3 minute read
Metges Sense Fronteres
Kate Nolan,
Advertisement
coordinadora d’emergències de MSF a Bangla Desh
Kate Nolan, coordinadora d’emergències de MSF a Bangla Desh, explica con segueixen arribat refugiats rohingyas al país, una de les crisis humanitàries més oblidades del món.
Bangla Desh ha rebut gairebé 700.000 refugiats rohingyas des del 25 d’agost de 2017. Aquests s’han sumat a les desenes de milers que ja es trobaven al país després de fugir d’altres moments de tensió i violència en l’estat de Rakhine, a Myanmar. El que més em sorprèn d’aquesta situació és la seva magnitud: la gran quantitat de persones que han creuat la frontera en tan poc temps, tot just sis mesos. De fet, encara segueix arribant gent.
Els refugiats acaben en assentaments precaris, improvisats i densament poblats al districte sud-oriental de Cox ‘s Basar. Les seves cases estan construïdes generalment a base de plàstic i bambú, amb poca distància de separació entre unes i altres, i amb unes condicions d’aigua i sanejament inadequades.
Com veiem a través de les nostres consultes mèdiques en tots els assentaments, els rohingyas ja estaven marginats i exclosos a Myanmar. Tenien molt poc o cap accés a atenció mèdica i no estaven vacunats de forma rutinària contra les malalties transmissibles, de manera que el seu estat d’immunització és molt baix.
Els nostres metges tracten a moltes persones amb diarrees i infeccions del tracte respiratori, malalties ambdues relacionades amb les condicions de vida als campaments. També veiem ferides que han derivat en infeccions greus després de no haver estat tractades a temps, malalties cròniques que mai s’han abordat adequadament i famílies fragmentades en què nens o refugiats amb discapacitat han de tenir cura d’altres refugiats: aconseguir béns de primera necessitat o construir els seus propis refugis.
La combinació de tots aquests factors, la mida de la població, l’alta densitat dels camps, el refugi inadequat i l’estat d’immunització aparentment molt baix creen una tempesta perfecta sobre la salut pública. Estem en una situació molt fràgil que requereix de l’atenció constant del nostre personal i d’altres organitzacions que treballen sobre el terreny.
Una de les nostres preocupacions és la possibilitat que sorgeixin noves emergències dins de l’emergència actual. Així, la imminent arribada de la temporada de pluges, inclosos el monsó i les tempestes tropicals en una zona propensa a forts ciclons, augmenta el risc i el potencial de brots de malalties transmeses per l’aigua, com diarrees aquoses agudes. Ja hem vist com la vulnerabilitat de les persones pot augmentar ràpidament; a hores d’ara estem encara tractant a persones per xarampió i diftèria.
La nostra prioritat ara és consolidar les activitats mèdiques, centrar-nos en serveis d’atenció secundària i en la resposta d’emergència a brots de malalties, així com estar preparats per respondre si la crisi es perllonga i cau en l’oblit.
Mentre continuem responent a l’emergència, en coordinació amb les autoritats, és important fer un esforç per millorar l’acceptació i comprensió d’un treball humanitari vital en les circumstàncies actuals. La zona ha vist com la seva població ha augmentat dràsticament, amb la consegüent pressió addicional sobre l’economia local, el medi ambient i la vida quotidiana d’una comunitat i un país d’acollida que han mantingut les seves fronteres obertes en una crisi que està lluny del seu fi.
Des que va començar la crisi el 25 d’agost de 2017, MSF ha ampliat enormement les seves operacions. En l’actualitat, l’organització mèdic-humanitària gestiona 15 llocs de salut, tres centres d’atenció primària i cinc instal·lacions que compten amb serveis hospitalaris. Les principals patologies entre els pacients en les nostres clíniques són les infeccions del tracte respiratori i les malalties diarreiques, totes elles relacionades directament amb la precarietat dels assentaments i les deficients condicions d’aigua i sanejament. Entre finals d’agost de 2017 i finals de gener de 2018, prop de 300.000 pacients han estat tractats pels equips de MSF i uns 7.000 han estat hospitalitzats en instal·lacions sanitàries de l’organització.
