EL NOSTRE ZOO

El Dia MundiAl del XimpaNzé

El Dia Mundial del Ximpanzé és una oportunitat per conscienciar la ciutadania de la necessitat vital de participar activament, a escala mundial, en la seva protecció i conservació. El Zoo de Barcelona ha celebrat aquesta jornada, juntament amb altres institucions com l’Institut Jane Goodall, la Fundació Mona, SOS Primates i l’Associació d’Amics de Tacugama. Els objectius d’aquest Dia tan especial són:

Fer una celebració en honor al nostre cosí més proper del regne animal.

Conscienciar la població de les amenaces a què s’enfronten els ximpanzés en estat salvatge, entre les quals figuren la pèrdua del seu hàbitat, la caça furtiva i el comerç il·legal. Promoure’n la cura adequada.

Donar poder a les comunitats d’arreu per actuar en nom dels ximpanzés per tal d’assegurar-los un futur esperançador.

A través de la investigació pionera de la Dra. Goodall i dels científics que la van seguir, ara sabem molt més sobre els diferents trets que compartim amb aquesta espècie, que inclouen la fabricació i l’ús d’eines, la cooperació o l’altruisme, així com també sobre emocions tals com la felicitat, la tristesa, la por o la desolació que experimenten. I és que com més coses en sabem, més important resulta celebrar el que ens uneix amb ells i fer palesa la nostra responsabilitat de protegir aquests complexos i intel·ligents simis.

Els ximpanzés es troben Actualment només hi ha 350.000 exemplars en greu perill d’extinció vivint en llibertat a l'Àfrica

Fa 100 anys n’hi havia aproximadament entre un i dos milions a 25 països d’Àfrica. Actualment, en canvi, n’hi ha tan sols uns 350.000 vivint en llibertat al continent africà. Cal que tots col·laborem a capgirar aquestes xifres, posant fi a la destrucció del seu hàbitat i al seu comerç il·legal, així com també a totes aquelles amenaces a què s’enfronten els nostres parents vius més propers.

Institut Jane Goodall

DistrIb�ció del XIMPANZÉ comú

1 2

3 4 1. Pan troGlod�Tes �erUs 2. P. t. �elLerosUs 3. P. t. troGlod�Tes 4. P. t. schWeinfUrt�iI

Podem trobar ximpanzés a les selves tropicals i a les sabanes humides de l’Àfrica central i occidental. Solien habitar la major part d’aquesta regió, però el seu hàbitat ha estat dràsticament reduït en els últims anys per la desforestació.

Institut Jane Goodall

L’Institut Jane Goodall (IJG) desenvolupa programes de rescat i rehabilitació de ximpanzés al Congo i és el centre de rescat més gran de tot Àfrica. Allà els ximpanzés decomissats reben les millors atencions i són reintroduïts en unes illes boscoses on gaudeixen de la selva i la companyia dels seus congèneres, lluny de potencials perills.

A més a més, l’oficina espanyola de l’IJG porta a terme des de 2009 programes de conservació i investigació de ximpanzés salvatges al Senegal i a la República de Guinea, així com projectes de desenvolupament sostenible i educació ambiental amb la comunitat local. El principal objectiu d’aquests programes és la conservació del ximpanzé de l’Àfrica occidental, la subespècie Pan troglodytes verus, considerada com a críticament amenaçada i que compta amb una població estimada de 500 individus al Senegal. Les seves principals amenaces en aquesta àrea són la desforestació i la fragmentació de l’hàbitat causada per les activitats humanes. Al mateix temps, l’IJG treballa en la millora dels mitjans de subsistència de la comunitat local formant les persones, especialment les dones, perquè aprenguin a administrar els recursos naturals de manera sostenible, i així fomentar la seguretat alimentària i també oferir capacitació i educació ambiental en aquesta remota zona rural.

Tots aquests projectes vitals per a la conservació dels ximpanzés són possibles gràcies al suport inestimable dels nostres socis, tant els donants com els voluntaris, així com a l’ajuda que proporcionen diverses institucions col·laboradores, entre les quals es troba la Fundació Barcelona Zoo, que des del 2013 dóna suport als nostres projectes de recerca i conservació de ximpanzés al Senegal i Guinea. Com diu la Dra. Goodall: “Cada un de nosaltres importa. Cada individu marca una diferència, cada dia”. Per tot això, esperem que el Dia Internacional del Ximpanzé sigui una oportunitat per sumar més persones en la protecció i conservació d’aquests fascinants animals.

INSTITUT JANE GOODALL Investigació i conservació de la vida salvatge, desenvolupament sostenible i educació.

L'estació biològica Fouta Jallon és el centre de recerca, conservació i educació que l’oficina espanyola de l’IJG té al Senegal. Una de les seves tasques fonamentals és el programa d’educació mediambiental per a nens i nenes, amb el qual es procura que les generacions més joves creixin integrant el valors de la protecció de la natura.

Per a més infOrmacIó

Sobre l’Institut Jane Goodall i el Dia Internacional del Ximpanzé, visiteu www.janegoodall.es

Els ximPanzés

Els ximpanzés són simis amb personalitat pròpia. Són membres de la família Hominidae, juntament amb els goril·les, els humans i els orangutans. Es van dividir de l’evolució humana fa aproximadament 6 milions d’anys, la qual cosa denota que són els parents més propers als humans. N’és una prova el fet que siguin capaços de sentir afecte, timidesa, confiança, dominància i, fins i tot, agressivitat. De fet, segons avalen els últims estudis científics, mantenen un caràcter estable al llarg dels anys, una característica que, com la personalitat pròpia, només comparteixen amb els humans.

Tailàndia

Una atractiva destinació ornitològica

Paradoxorni de casquet gris (Paradoxornis gularis). Fernando del Valle. L ’interès de Tailàndia per a l’observació d’ocells es troba, per començar, en el nombre d’espècies registrades, al voltant d’un miler, amb només una d’endèmica —el pita de Gurney (Pitta gurneyi)— i una cinquantena amb l’estatus d’amenaçades.Es tracta d’un país amb un nombre important d’espècies sedentàries i un interessant conjunt de visitants hivernals nidificants que sempre suscita l’interès de l’observador europeu. Per això el gener és l’època idònia per visitar el país, ja que hi podem trobar els dos grups d’espècies: les sedentàries i les hivernants. La partida migratòria comença al març. En aquest context, destaquen diversos limícoles amenaçats, és a dir ocells que s’alimenten de fauna que habita en el fons fangós de les aigües dolces, i difícils de veure a la resta del món, com el territ becplaner (Calidris pygmaea). També és abundant el nombre d’espècies sedentàries.

Geogràficament, Tailàndia constitueix una part de la gran península d’Indoxina amb la seva sortida de la península de Malaca a partir de l’istme de Kra. El país té un clima tropical humit amb una marcada estacionalitat de les precipitacions de juny a octubre i es veu molt afectat pels vents monsònics. En relació amb els ecosistemes representatius del país, Webster & Yen Fook (1997) proposen la síntesi següent: el nord es caracteritza per la presència d’extensos boscos montans,

amb els parcs de Doi Inthanon i Doi Lang com un bon exemple d’aquests. A l’oest, limitant amb Birmània, hi ha les àmplies superfícies forestals de boscos montans i submontans, amb el parc de Kaeng Krachan.

La part central del país correspon a una àmplia plana sedimentària amb algunes àrees d’aiguamolls com Bueng Boraphet, que alberguen milers d’aquàtiques. El riu Mekong articula molts ambients de ribera. Algunes taques de bosc tropical humit o rainforest són al sud-est, justament a la zona amb més pluviositat del país. A la península de Malaca hi ha una gran varietat d’hàbitats de litoral com costa, manglars i bosc tropical de terres baixes. Tailàndia és un país localitzat al sud-est asiàtic de 514.000km2. Els seus límits cardinals són la confluència amb Birmània i Laos al nord, Laos i Cambodja a l’est, Malàisia al sud i Birmània i la mar d’Andaman a l’oest.

Pak Thale, a unes dues hores de Bangkok, és l’indret apropiat per als amants dels limícoles. Destaca l’elevat nombre d’espècies d’ocells present a les salines que crien a l’extrem nord del Paleàrtic. Espècies atractives com el territ de Bering (Calidris tenuirostris), el territ becadell (Limicola falcinellus), la siseta cendrosa (Xenus cinereus), la gamba de Nordmann (Tringa guttifer), el becut siberià (Numenius madagascariensis) o el territ menut siberià (Calidris subminuta). Els dos corriols orientals també són abundants a Pak Thale: el corriol de Tailàndia té un miler d’espècies d’ocells registrades, amb només una d’endèmica i una cinquantena d’amenaçades