Baleares Orquesta Xostakovitx oct 2019

TEMPORADA D ABOBAMENT

2019 / 2020 CONCERT N. 2

x o s t a k o v i t x

orquestra simfonica illes balears

t x a i k o v s k i

AUDITORIUM DE palma

31.10.2019 20,00h

programa

25’

PART 1 La bella dorment, suite del ballet op.66a Piotr I. Txaikovski (1840-1893) 1.- Introduction. La Fée des Lilas 2.- Adagio. Pas d’action 3.- Pas de caractère. Le Chat botté et la chatte blanche 4.- Panorama 5.- Valse pausa

20’

PART 2

60’

Simfonia núm. 10 op.93 en mi menor Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) 1.- Moderato 2.- Allegro 3.- Allegretto 4.- Andante - Allegro

• • •

Oleg Caetani, director Acadèmia Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears

03

notas al programa És gairebé inevitable contextualitzar l’obra de Xostakòvitx dins la Rússia de mitjan segle xx.

Les contínues tensions entre el compositor i el règim soviètic el feren caure i aixecar-se en diverses ocasions, des de la perspectiva artística.

Tot l’art innovador i fora del comú era objecte de sospites; tot el que no es podia controlar era sinònim de resistència al règim, especialment en l’era Stalin... Xostakòvitx no va fer sempre el que els dirigents russos esperaven; per això, mai no se sentí lliure a l’hora de compondre, sinó més aviat qüestionat i vigilat.

El compositor seguí, malgrat tot, el seu camí personal. La qüestió és si hauria compost les seves obres de manera diferent si no hagués estat immers en l’atmosfera asfixiant del règim soviètic. No es pot contestar amb seguretat: aquesta Simfonia núm. 10 (1953) parla d’una introspecció dins les ombres personals, les cavernes obscures de l’existència humana, els moments exaltats, però també els instants d’absoluta solitud. Un encapçalament bellíssim i poc habitual, a càrrec de les cordes greus, és acompanyat de seguida pels violins, amb petites espurnes (un acord, dos) que il·luminen l’obscuritat molt de tant en tant. I, sobtadament, apareix la veu del clarinet, un solo que és l’encarnació de l’esperit solitari i abandonat; un recurs que Xostakòvitx usa en tota la Simfonia: les entrades solistes dels instruments de vent.

Després d’un segon temps desfermat i exultant ve un tercer temps en què els jocs motívics sobre les notes que formen el seu anagrama en notació alemanya (D S C H) i el de la seva estimada exalumna Elmira Nazirova (E La Mi Re A) presideixen el desenvolupament, i no

04

SOBRE LA LLIBERTAT PERSONAL. XOSTAKÒVITX I TXAIKOVSKI Barbara Duran són solament aquests breus dissenys melòdics els que copsen l’atenció, sinó el teixit rítmic i una orquestració magistral. En una tornada als inicis, el quart moviment comença amb les cordes greus i els solos dels instruments de vent que apareixen i desapareixen, i elaboren seccions que passen d’ambients ombrívols a clímaxs sonors.

Encara que no es disposàs d’informació de caràcter personal sobre aquesta Simfonia, la música romandria amb el mateix perfum de solitud, d’introspecció i de lluita interna. Xostakòvitx no es permeté ja gaires valoracions públiques sobre aquesta obra: sentia que la seva llibertat artística era una llibertat condicional.

cat.

I aquesta llibertat individual, la necessitat de ser un mateix sense impediments, fou també una de les constants de la vida de Txaikovski.

Nascut en una Rússia completament diferent de la de Xostakòvitx, la dels grans creadors russos com Tolstoi i Dostoievski, pertany a una tradició artística que recull trets de l’art popular; inserida en els corrents nacionalistes del xix. Malgrat l’exuberància de la seva creació, tota la seva vida estigué sotmesa a crisis personals recurrents, que el portaren finalment al suïcidi. Es diu que fou obligat a posar fi a la seva vida arran d’una relació amb un jove aristòcrata; l’homosexualitat reprimida sembla que està darrere els seus múltiples problemes emocionals. Txaikovski, especialment en la seva música per a ballets, crea un espai únic de fantasia musical; la seva intuïció per desenvolupar temes de gran expressivitat rítmica i melòdica fan que l’oient entri, de manera immediata, en un conte de fades sonor que sempre és recordat per la seva màgia. I precisament fou el conte de Perrault La bella dorment del bosc l’argument sobre el qual compongué aquest ballet, que, per a molts crítics, supera la qualitat d’El llac dels cignes i d’El trencanous. La idea d’aquesta Suite op. 66 vingué posteriorment a l’estrena del ballet, encara que

Txaikovski mai no aprovà directament aquesta selecció.

Potser una existència oprimida acompanyà Xostakòvitx i Txaikovski, però si desconeguéssim aquests detalls personals, res ens privaria del gaudi de dues obres que fan viatjar l’oient a territoris llunyans que parteixen d’un mateix punt: la llibertat de la pròpia imaginació i la sensibilitat per copsar la bellesa inabastable de la música.

05

notas al programa Es casi inevitable contextualizar la obra de Shostakóvich en la Rusia de mediados del siglo xx. Las continuas tensiones entre el compositor y el régimen soviético le hicieron caer y levantarse en varias ocasiones, desde la perspectiva artística.

Todo el arte innovador y fuera de lo común era objeto de sospechas, todo lo que no se podía controlar era sinónimo de resistencia al régimen, especialmente en la era Stalin... Shostakóvich no hizo siempre lo que los dirigentes rusos esperaban; por ello, nunca se sintió libre a la hora de componer, sino más bien cuestionado y vigilado.

El compositor siguió, a pesar de todo, su camino personal. La cuestión es si habría compuesto sus obras de forma diferente si no hubiera estado inmerso en la atmósfera asfixiante del régimen soviético. No se puede contestar con seguridad: esta Sinfonía núm. 10 (1953) habla de una introspección dentro de las sombras personales, las cavernas oscuras de la existencia humana, los momentos exaltados, pero también los instantes de absoluta soledad. Un bellísimo y poco habitual encabezamiento, a cargo de las cuerdas graves, es acompañado enseguida por los violines, con pequeños destellos (un acuerdo, do s) que iluminan la oscuridad muy de vez en cuando. Y, repentinamente, aparece la voz del clarinete, un solo que es la encarnación del espíritu solitario y abandonado; un recurso que Shostakóvich usa en toda la Sinfonía: las entradas solistas de los instrumentos de viento. Después de un segundo tiempo desatado y exultante llega un tercer tiempo en el que los juegos motívicos sobre las notas que forman su anagrama en notación alemana (D S C H) y el de su querida exalumna

06

SOBRE LA LIBERTAD PERSONAL. SHOSTAKÓVICH Y CHAIKOVSKI Barbara Duran Elmira Nazirova (E La Mi Re A) presiden el desarrollo, y no son solamente estos breves diseños melódicos los que captan la atención, sino el tejido rítmico y una orquestación magistral. En un retorno a los inicios, el cuarto movimiento empieza con las cuerdas graves y los solos de los instrumentos de viento que aparecen y desaparecen, y elaboran secciones que pasan de ambientes sombríos a clímax sonoros.

Aunque no se dispusiera de información de carácter personal sobre esta sinfonía, la música permanecería con el mismo perfume de soledad, de introspección y de lucha interna.

Shostakóvich no se permitió ya muchas valoraciones públicas sobre esta obra: sentía que su libertad

esp. artística era una libertad condicional.

Y esta libertad individual, la necesidad de ser uno mismo sin impedimentos, fue también una de las constantes de la vida de Chaikovski. Nacido en una Rusia completamente diferente de la de Shostakóvich, la de los grandes creadores rusos como Tolstoi y Dostoievski, pertenece a una tradición artística que recoge características del arte popular; insertada en las corrientes nacionalistas del xix. A pesar de la exuberancia de su creación, toda su vida estuvo sometida a crisis personales recurrentes, que le llevaron finalmente al suicidio. Se dice que fue obligado a poner fin a su vida a raíz de una relación con un joven aristócrata; la homosexualidad reprimida parece que está detrás sus múltiples problemas emocionales. Chaikovski, especialmente en su música para ballets, crea un espacio único de fantasía musical; su intuición para desarrollar temas de gran expresividad rítmica y melódica hacen que el oyente entre, de forma inmediata, en un cuento de hadas sonoro que siempre es recordado por su magia.

Y precisamente fue el cuento de Perrault La bella durmiente del bosque el argumento sobre el que compuso este ballet, que, para muchos críticos, supera la calidad de El lago de los cisnes y de El Cascanueces. La idea de esta suite op. 66 vino posteriormente al estreno del ballet, aunque Chaikovski

nunca aprobó directamente esta selección.

Quizás una existencia oprimida acompañó Shostakóvich y Chaikovski, pero si desconociéramos estos detalles personales, nada nos privaría del goce de dos obras que hacen viajar al oyente a territorios lejanos que parten de un mismo punto: la libertad de la propia imaginación y la sensibilidad para captar la belleza inalcanzable de la música.

07

notas al programa It is almost inevitable to put Shostakovich’s work in the context of mid XX-century Russia. The constant tension between the composer and the Soviet regime had him fall and rise, artistically speaking, in many occasions. Any art form that was innovative and uncommon was subject to suspicion, anything that could not be controlled was synonym of resistance to the regime, especially during Stalin’s rule. Shostakovich didn’t always do what the Russian leaders expected; thus, he never felt free when he was composing, but questioned and watched over.

Nevertheless, the composer followed his personal path. The question here is whether he would have written his works differently had he not been immersed in the suffocating atmosphere of the Soviet regime. Although we can’t answer that for certain, Symphony No.10 (1953) tells us about introspection, personal shadows, the obscure caverns of human existence, about frenzy moments but also about instants of absolute solitude. An extremely beautiful and unusual beginning by the deep strings is very soon joined by the violins, tiny wisps (a chord or two) illuminating its darkness from time to time. And, suddenly, the voice of the clarinet, a solo that incarnates the solitary and abandoned spirit, a resource Shostakovich would use all through the symphony: soloist entrances of wind instruments. A wild and exultant second time is followed by a third where motives play with the notes forming his anagram in German notation (D S C H) and his beloved ex-student’s, Elmira Nazirova (E La Mi Re A), presiding the development. Not only do these brief modelic designs get our attention,

08

ON PERSONAL FREEDOM. SHOSTAKOVICH AND TCHAIKOVSKY Barbara Duran but also the rhythmical weaving and a masterful orchestration. In a return to the beginning, the fourth movement starts with deep strings and solos by the wind instruments, which come and go, elaborating sections that travel from shady ambiences to a sound climax.

Even if we did not have any personal information about this symphony, the music would preserve its perfume of solitude, introspection and inner struggle.

Shostakovich did not allow many public assessments of the piece himself: he felt his artistic freedom was conditional freedom.

And such individual freedom, the need to be one’s self without impediments, was constant

eng.

in Tchaikovsky’s life too. Born in Russia at a completely different time, the era of the great Russian creators including Tolstoy and Dostoevsky, Tchaikovsky belongs to an artistic tradition embracing popular art, inserted in the national currents of the XIXth century. Despite the exuberance of his creations, his whole life was subdued to recurrent personal crisis that eventually led to suicide. It is said that he was forced to take his life because of a relationship with a young aristocrat; repressed homosexuality seems to have been behind his multiple emotional issues.

Tchaikovsky creates, especially in his music for ballet, a unique space of musical fantasy. His intuition for developing themes of great rhythmical and melodic expression immediately carries the listener to a sound fairytale that will always be remembered for its magic. It was precisely one of Perrault’s stories, The Sleeping Beauty, that inspired the argument of his ballet, to many critics overtaking the quality of The Swan Lake and The Nutcracker. The idea for the Suite op.66 came after the première of the ballet, although Tchaikovsky never approved this selection directly.

from enjoying two works that take our hearing to faraway territories departing from the same origin: freedom of one’s own imagination and the sensitivity to get music’s unattainable beauty.

Maybe Shostakovitch and Txaikovsky lived oppressed existences, yet if we weren’t aware of such personal details nothing would prevent us

09

Oleg Caetani director

10

cat.

Oleg Caetani, un dels grans directors de la seva generació, es mou amb llibertat entre el repertori simfònic i operístic. Caetani ha dirigit arreu del món, des de La Scala de Milà, el Mariinski de Sant Petersburg, la Royal Opera House de Londres, l’Opera House de San Francisco, el Musikverein de Viena, el Lincoln Center de Nova York, la Suntory Hall, la Sydney Opera House, l’Accademia di Santa Cecilia a Roma, la Staatskapelle Dresden, la Filharmònica de Munic, la Mozarteum Orchester, l’Orquestra Simfònica Svetlanov, la Yomiuri Orchestra, la Sydney Symphony i fins a l’Orquestra Simfònica de Mont-real, treballant amb els principals solistes dels nostres temps, com Marta Argerich, Sviatoslav Richter, Danil Trifonov, Vadim Repin, Misha Maiisky, Gautier Capucon, Viktoria Mullova i Emmanuele Pahud, entre d’altres.

Caetani considera Nadia Boulanger la font d’inspiració d’on beu tota la seva carrera.

Ella en descobrí el talent, el va iniciar en la música i li va transmetre una filosofia de vida que enllaça amb Montaigne i que Caetani contempla encara avui.

Al Conservatori de Santa Cecília, va assistir a les classes de direcció de Franco Ferrara i va estudiar composició amb Irma Ravinale. Amb 17 anys, va fer el seu debut teatral amb una producció que havia organitzat ell mateix d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda, de Monteverdi, i altres madrigals.

Després d’estudiar les simfonies de Xostakóvitx amb Kiril Kondraixin al Conservatori de Moscou, es va graduar amb Ilià Mussin al Conservatori de Sant Petersburg. Fou guanyador al certamen RAI de Torí i al Certamen Karajan a Berlín, i va encetar la carrera a l’Òpera Estatal de Berlín “Unter den Linden”, com a repetidor i ajudant d’Otmar Suitner.

Oleg Caetani director

Els gairebé quaranta anys d’experiència de Caetani, pel que fa al repertori operístic de Verdi, Puccini, Mussorgski i Wagner (incloenthi diverses produccions de L’anell), han influït en la seva aproximació a les grans òperes i peces simfòniques del segle vint.

Caetani va ser Director de la English National Opera el 2005, Director de l’Orquestra Simfònica de Melbourne entre el 2002-05, i Director Musical i Artístic en la mateixa entre 2005-2009. Abans d’això, Caetani havia estat Director principal de la Staatskapelle Weimar, Primer Kapellmeister de l’Òpera de Frankfurt i Director musical a Wiesbaden i Chemnitz.

Des del 1999, Caetani té una relació especialment estreta amb l’Orquestra LaVerdi, amb la qual ha estat de gira a l’Amèrica del Sud (2003), Espanya (2009) i va oferir 3 concerts a Salzburg (Schumann Symphonic Cycle) el febrer de 2016. L’abril del 2008, va dirigir LaVerdi en un concert que el president italià va oferir al Papa Benet XVI al Vaticà, i que es va retransmetre en directe per a Eurovision TV. La música de Xostakóvitx juga un paper central en el seu repertori. Caetani va traduir el llibret d’El nas del rus a l’alemany per la seva producció a Frankfurt el 1991; va dirigir l’estrena italiana de l’opereta Moscow Cheriomushki, el 2007; i ha dirigit les primeres interpretacions en diversos països de les òperes, concerts, ballets i suites de Xostakóvitx, a més d’enregistrar el cicle complet de les seves simfonies amb LaVerdi a Milà. Aquests enregistraments, que eren

11

Oleg Caetani director els primers de Xostakóvitx a Itàlia, han obtingut diversos guardons: Classical Today als EUA, el Télérama de França i el Record Geijutsu del Japó. Els seus enregistraments de les Simfonies de Tansman, publicats a Chandos, van guanyar tres premis Diapason d’Or (2006, 2008); i l’enregistrament de les Simfonies de Gounod, per a CPO (que inclou la Simfonia Nª3, descoberta pel mateix Caetani) també va obtenir un Diapason D’or el 2015.

El 2001 va debutar a La Scala de Milà amb Turandot, i hi va tornar el 2005 per dirigir Otello. Va inaugurar la temporada 2001 del Teatro del Maggio Musicale Fiorentino amb Don Pasquale.

Els compromisos més recents inclouen Khovànsxina, Sir John In Love de Vaughan Williams, Madama Butterfly, Bohème i Tosca, totes a la English National Opera; The Flying Dutchman a l’Òpera de Roma; L’enfant et les sortilèges al Théâtre des Champs-Élysées de París; La Voix Humaine, The Bluebeard Castle i Don Carlos a Colònia; Madama Butterfly, a Berlín i Oslo; el seu debut a la Royal Opera House Covent Garden amb Tosca; Lady Macbeth de Mzensk a l’Òpera d’Oslo; Tosca a l’Òpera Sao Paolo; Tosca i Turandot al Teatre Mariinski; The Prisoner de Dallapiccola, amb l’Orquestra Mariinski al Festival “The Stars of the White Nights”; Lady Macbeth de Mzensk a Hèlsinki; Les Pecheurs des Perles i Così fan tutte a Trieste; i Otello, a Weimar.

Dirigeix habitualment orquestres com la Staatskapelle Dresden, la Filharmònica de Munic, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Gewandhausorchester, Wiener Symphoniker (amb la qual ha enregistrat Poliuto, de Donizetti, per a Emi-Cbs), Bamberger Symphoniker, Orchestre

12

cat.

National de Radio France, Mozarteum Orchester, Konzerthaus Orchester Berlin, RAI National Symphonic Orchestra, l’Accademia di Santa Cecilia, Maggio Musicale Fiorentino, Orchestra del Teatro Verdi di Trieste, l’Orquestra Filharmònica de Montecarlo, l’Orquestra Simfònica Svetlanov, l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya, la Filharmònica de Hong Kong, Metropolitan Symphony Orchestra, Sydney Symphony, Yomiuri Orchestra, Tchaikovsky Symphony Orchestra, l’Orquestra Simfònica de Taipei, Berner Symphonieorchester, l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg, l’Orquestra Simfònica de Qatar i l’Orquestra Simfònica de Mont-real per al festival Txaikovski/ Caetani 2016.

D’entre els compromisos recents i futurs, destaquen Norma al Festival “The Stars of the White Nights” de Sant Petersburg, Carmen al Teatre Verdi de Trieste, La flauta màgica a la National Opera House de Tòquio; i concerts amb la London Philharmonic Orchestra, l’Orquestra Simfònica de Lucerna, Shenzhen Symphony Orchestra, Sydney Symphony, l’Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio, l’Orquestra LaVerdi de Milà (amb la qual, l’any 2019, celebra vint anys de relació artística ininterrompuda) i l’Orquestra Filharmònica de Niça, entre d’altres.

esp.

Oleg Caetani, uno de los grandes directores de su generación, transita libremente entre el repertorio sinfónico y operístico.

Caetani ha dirigido alrededor del mundo, desde La Scala de Milán, el Mariinsky de San Petersburgo, la Royal Opera House de Londres, Opera House de San Francisco, Musikverein de Viena, el Lincoln Center de Nueva York, la Suntory Hall, Sydney Opera House, la Accademia di Santa Cecilia a Roma, la Staatskapelle Dresden, la Filarmónica de Munic, Mozarteum Orchester, la Orquesta Sinfónica Svetlanov, Yomiuri Orchestra, Sydney Symphony y hasta la Orquesta Sinfónica de Montreal; y ha trabajado con los principales solistas de nuestros tiempos, como Marta Argerich, Sviatoslav Richter, Danil Trifonov, Vadim Repin, Misha Maiisky, Gautier Capucon, Viktoria Mullova y Emmanuele Pahud, entre otros.

Caetani considera a Nadia Boulanger como la fuente de inspiración de la que bebe toda su carrera. Ella descubrió su talento, le inició en la música y le enseñó una filosofía de vida, en la línea de Montaigne, que Caetani sigue todavía hoy.

En el Conservatorio de Santa Cecília, tomó clases de dirección con Franco Ferrara y estudió composición con Irma Ravinale. A los 17, debutó con una producción que él mismo organizó de Il combattimento di Tancredi e Clorinda, de Monteverdi, y otros madrigales.

Tras estudiar las sinfonías de Shostakovitch con Kiril Kondrashin en el Conservatorio de Moscú, se graduó en el Conservatorio de San Petersburgo. Ganador del certamen RAI de Turín y del Certamen Karajan en Berlín, comenzó su carrera en la Ópera Estatal de Berlín “Unter den Linden”, como repetidor y ayudante de Otmar Suitner.

Oleg Caetani director

Sus casi 40 años de experiencia en lo que se refiere al repertorio operístico de Verdi, Puccini, Mussorgsky y Wagner (incluyendo varias producciones de El anillo), han ejercido influencia sobre su aproximación a las grandes óperas y piezas sinfónicas del siglo XX. Caetani fue Director de la English National Opera en 2005, Director de la Orquesta Sinfónica de Melbourne entre 2002-05, y Director Musical y Artístico de la misma entre 2005-2009. Antes, Caetani había sido Director principal de la Staatskapelle Weimar, Primer Kapellmeister de la Ópera de Frankfurt y Director musical en Wiesbaden y Chemnitz.

Desde 1999, Caetani mantiene una relación especialmente estrecha con la Orquesta LaVerdi, con la que ha estado de gira en Latinoamérica (2003), España (2009) y ofreció 3 conciertos en Salzburgo (Schumann Symphonic Cycle) en febrero de 2016. En abril de 2008, dirigió LaVerdi en un concierto ofrecido por el presidente italiano al Papa Benedicto VI en El Vaticano, que fue retransmitido en directo per a Eurovision TV. La música de Shostakovitch juega un papel fundamental en su repertorio. Caetani tradujo el libreto de La nariz del ruso al alemán para su producción en Frankfurt en 1991; dirigió el estreno italiano de la opereta Moscow Cheriomushki, en 2007; y ha dirigido las primeras interpretaciones en varios países de las óperas, conciertos, ballets y suites de Shostakovitch, además de grabar el ciclo completo de sus sinfonías

13

Oleg Caetani director con LaVerdi de Milán. Estas grabaciones, que fueron las primeras de Shostakovitch en Italia, fueron galardonadas con varios premios: Classical Today de Estados Unidos, Télérama de Francia y Record Geijutsu en Japón. Sus grabaciones de las Sinfonías de Tansman, publicadas en Chandos, ganaron tres premios Diapason d’Or (2006, 2008); y la grabación de Sinfonías de Gounod para CPO (que incluye la Sinfonía Nº3, descubierta por el propio Caetani), también obtuvo un Diapason D’or en 2015.

En 2001 debutó en La Scala de Milán con Turandot, y regresó en 2005 para dirigir Otello. Inauguró además la temporada 2001 del Teatro del Maggio Musicale Fiorentino con Don Pasquale.

Sus compromisos más recientes incluyen Jovánschina, Sir John In Love de Vaughan Williams, Madama Butterfly, Bohème y Tosca, todas en la English National Opera; The Flying Dutchman en la Ópera de Roma; L’enfant et les sortilèges en el Théâtre des Champs-Élysées de París; La Voix Humaine, The Bluebeard Castle y Don Carlos en Colonia; Madama Butterfly, en Berlín y Oslo; su debut en la Royal Opera House Covent Garden con Tosca; Lady Macbeth de Mzensk en la Ópera de Oslo; Tosca en la Ópera Sao Paolo; Tosca y Turandot en el Teatro Mariinsky; The Prisoner de Dallapiccola, con la Orquesta Mariinsky en el Festival “The Stars of the White Nights”; Lady Macbeth de Mzensk en Helsinki; Les Pecheurs des Perles y Così fan tutte en Trieste; y Otello, en Weimar.

Dirige con regularidad orquestas como la Staatskapelle Dresden, la Filarmónica de Múnich, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Gewandhausorchester, Wiener Symphoniker

14

esp. (con la que ha grabado Poliuto, de Donizetti, para Emi-Cbs), Bamberger Symphoniker, Orchestre National de Radio France, Mozarteum Orchester, Konzerthaus Orchester Berlin, RAI National Symphonic Orchestra, Accademia di Santa Cecilia, Maggio Musicale Fiorentino, Orchestra del Teatro Verdi di Trieste, la Orquesta Filarmónica de Montecarlo, la Orquesta Sinfónica Svetlanov, la Orquesta Sinfónica Nacional de España, la Filarmónica de Hong Kong, Metropolitan Symphony Orchestra, Sydney Symphony, Yomiuri Orchestra, Tchaikovsky Symphony Orchestra, la Orquesta Sinfónica de Taipei, Berner Symphonieorchester, la Orquesta Filarmónica de Estrasburgo, la Orquesta Sinfónica de Qatar y la Orquesta Sinfónica de Montreal para el festival Tchaikovsky/ Caetani 2016.

Entre sus compromisos recientes y futuros, destacan Norma en el Festival “The Stars of the White Nights” de San Petersburgo, Carmen en el Teatro Verdi de Trieste, La flauta mágica en la National Opera House de Tokyo; y conciertos con la London Philharmonic Orchestra, Orquesta Sinfónica de Lucerna, Shenzhen Symphony Orchestra, Sydney Symphony, Orquesta Sinfónica Metropolitana de Tokyo, Orquesta LaVerdi de Milán (con la que, en 2019, celebra veinte años de relaciones artísticas ininterrumpidas) y la Orquesta Filarmónica de Niza, entre otros.

eng.

Oleg Caetani, one of the greatest conductors of his generation, moves freely between symphonic and opera repertoire. Caetani has conducted all over the world from La Scala to the Mariinsky in Saint Petersburg, from the Royal Opera House in London to the Opera House in San Francisco, from the Musikverein in Vienna to the Lincoln Center in New York, from the Suntory Hall to the Sydney Opera House, from the Accademia of Santa Cecilia in Rome to the Staatskapelle Dresden, from the Munich Philharmonic to the Mozarteum Orchester, from the Svetlanov Symphony Orchestra to the Yomiuri Orchestra, from the Sydney Symphony to the Montreal Symphony Orchestra working with the greatest soloists of our time from Marta Argerich to Sviatoslav Richter from Danil Trifonov to Vadim Repin from Misha Maiisky to Gautier Capucon from Viktoria Mullova to Emmanuele Pahud etc. ​Caetani considers Nadia Boulanger to be the driving inspiration of his career.

She discovered his talent, initiated him to music and gave him the philosophical approach to life, linked to Montaigne, that he still has today.

At the Rome Conservatory of Santa Cecilia he attended Franco Ferrara’s conducting class and studied composition with Irma Ravinale. At the age of 17, he made his theatre debut with a production of Monteverdi’s Il combattimento di Tancredi e Clorinda and other madrigals that he organized himself. ​ fter studying all the Shostakovich A Symphonies with Kiril Kondrashin at the Moscow Conservatory, he graduated with Ilya Mussin at the St. Petersburg Conservatory. Winner of the RAI Turin

Oleg Caetani conductor

competition and Karajan Competition in Berlin, he started his career at the Berlin State Opera “Unter den Linden” as repetiteur and assistant of Otmar Suitner.

Caetani’s deep experience, now of almost forthy years, in the opera repertoire by Verdi, Puccini, Mussorgsky and Wagner (including several Ring productions) has influenced his approach to the great opera and symphonic works of the twentieth century. ​ leg has been Chief designate at the ENO in O 2005, Chief designate 2002-2005 of the Melbourne Symphony Orchestra and Music Conductor and Artistic Director of the same orchestra during 2005-2009.

Before that Caetani has been Principal Conductor of the Staatskapelle Weimar, First Kapellmeister of the Frankfurt Opera and GMD in Wiesbaden and in Chemnitz. ​Since 1999 Caetani has a particularly close relationship with LaVerdi Orchestra and with them has also toured in South America (2003), Spain (2009) and has been for 3 concerts in Salzburg (Schumann Symphonic Cycle) in Feb.2016. In April 2008, he conducted the Verdi Orchestra in a concert presented by the Italian President to Pope Benedetto XVI in the Vatican which was recorded live for Eurovision TV. ​ hostakovich’s music has a central S role in his repertoire. Caetani has translated the libretto of “The Nose“ from Russian into German for his production in Frankfurt in 1991; he conducted the Italian premiere of the

15

Oleg Caetani conductor operetta “Moscow Cheriomushki” in 2007 and has conducted many different countries first performances of Shostakovich’s operas, concertos, ballets and suites as well as recording Italian’s first complete cycle of Shostakovich symphonies with the LaVerdi Orchestra in Milan. The CDs have won several prizes 10/10 from Classical Today in USA, ffff Télérama in France and Record Geijutsu in Japan.

His recordings of Tansman’s Symphonies, released by Chandos, have won three Diapason d’Or in 2006 and 2008; his Gounod’s Symphonies for CPO (including the 3rd Symphony discovered by Caetani) has also won a Diapason D›or in January 2015. ​ In 2001 he made his debut at La Scala, Milan with Turandot, returning there in 2005 to conduct Otello. He opened the 2001 season of the Theatre of the Maggio Musicale Fiorentino with Don Pasquale.

Recent engagements have included Khovanchina, Vaughan Williams’s Sir John In Love, Madama Butterfly, Boheme and Tosca, all at the English National Opera, The Flying Dutchman at the Rome Opera House, L’enfant et les sortilèges at the Théâtre des Champs-Élysées in Paris, La Voix Humaine coupled with The Bluebeard Castle, Don Carlos in Köln, Madama Butterfly in Berlin and Oslo, his debut at the Royal Opera House Covent Garden with Tosca, Lady Macbeth di Mzensk at Oslo Opera, Tosca at the Sao Paolo Opera House, Tosca and Turandot at the Mariinsky Opera House, The Prisoner by Dallapiccola with the Mariinsky Orchestra during the Stars White Nights Festival, Lady Macbeth of Mzensk in Helsinki, Les Pecheurs des Perles

16

eng.

and Così fan tutte in Trieste and Otello in Weimar. ​ He regularly conducts orchestras such as Staatskapelle Dresden, Munich Philharmonic, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Gewandhausorchester, Wiener Symphoniker (with whom he has recorded “Poliuto”

by Donizetti for Emi-Cbs), Bamberger Symphoniker, Orchestre National de Radio France, Mozarteum Orchester, Konzerthaus Orchester Berlin, the RAI National Symphonic Orchestra, l’Accademia di Santa Cecilia, Maggio Musicale Fiorentino, Orchestra of the Teatro Verdi di Trieste, Orchestre Philharmonique de Montecarlo, Svetlanov Symphony Orchestra, Spanish National Symphony Orchestra, Hong Kong Philharmonic, Metropolitan Symphony Orchestra, Sydney Symphony, Yomiuri Orchestra, Tchaikovsky Symphony Orchestra, Taipei Symphony Orchestra, Berner Symphonieorchester, Orchestre Philharmonique de Strasbourg, Qatar Symphony Orchestra, Montreal Symphony Orchestra for a Festival Tchaikovsky/Caetani/ 2016 etc. ​ Recent and future engagements are among different ones, Norma at the White Nights Festival in Saint Petersburg, Carmen at the Verdi Theatre in Trieste, Magic Flute at the National Opera House in Tokyo and concerts with London Philharmonic Orchestra, Luzern Symphony Orchestra, Shenzhen Symphony Orchestra, Sydney Symphony, Metropolitan Tokyo Symphony Orchestra, LaVerdi Orchestra Milan (with which in 2019 Caetani will celebrate 20 years of uninterrupted artistic relationship), Orchestre Philharmonique de Nice etc.

orquestra simfònica

L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu

18

de les illes balears

al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i

cat.

dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits.

Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears.

Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

19

propers concerts Novembre Catedral de Mallorca,

5/11/19 20:00h

Cantata BWV 170 “Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust” Cantata BWV 169 “Gott soll allein mein Herze haben” J.S. Bach Leandro Marziotte, contratenor Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Palau de Congressos d’Eivissa

8/11/19 20:30h

Concert per a piano núm. 3, L.v. Beethoven Simfonia núm. 3 “ Escocesa”, F. Mendelssohn Dora Deliyska, piano Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditorium de Palma

14/11/19 20:00h

Concert per a piano op. 83, J. Brahms​ Simfonia núm. 7 op. 92, L.v. Beethoven Gerhard Oppitz, piano Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditori de Manacor

15/11/19 20:00h

Concert per a piano op. 83, J. Brahms​ Simfonia núm. 7 op. 92, L.v. Beethoven Gerhard Oppitz, piano Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditorium de Palma

21/11/19 20:00h

Nocturn Simfònic, M. Fernández-Barrero Concert per a trompeta, D. Schneyder Danses simfòniques op. 45, S. Rakhmàninov Manuel Blanco, trompeta Marcus Bosch, director Orquestra Simfònica Illes Balears

20

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers violins

OboE Corn anglEs

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat

Carlos Fortea, ajudant de solista

Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Margarita Navarro Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Francesc Garcia Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres

Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Pere Garcias, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista Timbales Armando Lorente, solista Percussio

Contrabaixos Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta FlautI Enrique Sánchez, ajudant de solista OboEs Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista

Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista Col·laboradors Rocío Vilaplana, violí Javier Díaz, violí Anna Sibila, violí Beatriz Torres, viola Francesca Maria Martí Riutort, viola Míriam Jiménez, violoncel Marc Alomar, violoncel Maria del Mar Rodríguez, contrabaix Beatriz García, contrabaix José Antonio Domené, Arpa

21

Acadèmia Simfònica VIOLi I Gema Castillo Cladera Caterina Juanico Juanico (Nina) Neus Guasch Ferrer Aina Lilia Dominguez Gómez VIOLI II Iñaki Crespo Calot Marta Florit Garcia Gemma Monton Super Sheila Fernandez Ballester VIOLA Marina Soler San Nicolás VIOLONCEL Paula Martos Isisdoro CONTRABAIX Gabriela Couret González Laura Gonzalez Piles FAGOT Marina Landa Maymó TROMPETA Francesc Tello Pascual PERCUSSIO Borja Llimera Galduf Maria Rojo Villasur

22

Staff tècnic Gerencia Pere Malondra Sánchez DIRECTOR TITULAR Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu y documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester, Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló, Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado, Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera

23