
3 minute read
Entrevista
Entrevista a Marta Sagarra, directora del CAP de Capellades
Marta Sagarra:
Advertisement
ENTREVISTA: EDICIONS MIC
Compromís. Des de fa 15 anys la Marta és metgessa de família al CAP de Capellades, i des de fa 9 anys que n’és la directora. Sempre al servei del municipi i sempre amb una actitud positiva i alegre ha intentat millorar la vida dels capelladins i capelladines. D’on et ve la passió per la medicina i la salut?
Jo diria que per vocació. Des de ben petita, la meva mare em recorda que jugava a ser metge. Muntava una consulta a l’habitació i curava a les meves germanes. Després m’agradava mirar la sèrie “A cor obert”, “La doctora Quinn” i totes les que feien de metges, i llegir els llibres de Noah Gordon. Després, amb el pas dels anys, vaig veure que era una professió meravellosa i em vaig decidir fermament per aquest camí. Em sento molt afortunada de la confiança que em donen els meus pacients, tant a la consulta com als seus domicilis, i és molt bonic treballar per millorar la seva salut. I alhora he pogut desenvolupar la part científica fent recerca i publicar articles en revistes americanes.
Defineix-te en tres paraules.
M’ho poses difícil. Treballadora, positiva i creativa.
Quina és la teva relació amb la vila?
Jo vaig néixer a Vilanova i la Geltrú, i el primer record que tinc de Capellades és de quan era petita que vaig venir de colònies per aquí a prop i ens van ensenyar la cançó de “L’home de cromanyó”, a l’Abric Romaní. Després, amb els anys, també he tingut una vinculació familiar. El meu sogre era un capelladí de cor i en parlava sempre molt orgullós de la seva vila natal. I, per casualitat, quan vaig acabar l’especialitat de Metge de Família el juny del 2007, l’endemà mateix ja em van oferir una plaça per treballar al CAP de Capellades. Però, sorprenentment, fa poc he sabut que tinc una altra vinculació més antiga a la vila. El meu pare ha fet un treball de recerca històrica del nostre arbre genealògic familiar i ha fet una impressionant descoberta: el meu rebesavi va néixer a Capellades, i l’any 1871 el germà del meu rebesavi es va graduar en medicina i va exercir de metge a Capellades. Per tant, l’estimació a Capellades ha perdurat en tota la meva família.
Com valores la teva tasca durant aquests anys al capdavant del CAP de Capellades?
La valoro de forma positiva, amb un aprenentatge constant. Hi han hagut moments de tots colors, però tenim un gran equip al CAP, malgrat les dificultats que tenim de manca de professionals. Un moment que em va marcar va ser la primavera del 2020, on tots plegats vam haver d’afrontar un gran desafiament i repte professional amb l’arribada de la COVID-19. Tots vam posar el millor de nosaltres mateixos i vam patir un desgast físic i emocional important. Actualment, gràcies a la vacunació, hem après a conviure amb tots els virus d’aquesta època.
Com valores l’evolució del municipi als últims 15 anys?
El municipi ha crescut amb població i el nostre CAP ha quedat petit en infraestructura. Ja fa anys que treballem en el projecte d’un CAP nou i esperem amb il·lusió que es pugui dur a terme. Sempre hem tingut molt bon acompanyament de l’ajuntament en tots els projectes d’activitats comunitàries que hem proposat, així com la col·laboració de les entitats i comerços de la vila. Capellades és un bon lloc per viure i treballar.
Què fa la Marta fora del CAP? Què li agrada?
Sóc mare de 3 fills, de 13, 11 i 4 anys, i això m’omple la meva vida. I quan puc, desenvolupo la meva part creativa a la cuina, amb la música, la fotografia, l’astronomia i gaudint dels petits moments de la vida.