Baleares Palma Orquesta Sinfonica abono nov 2018-2019 2

TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 22 / 11/ 18 | 20.00 H

#

05

CONCERT

#01

40’

1A PART

Variacions per a orquestra sobre un tema de Paganini op.26 Boris Blacher (1947) 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

Quasi Presto Variació 1: un poco meno Variació 2 Variació 3: Tempo Primo, Feroce Variació 4: Andante Variació 5: più mosso Variació 6: L’istesso tempo Variació 7

9. Variació 8: Vivace 10. Variació 9: Tempo primo 11. Variació 10: Andante 12. Variació 11: Allegretto 13. Variació 12 14. Variació 13: un poco meno 15. Variació 14: Tempo primo 16. Variació 15: Vivace 17. Variació 16: Prestissimo

Rapsòdia sobre un tema de Paganini op.43

Serguei Rakhmàninov (1873-1943) 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

Introducció: Allegro vivace Variació I (Precedente) Tema: L’istesso tempo Variació 2: L’istesso tempo Variació 3: L’istesso tempo Variació 4: Più vivo Variació 5: Tempo precedente Variació 6: L’istesso tempo Variació 7: Meno mosso, a tempo moderato 10. Variació 8: Tempo I 11. Variació 9: L’istesso tempo 12. Variació 10: L’istesso tempo 13. Variació 11: Moderato

20’

14. Variació 12: Tempo di minuetto 15. Variació 13: Allegro 16. Variació 14: L’istesso tempo 17. Variació 15: Più vivo scherzando 18. Variació 16: Allegretto 19. Variació 17: Allegretto 20. Variació 18: Andante cantabile 21. Variació 19: A tempo vivace 22. Variació 20: Un poco più vivo 23. Variació 21: Un poco più vivo 24. Variació 22: Marziale. Un poco più vivo

25. Variació 23: L’istesso tempo 26. Variació 24: A tempo un poco meno mosso

PAUSA

2A PART 45’

Simfonia núm.1 op.68, en do menor Johannes Brahms (1833-1897) 1. Un poco sostenuto - Allegro 2. Andante sostenuto

3. Un poco Allegretto e grazioso 4. Adagio – Allegro non troppo, ma con brio

JUAN PÉREZ FLORISTÁN, PIANO LEOPOLD HAGER, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

NOTES AL

PROGRAMA

VIRTUOSISME Bàrbara Duran

CAT

Un corrent subterrani alimenta el programa d’avui: el virtuosisme de Niccolò Paganini. La seva personalitat única fou i encara és una font d’inspiració per a músics i aficionats, que sempre l’han adorat, sobretot pel fet d’encarnar una de les primeres superstars musicals. La seva tècnica i presència úniques feren córrer el rumor que havia venut la seva ànima al diable, cosa que a ell li encantava.

El seu Capritx núm. 24 és el fonament de les composicions de Blacher i Rakhmàninov. Johannes Brahms fou un dels compositors que caigué en la temptació d’escriure variacions sobre aquest tema (per a piano, 1863), com també altres creadors posteriors com Lutoslawski (1941) i Liebermann (2001).

Què deu tenir, aquest Capritx, per ser objecte de tanta atenció? En primer lloc, és un tema àgil i manté un caràcter de melodia popular, i en segon lloc, es mou al voltant d’una quinta de manera esquemàtica.

Paganini va transformant el tema en la versió original, en una mena de variacions que mostren diferents aspectes del violí virtuosístic.

Solament restava un pas per a l’adaptació d’aquest material magnífic, d’infinites possibilitats.

I això és el que fan Blacher i Rakhmàninov. Boris Blacher (19031975) és un compositor no gaire conegut, probablement perquè va viure i treballar a l’Alemanya de la postguerra, on hi va haver una espantada general entre compositors i intèrprets —exiliats, morts, aprofitats del règim nazi o bé renegats. Les 16 Variacions op. 26 (1947) comencen amb l’exposició directa del tema a càrrec del primer violí i, després, Blacher va elaborant la «dissecció» del tema, que combina

5

timbres i diferents textures —imitacions, bordons, melodies solistes acompanyades per l’orquestra. Però és la transformació rítmica la que alimenta essencialment l’esperit d’aquesta composició, amb capes elaborades per canvis de compàs i accentuacions que mantenen una tensió dinàmica. Gairebé cada instrumentista és obligat a participarhi, ja sigui perquè té un petit solo, ja sigui perquè elabora motius que aporten contratemps i síncopes. Un dels moments més càlids és a càrrec del clarinet, elegant i sinuós, que ens porta flaires de dansa.

De tota manera, hi ha una qualitat rara en aquesta peça: una mena de claredat extrema, de llum interna que ens permet veure com tota l’orquestra participa del teixit sonor. La darrera variació ens retorna l’esperit de Paganini; la lleugeresa del tema primer apareix però ara desplegat per totes les cordes, en una orquestració àgil i, finalment, virtuosa.

La Rapsòdia (1934) que compon Rakhmàninov comença amb l’esquelet del tema de Paganini; es pot apreciar l’entramat de quintes que conformen la seva essència. Rakhmàninov experimenta amb tècniques de transformació; i així podrem trobar des d’una secciólament gairebé funerari a la capgirada total del tema, invertint la direcció de la melodia per passar a la tonalitat major. De tots els processos transformadors del tema de Paganini, cal destacar l’enriquiment harmònic. Es conta que el dia de l’estrena, Rakhmàninov estava esporuguit davant l’enorme dificultat de la variació 24, i li costava sortir a tocar. Un glopet de crema de menta per baixar la tremolor l’ajudà a fer la interpretació final.

Si parlam de pors dintre de la creació musical, Brahms visqué el seu pànic a exposar la seva primera simfonia en públic. L’herència beethoveniana pesava sobre les seves espatlles, i els motius semblants als de la 5a i al Final de la 9a que usà eren percebuts pels oients en aquesta primera gran simfonia (1876). I no era plagi, sinó reconeixement del mestratge d’un compositor difícil de superar per la seva magnitud creadora. La profunditat i dignitat de la simfonia de Brahms honren, indubtablement, la memòria de Beethoven.

6

VIRTUOSISMO Bàrbara Duran

ESP

Una corriente subterránea alimenta el programa de hoy: el virtuosismo de Niccolò Paganini. Su personalidad única fue y todavía es una fuente de inspiración para músicos y aficionados, que siempre lo han adorado, sobre todo por el hecho de encarnar a una de las primeras superstars musicales. Su técnica y presencia únicas hicieron correr el rumor de que había vendido su alma al diablo, lo cual a él le encantaba.

Su Capricho n.º 24 es el fundamento de las composiciones de Blacher y Rajmáninov. Johannes Brahms fue uno de los compositores que cayó en la tentación de escribir variaciones sobre este tema (para piano, 1863), como también otros creadores posteriores como Lutoslawski (1941) y Liebermann (2001). ¿Qué tiene, este Capricho, para ser objeto de tanta atención? En primer lugar, es un tema ágil y mantiene un carácter de melodía popular, y en segundo lugar, se mueve en torno a una quinta de manera esquemática. Paganini va transformando el tema en la versión original, en una especie de variaciones que muestran diferentes aspectos del violín virtuosista. Solamente quedaba un paso para la adaptación de este material magnífico, de infinitas posibilidades.

Y esto es lo que hacen Blacher y Rajmáninov. Boris Blacher (19031975) es un compositor poco conocido, probablemente porque vivió y trabajó en la Alemania de la posguerra, donde hubo una huida general entre compositores e intérpretes —exiliados, muertos, aprovechados del régimen nazi o bien renegados. Las 16 Variaciones op. 26 (1947) empiezan con la exposición directa del tema a cargo del primer violín y, después, Blacher va elaborando la «disección» del tema, que combina timbres y diferentes texturas —imitaciones, bordones, melodías solistas

7

acompañadas por la orquesta. Pero es la transformación rítmica la que alimenta esencialmente el espíritu de esta composición, con capas elaboradas por cambios de compás y acentuaciones que mantienen una tensión dinámica. Casi cada instrumentista está obligado a participar, ya sea porque tiene un pequeño solo, ya sea porque elabora motivos que aportan contratiempos y síncopes. Uno de los momentos más cálidos va a cargo del clarinete, elegante y sinuoso, que nos trae aromas de danza. De todos modos, hay una calidad rara en esta pieza: una especie de claridad extrema, de luz interna que nos permite ver cómo toda la orquesta participa del tejido sonoro. La última variación nos devuelve el espíritu de Paganini; la ligereza del primer tema aparece pero ahora desplegado por todas las cuerdas, en una orquestación ágil y, finalmente, virtuosa.

La Rapsodia (1934) que compone Rajmáninov empieza con el esqueleto del tema de Paganini; se puede apreciar el entramado de quintas que conforman su esencia. Rajmáninov experimenta con técnicas de transformación; y así podremos encontrar desde una sección-lamento casi funerario al giro total del tema, invirtiendo la dirección de la melodía para pasar a la tonalidad mayor. De todos los procesos transformadores del tema de Paganini, hay que destacar el enriquecimiento armónico. Se cuenta que el día del estreno, Rajmáninov estaba asustado ante la enorme dificultad de la variación 24, y le costaba salir a tocar. Un trago de crema de menta para bajar el temblor lo ayudó a hacer la interpretación final.

Si hablamos de miedos dentro de la creación musical, Brahms vivió su pánico a exponer su primera sinfonía en público. La herencia beethoveniana pesaba sobre sus hombros, y los motivos parecidos a los de la 5.ª y al Final de la 9.ª que usó eran percibidos por los oyentes en esta primera gran sinfonía (1876). Y no era plagio, sino reconocimiento del magisterio de un compositor difícil de superar por su magnitud creadora. La profundidad y dignidad de la sinfonía de Brahms honran, indudablemente, la memoria de Beethoven.

8

VIRTUOSITY Bàrbara Duran

ENG

Tonight’s programme is fed by an undercurrent: the virtuosity of Niccolò Paganini. His unique personality was and still is a source of inspiration for musicians and aficionados, who have always adored him, mainly because of the fact that he incarnated one of the first music superstars. His technique and unparalleled presence gave spark to rumours that he had sold his soul to the Devil –and he loved it.

His Caprice No.24 serves as a foundation for Blacher’s and Rachmaninoff’s compositions. Johannes Brahms was one of the composers to fall into the temptation of writing variations on this piece —for piano, 1863—, as were other later authors like Lutoslawski (1941) and Liebermann (2001).

What is it about this caprice that draws so much attention? First of all, it is an agile piece and preserves the character of popular melodies; secondly, it moves around a fifth in a schematic way.

Paganini keeps transforming the theme in the original version, in a sort of variations that show several aspects of the skilled violin. There was only a step to go in the adaptation of this magnificent material of infinite possibilities.

And this is what Blacher and Rachmaninoff did. Boris Blacher (19031975) is not widely well-known as a composer, probably because he lived and worked in postwar Germany, where most composers and interpreters had generally disappeared —in exile, killed, taken in by the Nazi regime or renegade. The 16 Variations op. 26 (1947) begin with the first violin directly exposing the theme, and then Blacher elaborates the ‘dissection’ of the theme, which combines timbres and

9

different textures (imitations, bourdons, solo melodies accompanied by the orchestra). But it is the rhythmical transformation that feeds the spirit of this composition, with layers of beat changes and accents that maintain a dynamic tension. Almost every instrument is forced to participate, either because it has a small solo or because it elaborates motives that bring counterbeat and syncope. One of the warmest moments is that of the clarinet; elegant and winding, delivering a flavour of dance. In any case, there is a rare quality in this piece: some extreme clarity, some internal light that allows us to see how the whole of the orchestra builds the sound thread. The last variation takes us back to Paganini’s spirit: the lightness of the first theme appears, but this time it is unveiled by all the strings, in an agile orchestration, ultimately virtuous.

The Rhapsody (1934) that Rachmaninoff composed begins with the skeleton of Paganini’s theme, and the structure of fifths that forms its essence can be appreciated. Rachmaninoff experimented with transformation techniques; thus, we shall find an almost funerary lament section or an absolute turn to the theme –by reversing the direction of the melody and going into major tonality. Of all the transforming processes of Paganini’s theme, it is worth highlighting the harmonious enrichment. It is said that, on the day of the première, Rachmaninoff was afraid of the enormous difficulty in variation 24 and he hesitated to come out and play. A shot of mint cream helped calm down his shivers and achieve his final interpretation.

Although, if we are to speak about fear in music creation, Brahms suffered a panic attack before exhibiting his first symphony to the public. The legacy of Beethoven had a heavy weight on his shoulders, and the motives he had used –similar to those in the 5th and the Finale of the 9th– were recognized by the audience of this great first symphony (1876). Yet, it was not plagiarism, but an acknowledgement to a master composer whose creative magnitude was difficult to beat. The depth and dignity of Brahm’s symphony honours, without a doubt, the memory of Beethoven.

10

JUAN PÉREZ

FLORISTÁN

© Mario Marzo

JUAN PÉREZ FLORISTÁN, Piano

CAT

Guanyador del Primer Premi i del Premi del Públic en el Concurs de Piano de Santander Paloma O’Shea 2015, del Primer Premi en el Concurs Steinway de Berlín 2015 i de la Medalla de la Ciutat de Sevilla, Juan Pérez Floristán és, amb només 25 anys, un referent entre les noves generacions de músics espanyols i europeus.

Incansable i jove pianista, en poc temps ha debutat en alguns dels principals festivals i sales del món, com el Wigmore Hall de Londres, la Herkulessaal de Munic, la Filharmònica de Sant Petersburg, el Béla Bartók Hall de Budapest, la Laeiszhalle d’Hamburg; a festivals com el Klavier-Festival Ruhr, el Festival de Verbier, el Festival de Santander, el Festival de Granada, i a gires per gairebé tot Europa i Llatinoamèrica, havent actuat ja a Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Suïssa, Polònia, Suècia, Mèxic, Argentina, Xile, Colòmbia, Perú...

Amb un repertori que inclou més de 30 concerts per a piano i orquestra, i que abraça des de Mozart fins a Prokófiev, és un convidat assidu a les temporades d’orquestres com l’Orquestra de la RTVE, la Reial Orquestra Simfònica de Sevilla, l’Orquestra de Barcelona, l’Orquestra Filharmònica de Gran Canària, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, a més de col·laborar amb orquestres europees com la BBCPhilharmonic Orchestra, l’Orquestra Simfònica de Sant Petersburg, l’Orquestra Simfònica de Malmö...

Té també ja projectat un enregistrament d’estudi amb la BBCConcert Orchestra per a 2018. Aquest CD se sumarà a la ja llarga llista de projectes discogràfics que ha afrontat Juan Pérez Floristán al llarg de l’any 2017, que inclou el seu CD a solo per a Naxos (amb obres de Liszt, Schumann i Beethoven) i dos CD amb obres de cambra de Schubert, Xostakóvitx i Brahms.

La llista de directors, solistes i grups de cambra amb els quals ha col·laborat inclou Jesús López Cobos, Juanjo Mena, Pablo González, Marc Soustrot, Lorenzo Viotti, Pedro Halffter, Andrei Ionita, Pablo Ferrández, Adrien Boisseau (membre del Quartet Ebène), integrants del Quartet Casals, el Fine Arts Quartet, Dietrich Henschel, Cristina Gómez Godoy, Pablo Barragán...

Deu la seva formació fonamentalment a la seva mare (María Floristán), a Ana Guijarro, a Galina Eguiazarova i a Eldar Nebolsin, el seu actual mentor. També ha rebut consells i classes de figures internacionals com Daniel Barenboim, Menahem Pressler, Nelson Goerner, Stephen Kovacevich... Encara així, menció a part en la seva formació mereix Elisabeth Leonskaja, ja que ha significat una ajuda inestimable tant en la seva carrera com en el seu desenvolupament personal i artístic.

13

JUAN PÉREZ FLORISTÁN, Piano

ESP

Ganador del Primer Premio y del Premio del Público en el Concurso de Piano de Santander Paloma O’Shea 2015, del Primer Premio en el Concurso Steinway de Berlín 2015 y de la Medalla de la Ciudad de Sevilla, Juan Pérez Floristán es, con sólo 25 años, un referente entre las nuevas generaciones de músicos españoles y europeos.

Incansable y joven pianista, en poco tiempo ha debutado en algunos de los principales festivales y salas del mundo, como el Wigmore Hall de Londres, la Herkulessaal de Múnich, la Filarmónica de San Petersburgo, el Béla Bartók Hall de Budapest, la Laeiszhalle de Hamburgo; en festivales como el Klavier-Festival Ruhr , el Festival de Verbier, el Festival de Santander, el Festival de Granada, y en giras por la práctica totalidad de Europa y Latinoamérica, habiendo actuado ya en España, Francia, Italia, Alemania, Reino Unido, Suiza, Polonia, Suecia, México, Argentina, Chile, Colombia, Perú…

Con un repertorio que incluye más de 30 conciertos para piano y orquesta, y que abarca desde Mozart hasta Prokófiev, es un invitado asiduo a las temporadas de orquestas como la Orquesta de la RTVE, la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, la Orquesta de Barcelona, la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, la Orquesta Sinfónica de Castilla y León, además de colaborar con orquestas europeas como la BBC Philharmonic Orchestra, la Orquesta Sinfónica de San Petersburgo, la Orquesta Sinfónica de Malmö…

Tiene también ya proyectada una grabación de estudio con la BBC Concert Orchestra para 2018. Este CD se sumará a la ya larga lista de proyectos discográficos que ha afrontado Juan Pérez Floristán a lo largo del año 2017, que incluye su CD a solo para Naxos (con obras de Liszt, Schumann y Beethoven) y dos CD con obras de cámara de Schubert, Shostakóvich y Brahms.

La lista de directores, solistas y grupos de cámara con los que ha colaborado incluye a Jesús López Cobos, Juanjo Mena, Pablo González, Marc Soustrot, Lorenzo Viotti, Pedro Halffter, Andrei Ionita, Pablo Ferrández, Adrien Boisseau (miembro del Cuarteto Ebène), integrantes del Cuarteto Casals, el Fine Arts Quartet, Dietrich Henschel, Cristina Gómez Godoy, Pablo Barragán…

Debe su formación fundamentalmente a su madre (María Floristán), a Ana Guijarro, a Galina Eguiazarova y a Eldar Nebolsin, su actual mentor. También ha recibido consejos y clases de figuras internacionales como Daniel Barenboim, Menahem Pressler, Nelson Goerner, Stephen Kovacevich… Aún así, mención aparte en su formación merece Elisabeth Leonskaja, pues ha significado una ayuda inestimable tanto en su carrera como en su desarrollo personal y artístico.

14

JUAN PÉREZ FLORISTÁN, Piano

ENG

Winner of First Prize and Audience Prize at Santander’s Piano Contest “Paloma O’Shea” (2015), First Prize at Berlin’s “Steinway” Contest (2015) and also awarded the Medal of the City of Seville, Juan Pérez Floristán is, whilst only 25 years old, a model amongst the new generation of Spanish and European musicians.

Indefatigable and young, he has made his debut in some of the finest festivals and concert halls around the world, such us London’s Wigmore Hall, Herkulessaal Munich, St Petersburg Phillharmonia, Béla Bartók Hall in Budapest, Laeiszhalle in Hamburg, the Ruhr Klavier Festival, Verbier Festival, Festival de Santander and Festival de Granada. He has also toured around almost the whole of Europe and Latin America, including performances in Spain, France, Italy, Germany, the UK, Switzerland, Poland, Sweden, Mexico, Argentina, Chile, Colombia and Peru.

With a repertoire including more than 30 concerts for piano and orchestra, and embracing music from Mozart to Prokofiev, he is a common guest at the orchestras’ seasons for Orquesta de la RTVE, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Orquesta de Barcelona, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, Orquesta Sinfónica de Castilla y León, besides collaborating with European orchestras like the BBC Philharmonic Orchestra, St Petersburg Symphony Orchestra, Malmö Symphony Orchestra, and so on.

One of his upcoming projects is a studio recording with the BBC Concert Orchestra, for 2018. This CD will add up to his long list of album recordings during 2017, which include a solo CD for Naxos (with works by Liszt, Schumann and Beethoven), and two CDs with chamber pieces by Schubert, Shostakovich and Brahms.

The list of conductors, soloists and chamber ensembles with which Pérez Floristán has collaborated comprises names like Jesús López Cobos, Juanjo Mena, Pablo González, Marc Soustrot, Lorenzo Viotti, Pedro Halffter, Andrei Ionita, Pablo Ferrández, Adrien Boisseau (member of Ébène Quartet), members of the Casals Quartet, the Fine Arts Quartet, Dietrich Henschel, Cristina Gómez Godoy and Pablo Barragán, among others.

He has been mainly trained by his mother, María Floristán, and also Ana Guijarro, Galina Eguiazarova. He is currently studying with Eldar Nebolsin, and has also received advice and lessons from internationally-acclaimed names like Daniel Barenboim, Menahem Pressler, Nelson Goerner and Stephen Kovacevich.

Elisabeth Leonskaja deserves also a mention, for being of invaluable help both in the development of his career and personal self.

15

LEOPOLD

HAGER

© João Messias

LEOPOLD HAGER, Director

CAT

Va néixer a Salzburg, Àustria, i va estudiar direcció, orgue, piano, clavicèmbal i composició en el conegut Mozarteum de la seva ciutat natal. Després dels seus primers treballs a Mainz, Linz i Colònia, es va convertir en director general d’orquestra a Friburg/Brisgòvia.

Posteriorment va ocupar el lloc de director en cap a l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg, va ser director musical de la Simfònica de l’RTL a Luxemburg i director titular de la Volksoper a Viena. Des de 2015, Leopold Hager és principal director convidat de l’Orquestra Sinfónica do Porto Casa da Música. Ha estat, a més, professor de direcció d’orquestra a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena.

Com a director convidat gaudeix d’una acollida excel·lent a moltes sales d’òpera: Òpera Estatal de Viena, Bayerische Staatsoper a Munic, Semperoper de Dresden, Metropolitan Opera a Nova York, Lyric Opera a Chicago, Royal Opera House, Covent Garden a Londres, Teatre Colón a Buenos Aires, Òpera Bastille a París. A més, ha actuat a les òperes de Lió, Berlín, Leipzig i Niça i a Staatsoper Stuttgart.

Amb una gran experiència, Leopold Hager ha dirigit les principals orquestres del món: Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, Filharmònica de Munic, Simfònica de Bamberg, Royal Concertgebouw Orchestra, Orquestra de París i Orquestra Simfònica de Washington, entre d’altres.

Leopold Hager es va fer conegut per la seva interpretació pionera de Mozart, en particular pels seus concerts a Salzburg. Els seus enregistraments d’aquestes obres amb la participació dels principals cantants de l’època encara són un patró de referència. La seva extensa discografia inclou totes les òperes de joventut i àries de concert de Wolfgang Amadeus Mozart.

17

LEOPOLD HAGER, Director

ESP

Nació en Salzburgo, Austria y estudió dirección, órgano, piano, clavicémbalo y composición en el conocido Mozarteum de su ciudad natal. Después de sus primeros trabajos en Mainz, Linz y Colonia se convirtió en director general de orquesta en Friburgo/Breisgau.

Posteriormente ocupó el puesto de director jefe en la Orquesta del Mozarteum de Salzburgo, fue director musical de la Sinfónica de la RTL en Luxemburgo y director titular de la Volksoper en Viena. Desde 2015, Leopold Hager es prinicipal director invitado de la Orquestra Sinfónica do Porto Casa da Música. Ha sido además profesor de dirección de orquesta en la Universidad de Música y Arte Dramático de Viena.

Como director invitado goza de una excelente acogida en muchas salas de ópera, como la Ópera Estatal de Viena, Bayerische Staatsoper en Múnich, Semperoper de Dresden, Metropolitan Ópera en Nueva York, Lyric Opera en Chicago, Royal Opera House, Covent Garden en Londres, Teatro Colón en Buenos Aires y la Ópera Bastille en París.

Además, ha actuado en las Óperas de Lyon, Berlín, Leipzig y Niza y en la Staatsoper Stuttgart.

Con una gran experiencia, Leopold Hager ha dirigido las principales orquestas del mundo, incluyendo la Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, Filarmónica de Múnich, Sinfónica de Bamberg, Royal Concertgebouw Orchestra, Orquesta de París y la Orquesta Sinfónica de Washington, entre otras.

Leopold Hager se hizo conocido por su interpretación pionera de Mozart, en particular por sus conciertos en Salzburgo. Sus grabaciones de estas obras con la participación de los principales cantantes de la época todavía son un patrón de referencia. Su extensa discografía incluye todas las óperas de juventud y arias de concierto de Wolfgang Amadeus Mozart.

18

LEOPOLD HAGER, Director

ENG

Austrian conductor Leopold Hager studied conducting, organ, piano, harpsichord and composition at the Mozarteum in his hometown Salzburg. After holding several posts in Mainz, Linz and Cologne he became General Music Director in Freiburg/Breisgau, then Principal Conductor of the Mozarteum Orchestra in Salzburg, Music Director of the RTL Symphony Orchestra Luxembourg and served as Chief Conductor at the Volksoper in Vienna. Since 2015 Hager is principal guest conductor of Orquestra Sinfónica do Porto Casa da Música.

Besides his extensive work as a conductor, Leopold Hager was Professor for Orchestra Conducting at the University of Music in Vienna.

As a guest he has enjoyed a long-standing relationship with the Vienna State Opera and appeared frequently at many of the world’s leading opera houses, amongst them the Bayerische Staatsoper Munich, Semperoper Dresden, Metropolitan Opera New York, Chicago Lyric Opera, Royal Opera House Covent Garden London, Teatro Colon Buenos Aires and Opera Bastille Paris. Major operatic guest engagements of the more recent past include Deutsche Oper Berlin, Leipzig Opera, Staatsoper Stuttgart, Opéra Lyon and Opéra Nice.

On the concert podium, Leopold Hager conducted leading orchestras of the world, including Staatskapelle Dresden, Gewandhausorchester Leipzig, Munich Philharmonic, Bamberger Symphoniker, Royal Concertgebouw Orchestra, English Chamber Orchestra, Orchestre de Paris and National Symphony Orchestra Washington.

Leopold Hager acquired renown as a pioneering advocate of Mozart interpretation, in particular for his Salzburg concert performances of the hitherto virtually unperceived early stage works. His recordings of these works with the leading singers of the time still enjoy reference standard. Moreover, his extensive discography includes all of Mozart’s piano concerts and concert arias.

19

Concert Cicle “Grans Veus”

29 de novembre de 2018, Palau de Congressos, Palma 20.00 hores

Celso Albelo, tenor Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

CONCERT DE NADAL DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

NADALES DEL MÓN

Auditorium de Palma 13/12/18 20:00h Cor Infantil de la Fundació Teatre Principal de la Palma (Dir. F. Mir) Coral Infantil Onzequinze de Joventuts Musical de Palma (filial de la CUIB) (Dir. E. Barceló, S. Francia) Cor Juvenil del Patronat Municipal de Música d’Eivissa (Dir. L. Roig) Escolania vermells de la Seu (Dir. A. Salvà) Coordinadora Corals, Pilar Riera Petita Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears Pablo Mielgo, director

Preus: Anfiteatre: 15€ Platea: 18€ PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :

G O I B

VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME

AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS

Concert Cap d’Any Cicle “Grans Veus” 1 de gener de 2019, Palau de Congressos, Palma 20.00 hores

Valentina Nafornita, soprano Joji Hattori, violí solo i director Orquestra Simfònica Illes Balears

Concert Cap d’Any Cicle “Grans Veus” 18 de gener de 2019, Palau de Congressos, Palma 20.00 hores

Simón Orfila, baix Joji Hattori, director Orquestra Simfònica Illes Balears

PATROCINA :

PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :

G O I B

VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME

AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS