Resum executiu

RESUM EXECUTIU

• El sector industrial català va patir fortament els efectes de la crisi d’abast mundial que va començar el 2008.

El VAB industrial d’aquell any no es va recuperar fins a l’any 2017 i el nombre d’ocupats que hi havia llavors a la indústria encara no s’havia tornat a assolir l’any 2018. Si es considera l’evolució simultània d’aquestes dues variables, la millor evolució del VAB que no pas de l’ocupació es va traduir en una millora en la productivitat durant el període 2008-2018.

• Aquesta millora en productivitat al llarg d’aquests onze anys es pot considerar en bona part atribuïble a una reducció de l’ocupació, cosa que va comportar un greu perjudici per a tots aquells que van perdre la feina.

Els que la varen mantenir, tampoc van veure millorades les seves condicions laborals, ja que la temporalitat va augmentar i les seves retribucions van disminuir. De fet, els costos laborals unitaris apunten a una millora de la competitivitat a conseqüència d’un increment dels salaris per sota de la productivitat.

• L’augment de pes dels sectors més productius i en els quals Catalunya està més especialitzada (sector químic, el de vehicles de motor i el de productes farmacèutics) explica, també, la millora de la productivitat agregada de la indústria.

• La productivitat va millorar malgrat que no hi jugaven a favor una sèrie de factors amb possibilitats de tenir un impacte positiu a mitjà i llarg termini: manquen treballadors amb formació professional i n’hi ha massa amb un nivell formatiu inferior a aquest; la inversió en capital a la indústria catalana ha estat molt minsa; pel que fa a la innovació, la situació de partida és molt diferent a Catalunya i la zona euro, però a més, la reacció davant de la recessió econòmica ha estat dispar.

• Pel que fa a la competitivitat de les empreses, que està fortament condicionada per la productivitat, però que depèn també de molts altres factors, els resultats obtinguts no són unànimes: d’una banda, hi va haver un increment de preus industrials que no van afavorir la competitivitat, cosa que es va reflectir en una pèrdua de quota de mercat a la zona euro i una escassa inversió productiva a l’estranger. Però, d’una altra, els costos laborals unitaris, les exportacions, la inversió estrangera directa i el procés de selecció d’empreses1 apuntarien a millores en la competitivitat.

• També es pot dir que la indústria catalana actual és més sostenible que la d’abans de la crisi perquè, tot i que ha reduït la despesa en protecció mediambiental, té bons resultats quant a consum d’energia, mix energètic, utilització de materials i generació de residus.

1 Mecanisme a través del qual les empreses més competitives sobreviuen mentre que les altres desapareixen donant com a resultat millores en la productivitat agregada.

11

12