Entrevista

“El sindicat no pot quedar-se de braços creuats davant els grans temes de país”

Josep Lluís Martín i Berbois Doctor en història contemporània i autor del llibre ‘El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país’ (Editorial Afers, 2012).

Davant el context polític actual, Metges de Catalunya (MC) ha fet una defensa clara de la democràcia i les llibertats i ha donat el seu suport a les institucions catalanes. És una actuació coherent amb la història del sindicat?

Sens dubte, el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC), fundat l’any 1919, sempre ha estat al costat de les institucions catalanes, des de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. L’organització va celebrar amb entusiasme l’aprovació de l’Estatut de Núria i l’arribada de la Segona República, moment en què els seus membres donen suport a la Generalitat i s’ofereixen per construir una sanitat millor. Ho fan uns 400 metges, adreçant-se directament al president Francesc Macià. Després, amb la Guerra Civil i la dictadura franquista, el sindicat pateix una dura repressió per culpa del seu catalanisme.

Hi ha algun moment històric comparable a l’actual pel que fa a la reacció de MC?

Segurament el moment de la proclamació de la República després de

la celebració de les eleccions municipals i el referèndum de l’Estatut de 1931. El sindicat celebra en els seus butlletins les eleccions i l’arribada de la Segona República, i ho fa amb convenciment, no per imatge o perquè era el que tocava fer. Està convençut del que fa perquè molts dels seus membres estan directament relacionats amb el Govern de la Generalitat. L’afinitat en aquell moment és evident.

Els metges que aleshores s’afiliaven al sindicat eren conscients d’aquesta tendència política o ho feien perquè sent al metges era el que tocava?

Hi havia una mica de tot, gent que s’afiliava per una convicció política, perquè era un sindicat o perquè era catalanista, i gent que s’afiliava perquè era l’organització que els hi tocava. Però tothom era conscient d’on anava, això és segur.

La repressió que pateix l’organització es pot relacionar amb els seus vincles amb el catalanisme polític?

És molt evident que sí. El sindicat és tancat i pateix la repressió i la censura amb la dictadura de Primo de Rivera, i posteriorment amb el franquisme de manera encara molt més clara. L’organització aglutina dues paraules que no es poden tolerar “sindicat” i “Catalunya”, i el que fan és abolir-lo perquè és un perill per les seves aspiracions i pel que vol fer pel país.

Algun membre destacat del sindicat va patir la repressió feixista?

Sí, com també hi ha membres que pateixen repressió a la rereguarda republicana. Molts metges pateixen per la seva vida i molts moren en l’inici de la Guerra Civil. Pel franquisme hi ha sis membres del sindicat assassinats, per la part republicana en són més, es calcula que uns 86, però això té una explicació: quan arriba la dictadura molts metges ja han fugit a l’exili. Entre el 26 de gener i el 13 de febrer de 1939, 470.000 persones se’n van de Catalunya, entre els quals segur que hi havia molts metges.

Algunes persones pensen que el sindicat no ha de ficar-se en política per salvaguardar la seva pluralitat i transversalitat. Hi estàs d’acord?

El sindicat mai s’ha de posicionar a favor d’un partit polític o demanar-ne el vot en unes eleccions, però manifestar el seu desacord amb les actuacions que afecten el conjunt del país sí que ho ha de fer. No pot quedar-se de braços creuats si en un procés electoral -legal o no, això ja ho decidirà cadascú- hi ha càrregues policials contra la població. En les grans qüestions d’Estat no pot quedar al marge perquè és una entitat important. A més, una organització amb gairebé 100 anys d’història és prou gran per decidir què fa. El posicionament a favor de la democràcia i els drets humans no és discutible.

El sindicat, en el seu moment fundacional o posteriorment, ha pres una posició política o s’ha definit ideològicament?

Com moltes altres entitats, ha sigut curós amb això, però la qüestió política estava present, com passa amb qualsevol actor de certa rellevància. Quan es crea, el sindicat és partidari de la Lliga Regionalista perquè és qui mana. El president de SMC hi estava vinculat. Després, amb la República, vira més cap a ERC. S’ha d’entendre també com una qüestió de pragmatisme: si tens gent propera als qui manen, els utilitzes en benefici dels objectius de la teva organització. El sindicat històricament es podria definir com a catalanista i això estar clar que no és ser apolític.

En una entrevista anterior vas dir que el SMC, tot i que mai es va posicionar i no va demanar el vot per ningú, no era políticament independent. Per què?

Perquè hi ha aquesta relació amb Catalunya. El sindicat no és una entitat que s’ha mantingut al marge del seu país. Quan el país l’ha necessitat, hi ha sigut, com hi són altres institucions. El component català és indestriable i això atorga una certa identitat. D’altra banda, els metges no només fan de metges i prou, són persones amb ideologia i inquietuds. Si hi ha una professió que al llarg de diversos segles ha tingut activitat política, aquesta és la de metge. Els facultatius sempre han format part d’un món intel·lectual i això no és perquè sí. Formen part d’un col·lectiu humanista, interessat per totes les expressions de la humanitat i així ho manifesta en totes les facetes de la vida.

El subtítol del teu llibre diu que el MC és un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país. Creus que l’organització ha de tenir en compte aquestes arrels i pensar que les decisions d’avui tindran petjada en el seu llegat històric?

És clar que les decisions que es prenen avui marquen el camí del futur. De vegades no som conscients dels nostres actes, però tampoc podem pensar constantment que tot el que fem passarà als llibres d’història. Cal ser coherent i conscient del que cadascú representa. El pòsit de MC és que sempre ha sigut coherent amb el seu territori i amb allò que representa.

Els sindicats són actors polítics?

Els sindicats defensen els treballadors dels seus respectius àmbits, però els seus interlocutors són els responsables polítics. Per tant, han de saber utilitzar la negociació política, han de conèixer les lleis i les finances. L’interès polític hi ha de ser perquè sinó són organitzacions sense pes social.

Els metges sempre han estat un col·lectiu professional rellevant i molt actiu en els afers polítics. Creus que podrien aportar alguna cosa en el conflicte actual?

El seu esperit humanista pot ser molt útil de cara al futur, en la reforma o reconstrucció del país que haurà de venir passi el que passi. En el camp de la sanitat és evident que la veu dels metges serà molt important.