Urà, el màgic

Els planetes de Gustav Holst no segueix directament la teoria de Boeci, que parlava de tres tipus de música: la instrumental, la humana —harmonia entre el cos i la ment de l’home— i la música de les esferes, produïda pels astres girant silenciosament. Tampoc no es refereix als càlculs de l’astrònom Kepler —contemporani de Shakespeare—, que va calcular i escriure les melodies que emetien els planetes segons la seva massa i velocitat, com si fossin unes grans baldufes giratòries. Holst s’inclinà, més aviat, per retratar musicalment el caràcter de cada planeta; un simbolisme ocult que emanaria de la seva posició dins la galàxia i la relació amb els horòscops.

El seu amic Clifford Bax fou qui el va introduir dins l’astrologia; així imaginà una obra (1916-1918) que recull l’essència de cada esfera planetària, menys Plutó, descobert posteriorment. Els primers apunts foren per a dos pianos i Neptú, inicialment, per a orgue. Finalment, l’obra fou concebuda per a gran orquestra, amb un cor femení al final.

Mart és el missatger de la guerra, que és presentat en un tema de tres notes; més endavant els instruments de vent entren en cànon. Venus és la portadora de la pau, amb els símbols de la murta, les roses i l’oceà, que Holst representa amb un motiu ascendent/descendent i una obstinació recurrent. Mercuri és el missatger alat, on destaquen els ritmes composts i les hemiòlies o accents superposats. Júpiter, olímpic i triomfant, és cridat per la veu de les trompes, per després fondre’s en una dansa màgica i gairebé hipnòtica. Saturn és musicat com un rellotge gegant i primigeni, imparable. Urà és el planeta màgic, que gira al voltant d’un motiu de quatre notes i sobre el qual es basa una marxa esplendorosa. Neptú és el místic, el planeta dels signes astrològics d’aigua, el Déu del mar i dels dofins. La seva natura d’aigua li permet fluir entre dues tonalitats, en un compàs poc habitual de cinc temps, un cànon obstinat i l’entrada del cor femení. Tot es fon lentament, al final, dintre de l’univers.