Baleares Palma Orquesta Sinfonica abono feb 2019 2

TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 21/ 02 / 19 | 20.00 H AUDITORI DE MANACOR | 22 / 02 / 19 | 20.00 H

09

04

CONCERT

#09

04

85’

Simfonia núm. 9 Gustav Mahler (1860-1911) 1. Andante comodo 2. Im Tempo eines gemächlichen Ländlers (En ritme d’un Landler lent) 3. Rondo-Burleske 4. Adagio

(Concert sense pausa)

PABLO MIELGO, DIRECTOR ACADÈMIA SIMFÒNICA ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS 3

NOTES AL

PROGRAMA

NOVENA SIMFONIA DE MAHLER: ENTRE EL DOLOR PUNYENT I LA BELLESA PERDUDA

CAT

En un fòrum d’Internet, un melòman demana ajuda per a entendre la Novena de Mahler (1909). Comenta que tothom parla de la grandesa d’aquesta simfonia, però ell considera que no és la millor obra del compositor. Altres contesten: un prefereix la Vuitena; un altre comenta que solament el primer moviment de la Novena és ja gairebé una obra completa.

Alguns subratllen el fet que aquesta simfonia està lligada a la mort de Mahler (1860-1911); els seus problemes cardíacs li feien pensar en una mort propera.

Aquestes especulacions ajuden a entendre l’obra, però no expliquen la varietat i intensitat de la seva apreciació de manera individual. Si es vol entendre la Novena de Mahler, s’ha d’iniciar un camí d’introspecció que condueix a una obra complexa, viva i enèrgica; però és l’oient el que reconstrueix emocionalment i psicològicament un material musical excepcional. La Novena és un gran quadre on els drames personals, la mateixa existència, hi són representats.

S’exploren els colors infinits de l’orquestra, mostrant diferents combinacions cromàtiques i mixtures instrumentals en el transcurs de grans desenvolupaments formals. Però Mahler té també la lucidesa suficient per alternar aquests moments d’investigació tímbrica i gairebé psicoanalítica amb moments d’èxtasi musical, en què tota la percepció auditiva és dirigida cap a l’explosió de la bellesa en totes les seves dimensions.

Com s’apuntava al fòrum de melòmans, no és una obra fàcil. El seu primer moviment ja constitueix en sí mateix un resum del que havia estat, és i serà una simfonia. L’alternança de diversos temes musicals —energia llampant versus un sentiment de profunda introspecció— no deixa de conformar una mena de forma de sonata lliure. Apareix al principi un 5

famós motiu rítmic, sincopat, que ha estat interpretat com una referència al batec irregular del cor que ja, aleshores, sentia el compositor. El segon moviment és una dansa brillant i lliure; amb registres que van des de la delicadesa al sarcasme i a la follia musical; vorejant la ironia compositiva.

Recorda, a vegades, una gran banda i no tant una orquestra.

El tercer temps ens retorna les elucubracions del primer.

Potser una de les dificultats de comprensió que apuntaven alguns dels melòmans crítics amb la Novena són els desenvolupaments sense fi al voltant de determinats motius rítmico-melòdics, però també l’exploració d’una orquestra enorme, que esdevé la boca per la qual parla tota l’existència humana. Mahler fa cantar el vent-metall, a vegades fins i tot de manera cridanera, però és capaç de combinar l’arpa, etèria, amb les bavarades del vent i les discussions incessants de les cordes. En alguns moments, es perceben els diferents grups instrumentals argumentant cadascun dintre del seu cercle, com si no formessin part del mateix conjunt —malgrat que, òbviament, hi són tots plegats.

El quart moviment ens apropa, veritablement, a aquell Mahler que és venerat com a gran compositor. La tensió entre dolor i plaer són una constant d’aquesta obra que culmina la seva vida. El quart moviment, l’adagio, és una de les pàgines que millor retraten la pulsió entre la bellesa i el dolor present de manera continuada en aquesta obra. Cap el final, l’adagio es converteix en un dels llocs suspesos entre la vida i la mort, entre el so i el silenci, morint poc a poc i recuperantse solament per al darrer sospir. Un retrat sonor dels darrers moments vitals: la visió quasi màgica de la vida passada, dels moments que són recordats entre alè i alè mentre la vida s’escapa. Era Mahler plenament conscient d’aquesta imatge sonora, que sintetitza les experiències vitals i la percepció agònica de la vida humana?

6

NOVENA SINFONÍA DE MAHLER: ENTRE EL DOLOR DESGARRADOR Y LA BELLEZA PERDIDA

ESP

En un foro de Internet, un melómano pide ayuda para entender la Novena de Mahler (1909). Comenta que todo el mundo habla de la grandeza de esta sinfonía, pero él considera que no es la mejor obra del compositor. Otros contestan: uno prefiere la Octava; otro comenta que solamente el primer movimiento de la Novena es ya casi una obra completa.

Algunos subrayan el hecho de que esta sinfonía está ligada a la muerte de Mahler (1860-1911); sus problemas cardíacos le hacían pensar en una muerte próxima.

Estas especulaciones ayudan a entender la obra, pero no explican la variedad e intensidad de su apreciación de manera individual. Si se quiere entender la Novena de Mahler, se tiene que iniciar un camino de introspección que conduce a una obra compleja, viva y enérgica; pero es el oyente el que reconstruye emocional y psicológicamente un material musical excepcional. La Novena es un gran cuadro en que los dramas personales, la misma existencia, están representados. Se exploran los colores infinitos de la orquesta, mostrando diferentes combinaciones cromáticas y mixturas instrumentales en el transcurso de grandes desarrollos formales. Pero Mahler tiene también la lucidez suficiente para alternar estos momentos de investigación tímbrica y casi psicoanalítica con momentos de éxtasis musical, en los que toda la percepción auditiva está dirigida hacia la explosión de la belleza en todas sus dimensiones.

Como se apuntaba en el foro de melómanos, no es una obra fácil. Su primer movimiento ya constituye en sí mismo un resumen de lo que había sido, es y será una sinfonía. La alternancia de varios temas musicales —energía llamativa versus un sentimiento de profunda introspección— no deja 7

de conformar una especie de forma de sonata libre. Aparece al principio un famoso motivo rítmico, sincopado, que ha sido interpretado como una referencia al latido irregular del corazón que ya, entonces, oía el compositor. El segundo movimiento es una danza brillante y libre; con registros que van desde la delicadeza al sarcasmo y a la locura musical; bordeando la ironía compositiva. Recuerda, a veces, una gran banda y no tanto una orquesta.

El tercer tiempo nos devuelve las elucubraciones del primero. Quizás una de las dificultades de comprensión que apuntaban algunos de los melómanos críticos con la Novena son los desarrollos sin fin en torno a determinados motivos rítmico-melódicos, pero también la exploración de una orquesta enorme, que se convierte en la boca por la cual habla toda la existencia humana. Mahler hace cantar el viento-metal, a veces incluso de manera chillona, pero es capaz de combinar el arpa, etérea, con los vahos del viento y las discusiones incesantes de las cuerdas. En algunos momentos, se perciben los diferentes grupos instrumentales argumentando cada uno dentro de su círculo, como si no formaran parte del mismo conjunto —aunque, obviamente, están todos juntos.

El cuarto movimiento nos acerca, verdaderamente, a aquel Mahler que es venerado como gran compositor. La tensión entre dolor y placer son una constante de esta obra que culmina su vida. El cuarto movimiento, el adagio, es una de las páginas que mejor retratan la pulsión entre la belleza y el dolor presente de manera continuada en esta obra. Cabe el final, el adagio se convierte en uno de los lugares suspendidos entre la vida y la muerte, entre el sonido y el silencio, muriendo poco a poco y recuperándose solamente para el último suspiro. Un retrato sonoro de los últimos momentos vitales: la visión casi mágica de la vida pasada, de los momentos que son recordados entre aliento y aliento mientras la vida se escapa. ¿Era Mahler plenamente consciente de esta imagen sonora, que sintetiza las experiencias vitales y la percepción agónica de la vida humana?

8

MÄHLER’S SYMPHONY NO.9: BETWEEN A HEART-WRENCHING PAIN AND LOST BEAUTY

ENG

In a forum on the Internet, a megalomaniac seeks help to understand Mähler’s Symphony No.9 (1909). He argues that, although everybody comments on the grandeur of this symphony, he thinks it is not the composer’s best piece of work. Some respond: one prefers the Eighth, another states that the first movement in the Ninth is almost a complete work in itself. Others point out the fact that this symphony is linked to Mähler’s passing (1860-1911); his heart condition had him foreseeing an imminent death.

Such speculations help us understand the piece, but they do not explain the variety and intensity of its individual appreciation. If one wants to comprehend Mahler’s Ninth, one must initiate into an introspective path that leads to a complex, lively and vigorous work; it is the listener who emotionally and psychologically reconstructs an exceptional musical material. Symphony No.9 is a great picture where personal drama —existence itself— is represented. It explores the infinite colours of the orchestra, by showing different chromatic combinations and instrumental mixtures during the course of big formal developments. But Mähler is also clearheaded enough as to alternate these moments of research on timber (almost psycoanalytic) with moments of musical ecstasy, where the whole auditive perception is directed towards an explosion of beauty in all its dimensions.

As the forum put it, it is not an easy piece. The first movement already constitutes a summary of what a symphony was, is and will be. The alternation of musical themes —bright energy 9

versus a feeling of deep introspection— conforms a sort of freestyle sonata. A famous rhythmical motive appears at the beginning: a syncopated motive that has been interpreted as a reference to the irregular beating of the composer’s ill heart.

The second movement is a luminous and free dance, with registers ranging from delicacy to sarcasm and musical folly.

It sometimes reminds of a big band instead of an orchestra.

The third time takes us back to the lucubrations in the first.

Maybe one of the difficulties mentioned by some of the music lovers critical to the Ninth are the endless developments around certain rhythmical-melodic motives, as well as the exploration of a huge orchestra that becomes the mouth through which the entire human existence speaks. Mähler makes the wind-brass sing, at some point even scream, but is capable of combining the ethereal harp with the gusts of the winds and the continuous discussion of the strings.

Sometimes the various instrumental groups can be perceived while arguing each inside their own circle, as if they were not part of the same ensemble —despite the fact that they are obviously all there together.

The fourth movement takes us to that Mähler whom we truly venerate as a master composer. Tension between pain and pleasure is constant in this culminating piece. The fourth movement, the Adagio, is one of the best pages portraying how beauty and sorrow fight all along. Towards the end, the Adagio turns into a place suspended between life and death, between sound and silence, slowly dying and recovering only to take a last breath. A sound portrait of the last moments in life: the almost magical vision of the past, of those flashing memories while finally exhaling life. Was Mähler fully conscious of such a sound image, that synthesized vital experience and the agonal perception of human life?

10

PABLO

MIELGO

© Christian Debus

11

PABLO MIELGO, Director

CAT

Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots.

En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. .

Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres.

Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra.

Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.

12

PABLO MIELGO, Director

ESP

Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic.

Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros.

Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos.

Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra.

Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional.

Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

13

PABLO MIELGO, Director

ENG

Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs.

Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic.

Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others.

Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra.

As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.

14

ORQUESTRA SIMFÒNICA

DE LES ILLES BALEARS

15

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS

CAT

L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014).

Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”.

L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits.

Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

16

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS

ESP

La Orquesta Sinfónica de Baleares está considerada uno de los referentes sinfónicos en España. Fue creada en el año 1988 bajo la institución denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incluyendo al Gobierno Balear, el Ayuntamiento de Palma y el Consell de Mallorca.

A pesar de que la historia del sinfonismo en las Islas Baleares datan los años 40, la formación de la orquesta como hoy en día se conoce se debe al recientemente fallecido Maestro Luís Remartínez, quien fue su titular y director artístico desde el año 1988 hasta el año 1994. Después le han seguido los siguientes Maestros: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (20092013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). En la actualidad el Maestro Pablo Mielgo es su Director Titular y Joji Hattori “Special artistic advisor and guest conductor” La Orquesta desarrolla su temporada regular en el ámbito sinfónico (temporada de abono en el Auditorium de Palma, conciertos sinfónicos en Menorca, Ibiza y Formentera, temporada de abono en el Auditorium de Manacor, conciertos extraordinarios en Mallorca), así como en el ámbito lírico (temporadas de ópera de la Fundación Teatro Principal de Palma y de los Amigos de la Ópera de Maó).

En su temporada de estío, la OSIB desarrolla el Festival “Veranos Sinfónicos” con el Castillo de Bellver como principal sede, y colabora con otros Festivales como el de Pollença, o el Sunset Classics. Además de su programación artística, desarrolla una extensa labor pedagógica mediante el programa “Sinfónica en Familia”, así como el programa “Sinfónica en Sociedad” con el cual lleva la música a los diferentes medios sociales más desfavorecidos.

Durante los últimos 25 años, la Orquesta ha acompañado a solistas de relevancia internacional , como Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila; Katia y Marielle Labèque y el joven Francisco Fullana.

La OSIB ha actuado en numerosas ocasiones fuera de las islas, destacando su reciente viaje al Teatro Real de Madrid junto al tenor Juan Diego Flórez; el viaje a Zurich para un concierto junto a la mezzo Kate Lindsey; el concierto en el Radio Hall France de París con Khayia Buniatishvili y el concierto en la Sala de Derechos Humanos de la ONU.

17

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS

ENG

The OSIB (Symphony Orchestra of the Balearic Islands) is regarded as an example in Spain. It was created in 1988, under an institution known as Fundació Pública de les Balears per a la Música, which included the Balearic Government, the City Council of Palma and Consell de Mallorca.

Although the history of symphonic music in the Balearic Islands began in the 40s, the orchestra as we know it today was born thanks to the recently deceased maestro Luís Remartínez, who was title conductor and art director from 1988 to 1994. After him followed Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005) and Josep Vicent (2013-2014). The current title conductor is maestro Pablo Mielgo, and Joji Hattori was appointed Special Artistic Advisor and Guest Conductor.

The orchestra performs its regular season in the symphonic area (season ticket at Auditori de Palma, symphonic concerts in Menorca, Ibiza and Formentera; season ticket at Auditori de Manacor; extraordinary concerts in Mallorca), as well as in the lyrical scope (opera season at Fundació Teatre Principal de Palma and Amics de l’Òpera in Maó). During the summer season, the OSIB has created the programme “Estius simfònics”, which takes place mainly at the Bellver castle, and also collaborates with other festivals, such as Pollença Festival and Sunset Classics.

Besides its artistic programme, the orchestra developes a wide educational task, by the means of the “Simfònica en familia” and “Simfònica en societat” programmes, the second of which takes music to socially disadvantaged groups.

During the last 25 years, the OSIB has been accompanied by internationally relevant soloist, like Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia and Marielle Labeque and young Francisco Fullana.

The OSIB has played outside the Balearic frontier in several occasions. It is worth highlighting the trip Teatro Real in Madrid, together with tenor Juan Diego Flórez; a concert with mezzo Kate Lindsey in Zurich; a concert at Radio Hall France in Paris, with Khatia Buniatishvili; and a concert at the UN Human Rights Room.

18

PROPERS

CONCERTS

19

TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019

CONCERT #10 AUDITORIUM DE PALMA

14/03/19 20.00 H

Concert per a violí J. Sibelius Simfonia núm. 4 F. Schmidt VIKTORIA MULLOVA, VIOLÍ PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

20

Participants Acadèmia Simfònica Concert 21 de febrer de 2019

Violí I • Gema Castillo Cladera • Caterina Juanico Juanico • Neus Guasch Ferrer • Aina Lilia Dominguez Gómez Violí II • Manel Barrios Ferragut • Marta Florit Garcia • Iñaki Crespo Calot • Gemma Monton Super • Sheila Fernández Ballester • Laura de Arriba Sánchez • Anna Plamenova Atanasova Viola • Marina Soler San Nicolás • Elena Santana de la Rosa Violoncel • Miquela Gayà Vicens • Paula Martos Isisdoro

Contrabaix • Gabriela Couret González • Laura González Piles Flauta • Anna Pujol Contreras • Beatriz Gallardo Olmedo Oboè • Julia Real Babí Clarinet • Joana Maria Albons Caldentey • Maria Rigo Mas Fagot • Marina Landa Maymó Percussió • Maria Rojo Villasur • Borja Llimera Galduf Arpa • Maria Assumpció Janer Fernández

COL·LABORADORS Francesc García, viola, Jorge Pérez, viola, Miriam Jiménez, violoncel, Maria del Mar Rodriguez, contrabaix, Pere Garcias, trombó, Bartolomé Serra, trombó, José Antonio Domené, arpa

ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS Plantilla Primers violins • Smerald Spahiu, concertino • Gina Nicola, concertino associat • Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista • Gloria Grati • Gabriel Martí • Paula Marquès • Andrei Melkumov • Margarita Navarro • Marc Nogues • Maria Luisa Payeras • Pavel Penchev • Francisco Sard • Christine Schedukat

Flauta/Flautí • Enrique Sánchez, ajudant de solista

Segons violins • Barbara Walus, solista • Sebastià Pou, ajudant de solista • Agustí Aguiló • Carme Fullana • Roberto Moragón • Ferenc Rácz • Beth Super

Clarinet/Clarinet Baix • Sílvia Insa, ajudant de solista

Violes • Sonia Krasnova, solista • Marta Hatler, ajudant de solista • Miguel Arola • Jun Kuroki • Junko Kuroki • Filippo Maschio • Luís Oliver • Elisabeth Romero Violoncels • Emmanuel Bleuse, solista • Ibolya Rózsás, ajudant de solista • Luis Correa • Bisser Tchernokojev • Felipe Temes • Manuela Torres Contrabaixos • Martin Gregg, solista • Jozef Szafrañski, ajudant de solista • Philip Dawson • Wojciech Sobolewski Flautes • Josep Miralles, solista • Estela Córcoles, ajudant de solista

Oboès • Javier Arnal, solista • Jordi Miralles, ajudant de solista Oboè/Corn anglès • Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets • Eduardo Bernabeu, solista • Juan José Pardo, ajudant de solista

Fagots • José Vicente Tatay, solista • Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot/Contrafagot • Joana Rullan, ajudant de solista Trompes • Nigel Carter, solista • Miriam Merino, solista • Joan Barceló, ajudant de solista • José Francisco Fortea, ajudant de solista • César Guillem, ajudant de solista Trompetes • Michel Herment, ajudant de solista / solista • Cyril Pouillet, ajudant de solista • Samuel Garcia, ajudant de solista Trombons • Jean Christophe Brunet, solista Tuba • Tobias Isern, solista Timbales • Armando Lorente, solista Percussió • Juan Carlos Murgui, ajudant de solista • Susana Pacheco, ajudant de solista

Gerència •

Pere Bonet, gerent

Equip Artístic • •

Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori, Principal director convidat i co.director artístic

Equip Tècnic • • • • • • • •

Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretari tècnic Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramón García, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera

Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll

Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal

Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín

Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado

PATROCINA :

PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :

G O I B

VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME

AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS