Baleares Orquesta Brahms nov 2019

TEMPORADA D AboNament

2019 / 2020 CONCERT N. 3

orquestra simfonica illes balears

AUDITORIUM DE palma

14.11.2019 20,00h auditori de MANACOR

15.11.2019 20,00h

programa

45’

PART 1 Concert per a piano núm.2 op.83 en si bemoll major Johannes Brahms (1833-1897) 1.

2.

3.

4.

pausa

Allegro non troppo Allegro appassionato Andante Allegretto grazioso

20’

PART 2

35’

Simfonia núm.7 op.92 en la major Ludwig van Beethoven (1770-1827) 1. Poco sostenuto – Vivace 2. Allegretto 3. Presto 4. Allegro con brio

• • •

Gerhard Oppitz, piano Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

03

notas al programa A Brahms segurament li haurien tremolat les cames amb aquest programa, solament de veure que el seu nom va seguit pel de Beethoven.

L’enorme respecte que sentia per ell fou sempre una llosa en la seva creació, car Brahms pertany a una generació de compositors que se sentien apocats davant el mestratge del compositor de Bonn.

Brahms tenia un profund coneixement del que havia estat la simfonia al llarg dels segles xviii i xix, i aquesta visió equilibrada i intuïtiva li permetia sospesar l’herència de Beethoven, un fet que l’inhibia d’entrar en el món simfònic. Dubtava molt menys del seu univers pianístic i, quan l’any 1881 estrenà a Budapest el concert que avui podrem escoltar, ell ja era no només un mestre que havia demostrat la seva vàlua en l’escriptura pianística, sinó també tot un poeta amagat rere estructures musicals impecables.

Una crida de la trompa, poètica però assertiva, enceta el primer moviment del Concert per a piano op. 83. Després d’uns moments tranquils, en què cordes i instruments de vent de fusta segueixen aquesta vena lírica, l’entrada temàtica del piano és vigorosa i decidida. El concert s’enlaira des del primer moment amb un piano convertit en formidable antagonista de l’orquestra, a la qual s’encara en igualtat de condicions: amb domini del seu llenguatge, proposa, contesta i, si cal, modifica el discurs compositiu. I també és capaç d’anar minvant suaument la seva veu en la recapitulació del primer moviment, en una mostra del domini compositiu de Brahms. El llenguatge és sempre integrat i no oposat: un diàleg encès i apassionat

04

UNA HERÈNCIA INSUPERABLE: BEETHOVEN I BRAHMS Barbara Duran en què solista i orquestra s’interrelacionen en un mateix pla.

Un segon temps inusual, allegro appassionato, comença amb una explosió aclaparadora però incapaç d’amagar la poesia musical de Brahms; la mateixa que apareix de manera deliciosa en l’encapçalament del tercer moviment. La música acarona i bressola sense abandonar mai l’equilibri expressiu. Brahms era massa «germànic» per caure en recursos melodramàtics fàcils, i aquí rau l’extraordinària qualitat de la vena lírica que desplega al llarg d’aquesta secció, en la qual les cordes entrellacen els seus comentaris amb el piano de manera delicada.

Finalment, el quart moviment és un tempo àgil però no trasbalsat, molt propi de Brahms, amb alguns tocs orquestrals que

cat.

recorden la sonoritat popular de les danses.

cap a una conclusió absolutament desintegradora.

Si el Concert op. 83 de Brahms du el segell del seu color orquestral, resulta encara més clar que la Setena Simfonia op. 92 en la major fou gestada inequívocament per Ludwig van Beethoven. El seu esperit indòmit hi és present des dels primers compassos.

Encara que la simfonia comença amb acords i arpegis estel·lars, un nou tema quasi galant, introduït per les flautes, ens porta al primer clímax sonor. La construcció i l’estructura del segon moviment, allegretto, és senzillament un compendi de l’estil compositiu de Beethoven i alhora del seu geni, capaç de contreure i expandir material musical fins a l’infinit: tot el moviment es basa en un ostinato repetit des del principi fins al final, sobre el qual discorren melodies que encripten simultàniament concepte estètic, esperit i emoció musical.

Després d’aquest desplegament de facultats —i encara havia d’arribar la Novena— hom pot entendre que Brahms tardàs prop de quaranta anys a atrevir-se a compondre una simfonia.

Beethoven havia deixat una herència gairebé insuperable.

El tercer moviment és un scherzo brillant, de ritme galopant i enlluernador per la joia de viure que transmet. Un breu trio central interpretat pel fagot, la trompa i el clarinet ofereix un contrast plàcid al quart moviment, allegro con brio.

Tots els jocs tímbrics es desenvolupen aquí des del tema inicial, i al final una flauta recorda el primer tema, però per conduir tota l’orquestra

05

notas al programa A Brahms seguramente le habrían temblado las piernas con este programa, solo de ver que su nombre va seguido por el de Beethoven. El enorme respeto que sentía por él fue siempre una losa en su creación, puesto que Brahms pertenece a una generación de compositores que se sentían encogidos ante la maestría del compositor de Bonn.

Brahms tenía un profundo conocimiento de lo que había sido la sinfonía a lo largo de los siglos xviii y xix, y esta visión equilibrada e intuitiva le permitía sopesar la herencia de Beethoven, lo que le inhibía de entrar en el mundo sinfónico.

Dudaba mucho menos de su universo pianístico y, cuando en el año 1881 estrenó en Budapest el concierto que hoy podremos escuchar, él ya era no solo un maestro que había demostrado su valía en la escritura pianística, sino también todo un poeta escondido tras estructuras musicales impecables.

Una llamada de la trompa, poética pero asertiva, abre el primer movimiento del Concierto para piano op. 83. Después de unos momentos tranquilos, en que cuerdas e instrumentos de viento madera siguen esta vena lírica, la entrada temática del piano es vigorosa y decidida. El concierto se eleva desde el primer momento con un piano convertido en formidable antagonista de la orquesta, a la que se encara en igualdad de condiciones: con dominio de su lenguaje, propone, contesta y, si es preciso, modifica el discurso compositivo. Y también es capaz de ir menguando suavemente su voz en la recapitulación del primer movimiento, en una muestra del dominio compositivo de Brahms.

06

UNA HERENCIA INSUPERABLE: BEETHOVEN Y BRAHMS Barbara Duran El lenguaje es siempre integrado y no opuesto: un diálogo encendido y apasionado en el que solista y orquesta se interrelacionan en un mismo plano.

Un segundo tiempo inusual, allegro appassionato, empieza con una explosión abrumadora pero incapaz de esconder la poesía musical de Brahms; la misma que aparece de manera deliciosa en el encabezamiento del tercer movimiento. La música acaricia y mece sin abandonar nunca el equilibrio expresivo. Brahms era demasiado «germánico» para caer en recursos melodramáticos fáciles, y aquí radica la extraordinaria calidad de la vena lírica que despliega a lo largo de esta sección, en la que las cuerdas entrelazan sus comentarios con el piano de manera delicada.

Finalmente, el cuarto

esp. movimiento es un tempo ágil pero no conmocionado, muy propio de Brahms, con algunos toques orquestales que recuerdan la sonoridad popular de las danzas.

Si el Concierto op. 83 de Brahms lleva el sello de su color orquestal, todavía resulta más claro que la Séptima Sinfonía op. 92 en la mayor fue gestada inequívocamente por Ludwig van Beethoven. Su espíritu indómito está presente en la obra desde los primeros compases. Aunque la sinfonía empieza con acordes y arpegios estelares, un nuevo tema casi galante, introducido por las flautas, nos lleva al primer clímax sonoro. La construcción y la estructura del segundo movimiento, allegretto, es sencillamente un compendio del estilo compositivo de Beethoven y a la vez de su genio, capaz de contraer y expandir material musical hasta el infinito: todo el movimiento se basa en un ostinato repetido desde el principio hasta el final, sobre el cual discurren melodías que encriptan simultáneamente concepto estético, espíritu y emoción musical.

plácido al cuarto movimiento, allegro con brío. Todos los juegos tímbricos se desarrollan aquí desde el tema inicial, y al final una flauta recuerda el primer tema, pero para conducir a toda la orquesta hacia una conclusión absolutamente desintegradora.

Después de este despliegue de facultades —y todavía tenía que llegar la Novena— se puede entender que Brahms tardase cerca de cuarenta años en atreverse a componer una sinfonía.

Beethoven había dejado una herencia casi insuperable.

El tercer movimiento es un scherzo brillante, de ritmo galopante y deslumbrante por la alegría de vivir que transmite. Un breve trío central interpretado por el fagot, la trompa y el clarinete ofrece un contraste

07

notas al programa Brahms’ legs would probably shake with tonight’s programme, when seeing his name after Beethoven’s. The great respect with which he regarded him would always be a burden for his creativity, since he belonged to a generation of musicians who were weighted down because of the master composer from Bonn.

Brahms possessed a deep knowledge of what symphony had been through the XVIIIth and XIXth centuries, and such a balanced and intuitive view allowed him to feel the weight of Beethoven’s legacy, which inhibited him from entering the symphonic world. He was less doubtful in the piano universe. And when he premièred this concert in Budapest, 1881, he was already a master who had proved his value in writing for piano, although still a hidden poet under impeccable musical structures.

A call from the French horn leads the entrance to Piano Concerto op.83, poetic yet assertive.

After a quiet moment where strings and wood-winds follow the lyrical vein, the theme entrance by the piano is vigorous and resolute. The concert rises from the very first moment with a piano turned into a formidable antagonist to the orchestra, commanding its language and facing her on equal terms: it proposes, answers and modifies its compositive discourse if necessary. And it is also capable of softly decaying its voice in the recap of the first movement, showing Brahms’ command over composition. Language is always integrated and never opposed: a fair play, heated and passionate dialogue.

08

AN UNSURMOUNTABLE LEGACY: BEETHOVEN AND BRAHMS. Barbara Duran The second time is unusual, allegro apassionato, beginning with an overwhelming explosion that doesn’t hide Brahms’ poetics, the same deliciously appearing in the overture of the third movement.

Music caresses and rocks without dismissing its expressive balance. Brahms was too «Germanic» to fall for easy melodramatic resources, and here lies the extraordinary quality of his lyrical vein, unfolded along this section, where strings delicately intertwine with his piano comments. The fourth movement is an agile tempo, though not an upheaval — very much Brahms—, with some orchestral touches reminding of the sound of popular dances.

If Concert op.93 by Brahms bears the signature of his orchestral colour, it is even clearer that

eng.

Symphony No.7 op.92 in A Major was inevitably developed by Ludwig van Beethoven. From the first compasses, his indomitable spirit becomes present and, despite the fact that the symphony begins with stellar chords and arpeggios, an almost gallant new theme introduced by the flutes takes us to the first sound climax. The construction and structures of the second movement, Allegretto, is simply a compendium of Beethoven’s compositive style and, at the same time, his genius capable of contracting and expanding music material to the infinite: the whole movement is based on an ostinatto which is repeated from top to bottom, and upon which melodies flow simultaneously encrypting the aesthetic concept, the spirit and the musical emotion.

can understand why it took Brahms almost forty years to dare composing a symphony. Beethoven had set an almost unsurpassable legacy.

The third movement is a brilliant scherzo, galloping in rhythm and enlightening in its joie de vivre. A brief central Trio, interpreted by the bassoon, French horn and clarinet, offers a placid contrast in the fourth movement, Allegro con brio. Here, all the timbre fires are unveiled from the initial theme; a flute remembers, at the end, the first theme, but to conduct the whole of the orchestra to an absolutely disintegrating ending.

After such display of faculties —and The Ninth was yet to come—, one

09

Gerhard Oppitz, pianista

El pianista alemany Gerhard Oppitz, nascut el 1953 a Frauenau, va començar a tocar el piano als cinc anys. Quan en tenia onze, va oferir el seu primer concert públic, en el qual interpretà el Concert

10

en re menor de Mozart; fou descobert aleshores pel professor Paul Buck de la Musikhochschule de Stuttgart. Va estudiar amb Buck fins a l’any 1974, quan es traslladà a Munic per assistir a

cat.

les classes magistrals d’Hugo Steurer.

El 1973, Oppitz va conèixer Wilhelm Kempff, que aviat esdevingué el seu guia i tutor. Kempff va convidar el jove pianista a la seva classe privada a Positano, on l’entrenà amb les sonates i els concerts de Beethoven. Kempff s’impressionà pel fet que els dos enfocaven les interpretacions de manera molt similar, i va demanar expressament que després de la seva mort Oppitz continuàs la tradició musical que els vinculava tan estretament.

La carrera d’Oppitz va agafar embranzida internacional l’any 1977, quan va esdevenir el primer alemany a guanyar el Concurs Artur Rubinstein de Tel Aviv.

Aquesta fita, alhora un esdeveniment gairebé polític, va derivar en gires de concerts per tot Europa, el Japó i els Estats Units. El 1978, Oppitz va enregistrar el seu primer disc i, el mateix any, la Munich Musikhochschule li oferí una vacant com a professor. D’entrada li va fer por que aquesta feina no fos compatible amb els seus compromisos referits a concerts i, finalment, l’any 1981 va acceptar d’impartir una classe magistral i es convertí en el professor més jove en la història de l’escola.

Oppitz ofereix prop de vuitanta recitals i concerts cada any, amb les orquestres més prestigioses del món. Posseeix un repertori variat i ampli, i les interpretacions de cicles de piano complets tenen un paper molt important en el seu programa de concerts: els solos per a piano de

Gerhard Oppitz piano

Schubert, les sonates de Beethoven i Mozart, El clavicèmbal ben temperat de Mozart, Grieg i, sobretot, les obres completes de Johannes Brahms, un compositor pel qual Oppitz és reconegut internacionalment, per tal com hi demostra una afinitat especial. Ha interpretat més de 17 cicles complets de Brahms en les principals ciutats d’Europa. Oppitz s’ha guanyat un reconeixement en la interpretació de música contemporània, en concret amb obres de Lutoslawski, Ligeti, Veerhoff, Boulez, Messiaen i Stockhausen.

La discografia d’Oppitz inclou més de 70 referències. La publicació de les obres per a piano solista de Brahms, l’any 1990, ha anat seguida més recentment de dos concerts per a piano amb Sir Colin Davis i les obres completes per a piano solista de Grieg en set CD. L’any 2014 va rebre l’Ordre Bavaresa de Maximilià per a les Arts i les Ciències.

A banda de la seva vibrant agenda de concerts, Oppitz té temps per dedicarse a altres interessos: és pilot de vol professional i sovint es trasllada ell mateix cap als llocs de destinació dels seus compromisos europeus. Gaudeix de la bona cuina i dels bons vins, parla set llengües i viu a prop de Munic amb la seva muller japonesa.

11

esp.

El pianista alemán Gerhard Oppitz, nacido el 1953 en Frauenau, empezó a tocar el piano a los cinco años. Cuando tenía once años, ofreció su primer concierto público, en el que interpretó el Concierto en re menor de Mozart; fue descubierto entonces por el profesor Paul Buck de la Musikhochschule de Stuttgart. Estudió con Buck hasta el año 1974, cuando se trasladó a Múnich para asistir a las clases magistrales de Hugo Steurer. El 1973, Oppitz conoció a Wilhelm Kempff, que pronto se convirtió en su guía y tutor.

Kempff invitó al joven pianista a su clase privada en Positano, donde lo entrenó con las sonatas y los conciertos de Beethoven.

Kempff se impresionó por el hecho de que los dos enfocaban las interpretaciones de manera muy similar, y pidió expresamente que después de su muerte Oppitz continuase la tradición musical que los vinculaba tan estrechamente.

La carrera de Oppitz cogió impulso internacional en 1977, cuando se convirtió en el primer alemán en ganar el Concurso Artur Rubinstein de Tel Aviv. Este hito, a la vez un acontecimiento casi político, resultó en giras de conciertos por toda Europa, el Japón y los Estados Unidos. En 1978, Oppitz grabó su primer disco y, el mismo año, la Munich Musikhochschule le ofreció una vacante como profesor. De entrada temió que este trabajo no fuera compatible con sus compromisos referidos a conciertos y, finalmente, en 1981 aceptó impartir una clase magistral y se erigió en el profesor más joven en la historia de la escuela.

Oppitz ofrece unos ochenta recitales y conciertos cada año, con las orquestas más prestigiosas del mundo. Posee un repertorio variado y amplio, y las

12

Gerhard Oppitz piano

interpretaciones de ciclos de piano completos juegan un papel muy importante en su programa de conciertos: los solos para piano de Schubert, las sonatas de Beethoven y Mozart, El clavecín bien templado de Mozart, Grieg y, sobre todo, las obras completas de Johannes Brahms, un compositor por el que Oppitz es reconocido internacionalmente, en tanto que demuestra una afinidad especial con él. Ha interpretado más de 17 ciclos completos de Brahms en las principales ciudades de Europa. Oppitz se ha ganado un reconocimiento en la interpretación de música contemporánea, en concreto con obras de Lutoslawski, Ligeti, Veerhoff, Boulez, Messiaen y Stockhausen.

La discografía de Oppitz incluye más de 70 referencias. La publicación de las obras para piano solista de Brahms, en 1990, ha ido seguida más recientemente por dos conciertos para piano con Sir Colin Davis y las obras completas para piano solista de Grieg en siete CD. En el año 2014 recibió la Orden Bávara de Maximiliano para las Artes y las Ciencias.

Además de su vibrante agenda de conciertos, Oppitz tiene tiempo para dedicarse a otros intereses: es piloto de vuelo profesional y a menudo se traslada él mismo hacia los lugares de destino de sus compromisos europeos. Disfruta de la buena cocina y del buen vino, habla siete lenguas y vive cerca de Múnich con su mujer japonesa.

eng.

The German pianist, Gerhard Oppitz, born 1953 in Frauenau, Germany, started playing the piano at 5. He gave his first public concert at the age of eleven, performing Mozart’s D Minor concerto where he was discovered by Paul Buck, professor at the Musikhochschule in Suttgart. He studied with Buck until 1974 when he moved to Munich to attend Hugo Steurer’s masterclass. In 1973, Gerhard Oppitz met Wilhelm Kempff who soon became his guide and mentor. Wilhelm Kempff invited the young pianist to attend his private master-class in Positano where he coached him in the sonatas and concertos of Beethoven.

Kempff was impressed by the striking similarities in their interpretative outlooks.

It was Wilhelm Kempff’s own wish that after his death, Gerhard Oppitz should continue the German musical tradition that linked them so closely.

Gerhard Oppitz’ own career opened up internationally in 1977 when he became the first German to win the coveted Artur Rubinstein Competition in Tel Aviv. This achievement and quasi political event led to concerto tours across Europe, Japan and the USA. In 1978, he recorded the first of many discs, and the same year was offered a post as professor at the Munich Musikhochschule. Initially concerned that this activity would clash with his concert engagements, he finally, in 1981, accepted to teach a master-class, becoming the youngest professor in the history of the Musikhochschule.

Gerhard Oppitz performs over eighty recitals and concerts a year, playing with the world’s most prestigious orchestras.

He has a wide and diverse repertoire.

Performances of complete piano cycles feature prominently in his concert

Gerhard Oppitz piano

program: Schubert’s solo piano music, Beethoven and Mozart sonatas, Bach’s Well-Tempered Clavier, Grieg and above all, the complete works of Johannes Brahms, a composer with whom Oppitz is internationally recognized for having a special affinity. He has performed over 17 complete Brahms cycles in the most of the major cities of Europe. Oppitz has earned a reputation in the performance of contemporary music, particularly in works

by Lutoslawski, Ligeti, Veerhoff, Boulez, Messiaen and Stockhausen.

Gerhard Oppitz’ discography comprises over 70 titles. His 1990 release of the complete solo piano works of Brahms has been followed more recently by the two piano concertos with Sir Colin Davis and the complete solo piano works of Grieg on 7 CDs. In 2014 he was awarded the Bavarian Maximilian Order for Science and Art. In addition to Gerhard Oppitz’ busy playing, the pianist also as a broad spectrum of other interests: he is a qualified professional air pilot and frequently pilots himself to his concert engagements across Europe. He is an informed gourmet and a connoisseur of fine wines. He speaks seven languages and lives with his Japanese wife near Munich.

13

pablo mielgo

14

director

cat.

Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als

Pablo Mielgo Director

“En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres.

Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra

EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a

Juvenil Presjovem, que reuneix els millors

Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta

joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil

col·laboració artística, el madrileny treballa

Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica

amb orquestres com la Simfònica de Simón

Harmonia. En cooperació amb Sir Colin

Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica

Davis, va fundar la BandArt Orchestra.

de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent

Com a director titular de l’OSIB, des

Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. .

de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en

Des de 2005 és director musical i artístic

diversos aspectes, sobre la base de la seva

de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu

experiència internacional. Pablo Mielgo

de generar un canvi social a través de

ha millorat la qualitat de l’orquestra i els

la música. Pablo Mielgo va promoure

seus programes, ha augmentat les vendes

diversos esdeveniments musicals amb gran

d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa

reconeixement internacional, com el Festival

amb actuacions de convidats, programes

Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional

per a joves i artistes de primer nivell.

de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i

15

esp.

Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic.

Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid

16

Pablo Mielgo Director

me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros.

Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos.

Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra.

Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional. Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

eng.

Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs.

Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado.

He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin

Pablo Mielgo Conductor

Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”.

He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others.

Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra.

and Radovan Vlatkovic.

As chief conductor of the OSIB since

Since 2005 he has been the musical and

development in several aspects successfully

artistic director of the SaludArte Foundation,

2014, he has promoted the orchestra’s on the basis of his international experience:

which aims to bring about social change

Pablo Mielgo has improved the quality of

through music. Pablo Mielgo launched several

the orchestra and its programs, increased

musical events with great international

ticket sales and developed his network with

acclaim including the Festival España-

guest performances, youth programs and

Venezuela, the International Music Festival

first-rate artists.

of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through

17

orquestra simfònica

L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu

18

de les illes balears

al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i

cat.

dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits.

Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears.

Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

19

propers concerts NOVEMBRE auditorium palma

dijous 21 20,00h

Nocturn Simfònic, M. Fernández-Barrero Concert per a trompeta, D. Schneyder Danses simfòniques op. 45, S. Rakhmàninov Manuel Blanco, trompeta Marcus Bosch, director Orquestra Simfònica Illes Balears

desembre Teatre Principal de Palma

divendres 6 21,00h

Òpera. El Arca de Noé, B. Britten Pablo Mielgo, director Petita Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditorium de Palma

dijous 12 20,00h

Concert per a violoncel op. 85, E. Elgar Simfonia núm. 1, W. Walton Emmanuel Bleuse, violoncel Pierre Bleuse, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditorium de Palma

dijous 19 20,00h

La Creació, F.J. Haydn

Alicia Amo, soprano Steve Davislim, tenor Dietrich Henschel, baríton Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

Auditori de Manacor

divendres 20 19,30h

20

La Creació, F.J. Haydn

Alicia Amo, soprano Steve Davislim, tenor Dietrich Henschel, baríton Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers violins

OboE Corn anglEs

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat

Carlos Fortea, ajudant de solista

Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Margarita Navarro Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres Contrabaixos Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta FlautI Enrique Sánchez, ajudant de solista OboEs Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista

22

Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Pere Garcias, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista Timbales Armando Lorente, solista Percussio Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista Col·laboradors Rocío Vilaplana, violí Catalina Bibiloni, violí Javier Diaz, violí Míriam Jiménez, violoncel Maria del Mar Rodríguez, contrabaix Juan Sapiña Riera, fagot

a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu y documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera

23