Baleares Orquesta Concierto Alina y Jonthan 2020

TEMPORADA D ABOnAMENT

2019 / 2020 CONCERT N. 7

orquestra simfonica illes balears

Die Kunst der Fuge (L’art de la Fuga) BWV 1080, J.S. Bach Simfonia núm. 94 en sol major “La sorpresa”, F.J. Haydn Concert per a violí op.64, en mi menor, F. Mendelssohn

Alina Pogostkina, violí Jonathan Cohen, director

Auditorium de Palma 2323.01.2020

20,00h

Auditori de Manacor 224.01.2020

19,30h

programa

55’

PART 1 Die Kunst der Fuge (L’art de la Fuga) BWV 1080 Johann Sebastian Bach Transcripció per a quartet de corda de Hermann Diener basant-se en el manuscrit original de J.S. Bach • Contrapunctus I, IV, VII, IX, XI, XIV • Contrapunctus XIV completat per Bernard Labadie després de l’edició de Davitt Moroney Simfonia núm. 94 en sol major “La sorpresa” Franz Joseph Haydn (1732-1809) 1. Adagio – Vivace assai 2. Andante 3. Menuet 4. Finale: Allegro di molto pausa

20’

PART 2

• • •

25’

Concert per a violí op.64, en mi menor Felix Mendelssohn (1809-1847) 1. Allegro molto appassionato 2. Andante 3. Allegretto ma non troppo – Allegro vivace

Alina Pogostkina, violí Jonathan Cohen, director, clave Orquestra Simfònica Illes Balears 03

notas al programa A la novel·la An equal music, Vikram Seth descriu com un dels personatges, violinista, aconsegueix adaptar parts de L’art de la fuga amb l’ajuda d’un intèrpret de música antiga, que ajusta l’altura d’algunes cordes per tal de poder tocar totes les notes, ja que era impossible interpretarne algunes que estaven fora de la tessitura original de l’instrument. Seth descriu, mitjançant aquests dos personatges, dues aproximacions a la interpretació musical: la tendència més estesa, que podem definir com a estàndard, i la interpretació amb criteris historicistes —instruments còpia d’originals, cordes de budell, clavicordis, flautes de bec renaixentistes i barroques, versions sobre facsímils dels originals....

Aquesta magna obra, que no indica per a quin instrument o grup instrumental estava escrita originalment, pot ser interpretada per pianistes i grups de corda. De fet, els enregistraments realitzats de L’art de la fuga mostren des de les interpretacions més previsibles per a teclat —orgue, clavecí, piano— o agrupacions de corda fins a arranjaments més arriscats per a saxòfons, guitarres i fins i tot consort de flautes de bec. Tot plegat demostra que els recursos contrapuntístics que Bach va desplegar a L’art de la fuga són un tractat sobre simetria, proporció i geometria musical, en què qualsevol de les combinacions instrumentals escollides per a la seva interpretació exhibeix la perfecció del contrapunt —és a dir, regles matemàtiques aplicades a les combinacions sonores— com l’eina articuladora de l’entramat musical.

04

UNA MÚSICA PERFECTA Bàrbara Duran La col·lecció de fugues i cànons basats sobre un tema únic fou publicada el 1751, després de la mort de Bach, i constitueix una de les obres fonamentals de la història de la música.

En tot cas, l’obra fou composta al voltant del 1740 i la perfecció de la seva factura no té paral·lel en altres col·leccions semblants.

Si la simple visualització de qualsevol de les partitures de L’art de la fuga permet endevinar les línies simètriques de l’entramat matemàtic, l’obra de Franz Joseph Haydn evidencia aquesta estructura sobretot quan és escoltada. L’elegància constructiva i el món lluminós omplen la Simfonia núm. 94 Hob. I, però també ho fan la gràcia i el bon humor que presideixen bona part de la creació del

cat. mestre Haydn. Aquesta simfonia, subtitulada «La sorpresa», presenta una factura clàssica impecable. No és clar el motiu d’aquest subtítol, tot i que se sospita que fou perquè Haydn intentava «despertar» alguns oients mig adormits amb el recurs d’un forte subito durant l’exposició del segon moviment. El primer moviment és encapçalat per una lenta introducció característica del Haydn més madur; el segon presenta les famoses variacions sobre un tema senzill, però elaborades des d’una factura clara i previsible que condueix a un petit clímax. El tercer moviment és un minuet amb trets propers al ball del carrer, mentre que el final és brillant, pensat per a una orquestra que pogués lluir tota la seva expressivitat.

per a violí op. 64, per l’impuls i l’emoció més genuïnament romàntics. El protagonisme del violí no ha de conduir a l’engany: sempre, de rerefons, se sent un acompanyament orquestral ric i mesurat, cosa que no deixa de mostrar l’exquisit equilibri entre estructura i expressivitat que fan de Mendelssohn, precisament, un dels darrers grans mestres del classicisme formal.

Haydn no fou l’únic a transmetre equilibri clàssic i proporció auditiva en la seva obra. Felix Mendelssohn, com també Schubert, és un dels darrers hereus del classicisme, entès com un període en què l’equilibri formal i la proporció de la forma compositiva són els elements bàsics. Però Mendelssohn ja captura l’emoció punyent de l’artista que enlaira el seu esperit, i així la simetria bachiana i l’equilibri sonor de Haydn queden il·luminats, en aquest Concert 05

notas al programa En la novela An equal music, Vikram Seth describe como uno de los personajes, violinista, consigue adaptar partes de El arte de la fuga con la ayuda de un intérprete de música antigua, que ajusta la altura de algunas cuerdas para poder tocar todas las notas, puesto que era imposible interpretar algunas de estas notas que estaban fuera de la tesitura original del instrumento. Seth describe, mediante estos dos personajes, dos aproximaciones a la interpretación musical: la tendencia más extendida, que podemos definir como estándar, y la interpretación con criterios historicistas — instrumentos copia de originales, cuerdas de tripa, clavicordios, flautas de pico renacentistas y barrocas, versiones sobre facsímiles de los originales.... Esta magna obra, que no indica para qué instrumento o grupo instrumental estaba escrita originalmente, puede ser interpretada por pianistas y grupos de cuerda. De hecho, las grabaciones realizadas de El arte de la fuga muestran desde las interpretaciones más previsibles para teclado —órgano, clavecín, piano— o agrupaciones de cuerda hasta arreglos más arriesgados para saxófonos, guitarras e incluso consorte de flautas de pico. Todo ello demuestra que los recursos contrapuntísticos que Bach desplegó en El arte de la fuga son un tratado sobre simetría, proporción y geometría musical, en el que cualquiera de las combinaciones instrumentales escogidas para su interpretación exhibe la perfección del contrapunto —es decir, reglas matemáticas aplicadas a las combinaciones sonoras— 06

UNA MÚSICA PERFECTA Bàrbara Duran como la herramienta articuladora del entramado musical.

La colección de fugas y cánones basados sobre un tema único fue publicada en 1751, después de la muerte de Bach, y constituye una de las obras fundamentales de la historia de la música. En todo caso, la obra fue compuesta alrededor del 1740 y la perfección de su factura no tiene paralelo en otras colecciones parecidas.

Si la simple visualización de cualquiera de las partituras de El arte de la fuga permite averiguar las líneas simétricas del entramado matemático, la obra de Franz Joseph Haydn evidencia esta estructura sobre todo cuando es escuchada. La elegancia constructiva y el mundo luminoso llenan la Sinfonía núm.

94 Hob. I, pero también

esp. lo hacen la gracia y el buen humor que presiden buena parte de la creación del maestro Haydn.

Esta sinfonía, subtitulada «La sorpresa», presenta una factura clásica impecable. No está claro el motivo de este subtítulo, a pesar de que se sospecha que fue porque Haydn intentaba «despertar» a algunos oyentes medio dormidos con el recurso de un forte subito durante la exposición del segundo movimiento. El primer movimiento está encabezado por una lenta introducción característica del Haydn más maduro; el segundo presenta las famosas variaciones sobre un tema sencillo, pero elaboradas desde una factura clara y previsible que conduce a un pequeño clímax. El tercer movimiento es un minué con características cercanas al baile de la calle, mientras que el final es brillante, pensado para una orquesta que pudiera lucir toda su expresividad.

básicos. Pero Mendelssohn ya captura la emoción penetrante del artista que eleva su espíritu, y así la simetría bachiana y el equilibrio sonoro de Haydn quedan iluminados, en este Concierto para violín op. 64, por el impulso y la emoción más genuinamente románticos. El protagonismo del violín no debe conducir al engaño: siempre, de trasfondo, se oye un acompañamiento orquestal rico y medido, lo que no deja de mostrar el exquisito equilibrio entre estructura y expresividad que hacen de Mendelssohn, precisamente, uno de los últimos grandes maestros del clasicismo formal.

Haydn no fue el único en transmitir equilibrio clásico y proporción auditiva en su obra. Felix Mendelssohn, así como Schubert, es uno de los últimos herederos del clasicismo, entendido como un periodo en el que el equilibrio formal y la proporción de la forma compositiva son los elementos 07

notas al programa In Vikram Seth’s novel An equal music, one of the characters, a violinist, manages to adapt fragments of The Art of Fugue with the help of an interpreter of ancient music, who adjusts the height of some strings in order to be able to play all the notes, because some are impossible to play since they are out of the instrument’s original tessitura. Seth describes, using these two characters, two approaches to musical interpretation: the widely accepted one, which could be defined as standard, and an interpretation through historicist criterion —instruments copying originals, gut strings, clavichord, Renaissance and Baroque recorders, covers of facsimiles of the originals, etc. This masterpiece, which does not indicate what instrument or instrumental group had originally been written for, can be interpreted by pianists and string groups. In fact, recordings of The Art of Fugue include from the most foreseeable interpretations for keys —organ, harpsichord, piano— and string ensembles, to much more risky arrangements for sax, guitar and even a consort of recorders. All in all, it proves that the counterpoint resources displayed by Bach in The Art of Fugue are a treaty on symmetry, proportion and musical geometry, where any chosen instrumental combinations for interpretation perfectly exhibits counterpoint —that is to say, the mathematical rules applied to sound combinations— as the articulating tool for the musical scheme.

This collection of fugues and canons based on a unique theme was published in 1751, 08

AN EQUAL MUSIC Bàrbara Duran after Bach’s death, and it constitutes one of the fundamental works in the history of music. In any case, it was composed around 1740, and the perfection of its making is unparalleled by no similar collection.

If one can figure out the symmetric lines of the mathematical scheme only by looking at any of the scores of The Art of Fugue, in the works of Franz Joseph Haydn such structure is observed mostly when they are listened to.

Constructive elegance and a bright world fill Symphony 94 Hob. I, as do grace and humour, which preside a good part of master Haydn’s creations. This symphony, with the subtitle «The surprise», presents an impeccable Classical factory. The meaning of the subtitle is unclear,

eng. but it is suspected that Haydn was trying to ‘wake up’ some halfasleep listeners by inserting a forte subito during the exposition of the second movement. The first movement is headed by a slow introduction, characteristic of a more mature Haydn; the second presents his famous variations on a simple theme, although clearly and predictably elaborated to lead to a small climax. The third movement is a minuet with features close to street dances; and the end is brilliant, thought for an orchestra capable of shining with all its expressivism.

fool us: at the background, one can always hear a rich and measured orchestral accompaniment, which proves the exquisite equilibrium between structure and expressivism that makes Mendelssohn, precisely, one of the last great masters of the formal Classical period.

Haydn was not the only one to communicate the Classical balance and auditive proportion through his work. Felix Mendelssohn, as well as Schubert, are descendants of the Classical period, when we understand it as the time when formal balance and proportion in the shape of the composition were the basic elements. But Mendelssohn already captured the poignant emotion of an artist whose spirits raise, and thus the Bachian symmetry and Haydn’s sound balance are illuminated in this Violin concerto op.64, through the most genuinely Romantic impulse and emotion. The prominence of the violin mustn’t 09

jonathan cohen

10

director

cat.

Jonathan Cohen és un dels millors músics joves de Gran Bretanya. Ha aconseguit una notable carrera com a director d’orquestra,

Jonathan Cohen Director

violoncel·lista i teclista. Conegut per la seva passió i compromís amb la música

amb bons solistes com Iestyn Davies

de cambra, Jonathan Cohen se sent

(el seu disc Arias per a Guadagni va

igualment còmode en activitats tan

guanyar la categoria de recital en els

diverses com l’òpera barroca i el repertori

Premis Gramophone 2012 i el seu

simfònic clàssic. És director artístic

enregistrament de Cantates de Bach va

d’Arcangelo, director musical dels Violons

ser el millor enregistrament vocal barroc

du Roy, director associat de Les Arts

en el Gramophone 2017 Awards), Anna

Florissants, director artístic del Festival

Prohaska i Christopher Purves amb

de Tetbury i soci artístic de l’Orquestra de

Hyperion Records. El seu disc de Mozart

Cambra de Saint Paul.

amb Vilde Frang a Warner Classics (2015) va aconseguir el número 1 en la llista de

En la temporada 2018/2019 torna a

clàssics del Regne Unit i va rebre el Premi

l’Orchestra of the Age of Enlightenment, a

Tiro Klassik Concert. Els enregistraments

l’Orquestra de Cambra de Saint Paul i a Els

de recitals amb Christiane Karg (Scene!)

Violons du Roy, i debuta amb l’Orquestra

i Matthew Rose (Àries per a Benucci) van

de Cleveland, la Filharmònica de Nova

ser nominats en els International Opera

York, l’Orquestra de Mozarteum, la Royal

Awards 2016. El seu enregistrament

Northern Sinfonia i l’Orquestra Nacional

de Cello Concerti de CPE Bach amb

de Gal·les de la BBC. Torna als BBC Proms

Nicolas Altstaedt a Hyperion Records

amb Theodora amb Arcangelo, el grup

va guanyar la categoria de Concert dels

que va fundar el 2010. Ha viatjat amb

BBC Music Magazine Awards el 2017 i

ells a sales i festivals excepcionals, com la

els seus enregistraments de Trio Sonates,

Wigmore Hall de Londres, la Philharmonie

Op.1 de Buxtehude per a Alpha Classics

de Berlín, la Kölner Philharmonie, la

van ser nominats a Millor interpretació

Musikverein a Viena, el Festival de

de música de càmera / conjunt petit

Salzburg i la Carnegie Hall a Nova York.

en els Premis Grammy de 2018. Els

Altres projectes destacats inclouen una

seus enregistraments més recents de

gira europea amb Vilde Frang, concerts

Magnificats de membres de la família

a l’Òpera d’Oslo i a la Tonhalle Zürich i

Bach i Leçons de ténèbres de Charpentier

el seu debut en la BBC Proms en el Sam

estan rebent els elogis de la crítica.

Wanamaker Playhouse el 2016.

Arcangelo és un grup molt demandat per a enregistraments, en associació

11

esp.

Jonathan Cohen es uno de los mejores músicos jóvenes de Gran Bretaña. Ha logrado una notable carrera como

Jonathan Cohen Director

director de orquesta, violonchelista y teclista. Conocido por su pasión y

Arcangelo es un grupo muy demandado

compromiso con la música de cámara,

para grabaciones, en asociación con

Jonathan Cohen se siente igualmente

buenos solistas como Iestyn Davies

cómodo en actividades tan diversas

(su disco Arias para Guadagni ganó

como la ópera barroca y el repertorio

la categoría de recital en los Premios

sinfónico clásico. Es director artístico

Gramophone 2012 y su grabación de

de Arcangelo, director musical de Les

Cantatas de Bach fue la mejor grabación

Violons du Roy, director asociado de

vocal barroca en el Gramophone 2017

Les Arts Florissants, director artístico del

Awards), Anna Prohaska y Christopher

Festival de Tetbury y socio artístico de la

Purves con Hyperion Records. Su disco

Orquesta de Cámara de Saint Paul.

de Mozart con Vilde Frang en Warner Classics (2015) alcanzó el número 1 en la

En la temporada 2018/2019 vuelve a la

lista de clásicos del Reino Unido y recibió

Orchestra of the Age of Enlightenment,

el Premio Echo Klassik Concert. Las

a la Orquesta de Cámara de Saint Paul

grabaciones de recitales con Christiane

y a Les Violons du Roy, y debuta con la

Karg (Scene!) y Matthew Rose (Arias

Orquesta de Cleveland, la Filarmónica

para Benucci) fueron nominadas en

de Nueva York, la Orquesta de

los International Opera Awards 2016.

Mozarteum, la Royal Northern Sinfonia

Su grabación de Cello Concerti de CPE

y la Orquesta Nacional de Gales de

Bach con Nicolas Altstaedt en Hyperion

la BBC. Regresa a los BBC Proms con

Records ganó la categoría de Concierto

Theodora con Arcangelo, el grupo

de los BBC Music Magazine Awards en

que fundó en 2010. Ha viajado con

2017 y sus grabaciones de Trio Sonatas,

ellos a salas y festivales excepcionales,

Op.1 de Buxtehude para Alpha Classics

como la Wigmore Hall de Londres,

fueron nominadas a Mejor interpretación

la Philharmonie de Berlín, la Kölner

de música de cámara / conjunto pequeño

Philharmonie, la Musikverein en Viena,

en los Premios Grammy de 2018. Sus

el Festival de Salzburgo y la Carnegie

grabaciones más recientes de Magnificats

Hall en Nueva York. Otros proyectos

de miembros de la familia Bach y

destacados incluyen una gira europea

Leçons de ténèbres de Charpentier están

con Vilde Frang, conciertos en la Ópera

recibiendo los elogios de la crítica.

de Oslo y la Tonhalle Zürich y su debut en la BBC Proms en el Sam Wanamaker Playhouse en 2016.

12

eng.

Jonathan Cohen is one of Britain’s finest young musicians. He has forged a remarkable career as a conductor, cellist

Jonathan Cohen Conductor

and keyboardist. Well known for his passion and commitment to chamber

Arcangelo are busy and much in demand

music Jonathan is equally at home in such

in the recording studio, partnering with

diverse activities as baroque opera and the

fine soloists such as Iestyn Davies (their

classical symphonic repertoire. He is Artistic

disc Arias for Guadagni won the Recital

Director of Arcangelo, Music Director of Les

Category at the 2012 Gramophone

Violons du Roy, Associate Conductor of Les

Awards and their recording of Bach

Arts Florissants, Artistic Director of Tetbury

cantatas was best Baroque Vocal

Festival and Artistic Partner of the Saint

recording in the 2017 Gramophone

Paul Chamber Orchestra.

Awards ), Anna Prohaska, and Christopher Purves for Hyperion Records. Their

18/19 season also sees return visits to

Mozart disc with Vilde Frang on Warner

Orchestra of the Age of Enlightenment,

Classics (2015) reached No. 1 in the UK

Saint Paul Chamber Orchestra and

specialist classical chart and received

Les Violons du Roy, and debuts

an Echo Klassik Concert Award. Recital

with Cleveland Orchestra, New York

recordings with both Christiane Karg

Philharmonic, Mozarteum Orchester,

( Scene!)and Matthew Rose ( Arisas for

Royal Northern Sinfonia and BBC National

Benucci)were nominated for International

Orchestra of Wales. He returns to the

Opera Awards 2016. Their recording of

BBC Proms for Theodora with Arcangelo,

CPE Bach Cello Concerti with Nicolas

the ensemble which he founded in 2010

Altstaedt on Hyperion Records won the

and who strive to perform high quality

BBC Music Magazine Awards’ Concerto

and specially created projects. He has

category in 2017 and their Buxtehude

toured with them to exceptional halls

Trio Sonatas, Op.1 recording for Alpha

and festivals including Wigmore Hall

Classics was nominated for Best Chamber

London, Philharmonie Berlin, Kölner

Music/Small Ensemble Performance

Philharmonie, Vienna Musikverein,

in the 2018 Grammy Awards. Their

Salzburg Festival and Carnegie Hall New

most recent recordings of Magnificats

York. Other recent highlights include

by members of the Bach family and

a European tour with Vilde Frang with

Charpentier’s Leçons de ténèbres, are

concerts at Oslo Opera House and

already attracting critical acclaim.

Tonhalle Zürich and their BBC Proms debut at the Sam Wanamaker Playhouse in 2016.

13

alina pogostkina violinista

Lloada per unes interpretacions

el 2005. És present als principals festivals

“profundament commovedores”

i sales de concert d’arreu del món, i

(Hamburger Abendblatt), Alina Pogostkina

col·labora amb directors com Michael Tilson

va guanyar el Concurs Sibelius a Hèlsinki

Thomas, Gustavo Dudamel, David Zinman,

14

cat.

Jonathan Nott, Paavo Järvi, Michael Sanderling, David Afkham, Robin Ticciati,

Alina Pogostkina

Thomas Hengelbrock i John Storgårds.

Violinista

De la temporada 2019/20, cal destacar-

Pekka Kuusisto, Maxim Rysanov, Jörg

ne el debut amb l’Orquestra Simfònica

Widmann i Joshua Bell. El 2018, va fundar

de Tòquio i Lionel Bringuier; una gira

un trio de corda amb el viola Nimrod Guez

amb la Filharmònica Reial d’Estocolm

i el violoncel·lista Danjulo Ishizaka, i fa poc

i Sakari Oramo; així com aparicions

que han acabat una gira molt satisfactòria

amb la Beethovenorchester Bonn, les

per Alemanya. A més, és convidada

filharmòniques de Copenhaguen i Hèlsinki,

habitual en festivals com el Schleswig-

la MDR Sinfonieorchester Leipzig i la

Holstein, Mecklenburg-Vorpommern,

Staatsorchester Stuttgart.

Salzburger Festspiele, Festival Internacional d’Edimburg, Grafenegg Festival, Festival de

Pogostkina gaudeix d’una llarga i estreta

Música d’Istanbul, Rheingau Musik Festival i

relació artística amb orquestres com

el Festival de Pasqua d’Aix-en-Provence.

la Finnish Radio Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Orchestre

Alina Pogostkina demostra una versatilitat

Philharmonique de Radio France, les

impressionant en un repertori molt divers

simfòniques NHK i Yomiuri Nippon,

i ampli, que va des del barroc i el clàssic

Deutsches Symphonie-Orchester Berlin,

(sovint tocat amb cordes de budell), fins

SWR Symphonieorchester, Mahler

a les grans obres mestres modernes. El

Chamber Orchestra, Los Angeles

2018, partint de la voluntat d’explorar el

Philharmonic, l’Orquestra Simfònica de

vessant més espiritual de la música, va

San Francisco, l’Orquestra Nacional de

crear el programa ‘Mindful Music Making’,

França i l’Orquestra Filharmònica de

que vol incidir especialment en la presa de

Sant Petersburg. D’entre els debuts més

consciència i l’exploració profunda de la

recents, cal esmentar les actuacions amb

creativitat individual, per part dels músics

l’Orchestra dell’Accademia Nazionale

clàssics del segle XXI.

di Santa Cecilia, amb Mikko Franck; Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, amb

Nascuda a Sant Petersburg, Pogostkina es

Osmo Vänskä; i la Budapest Festival

va criar a Alemanya i va rebre classes de

Orchestra, amb Marin Alsop. Essent una

violí del seu pare, Aleksandr Pogostkin. Més

entusiasta de la música de cambra, s’ha

endavant, va estudiar amb Antje Weithaas

acompanyat de reconeguts músics com

a la Hochschule für Musik ‘Hanns Eisler’ de

Steven Isserlis, Yuri Bashmet, Gidon Kremer,

Berlín, i violí barroc amb Reinhard Goebel.

Menahem Pressler, Christoph Eschenbach,

Toca un violí Camillo Camilli del 1752.

15

esp.

Elogiada por sus interpretaciones “profundamente conmovedoras” (Hambruger Abendblatt), Alina Pogostkina ganó el Concurso Sibelius en Helsinki, en 2005. Actúa en los principales festivales y salas de concierto del mundo, y colabora con directores como Michael Tilson Thomas, Gustavo Dudamel, David Zinman, Jonathan Nott, Paavo Järvi, Michael Sanderling, David Afkham, Robin Ticciati, Thomas Hengelbrock y John Storgårds.

Los destacados para la temporada 2019/20 incluyen su debut con la Orquesta Sinfónica de Tokio y Lionel Bringuier; una gira con la Orquesta Filarmónica Real de Estocolmo y Sakari Oramo; además de apariciones con la Beethovenorchester Bonn, las orquestas filarmónicas de Copenhage y Helsinki, MDR Sinfonieorchester Leipzig y la Staatsorchester Stuttgart.

Pogostkina mantiene una relación artística sólida con orquestas como la Finnish Radio Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Orchestre Philharmonique de Radio France, las orquestas sinfónicas NHK y Yomiuri Nippon, Deutsches SymphonieOrchester Berlin, SWR Symphonieorchester, Mahler Chamber Orchestra, Los Angeles Philharmonic, la Sinfónica de San Francisco, la Orquesta Nacional de Francia y la Orquesta Filarmónica de San Petersburgo.

Entre los compromisos recientes, cabe señalar sus debuts con la Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia y Mikko Franck; la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, con Osmo Vänskä; y la Budapest Festival Orchestra, con Marin Alsop.

Siendo una entusiasta de la música de cámara, se ha acompañado de grandes músicos, como Steven Isserlis, Yuri Bashmet, Gidon Kremer, Menahem Pressler, Christoph

16

Alina Pogostkina Violinista

Eschenbach, Pekka Kuusisto, Maxim Rysanov, Jörg Widmann y Joshua Bell. En 2018, fundó un trío de cuerdas junto al viola Nimrod Guez y el violoncelista Danjulo Ishizaka, con el que recientemente ha concluido una exitosa gira por Alemania.

Además, es una invitada habitual en festivales como el Schleswig-Holstein, Mecklenburg-Vorpommern, Salzburger Festspiele, el Festival Internacional de Edimburgo, Grafenegg Festival, el Festival de Música de Estambul, Rheingau Musik Festival y el Festival de Semana Santa de Aix-en-Provence.

Alina Pogostkina demuestra una impresionante versatilidad en un repertorio amplio y diverso, que abarca desde el barroco y el clásico (a menudo interpretado con cuerdas de tripa), hasta las obras maestras modernas. En 2018, con el deseo de explorar en mayor profundidad el aspecto espiritual de la música, creó el programa ‘Mindful Music Making’, especialmente curado para fomentar la toma de conciencia y una mayor exploración de la creatividad individual, en los músicos clásicos del siglo XXI, Nacida en San Petersburgo, Pogostkina se crió en Alemania y recibió clases de violín de su padre, Aleksandr Pogostkin. Más adelante, estudió con Antje Weithaas en la Hochschule für Musik ‘Hanns Eisler’ de Berlín, y violín barroco con Reinhard Goebel.

Toca un violín Camillo Camilli de 1752.

eng.

Praised for her “deeply moving” performances (Hamburger Abendblatt), Alina Pogostkina, winner of the 2005 Sibelius Competition in Helsinki, performs at many of the world’s most renowned festivals and concert venues, and collaborates with conductors such as Michael Tilson Thomas, Gustavo Dudamel, David Zinman, Jonathan Nott, Paavo Järvi, Michael Sanderling, David Afkham, Robin Ticciati, Thomas Hengelbrock and John Storgårds.

Highlights of the 2019/20 season include her debut with the Tokyo Symphony Orchestra and Lionel Bringuier, a tour with the Royal Stockholm Philharmonic Orchestra with Sakari Oramo, as well as appearances with theBeethovenorchester Bonn, the Copenhagen and Helsinki Philharmonic orchestras, MDR Sinfonieorchester Leipzig and Staatsorchester Stuttgart.

Alina Pogostkina enjoys longstanding artistic relationships with orchestras such as Finnish Radio Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Orchestre Philharmonique de Radio France, NHK and Yomiuri Nippon symphony orchestras, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, SWR Symphonieorchester, Mahler Chamber Orchestra, Los Angeles Philharmonic, San Francisco Symphony, Orchestre National de France and St. Petersburg Philharmonic Orchestra. Recent highlights include debuts with Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia and Mikko Franck, RundfunkSinfonieorchester Berlin and Osmo Vänskä and Budapest Festival Orchestra with Marin Alsop.

Alina Pogostkina Violin

Bashmet, Gidon Kremer, Menahem Pressler, Christoph Eschenbach, Pekka Kuusisto, Maxim Rysanov, Jörg Widmann and Joshua Bell. In 2018, she founded a string trio with violist Nimrod Guez and cellist Danjulo Ishizaka, and recently concluded a successful tour of Germany. Furthermore, she is a frequent guest at festivals such as Schleswig-Holstein, MecklenburgVorpommern, Salzburger Festspiele, Edinburgh International Festival, Grafenegg Festival, Istanbul Music Festival, Rheingau Musik Festival and Aix-en-Provence Easter Festival.

Alina Pogostkina displays impressive versatility in diverse and wide-ranging repertoire from baroque and classical, often played on gut strings, to modern masterworks. In 2018, following her desire to further explore the spiritual aspect of music, she created ‘Mindful Music Making’, a specially curated programme which aims to bring mindfulness and deeper exploration of individual creativity relevant to the 21st Century classical musician.

St. Petersburg-born Alina Pogostkina grew up in Germany and received violin lessons from her father Alexander Pogostkin. She later studied with Antje Weithaas at Berlin’s Hochschule für Musik ‘Hanns Eisler’, and baroque violin with Reinhard Goebel. She plays on a Camillo Camilli violin from 1752.

A devoted chamber musician, her esteemed artistic partners include Steven Isserlis, Yuri

17

orquestra simfònica

L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu 18

de les illes balears

al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i

cat.

dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits.

Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears.

Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

19

propers concerts gener auditorium palma

dijous 30 20:00h

Simfonia núm. 7 en mi menor, G. Mahler Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica

febrer auditorium palma

dijous 6 20:00h

Circuits, C. McTee Concert per a piano núm. 3, op. 37, L.v.Beethoven Simfonia núm. 5 op. 64, P.I. Txaikovski Sunwook Kim, piano Leonard Slatkin, director

Teatre Principal de Palma

dijous 13 20:00h

Jazz Simfònic. Concert Extraordinari Avisahi Cohen trio Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

auditorium palma

dijous 20 20:00h

Concert per a piano núm. 1 op.37, F. Chopin Danses de Galanta, Z. Kodály El mandarí meravellós op. 19, B. Bartok Nikolai Lugansky, piano Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica

20

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers

violins

OboE / Corn anglEs

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Margarita Navarro

Carlos Fortea, ajudant de solista

Segons violins

Gerardo Beltrán, ajudant de solista

Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Marina Fuster Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero

Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot

Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista

Violoncels

Trombons

Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres

Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista

Contrabaixos Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski Flautes

Timbales Armando Lorente, solista PercussiO Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista

Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta / FlautI Enrique Sánchez, ajudant de solista

Col·laboradors

OboEs

Carlota Coll, violí Alfredo Ardanaz, violí Míriam Jiménez, violoncel Miguel Ángel Pérez, fagot

Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista

22

a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu y documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera

23