Baleares Palma Orquesta Sinfonica abono mar 2019 nº12

TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA (CICLE GRANS PIANISTES) | 04 / 04 / 19 | 20.00 H

#

12

CONCERT

# 12

40’

Ruslan i Ludmila, obertura Mikhail Glinka (1804-1857)

Concert per a piano núm.2 op.18 en do menor Serguei Rakhmaninov (1873-1943) 1. Moderato 2. Adagio sostenuto 3. Allegro scherzando

20’

Pausa

30’

Sinfonia núm.5 op.67 en do menor

Ludwig van Beethoven (1770-1827) 1. Allegro con brio 2. Andante con moto 3. Scherzo. Allegro 4. Allegro

KHATIA BUNIATISHVILI, PIANO PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS 3

NOTES AL

PROGRAMA

ELS RUSSOS I BEETHOVEN: L’ESSÈNCIA DE L’ORQUESTRACIÓ

CAT

Bàrbara Duran

Mikhaïl Glinka és el compositor considerat com a precedent de l’anomenada escola russa. Nascut a la regió de Smolensk, es va criar –consentit i malaltís– entre les cançons pageses i els tocs de les campanes del llogaret d’on provenia. Potser aquesta és la clau per a entendre com va fer una síntesi d’una música popular nacional que serà, posteriorment, un dels elements cohesionadors del grup de músics russos coneguts com el Grup dels Cinc.

La seva primera obra, Una vida pel Tsar, fou considerada massa folk. El llibret de Ruslan i Liudmila, la seva segona òpera, es basa en un conte de fades de Puixkin i l’exuberant obertura desplega els temes principals de l’obra, utilitzant dues melodies de l’escena matrimonial. Però és sobretot l’entrada quasi glissando de tota l’orquestra la que fa úniques i absolutament inconfusibles les primeres frases. El segon tema, contrastat i líric (tocat pels fagots, violes i violoncels), és la traducció de l’amor de Ruslan per Liudmila. Res no pot amagar la llum d’una orquestració vibrant i energètica, que trobarem posteriorment en moltes obres dels compositors russos. Segell nacional?

Restes d’una música popular que ja s’anava perdent? Hi ha tant de color en aquesta obertura que sembla avençar bona part de les orquestracions de Rimski-Kórsakov, Mússorgski, Txaikovski i la resta de compositors russos.

Una altra cosa és el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmaninov.

Però, al final, ens trobam amb la mateixa font ufana que alimenta aquesta música: Rakhmaninov sempre va reconèixer la influència de Rimski-Kórsakov i Txaikovski en la seva música, i això significa una acceptació de l’herència de Mikhaïl Glinka sobre la generació posterior de compositors.

5

Aquest concert té un encapçalament sonor reconegut per tots els melòmans. Els primers acords del primer moviment, suaus i lírics d’entrada però ferms i apassionats en gairebé dos compassos, ens porten a una fúria emotiva difícil de definir. És aquesta sentimentalitat apassionada, acolorida i brillant, que ens condueix a l’ànima russa més vitenca. Però cal explicar que els motius desenvolupats pel piano són estrictament pensats per a un piano solista. I també que els motius de resposta orquestrals, de contrapunt instrumental, són pensats per a una orquestra que és una mena de solista alhora. És aquí on es pot observar l’evolució de la forma concert, que partia d’estructures clàssiques on els rols de solista i orquestra eren ben definits; però en aquest model posterior, el solista exposa uns temes que són contestats pel conjunt de l’orquestra, amb una certa categoria d’opositor desafiant.

Potser aquí s’entreveu l’essència d’un problema discutit en anàlisis més acadèmiques, i que no és més que la valoració dels temes musicals com a temes més adequats per a una simfonia o bé per a un concert. El segon concert de Rakhmaninov mostra com el solista presenta uns temes inequívocament pianístics, amb respostes inequívocament orquestrals. Senzillament, el compositor els va pensar per a l’instrument/orquestra que els havia de tocar, en una interacció única.

I si es vol elucubrar sobre la música instrumental més pura, què es pot dir de la Cinquena Simfonia de Beethoven que ja no s’hagi dit? Si algú dubtava que música és arquitectura pura, aquí trobarà un dels més bells exemples. Sols el breu motiu inicial estructura pràcticament tota la simfonia, que presenta un segon moviment a mode de variacions temàtiques, un tercer com a trio clàssic i un final llampant, que conté el bessó del primer moviment.

Solament la força de les idees fixes abocades a alguna de les formes d’expressió humana pot produir una obra semblant.

6

LOS RUSOS Y BEETHOVEN: LA ESENCIA DE LA ORQUESTACIÓN

ESP

Bàrbara Duran Mijaíl Glinka es el compositor considerado como precedente de la llamada escuela rusa. Nacido en la región de Smolensk, se crio –consentido y enfermizo– entre las canciones campesinas y los toques de las campanas de la aldea de donde provenía.

Quizás esta es la clave para entender como hizo una síntesis de una música popular nacional que será, posteriormente, uno de los elementos cohesionadores del grupo de músicos rusos conocidos como el Grupo de los Cinco.

Su primera obra, Una vida por el Zar, fue considerada demasiado folk. El libreto de Ruslán y Liudmila, su segunda ópera, se basa en un cuento de hadas de Pushkin y la exuberante apertura despliega los temas principales de la obra, utilizando dos melodías de la escena matrimonial. Pero es sobre todo la entrada casi glissando de toda la orquesta la que hace únicas y absolutamente inconfundibles las primeras frases. El segundo tema, contrastado y lírico (tocado por los fagots, violas y violonchelos), es la traducción del amor de Ruslán por Liudmila.

Nada puede esconder la luz de una orquestación vibrante y energética, que encontraremos posteriormente en muchas obras de los compositores rusos. ¿Sello nacional? ¿Restos de una música popular que ya se iba perdiendo? Hay tanto color en esta obertura que parece avanzar buena parte de las orquestaciones de Rimski-Kórsakov, Músorgski, Chaikovski y el resto de compositores rusos.

Otra cosa es el Concierto para piano n.º 2 de Rajmáninov.

Pero, al final, nos encontramos con la misma fuente ufana que alimenta esta música: Rajmáninov siempre reconoció la influencia de Rimski-Kórsakov y Chaikovski en su música, y eso significa una aceptación de la herencia de Mijaíl Glinka sobre la generación posterior de compositores.

7

Este concierto tiene un encabezamiento sonoro reconocido por todos los melómanos. Los primeros acordes del primer movimiento, suaves y líricos de entrada pero firmes y apasionados en casi dos compases, nos llevan a una furia emotiva difícil de definir. Es esta sentimentalidad apasionada, colorida y brillante, que nos conduce al alma rusa más vital. Pero conviene explicar que los motivos desarrollados por el piano están estrictamente pensados para un piano solista. Y también que los motivos de respuesta orquestales, de contrapunto instrumental, están pensados para una orquesta que es una especie de solista al mismo tiempo. Es aquí donde se puede observar la evolución de la forma concierto, que partía de estructuras clásicas en las que los roles de solista y orquesta estaban bien definidos; pero en este modelo posterior, el solista expone unos temas que son contestados por el conjunto de la orquesta, con una cierta categoría de opositor desafiante.

Quizás aquí se entrevé la esencia de un problema discutido en análisis más académicos, y que no es más que la valoración de los temas musicales como temas más adecuados para una sinfonía o bien para un concierto. El segundo concierto de Rajmáninov muestra cómo el solista presenta unos temas inequívocamente pianísticos, con respuestas inequívocamente orquestales.

Sencillamente, el compositor los pensó para el instrumento/ orquesta que los tenía que tocar, en una interacción única. ¿Y si se quiere elucubrar sobre la música instrumental más pura, qué se puede decir de la Quinta Sinfonía de Beethoven que ya no se haya dicho? Si alguien dudaba que música es arquitectura pura, aquí encontrará uno de los más bellos ejemplos. Solo el breve motivo inicial estructura prácticamente toda la sinfonía, que presenta un segundo movimiento a modo de variaciones temáticas, un tercero como trío clásico y un final resplandeciente que contiene lo esencial del primer movimiento.

Solamente la fuerza de las ideas fijas entregadas a alguna de las formas de expresión humana puede producir una obra parecida.

8

THE RUSSIANS AND BEETHOVEN: THE ESSENCE OF ORCHESTRATION

ENG

Bàrbara Duran

Mikhail Glinka is considered the model composer for the so-called Russian school. Born in the Smolensk region, he was raised –an unhealthy and spoilt child– amongst the countryfolk songs and the tolling bells of his small village. Such background could be the key to understanding the way he synthesized popular national music into what would later become one of the merging elements in the group of Russian musicians known as The Five, or The Mighty Handful.

His first work, A life for the Tsar, was judged as too folk. The booklet of Ruslan and Lyudmila, his second opera, is based on a fairy tale

by Pushkin, and the exuberant overture displays the main themes in the piece, using two melodies for the marriage scene. But it is mainly the almost glissando entrance of the orchestra as a whole what turns the first phrases into something unique and absolutely unmistakable. The second theme, contrasted and lyrical (played by the bassoons, violas and cellos) is the translation of Ruslan’s love towards Lyudmila. Nothing can hide the light of such vibrant and energical orchestration, which will from here on be heard in many pieces by Russian composers. A national signature? Remainders of some popular music that was already fading away? There is so much colour in this overture that it seems to draw on to a great number of orchestrations by Rimski-Korsakov, Mussorgsky, Tchaikovsky and the rest of Russian composers.

Rachmaninov’s Piano Concerto No.2 is a different thing. However, in the end, we meet at the same overflowing source watering this music: Rachmaninov always acknowledged the influence of Rimski-Korsakov and Tchaikovsky in his music, which means accepting the legacy of Mikhail Glinka over the next generation of composers.

9

This concert has a sound heading every music lover will recognize.

The first chords in the first movement, smooth and lyrical at the beginning but firm and passionate in almost two bars, take us to an emotional fury that one finds hard to describe. Such passionate sentimentalism, colourful and bright, leads us to the most intense Russian soul. However, one must know that the motives developed for piano had been thought strictly for a piano soloist; and also, the responding orchestral motives –of instrumental counterpoint– had been designed for an orchestra that is some sort of soloist when all together. And here one may observe the evolution of the concert form, which started from classical structures where soloist and orchestra roles were well-defined; but, in the subsequent model, the soloist exhibits a series of themes that are answered by the whole of the orchestra, somehow from a defiant position.

Here one may suspect the essence of a frequently discussed issue in the academical analysis: is this musical theme more suitable for a symphony or for a concert? Rachmaninov’s Concert No.2 shows how the soloist presents unequivocally pianistic themes, with unequivocally orchestral responses. The composer had simply thought them for the instrument/orchestra that would have to play them in a sole interaction.

And if one wishes to reflect on the purest instrumental music, what can be said about Beethoven’s Symphony No.5 that has not been said yet? For those who doubted music to be simply architecture, here is one of the most beautiful examples. Just the brief initial motive practically structures the whole symphony, which presents a second movement in the form of theme variations, a third movement as a classic trio and a flashy ending containing the core of the first movement.

Only the strength of the idee fixe poured into any of the human forms of expression can produce such a piece of work.

10

KHATIA

BUNIATISHVILI

© Gavin Evans

KHATIA BUNIATISHVILI Pianista

CAT

Nascuda el 1987 a Geòrgia, Khatia Buniatishvili va descobrir el piano de nina, a l’edat de tres anys. Quan en va complir sis, va oferir el seu primer concert amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi, i a partir dels deu anys, començà a actuar internacionalment. Khatia va estudiar a Tbilisi amb Tengiz Amiredjibi, i a Viena amb Oleg Maisenberg.

L’any 2008 va debutar al Carnegie Hall dels Estats Units i, des d’aleshores, ha actuat al Hollywood Bowl, iTunes Festival, BBC Proms, en els festivals de Salzburg, Verbier, La Roque d’Anthéron, Menuhin Festival Gstaad, Klavier-Festival Ruhr o en el Progetto Martha Argerich; i en els grans auditoris com el Carnegie Hall de Nova York, el Walt Disney Concert Hall de Los Ángeles, el Royal Festival Hall de Londres, el Musikverein i la Konzerthaus de Viena, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonie de Berlín, la Philharmonie i el Théâtre des Champs-Élysées de París, la Scala de Milà, el Teatro La Fenice de Venècia, el Palau de la Música de Barcelona, la Victoria Hall de Ginebra, la Tonhalle de Zuric, la Rudolfinum de Praga, el Grand Theater de Xangai, el NCPA de Pequín, el NCPA de Mumbai, la Suntory Hall de Tòquio i el teatre Esplanade de Singapur, entre d’altres.

D’entre els companys que han treballat amb Buniatishvili, cal destacar directors com Zubin Mehta i artistes com Plácido Domingo, Kent Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Mikhaïl Pletnev, Vladimir Aixkenazy, Semion Bitxkov, Myung-Whun Chung, Yannick Nézet-Séguin o Philippe Jordan; i orquestres de renom com la Filharmònica d’Israel, la Filharmònica de Los Ángeles, la Simfònica de San Francisco, la Simfònica de Seattle, l’Orquestra de Filadèlfia, la Simfònica de Toronto, la Simfònica Estatal de São Paulo, la Filharmònica de la Xina, la NHK Symphony, la Simfònica de Londres, la Simfònica de la BBC, l’Orquestra de París, l’Orquestra Nacional de França, la Filharmònica de la Scala, la Simfònica de Viena, la Filharmònica de Rotterdam o la Filharmònica de Munic.

Al llarg de les últimes temporades, Khatia ha estat compromesa amb diversos projectes, com el 70è aniversari de les Nacions Unides, en el qual participà amb un concert benèfic a favor dels refugiats de Síria, un concert benèfic a Kíev per les víctimes de la zona ATO (àrea d’operacions antiterroristes), el concert contra les violacions dels drets humans a Rússia “To Russia with love” i la DLDwomen Conference. D’altra banda, ha col·laborat en el darrer disc del grup britànic de pop-rock Coldplay, A head full of dreams.

D’entre la seva discografia destaquen un disc de Liszt (2011) i un de Chopin (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (SONY Classical, 2016), a més de Piano trios amb Gidon Kremer i Giedrė Dirvanauskaitė (ECM, 2011) i sonates per a violí i piano amb Renaud Capuçon (Erato, 2014).

Khatia Buniatishvili ha guanyat dues vegades el Premi ECHO Klassik -el 2012 pel seu disc de Liszt i el 2016 per Kaleidoscope. La seva darrera publicació inclou els concerts núm. 2 i 3 de Rakhmaninov, amb la Filharmònica de la República Txeca i Paavo Järvi (Sony Classical).

13

KHATIA BUNIATISHVILI Pianista

ESP

Nacida en 1987 en Georgia, Khatia Buniatishvili descubrió el piano cuando era una niña, a la edad de tres años. Cuando cumplió los seis, ofreció su primer concierto con la Orquesta de Cámara de Tbilisi, y a partir de los diez años, empezó a actuar internacionalmente.

Khatia estudió a Tbilisi con Tengiz Amirejibi, y en Viena con Oleg Maisenberg.

El año 2008 debutó en el Carnegie Hall de los Estados Unidos y, desde entonces, ha actuado en el Hollywood Bowl, iTunes Festival, BBC Proms, en los festivales de Salzburgo, Verbier, La Roque d’Anthéron, Menuhin Festival Gstaad, Klavier-Festival Ruhr o en el Progetto Martha Argerich; y en los grandes auditorios como el Carnegie Hall de Nova York, el Walt Disney Concert Hall de Los Ángeles, el Royal Festival Hall de Londres, el Musikverein y la Konzerthaus de Viena, el Concertgebouw de Amsterdam, la Philharmonie de Berlín, la Philharmonie y el Théâtre des Champs-Élysées de París, La Scala de Milán, el Teatro La Fenice de Venecia, el Palau de la Música de Barcelona, la Victoria Hall de Ginebra, la Tonhalle de Zurich, la Rudolfinum de Praga, el Grand Theater de Shanghái, el NCPA de Pekín, el NCPA de Mumbay, la Suntory Hall de Tokio y el teatro Esplanade de Singapur, entre otros.

De entre los compañeros que han trabajado con Buniatishvili, destacan directores como Zubin Mehta y artistas como Plácido Domingo, Kent Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Mijaíl Pletnev, Vladímir Áshkenazy, Semión Bychkov, Myung-whun Chung, Yannick Nézet-Séguin o Philippe Jordan; y orquestas de renombre como la Filarmónica de Israel, la Filarmónica de Los Ángeles, la Sinfónica de San Francisco, la Sinfónica de Seattle, la Orquesta de Filadelfia, la Sinfónica de Toronto, la Sinfónica Estatal de São Paulo, la Filarmónica de China, la NHK Symphony, la Sinfónica de Londres, la Sinfónica de la BBC, la Orquesta de París, la Orquesta Nacional de Francia, la Filarmónica de La Scala, la Sinfónica de Viena, la Filarmónica de Róterdam o la Filarmónica de Munich.

A lo largo de las últimas temporadas, Khatia ha estado comprometida con varios proyectos, como el 70.º aniversario de las Naciones Unidas, en el que participó con un concierto benéfico a favor de los refugiados de Siria, un concierto benéfico en Kiev para las víctimas de la zona ATO (área de operaciones antiterroristas), el concierto contra las violaciones de los derechos humanos en Rusia “To Russia with love” y la DLDwomen Conference. Por otra parte, ha colaborado en el último disco del grupo británico de poprock Coldplay, A head full of dreams.

De entre su discografía destacan un disco de Liszt (2011) y uno de Chopin (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (SONY Classical, 2016), además de Piano trios con Gidon Kremer y Giedrė Dirvanauskaitė (ECM, 2011) y sonatas para violín y piano con Renaud Capuçon (Erato, 2014).

Khatia Buniatishvili ha ganado dos veces el Premio ECHO Klassik -el 2012 por su disco de Liszt y el 2016 por Kaleidoscope. Su última publicación incluye los conciertos n.º 2 y 3 de Rajmáninov, con la Filarmónica de la República Checa y Paavo Järvi (Sony Classical).

14

KHATIA BUNIATISHVILI Pianista

ENG

Born in 1987 in Georgia, Khatia Buniatishvili discovers piano at her very early age (3 years).

She gives her first concert with Tbilisi Chamber Orchestra when she was 6 and appears internationally at her 10. Khatia studied in Tbilisi with Tengiz Amiredjibi and in Vienna with Oleg Maisenberg.

She made her U.S. debut at Carnegie Hall, in 2008. Since then, she has performed at Hollywood Bowl, iTunes festival, BBC Proms, Salzburg festival, Verbier Festival, Menuhin Festival Gstaad, La Roque d’Anthéron Festival, Klavier-Festival Ruhr, «Progetto Martha Argerich», at the great halls: New York Carnegie Hall, Los Angeles Walt Disney Concert Hall, London Royal Festival Hall, Vienna Musikverein and Konzerthaus, Amsterdam Concertgebouw, Berlin Philharmonie, Paris Philharmonie and Théâtre des ChampsÉlysées, Milan La Scala, Venice Teatro La Fenice, Barcelona Palau de la Música Catalana, Geneva Victoria Hall, Zurich Tonhalle, Prague Rudolfinum, Shanghai Grand Theater, Beijing NCPA, Mumbai NCPA, Tokyo Suntory Hall, Singapore Esplanade Theatre, etc.

Among Khatia’s musical partners are world leading conductors such as great Maestro Zubin Mehta or Placido Domingo, Kent Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Mikhail Pletnev, Vladimir Ashkenazy, Semyon Bychkov, Myung-Whun Chung, Yannick NézetSéguin, Philippe Jordan etc. and famous orchestras: Israel Philharmonic, Los Angeles Philharmonic, San Francisco Symphony, Seattle Symphony, Philadelphia Orchestra, Toronto Symphony, São Paulo State Symphony, China Philharmonic, NHK Symphony, London Symphony, BBC Symphony, Orchestre de Paris, Orchestre National de France, Filarmonica della Scala, Vienna Symphony, Rotterdam Philharmonic, Munich Philharmonic, etc.

During the last seasons, Khatia was engaged for different projects: 70th anniversary of United Nations – Charity concert in favor of Syrian refugees, Charity Concert in Kiev in favor of wounded persons in ATO area, «to Russia with Love» concert against violation of Human Rights in Russia, participated in DLDWomen conference. Khatia collaborated with rock group COLDPLAY for their last album «A Head Full Of Dreams».

Her discography includes Liszt Album 2011, Chopin Album 2012, «Motherland» 2014, «Kaleidoscope» 2016 (SONY Classical), as well as «Piano Trios» with Gidon Kremer and Giedrė Dirvanauskaitė 2011 (ECM) and violin and piano sonatas with Renaud Capuçon 2014 (Erato).

Khatia is two times ECHO Klassik Award winner in 2012 and 2016 for her Liszt album and for «Kaleidoscope».

Last released: Rachamninov concertos 2 and 3 with Czech Philharmonic and Paavo Järvi (Sony Classical).

15

PABLO

MIELGO

© Christian Debus

PABLO MIELGO Director

CAT

Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots.

En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. .

Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres.

Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra.

Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.

17

PABLO MIELGO Director

ESP

Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic.

Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros.

Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos.

Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra.

Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional.

Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

18

PABLO MIELGO Conductor

ENG

Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs.

Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic.

Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others.

Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income.

Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra.

As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.

PROPERS

CONCERTS

TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019

CONCERT #13 AUDITORIUM DE PALMA

11/04/19 20.00 H

Concert per a piano núm.5 Op. 73, “Emperador” L.v. Beethoven Serenade núm. 1 Op.11 J. Brahms

YEVGENY SUDBIN, PIANO JOJI HATTORI, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

Orquestra Simfònica Illes Balears Músics Primers violins • Smerald Spahiu, concertino • Gina Nicola, concertino associat • Jennifer Peck, solista, ajudant de concertino • Gloria Grati • Gabriel Martí • Paula Marquès • Andrei Melkumov • Margarita Navarro • Marc Nogues • Maria Luisa Payeras • Pavel Penchev • Christine Schedukat Segons violins • Barbara Walus, solista • Sebastià Pou, ajudant de solista • Agustí Aguiló • Carme Fullana • Roberto Moragón • Ferenc Rácz • Francisco Sard • Beth Super Violes • Sonia Krasnova, solista • Marta Hatler, ajudant de solista • Miguel Arola • Jun Kuroki • Junko Kuroki • Filippo Maschio • Luís Oliver • Elisabeth Romero • Jorge Pérez Violoncels • Emmanuel Bleuse, solista • Ibolya Rózsás, ajudant de solista • Luis Correa • Bisser Tchernokojev • Felipe Temes • Manuela Torres Contrabaixos • Martin Gregg, solista • Jozef Szafrañski, ajudant de solista • Philip Dawson • Wojciech Sobolewski

Flauta/Flautí • Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboès • Javier Arnal, solista • Jordi Miralles, ajudant de solista Oboè/Corn anglès • Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets • Eduardo Bernabeu, solista • Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet/Clarinet Baix • Sílvia Insa, ajudant de solista Fagots • José Vicente Tatay, solista • Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot/Contrafagot • Joana Rullan, ajudant de solista Trompes • Nigel Carter, solista • Miriam Merino, ajudant de solista • Joan Barceló, ajudant de solista • José Francisco Fortea, ajudant de solista • César Guillem, ajudant de solista Trompetes • Michel Herment, ajudant de solista/solista • Cyril Pouillet, ajudant de solista/ solista • Samuel Garcia, ajudant de solista Trombons • Jean Christophe Brunet, solista Tuba • Tobias Isern, solista Timbales • Armando Lorente, solista Percussió • Juan Carlos Murgui, ajudant de solista • Susana Pacheco, ajudant de solista

Flautes • Josep Miralles, solista • Estela Córcoles, ajudant de solista

COL·LABORADORS Catina Bibiloni, violí, Carlota Coll, violí, Marina Fuster, violí, Jorge Pérez, viola, Miquela Gayá, violoncel, Anna Endzelm, contrabaix, Pablo Moreno, contrabaix, Pere Garcias, trombó, Bartolomé Serra, trombó

22

Gerència •

Pere Bonet, gerent

Equip Artístic • •

Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori, Special Artistic Advisor and Guest Conductor

Equip Tècnic • • • • • • • •

Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretari tècnic Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramón García, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera

Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll

Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal

Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín

Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado

PATROCINA :

PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :

G O I B

VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME

AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS