Baleares Orquesta Concierto nº11 abril 2020

TEMPORADA D ABOnAMENT

2019 / 2020 CONCERT N. 11

orquestra simfonica illes balears

AUDITORIUM DE palma

12.03.2020 20,00h

Crèdits editorial Concert per a oboè de Bohuslav Martinu. Editions Durand/Eschig La vida breve, Interludio y danza de Manuel de Falla. Manuel de Falla Ediciones El sombrero de tres picos, Suite 1 y 2 de Manuel de Falla. Chester Music

programa

30’

PART 1

pausa

La Festa (estrena) Antoni Parera Fons (1943) Concert per a oboè Bohuslav Martinů (1890-1959) (Edició de Maurice Bourgue i Guy Porat) 1. Moderato 2. Poco andante 3. Poco allegro

20’

PART 2

El sombrero de tres picos Manuel de Falla (1876-1946)

35’

La vida breve, Interludi i dansa Manuel de Falla (1876-1946)

Suite núm. 1 - Escenes i danses de la primera part de l’ballet - Introducción - La tarde - Danza de la Molinera (Fandango) - Las uvas Suite núm. 2 - Tres danses de la segona part de l’ballet - Danza de los vecinos (Seguidillas) - Danza del Molinero (Farruca) - Danza final (Jota)

• • •

Carlos Fortea, oboè Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears 03

notas al programa Com s’escolen les músiques populars dins la música culta? Quins són els trets que reconeixem com a propis d’una tradició musical? Les flaires de casa nostra, el renou que acompanya la festa més desitjada pel poble… tot plegat roman comprimit en uns ritmes i melodies que són difícils de concretar.

Però quan apareixen, els reconeixem. Sabem que «aquella» música és la nostra perquè hi detectem girs melòdics, bases rítmiques que ens són familiars. Si n’hem de fer un extracte, però, probablement no sabríem per on començar. I aquesta és la grandesa dels compositors que podem associar a una tradició musical concreta: ells es converteixen en les eines de transmissió de models no escrits, però essencials per a conèixer les arrels d’un poble. Els compositors menys dotats segueixen un camí d’imitació clara dels clixés populars. Però n’hi ha d’altres que són capaços de sintetitzar i superar un llenguatge secular alhora que alimenten l’expressió del seu alè personal.

El concert per a oboè de Martinu (1955) comença amb claredat, el timbre de l’oboè presidint l’obra.

Aquest concert solista mostra la reivindicació d’un instrument amb no massa repertori propi; aquí Martinu desenvolupa paral·lelament dos registres: el virtuosístic, però també el de caire més popular. I dintre d’aquest darrer la sonoritat dels instruments de vent centreeuropeus és ben present, alhora que es poden sentir girs sorprenents cap a la tímbrica del jazz que s’obre camí al llarg del segle XX. Falla és magistral en la seva aproximació a la música espanyola. És sabut que durant la 04

QUAN LA FESTA COMENÇA Bàrbara Duran composició de La vida breve va prendre notes dels ritmes dels martells d’una fornal i també de balls populars.

Les seccions de danses de l’òpera La vida breve (1905) i el ballet El sombrero de tres picos (1919) són, precisament, fragments conegudíssims i que han assimilat el llenguatge de la música tradicional. Ara bé, no hi ha lleugeresa ni còpies vulgars, sinó una brillant síntesi melòdica i rítmica a més d’una fantàstica orquestració que desplega el mestratge de Falla.

Com comença, La festa?

Aquesta obra d’estrena, escrita per a la OSIB, no comença amb l’aldarull esperat, sinó que sembla descriure l’espera, just abans de l’esclafit de la festa.

Parera Fons comença amb un Adagio iniciat pel fagot contra la suavitat de les cordes, i els violoncels són convidats a un solo expressiu que introdueix aquesta

cat.

espera.... una breu entrada del corn anglès prepara l’Allegro, que aixecarà la percussió i les trompetes marcaran la crida a la festa; així l’orquestra es va despertant i desplegant-se en tota la seva amplitud.

El material musical que usa Parera Fons no és recercat en absolut, sinó que són construccions bàsiques i sòlides. L’alternança de compassos, combinant el 2 i el 4 però també el 3 i el 2, permet alimentar una gran vitalitat interna. Les cèl·lules rítmiques són, precisament, ritmes bàsics presents en músiques populars, però insistents, vigorosos, desplegats per la tímbrica de l’orquestra. Tot és digerit des d’una

estètica molt personal, desplegada per l’energia i expressivitat de Parera Fons: la Festa, en seccions centrals, usa tots els instruments alhora, en una poderosa homofonia que fa brillar el ritme insistent, desplegant tota la sonoritat de l’orquestra a la vegada. Però hi ha també petits tocs de lirisme, els solos de l’oboè i les entrades del corn anglès deixen respirar la vitalitat, i fins i tot les cordes proposen una breu secció contrastant. Al final, les citacions de ritmes de flaire popular hi tornen a ser de manera insistent, però no semblen ser referències directes, sinó més aviat la digestió d’un material que roman a l’inconscient del compositor, i que desperta, incitat per l’esperit de la festa.

05

notas al programa ¿Cómo se cuelan las músicas populares en la música culta? ¿Qué rasgos reconocemos como propios de una tradición musical? El aroma de nuestra tierra, el ruido que acompaña la fiesta más esperada en el pueblo.., todo ello yace comprimido en unos ritmos y melodías difíciles de concretar.

Sin embargo, en cuanto aparece, lo reconocemos.

Sabemos que «aquella» música es la nuestra, porque en ella detectamos giros melódicos, bases rítmicas que nos resultan familiares. Si hubiera que extraerlos, no obstante, es probable que no supiéramos por donde empezar. He aquí la grandeza de aquellos compositores que podemos asociar a una tradición musical concreta: ellos mismos se convierten en herramientas para la transmisión de modelos no escritos, esenciales a la hora de reconocer las raíces de un pueblo. Los compositores menos dotados siguen un camino de clara imitación de los clichés populares; pero otros son capaces de sintetizar y superar un lenguaje secular, al mismo tiempo que alimentan la expresión de su propio aliento.

El Concierto para oboe de Martinu (1955) comienza con claridad, con el timbre del oboe presidiendo la obra. Este concierto solista reivindica un instrumento que no goza de demasiado repertorio propio; aquí, Martinu desarrolla dos registros en paralelo: el virtuosismo, pero también el de corte más popular. Y es dentro de este último donde la sonoridad de los instrumentos de viento centroeuropeos está muy presente, a la vez que se oyen sorprendentes giros hacia la paleta tímbrica del jazz, que se abrirá camino a lo largo del siglo XX. 06

CUANDO LA FIESTA COMIENZA Bàrbara Duran Falla es magistral en su aproximación a la música española. Se sabe que, durante la composición de La vida breve, tomó nota de los ritmos de los martillos en una fragua y también de algunos bailes populares.

Las secciones de danzas en la ópera La vida breve (1905) y el ballet El sombrero de tres picos (1919) son, precisamente, fragmentos ampliamente conocidos y que han asimilado el lenguaje de la música tradicional. Ahora bien, no son algo ligero ni vulgares copias, mas una brillante síntesis melódica y rítmica, y una fantástica orquestación que pone de manifiesto la maestría de Falla. ¿Dónde empieza, La festa?

Esta obra de estreno, escrita para la OSIB, no comienza con el barullo que uno esperaría, sino que parece describir el momento de espera, justo antes del

esp.

estallido de la fiesta. Parera Fons arranca con un Adagio iniciado por el fagot contra la suavidad de las cuerdas, y los violonchelos son invitados a un solo expresivo que introduce dicha espera... Una breve entrada del cuerno inglés prepara el Allegro, que levantará la percusión, y las trompetas marcarán la llamada a la fiesta; así, la orquesta va despertando y desplegándose en toda su amplitud.

El material musical que usa Parera Fons no es para nada rebuscado, pues se trata de construcciones básicas y sólidas. La alternancia de compases, combinando el 2 y el 4 pero también el 3 y el 2, permite alimentar una gran vitalidad interna. Las células rítmicas son, de hecho, ritmos básicos presentes en músicas populares, aunque insistentes, vigorosos, desplegados

por la tímbrica de la orquesta. Todo ello digerido desde una estética muy personal, desarrollada por la energía y expresividad de Parera Fons: La festa, en secciones centrales, utiliza todos los instrumentos a la vez, en una poderosa homofonía que hace brillar el insistente ritmo, aplicando toda la sonoridad de la orquesta al tiempo. Por otro lado, hay pequeños toques de lirismo, los solos del oboe y las entradas del cuerno inglés dan un respiro a la vitalidad, y las cuerdas incluso proponen una breve sección contrastante. Al final, las citaciones de esos ritmos con aromas populares vuelven a aparecer de forma insistente, pero no parecen ser referencias directas, sino más bien la digestión de un material que habita el inconsciente del compositor y despierta espoleado por el espíritu de la fiesta.

07

notas al programa How does popular music slip through cultured music? Which features do we recognize as particular of this or that musical tradition? The aromas we call home, the noise accompanying the most awaited local festivity... It all lays compressed within a series of rhythms and melodies that are hard to point out.

Still, as soon as they appear, we recognize them.

We know that «this» music is ours because we detect a certain melodic turn, a rhythmic base that sounds familiar. If we had to pull them out, though, we wouldn’t probably know where to begin. And this is the grandeur of the composers whom we associate with a specific musical tradition: they turn themselves into tools for the transmission of non-written models, which are essential to learn the roots of a people. Less gifted composers manifestly imitate popular clichés; but some others are capable of synthesizing and overtaking a secular language while, at the same time, they feed the expression of their own touch.

Martinu’s Oboe concerto (1955) begins with clarity, the oboe’s timbre presiding the piece. This soloist concert vindicates an instrument without much of a repertoire of its own. Here, Martinu develops two registers parallelly: virtuosity, but also a somehow popular approach. And in the latter, the sonority of Central European winds is very much present, while one can also hear surprising turns towards the timbre of jazz, which is building its way into the XXth century.

Falla masters his approach towards Spanish music. It is known that, during his composition of La vida breve, Falla noted the rhythm of hammers 08

WHEN THE PARTY STARTS Bàrbara Duran in a forge and those of the popular dances. The dance sections in the opera La vida breve (1905) and in the ballet El sombrero de tres picos (1919) are, precisely, widely-known fragments that have taken in the language of traditional music. Nevertheless, they are not light or vulgar copies, but a brilliant melodic and rhythmic synthesis, and a fantastic orchestration unveiling Falla’s skill.

How does La festa start, then? Tonight’s première piece, written for the Symphony Orchestra of the Balearic Islands (OSIB), does not begin with the expected racket, but seems to describe the waiting moment right before the party starts. Parera Fons opens with an Adagio, initiated by the bassoon against the smoothness of the strings, and the cellos are invited to an expressive solo that introduces the wait...

eng.

A brief entrance of the English horn prepares the Allegro, which will lift the percussion, and the trumpets mark the call to the party; thus, the orchestra slowly wakes up and unfolds all its amplitude.

The musical material used by Parera Fons is not pretentious in any way, but based on basic and solid constructions.

The alternation of compass, combining 2 and 4, as well as 3 and 2, feeds a great internal vitality. The rhythmic cells are, actually, basic rhythms found in popular music, though here persisting, vigorous, unfolded along the timbre of the orchestra. Everything is absorbed and taken in through a

very personal aesthetic, displayed by Parera Fons’ energy and expressivism: La Festa, in central sections, uses all the instruments at once in a powerful homophony that makes the insisting rhythm shine, unfolding the whole of the orchestra’s sonority at once. Yet, the little touches of lyricism, the solos of the oboe and the entrances of the English horn allow such vitality to take a breath, and even the strings propose a brief contrasting section. In the end, the persistent perfume of popular rhythms can be smelled again, without appearing as a direct reference: it is as if the materials in the composer’s unconscious had been digested and awaken by the spirit of the party.

09

carlos fortea balaguer

oboè

Benaguasil, València, 1982. Va iniciar els

Musical de Benaguasil. Va continuar

estudis musicals amb Vicent Sanchis

la seva formació amb Vicent Llimerà

al Centre Instructiu i Cultural Unió

al Conservatori Joaquín Rodrigo

10

cat.

de València i va acabar la carrera al Conservatori Superior de Castelló amb les qualificacions més altes i amb menció d’honor quan va acabar els estudis. El 2002 va accedir a una plaça a

Carlos Fortea Balaguer Oboè

l’Escola Superior de Música Reina Sofia, en la càtedra d’oboè, amb el professor Hansjörg Schellenberger fins al 2006, amb la beca de matrícula i residència de la Fundació Albéniz i l’Institut Valèncià per a la Música. Com a estudiant de l’Escola, va ser membre de l’Orquestra de Cambra Freixenet, dirigida per A. Ros Marbà, J. Luís García Asensio i H. Schellenberger. També ha participat en classes magistrals d’Ingo Goritzki, Gordon Hunt, Dominic Wollenweber, Alex Klein, Lothar Koch, Antonio Faus i Emmanuel Abbul.

Ha col·laborat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra de Còrdova, l’Orquestra d’Extremadura i el Grup Instrumental de València.

En el camp de la música de cambra va ser finalista en el prestigiós Concurs Internacional per a Quintets de Vent Henry Tomasi (Marsella), amb el Quintet de Vent Lluís Vives, i recentment ha enregistrat els discs Mozart-Beethoven wind quintets i Modern Estafis amb Harmonie du Soir Ensemble per al segell discogràfic PlayClassics.

Actualment és ajuda solista d’oboè i solista de corn anglès de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

11

esp.

Benaguasil, Valencia, 1982. Inició sus estudios musicales con Vicente Sanchis en el C.I.C.U.M. De Benaguasil. Continuó su formación con Vicente Llimerà en el Conservatorio Joaquín Rodrigo de

Carlos Fortea Balaguer Oboe

Valencia y finalizó su carrera en el

ensemble Harmonie Du Soir para el sello

Conservatorio Superior de Castellón con

discográfico Playclassics.

las más altas calificaciones y mención de honor al finalizar sus estudios. En el

Actualmente es ayuda solista de oboe

2002 accedió a una plaza en la Escuela

y solista de corno inglés de la Orquesta

Superior de Música Reina Sofía, en la

Simfònica de les Illes Balears.

cátedra de oboe con el Profesor Hansjörg Schellenberg hasta el 2006, disfrutando de la beca de matrícula y residencia de la Fundación Albéniz y Institut Valencià per a la Música. Como estudiante de la escuela fue miembro de la Orquesta de Cámara Freixenet dirigida por A. Ros Marbà, J. Luís García Asensio, H. Schellenberger. También ha participado en clases magistrales de Ingo Goritzki, Gordon Hunt, Dominic Wollenweber, Alex Klein, Lothar Koch, Antonio Faus y Emmanuel Abbul.

Ha colaborado con la Orquesta Nacional de España, la Orquesta de Córdoba, la Orquesta de Extremadura y el Grup Instrumental de Valencia.

En el campo de la música de cámara fue finalista en el prestigioso concurso internacional para quintetos de viento de Marsella Henry Tomasi con el Quintet de Vents Lluís Vives, y recientemente ha grabado los discos Mozart-Beethoven wind quintets y Modern Times con el

12

eng.

Benaguasil (Valencia, 1982) He began studying music with Vicente Sanchis at the CICUM in Benaguasil. He continued to train with Vicente Llimerà at the ‘Joaquín Rodrigo’ Conservatory

Carlos Fortea Balaguer Oboe

in Valencia, and he completed his

quintets and Modern Times, with the

degree at the Conservatorio Superior

ensemble Harmonie Du Soir, for the

de Castellón with top grades and a

label Playclassics.

honorable mention.

He is currently assistant solo oboist and In 2002, he entered the Escuela Superior

English horn soloist at the Symphony

de Música Reina Sofía and studied oboe

Orchestra of the Balearic Islands (OSIB).

with Professor Hansjörg Schellenberger, until 2006. He obtained a scholarship and was granted a residency at the Fundación Albéniz and Institut Valencià per a la Música. As a student, he was a member of the Freixenet Chamber Orchestra, and he was conducted by A. Ros Marbà, J. Luís García Asensio and H. Schellenberger. He has also attended masterclasses by Ingo Goritzki, Gordon Hunt, Dominic Wollenweber, Alex Klein, Lothar Koch, Antonio Faus and Emmanuel Abbul.

Fortea has collaborated with the Spanish National Orchestra, Orchestra of Córdoba, Orchestra of Extremadura and Grup Instrumental de València.

With regards to chamber music, he was shortlisted at the notorious international contest for wind quintets ‘Henry Tomasi’ in Marseille, with the Quintet de Vents Lluís Vives. He has recently recorded the albums Mozart-Beethoven wind

13

pablo mielgo director

14

cat.

Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió:

Pablo Mielgo Director

fer que la música estigui a l’abast de tots.

En l’actualitat és director de l’Orquestra

Iberoamericana per Espanya i els Estats

Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha

Units, IberOpera i “En viu, connectant el

estat contractat per orquestres de tot el

món a través de la música”. Col·laborà amb

món. Estudià al Conservatori Reial de la seva

institucions com el Teatre Reial de Madrid,

ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola

la Miami New World Symphony, el Sistema

de Música del London Guildhall. A més, creà

a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb

una xarxa de nombroses amistats musicals

artistes de renom com Plácido Domingo,

entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles,

Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i

amb músics de renom que ara enriqueixen

Michael Tilson Thomas, entre d’altres.

els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo està especialment dedicat Pablo Mielgo ha estat assistent de directors

a la promoció de joves talents. Des de

com James Conlon, Jesús López Cobos,

2011, el director artístic de la Filharmònica

Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell

de Medellín s’esforça per brindar als

dirigeix regularment als grans escenaris

joves músics accés a l’educació musical,

d’Europa, com el Wiener Musikverein, als

independentment dels ingressos dels

EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a

pares. A més, el director ha fundat tres

Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta

orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra

col·laboració artística, el madrileny treballa

Juvenil Presjovem, que reuneix els millors

amb orquestres com la Simfònica de Simón

joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil

Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica

Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica

de Qatar, amb artistes com Juan Diego

Harmonia. En cooperació amb Sir Colin

Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent

Davis, va fundar la BandArt Orchestra.

Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. .

Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, Des de 2005 és director musical i artístic

ha promogut amb èxit el desenvolupament

de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu

de l’orquestra en diversos aspectes, sobre

de generar un canvi social a través de

la base de la seva experiència internacional.

la música. Pablo Mielgo va promoure

Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de

diversos esdeveniments musicals amb

l’orquestra i els seus programes, ha

gran reconeixement internacional, com

augmentat les vendes d’entrades i ha

el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival

desenvolupat la seva xarxa amb actuacions

Internacional de Música de Madrid “Madrid

de convidats, programes per a joves i artistes

em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil

de primer nivell.

15

esp.

Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB.

Pablo Mielgo

Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio.

Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, PierreLaurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic.

Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos. Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra.

Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la

16

Director

Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros.

Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional.

Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

eng.

Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs.

Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado.

He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic.

Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions

Pablo Mielgo Conductor

such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others.

Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents.

Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra.

As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.

17

orquestra simfònica

L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu al recentment 18

de les illes balears

desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (20052009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (20012002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i Joji Hattori “Special Artistic Advisor

cat.

temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits.

Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera de Maó). En la

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

19

propers concerts Marc auditorium palma

dijous 19 20,00h

Leonora, obertura núm. L.v. Beethoven Concert per a piano i trompeta núm. 1, D. Xostakóvitx Simfonia núm. 4 op. 60, L.v. Beethoven Dmitry Masleev, piano Timur Martynov, trompeta Joji Hattori, director

' Auditori d'AlcUdia

divendres 27 20,00h

Abdelazer, o La venjança del moro, suite, H. Purcell Suite de l’època de Holberg, E. Grieg Saint Paul Suite per a orquestra de corda, G. Holst Smerald Spahiu, concertino Grup de Corda de l’Orquestra Simfònica Illes Balears

abril auditorium palma

dijous 2 20,00h

20

Un rèquiem alemany, J. Brahms Nuria Rial, soprano Hanno Müller-Brachmann, baix-baríton Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers

violins

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Margarita Navarro Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Marina Fuster Manel Barrios Violes

Oboe / Corn angles Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Josep Joaquim Sanchís, solista Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes

Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Violoncels

Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Miquel Saez, ajudant de solista

Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres

Tuba

Contrabaixos

Percussio

Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski

Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista

Tobias Isern, solista Timbales Armando Lorente, solista

Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta / Flauti Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboes Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista

22

Col·laboradors Alfredo Alcaraz, violí • Carlota Coll, violí Catina Bibiloni, violí • Ella Mihailenko, violoncel Míriam Giménez, violoncel • Mª del Mar Rodríguez, contrabaix Daniel Higon, oboè • Carlos Navarro, trompeta Carlota Cáceres, percussió • Pedro Martínez, percussió Ramon Llopis, percussió • Helena Garreta, arpa Miquel Estelrich, piano/celesta • Isabel Félix, piano

a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Roberto Moragón, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera

23