Espai jurídic

August González Ausín, advocat de l’Institut Qualitas

Recertificació i validació periòdica dels metges

Abans d’intentar aportar alguna idea sobre el tema a través d’aquesta breu exposició, el primer que cal advertir és que es tracta d’una qüestió que, tot i els nombrosos debats i iniciatives que darrerament està generant, resulta alhora força confusa. I el motiu no és un altre que la manca d’una regulació concreta que en comenci a bastir els fonaments.

Certament, existeix un punt de partida normatiu al respecte, en concret, la Directiva europea 2013/55/UE, de 20 de novembre de 2013. Tanmateix, aquesta directiva, que, d’altra banda, encara no consta transposada al nostre ordenament jurídic intern, en cap moment contempla la necessitat d’una “recertificació”, entesa com a validació periòdica dels coneixements, capacitats i aptituds dels professionals.

El que aquesta norma europea introdueix és algun concepte o idea que aniria en la línia del que s’està anomenant com a “recertificació”. Així, per exemple, la directiva introdueix el concepte d’“aprenentatge permanent”, entès com “totes les activitats d’educació general, educació i formació professionals, educació no formal i aprenentatge informal empreses al llarg de la vida, que permetin millorar els coneixements, les capacitats i les competències, i que poden incloure l’ètica professional”.

I també, en el mateix sentit, estableix que “els estats membres han de vetllar, de conformitat amb els procediments propis de cada estat i mitjançant el foment del desenvolupament professional continu, perquè els professionals, la qualificació dels quals estigui subjecta al capítol III d’aquest títol, puguin actualitzar els seus coneixements, capacitats i competències amb la finalitat de preservar l’exercici segur i eficaç de la seva professió i mantenir-se al dia de l’evolució de la professió”.

No obstant, més enllà d’aquests principis de caràcter general, la directiva no obliga a establir mecanismes de validació periòdica de coneixements i aptituds dels professionals.

El que sí estableix com a novetat aquesta directiva és la introducció de la Targeta Professional Europea, que la mateixa norma defineix com “un certificat electrònic que acredita, o bé que el professional ha complert totes les condicions necessàries per prestar serveis en un estat membre d’acollida de forma temporal i ocasional, o bé el reconeixement de qualificacions professionals per a l’establiment en un Estat membre d’acollida”.

Ara bé, aquesta Targeta Professional Europea tan sols implica una simplificació del procediment per a la prestació de serveis dins la Unió Europea, però no la introducció de nous requisits o condicions per a aquest exercici. En efecte, la Targeta Professional Europea és un certificat electrònic que permet el reconeixement de les qualificacions professionals en un altre país de la Unió Europea, així com l’acreditació de l’absència de limitacions o suspensions en l’exercici professional, i això de manera més àgil i ràpida que els procediments habituals, però reiterem que el contingut d’aquesta directiva no implica cap canvi en les condicions d’exercici professional per part dels metges.

En conclusió, cal reiterar que més enllà d’apuntar vagament algunes idees o finalitats de caràcter general, la normativa europea (ni aquesta directiva ni cap altra norma), i tampoc la normativa estatal interna, no obliguen els professionals a sotmetre’s a aquesta validació periòdica.

Per tant, caldrà esperar el moment en què s’aprovi una regulació específica que estableixi les seves característiques i condicions, tot desitjant que aquesta regulació vingui precedida d’un ampli consens amb el col·lectiu mèdic i els seus representants, doncs és evident que la transcendència de la qüestió ho mereix.