Baleares Orquesta Concierto nº4 nov 2019

TEMPORADA D ABOnAMENT

2019 / 2020 CONCERT N. 4

orquestra simfonica illes balears

Nocturn Simfònic M.FernándezBarrero Concert per a trompeta D. Schneyder Danses simfòniques op. 45 S. Rakhmàninov

AUDITORIUM DE palma

21.11.2019 20,00h

programa

35’

PART 1 Nocturn Simfònic (Nocturno Sinfónico) Marcos Fernández-Barrero (1984) IX. Premi de composició Asociación Española de Orquestas Sinfónicas Fundación BBVA 2018 1. Somnolència (Somnolencia) 2. Malson (Pesadilla) Concert per a trompeta Daniel Schneyder (1961) pausa

20’

PART 2

• • •

02

35’

Danses simfòniques op.45 Serguei Rakhmàninov (1873-1943) 1. Non allegro 2. Andante con moto (Tempo di Valse) 3. Lento assai-Allegro vivace Lento assai, come prima Allegro vivace

Manuel Blanco, trompeta Marcus Bosch, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Crèdit editorial Concert per a trompeta de D. Schneyder. Universal Edition Danses simfòniques de S. Rakhmàninov. Boosey & Hawkes

notas al programa Obra guanyadora del IX Premi de Composició AEOS-Fundación BBVA, concurs convocat amb la col·laboració de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM). Aquest premi de composició és considerat un dels més importants en el panorama musical. Posa el focus en l’impuls a la creació de música d’avantguarda al nostre país (Associació d’Orquestres Simfòniques).

cat.

NOCTURN SIMFÒNIC Marcos Fernández-Barrero

L’obra es divideix en dos moviments interpretats sense interrupció: I. Somnolència II. Malson Nocturn simfònic és una obra evocadora de la nit que s’inspira en el món màgic i misteriós dels somnis. És un reflex personal dels personatges fantàstics, els esdeveniments i les imatges volàtils que, després de l’íntim descans nocturn que paralitza la nostra activitat quotidiana, solen esvanir-se en l’oblit l’endemà dematí.

Ningú no pot, ni vol, evitar el meravellós acte de somiar, però el fet més fascinant és que en els somnis tot pot passar, i ens els creim fins al punt que de vegades és millor despertar d’un malson...

03

notas al programa Obra ganadora del IX PREMIO DE COMPOSICIÓN AEOS-FUNDACIÓN BBVA, concurso realizado con la colaboración del Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (INAEM). El Premio de Composición AEOS-Fundación BBCVA está considerado uno de los más importantes del panorama musical. Pone el foco en impulsar la creación de música de vanguardia en nuestro país (Asociación de Orquestas Sinfónicas).

La obra está dividida en dos movimientos interpretados sin interrupción alguna: I. Somnolencia II. Pesadilla Nocturno sinfónico es una obra evocadora de la noche e inspirada en el mágico y misterioso mundo de los sueños. Es un reflejo personal de los personajes fantásticos, los acontecimientos y las imágenes volátiles que, tras el íntimo descanso nocturno que paraliza nuestra actividad diaria, suelen quedar mermados en el olvido a la mañana siguiente.

Nadie puede, ni quiere, escapar del maravilloso acto de soñar, pero lo más fascinante es que en los sueños todo puede suceder y nos los creemos hasta tal punto que a veces es mejor despertar de una pesadilla…

04

esp.

NOCTURNO SINFÓNICO Marcos Fernández-Barrero

notas al programa Winning work of the 9th AEOS-BBVA FOUNDATION COMPOSITION AWARD, a contest held in collaboration with the National Institute of Performing Arts and Music (INAEM) in Spain. “It is considered one of the most important awards in the music scene. It puts the focus on promoting the creation of avant-garde music in our country” (Spanish Association of Symphony Orchestras).

eng.

SYMPHONIC NOCTURNE Marcos Fernández-Barrero

The work is divided into two movements interpreted without interruption: I. Somnolence II. Nightmare Symphonic Nocturne is a work evocative of the night and inspired by the magical and mysterious world of dreams. It is a personal reflection of the many characters, events and volatile images that, after the intimate night’s rest that interrupts our daily activity, are usually forgotten by the next morning.

No one can, or wants to, escape from the wonderful act of dreaming, but the most fascinating thing is that in our dreams everything can happen and we believe them to such an extent that sometimes it is better to wake up from a nightmare…

05

notas al programa Alguns estudiosos han intentat traduir en colors els timbres específics de determinats instruments. No cal dir que la trompeta és un dels seus preferits, i així el color blau o el groc han estat associats a la sonoritat brillant d’aquest instrument. Encara que la trompeta té una història mil·lenària, coneixem la literatura musical que se li ha dedicat sobretot a partir del Barroc.

I sorprèn com, encara avui, malgrat l’antiguitat i les reminiscències militars de l’instrument, continua suscitant l’interès de molts compositors contemporanis. Entre els concerts per a trompeta més destacats composts darrerament es troba el de Daniel Schnyder, compositor nascut a Zuric l’any 1961 i resident als Estats Units.

La trompeta té un so suggeridor, capaç d’estimular els sentits i obrir la ment. Potser sempre l’associam a agrupacions amb altres instruments de vent, però el concert de Schnyder mostra un instrument amb personalitat, que té com a principal contrapunt sonor la secció de percussió. Solament en el segon temps s’atreveix a enfilar la veu contra la d’un violí, que amb veu lírica és capaç d’encarar-se breument a l’instrument solista. En el primer temps, la trompeta presenta els diferents temes combinant l’emissió natural amb l’ús de la sordina, com si dos personatges diferents articulassin la trama musical. El llenguatge jazzístic contemporani s’escola en aquest concert d’una manera natural, talment un corrent d’aigua assimilat dins el riu de la gran música de tots els temps, com una veu profunda que és capaç de sintetitzar també la tradició dels instruments de vent barrocs i clàssics.

06

CONCERT PER A TROMPETA DANIEL SCHNYDER Bàrbara Duran En tot cas, la dificultat tècnica és un dels elements primordials d’aquest concert, que requereix un solista amb personalitat i seguretat interpretativa.

I no és tant una dificultat de caire virtuosístic i acrobàtic, com la que deriva del coneixement íntim i profund de la tècnica i les possibilitats expressives de l’instrument.

cat.

Sembla que les Danses simfòniques, op. 45, són de les darreres peces que Rakhmàninov va compondre. El músic rus tingué veritables dubtes sobre la manera de combinar la seva carrera com a pianista, compositor i director, un fet que li provocà temporades de sequera creativa. Les Danses simfòniques, gestades l’any 1940, acabaren sent, veritablement, un exercici més simfònic que no pas fantàstic, com sembla que havia estat la intenció primera del compositor.

DANSES SIMFÒNIQUES, OP. 45 SERGUEI RAKHMÀNINOV Bàrbara Duran

Si el gènere de les danses té cap avantatge, aquest és la possibilitat d’experimentar sota clixés rítmics que fan atractiu el material musical de manera immediata. El primer temps de les Danses simfòniques conté melodies de gran expressivitat combinades amb seccions rítmiques que actuen com a petits ostinatos, els quals generen el dinamisme de manera intensa.

El segon temps té el vals com a referència, però l’aire misteriós i evanescent també hi és present, i crea una atmosfera lleugerament fantasmagòrica en certs moments. En el darrer moviment, ràpid però amb una secció més lenta en la part central, Rakhmàninov hi fa sonar un dels temes que emprà en la seva creació: el del Dies irae gregorià. Sabia, potser, que aquesta seria una de les seves darreres obres?

07

notas al programa Algunos estudiosos han intentado traducir en colores los timbres específicos de determinados instrumentos. Huelga decir que la trompeta es uno de sus preferidos, y así el color azul o el amarillo han sido asociados a la sonoridad brillante de este instrumento. Aunque la trompeta tiene una historia milenaria, conocemos la literatura musical que se le ha dedicado sobre todo a partir del Barroco. Y sorprende cómo, todavía hoy, a pesar de la antigüedad y las reminiscencias militares del instrumento, continúa suscitando el interés de muchos compositores contemporáneos. Entre los conciertos para trompeta más destacados compuestos últimamente se encuentra el de Daniel Schnyder, compositor nacido en Zúrich en el año 1961 y residente en los Estados Unidos.

La trompeta tiene un sonido sugerente, capaz de estimular los sentidos y abrir la mente.

Quizás siempre la asociamos a agrupaciones con otros instrumentos de viento, pero el concierto de Schnyder muestra un instrumento con personalidad, que tiene como principal contrapunto sonoro la sección de percusión.

Solamente en el segundo tiempo se atreve a alzar su voz contra la de un violín, que con voz lírica es capaz de encararse brevemente al instrumento solista. En el primer tiempo, la trompeta presenta los diferentes temas combinando la emisión natural con el uso de la sordina, como si dos personajes diferentes articularan la trama musical. El lenguaje jazzístico contemporáneo se escurre en este concierto de una manera natural, igual que una corriente de agua asimilada dentro del río de la gran música de todos los tiempos, como una voz profunda que es capaz de sintetizar

08

CONCIERTO PARA TROMPETA DANIEL SCHNYDER Bàrbara Duran también la tradición de los instrumentos de viento barrocos y clásicos.

En todo caso, la dificultad técnica es uno de los elementos primordiales de este concierto, que requiere de un solista con personalidad y seguridad interpretativa. Y no es tanto una dificultad de carácter virtuoso y acrobático, como la que deriva del conocimiento íntimo y profundo de la técnica y las posibilidades expresivas del instrumento.

esp.

Parece que las Danzas sinfónicas, op. 45, son de las últimas piezas que compuso Rajmáninov.

El músico ruso tuvo verdaderas dudas sobre la manera de combinar su carrera como pianista, compositor y director, lo que le provocó temporadas de sequía creativa. Las Danzas sinfónicas, gestadas en 1940, acabaron siendo, verdaderamente, un ejercicio más sinfónico que fantástico, como parece que había sido la intención primera del compositor.

DANZAS SINFÓNICAS, OP. 45 SERGUÉI RAJMÁNINOV Bàrbara Duran

Si alguna ventaja tiene el género de las danzas, esta es la posibilidad de experimentar bajo clichés rítmicos que hacen atractivo el material musical de manera inmediata. El primer tiempo de las Danzas sinfónicas contiene melodías de gran expresividad combinadas con secciones rítmicas que actúan como pequeños ostinatos, los cuales generan el dinamismo de manera intensa. El segundo tiempo tiene el vals como referencia, pero el aire misterioso y evanescente también está presente, y crea una atmósfera ligeramente fantasmagórica en ciertos momentos. En el último movimiento, rápido pero con una sección más lenta en la parte central, Rajmáninov hace sonar uno de los temas que usó en su creación: el del Dies irae gregoriano. ¿Sabía, quizás, que esta sería una de sus últimas obras?

09

notas al programa A number of studies have tried to translate the specific timbre of certain instruments into colours. It goes without saying that the trumpet is a favourite: blue or yellow have been associated with the bright sound of this instrument. The trumpet has an age-old history and a musical literature that we have specially learnt from the Baroque. Quite strikingly, after analysing this repertoire, it has raised interest in many contemporary composers despite its antiquity and the military reminiscence. Amongst the late and most noted is the present one, by Daniel Schnyder (1961).

The trumpet has a suggestive sound, capable of opening the mind and senses. It may be always related in combination with other wind instruments, but Schnyder’s concert displays an instrument with a personality of its own, whose main counterpoint is the percussion section.

Only during the second time does it dare raise its voice against a violin which, with a lyrical voice, briefly faces the trumpet. During the first time, the trumpet presents the different themes combining natural emission with the use of the mute, as if two different characters were articulating the musical plot. The contemporary jazz language leaks through this concert naturally, just like a water current would merge into the river of the great music of all times. A profound voice capable of synthesizing the tradition of Baroque and Classical wind instruments as well.

In any case, the technical difficulty is one of the chore elements of this concert, which demands a soloist with personality and conviction in its interpretation. It is not so much a difficulty

10

TRUMPET CONCERTO

BY D. SCHNYDER Bàrbara Duran depending on virtuosity or acrobatics, but coming from the intimate and deep knowledge of the technique and expressive possibilities of the instrument.

eng.

It seems that this Symphonic dances are among the last pieces composed by Rachmaninoff, a musician who had serious doubts on how to combine his career as a pianist, conductor and composer, and thus suffered from creative block more than once. The Symphonic dances were developed in 1940 and ended up being more of a symphonic exercise, in truth, rather than the fantastic experiment that Rachmaninoff appears to have had in mind.

SYMPHONIC DANCES OP. 45 BY SERGEI RACHMANINOFF Bàrbara Duran

If dance had any advantages as a genre, one of these would be its inclination to experiment around rhythmical clichés that make the musical material immediately attractive. The first time of the Symphonic dances handles greatly expressive melodies, with rhythmical sections acting like small ostinatos which generate dynamism in an intense manner. The second time has the waltz as a reference, but the mysterious and evanescent air is also present and creates moments of a slightly phantasmagorical atmosphere. The last movement, fast with a slower section in the middle, plays one of the themes Rachmaninoff used in his creation: the Gregorian Dies Irae. Could he have foretold that it would be one of his latest works?

11

manuel blanco trompeta

Nascut l’any 1985 a Daimiel (Ciudad Real), Manuel Blanco va començar ben prest els estudis de trompeta, amb Martín Baeza Rubio i Jose María Ortí Soriano. Avui, també

12

l’assessora musicalment el concertista internacional Reinhold Friedrich. Tots tres mestres mostren un interès especial en la seva preparació professional i humana.

cat.

Guanyador de diversos concursos, com el Ciutat de Xàtiva, Calvià, Moixent o l’Illa de Jeju (Corea del Sud), la seva gran fita internacional va ser rebre el 1r Premi al prestigiós Concurs Musical ARD de Munic, l’any 2011, en el qual va rebre la qualificació més alta de la història del certamen. Fins aleshores, aquest guardó només havia estat concedit a dos trompetistes, al llarg de les 62 edicions, i el primer a obtenir-lo va ser Maurice André.

Blanco n’és considerat l’hereu legítim.

Des del 2006, és trompeta principal a l’Orquestra Nacional d’Espanya.

Ha treballat com a trompeta solista en orquestres de primera categoria, com el Concertgebouw d’Amsterdam, Gewandhaus de Leipzig, Filharmònica de Radio France, Gustav Mahler Jugend Orchester, European Youth Orchestra, Berlin Staatsoper, Filharmònica Arturo Toscanini, Orquesta Mozart Bologna, Orchestra Teatro alla Scala Milán o l’Orquestra Santa Cecília de Roma; amb directors tan reconeguts com Claudio Abbado, Mariss Jansons, Rafael Frübeck de Burgos, Lorin Maazel, Christoph Eschenbach, Zubin Mehta, Daniel Barenboim, Yuri Temirkanov, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Gustavo Dudamel, Andris Nelsons, Josep Pons, Juanjo Mena, David Afkham, Pablo HerasCasado, George Pehlivanian, Markus Bosch o Antonio Méndez, entre d’altres.

Com a concertista, ha tocat amb l’Orquestra de la Ràdio de Baviera, l’Orquestra de la Ràdio de Munic, l’Orquestra de Cambra de Munic, l’Orquestra de Cambra de Budapest, l’Orquestra Filharmònica de Jeju, Camerata XXI, la Philarmonisches Orchester

Manuel Blanco Trompeta

Würzburg al Mozarfest, Capella Symphonic Orchestra de Sant Petersburg, Hofer Symphoniker, Niederrheinische Sinfoniker, Norddeutsche Philharmonie Rostock, Orquesta Sinfónica de Minería, l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de Navarra, l’Orquestra Simfònica de RTVE, l’Orquestra Simfònica de Bilbao i l’Orquestra Municipal de València, entre d’altres.

El 2017 va publicar el seu primer CD, Fearless, enregistrat per a DECCA amb l’Orquestra Nacional d’Espanya sota la batuta de Josep Pons. Aquest treball discogràfic, que el públic i la crítica van rebre amb gran expectació, demostra l’amplitud del repertori que Blanco pot escometre, incloent-hi obres de tota la història de la música, des de Haydn fins a Tomasi. La temporada 2018-2019 va començar amb concerts amb l’Orquestra Simfònica de Guatemala, seguits d’actuacions amb l’Orquestra Simfònica de Lituània al Festival de Vilnius; l’Orquestra Simfònica de Nuremberg i l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, entre d’altres. Tambéhi ha actuat dins la temporada del Centro Nacional de Difusión Musical, interpretant una estrena absoluta, i en festivals com la Setmana de la Música Religiosa de Cuenca, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada i el Festival de Praga, amb Alondra de la Parra.

Actualment, és professor de la prestigiosa Escola Superior de Música Reina Sofia, i professor a la Universitat Alfonso X el Sabio.

Manuel Blanco toca trompetes B&S i J. Scherzer.

13

esp.

Nacido en 1985 en Daimiel (Ciudad Real), Manuel Blanco comenzó muy temprano sus estudios de trompeta con Martin Baeza Rubio y Jose María Ortí Soriano. En la actualidad también recibe asesoramiento musical del concertista internacional Reinhold Friedrich, mostrando estos tres maestros un especial interés en su preparación humana y profesional.

Ha ganando diversos concursos como el Ciudad de Xátiva, Calviá, Moixent, Jeju (Corea del Sur)… pero su gran logro internacional llegó tras ganar el 1er premio en el prestigioso ARD Music Competition de Munich 2011, obteniendo la calificación más alta de la historia de la competición.

Este galardón solo se ha concedido a otros dos trompetistas en sus 62 ediciones antes de Manuel Blanco, siendo Maurice André el primero en conseguirlo en 1963. Blanco es considerado como su legítimo heredero.

Desde el año 2006 es trompeta principal de la Orquesta Nacional de España.

Ha trabajado como trompeta solista en orquestas de primera categoría como Concertgebouw de Amsterdam, Gewandhaus de Leipzig, Filarmónica de Radio France, Gustav Mahler Jugend Orchester, European Youth Orchestra, Berlin Staatsoper, Filarmónica Arturo Toscanini, Orquesta Mozart Bologna, Orchestra Teatro alla Scala Milán o la Orquesta Santa Cecilia de Roma, junto a directores de la talla de Claudio Abbado, Mariss Jansons, Rafael Frübeck de Burgos, Lorin Maazel, Christoph Eschenbach, Zubin Mehta, Daniel Barenboim, Yuri Temirkanov, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Gustavo Dudamel, Andris Nelsons, Josep Pons, Juanjo Mena, David Afkham, Pablo Heras-Casado, George Pehlivanian, Markus Bosch, Antonio Méndez, etc.

Como concertista, ha tocado con la Orquesta de la Radio de Baviera, Orquesta de la Radio de Munich, Orquesta de Cámara de Múnich, Budapest Chamber Orchestra, Jeju

14

Manuel Blanco Trompeta

Philharmonic Orchestra, Camerata XXI, Philarmonisches Orchester Würzburg en Mozarfest, Capella Symphonic Orchestra (St.Petersburg), Hofer Symphoniker, Niederrheinische Sinfoniker, Norddeutsche Philharmonie Rostock, Orquesta Sinfónica de Minería, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Navarra, Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquesta Sinfónica de Bilbao, Orquesta Municipal de Valencia, entre otras.

En el año 2017 sale al mercado su primer CD, Fearless, grabado para DECCA acompañado por la Orquesta Nacional de España bajo la batuta de Josep Pons. Recibida con gran expectación tanto por la crítica como por el público, este trabajo discográfico es una demostración del amplio repertorio que puede hacer frente Blanco, incluyendo obras de toda la historia de la música, desde Haydn hasta Tomasi.

La temporada 2018-2019 comienza con conciertos con la Orquesta Sinfónica de Guatemala, seguidos de actuaciones con la Orquesta Sinfónica de Lituania en el Festival de Vilnius, la Orquesta Sinfónica de Nuremberg y la Orquesta Sinfónica de Castilla y León, entre otras. También actuará dentro de la temporada del Centro Nacional de Difusión Musical interpretando un estreno absoluto y en festivales como la Semana de la Música Religiosa en Cuenca, el Festival Internacional de Música y Danza de Granada y el Festival de Praga con Alondra de la Parra.

Actualmente es profesor de la prestigiosa Escuela Superior de Música Reina Sofía, además de ser profesor en la Universidad Alfonso X el Sabio.

Manuel Blanco toca con trompetas B&S y J. Scherzer.

eng.

Born in 1985 in Daimiel (Ciudad Real, Spain), Blanco began his trumpet studies very early with Martin Baeza Rubio and José María Ortí Soriano. He is currently advised by international concertist Reinhold Friedrich, and the three maestros have shown special interest in his human and professional preparation.

Blanco has won several contests in Spain, like Ciudad de Xátiva and Moixent (Valencia), Calviá (Mallorca), and the Jeju competition in South Korea, although his main international achievement was receiving 1st Prize at the reknowned ARD Music Competition in Munich (2011), with the highest mark in the history of the contest. This award has only been given to two other trumpeters in its 62 editions. Maurice André was the first to get it in 1963, and Blanco is considered to be a legitimate heir.

He is the main trumpet at the National Spanish Orchestra, since 2006.

Blanco has worked as a soloist in worldclass orchestras like Amsterdam’s Concertgebouw, Lepizig’s Gewandhaus, Radio France Philharmonic, Gustav Mahler Jugend Orchester, European Youth Orchestra, Berlin Staatsoper, Filarmónica Arturo Toscanini, Orquesta Mozart Bologna, Orchestra Teatro alla Scala Milán and Rome’s Orquesta Santa Cecilia; and under great batons such as Claudio Abbado, Mariss Jansons, Rafael Frübeck de Burgos, Lorin Maazel, Christoph Eschenbach, Zubin Mehta, Daniel Barenboim, Yuri Temirkanov, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Gustavo Dudamel, Andris Nelsons, Josep Pons, Juanjo Mena, David Afkham, Pablo HerasCasado, George Pehlivanian, Markus Bosch, Antonio Méndez and many others.

As a concertist, he has played with the Bavarian Radio Orchestra, Munich Radio Orchestra, Munich Chamber Orchestra, Budapest Chamber Orchestra, Jeju Philharmonic Orchestra, Camerata XXI,

Manuel Blanco Trumpet

Philarmonisches Orchester Würzburg at Mozarfest, St. Petersburg’s Capella Symphonic Orchestra, Hofer Symphoniker, Niederrheinische Sinfoniker, Norddeutsche Philharmonie Rostock, Orquesta Sinfónica de Minería, National Spanish Orchestra, Navarra Symphony Orchestra, Bilbao Symphony Orchestra, Orquesta Sinfónica de RTVE and Orquesta Municipal de Valencia, among others.

In 2017, he released his first CD, Fearless, recorded for DECCA with the Spanish National Orchestra under the baton of Josep Pons. It was very much anticipated by the critics and general audience and it shows Blanco’s wide repertoire, which goes from works by Haydn to Tomasi, embracing the whole history of music.

During the 2018/19 season, he has performed with the Guatemala Symphony Orchestra, Lithuania Symphony Orchestra at Vilnius Festival, Nuremberg Symphony Orchestra and Castilla y León Symphony Orchestra, among others. He will also appear at the Centro Nacional de Difusión Musical, interpreting an absolute première, and in festivals like Cuenca’s “Semana de la Música Religiosa”, Granadas’s International Music and Dance Festival and Prague Festival, with Alondra de la Parra.

Blanco currently teaches at the prestigious Escuela Superior de Música Reina Sofía, and holds a chair at Universidad Alfonso X. Manuel Blanco plays trumpets by B&S and J. Scherzer.

15

marcus bosch

16

director

cat.

Marcus Bosch és una de les principals figures en el panorama de directors alemanys i està molt sol·licitat com a director per tot el món. L’artista, d’ascendència brasilera i italiana, va embarcar-se de seguida en la carrera de kapellmeister, que havien seguit molts directors a Alemanya: després de treballar als teatres nacionals de Wiesbaden i Saarbrücken, i amb la Staatsorchester Halle, va ser director musical general (GMD) a la ciutat d’Aachen, entre el 2002 i el 2012, i del Staatstheater i la Staatsphilharmonie de Nuremberg, entre el 2011 i el 2018.

El seu repertori operístic inclou més de 90 peces de teatre musical, entre les quals hi ha projectes de gran format com el cicle L’anell de Wagner i Les Troyens de Berlioz. Va aconseguir amb èxit de situar la Sinfonieorchester Aachen –que havia estat dirigida per maestros com Herbert von Karajan i Wolfgang Sawallisch– novament en el mapa internacional de la música clàssica, a través de l’enregistrament en CD de les simfonies d’Anton Bruckner. I també ho va assolir a Nuremberg, amb l’enregistrament de nou simfonies i els poemes simfònics de Dvorák. Aquest cicle fou aplaudit per la crítica per la seva “meravellosa aproximació narrativa”. La web Klassik. com el va descriure com una “troballa sortosa per a qualsevol amant de Dvorák”.

L’any 2010, Bosch va ser nomenat Director artístic de l’emblemàtic Festival d’Òpera de Heidenheim i va fundar la Cappella Aquileia, un conjunt de músics d’alt nivell. Sota la seva batuta, l’esdeveniment va evolucionar fins a esdevenir un aparador internacionalment reconegut.

Marcus Bosch Director

Aquest “seductor auditiu”, tal com l’anomena l’emissora de ràdio DeutschlandfunkKultur, té tendència a emprendre nous camins innovadors que desemboquen en nous formats per als concerts i esdeveniments. El 2008 va dirigir la primera retransmissió en directe per Internet d’accés gratuït (Salomé a Aachen), i la primera primícia operística de la història retransmesa en directe als cinemes (Tristany i Isolda a Nuremberg).

També ha dirigit l’esdeveniment més gran de música clàssica a Europa, el Klassik Open Air de Nuremberg, diverses vegades.

Des de l’any 2016, és professor de direcció a la Universitat de Música i Interpretació de Munic. Però Bosch encara segueix en actiu com a director i ja ha dirigit més de 100 orquestres de tot el món. La temporada 2018/19, se’l va poder veure a Viena, Milà, Parma, Palerm i Qatar.

S’ha encarregat de diverses estrenes i ha treballat amb directors tan importants com Peter Konwitschny, Calixto Bieito i Stéphane Braunschweig.

El 2018 també va assumir la responsabilitat artística de la Norddeutsche Philharmonie Rostock com a director en residència, i ocupa el càrrec de principal director convidat amb la Südwestdeutsche Philharmonie de Constanza.

Bosch ha demostrat la seva intenció de contribuir a la feina en equip, creant un fòrum d’intercanvi per a directors generals musicals alemanys, la GMDKOonferenz, del qual és portaveu.

17

esp.

Marcus Bosch es una de las principales figuras en el panorama de directores alemanes y muy solicitado como director por todo el mundo. El artista, de ascendencia brasileña e italiana, se embarcó rápidamente en la carrera de kapellmeister, que muchos directores habían emprendido en Alemania: tras trabajar en los teatros nacionales de Wiesbaden y Saarbrücken, y con la Staatsorchester Halle, fue Director musical general (GMD) en Aachen, entre 2002 y 2012, y del Staatstheater y la Staatsphilharmonie de Núremberg, entre 2011 y 2018.

Su repertorio operístico incluye más de 90 piezas de teatro musical, entre las que se encuentran proyectos de gran formato como el ciclo El anillo de Wagner y Les Troyens de Berlioz. Logró situar de nuevo a la Sinfonieorchester Aachen –que había sido dirigida por maestros como Herbert von Karajan y Wolfgang Sawallisch– en el mapa internacional de la música clásica, gracias a la grabación en CD de las sinfonías de Anton Bruckner. Y también lo consiguió en Núremberg, con la grabación de nueve sinfonías y los poemas sinfónicos de Dvorák. Este ciclo recibió el aplauso de la crítica por su “maravillosa aproximación narrativa”. La web Klassik.com lo describió como un “afortunado hallazgo para cualquier amante de Dvorák”.

En 2010, Bosch fue nombrado Director artístico del emblemático Festival de Ópera de Heidenheim y fundó la Cappella Aquileia, un conjunto de músicos de alto nivel. Bajo su batuta, el evento evolucionó hasta convertirse en un escaparate reconocido internacionalmente.

Este “seductor auditivo”, tal y como lo llama la emisora de radio

18

Marcus Bosch Director

DeutschlandfunkKultur, tiende a emprender nuevos e innovadores caminos que desembocan en nuevos formatos para conciertos y eventos. En 2008, dirigió la primera retransmisión en directo por Internet de acceso gratuito (Salomé, en Aachen), y el primer estreno operístico de la historia retransmitido en directo en cines (Tristán e Isolda, en Núremberg). También ha dirigido el mayor evento de música clásica de Europa, el Klassik Open Air de Núremberg, en varias ocasiones.

Desde 2016, es profesor de dirección en la Universidad de Música e Interpretación de Múnich. Pero Bosch sigue todavía activo como director y ha dirigido a más de 100 orquestas de todo el mundo. En la temporada 2018/19, pudimos verle en Viena, Milán, Parma, Palermo y Catar.

Se ha encargado de varios estrenos y ha trabajado con directores de la talla de Peter Konwitschny, Calixto Bieito y Stéphane Braunschweig.

En 2018 también asumió la responsabilidad artística de la Norddeutsche Philharmonie Rostock, como Director residente, y ocupa el cargo de Principal director invitado en la Südwestdeutsche Philharmonie de Constanza.

Bosch ha demostrado su intención de contribuir a la labor de equipo, creando un foro de intercambio para directores generales musicales alemanes, la GMDKOonferenz, del que es portavoz.

eng.

Marcus Bosch is one of the most prominent figures in the German conducting scene – and a much-sought-after guest conductor across the world. This German artist of Brazilian-Italian descent decided early on to embark on the kapellmeistercareer path followed by many conductors in Germany: after positions at the state theatres in Wiesbaden and Saarbrücken and with the Staatsorchester Halle, he was general music director (GMD) of the City of Aachen from 2002 to 2012 and at the Staatstheater and Staatsphilharmonie in Nuremberg from 2011 to 2018. His operatic repertoire includes more than 90 works of music theatre, among them large-scale projects such as Wagner’s Ring cycle and Berlioz’s Les Troyens. He succeeded in putting the Sinfonieorchester Aachen – once led by conducting greats such as Herbert von Karajan and Wolfgang Sawallisch – back on the international classical music map with live CD recordings of symphonies by Anton Bruckner.Bosch succeeded in pulling off a similar feat in Nuremberg with a recording of the nine symphonies and the symphonic poems of Dvorák. This cycle was hailed by critics as displaying a “wonderful storytelling approach”. Klassik.com even spoke of a “lucky find for all Dvorák fans”.

In 2010, Marcus Bosch took over as artistic director of the time-honoured Heidenheim Opera Festival and founded the Cappella Aquileia, an ensemble of top-flight musicians. Under his leadership, the event evolved into an internationally renowned operatic showcase.

This “aural seducer”, as the radio station DeutschlandfunkKultur has called him, tends anyway to take new, innovative paths and to come up with novel formats for concerts and events. In 2008, he conducted

Marcus Bosch Conductor

the first internationally freely accessible live internet broadcast (“Salome” in Aachen) and the first operatic première to ever be shown as a live broadcast in cinemas (“Tristan und Isolde” in Nuremberg). He also conducted the biggest classical music event in Europe, Klassik Open Air in Nuremberg, several times.

In 2016, he became a professor for conducting at the University of Music and Performing Arts Munich. But Marcus Bosch is still nonetheless active as a guest conductor. He has now conducted more than 100 orchestras across the world.

The 2018/2019 season took him to places including Vienna, Milan, Parma, Palermo and Qatar. He has been in charge of numerous premières and worked together with such influential directors as Peter Konwitschny, CalixtoBieito and Stéphane Braunschweig.

In 2018, he also took on artistic responsibility for the NorddeutschePhilharmonie Rostock as conductor-in-residence. He holds the position of principal guest conductor with the SüdwestdeutschePhilharmonie in Konstanz.

His credentials as a team player are also shown by his initiative in creating an exchange forum for German general music directors: Marcus Bosch is the chair of the German GMD-Konferenz.

19

propers concerts Desembre Teatre Principal de Palma

divendres 6 21,00h

Òpera. El Arca de Noé, B. Britten Pablo Mielgo, director Petita Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears

auditorium palma

dijous 12 20,00h

Concert per a violoncel op. 85, E. Elgar Simfonia núm. 1, W. Walton Emmanuel Bleuse, violoncel Pierre Bleuse, director Orquestra Simfònica Illes Balears

auditorium palma

dijous 19 20,00h

La Creació, F.J. Haydn

Alicia Amo, soprano Steve Davislim, tenor Dietrich Henschel, baríton Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditori de Manacor

divendres 20 19,30h

La Creació, F.J. Haydn

Alicia Amo, soprano Steve Davislim, tenor Dietrich Henschel, baríton Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

21

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers

violins

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Margarita Navarro Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Francesc Garcia Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres Contrabaixos Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski

Oboe/Corn angles Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet/Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot/Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Pere Garcias, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista Timbales Armando Lorente, solista Percussio Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista

Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta/Flauti Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboes Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista

22

Col·laboradors Alfredo Ardanaz Larrea, violí • Catalina Bibiloni, violí Francina Moll, violí • Marina Fuster, violí Rocío Vilaplana, violí • Míriam Jiménez, violoncel Maria del Mar Rodríguez, contrabaix José Miguel Barona, fagot • Marina Moyá, sax Carlota Cáceres, percussió • Josep Devesa, percussió Tomas Toral, percussió • Jose Antonio Domené, Arpa

a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu y documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera

23