Catarroja BIM nº8 julio 2018

Butlletí d’Informació Municipal. Número 08. Juliol de 2018. Exemplar gratuït. www.catarroja.es

Una ampliació de 5 milions d’euros

SUMARI

3

ACTUALITAT MUNICIPAL

BIMCatarroja Ajuntament de Catarroja BIM Catarroja Número 08 Imatge de portada: El centre de Salut de Catarroja Direcció i coordinació: Lluís Raga Disseny i maquetació: Editorial MIC Col·laboradors: Daniel Leal Vilches, Mariló Gradolí Sandemetrio, José Maria Peris, Lídia Aguilar, Paco Alonso, Ada Dasí, Tancat de la Pipa, Arxiu municipal, Carolina Ferri i María Díaz Imprimeix: Editorial MIC Edita: Ajuntament de Catarroja Dipòsit legal: V-3126-2015 www.catarroja.es premsa@catarroja.es El BIM es distribueix de manera gratuïta.

Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables de les opinions i afirmacions dels articles que van signats, perquè la responsabilitat és dels seus autors.

L’Ajuntament de Catarroja ha editat 6000 exemplars d’este BIM, amb un cost de 1.683,80€ IVA inclòs.

Cost per exemplar: 0,28 €

24

EN PERSONA

VICENT OLMOS

26

EN PROFUNDITAT

CATARROJA EN TEMPS DEL CÒLERA

27 ESPORTS

UN ESTIU PLE D’ESPORT

28 ESPORTS

EL CLUB D’ATLETISME CATARROJA UNIÓ ESPORTIVA

30

EL RACÓ VERD

INVISIBLES

31

A LA CARTA

RESTAURANT EL VIU

32 AHIR

LES FEINES AGRÍCOLES

02 / 03

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ Punt de préstec del servei Catarroda al Port.

Avancen les obres del carril bici al Port La intervenció, de vora un milió d’euros, permetrà connectar l’estació de tren amb el Port ã MARÍA DÍAZ SALCEDO

E

l passat mes de març començaren les obres de creació del carril bici que suposarà la millora de la connexió de l’estació de tren amb el Port, així com l’enjardinament de la zona. D’esta manera, el Port podrà visitar-se en bicicleta sense haver de compartir recorregut amb els vehicles motoritzats ni posar en risc als vianants.

El traçat del carril bici, d’una longitud total de 2.752 metres, afectarà tant a trams urbans com interurbans i estarà separat de la calçada. Així, serà completament independent i no compartirà espai amb el trànsit rodat, fet que facilitarà la circulació i evitarà riscos.

El projecte, que té per objectiu potenciar l’ús de la bicicleta urbana a la localitat, ha estat inclòs dins del Pla Especial de Recolzament a la Inversió Productiva en municipis de la Comunitat Valenciana (PIP) de la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori, amb un pressupost de vora un milió d’euros.

Millores en el túnel En l’elaboració del projecte, l’Ajuntament es coordinà amb l’Escola de Capatassos, la Comunitat de Regants de la Séquia de Favara i els propietaris de la zona per evitar que el recorregut transcorreguera per la séquia dedicada al regadiu. De la mateixa manera, s’ha tingut en compte la singularitat paisatgística i mediambiental de la zona del Port, situada al Parc Natural de l’Albufera. També s’estan realitzant millores en la sèquia i en el túnel que connecta amb la pista de Silla.

les persones usuàries. Per altra, ajudarà a potenciar els atractius de Catarroja, localitat amb el títol de Municipi Turístic.

L’obra, que té un termini de 8 mesos, per una banda, afavorirà una mobilitat plural i sostenible, segura per a totes

Després de recollir els suggeriments, el consistori està elaborant el projecte, que “es posarà en marxa este estiu per a estar a punt al pròxim curs”, com indica el regidor de Mobilitat, Martí Raga.

EL CARRIL NO COMPARTIRÀ ESPAI AMB EL TRÀNSIT RODAT

Consulta ciutadana El passat mes de juny des de les Regidories de Mobilitat i Participació Ciutadana, es va realitzar una jornada de participació ciutadana al barri del Raval perquè el veïnat catarrogí ajudara a decidir les vies que es convertiran en ciclocarrers per a unir els barris amb l’estació, on la prioritat siga per als ciclistes.

També cal destacar que, per a desenvolupar esta iniciativa, s’ha partit d’una anàlisi prèvia sobre els recursos dels que disposa l’Ajuntament, junt amb els punts de prèstec de bicicletes, 12 en total amb la incorporació dels que s’instal·laren recentment en el Port, Villa Carmen i l’avinguda de la Generalitat. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

Catarroja tindrà el més gran de la Com

La Conselleria de Sanitat anuncia una inversió de 5 milions d’euros per a l’ampliació ã CAROLINA FERRI GARCÍA

C

atarroja comptarà amb el Centre de Salut més gran de la Comunitat Valenciana, segons han anunciat la Directora General, Carmelina Pla, i la Sotsecretària, Isabel Castelló, de la Conselleria de Sanitat Universar i Salut Pública.

En total, la Conselleria invertirà 5 milions d’euros que serviran per a realitzar l’ampliació i remodelar l’actual Centre de Salut. D’esta manera s’augmentarà la capacitat d’un centre que atén als més de 27.000 habitants de Catarroja i a bona part de la població dels municipis veïns, com Massanassa, Beniparrell o Albal. Tenint en compte estes consultes, que es donen en urgències i en cap de setmana, es calcula que el Centre de Salut de Catarroja dóna servei a vora 60.000 persones.

Reforç del centre de salut Per això, la seua ampliació era una necessitat. La inversió, a més, evitarà el col·lapse de l’atenció hospitalària, ja que, fins ara, davant la insuficient capacitat del centre, alguns pacients havien de desviar-se a l’Hospital La Fe. La millora de les instal·lacions forma part de l’estratègia de la Conselleria per a reforçar els centres d’atenció primària

LES OBRES COMENÇARAN AL 2019 I TINDRAN UN TERMINI D’EXECUCIÓ DE 24 MESOS

∆ Imatge del Centre de Salut de Catarroja.

i “pal·liar una situació que resultava insostenible, on les infraestructures i tecnologies sanitàries es trobaven obsoletes”, ha expressat Carmelina Pla a Catarroja.

Més àrees Amb un total de 16 àrees, el Centre de Salut de Catarroja tindrà capacitat per a

oferir un millor servei a la ciutadania.

Així, les noves instal·lacions comptaran, entre altres, amb l’àrea d’odontologia, psiquiatria, pediatria, medicina familiar, radiologia o rehabilitació. Fins i tot, es dotarà a les infraestructures d’un quiròfan que podrà assumir intervencions menors.

04 / 05

el Centre de Salut Comunitat Valenciana

El nou Centre d’Atenció Primària comptarà amb 16 àrees, com pediatria, odontologia o psiquiatria interrompuda mentre les obres es porten a terme.

Inici de les obres La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ja ha fet públic que el projecte d’execució es troba finalitzat, de manera que es preveu que l’obra estiga adjudicada cap a finals d’any.

El nou centre serà el resultat de l’adequació de l’actual edifici –situat a l’Avinguda de la Rambleta– i la construcció d’un de nou als terrenys que se situen a la part posterior, que fins ara es feien servir com aparcament.

D’esta manera, l’activitat del Centre de Salut actual no haurà de ser

la Conselleria ens han comunicat que el projecte ja està finalitzat i la consignació pressupostària assignada”, ha explicat.

Segons el termini previst per Conselleria, les obres donaran inici en el primer trimestre del pròxim any 2019. A partir d’aleshores es treballarà durant 24 mesos en l’ampliació i la millora de les instal·lacions.

Per a l’Alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, la millora i ampliació del centre “era un compromís que es tenia amb la ciutadania, així que des de l’inici vam traslladar esta reivindicació”.

“Confiem que es construirà un edifici que complirà amb les necessitats reals de Catarroja”, ha expressat Monzó. Així mateix, ha valorat que “també s’haja escoltat als professionals que treballen al centre”.

La Primera Tinent d’Alcaldessa, Lorena Silvent, ha insistit que esta era “una reivindicació històrica”. Silvent, a més, ha destacat “la importància de treballar mà a mà amb altres administracions públiques”. “En un acte que valorava els 3 anys del govern del canvi, la Directora General i la Sotsecretària de

Per a la Gerent del Departament de Salut València, La Fe, Mònica Almiñana “estem fomentant la qualitat i confortabilitat de pacients i professionals, així potenciem l’atenció primària, amb la millora d’infrastructures, recursos i la renovació tecnològica”. ◆

∆ Imatge de la maqueta de l’ampliació del centre de salut.

BIMCatarroja

Avancen els tr l’avinguda de l ACTUALITAT MUNICIPAL

La nova via integrarà el Parc de Paluzié i incorporarà un carril bici segregat de la calçada ã CAROLINA FERRI GARCÍA

L

a nova avinguda de la Diputació ja està més prop de ser una realitat. Des del passat mes de febrer estan en marxa les obres que solucionaran els problemes que presentava la via i donaran lloc a un nou passeig cultural al costat del Teatre Auditori de Catarroja (TAC) i el Museu Antònia Mir. Les intervencions posaran fi al mal estat que presentava la calçada, provocat per les arrels dels arbres que, fins ara, ocupaven l’avinguda de la Diputació. La nova avinguda només incorporarà una línia de pins, per tal d’assegurar ombra a la vorera principal. Tanmateix, la major part de la vegetació amb què comptarà estarà conformada per espècies que no puguen ocasionar problemes en l’asfalt.

D’esta manera, les obres donaran lloc a una via transitable per tot tipus de vehicles en condicions de completa seguretat. A banda de solucionar els problemes de la calçada, el projecte de la nova avinguda també manté un carril bici segregat del trànsit rodat.

Integració del parc No obstant això, la nova avinguda de la Diputació pretén donar prioritat als vianants i esdevenir una zona de passeig que integre el Parc de Paluzié i connecte els espais culturals del municipi. Així, s’eixamplarà la zona de davant del TAC i s’eliminarà la tanca que separa Paluzié de l’avinguda.

A més, s’augmentarà la mida de les voreres, sobretot a la banda de les edificacions.

La reordenació de l’espai públic també suposarà la reducció de places d’aparcament, que en la nova avinguda

passaran a ser 50, tenint en compte la proximitat de l’aparcament municipal de la Plaça Major i el del camp de futbol del Mundial 82.

només està suposant la reordenació de l’espai, sinó que, finalment, també haurà de renovar-se el sistema de canalitzacions.

Les obres, que porten en marxa 5 mesos, es troben dins del termini d’execució i, previsiblement, estaran a punt cap a finals del 2018.

Les accions portades a terme per a solucionar els problemes amb la calçada i l’asfaltat que havien provocat les arrels dels pins van descobrir que açò també havia afectat al clavegueram, de manera que ha sigut necessari instal·lar una nova infraestructura en l’avinguda de la Diputació i els carrers adjacents.

Nova infraestructura hidràulica Cal tindre en compte que, a més, la intervenció ha hagut de fer front a aspectes que inicialment no estaven prevists al projecte. Així, l’obra no

LES OBRES ESTAN DINS DELS TERMINIS I PODEN ACABAR A FINALS DE 2018

∆ Obres al carrer de la Reina

Aprofitament de la vegetació i l’enllumenat Durant l’obra s’ha tractat d’aprofitar al màxim els elements que se substituiran. Per exemple, totes les plantes que han pogut transplantar-se s’han col·locat a la plaça de la Regió.

Així mateix, en l’avinguda Diputació es renovarà l’enllumenat, però els leds actuals es reutilitzaran per a ampliar la potència a algunes zones del poble, com el carrer Escrivà Peiró. Els fanals que ocupaven el centre de l’antic passeig de l’avinguda, per la seua banda, s’utilitzaran per a reforçar la il·luminació del parc de les Barraques. ◆

06 / 07

treballs de e la Diputació

∆ Les obres a l’avinguda de la Diputació avancen a bon ritme

Millores als carrers de la Reina i Blasco Ibáñez Les obres escomeses en els últims mesos també han servit per a corregir problemes a diversos carrers de Catarroja. És el cas del carrer de la Reina que, ha recuperat el seu

aspecte original. La intervenció realitzada, de 5 mesos de durada, ha rescatat l’empedrat històric que havia sigut asfaltat per damunt. A banda d’això, les obres han permés solucionar els problemes d’humitats que presentava el carrer. Així, s’han renovat les canalitzacions i s’ha instal·lat una canonada que triplica el calibre de l’anterior, de manera que les pluges fortes no ocasionaran problemes al veïnat.

Enjardinament del carrer A més, la reurbanització del carrer de la Reina també ha suposat el soterrament de la línia elèctrica i l’enjardinament del carrer. De la mateixa manera, la via ha passat a ser de plataforma única, és a dir, la vorera i la calçada han passat a estar a la mateixa altura.

Amb açò es donarà prioritat als vianants i s’afavorirà la mobilitat sostenible. D’altra banda, també està en marxa la reurbanització i reordenació del carrer Blasco Ibáñez. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

Més seguretat als túnels i accessos Adjudicats el treballs de millora dels túnels de la Ronda Est i Pelayo i del pont del Xarco ã CAROLINA FERRI GARCÍA

L

’Ajuntament ja ha adjudicat els treballs de millora dels túnels de Pelayo i la Ronda Est, que solucionaran els problemes que ocasionaven les pluges intenses i milloraran la seua seguretat. Així mateix, l’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció a la Diputació per a l’adequació del pont del Xarco, principal accés a la població des del polígon.

En el cas del túnel de Pelayo, les millores aniran destinades, en primer lloc, a reparar la calçada, que es trobava en un estat de deteriorament important.

A més, també se substituirà el quadre elèctric i s’instal·larà un sistema de tall automàtic del túnel en cas d’inundació.

Noves bombes d’extracció Al túnel de la Ronda Est, molt afectat per les pluges intenses d’esta primavera, els treballs serviran principalment

∆ Un dels túnels que serà reparat i millorat.

per a col·locar un sistema de bombeig adequat. Fins a este moment, el túnel no comptava amb cap mecanisme d’este tipus i açò ocasionava greus problemes d’inundacions en períodes de pluges abundants.

Les obres afectaran tant a la zona habilitada per al pas de vianants com

ES COL•LOCARAN NOVES BOMBES HIDRÀULIQUES PER EVITAR INUNDACIONS

al túnel pel qual circulen vehicles. En ambdós casos es procedirà a col·locar noves bombes hidràuliques. Com al de Pelayo, es dotarà el túnel de la Ronda Est amb un sistema de tall automàtic en el cas d’inundació. Per descomptat, també es regularitzarà el subministrament elèctric. Es compta amb un pressupost de 100.000 €.

Millores en la senyalització Les millores en els accessos de Catarroja culminaran amb la intervenció que es realitzarà al pont del Xarco, subvencionada per la Diputació de València. L’accés esdevindrà més segur a partir d’ara amb la col·locació de noves senyals de trànsit. També s’enjardinaran les rotondes. Tant les obres d’adequació dels túnels com la intervenció al pont del Xarco està previst que comencen abans de finals d’any. ◆

08 / 09

Catarroja estarà connectada a València amb bus nocturn La població també estarà unida amb el metro de Paiporta

∆ L’autobús que connecta Catarroja amb València.

ã MARÍA DÍAZ SALCEDO

CATARROJA TINDRÀ UNA LÍNIA D’AUTOBÚS AMB PARADA AL METRO DE PAIPORTA

E

l passat 2 de juliol el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) publicà l’exposició de la concessió CV 108 València Metropolitana Sud, que afecta l’Horta Sud i la Ribera Baixa, i un total de dotze municipis, entre els quals es troba Catarroja.

Entre les novetats, podem destacar l’autobús nocturn que unirà València i Silla, que circularà durant tot l’any divendres, dissabtes i vespres de festius, de 23:30 a 5:45 hores. Una actuació que arriba després que l’any passat Picassent, Alcàsser, Silla, Beniparrell, Albal, Catarroja, Massanassa, Alfafar i Benetússer posaren sobre la taula la idea d’un autobús nocturn els caps de setmana.

El projecte de la conselleria també recull un servei transversal, amb 37 eixides en dies laborables, per connectar amb el metro de Paiporta, fet que beneficiarà a les poblacions d’Albal, Massanassa, Catarroja, Alfafar i Benetússer. També es mantindran les connexions que ja existeixen amb els hospitals La Fe i Doctor Peset, encara que es milloraran les freqüències.

El servei, la concessió del qual es donarà per un termini de 10 anys, manté les quatre línies principals de connexió amb València, amb capçaleres en Silla, Picassent, Albal i Sedaví, a les quals se sumarà la línia d’estiu que connecta amb la platja. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ Els becaris i becàries de La Dipu et beca el seu primer dia a l’Ajuntament.

L’Ajuntament inverteix més de 400.000 € en programes d’ocupació Un total de 56 persones s’incorporaran al Consistori al llarg dels pròxims mesos ã CAROLINA FERRI GARCÍA

L

’Ajuntament de Catarroja, a través de la regidoria d’Impuls Econòmic, ha invertit més de 400.000 € en programes per tal d’afavorir la contractació de personal al llarg dels pròxims mesos. Amb esta aportació, procedent d’ajudes de la Generalitat i la Diputació de València, es pretén acabar amb la desocupació de les persones majors de 55 anys i aconseguir que els i les joves puguen accedir al seu primer contracte laboral.

Concretament, l’Ajuntament ha rebut a 14 persones desocupades de més de 55 anys, procedents del Pla D’Ocupa-

ció Conjunt, que treballaran al consistori entre 4 i 5 mesos com a peons i com a part del personal tècnic.

Avalem joves D’altra banda, Catarroja també ha contractat 20 persones menors de 30 anys del programa de Garantia Juvenil del SERVEF (Avalem Joves). En total, són 16 persones qualificades, que shan incorporat a diverses àrees del consistori com Territori, Turisme o Mercat, entre altres. Les 4 persones restants, no qualificades, formen part de la brigada. Totes estaran contractades per un període de 12 mesos.

SILVENT: “ESTEM POTENCIANT UN ACCÉS DIGNE AL MERCAT DE TREBALL AMB PROGRAMES DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ”

010 / 011 La Dipu Et Beca A banda d’estes contractacions, l’Ajuntament també va incorporar el mes de juliol a 22 persones procedents del programa ‘La Dipu et beca’, que van realitzar pràctiques formatives al consistori fins al 31 d’agost.

Es tracta d’estudiants d’arquitectura,

Una oficina de la xarxa pública Infohabitatge Catarroja s’integrarà pròximament a la xarxa d’Infohabitatge de la Generalitat Valenciana, que pretén servir com a punt d’informació i atenció a la ciutadania en relació amb l’accés a l’habitatge.

Eixa va ser la conclusió de la reunió mantinguda entre la regidora de Desnonaments, Lorena Silvent i la Directora General d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana,

administració d’empreses, gestió pública, sociologia, documentació, informàtica, magisteri o relacions laborals, entre d’altres.

Per a la Primera Tinent d’Alcaldessa i regidora d’Impuls Econòmic, Lorena Silvent, l’Ajuntament “està fent un

Rebeca Torró. Silvent i Torró van abordar la necessitat d’instal·lar una oficina de la xarxa Infohabitatge el més prompte possible.

Només Catarroja i Torrent La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sufragarà les instal·lacions, així com la contractació d’una treballadora social que ja s’ha incorporat a l’Ajuntament, per tal d’encarregar-se de totes les qüestions relatives als desnonaments i l’habitatge.

El punt d’Infohabitatge està previst que se situe a les dependències dels serveis de Benestar Social de l’Avinguda Rei Jaume I.

∆ Lorena Silvent amb la directora general de Vivenda, Rebeca Torró.

esforç important” per aconseguir que aquells i aquelles que estan sense treball tinguen “un accés digne, a través de programes de formació i ocupació al mercat de treball”, especialment, “aquells grups de persones més sensibles a la desocupació”. ◆

Així, Catarroja serà, juntament amb Torrent, l’únic municipi de l’Horta Sud que oferirà este servei a la ciutadania i un dels 10 punts Infohabitatge de la Comunitat Valenciana. Les persones interessades podran acudir a l’oficina per tal de rebre informació sobre ajudes al lloguer i assessorament i ajuda en cas d’execució hipotecària, desnonament o llançament.

Amb la instal·lació del punt d’Infohabitatge, “Catarroja esdevé un referent en polítiques actives per a garantir que les persones tinguen accés a una vivenda digna”, ha expressat Silvent. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ Activitats dintre del programa d’oci saludable Els Dissabtes al Mercat.

Impuls a l’economia i al comerç de proximitat Es consolida la Fira del Comerç Local i el programa d’oci saludable ‘Els Dissabtes al Mercat’

ã MARÍA DÍAZ SALCEDO

Des de març està en marxa el programa ‘Els Dissabtes al Mercat’, un conjunt d’activitats dirigides a diferents públics i que la regidoria d’Impuls Econòmic organitza cada dissabte de 12h a 14h al Mercat Municipal.

S’han realitzat des de tallers infantils d’art, alimentació saludable o fotografia, fins a actuacions de música en directe o tasts de vins, entre moltes altres activitats.

Vora 350 persones han decidit apropar-se al mercat i han pogut gaudir d’estes activitats, destinades a poten-

350.000 EUROS INVERTITS EN UN PLA DE DINAMITZACIÓ DEL MERCAT ciar l’activitat comercial del Mercat i alhora convertir-lo en un punt de trobada familiar d’oci saludable.

Després de l’estiu, es continuarà amb la programació i amb altres novetats.

Fira del Comerç Local D’altra banda, un any més, celebràrem la Fira del Comerç Local del nostre municipi. Els dies 21 i 22 d’abril, totes les persones assistents participaren en una mostra del comerç local, activitats d’animació per a xiquetes i xiquets, concerts en directe i degustació de tapes oferides pels mateixos venedors i venedores del Mercat.

Amb açò, la Regidoria d’Impuls Econòmic en col·laboració amb Acype, Aeca

012 / 013

∆ Presentació del llibre de Joan Iborra “Crònica de la vall i el mercat”.

i la Generalitat, tracta de potenciar el comerç local per tal que els consumidors i consumidores “tinguen tot el que necessiten a Catarroja i no hagen de desplaçar-se a altres poblacions” a l’hora de fer les compres, ha recordat la Primera Tinent d’Alcaldessa i regidora del ram, Lorena Silvent.

Els Llibres al Mercat Enguany també es va celebrar el dia del llibre. Es va inaugurar un nou espai ubicat al mercat municipal de Catarroja, proveït de llibres revistes, còmics, cd’s i dvd’s. La iniciativa consisteix a ubicar en una parada buida un fons de

llibres i altres materials, que es posen a disposició dels ciutadans i ciutadanes amb l’objectiu de fomentar els hàbits de lectura.

D’esta manera, i dins del pla de dinamització comercial del mercat, “aconseguim aportar un caràcter lúdic juntament amb les activitats dels Dissabtes al Mercat, que permeten conciliar les compres familiars amb un espai de diversió cultural”, afig Silvent.

Els llibres no es compren ni es venen, es lligen i s’intercanvien. És una aposta original que anima els ciutadans i

El Pla de dinamització del Mercat

L’estudi consta de quatre fases, una d’anàlisi de la situació, altra d’estudi de l’oferta i la demanda, altra de diagnòstic comercial, i una quarta de propostes d’actuacions i d’inversions.

D’altra banda, la regidoria d’Impuls Econòmic també ha realitzat un estudi de dinamització del Mercat, en el qual s’ha analitzat la seua situació actual i s’han plantejat actuacions per tal d’aconseguir la seua dinamització, unes propostes que es posaran en marxa pròximament.

El treball ja s’ha presentat públicament i es pot consultar a la web municipal. Ara s’està treballant en la primera fase de dinamització i d’inversions: il.luminació, rotulació, zona infantil i de lectura, zona de productors locals, wifi, comunicació, cuina al mercat, entre d’altres. La inversió ascendix a vora 350.000 euros. ◆

ciutadanes a llegir, introduint-los en un entorn que no és habitual, dotant el mercat també d’un al·licient cultural.

Enguany, aquesta ha sigut la peculiar forma de celebrar el Dia del Llibre, amb la presentació del llibre de l’Editorial Afers, “Crònica de la vall i el mercat” de Joan Iborra. Vicent Olmos, editor, Vicent Marqués, cuiner i historiador, Lorena Silvent, Primera Tinent d’Alcaldessa i el mateix Iborra, varen raonar dels orígens i evolució d’alguns dels plats més característics de la nostra geografia, com l’arròs al forn, les coques i alguns dolços. Al finalitzar, també es varen tastar alguns arrosos que havien preparat els vendors i venedores del mercat.

L’OMIC al Mercat El passat mes de maig el servici d’atenció de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) es traslladà al Mercat Municipal, per tal d’oferir un millor servei, facilitar l’accés de la ciutadania i donar a conèixer el mercat.

També s’implantarà un pla d’actuació per a donar més informació als consumidors dels preus, orígens i garanties dels productes del mercat interior i ambulant.. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

GUANYADORA PREMIS EMPRÉN 2017 DONES Raquel Ríos (Nineta Clothes): “Hi ha molt de treball i moltes hores de dedicació darrere de Nineta” ã CAROLINA FERRI GARCÍA

més, sempre m’ha agradat estar de cara al públic, així que Nineta era el tàndem perfecte. Jo col·laborava amb algunes marques al blog que eren difícils de trobar ací, per això vaig decidir muntar-la a Catarroja, és un tipus de tenda que no hi havia. ∆ Raquel Ríos a la seua botiga Nineta Clothes.

Com decidires posar en marxa Nineta Clothes?

M’encanta la moda, vaig crear-me un blog i a partir d’això vaig començar a conéixer marques, a anar a esdeveniments i a introduir-me en eixe món. A

Actualment Nineta Clothes és una franquícia amb 12 tendes. Com van ser els principis?

Nineta va nàixer amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar. De vegades es pensa que muntes un negoci, puges quatre fotos a Instagram i ja funciona tot perfecte i no és així.

Hi ha molt de treball darrere, moltes hores de dedicació.

El suport de les xarxes socials ha sigut imprescindible?

Si no fóra per les xarxes, no estaríem on estem. Quan vaig començar estava a un carrer més amagat i si la gent va poder conéixer la tenda i els nostres productes va ser en bona part gràcies a les xarxes socials. Fins i tot la propietària de la primera franquícia, a Múrcia, era una clienta que contactava amb mi a través de les xarxes i jo l’assessorava i li enviava roba. ◆

PROGRAMA EMPRENEDORS SOSTENIBLES Les alumnes participants resalten que han aprés “la importancia del treball en equip” ã CAROLINA FERRI GARCÍA

A

l CEIP Bertomeu Llorens ens reben Cloe Navarro, Diamar Daroqui i Adriana Navarro, tres de les alumnes que han participat enguany al programa Emprenedors Sostenibles, promogut per les regidories d’Educació i Impuls Econòmic, una activitat en la qual també han participat alumnes dels col.legis Esteve Paluzié i Sant Antoni. Ens conten que han gaudit molt d’esta iniciativa, que ha portat a l’alumnat a posar en marxa una cooperativa i, fins i tot, vendre els seus productes al Mercat Municipal.

En què s’ha especialitzat la vostra cooperativa?

Hem realitzat diversos productes, per

∆ Dues de les alumnes del CEIP Bertomeu Llorens que han participat en la iniciativa.

exemple, coixins, pompons, collars, clauers o làmpares de lava. Es van fer grups de treball de manera que cadascun s’encarregara d’una tasca. Hi havia un equip de màrqueting, un altre que gestionava els comptes...

Què és el que més vos ha agradat?

Sens dubte, vendre al Mercat Munici-

pal. Després de tot el treball i les hores que hem dedicat a la cooperativa, ens ha encantat poder parlar amb les clientes i els clients i veure que els productes agradaven. A més, els beneficis són per a una bona causa: els donarem a APAMI i a ACMIL, una associació que ajuda a persones amb intel·ligència límit.

També heu guanyat un dels premis que es van atorgar a la Trobada de l’Escola d’Emprenedors Sostenibles.

Esteu contentes?

El Bertomeu Llorens va rebre el premi a la “Cooperativa més autònoma”.

Estem molt contentes i agraïdes que s’haja valorat el nostre treball. ◆

014 / 015 Les nits a la piscina d’estiu

La veu del Cant de la Carxofa

Fins al dissabte 8 de setembre es podrà gaudir de la piscina descoberta en horari de dilluns a dijous de 10.30 a 20 hores, divendres i dissabtes de 10.30 a 1 de la matinada i diumenges de 10.30 a 20.30 hores. Després i fins al 16 de setembre, l’horari serà des de 10.30 a 20 hores.

L’Ajuntament, en col·laboració amb les entitats implicades, ha organitzat per primera vegada un certamen per atorgar el paper d’Àngel en la representació del Cant de la Carxofa.

A la fase final han arribat tres xiquetes d’entre 6 i 11 anys.

Hortattack a Catarroja Al llarg de juny i juliol Catarroja ha rebut les fruites i verdures de l’exposició Hortattack, organitzada per Mercavalència. Taronges, tomaques o albergínies han passat pels parcs i les places de la localitat, amb l’objectiu de promoure el consum de productes de l’horta.

Falleres majors 2019 Mireia Martínez Selma i Lucia Martínez Vergara són les noves falleres majors de Catarroja 2018-2019. Van ser triades pel jurat per a representar les festes falleres del nostre poble.

Enhorabona a elles i a les seues corts d’honor.

També volem agrair el treball i la implicació de les falleres de 2018, Gisela Rosaleñ López i Mireia Sánchez Bermejo.

La cort d’honor Infantil està formada per Andrea Perpiña, Arianne Rosaleñ, Mireia Marruecos, mentre que Maria López i Vicky Ayllón formen la cort d’honor de la fallera major.

Multes per abandonament d’animals La Unitat de Protecció Animal de la Policia Local de Catarroja ha conclòs tres expedients sancionadors contra tres propietaris de gossos que han sigut abandonats en la via pública.

Es considera una infracció molt greu i poden ser sancionats amb multes d’entre 6.000 i 18.000 euros.

Diumenges al Parcs Esta iniciativa, que pretén donar a conèixer els parcs i places catarrogines, enguany també ha tingut el propòsit d’apropar el teatre als més menuts i menudes, i s’ha tancat amb un gran èxit d’assistència.

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ El berenar i el ball dels majors van tancar les Jornades dels Majors.

Un ventall de possibilitats per a les persones majors La regidoria organitza activitats durant tot l’any per potenciar l’oci actiu i la socialització dels més grans ã MARÍA DÍAZ SALCEDO

L

’última setmana de maig i la primera de juny es van celebrar les Jornades de les Persones Majors, dues setmanes plenes d’activitats dirigides a la gent gran, amb la col·laboració del CEAM. Entre els objectius d’estes jornades destaca la potenciació de l’envelliment actiu, però sobretot, aconseguir que les persones majors catarrogines tinguen activitats de formació i oci, encara que també hi ha altres objectius, com donar visibilitat a la gent creativa d’estes edats.

Al llarg de les jornades es van celebrar exposicions, activitats esportives, teatre, xarrades i també excursions, com la que va reunir desenes de persones a la població d’Anna. Però entre totes estes, destaca el tradicional berenar amb posterior ball popular, que enguany va acollir aproximadament 400 persones.

I recordeu, que si alguna persona es va quedar amb ganes de més ball, tots els dissabtes de vesprada s’organitza el Ball Sènior al Pavelló Municipal, com a resultat de la demanda

dels i les majors d’un espai on poder ballar. I açò no és tot, no cal oblidar que al mes de setembre, quan celebrem les festes del municipi, també hi ha un altre berenar i ball popular a la Plaça del Mercat, que en les últimes edicions va convocar a més de 1000 persones majors de 65 anys.

Tallers de formació En esta aposta per mantenir actives les persones majors també cal parlar dels tallers de caràcter pràctic per a persones majors que s’han realitzat al llarg de l’any a l’Espai

016 / 017

TALLERS, EXPOSICIONS, ESPORTS, TEATRE, XARRADES I EXCURSIONS PER FOMENTAR L’ENVELLIMENT ACTIU

Barraques i que és complementem perfectament amb la teoría que s’imparteix a l’Aula Sènior.

Enguany hi ha hagut tallers molt variats: des d’informàtica, anglès o l’ús del mòbil, fins a risoteràpia, teatre o expressió vocal. La regidora de Persones Majors, Mabel Rojas, mostra la seua “satisfacció”, ja que “cada vegada més gent acudeix a l’Espai Barraques”.

Rojas puntualitza que “qualsevol tipus de taller té cabuda i, és més, l’Ajuntament està obert a qualsevol proposta de taller, per tal d’aprofitar l’espai disponible el màxim possible”.

L’Aula Sènior Des de 2016, el Servei de Benestar

Social de l’Ajuntament treballa en el disseny i desenvolupament d’un programa d’oci i formació específica, conegut com ‘Aula Sènior’.

Este tracta d’afavorir la formació de persones majors per a millorar la qualitat de vida i el benestar social i potenciar la seua cooperació i participació social.

Enguany, s’han realitzat una gran quantitat de xarrades i tallers, amb una molt bona acollida, i s’ha finalitzat el curs amb la visita cultural al Centre d’Art ‘Bombas Gens’ de València, que va agradar molt a les persones assistents. L’Aula Sènior s’acomiada a l’estiu, però tornarà amb més activitats el pròxim octubre. ◆

∆ La presentació del programa T’Ajude.

El programa T’Ajude Des del passat mes de maig, la Regidoria de Persones Majors, ha posat en marxa el programa T’Ajude, un iniciativa que ha començat a desenvolupar actuacions a l’àmbit comunitari i que està dirigit a l’atenció psicosocial de les persones majors, especialment dels

barris de Les Barraques, El Mercat i El Raval-Pilar.

La creació del programa té el seu origen en l’augment de l’envelliment de la població detectat en estos barris. Per esta raó s’ha elaborat una estratègia que recull el punt de vista assistencial i la promoció de l’envelliment actiu.

Els objectius platejats són estudiar les necessitats de les persones majors per

a elaborar una estratègia d’actuació municipal, garantir l’atenció i l’ús dels recursos socials i promoure la qualitat de vida.

L’horari d’atenció de la treballadora social d’este programa, que atén al públic al Centre de Majors ‘Espai Barraques’, és, de matí, de dilluns a dijous de 10 a 13 hores i de vesprada, de dilluns a dimecres de 16 a 18 hores. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

Aposta per la

L’Ajuntament organitza unes jornades amb l’objectiu de donar visibilitat a la diversitat des de totes les seues vessants Es presenta el primer Pla d’Igualtat Municipal

ã CAROLINA FERRI GARCÍA

E

l mes de juny Catarroja va acollir la Setmana de la Diversitat, una iniciativa que pretén donar visibilitat a la diversitat funcional, sexual i de gènere. Al llarg d’una setmana el veïnat va tindre l’ocasió d’acudir i participar en les diverses activitats que es van organitzar.

La setmana va arrancar amb la presentació del I Pla d’Igualtat Municipal de Dones i Homes. En un acte obert a tota la ciutadania, el Teatre Auditori de Catarroja va ser el lloc escollit per a donar a conéixer el contingut d’este document. El pla compta amb un total de 46 accions –algunes de les quals ja

s’han començat a executar– que hauran de portar-se a terme al llarg dels pròxims dos anys.

La llei LGTB Després de la presentació del Pla d’Igualtat, també es va realitzar al TAC un col·loqui sobre el nou marc norma-

018 / 019

a DIVERSITAT i la IGUALTAT tiu de la Llei LGTB, Trans i d’Igualtat.

Ambdós actes van comptar amb la presència del Director General d’Igualtat en la Diversitat de la Generalitat Valenciana, José de Lamo, qui va voler donar suport a estes iniciatives.

A la fi, es van inaugurar l’exposició Amordazados, amb diverses fotografies d’Isabel Membrado que exploren la representació de la masculinitat, i la del Centre Ocupacional 9 d’Octubre.

La segona jornada va acollir la projecció del curtmetratge Homo Baby Boom, dirigit per Anna Boluda, a la Sala Multiusos de l’Ajuntament. El curt explora la vida de sis famílies homoparentals que mostren com és el seu dia a dia.

A la fi de la projecció hi va haver una xarrada en relació amb este tema.

Pla d’Igualtat Municipal El I Pla d’Igualtat de Dones i Homes de Catarroja inclou actuacions en diversos àmbits per tal de corregir les situacions

L’OBJECTIU ÉS VISIBILITZAR LA DIVERSITAT FUNCIONAL, SEXUAL I DE GÈNERE Mostra la Ploma De nou, el dimecres va ser dia de projeccions. En esta ocasió es va poder gaudir d’alguns dels curtmetratges del certamen Mostra la ploma, festival cultural de cinema per la diversitat sexual que enguany pretén donar visibilitat de desigualtat que es donen al municipi i afavorir la igualtat de gènere.

L’elaboració del document ha sigut possible gràcies a una subvenció de la Diputació de València i el suport tècnic de Fundació Florida.

a la realitat trans en la seua diversitat, així com a les circumstàncies de les persones LGTBI en l’àmbit rural.

Borumbaia Percussió i Asprona Timbal també participar a la Setmana de la Diversitat i van animar els carrers de Catarroja amb una cercavila musical conjunta. A continuació, l’Ajuntament va rebre a les autores i els autors de l’editorial Vincle –Fani Grande, Patricia Estellés, Guillem Montoro i Josep Arrandis– que van participar en la taula rodona ‘El món és divers i això no és un problema’, juntament amb l’associació catarrogina APAMI. Per últim, la Setmana de la Diversitat va concloure amb un acte per als més menuts i menudes. Xiquetes i xiquets van poder escoltar els contes per la diversitat a la Casa de la Cultura. ◆ Així mateix, en la realització del Pla d’Igualtat han participat representants de diverses àrees socials i municipals, agrupats en una Comissió d’Igualtat.

La comissió incorpora a persones especialistes en àmbits que van des de l’educació fins a la seguretat ciutadana, passant pels esports, l’atenció a la ciutadania, persones majors o la intervenció sociosanitària. Així mateix, s’ha comptat amb membres del teixit associatiu local.

Entre les mesures proposades, el Pla inclou accions amb l’objectiu d’afavorir l’ocupació femenina, prevenir i intervenir eficaçment en casos de violència de gènere, donar a conéixer els mèrits de les catarrogines al món de la cultura, la ciència i l’esport o impulsar un model de festes més responsable i igualitari. ◆

∆ Presentació Plà de Igualtat Municipal.

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

Els atractius de Catarroja a l’Oficina Provincial de Turisme La població torna a promocionar-se a València, per tal de donar a conéixer la seua oferta turística ã CAROLINA FERRI GARCÍA

C

atarroja ha tornat a estar present a l’Oficina de Turisme del Patronat Provincial de Turisme de la Diputació de València, situada al carrer Poeta Querol de València.

L’espai va comptar amb pòsters, díptics informatius i projeccions audiovisuals a l’abast de totes les persones que acudiren a demanar informació. Així, un any més, Catarroja ha decidit promocionar-se a València, ciutat per la qual passen anualment més de dos milions de visitants, segons les dades del 2017.

Municipi turístic La regidora de Turisme, Dolors Gimeno, i l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, van visitar les instal·lacions on els i les turistes van poder descobrir

∆ Materials turístics de Catarroja a l’Oficina Provincial de Turisme.

l’entorn, la gastronomia i el patrimoni històric i cultural de Catarroja, que des de l’any passat compta amb el títol de Municipi Turístic.

Cal dir que el Port de Catarroja s’ha convertit en un punt turístic de

referència pel seu valor paisatgístic i mediambiental i la seua oferta gastronòmica. A més, és el lloc de pràctica de la Vela Llatina i la Pesca Tradicional, ambdues activitats declarades recentment Bé d’Interés Cultural (BIC). ◆

El Festival de Cultura Urbana es consolida La regidoria de Joventut va apostar, per tercer any, per un festival amb activitats d’oci saludable, dirigit a les persones joves ã MARÍA DÍAZ SALCEDO

E

nguany es va celebrar la tercera edició del Festival de Cultura Urbana, un festival amb activitats d’oci saludable, amb actuacions de música urbana actual, diversos tallers i exhibicions.

∆ Els guanyadors del concurs de grafiti del Festival de Cultura Urbana.

El festival arrancà amb els tallers de percussió i grafiti, seguits d’una exhibició de break dance, balls urbans, i patinatge freestyle. També s’entregaren els guardons del II Concurs de Pintura Mural “CUCArt”, que foren per a Artur López, Emilio R. García, Alba Silla i Sergio García.

El plat fort de la jornada vingué de la mà de Borumbaia Percussió i les actuacions dels grups de rap valencians Frida i Pupil·les, i la nova promesa del trap, D’Valentina.

Nou espai jove Per a la regidora de Joventut, Dolors Gimeno, el festival “és un pas més en l’aposta per activitats d’oci alternatiu per als joves de Catarroja”. “L’objectiu és crear nous espais de participació on els joves siguen protagonistes, com serà el futur espai jove que s’ubicarà a l’avinguda Diputació”, ha expressat Gimeno. ◆

020 / 021

El Sifasol, referència del jazz i la música ètnica La setena edició del festival musical reuneix a artistes de gran nivell ã CAROLINA FERRI GARCÍA

L

es nits d’estiu a Catarroja són nits de jazz. Al llarg de la primera setmana de juliol, la Plaça de la Llotgeta va acollir la setena edició del Festival Sifasol, pel qual han passat algunes de les formacions amb més projecció del panorama jazzístic actual.

Fabián Barraza Django’s Quartet van ser els encarregats d’obrir el festival.

Els madrilenys van presentar un espectacle basat en el repertori clàssic del Hot Club de France, emulant el so del grup format per Django Reinhardt amb el violinista Stéphane Grapelli.

A continuació, Jerez-Texas –trio conformat per la guitarra flamenca de Ricardo Esteve, el violoncel de Matthieu Saglio i la bateria de Jesús Gimeno– van mostrar la complicitat de 15 anys compar-

∆ L’artista brasilera Thaïs Morell va tancar el festival Sifasol.

HAN ACTUAT ALGUNES DE LES FORMACIONS AMB MÉS PROJECCIÓ DEL PANORAMA JAZZÍSTIC tint escenaris i van fer gaudir el públic amb les seues melodies enganxoses.

Homenatge a Estellés Valencia Art Quartet també va passar pel Sifasol presentant el seu projecte América.

Ángel García i Miguel López a la percussió i María Rita Primo i Jordi Nogués al piano van interpretar algunes de les obres més famoses de Gershwin i Bernstein.

El festival també va tindre el seu moment per a homenatjar Vicent Andrés Estellés, amb l’actuació de Sis veus per al poeta, formació que ha posat música als textos del poeta de Burjassot. A més, prèviament a l’actuació va celebrar-se la Nit Estellés, amb un sopar de cabasset i la lectura d’alguns dels seus poemes.

Per últim, Thaïs Morell, acompanyada per Ales Cesarini al contrabaix, Mariano Steimberg a la percussió, Amadeo Moscardó al piano i Victor Jiménez al saxo, va tancar el Sifasol amb una brillant actuació on la música brasilera i el jazz van crear una fusió perfecta. ◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

Més de 600 anys de l’atorgament

Catarroja va commemorar el lliurament del document fundacional amb música, xarrades, presentacions de llibres i visites guiades ã CAROLINA FERRI GARCÍA

E

Enguany es complien 663 anys des que Catarroja va rebre la seua carta pobla i amb motiu de l’aniversari la regidoria de Cultura va organitzar una setmana cultural plena d’activitats.

∆ Presentació al TAC del llibre de Juan Artola sobre El Empastre.

Amb el títol “Descobreix Catarroja”, la iniciativa pretenia donar a conéixer la història, la cultura i el patrimoni del poble. Al llarg de tota la setmana es van programar diversos actes amb els quals veïnes, veïns i visitants van poder descobrir un poc més de Catarroja.

Memòries de l’Albufera La setmana va obrir amb la presentació del llibre Memorias de la Albufera de Valencia de l’autor Vidal Valle. L’obra de Valle recull la història de l’Albufera d’una manera particular: a través del testimoni i els retrats de 40 persones

022 / 023

d’història des de la carta pobla S’HAN PRESENTAT UN LLIBRE I UN DOCUMENTAL SOBRE LA TRAJECTÒRIA DE LA BANDA EL EMPASTRE ∆ Les bandes de Catarroja també recordaren a El Empastre en una actuació a La Llotgeta.

que han viscut en l’entorn del parc natural. Amb el seu relat, pescadors, agricultors, venedores o mestres ens retornen a la Catarroja de fa mig segle.

Per altra banda, la segona jornada de la setmana de commemoració de l’atorgament de la carta pobla ens va apropar un poc més a la poesia del catarrogí Ramon Guillem, a través de l’espectacle musical de Josep Alemany “De sobte, la llum”. El cantant valencià, acompanyat per la seua banda, va cantar alguns de poemes més populars de Guillem.

natge a la banda El Empastre, amb la presentació del llibre coordinat per Juan Artola, El Empastre: Una història per acabar, que mostra les vivències de l’agrupació musical.

Així mateix, amb motiu de la presentació, l’Ajuntament va projectar al Teatre Auditori de Catarroja (TAC) un documental inèdit realitzat pel Gabinet de Comunicació que, de la mà dels mateixos protagonistes, reconstrueix la història de la banda i recull algunes de les seues anècdotes més personals.

Homenatge a El Empastre Tanmateix, un dels actes més importants de la setmana va ser l’home-

Posteriorment a esta celebració, les dues bandes del poble també van recordar a El Empastre en una actuació

Visites guiades pel nucli històric

que es van organitzar. Totes aquelles persones interessades van poder inscriure’s a l’activitat que, durant vora 2 hores, va recórrer el nucli històric de la localitat. Amb les explicacions de Carmenia Bort, Sara Jorge i Daniel Leal, veïnat i visitants van poder conéixer un poc més de l’antic ajuntament,

Per últim, la setmana va acabar, com no podia ser d’altra manera, descobrint Catarroja, a través de les visites guiades

multitudinària a la manera còmica de la formació, en la qual interpretaren les peces més conegudes de El Empastre. L’acte fou organitzat pel Fòrum Catarroja.

El valencià a la ràdio dels anys 50 A més, les activitats proposades també van servir per a donar a conéixer els aspectes de la cultura i la història de Catarroja més desconeguts. Així, la xarrada d’Amparo Ferrer va centrar-se en l’arquitectura catarrogina de principis del segle XX. Víctor Iñúrria, per la seua banda, va incidir en l’ús del valencià a la ràdio de Catarroja als anys 50. ◆ l’església de Sant Miquel, el Palau de Vivanco o la Vil·la Romana.

Finalment, van ser l’Artesana i la Unió les encarregades de tancar la setmana cultural. El diumenge de vesprada, les dues bandes de Catarroja, mà a mà, van fer gaudir al públic del TAC interpretant el seu millor repertori. ◆

BIMCatarroja

EN PERSONA

Vicent Olmos:

“La injustícia és un dels motors de la història” Fa 34 anys que va crear Afers, l’editorial catarrogina especialitzada en història i pensament que és tot un referent en el món acadèmic. Algú l’ha definit com “l’editor necessari” per publicar en valencià títols d’alta divulgació que no són precisament best sellers. Vicent Olmos és un agitador intel.lectual, hereu dels homenots que, com ell, han conreat amb perseverància la llavor del valencianisme cultural contemporani. ã LLUÍS RAGA

V

icent Olmos (1954) és un home de poble. Perquè estima el lloc on viu i perquè creu en el potencial dels pobles per llaurar la seua pròpia identitat. Entre moltíssimes altres coses, és, potser, el major coneixedor de la història de Catarroja.

Més enllà de la teua visió d’historiador, com recordes la infantesa?

Recorde Catarroja en blanc i negre.

Com si les fotografies hagueren envaït la meua memòria. El primer que em

∆ Vicent Olmos en el seu estudi.

ve al cap és la barrancada de 1957. La meua família i jo pujàrem a la cambra dels veïns. Era un poble fonamentalment agrícola en el qual tots ens coneixiem. Els xiquets jugàvem al carrer i no veiem la televisió. Qui en tenia, en l’estiu, treia cadires al carrer i la gent es juntava per veure-la. Els diumenges anàvem al cine. N’hi havia diversos.

El Chepa, el Faus, el Regio i també el d’estiu però la censura hi estava ben present. Jo recorde que Don Joaquín -el retor- va vindre un dia a la sala i mon

pare em va dir que si la pel.lícula no era correcta suspendrien la projeccció…

Els casinos també eren un lloc de socialització…

Sí, en la República i també en la guerra es van ideologitzar. Hi havia el casino de dretes, el d’esquerres, el liberal… però, clar, tot això es va diluir després de la guerra. L’Arrosser, l’ABC, l’ABC vell o El Catòlic eren llocs on jugar al dòmino, al truc i veure la tele. També em ve a la memòria el camp de futbol

024 / 025 -l’actual plaça Major- on es feien espectacles… Recorde a La Mujer de Hierro, una dona que arrossegava camions amb la dentadura (riu)… Al capdavall, era una societat en la qual els jornalers anaven a llogar-se als cantons, com ara han de fer els immigrants sense papers.

L’amo decidia qui treballava sense donar explicacions.

Has publicat diversos llibres sobre la història de Catarroja i la comarca. Què hi destacaries?

Hi ha coses importants, sense dubte, però els historiadors, de vegades, quan contem el passat estem pensant en el present, i ara han passat moltes coses que et fan reflexionar. Per exemple, recordem que el Camí Reial -la principal avinguda de Catarroja- el va concebre al segle XVIII el Comte de Floridablanca perquè el rei anara a caçar de Madrid a Aranjuez. Però pensaren que podien fer-lo arribar fins a València i, aleshores, decidiren que els valencians el pagaren sencer… Més endavant, el poble anà cresquent a cop de grans equipaments i operacions urbanístiques, com a mínim dubtoses. No m’ho invente, hi ha papers. Darrere de la construcció de l’avinguda de la Rambleta hi hagué una claríssima operació especulativa.

Segurament passà el mateix amb el Camí Reial, l’institut o el mercat...

Has treballat 20 anys com a editor de Publicacions de la Universitat de València, abans vas ser tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Catarroja, però Afers ha sigut la teua aposta personal. Com va sorgir l’editorial?

A partir del Simposi d’Història de l’Horta-Albufera que l’any 1984 varem organitzar un grup d’amics. D’ahí van sorgir les revistes Afers i El Contemporani. Gent com Antoni López, Artur Penella, Josep Sargues o Joan Iborra van escriure al primer número. Creàrem diverses col.leccions i en tot este temps haurem publicat uns 500 llibres de diverses temàtiques que van molt més enllà de la visió local. L’últim és un títol sobre el fet nacional en el socialisme dels anys 30. Ha sigut molt complicat, però ara som una referència en l’àmbit universitari i de la investigació. És cert que jo hi he estat darrere tot este temps, però no haguera sigut possible sense la gent que treballa amb mi, entre ells, Ramon Ramon, que és un gran poeta i escriptor, però que també és un grandíssim corrector.

∆ Vicent Olmos davant d’un Yturralde, un dels 80 quadres que il.lustren les portades dels llibres d’Afers.

Has tingut relació amb referents de la cultura valenciana, entre ells Joan Fuster…

Sí, a Joan Fuster, des que va eixir la revista Afers, li la duia a sa casa. Li interessava molt. Algunes nits sopàvem junts al bar Sorrentino o al Llopis de Sueca. Fuster creia que era important que una generació d’universitaris prenera la iniciativa. El seu atractiu, a banda de ser un excel.lent crític literari i un valuosíssim escriptor, era que en aquell moment el seu pensament era una alenada d’aire fresc, modernitat i europeisme. Parlava de Montaigne i Gramsci. Volia deixar entrar l’aire en un context opressiu. El seu discurs era necessari i per això molta gent s’hi va identificar…

Humilment, també eres l’impulsor d’esta mateixa publicació…

En la meua etapa a l’Ajuntament

“ELS VALENCIANS ACABÀREM PAGANT EL CAMÍ REIAL DE MADRID A VALÈNCIA QUE S’HAVIA CONCEBUT PERQUÈ EL REI ANARA A CAÇAR”

vàrem crear diverses publicacions.

Dintre de El Butlletí editàvem un quadern cultural que es deia La Riba on escrivien Ramon Guillem, Pasqual Alapont, Ferranda Martí, Cristòfor Aguado i altres… Per El Butlletí també han passat periodistes que començaven i que hui tenen una bona trajectòria. En eixa època també posàrem en marxa l’Escola de Teatre, activàrem la Casa de la Cultura, impulsàrem els premis Benvingut Oliver i Milagros Mir i creàrem la col.lecció de llibres d’història Josep Servés que es va inicar amb la publicació de l’estudi sobre el Llibre de Comptes –la contabilitat municipal- del segle XVII. Parlem del present. Com valores la tragèdia que sacceja la Mediterrània?

Quan veig una embarcació enfonsant-se i gent morint ofegada no puc evitar pensar en el colonialisme. Els hem estat expoliant al llarg de la història i ara els deixem que s’ofeguen a la mar, o permetem que es maten pel petroli, els tucsté o els dimants. Jo crec que hi ha gent que viu molt feliç, que no sap perquè tampoc vol saber. És terrible. La injusticia és un dels motors de la història.

Vicent Olmos acumula, entre altres distincions, el premi de la Fundació Carulla per la seua tasca editorial i historiogràfica, el Vicent Ventura de la Universitat de València o el Quico Moret de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud. Però, sense dubte, el més important és el llegat històric i cultural que continua fent créixer. Desenes de milers de pàgines publicades que contribueixen a entrendre millor el món. ◆

BIMCatarroja

EN PROFUNDITAT

CATARROJA EN EL

TEMPS DEL CÒLERA ã DANIEL LEAL VILCHES Llicenciat en Història dlealvilches@gmail.com

H

i ha una frase feta que diu “Els cementeris estan plens de valents”, però en el cas de Catarroja podriem dir que en realitat ho estan de persones que van morir degut a epidèmies.

Només entre els segles XIV i XVI van haver 37 brots de pesta bubònica, entre els quals destaca el de 1355, en el qual va morir quasi tota la població de Catarroja, el que va fer que el senyor Berenguer Dalmau atorgara la segona Carta Pobla per atreure nous colons.

Però els nostres avantpassats no sols van tindre que lluitar contra la pesta, sinó que també ho van fer contra la verola, la febre groga, la lepra, la grip espanyola o, una de les més pròximes, el còlera aparegut al segle XIX. El còlera morbos asiàtic és una malal-

tia contagiosa que es manifesta en diarrea aguda (fins a trenta vegades al dia) i vòmits que causa la mort per deshidratació i col·lapse orgànic, una bactèria molt comuna en contextos d’insalubirtat i amuntegament de la població, falta de servicis bàsics com el clavegueram i aigua corrent i pocs o nuls controls sanitaris dels aliments als mercats.

Les causes En aquest context, no era d’estranyar que la bactèria s’estenguera ràpidament entre la població, bàsicament degut a la contaminació del pous d’aigua causada per la falta de clavegueram públic (les deposicions líquides i vòmits dels malalts els llançaven al carrer, recordeu: Aigua va!) i a una falta de rigor científic en la medicina d’aquells

∆ Plànols del projecte de construcció del cementeri (1883). Arxiu de la Diputació de València.

temps. Per exemple, alguna de les causes de la malaltia que van assenyalar els facultatius de l’època eren: beure massa alcohol, excessos en el menjar, acaloraments, sobreesforços i, cite textualment, “el ejercicio inmoderado de los placeres del amor”; en definitiva, creien que el còlera estava causat per tot allò que ens fa gaudir de la vida.

La teràpia a seguir era deixar de treballar i fer repòs al llit, prendre caldos lleugers i moltes infusions, sagnies (molts van morir dessagnats i no per la malaltia), lavatives de làudan i, el més curiós, l’aplicació de sangoneres al melic o, si el malalt presentava diarrea (és a dir, tots), en l’anus.

I tot açò com va afectar Catarroja? Al nostre poble es van patir cinc brots, el primer d’ells en 1834, que va durar

026 / 027 des d’agost a novembre. Els primers afectats van aparèixer a Galícia, Extremadura i Andalusia degut a l’arribada de tropes espanyoles contagiades en la Guerra de Successió portuguesa, les quals, poc després d’arribar, van ser desplaçades a la resta del territori espanyol per tal de lluitar a les Guerres Carlistes, arribant així a la nostra localitat. A més de deixar una forta mortalitat, l’Ajuntament es va quedar sense recursos per atendre els malalts, veient-se en la necessitat de demanar ajuda econòmica al Governador Civil de València i recórrer a les subscripcions populars per tal d’ajudar a les persones més pobres en la compra de medecines i aliments, així com per a la construcció de llatzerets on poder aïllar als malalts. Aquestes subscripcions eren donacions que feien els més rics que es feien publiques als butlletins provincials; una forma d’obligar-los a ajudar a la comunitat al mateix temps que se’ls donava un reconeixement públic.

El segon brot El segon brot va aparèixer en 1854 i el tercer a l’any següent, ambdós casos durant els mesos de setembre i octubre.Va deixant un nombre mínim de dos morts diaris i va generar una forta crisi econòmica derivada de la paralització del comerç, ja que la gent tenia por al contagi si anava a treballar.

El quart brot, durant els mesos de juliol a setembre de 1865, va arribar al poble a través de dues persones: la primera va ser una dona que, en anar a una propietat a València on havien mort els inquilins, va quedar contagiada; l’altre va ser un home que va quedar infectat en visitar la seua filla malalta a Massanassa. Però aquestes no van ser les úniques exposicions, ja que hi havia molta gent dels pobles circumdants que venien amb la malaltia a comprar al nostre mercat, el que va provocar que s’estenguera per tot arreu. L’últim cas de còlera es va produir en 1885. Va ser el més mortal del que tenim constància.

Quines conseqüències va generar el còlera? Primerament, va tenir un alt impacte demogràfic i, tot i que no tenim suficients dades de la mortalitat exacta en tots el brots per la falta de documentació, sabem que van haver un mínim de 1004 infectats deixant 523 morts (més d’un 50%), dels quals

LA GRAN QUANTITAT DE VÍCTIMES DEL CÒLERA ACCELERÀ LA CONSTRUCCIÓ DE L’ACTUAL CEMENTERI

∆ Plànols del projecte de construcció del cementeri (1883).

Arxiu de la Diputació de València.

més de la meitat van ser dones, doncs el seu paper de mestresses de casa i de cuidadores incansables les va sobreexposar a la malaltia. Una segona conseqüència va ser la necessitat d’habilitar espais on poder aïllar tots els malalts per evitar que es propagara la malaltia i, per a tal fi, es van construir els llatzerets. Alguns exemples els trobem en 1836 quan l’alcalde Lorenzo Chirivella va destinar diners públics per a la construcció de 4 barraques per a futures infeccions o, anys més tard, en 1885, quan es va habilitar com a tal

l’Escola d’ambdós sexes del carrer de l’Església. A més a més, açò comportava, entre altres coses, la necessitat de dotar-los d’equipament (llits, vaixella, roba... que més tard, es destruïen per a evitar la propagació de la malaltia), de medicines i desinfectants, i sobretot de personal. L’última conseqüència del còlera morbós la trobem a la construcció d’un dels edificis públics més importants del municipi: el cementeri, que és el que conservem en l’actualitat.

Quan el còlera va arribar a Catarroja, l’únic cementeri que tenia la població era el situat darrere de l’ermita de Sant Antoni, el qual funcionava des de 1808 com a substitut del cementeri de l’església de Sant Miquel que, en ús des d’època medieval, havia quedat ple. Però degut a la gran mortalitat produïda pel còlera, les 965 tombes van quedar ocupades i l’Ajuntament es va veure en la necessitat d’habilitar un nou espai per a soterrar les víctimes, el qual devia haver sigut pagat per l’Església, tot i que finalment va recaure sobre les arques municipals a l’argüir que no tenien suficients diners.

El cementeri nou El projecte de construcció va recaure en l’arquitecte Enrique Semper Bondia l’any 1883 i es va finalitzar sis anys després, amb un cost total de 34.431,94 pessetes. En un principi, tenia una capacitat de 1600 tombes baix terra però, a causa del creixement poblacional, el consistori es va veure en la necessitat de retirar-les per tal de construir els nínxols que actualment coneixem. En ell destacaven tres característiques: la primera és que, a diferència d’altres, el nostre cementeri no presenta ningun luxe ornamental ja que, com hem dit, l’Ajuntament va haver de costejar-lo íntegrament en un moment de crisi; el segon aspecte és que a causa de les epidèmies que s’havien desenvolupat, es va habilitar una gran fossa comuna que serviria per a soterrar els infectats en cas d’una futura epidèmia; i l’última característica interessant a destacar és que també es va habilitar un espai (amb un accés exclusiu per la part de darrere) que serviria exclusivament per a inhumar a aquells pertanyents a una religió distinta a la catòlica, un fet que, tot i que ens puga parèixer molt actual, ja es va contemplar fa més de cent anys! ◆

BIMCatarroja

ESPORTS

Un estiu ple d’esport El Mundial 82 ja està pràcticament enllestit i s’ha canviat la gespa del camp de futbol 11 del poliesportiu ã JOSÉ MARIA PERIS

L

es obres d’acondicionament dels diversos espais esportius i l’esport popular estan marcant el camí en l’últim trimestre en allò que a l’esport a Catarroja es refereix. Els treballs per al canvi de les estructures de protecció del camp Mundial 82 i la instal·lació de la nova gespa del camp de futbol 11 del poliesportiu són les accions que s’estan gestionant en estos moments per a buscar la perfecta adequació i que tot estiga enllestit per a l’inici de les competicions.

Activitats esportives D’altra banda, el bon temps i l’augment de les hores de sol són perfectes acompanyants per a mantindre o reprendre hàbits de vida saludable. I així s’ha reflectit en les diferents activitats esportives que hem viscut a Catarroja abans del necessari tall per descans del mes d’agost.

Vam començar amb una cita per als més menuts que ja és quasi un clàssic quan s’acaba la primavera. La Carrera Popular Escolar, organtizada pel club d’atletisme Catarroja Unió Esportiva, va omplir l’Avinguda Rambleta de menuts corredors amb prop de 700 participants d’edats entre els quatre i cinc anys fins als quinze tant en categoria masculina com en femenina. I sense llevar-se les sabatilles de córrer, a principis de juny la Run Càncer va sortejar les inclemències meteorològiques i va convertir els nostres carrers en un riu verd de concienciació esportiva fent visible la lluita contra el càncer, recaptant més de tres mil euros per part de l’agrupació local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

Festival Budo-Art I, seguint la narració, ens llevem les sabatilles per a entrar al tatami i seua la quota d’arts marcials, amb la celebració de dos esdeveniments com van ser la jornada inclusiva a càrrec del Judokan

Catarroja conjuntament amb el Athletic Unió Catarroja de futbol i el ‘Budo Art’, festival d’art i cultura japonesa celebrat el 13 i 14 de juliol al Pavelló Municipal, amb seminaris temàtics durant tota la jornada del dissabte 14 que va concloure amb una gala al Teatre Auditori Francisco Chirivella, organitzada pel Club de Karate y Jiu-Jitsu de Catarroja.

EL FESTIVAL BUDO-ART CELEBRA UNA NOVA EDICIÓ AMB LA PARTICIPACIÓ DE MESTRES INTERNACIONALS

Actuacions a la piscina descoberta El principi de l’estiu, que ara ens sembla tan llunyà, és sinònim de final de curs esportiu. I així va ser amb la fi de les Escoles Municipals de Tennis i el festival de cloenda de les activitats dirigides que es realitzen durant tot l’any al pavelló. Una jornada de festa i rialles on la diversió i el despedir-se fins al curs pròxim van ser motiu més que suficient per a compartir una jornada tot l’alumnat, on la piscina municipal va ser punt important de diversió. Piscina que ja està funcionant a ple rendiment, mantenint els horaris que es van implementar l’any passat per a les nits de divendres i dissabte, oberta sense interrupció fins la una de la matinada fins el cap de setmana del 8 i 9 de setembre, tancant la temporada estiuenca de bany el 16 de setembre.

Com el lector podrá observar, Catarroja es mou al ritme de l’esport. I més ara a setembre, amb la programació dels Jocs Esportius, dels que teniu complida informació al BIM especial de Festes. Una oportunitat inmillorable de gaudir de l’esport com a espectador o practicant. ◆

∆ La carrera Run Càncer va reunir centenars de persones per un bon motiu.

028 / 029

Eduardo Landeira:

“L’atletisme genera experiències positives, educatives i saludables” A Catarroja, l’atletisme de base i de competició està lligat al Catarroja Unió Esportiva.

Un club molt actiu, tant en la formació de nous atletes com en l’organització de diferents esdeveniments esportius. Hem entrevistat el seu president, Eduardo Landeira. ã JOSÉ MARIA PERIS

E

stem acostumats a vore atletes del club al podi en diverses competicions. A banda dels èxits esportius, de què està més orgullós?

Em sent orgullos d’haver col·laborat en la formació d’una autèntica familia esportiva. A les competicions compartim autobús, hotel i moltes hores amb les famílies dels atletes i que els pares dels alumnes de les escoles esportives col·laboren en esdeveniments organitzats pel club, també és motiu d’orgull, així com haver aconseguit que molts atletes veterans hagen tornat a la pràctica de l’atletisme de competició.

Quantes categories conformen el club? Quins son els objectius per a la temporada 18-19?

Som un total de més de 150 socis i tenim atletes a totes les categories federades, encara que el colectiu més nombrós el trobem als veterans, amb més de 60 atletes, el 35% dones. L’altre,

“ATLETES DE MÉS DE 80 ANYS ESTAN ACONSEGUINT MEDALLES ALS CAMPIONATS D’ESPANYA”

∆ Eduardo Landeira, president del club d’atletisme Catarroja Unió Esportiva.

les escoles esportives amb 67 xiquetes i xiquets que entrenen al mòdul d’atletisme del Poliesportiu.

Com a objectius destacaria la intenció d’augmentar l’alumnat de les escoles esportives, amb ampliació de dies d’entrenament i d’equip tècnic. I, per suposat, mantenir el nivell competitiu, ja que ens trobem entre els 8 millors equips femenins i entre els 16 millors masculins. Esta temporada hem aconseguit medalles en el campionat d’Europa, en el d’Espanya i en diverses competicions més.

Com animaries a una xiqueta o un xiquet perquè practicara atletisme abans

que altres esports més mediàtics?

Els diria que és una activitat molt completa i divertida, on no hi ha banc de suplents, tots poden participar, entrenar i competir tant en carreres com en salts. Són experiències positives, educatives i saludables.

I els vells rockers de l’atletisme mai moren?

Els vells rockers no és que mai moren sino que estan vivint experiències inoblidables i això els està permetent experimentar una nova Joventut. Són un exemple per als joves. Podem dir ben alt que tenim atletes amb més de 80 anys aconseguint medalles en campionats d’Espanya. ◆

BIMCatarroja

el racó verd

ELS INVISIBLES ES FAN VISIBLES El Palau de Vivanco va acollir l’exposició Invisibles del fotògraf Andrés López i Mercedes Alonso sobre el maltractament animal ã CAROLINA FERRI GARCÍA

CATARROJA HA SIGUT EL PRIMER MUNICIPI EN ACOLLIR L’EXPOSICIÓ FORA DE MADRID ∆ Una de les fotografies principals de l’exposició Invisibles.

C

atarroja ha tingut l’oportunitat de rebre al Palau de Vivanco l’exposició Invisibles, una mostra de 32 fotografies de gats i gossos que han sigut abandonats o maltractats i, posteriorment, acollits per protectores i refugis d’animals.

Invisibles forma part del projecte solidari de l’estudi Fotopets, encapçalat pel fotògraf Andrés López i l’escriptora Mercedes Alonso. La mostra fins ara no havia sigut exposada mai fora de Madrid, de manera que Catarroja ha sigut el primer municipi a rebre-la.

Visibilitzar l’abandonament Amb Invisibles, López i Alonso han volgut donar a conéixer les històries d’estos gats i gossos i sensibilitzar a la ciutadania sobre la gravetat d’abandonar

i maltractar els animals de companyia.

L’exposició forma part d’un projecte més ampli que l’estudi Fotopets va posar en marxa fa ja tres anys. En este temps s’han fotografiat de manera gratuïta més de 1.500 animals sense família en 20 associacions de protecció animal. En total, unes 10.000 instantànies que, a banda d’esdevenir el testimoni gràfic de la història dels animals, han servit per a afavorir la seua adopció, un dels objectius principals que perseguien López i Alonso.

Participació de les protectores L’acte d’inauguració de l’exposició va comptar amb la participació de les protectores locals, que van estar presents, junt amb López i Alonso i representants del consistori. A més, durant esta

mateixa vesprada les protectores van realitzar una passejada de gossos sense família, amb l’objectiu d’animar a les persones assistents a adoptar-ne un.

D’altra banda, des de la regidoria de Protecció Animal, es va proposar a totes les persones que visitaren l’exposició que col·laboraren amb les protectores catarrogines fent una aportació voluntària de menjar per a gats i gossos, material veterinari i mantes.

El regidor de Protecció Animal, Martí Raga, ha expressat la seua satisfacció per haver sigut “el primer municipi fora de Madrid que ha acollit l’exposició Invisibles”. “La mostra ha sigut molt ben rebuda, moltes catarrogines i catarrogins han acudit a veure-la”, ha explicat. ◆

030 / 031

A LA CARTA

Restaurant El Viu: Guanyador de la II Ruta de la Tapa

Mireia Cifuentes:

“Volem que no siga necessari anar a València per gaudir d’una cuina innovadora” ã LLUÍS RAGA

C

dues tapes guanyadores d’enguany”, puntualitza Carlos. “Una d’elles és la paella valenciana deconstruïda. És una espècie de faixeta feta amb l’arròs, amb el pollastre fet miquetes i una crema de bajoqueta i garrofó, escuma de carxofa i caviar de romer”, afegeix Mireia.

arlos Herrero i Mireia Cifuentes són l’ànima del restaurant El Viu. Han guanyat les dues últimes edicions de la Ruta de la Tapa, organitzada per la regidoria d’Impuls Econòmic. Estan convençuts que la cuina d’autor té públic a Catarroja, per això han transformat un dels bars més emblemàtics del poble en una proposta diferent i alhora arriscada.

“La intenció era canviar a poc a poc, però també mantenir allò tradicional.

De fet, continuem fent allipebre i diverses classes d’arròs, però ens agrada la cuina innovadora i pensàrem que la gent no té perquè anar obligatoriament a València per gaudir d’este tipus de plats”, explica Mireia.

El Viu ara té un sabor outsider que es reflexa fins i tot en la decoració. El record d’un local tradicional de Les Barraques barrejat amb elèctriques pinzellades blaves en un entorn blanc, i amb una terrassa Chill Out en la part superior. Com la seua cuina, una aposta atrevida…

LES TAPES GUANYADORES SÓN UNA DECONSTRUCCIÓ DE LA PAELLA I UNA FALSA XOCOLATA AMB XURROS

∆ Paella deconstruïda.

“Renovem molt la carta, però tenim plats consolidats com la carn a la brassa fumada. L’acabem de cuinar amb una cúpula de fusta de faig que és tot un espectable, sobretot quan l’alcem i surt el fum davant dels comensals”, explica Carlos.

La segona tapa triomfadora és una falsa xocolata amb xurros. “Inicialment sembla una tapa dolça, però quan la tastes descobreixes que és una crema de botifarra amb un cruixent de creïlla”, aclareix Carlos. Les dues propostes han convençut el públic que les ha escollit entre totes les competidores.

L’any passat també van guanyar amb tota una metàfora de la fusió que

Obriren en juliol de 2015 i ja els ha donat temps a guanyar en dues ocasions la Ruta de la Tapa. Recentment, també han rebut el premi de El Periodico de Aquí. I sembla que no han acabat els projectes…

“Tractàrem de sorprendre i ens calfàrem molt el cap per diferenciar-nos.

Des d’eixe plantejament van sortir les

∆ Falsa xocolata amb xurros.

∆ Mireia Cifuentes i Carlos Herrero.

ofereixen. Una croqueta d’allipebre que amaga el sabor tradicional de l’Albufera en l’interior d’un envoltori lleuger, indicat per a picar en qualsevol moment. “La croqueta va ser tot un èxit, un reclam, fou la que ens va obrir el camí”, diu Carlos. Un camí gastronòmic que recorren amb decisió i que, tan sols per la convicció amb la qual treballen, paga la pena descobrir. ◆

Ahir…

Ara que la marjal està en plena activitat i que la collita de l’arròs s’acosta, recuperem estes dues fotografies del treball quotidià del camp. La primera és una imatge on estan garbejant arròs. Anys 70. D’esquerra a dreta: Miquel Peris «el Maco», desconegut i Salvador Olmos «El Pelat».

Cedida pels germans Vicent i Josep Olmos.

Esta fotografia ja no és de les feines de l’arròs.

Estan ventant alfals per a traure’n la llavor (1970). D’esquerra a dreta: Desconegut, Vicent Olmos «el Pelat» i Salvador Olmos «el Pelat». Cedida pels germans Josep i Vicent Olmos.

BIMCatarroja

Esta secció pretén recuperar la memòria gràfica del nostre poble. Per això vos demanem que ens deixeu les fotografies antigues que creieu que són interessants i que descriuen el passat de Catarroja. Podeu dur-nos les fotografies a l’Ajuntament, les copiarem i les tornarem, o bé podeu enviar-les al correu electrònic: premsa@catarroja.es. Sempre dieu-nos qui les cedeix i si és possible l’autor. Farem una selecció i anirem publicant-les en cada número del BIM. Entre tots podem recuperar la nostra memòria col·lectiva.