hores i els divendres i dissabtes de 17 a 1h.

L’Escola d’Arts Escèniques El projecte també inclou la creació de l’Escola Municipal de Creació i d’Arts Escèniques, que ha de complir els objectius de canalitzar l’afició a les arts escèniques existent a Catarroja; oferir una proposta d’oci cultural alternatiu i saludable, i proporcionar una formació bàsica en arts escèniques que l’alumnat puga aprofitar en el seu futur profesional.

Així mateix també es preveu l’organització d’una Escola d’Estiu d’Arts Escèniques. ◆

ES REOBRIRÀ LA CAFETERIA, ON TAMBÉ ES FARAN ACTUACIONS

06 / 07

BALANÇ DE LES ACTUACIONS EN ELS DOS PRIMERS ANYS DE GOVERN MUNICIPAL El passat mes de juny es complien els dos primers anys de legislatura.

Durant este temps s’han realitzat un bon nombre d’actuacions i s’han iniciat molts altres projectes que es desenvoluparan pròximament. Entre ells, la construcció de la nova avinguda de la Diputació, la reforma i ampliació del Centre de Salut, les millores en instal. lacions esportives, la reforma de la Casa de la Cultura, la creació d’una Casa de la Joventut, el Pla de dinamització del Mercat, les intervencions del programa Carrer a carrer, etcétera. També s’han sanejat els comptes municipals. S’ha reduït considerablement el deute públic i l’IBI i s’ha amortitzat un présctec municipal que cuejava des de 2011 i reduia la capacitat inversora de l’Ajuntament. Tot a partir d’uns pressupostos que aposten decidiament per la reactivació de l’economia i que han augmentat més d’un 30% les partides de caràcter social.

Ací teniu un resum de les polítiques del consistori en l’equador de la legislatura.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

• Xerrades per arreglar els barris • Cursos de formació per a associacions • Aplicació per a mòbils

URBANISME I VIES PÚBLIQUES

• Dos anys del programa Carrer a Carrer (intervencions en més de 30 vies públiques) • Projecte i licitació de la nova avinguda de la Diputació amb procés de participació ciutadana

MOBILITAT I SEGURETAT CIUTADANA • Tramitació del DNI a Catarroja • La Mesa de Mobilitat

PROTECCIÓ ANIMAL

• Programa d’esterilització felina • Instal·lació de caixes niu per a rates penades i aus insectívores • Creació de la segona colònia felina

TRANSPARÈNCIA

• Portal de Transparència i portal del Contractant • Difució dels preus de les publicacions municipals • Difusió de les agendes de l’alcalde i dels regidors

JOVENTUT I INFANTESA

• Comunicació directa amb els joves (enquesta a tots els centres educatius i corresponsalies) • Licitació de la Casa de a Joventut • Catarroja: ciutat amiga de la infància

TURISME

• Declaració de Catarroja com a municipi turístic • Ruta blava fins el Tancat de la Pipa i noves indicacions per arribar al Port • Edició de materials turístics i participació en fires de promoció (FITUR, València Turisme…)

PERSONAL

• Recuperació de la negociació col·lectiva amb els sindicats • Realització de 20 processos selectius i bosses de treball per a cobrir les vacants

PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ

• Programació de cursos de valencià per als funcionaris • Repartiment de material en valencià per als comerços i centres educatius

NETEJA, PARCS I JARDINS I MEDI AMBIENT

· Pacte mediambiental de les alcaldies · Impuls del Consell Agrari Municipal · Gestió ecològica de les zones verdes municipals · Renovació de jocs infantils i tanques noves · Instal·lació de fonts per a persones i mascotes · Creació de pipicans i zones canines · Manteniment de Camins Rurals · Campanya de neteja “Catarroja Il·lustre”

ESPORTS

• Contractació d’un agent d’igualtat

HISENDA

• Amortització anticipada del préstec per a pagament a proveïdors del 2011 • Rebaixa del tipus impositiu de L’IBI • Baixada prevista del 50% del deute en 2017

IMPULS ECONÒMIC Mercat municipal • Remunicipalització, compliment del pla d’autoprotecció i emergències amb la retirada de pèrgoles i bancs reubicats a altres punts del municipi, inici d’obres per la instal.lació de l’OMIC al mercat, i inici de l’estudi per dissenyar el Pla de dinamització Ocupació • Adhessió al conveni amb Divalterra, adhessió al Pacte Comarcal pel Foment de l’Ocupació, programes per al foment de l’ocupació, programa de garantía juvenil (13 contractacions) Indústria • Visites a les empreses del municipi i desenvolupament del Consell de Seguretat Comerç • Campanyes comercials Tapa-Roja (febrer/ març) i campanya de comerç local al mercat a juny Vivenda • Enquestes per a l’estudi de vivenda i necessitats dels jóvens, contracte programa per la contractació d’un treballador social

CULTURA

• Neteja, reposició de papereres, reparació de la grua, inici de les obres dels banys públics, instal. lació d’un punt municipal de lloguer de bicicletes

· Cicle d’espectacles infantils ‘Diumenges al parc’, · Cicle de poesia ‘Dos poetes com nosaltres’ · Cicle ‘Els dijous literaris’ al TAC · Impuls del Festival de Bandes ‘Vila de Catarroja’ · Recuperació de la periodicitat anual i creació de la setmana cultural dels premis ‘Vila de Catarroja’ · Continuació del festival SIFASOL · Exposicions a les sales del Palau de Vivanco i la Casa de la Cultura

PERSONES MAJORS

EDUCACIÓ

· Millora d’instal.lacions esportives: frontons, vestuaris del Poliesportiu, pistes de tennis, camps de futbol · Camp de futbol Mundial 82: Remunicipalització, instal.lació de noves torres elèctriques i inici de la reforma dels vestuaris.

PORT

• Aula dels Majors • Cicles de conferències i tallers • Visites a altres pobles • Ball Sénior

IGUALTAT

• Setmana de la Igualtat • Programació teatral

• Procés per a ser ‘Ciutat Educadora’ • Creació de tres APP educatives • Setmana del Medi Ambient • Oferta sòcioeducativa completa • Cinema i teatre multilingüe • Ajudes de 3 a 5 anys directes als centres • Manteniment de centres escolars • Concurs de curtmetratges

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

La veu dels barris L’Ajuntament ha realitzat un procés de participació ciutadana perquè la ciutadania aporte suggeriments per a millorar el seu barri. La iniciativa ha constat de dues reunions per barri i pretén incentivar que els veïns i veïnes s’empoderen i col.laboren amb el consistori

Finalment s’ha convocat una jornada per a presentar les conclusions conjuntes, en la qual cada regidor de barri s’ha reunit amb els veïns i veïnes.

Algunes de les propostes que la ciutadania ha fet arribar a l’Ajuntament estan relacionades amb la millora dels parcs i jardins, el trànsit i la situació d’algunes vies públiques, l’aparcament o la neteja viària, en este cas concret, la solució al problema dels excrements dels animals al carrer. El procés ha servit per generar un viver de suggerències que servirá per modelar la política municipal.

Catarroja participativa El consistori està realitzant esta iniciativa amb la col.laboració de la Fundació Horta Sud amb la qual ha signat un conveni per a dinamitzar el teixit associatiu i posar en marxa processos de participació i implicació ciutadana.

∆ Una de les reunions de les ‘Xerrades per arreglar el barri’

L’Ajuntament de Catarroja ha realitzat les ‘Xarrades per arreglar el barri’, un procés de participació ciutadana que ha recorregut tots els barris de la població. Es tracta d’una iniciativa organitzada per la regidoria de Participació Ciutadana amb la intenció que els veïns i veïnes aporten suggeriments per a millorar el seu barri.

El procés ha constat de dues reunions per barri, una primera en la qual

s’han recullit les idees i aportacions dels participants i altra de construcció col·lectiva en la qual s’han fet propostes que solucionen els problemes dels barris.

A la pàgina web de l’Ajuntament s’ha publicat un calendari amb les dates i la localització de les reunions, així com el seguiment de les reunions i les conclusions.

Les ‘Xarrades per arreglar el barri’ complementen el procés encetat amb la publicació de l’enquesta de qualitat de vida de 2017 que recull cada dos anys les preocupacions i dels veïns i veïnes de la localitat i les valoracions de l’entorn i del serveis que reben. ◆

S’HA GENERAT UN VIVER DE SUGERÈNCIES QUE MODELARÀ LA POLÍTICA MUNICIPAL

Catarroja descoberta El consistori edita nous materials turístics de promoció Continuen les accions per a promocionar turísticament el nostre poble. La regidoria de Turisme ha editat nous materials de difusió que inclouen imatges de Port de Catarroja i d’altres paratges de la població amb l’eslògan ‘Catarroja descoberta’.

Recentment estos materials (pósters i tríptics descriptius) s’han exposat a l’Oficina de Turisme provincial del carrer de les Barques de València. Catarroja ha sigut la protagonista exclusiva durant diversos dies en este punt de promoció, en el qual els visitants han trobat informació sobre l’oferta gastronòmica, mediambiental i cultural de la vila. Tots

∆ Jesús Monzó i Lorena Silvent a l’oficina de Turisme de València

estos materials es tornaran a exposar en la pròxima edició de la fira internacional de Turisme FITUR. Premi a l’Escola de Vela Llatina D’altra banda, l’Associació de Vela Llatina de Catarroja ha rebut el premi ‘Educació i

Societat’ en l’àmbit de l’esport que atorga el Col.legi de Pedagogs i Psicopedagogs de València pel seu treball en l’Escola de Vela llatina del Port. El guardó ha destacat la contribució decisiva al desenvolupament, educació i cohesió de la nostra societat. ◆

08 / 09

La fira del comerç local Catarroja va celebrar el cap de setmana del 17 i 18 de juny la Fira del Comerç Local, una oportunitat per a descobrir els sabors estivals i els productes que ofereix la localitat sense necessitat d’eixir de les seues fronteres.

tapes tan esperada, regada amb un tast de vins del Suro.

Concert de Pop dels 80 A la nit va ser el moment de ballar al sò de la Música Pop dels 80. El diumenge 18 la Fira va obrir les seues portes d’11 a 13.30 h. A les 12 h va haver-hi jocs tradicionals infantils, a les 12 un taller de cuina fresca amb José Luis Mascaraque a més d’una nova degustació de tapes en el Mercat. A les 13.30 hores es van donar els premis del concurs de dibuix celebrat durant tot el cap de setmana i la fira va finalitzar amb una fi de festa musical. ◆

TAPA-ROJA

∆ Un moment de la Fira del Comerç Local de Catarroja

La cinquena edició d’aquesta fira es va inaugurar el dissabte i va oferir al visitant 23 stands amb una gran varietat dels productes que oferiren els comerços locals als quals es va unir la participació d’altres dotze establiments del Mercat Municipal, que van oferir una degustació de tapes elaborades amb els productes que allí es venen diàriament.

Comerç de proximitat Potenciar el Mercat i el comerç local, i en definitiva el producte de quilòmetre zero

L’OBJECTIU ÉS POTENCIAR EL MERCAT I EL COMERÇ LOCAL

és l’objectiu d’aquesta fira organitzada per la regidoria d’Impuls Econòmic en col·laboració amb Acype, Asmercat i Aeca.

Aquesta oferta gastronòmica i comercial es va completar amb un ampli programa d’activitats d’oci per a tota la família.

El dissabte a les 12 hores Asmercat va organitzar una taller de cuina saludable per a xiquets i adults. A les 14 hores, la degustació d’arròs de la taverna Lola va tancar la fira, que va tornar a obrir a les 18h amb un tast de cocktails del Restaurant El Viu. A eixa mateixa hora Asmercat va organitzar nous tallers de cuina saludable.

A les 19.30h es va poder gaudir d’una desfilada de moda infantil organitzada per Aigua Limón, mentre que a les 20 hores el Mercat va oferir la degustació de

TARIFES DE L’APARCAMENT MUNICIPAL DE LA PLAÇA MAJOR Menys d’una hora Més d’una hora Entre les 14h i les 15h Abonament 24h Tarifa noctura (De 20h a 9h)

0 euros 0’028 euros/ minut Descompte d’una hora 8’86 euros 0’50 tota la nit

Lloguer mensual 24h 69’82 euros Matinal (de 7h a 21h, exclosos caps de setmana i festius)

46’57 euros

La regidoria d’impuls econòmic també va organitzar prèviament la primera ruta de la tapa Tapa-Roja que va atraure a una gran quantitat de públic als desenes d’establiments participants per a tastar els delícies que ofereixen.

Cada participant entrà a concurs amb dues tapes, una “autòctona” i altra casolana. Cadascuna és valorà per separat. Hi va haver un reconeixement a l’establiment per votació popular dels consumidors i un altre premi triat pel jurat professional format per Santos Ruíz, crític gastronòmic, Manuel Espinar, president de la Federació Valenciana d’Hosteleria i Lucca Bernasconi, propietari del restaurant El Celler del Tossal de València.Els guanyadors foren la Taberna Larrodé en catgoria de millor tapa i El Viu en tapa autòctona. Per la seua banda, el jurat popular va premiar El Suro i el Viu, respectivament. Així mateix, tots els dijous de juny els veïns han gaudit de ‘Cata la tapa’, una nova ruta, aquesta vegada organitzada per l’associació de comerciants ACYPE.

BIMCatarroja

Actualitat municipal / breus

DNI a Catarroja

Museu Antonia Mir

Des del mes de març els catarrogins i les catarrogines poden tramitar l’expedició o la renovació del DNI al poble. Els funcionaris de la Policia Nacional es desplacen una vegada al mes a les instal.lacions municipals.

S’ha de demanar cita prèvia a la policia local i es dóna un dia per a realitzar els tràmits i altre per a recollir el document.

L’Ajuntament invertirà 180.000 euros del Fons de Garantia Municipal per a reparar els danys ocasionats per les pluges i la falta de manteniment durant anys en el Museu Antonia Mir. Això suposarà que es puga reobrir, després que s’haguera de tancar a principis d’any a causa dels desperfectes. A més el consistori ha assegurat l’obra del museu, que fins ara no tenia cap assegurança municipal. El consell de govern de la Universitat de València ha aprovat la concessió de la seua medalla a la pintora catarrogina. Este premi s’uneix a la proposta perquè siga declarada filla predilecta de Catarroja.

2 anys de Carrer a carrer El programa Carrer a carrer compleix dos anys. S’han inspeccionat més de 30 vies públiques i fins al final de la legislatura es recorreran tots els carrers de la població per a subsanar deficiències. En este sentit, l’aparcament situat al costat del col. legi Bertomeu Llorens ha obert les portes i està disponible gratuïtament per a tothom.

Falleres Majors La xiqueta Gisela Rosaleñ i Lopez de la comissió fallera de l’Albufera, i la jove Mireia Sánchez i Bermejo de la

Falla Filiberto Rodrigo, són les noves Falleres Majors per a 2018. L’alcalde de la de Catarroja, Jesús Monzó, va obrir les actes davant del públic present a la Plaça de la Llotgeta, on varen ser nomenades .

Festival SIFASOL Carrera contra el càncer El passat 25 de juny es va celebrar la carrera organitzada per l’Associació Contra el Càncer de Catarroja amb l’objectiu de recaptar fons per a la lluita contra la malatia. Participaren Hmés de 700 persones en un ambient familiar i compromés. Es recaptaren 2574 euros.

La setmana del 3 al 8 de juliol s’ha celebrat el festival de música SIFASOL a la plaça de la Llotgeta.

Cada nit hi ha hagut un concert a la porta de l’església de Sant Miquel. Hi han participat Kontxi Lorente trio, European Horn Soloists, Besarabia, VerdCel (Nit Estellés), Taconterra Dansa i Mauri Sanchis Trio + Deim Robinson.

010 / 011

Catarroja il.lustre, treu-li el llustre…

Una campanya municipal pretén conscienciar sobre el reciclatge i la neteja viària

Amb el paral.lelisme del mot “il. lustre” amb el missatge “treu-li el llustre a Catarroja”, es tracta d’implicar directament la ciutadania perquè facen seua la responsabilitat de tindre cura del seu entorn urbà i perquè siguen conscients de la importància de preocupar-se pel medi ambient.

Accions durant un any La campanya inclou diverses iniciatives planificades durant tot un any. S’estan realitzant accions de màrqueting de carrer com teatre o batucades que reforçaran la idea de la sostenibilitat i el reciclatge.

També hi ha punts d’informació en diferents llocs de la població on es reparteix material explicatiu.

Altra de les iniciatives és el recorregut de diversos educadors pels comerços locals que informaran sobre els horaris de recollida de cartró i envasos i la

RECOLLIDA D’EXCREMENTS D’ANIMALS El dia del gos ha sigut una jornada en la qual participaren les associacions i comerços vinculats amb les mascotes en la qual el protagonisme va ser per als gossos i els seus propietaris. Durant la jornada s’explicaren els drets i obligacions que tenen respecte a les mascotes i es va fer una especial incidència en la responsabilitat de recollir els excrements dels animals a la via pública. Catarroja també ha aprovat que els propietaris duguen una ampolla d’aigua sabonosa per a netejar l’orina dels animals. Així mateix, s’ha pintat en l’entrada de tots els parcs la llegenda ‘El teu gos,

Ara toca ballar!

Després de que la regidoria de les Persones Majors haja reunit tot l’hivern a una bona quantitat d’aficionats en les vesprades del ‘Ball Sénior’, que s’han organitzat tots els dissabtes al pavelló municipal, ara la dansa ha eixit al carrer. La música ha conquerit les places perquè els nostres majors ( i tots aquells i aquelles que ho desitgen) puguen ballar a

resta de residus. També conscienciaran i repartiran material explicatiu sobre la manera de reciclar i la necessitat d’implicar-se en esta iniciativa. ◆

l’aire lliure. La iniciativa ‘Ball Sénior a la Plaça’ ha recorregut durant el mes de juny la plaça de la Regió, la del Mercat i la de la Llotgeta.

Així mateix, s’ha celebrat el tradicional berenar dels Majors a la plaça Major amb el posterior ball popular, que ha reunit centenars de dansarins i dansarines

∆ Un excrement de plàstic en un taller

la teua caca’ i les multes per no recollir els excrements es podran substituir per treballs comunitaris.

Berenar i ball popular a la plaça Major

∆

L’Ajuntament de Catarroja està desenvolupant una campanya de conscienciació mediambiental que té previstes accions durant tot un any.

La campanya, anomenada “Catarroja il.lustre”, pretén sensibilitzar la població en diferents aspectes com la neteja dels espais públics, el reciclatge de residus o la recollida d’excrements dels gossos al carrer.

disposats a moure’s al ritme de les cançons.

La regidoria de les Persones Majors complementa esta activitat amb una nodrida oferta de tallers, conferències i excursions través de cicles com els de l’Aula Sénior o la Setmana dels Majors. ◆

BIMCatarroja

en persona

∆ Pasqual Alapont al parc de Paluzié

ãLLUÍS RAGA

Pasqual Alapont: “La gran revolució és gaudir de la vida amb un somriure”

Acaba de rebre el premi Alfons el Magnànim de narrativa en valencià, un més en la seua llarga trajectòria, però Pasqual Alapont (Catarroja, 1963) continua expressant-se amb gestos senzills i actitud tímida. “Sóc realment tímid, però alhora sóc capaç de pujar a un escenari”, puntualitza. Com ell diu, és “la màgia del teatre”, que el va atrapar des de ben jove. Escriptor, novel.lista, dramaturg i fins i tot actor, és un creador versàtil amb l’afany d’entendre les emocions humanes, sovint, a través de l’experiència pròpia.

V

a tindre una infantesa “un poc solitària”, per això els llibres van ser com una escapada. “Llegir Stevenson, Verne o Salgari era una gran aventura a través de la imaginació”. “Ara el consum de productes culturals va molt més de pressa, però també tenim més accés al coneixement. Cada moment té les seues coses”, aclareix.

012 / 013 Ets escriptor, creador de teatre, però en realitat vas estudiar una altra cosa…

Sí, vaig estudiar Geografia i Història, les humanitats sempre m’han interessat. Però no vaig deixar d’estar vinculat al teatre.

En aquella època vaig conéixer a Toni Benavent o Carles Alberola. Tots venim d’aquella colla. Curiosament, ara llig més història que aleshores. Un escriptor ha de tindre curiositat per moltes coses. Per exemple, la psicologia és important per comprendre i explicar les emocions dels personatges. Al remat, ets aprenent de tot i mestre de res.

L’univers dels adolescents està present en moltes de les teues obres, per què?

Si ho penses Romeu i Julieta són personatges adolescents. És un moment en què han deixat de ser xiquets però tampoc són adults. És un volcà. L’amor, l’odi, tot és desmesurat. Per a un escriptor és molt interessant. Després, amb l’edat ens protegim. Has d’aprofundir en totes eixes capes que ens creem per a desxifrar a una persona. Un adult, freqüentment, és com un xiquet que no s’atreveix a somniar o com un adolescent que desconfia.

La vida és teatre?

Com deia Michel Houllebecq, la literatura et dóna el que no et pot donar la vida.

La literatura i el teatre ens alimenta, ens aporta eixa fantasia. Sovint no ens conformem amb les cartes que ens toca jugar i trobem eixides amb esta catarsi.

Quan estem en una reunió de treball, quan tractem de seduir algú, també estem fent teatre. És una de les arts que ha comprés millor les emocions humanes. A més, té una peculiaritat que no tenen les altres: la cerimònia viva. Això és insubstituïble.

∆ Pasqual Alapont en un moment de l’entrevista

Comèdia o drama?

Tots dos. En una obra de Shakespeare com Hamlet te trobes amb la tragèdia, però al mateix temps hi ha diàlegs còmics. Això és perquè la vida és així. De sobte, quan som feliços ens pega un colp terrible… I a la inversa. Quan estem clavats en un pou, sempre hi ha alguna esperança. La ironia i l’humor en les situacions tràgiques són necessaris. Són una teràpia i també una reivindicació. Ens volen tristos. La gran revolució de les persones és gaudir de la vida amb un somriure.

Has escrit més de quaranta llibres.

Quin és el teu favorit?

Baudelaire deia que l’obra que tenia al cap era perfecta, però que quan l’escrivia era un desastre (riu). No ho sé… Tots tenen una part de mi. Quan li preguntaren a Flaubert en qui s’havia inspirat per escriure «Madame Bovary» contestà: “Madame Bovary sóc jo”. A mi també em passa. Una part de mi està en els personatges. L’únic amb el qual no m’he vist reflexat és el psicòpata de «L’infern de Marta». Tan sols vaig tractar d’explicar-lo, de mostrar-li’l al lector.

Quina de les teues parts creatives pesa més? L’escriptor, l’autor teatral, l’actor?

Es complementen. Per exemple, fa 15 anys que treballe amb la companyia alcoiana La Dependent. Acostume a treballar sempre amb els mateixos actors. Sé les capacitats que tenen. Un dramaturg aprén molt dels actors. A més, els autors teatrals de la meua generació com Carles Alberola, Roberto Garcia, Paco Zarzoso o jo mateix, som gent vinculada a una companyia o que hem sigut actors prèviament. Això t’ajuda molt a l’hora de crear els personatges, de saber com es mouran o quina mirada tindran.

També crec que l’escriptor és el lector. Tu fas la proposta, però el qui remata la feina és el lector.

A través dels teus personatges descrius les alegries i les penes, l’odi i la bondat… Com és la naturalesa humana?

Els humans som unes bèsties cruels i també uns àngels. I qui guanya? Aquell que més alimentes. En realitat, el que provoca grans moviments col.lectius és la transformació individual. La presa de consciència. Necessitem eixa clase de gent, capaç de rebel.lar-se socialment, però que també ho ha fet interiorment, que ha decidit generar una resposta davant les coses que passen al món.

La conversa flueix amb l’home del bigotí que, per moments, recorda a Cyrano de Bergerac en versió de l’Horta. Pasqual Alapont té moltes coses a dir. I no deixa de fer-ho. Ha presentat el seu últim llibre «Demà podries morir» i ara treballa en el musical «Tic-Tac», juntament amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. A això es dedica, a crear, a convertir emocions en universos, perquè com va escriure el seu estimat Shakespeare “en un minut hi ha molts dies”. ◆

NECESSITEM GENT CAPAÇ DE REBEL.LAR-SE SOCIALMENT, PERÒ TAMBÉ INTERIORMENT

BIMCatarroja

en profunditat

UNA CATARROJA DE SANA MORAL ãDANIEL LEAL VILCHES Llicenciat en Història dlealvilches@gmail.com

H

eu pensat alguna vegada com vivia la gent fa cent anys? Tots sabem quines són els nostres costums i la nostra forma de vida, fins i tot la dels nostres pares... Però quina manera tenim de saber com vivien a principis de 1900? Gràcies a un document conservat a l’arxiu municipal, les Ordenances Municipals de 1902, tenim constància de quines eren els costums dels nostres avantpassats a través de les regulacions que va fer l’Ajuntament de l’època.

Però, abans de començar, cal recordar com era Catarroja a principis del segle XX, ja que podem trobar-hi moltes diferències respecte a la ciutat actual, tot i que per algunes coses sembla que no ha passat el temps. Cap a 1900 el poble tan sols comptava amb tres places: la Plaça Major (actual Plaça Vella), la Plaça de la Fregada (actual Plaça del Pintor Ribera) i la Plaça de la Constitució (actual Llotgeta). Al voltant d’aquestes s’agrupaven uns 50 carrers en els quals vivien aproximadament 8000 persones, agrupades en barriades per oficis. Per exemple, a Les Barraques abundaven els pescadors; a la zona Centre, els agricultors; i al Raval es van assentar els obrers dedicats a la indústria escombrera.

Els xiquets i xiquetes en edat escolar als qui els permetien anar a l’escola si no havien de treballar¹, es trobaven en alguna de les quatre Escoles Nacionals que podíem trobar: la de pàrvuls, la de xiquetes i les dues restants, de xiquets.

D’altra banda, com hem dit abans, no tot ha canviat des de llavors. Així, el dia de mercat era el mateix que tenim hui en dia, el divendres, i estava instal·lat a la Plaça Major, ja que encara no existia l’edifici que coneixem actualment. En ell es venien tota classe de béns i aliments, els quals havien d’estar a la vista de la clientela i només podien vendre aquells que rebien autorització municipal.

Tanmateix, el dia de celebració del mercat no és l’única cosa que conservem d’aquella època: la picaresca dels venedors ja feia que posaren a la vista els productes

∆ Fotografia de les accions amb les quals es va construir el Teatre el Progreso.

de millor qualitat però, si trobaven algun client despistat, aprofitaven per a omplir-li la bossa amb els productes del fons de la cistella, de menor qualitat, a preu superior. De fet, a les Ordenances s’especifiquen les multes que devien pagar aquells que eren descoberts in fraganti.

QUINS EREN ELS COSTUMS AL 1900?

Si anàrem a comprar el pa, la primera cosa que ens cridaria l’atenció seria que els pans (d’un pes estipulat d’entre 200 i 400 grams) estaven marcats amb el símbol del forner. A més a més, aquest pa no podia estar realitzat amb una mescla de diferents cereals, sinó que devia ser exclusivament de blat. En cas que l’autoritat descobrira que un forner havia adulterat el pes o utilitzava farina no reglada, es decomissava tot el pa que no seguira les normes per a distribuir-lo entre els pobres benestants de la localitat, rebent el forner la corresponent multa.

Catarroja, però, no estava molt enrere pel que a modernitat es referia. De fet, comptàvem amb el tramvia com a transport públic² i també amb un servei

de correus, telègraf i telèfon, que es trobava a l’ajuntament.

Ara que ja coneixem un poc més el poble, passem doncs a veure quins eren els costums i com es comportaven els catarrogins de l’època. És curiós com la tradició valenciana de tirar traca i coets a les celebracions i festes, cosa que ara fem sense pensarho i a la mínima oportunitat, cap al 1900 estava completament prohibit sense l’autorització expressa per part de l’autoritat. Una d’aquestes festes, per exemple, eren els carnestoltes on, no només tenien limitacions a l’hora de fer ús de la pólvora, sinó que també quedava regulat a les Ordenances que no es podien dur màscares més enllà de les sis de la vesprada, així com quedava prohibit disfressar-se de «religiosos, militares ni de dignidades de la clase que sean, ni hacer acto alguno que ofenda a la moral y buenas costumbres, ó a determinadas personas», és a dir, tot allò que actualment fem i que entenem com a normal però que en aquell moment podia portar-te a fer nit a la presó.

Hi havia una varietat important d’oferta d’oci al poble, amb l’existència de cinc

014 / 015 cafès, dos trinquets, vuit societats i, el que més èxit tenia, el teatre El Progreso, on es podria gaudir des del teatre clàssic fins als sainets més coneguts del moment. Un element interessant és que a les Ordenances l’autoritat va prohibir l’entrada al recinte als borratxos i, fins i tot, estava prohibit fumar al seu interior. Però també legislaven per evitar que els actors «falten al decoro ú ofendan la moral con palabras ó acciones indecorosas», el que no deixa de ser curiós ja que aquesta norma anava contra la idiosincràsia valenciana, molt tendent a emprar paraules malsonants de manera simpàtica. Un exemple claríssim el trobem a un dels sainets més coneguts i representats de l’època, on queda ben clar que en aquest cas la llei no sempre era respectada: ¡Recontrafotre qué feta que m’ha pasat esta nit; tenint la dona en lo llit m’hagut de fer la punyeta!...

Es el cas que ella roncava, Siga dormint o desperta, cuant me sà posat molt erta la cabota de la fava; yo al vore que me s’enpina, li ha pegat cuatre calbots, pero en los caps de viróts esta es mala medisina [...].³ Pel que fa als xiquets, quan eixien de l’escola era habitual que anaren a jugar a jocs de pilota, però només podien anar allà on els estava permés, per tal que no molestaren el veïnat. Durant l’estiu, a més a més, menuts i fadrins anaven a banyar-se a les basses, sèquies i rius, especialment a la Font de l’Or, la Font de la Mina Nova, el llavador de cavalls (situat en el barranc que ens separa d’Albal) i al port; però sempre xics i xiques separats, no fóra que no respectaren «la decencia, la honestidad y la moral».

A la nit la gent solia eixir a prendre la fresca a les portes de casa. I quan ja es feia nit tancada apareixia el sereno, el qual rondava pels carrers de la població vetllant per mantenir l’ordre, tancant les tabernes i establiments oberts fora de temps o controlant que les begudes que es venien no estigueren adulterades; tot i que la seua feina més coneguda era la de despertar al veïnat a l’hora que se li demanava, el que cada casa marcava amb

∆ Plànol de Catarroja cap a 1920, extret de Shartou Carreres, 902.

unes ratlles davant la porta d’entrada indicant l’hora. Una vegada més, les bromes i les enemistats entre veïns és una cosa que no ha canviat, així que en moltes ocasions alguns modificaven les hores marcades per altres afegint ratlles, fent que se’ls passara per alt l’hora de despertar-se. A més, vetllaven per evitar que tots aquells individus que vagaren a la nit donaren crits i podien detenir aquells que anaren «mostrando sus carnes, las que ofrezcan al público libros, papeles, estatuas, relieves o làminas pornogràficas o obscenas».

Però les Ordenances no servien només per a regular els mals comportaments de la població. També eren emprades per evitar els desastres que assolaven per aquell temps la localitat, com les epidèmies o els desastres naturals. Per exemple, recordaven la necessitat de mantenir una correcta higiene domèstica, tant en la roba (personal o de llit) com en els útils de cuina, per tal d’evitar les malalties. Açò és un element molt interessant, ja que la població, durant tot el segle anterior havia patit diverses epidèmies, entre les que destacaren les del còlera o la verola. A més a més, també regulava en quines hores s’havia de buidar el bany, és a dir, els pous negres: a la nit, per tal d’evitar els olors que pogueren produir-se amb la calor.

I finalment, no podem parlar de Catarroja sense esmentar un dels mals que més ha assolat la població des de la seua creació: les constants riuades. Durant el segle anterior a la redacció de les Ordenances van tindre lloc moltes riuades, les més

conegudes de les quals van ser la de 1885, en la que es va perdre més del 60% de les collites; i la de 1897, també coneguda com la “Barrancà de la Magra”, en la que a més de la pèrdua de collites, va causar la destrucció de moltíssimes barraques situades al barri homònim i, fins i tot, van morir dues persones. Per ajudar els perjudicats, l’Ajuntament va demanar a la Diputació que els nostres veïns no pagaren les contribucions, però qui més va contribuir va ser la societat l’Ateneu Mercantil. Aquesta va pagar la construcció d’una sèrie de cases per als damnificats per la riuada i, en homenatge a aquesta ajuda, l’Ajuntament va nomenar aquest carrer com a Ateneu Mercantil, per tal que tothom recordara l’ajuda brindada per aquesta societat.

Per desgràcia, tot i les ordenances fetes per evitar mals majors, les inundacions van continuar succeint-se de manera periòdica. De fet, dos anys després de publicar aquestes normes, en 1905, una nova riuada va causar la mort de setze jornalers. I segur que tots en coneixeu moltes més que van tindre lloc durant el segle XX. En definitiva, el que he pretès amb açò és fer veure que la nostra forma de vida, amb la nostra manera pròpia de veure les coses i la naturalesa amb la quual tractem alguns temes, ha estat ahí des que el poble és poble.

I, sobretot, volia demostrar com la picaresca valenciana i el nostre sentit de l’humor, per molt que es legisle al respecte, sempre serà sense «decoro» i ofenent «la moral con palabras ó acciones indecorosas». ◆

1 Encara que puga parèixer estrany als nostres ulls, que els xiquets treballaren era una pràctica comú en les societats industrials de l’època. Per exemple, les Ordenances també regulaven el dia de descans setmanal, però només per a dones i xiquets (article 500): «[...] se prohibe el trabajo de domingo á las mujeres y á los niños mayores de diez años ó de nueve si saben leer y escribir y menores de dieciseis.»

2 Del qual ja vam parlar a l’article El tramvia que arribava sempre tard, Butlletí d’Informació Municipal número 2, de juliol de 2016.

3 Primeres línies del sainet El virgo de Visanteta y el Alcalde de Favara, ó El parlár bè no costa un pacho (1845).

BIMCatarroja

esports

Catarroja prioritza la millora de les instal.lacions esportives

L

ãJOSÉ MARIA PERIS

es activitats relacionades amb l’esport continuen a bon ritme al nostre poble.

Abans de l’estiu hi van haver diverses activitats que van omplir el poble de colorit i participació. El 7 de maig es va celebrar el RING RING, un ciclepasseig per l’horta en família, una activitat organitzada pel consorci Esports Horta, on Catarroja, com a poble integrant, va fer d’amfitrió i que va comptar a quasi tres-cents ciclistes del nostre poble i pobles veïns. En el mateix mes, la ja clàssica Carrera Popular Escolar, organitzada amb la col·laboració del Catarroja Unió Esportiva, que en la seua onzena edició va reunir a vora 700 escolars de col·legis i clubs de L’Horta Sud.

SE SUBSTITUIRÀ LA GESPA DELS CAMPS DE FUTBOL DEL POLIESPORTIU

∆ Obres de reforma del camp de futbol Mundial 82

En juny la influència japonesa va convertir Catarroja en un poble oriental amb la celebració de l’esdeveniment Japan Matsuri, una jornada d’art i cultura japonesa que es va celebrar durant tot el dissabte 10 de juny, al Pavelló Esportiu Municipal, organitzat pel Club Karate Catarroja, Bugeikan i la Federació de Budo Bujutsu de la Comunitat Valenciana, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Catarroja. La jornada va estar dividida en tres parts: un seminari internacional d’arts marcials, Budo Seminar, tallers d’art i cultura japonesa, Japanart, on es va aprendre, entre altres coses, tècniques de massatge Shiatsu, tir amb arc o Origami, i exhibicions d’arts marcials, Budo Gala.

I les activitats esportives es van tancar amb la Run Cancer, celebrada l’últim diumenge del mes, en la qual van participar més de 700 persones. Una marxa esportiva amb una vessant solidària, fent visible la lluita contra el càncer, organitzada pel col·lectiu local de l’Associació Contra el Càncer i que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament. Totes estes activitats es complementen amb els cursos de natació

durant el mes de juliol a la piscina coberta Les Barraques i l’obertura de la piscina d’estiu del poliesportiu. ◆

MILLORA D’INSTAL.LACIONS Pel que fa a les actuacions en matèria de millora d’instal·lacions, cal destacar les reformes dels frontons del Poliesportiu, el treball de reforma dels vestuaris i la pròxima substitució de la gespa dels dos camps de futbol amb la inversió de més de 200.000 euros de fons de la Diputació de València. Al Mundial 82 ja s’hi han instal.lat les noves torres d’il·luminació i es van a restaurar els vestuaris perquè el camp puga obrir després de l’estiu.

016 / 017

∆ Toni Martínez (al centre) amb alguns dels membres dels equips de bàsquet

Toni Martínez: “Pujar a categoria autonòmica suposa un gran repte” El bàsquet porta practicantse a Catarroja des dels anys 70. Parlem amb Antonio Martínez, president del CD Berenguer Dalmau, perquè ens conte un poc més de cistelles, taps, títols i valors de tots aquells que practiquen este esport. ãJOSÉ MARIA PERIS

Com arribes a ser president del club de bàsquet més antic de Catarroja?

Em vaig incorporar a la Junta Directiva del Club al juny de 1998 com a Vicepresident, càrrec que vaig exercir fins a setembre de 2015 en el qual sóc triat President després de la renúncia per motius personals de Jose Manuel Ballester.

Quin és el teixit social del CD Berenguer Dalmau? Quants equips composen el club i quins han segut els èxits?

En la temporada 2016-2017 recentment finalitzada hem format nou equips en categories des de Benjamí fins a Sènior amb un total de més de 100 jugadors i jugadores.

L’equip Sènior A es va proclamar a l’octubre

campió de la Lliga Valenciana, al febrer subcampió de la Copa Sènior Preferent disputada a Calp i finalment Campions de Lliga Sènior masculí Preferent i l’ascens a categoria Autonòmica que implica un important repte per al club. Però els èxits no han vingut solament de part de l’equip Sènior Preferent, els cadets van aconseguir el primer lloc del seu grup en la Fase Campionats ANAR. Els altres equips han competit portant el nom de Catarroja per tota la Comunitat Valenciana.

Revisant la vostra web, disposeu d’un àlbum de fotos on es pot veure l’evolució del bàsquet a Catarroja…

Serveix d’homenatge als pioners d’aquest esport a Catarroja. Les fotos més antigues, anteriors a la fundació del club, corresponen als clubs catarrogins de bàsquet dels anys 70 i 80, avui desapareguts i dels quals ens considerem hereus. A més disposem d’un canal en youtube on es poden veure esdeveniments i partits històrics del club.

Quines son les qualitats que ha de tindre una persona que vol començar a practicar bàsquet?

Sobretot ganes d’aprendre i gaudir del joc. No exigim cap qualitat física ni tècnica específica, els fonaments tècnics i tàctics s’aniran adquirint per a anar millorant i avançat en capacitats competitives.

Com animaries a un xiquet o xiqueta a que provara el bàsquet?

Amb l’actual estil de vida sedentari cal animar als xiquets i xiquetes al fet que realitzen activitat física. El suport dels pares és fonamental. El bàsquet és una opció més, però és l’esport que a nosaltres ens apassiona, un esport on es desenvolupen valors personals i socials molt importants, un esport on tots participen amb un objectiu comú.

La famosa i inminent Alqueria del Bàsquet que està impulsant València Basket, és bona o mala per a la resta d’equips? És una gran notícia per al bàsquet i l’esport valencià, una instal·lació necessària digna d’un equip recent campió de la Lliga ACB que esperem que permeta a mitjà termini que jugadors de la pedrera puguen jugar en el primer equip. La nostra valoració inicial és positiva.

Vols afegir alguna cosa més, Toni?

Agraint la col·laboració de l’Ajuntament, no podem deixar de reivindicar un major suport de les institucions. I no parlem solament d’aspectes econòmics, moltes vegades amb bona voluntat i mesures senzilles es pot millorar i facilitar la tasca que el nostre club desenvolupa a Catarroja. ◆

BIMCatarroja

el racó verd

BLANC O NEGRE... QUIN COTXE ES CALFA MÉS AL SOL? COM REFREDAR EL VEHICLE Sorprenent, veritat... Però, més sorprenent és la solució casolana que us deixe per a baixar la temperatura interior d’un cotxe fins a 8ºC en a penes un minut. Proveu-ho. Us anirà molt bé en dies de calor.

Primer pas: Obriu la porta del conductor i baixeu el vidre del tot.

Torneu a tancar la porta.

∆ Quin cotxe es calfa més… negre o blanc?

Sempre hem pensat que un vehicle fosc es calfa més que un més clar després d’estar una bona estona al sol. Però sembla que això no és del tot cert. El meteoròleg Jovi Esteve ens resol este dubte i ens dóna consells molt útils per a refredar els nostres vehicles quan arriba la calor.

P ã JOVI ESTEVE

robablement serà una de les coses més incòmodes i molestes ara que el sol ja comença a calfar i la calor fa que ens hem pensar dues vegades entrar dins del cotxe, sobretot quan està aparcat al sol.

De fet, haureu escoltat alguna vegada que un cotxe negre al sol es calfa molt més que un cotxe blanc. La raó seria que el primer absorbeix més la calor, però sembla que açò tampoc és cert, segons acaba de demostrar un grup de científics.

La qüestió seria que el color d’un vehicle no afecta la quantitat de calor que acumula en el seu interior quan s’exposa al sol.

Els cotxes es calfen a causa de l’efecte

hivernacle: la llum solar que travessa la finestra és absorbida per les superfícies de l’interior, i després, és reflectida a l’aire en forma de calor. Esta radiació en forma de calor no pot eixir cap a l’exterior a través del vidre, de manera que la temperatura interior va augmentant progressivament.

“L’interior del cotxe es calfa perquè entra radiació que no pot eixir”. De fet, el color de l’interior del vehicle sí que pot condicionar la quantitat de calor acumulada, ja que les superfícies internes fosques absorbeixen més energia solar, però el color de la carrosseria no exerceix cap influència.

Per tant, la cosa que més influirà és que els seients i la tapisseria del cotxe siguen d’un color o un altre però, el color exterior és el que menys importa. Això sí, la xapa sí que es calfa molt més quan és fosca... encara que el mateix aïllament del cotxe impedeix que eixa calor arribe a l’interior. ◆

HI HA SOLUCIONS CASOLANES PER A BAIXAR LA TEMPERATURA DEL COTXE FINS A 8 GRAUS EN UN MINUT

Segons pas: Aneu a la porta contrària (la del copilot) i, sense baixar el vidre, comenceu a obrir-la i tancar-la amb moviments enèrgics. Repetiu esta operació diverses vegades.

Comprovareu com la temperatura del cotxe ha baixat molt bruscament.

Qué ha passat? Molt senzill. En obrir i tancar la porta del copilot estem succionant l’aire càlid de l’interior del cotxe i fent que isca cap a l’exterior. Al mateix temps, està entrant també aire fresc de l’exterior cap a l’interior per la finestra que teníem baixada del conductor, fent que la temperatura de dins del vehicle se suavitze molt ràpidament.

Si voleu veure-ho de manera més gràfica, entreu en Youtube i fiqueu: “Cómo enfriar el coche en verano” i tindreu accés directe a este vídeo.

Està en xinés però és molt clar el remei que proposen. Per últim, recordeu que en la pàgina web municipal (www.catarroja.es), podreu trobar més articles com este en la secció de L’ORATGE, a més de la previsió meteorològica, dades a temps real de la nova estació meteorològica i molta més informació. També en cas que algun episodi sever afecte a la població (pluja, vent, llamps, etc.) i necessiteu un informe per a reclamar danys a les vostres assegurances, podeu passar a demanar-lo per l’ajuntament que us el farem servir.

018 / 019

CATA CATARROJA

EXPRESSIONS I FRASES POPULARS DE L’ESMORZARET

E

ls aliments i la cuina del poble són la base on se sustenta una bona part del refranyer. Hi ha infinitat de frases i aforismes directament relacionats amb allò que mengem, i de la forma que ho disfrutem.

En la cultura gastronòmica valenciana hi ha dos diamants en brut que donen un joc fantàstic, són l’esmorzar i la paella, dos litúrgies que servixen per a crear expressions populars carregades de moralina, gràcia, i un poquet de mala hòstia cap al respectable.

Ens hem permés rescatar algunes d’elles. Si fer una paella suposa un doctorat en cuina, l’esmorzar és la FP, i hui toca açò últim.

“Mig ouet”: Sempre hem parlat de la bona harmonia que existix entre les persones a l’hora d’esmorzar, el comboi i bon rollismo, però no sempre va ser així. Antigament a Castelló utilitzaven el terme “mig ouet” per a referir-se despectivament als valencians. ¿Per què? - És una bonica historia... Quan els collidors de taronges valencians treballaven a terres de Castelló, les dures jornades de sol a sol requerien una recessió per a esmorzar i també per a menjar, no obstant això, els treballadors d’allí (els orelluts), només feien una parada tècnica amb un esmorzar molt contundent. Eixe menjar els permetia aguantar tot el dia. Compten els vells que quan preguntaven als valencians... ¿Què menges? Estos responien: Ara, mig ouet, després ja vorem. Amb eixa es van quedar, amb el mal nom de mig ouet. És una pràctica molt comuna la dialèctica entre comarques veïnes, mesclant tacanyeria amb dosi de voler i no poder, en un sentit o en un altre.

Igual ocorre amb escocesos, catalans... etc. Ací són els de Castelló els que ens titllen de “mindundis” Altres frases populars vinculades amb l’esmorzaret: “El millor aliment és estar sempre content” - Així és, i l’esmorzar complix al 100% esta sentència. Vostés coneixen algú que s’haja entravessat o li haja pegat malament un esmorzaret? Jo no.

En la mateixa línia “Amb un traget de vi bo, el malalt és posa bo” “Això ho pague jo!” - Frase atribuïda al Capità Moro de les festes d’Alcoi i que forma part indispensable dels espectacles teatrals de Xavi Castillo.

Denota com anem de sobrats a l’hora d’esmorzar. Afortunadament no és el mateix pagar un esmorzar que una menjar o sopar.

L’esmorzaret és molt més barat i es presta a estos desplegaments d’esplèndida generositat.

“Per demanar que no quede...” “Costarás de criar!” “Això no és paga amb diners” “Qui paga descansa, qui cobra més” “Portes mes corfolls que una ceba” - La ceba de l’horta sempre present en l’esmorzar valencià.

Les seues fines capes servixen com a paradoxa per a posar en evidència a qui s’abriga amb molta roba, o s’amaga darrere de estratagemes. “Ceba crua, alça la cúa” - És balsàmica i espectorante per a persones amb problemes respiratoris, també és coent i se li atribuïxen infinitat de propietats, entre elles l’afrodisíaca.

Per a fer balanç i emetre sentencies carregades de raó, certs elements que pertanyen a l’univers de l’esmorzaret ajuden: “Enganyes mes que el cacau fallat!” “Estic mes amarg que un tramussar” “Si alces massa el porró, aniràs potser de cantó” “El casino i l’hort no poden ser amics” “Al bon segador mai se li oblida la corbella” Com veuen la càrrega didàctica és poderosa.

Açò demostra que qui esmorza no pot ser mala persona. ◆ Paco Alonso

Ahir…

El pont del barranc de Catarroja, el matí L’antic motor de del 14 d’octubre de moments la 1957, República és abans del seu un símbol que desbordament ens acompanya (fotografia cedida deslade 1931. per família Ramon Situat aa la CV-de Mesado través Bernat 400, alLópez) costat

del nou dipòsit d’aigua, el motor va abastir durant anys a generacions de catarrogins i catarrogines.

A la seua inauguració va acudir un gran nombre de gent, com es veu en una de les imatges, fins i tot s’arribà a fer una maqueta amb la forma Aspecte del barranc dematí l’edifici, el del 14 com mostra d’octubre de 1957, la segona poc abans d’eixirse’n i negar la fotografia.

Ara, població (fotografia la construcció cedida per la família està en desús Ramon Mesado a des dedefaBernat molts través anys i ja no té López) cap utilitat, per això l’Ajuntament va a restaurar-lo, començant per la façana, que està en molt mal estat. A més, està previst que s’elabore i es col.loque un mural del pintor catarrogí Juan Olivares.

Fotografies cedides per la família Ribes.

BIMCatarroja

Esta secció pretén recuperar la memòria gràfica del nostre poble. Per això Esta secció pretén recuperar gràfica del nostre poble.

Per això vos demanem que ens deixeu la lesmemòria fotografies antigues que creieu que són vos demanem que ens deixeu les fotografies antigues que creieules que són interessants i que descriuen el passat de Catarroja.

Podeu dur-nos interessants i que descriuen el passat de Catarroja.

Podeu les fotografies a l’Ajuntament, les copiarem i les tornarem, o bé dur-nos podeu enviar-les a l’Ajuntament, les copiarem i Sempre les tornarem o béqui podeu alfotografies correu electrònic: premsa@catarroja.es. dieu-nos les cedeix al correu Sempre dieu-nos i enviar-les si és possible l’autor.electrònic: Farem unapremsa@catarroja.es. selecció i anirem publicant-les en cadaqui les cedeix si és Entre possible una la selecció anirem publicant-les número deliBIM. totsl’autor. podemFarem recuperar nostraimemòria col·lectiva. en cada número del BIM.