Baleares Manacor Orquesta Sinfonica abono oct 2018-2019

TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORI DE MANACOR | 19/ 10/ 18 | 20.00 H

01

CONCERT

#01

40’

1A PART

Concert per a violoncel op.104 en si menor Antonin Dvorák (1841-1904) 1. Allegro 2. Adagio ma non troppo 3. Finale, Allegro moderato

20’

45’

PAUSA

2A PART

Simfonia núm.4 op.36 en fa menor Piotr I. Txaikovski (1840-1893) 1. Andante sostenuto – Moderato con anima (in movimiento di Valse) – Moderato assai, quasi andante – Allegro vivo 2. Andantino in modo di canzona 3. Scherzo, Pizzicato ostinato, Allegro 4. Finale, Allegro con fuoco

PABLO FERRANDEZ, VIOLONCEL KEREM HASAN, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

NOTES AL

PROGRAMA

LLUIS MILLET

CAT

Entre 1892 i 1895, Dvorák residí als Estats Units com a director del Conservatori de Nova York. Ja que tenia el costum d’anotar acuradament les melodies i ritmes de dansa de qualsevol país, fou seduït molt aviat pels elements rítmics i les seqüències melòdiques del folklore dels indis i negres americans. D’aquest impacte nasqué una de les seves obres més populars, l’anomenada Simfonia del Nou Món, si bé l’autenticitat del seu esperit americà és, com a mínim, relativa. Del final de l’època americana data l’inici de la composició del Concert per a violoncel en Si menor, Op. 104, l’esperit del qual no reflecteix tant l’exotisme de la música autòctona americana com la nostàlgia d’un compositor racial que, en la seva maduresa i després d’una absència voluntària, desitja retornar al seu país.

El concert assoleix àmplies proporcions, amb un tutti inicial digne d’una gran simfonia. El primer moviment, malgrat el seu caràcter rapsòdic, respecta els principis de la forma sonata i planteja nombrosos problemes d’equilibri per la seva complexitat harmònica. L’entrada del solista és una de les més puixants i persuasives de tota la literatura violoncel•lística. Hom diu que Brahms, es sentir-lo, va exclamar: “Perquè dimonis mai ningú no m’havia dit que es podia escriure un solo com aquest per al violoncel; si jo ho hagés sabut, ja fa molt temps que l’hauria escrit”.

En contrapartida, sembla que l’Adagio vulgui reproduir l’efecte del moviment lent del Concert per a violí de Brahms, que comença amb una substancial introducció, prèvia a l’entrada del solista. Aquí les càlides melodies del violí són sovint complementades pels dissenys motívics dels instruments de fusta, com si volguessin il•lustrar el murmuri dels ocells en els boscos de Bohèmia. És un dels temps lents més evocadors de tota la literatura concertant romàntica.

L’Allegro Moderato final comença sobre un ritme de marxa i es desenvolupa a la manera d’un rondó de Haydn, vigorós i exuberant. Ja hem parlat de l’originalitat dels darrers compassos de la coda, que el compositor va descriure d’aquesta manera, en una lletra al seu editor Simrock: “El final

5

s’acaba amb un diminuendo, com un sospir, amb reminiscències dels temes secundaris dels dos primers moviments. La part solista evoluciona vers un pianissimo i s’extingueix quan l’orquestra enuncia els darrers compassos, per acabar en una atmosfera de tempesta”.

Les tres darreres simfonies de Piotr I. Txaikovski – núm. 4 Op. 36 (1878), núm. 5 Op. 64 (1888) i núm. 6 Op. 74, anomenada “Patètica” (1893) -, sovint considerades com un cicle, se solen associar a l’univers psicològic del compositor, dominat, obsessivament per la idea de la inútil lluita de l’home contra el seu destí, el fatum. La gestació de la Quarta Simfonia coincideix amb l’inici de les relacions epistolars del compositor amb Nadjda von Meck, en qui trobà una autèntica amiga personal i una confident artística. L’obra s’estrenà a Moscou el 22 de febrer de 1878 sota la direcció de Nicolai Rubinstein i sense la presència del compositor, que es trobava a Florència –amb el generós suport de Nadjda- per refer-se del xoc emocional provocat pel trauma de la seva primera i única experiència matrimonial.

Després de l’estrena de la Quarta Simfonia, Nadja es dirigí al compositor per demanar-li els seu contingut íntim. En la resposta epistolar, Txaikovski li revela minuciosament els mecanismes interns de la seva inspiració.

El programa que descriu amb tot detall i amb exemples musicals en la cèlebre resposta és, en síntesis, com segueix: la introducció forma el germen de tota la simfonia i la seva idea és el destí “aquesta força fatal que impedeix la consecució de l’impuls cal a la felicitat...”. Els temes successius del primer moviment són les alternatives més o menys enganyoses a aquesta realitat: la resignació, l’evasió onírica, la joia fugitiva...Però tot plegat només fou una il•lusió, com ho recorda el retorn del tema principal.

L’Andantino in modo di canzona tradueix un altre aspecte de l’angoixa, “l’estat de melancolia que se sent al vespre, quan hom és sol i fatigat, després d’una jornada de treball”. L’Scherzo no suggereix sentiments definits, sinó només capricis, arabescs, imatges que passen per la imaginació en un incipient estat d’embriaguesa (la instrumentació d’aquest fragment en tres parts és una autèntica troballa). “Si no veus cap motiu d’alegria en tu mateix, cerca-la en els altres, vés amb el poble i mira com es lliura a la joia”, aquest és el motiu del darrer moviment, materialitzat en una descripció brillant i colorista d’una festa popular. És un dels moviments de simfonia més autènticament rus, sortit de la inspiració de Txaikovski.

6

LLUIS MILLET

ESP

Entre 1892 y 1895, Dvorák residió en los Estados Unidos como director del Conservatorio de Nueva York. Puesto que tenía la costumbre de anotar cuidadosamente las melodías y los ritmos de danza de cualquier país, fue seducido muy pronto por los elementos rítmicos y las secuencias melódicas del folclore de los indios y negros americanos. De este impacto nació una de sus obras más populares, la llamada Sinfonía del Nuevo Mundo, si bien la autenticidad de su espíritu americano es, como mínimo, relativa. Del final de su época americana data el inicio de la composición del Concierto para violonchelo en Sí menor, Op. 104, el espíritu del cual no refleja tanto el exotismo de la música autóctona americana como la nostalgia de un compositor racial que, en su madurez y después de una ausencia voluntaria, desea regresar a su país.

El concierto alcanza amplias proporciones, con un tutti inicial digno de una gran sinfonía. El primer movimiento, pese a su carácter rapsódico, respeta los principios de la forma sonata y plantea numerosos problemas de equilibrio por su complejidad armónica. La entrada del solista es una de las más pujantes y persuasivas de toda la literatura violonchelística. Se dice que Brahms, al escucharlo, exclamó: “Porque demonios nunca nadie me había dicho que se podía escribir un solo como ésta para el violonchelo; si lo hubiese sabido, ya hace mucho tiempo que lo habría escrito”.

En contrapartida, parece que el “Adagio” quiera reproducir el efecto del movimiento lento del Concierto para violín de Brahms, que comienza con una sustancial introducción, previa a la entrada del solista. Aquí, las cálidas melodías del violín se complementan a menudo con los diseños motívicos de los instrumentos de madera, como si quisiesen ilustrar el murmuro de los pájaros en los bosques de Bohemia. Es uno de los movimientos lentos más evocadores de toda la literatura concertante romántica.

El “Allegro moderato” final comienza sobre un ritmo de marcha y se desarrolla a la manera de un rondó de Haydn, vigoroso y exuberante.

7

Ya hemos hablado de la originalidad de los último compases de la coda, que el compositor describió de esta manera, en una carta a su editor Simrock: “El final se acaba con un diminuendo, como un suspiro, con reminiscencias de los temas secundarios de los primeros movimientos.

La parte solista evoluciona hacia un pianísimo y se extingue cuando la orquesta anuncia los últimos compases, para acabar en una atmósfera de tormenta”.

Las tres últimas sinfonías de Piotr. Chaikovsky – núm.4 Op. 36 (1878), núm.

5Op. 64 (1888) y núm. 6 Op. 74, conocida con el sobrenombre de “Patética” (1893)-, a menudo consideradas como un ciclo, se suelen asociar al universo psicológico del compositor denominado obsesivamente por la idea de la inútil lucha del hombre contra su destino, el fatum. La gestación de la Cuarta Sinfonía coincide con el inicio de las relaciones epistolares del compositor con Nadja von Meck, que representó para él una auténtica amiga personal y una confidente artística. La obra se estrenó en Moscú el 22 de febrero de 1878 bajo la dirección de Nicolai Rubinstein y sin la presencia del compositor, que se encontraba en Florencia –gracias a la generosidad de Nadjda- intentando superar el choque emocional provocado por el trauma de su primera y única experiencia matrimonial.

Después del estreno de la Cuarta Sinfonía, Nadja se dirigió al compositor para interesarse por el contenido íntimo de la obra. En su respuesta epistolar, Chaikovsky le revela minuciosamente los mecanismos internos de su inspiración. El programa que describe con todo detalle y con ejemplos musicales en la célebre respuesta es, en síntesis, como sigue: la introducción forma el germen de toda la sinfonía y su idea es el destino “esta fuerza fatal que impide la consecución del impulsa hacia la felicidad…”. Los temas sucesivos del primer movimiento son las alternativas más o menos engañosas a esta realidad: la resignación, la evasión onírica, la alegría fugitiva… Pero todo ello sólo fue una ilusión, como lo recuerda el retorno del tema principal. El “Andantino in modo di canzona” traduce otra cara de la angustia, “el estado de melancolía que se siente solo y fatigado, después de una jornada de trabajo”. El “Scherzo” no sugiere sentimientos definidos, sino sólo caprichos, arabescos, imágenes que pasan por la imaginación en un incipienteestado de embriaguez (la instrumentación de este fragmento en tres partes es un auténtico hallazgo). “Si no ves ningún motivo de alegría en ti mismo, búscala en los otros, acércate al pueblo y mira como se entrega a la alegría”, éste es el motivo del último movimiento , materializado en una descripción brillante y colorista de una fiesta popular. Es un de los movimientos de sinfonía más auténticamente ruso que nos ha legado la inspiración de Chaikovsky.

8

LLUIS MILLET

ENG

Between 1892 and 1895, Dvorák resided in the United States while working as Director of the New York Conservatory of Music. Because he would always carefully note the melodies and dance rhythms of any country, he was soon seduced by the rhythmical elements and melodic sequences of the Indian Americans and de African Americans’ folk.

From such impact was born one of his most popular works, the New World Symphony, even when the authenticity of its American spirit is, to say the least, relative. Very differently, he began composing the Cello Concerto in B minor, Op. 104 at the end of his American period, and its spirit does not show so much the exoticism of the indigenous American music, but the nostalgia of a racial composer in his later life, who wants to return to his homeland after a voluntary leave.

The concert reaches wide proportions, with an initial tutti worthy of a great symphony. The first movement, although its rhapsodic character, respects the principles of the sonata in its form and rises several problems in balance, due to its harmonic complexity. The soloist’s entrance is one of the most thriving and persuasive amongst cello literature. It is said that, when Brahms heard it, he exclaimed: ‘Why the heck had no one told me before that one could write a solo like this for a cello? If only I had known, I’d have written it myself long ago’.

As a counterpart, it seems as if the “Adagio” intended to replicate the effect of slow motion in Brahms’ Violin concerto, which begins with a substantial introduction before the soloist comes in. Here the violin’s warm melodies are often complemented with motives designed for the wood instruments, as if trying to illustrate the murmur of birds in the Bohemian Forest. It is one of the most evocative slow movements amongst the existing Romantic concertos.

The final “Allegro moderato” starts upon a march rhythm and develops as a rondo, much in Haydn’s style: vigorously and exuberantly. The last compasses in the coda have been already mentioned; Dvorák described them as follows, in a letter to his editor, Simrock: ‘The end is

9

a diminuendo, like a sigh, with reminiscences of the secondary themes of the first movements. The soloist part evolves to a pianissimo and is extinguished when the orchestra announces the last compasses, to finish in a stormy atmosphere’.

The three last symphonies by Piotr Tchaikovsky –No.4 Op. 36 (1878), No. 5Op. 64 (1888) and No. 6 Op. 74, known as the Pathétique (1893)– have often been considered a cycle and associated to the psychological universe of the composer, obsessively dominated by the idea of the useless fight of men against their fate. The development of Symphony No.4 coincides with the beginning of his correspondence with composer Nadja von Meck, who was a true friend to him and an art confident. The piece premièred in Moscow on the 22nd of February 1878, under the baton of Nikolai Rubinstein. The composer did not show, because he was in Florence –thanks to Nadja’s generosity–, trying to overcome the emotional shock after his traumatic first and only marriage experience.

After that day, Nadja addressed Piotr to ask about the intimate contents of the work. In his letter, Tchaikovsky meticulously revealed the internal mechanisms of his inspiration. The detailed description, with well-known musical examples, is, in synthesis, as follows.

The introduction is the germ of the whole symphony and its idea is fate: ‘that fatal force preventing achievement of the impulses to happiness’. The successive themes in the first movement are alternatives, more or less tricky, to such reality: resignation, dream evasion, fugitive joy... But all of these are just an illusion, and so he returns to the main theme. The “Andantino in modo di canzona” translates another face of anguish, ‘the state of melancholy when one is alone and exhausted after a day of work’. The “Scherzo” does not suggest definite elements, only capriccios, arabesques, images passing through imagination during a state of inebriation (the fact that this fragment is orchestrated in three parts is a novel idea). ‘If you cannot find a reason for joy in yourself, search it elsewhere, get closer to the people and see how they give in to joy’; this is what the last movement says, and it materializes in a brilliant and colourist description of a popular feast. It is one of the most truly Russian symphony movements bequeathed by Tchaikovsky’s inspiration.

10

PABLO

FERRÁNDEZ

© Igor Studio

PABLO FERRÁNDEZ Violoncel

CAT

Premiat en el XV International Tchaikovsky Competition, V International Paulo Cello Competition,ICMA 2016 al “Jove Artista de l’Any”, Pablo Ferrández acaba també de ser guardonat amb el Premi Princesa de Girona 2018 pel seu “talent excepcional i projecció internacional”. Elogiat per la seva autenticitat, Pablo és considerat per la crítica com “un dels millors violoncel•listes” (Rémy Louis,Diapason Magazine). Als seus 26 anys continua la seva brillant carreracol•laborant amb artistes de renom i orquestres de prestigi internacional.

En les últimes temporades varen destacar la seva col•laboració amb AnneSophie Mutter tocant el Doble Concert de Brahms a Madrid i Oxford, el debut amb Bamberg Symphony i C. Eschenbach, afavorit per l’Orpheum Foundation Program a Zuric, aparicions amb London Philharmonic, Israel Philharmonic, Vienna Symphony, Konzerthaus Berlin, Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, Maggio Musicale Fiorentino, St. Petersburg Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, BBC Philharmonic, Orchestra Sinfonica Nazionale RAI, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Barcelona, Kremerata Baltica, i a festivals internacionals com Verbier, Dresden, La Folle Journée, Granada, Grant Park, Rostropovich, Rheingau, JCMF i Trans-Siberian Art Festival.

Ferrández apareix regularment sota les batutes de Christoph Eschenbach, Zubin Mehta, Valery Guérguiev, Yuri Temirkánov, Vladímir Yúrovski, Thomas Sondegard, Vasili Petrenko, Gábor Takács, David Afkham, Robert Trevino, Alpesh Chauhan, Joshua Weilerstein, Andris Poga, Juanjo Mena, Carlos Miguel Prieto, Rossen Milanov i Aziz Shokhakimov, entre d’altres.

La temporada 18/19 inclou aparicions amb Rotterdam Philharmonic, St. Petersburg Philharmonic, Orchestre de la Suisse Romande, Academy of Saint Martin in the Fields, BBC Scottish Symphony, Hamburg Symphony, Gürzenich Orchester, Antwerp Symphony, Monte-Carlo Philharmonic, Orquestra Filharmònica Arturo Toscanini, Warsaw Philharmonic, Orquestra Simfònica d’Euskadi, Orquestra de València i Orquestra de les Illes Balears. Pablo tocarà tant recital com música de cambra a Musikverein, Wigmore Hall, Boulez Saal, Konzertnaus Dortmund, Moscow Philharmonic i Bologna Opera, col•laborant, entre d’altres, amb Vadim Repin, Nikolái Luganski, Maxim Rysanov, Beatrice Rana, Denis Kozhukhin, Ray Chen, Alice Sara Ott, Yelena Bashkírova, Michael Barenboim i Gérard Caussé. Pablo també ha aparegut recentment amb Martha Argerich, Gidon Kremer, Joshua Bell o Yuja Wang.

Nascut a Madrid el 1991, en una família de músics, Pablo va ingressar amb tan sols 13 anys a la prestigiosa Escola Superior de Música Reina Sofia, on va estudiar amb Natalia Shajovskaya. Posteriorment, va continuar els seus estudis a la Kronberg Academy, on es va formar amb Frans Helmerson, gràcies a la Fundació Casals i a Joventuts Musicals de Madrid.

Pablo Ferrández toca l’Stradivarius “Lord Aylesford” (1696), gràcies a la Nippon Music Foundation.

13

PABLO FERRÁNDEZ Violonchelo

ESP

Premiado en el XV International Tchaikovsky Competition, V International Paulo Cello Competition, ICMA 2016 al “Joven Artista del Año”, Pablo Ferrández acaba también de ser galardonado con el Premio Princesa de Girona 2018 por su “talento excepcional y proyección internacional”. Elogiado por su autenticidad, Pablo es considerado por la crítica como “uno de los mejores violonchelistas” (Rémy Louis, Diapason Magazine). A sus 26 años continúa su brillante carrera colaborando con artistas de renombre y orquestas de prestigio internacional.

En las últimas temporadas destacaron su colaboración junto a Anne-Sophie Mutter tocando el Doble Concierto de Brahms en Madrid y Oxford, el debut con Bamberg Symphony y C. Eschenbach, auspiciado por el Orpheum Foundation Program en Zúrich, apariciones con London Philharmonic, Israel Philharmonic, Vienna Symphony, Konzerthaus Berlin, Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, Maggio Musicale Fiorentino, St. Petersburg Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, BBC Philharmonic, Orchestra Sinfonica Nazionale RAI, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Barcelona, Kremerata Baltica, y en festivales internacionales como Verbier, Dresden, La Folle Journée, Granada, Grant Park, Rostropovich, Rheingau, JCMF y Trans-Siberian Art Festival.

Ferrández aparece regularmente bajo las batutas de Christoph Eschenbach, Zubin Mehta, Valery Guérguiev, Yuri Temirkánov, Vladímir Yúrovski, Thomas Sondegard, Vasili Petrenko, Gábor Takács, David Afkham, Robert Trevino, Alpesh Chauhan, Joshua Weilerstein, Andris Poga, Juanjo Mena, Carlos Miguel Prieto, Rossen Milanov y Aziz Shokhakimov, entre otros.

La temporada 18/19 incluye apariciones con Rotterdam Philharmonic, St. Petersburg Philharmonic, Orchestre de la Suisse Romande, Academy of Saint Martin in the Fields, BBC Scottish Symphony, Hamburg Symphony, Gürzenich Orchester, Antwerp Symphony, Monte-Carlo Philharmonic, Orquesta Filarmónica Arturo Toscanini, Warsaw Philharmonic, Orquesta Sinfónica de Euskadi, Orquesta de Valencia y Orquesta de las Illes Balears. Pablo tocará tanto recital como música de cámara en Musikverein, Wigmore Hall, Boulez Saal, Konzertnaus Dortmund, Moscow Philharmonic y Bologna Opera, colaborando, entre otros, con Vadim Repin, Nikolái Luganski, Maxim Rysanov, Beatrice Rana, Denis Kozhukhin, Ray Chen, Alice Sara Ott, Yelena Bashkírova, Michael Barenboim y Gérard Caussé.

Pablo también ha aparecido recientemente junto a Martha Argerich, Gidon Kremer, Joshua Bell o Yuja Wang.

Nacido en Madrid en 1991, en una familia de músicos, Pablo ingresó con tan solo 13 años en la prestigiosa Escuela Superior de Música Reina Sofía, donde estudió con Natalia Shajovskaya. Posteriormente, continuó sus estudios en la Kronberg Academy, donde se formó con Frans Helmerson, gracias a la Fundación Casals y a Juventudes Musicales de Madrid.

Pablo Ferrández toca el Stradivarius “Lord Aylesford” (1696), gracias a la Nippon Music Foundation.

14

PABLO FERRÁNDEZ Cello

ENG

Awarded on the XV International Tchaikovsky Competition, the V Paulo International Cello Competition and the ICMA 2016 to “Young Artist of the Year”, Pablo Ferrández has just received the Princesa de Girona Prize 2018 to his “ exceptional talent and his international impact”. Praised for his authenticity, Pablo is considered “one of the best cello players” (Rémy Louis, Diapason Magazine). At 26, his ongoing career includes collaborations with renowned artists and internationally celebrated orchestras.

From the latest seasons, it is worth highlighting his collaboration with Anne-Sophie Mutter and Brahms Double Concerto, in Madrid and Oxford; his debut with the Bamberg Symphony and C. Eschenbach, funded by the Orpheum Foundation Program in Zurich; appearances with the London Philharmonic, Israel Philharmonic, Vienna Symphony, Konzerthaus Berlin, Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, Maggio Musicale Fiorentino, St. Petersburg Philharmonic, Royal Liverpool Philharmonic, BBC Philharmonic, Orchestra Sinfonica Nazionale RAI, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Barcelona, Kremerata Báltica; and his performances at international festivals such as Verbier, Dresden, Folle Journée, Granada, Grant Park, Rostropovich, Rheingau, JCMF and the Trans-Siberian Arts Festival.

Ferrández regularly plays under the batons of Christoph Eschenbach, Zubin Mehta, Valery Gergiev, Yuri Temirkanov, Vladimir Jurowski, Thomas Sondegard, Vassily Petrenko, Gabor Takacs, David Afkham, Robert Trevino, Alpesh Chauhan, Joshua Weilerstein, Andris Poga, Juanjo Mena, Carlos Miguel Prieto, Rossen Milanov and Aziz Shokhakimov, among others.

Season 18/19 includes appearances with the Rotterdam Philharmonic, St. Petersburg Philharmonic, Orchestre de la Suisse Romande, Academy of St. Martin in the Fields, BBC Scottish Symphony, Hamburg Symphony, Gurzenich Orchester, Antwerp Symphony, Montecarlo Philharmonic, Orquestra Filarmonica Arturo Toscanini, Warsaw Philharmonic, Orquesta Sinfónica de Euskadi, Orquesta de Valencia and the Orquesta de les Illes Balears. Pablo will play both in recital and chamber music at the Musikverein, Wigmore Hall, Boulez Saal, Dortmund Konzertnaus, Moscow Philharmonic and Bologna Opera, and performing in collaboration with Vadim Repin, Nikolay Lugansky, Maxim Rysanov, Beatrice Rana, Denis Kozhukhin, Ray Chen, Alice Sarah Ott, Elena Bashkirova, Michael Barenboim and Gerard Caussé, to name a few. He has also recently featured together with Martha Argerich, Gidon Kremer, Joshua Bell or Yuja Wang.

Born in Madrid in 1991, from a family of musicians, 13-year-old Pablo joined the prestigious Escuela Superior de Música Reina Sofía, where he studied with Natalia Shakhovskaya. Later on, he continued his studies at the Kronberg Academy with Frans Helmerson, supported by the Fundación Casals and Juventudes Musicales de Madrid. Pablo Ferrández plays a Stradivarius “Lord Aylesford” (1696) thanks to the Nippon Music Foundation.

15

KEREM

HASAN

© Marco Borggreve

KEREM HASAN Director

CAT

El 2017, Kerem Hasan va guanyar el prestigiós Premi Joves Directors del Festival de Salzburg i Nestlé i, per tant, ja ha establert les bases per a una carrera internacional molt prometedora. El jove director britànic es va guanyar el jurat en el colorit programa de Beck, Norman, Mozart i Beethoven amb la Camerata Salzburg l’agost de 2017. Com a resultat, Hasan va ser convidat a tornar a Salzburger Festspiele a l’estiu de 2018, dirigint un concert en el Felsenreitschule amb l’ORF Radio-Symphonieorchester Wien. Pel novembre de 2016, Hasan es va convertir en finalista en el Concurs de Direcció Donatella Flick, dirigint la London Symphony Orchestra. Després d’això, se li va concedir el títol creat recentment de director associat a la Welsh National Opera. El primer projecte d’aquesta col•laboració és una producció de La Forza del destino de Verdi el 2018, en la qual assistirà el director honorari de la Welsh National Opera, Carlo Rizzi, i també dirigirà algunes representacions.

Kerem Hasan té una estreta relació amb el Festival de Música d’Aspen i és el guanyador del Premi de Direcció d’Aspen de 2018, que comporta la invitació per tornar a Aspen a l’estiu de 2018 com a assistent de direcció. Hasan tindrà l’oportunitat de dirigir un programa d’orquestra i concerts familiars. El 2016, Hasan va assistir per primera vegada a l’Acadèmia de Direcció del Festival de Música d’Aspen, en col•laboració amb Robert Spano, Hugh Wolff i Federico Cortese. Allà va rebre el Premi Robert J. Harth, que li va suposar la tornada com a Becari de Direcció el 2017.

Durant la temporada 2017/18, Hasan ha col•laborat amb la London Symphony Orchestra, la NDR Radiophilharmonie Hannover i la Tiroler Symphonieorchester Innsbruck. Ha dirigit, a més, l’Orquesta da Camera di Mantova i l’Orquestra Simfònica de Sant Petersburg, com a part del Festival Musical Olympus. Les actuacions de Hasan inclouen òpera i concerts amb el Meininger Hofkapelle, l’Oviedo Filharmonia i l’Orchester Musikkollegium Winterthur. Va fer el seu debut amb la Royal Northern Sinfonia i ha treballat amb la TonhalleOrchester Zürich, la BBC Scottish Symphony Orchestra i Lucerne Festival Strings. A més d’això, ha assistit a classes magistrals de Bernard Haitink, David Zinman, Edo de Waart, Gianandrea Noseda i Esa-Pekka Salonen. Seguint la invitació de Vladímir Iúrovski, va col•laborar en un projecte amb l’Orquestra Filharmònica de Londres i, el juny de 2018, va assistir Bernard Haitink amb la Royal Concertgebouw Orquesta i va dirigir un dels concerts a causa de la cancel•lació per malaltia de Haitink a l’últim moment.

Kerem Hasan, nascut a Londres el 1992, va estudiar piano i direcció al Conservatori Real d’Escòcia. A partir de llavors, va continuar la seva educació a l’Acadèmia de Música “Franz Liszt” de Weimar i està estudiant a la Universitat de les Arts de Zuric amb Johannes Schlaefli. Des de 2016, Kerem Hasan és becari al Fòrum de Directors del Consell Musical Alemany i rep el suport de beques de la Fundació Solti, ABRSM i Help Musicians UK.

17

KEREM HASAN Director

ESP

En 2017, Kerem Hasan ganó el prestigioso Premio Jóvenes Directores del Festival de Salzburgo y Nestlé y, por lo tanto, ya ha sentado las bases para una carrera internacional muy prometedora. El joven director británico se ganó al jurado en el colorido programa de Beck, Norman, Mozart y Beethoven con la Camerata Salzburg en agosto de 2017. Como resultado, Hasan fue invitado a regresar a Salzburger Festspiele en el verano de 2018, dirigiendo un concierto en el Felsenreitschule con la ORF Radio-Symphonieorchester Wien. En noviembre de 2016, Hasan se convirtió en finalista en el Concurso de Dirección Donatella Flick, dirigiendo la London Symphony Orchestra. Después de esto, se le concedió el título creado recientemente de director asociado en la Welsh National Opera. El primer proyecto de esta colaboración es una producción de La Forza del destino de Verdi en 2018, en la que asistirá al director honorario de la Welsh National Opera, Carlo Rizzi, y también dirigirá algunas representaciones.

Kerem Hasan tiene una estrecha relación con el Festival de Música de Aspen y es el ganador del Premio de Dirección de Aspen de 2018, que conlleva la invitación para regresar a Aspen en el verano de 2018 como asistente de dirección. Hasan tendrá la oportunidad de dirigir un programa de orquesta y conciertos familiares. En 2016, Hasan asistió por primera vez a la Academia de Dirección del Festival de Música de Aspen, en colaboración con Robert Spano, Hugh Wolff y Federico Cortese. Allí recibió el Premio Robert J. Harth, que le supuso la vuelta como Becario de Dirección en 2017.

En la temporada 2017/18, Hasan ha colaborado con la London Symphony Orchestra, la NDR Radiophilharmonie Hannover y la Tiroler Symphonieorchester Innsbruck. Ha dirigido, además, la Orquesta da Camera di Mantova y la Orquesta Sinfónica de San Petersburgo, como parte del Festival Musical Olympus. Las actuaciones de Hasan incluyen ópera y conciertos con el Meininger Hofkapelle, la Oviedo Filarmonía y el Orchester Musikkollegium Winterthur. Hizo su debut con la Royal Northern Sinfonia y ha trabajado con la Tonhalle-Orchester Zürich, la BBC Scottish Symphony Orchestra y Lucerne Festival Strings. Además de esto, ha asistido a clases magistrales de Bernard Haitink, David Zinman, Edo de Waart, Gianandrea Noseda y Esa-Pekka Salonen.

Siguiendo la invitación de Vladímir Yúrovski, colaboró en un proyecto con la Orquesta Filarmónica de Londres y, en junio de 2018, asistió a Bernard Haitink con la Royal Concertgebouw Orquesta y dirigió uno de los conciertos debido a la cancelación por enfermedad de Haitink en el último momento.

Kerem Hasan, nacido en Londres en 1992, estudió piano y dirección en el Conservatorio Real de Escocia. A partir de entonces, continuó su educación en la Academia de Música “Franz Liszt” de Weimar y está estudiando en la Universidad de las Artes de Zúrich con Johannes Schlaefli. Desde 2016, Kerem Hasan es becario en el Foro de Directores del Consejo Musical Alemán y recibe el apoyo de becas de la Fundación Solti, ABRSM y Help Musicians UK.

18

KEREM HASAN Director

ENG

In 2017 Kerem Hasan won the prestigious Nestlé and Salzburg Festival Young Conductors Award and thereby has already laid the foundations for a very promising international career. The young British conductor won over the high calibre jury in colourful programme of Beck, Norman, Mozart and Beethoven with the Camerata Salzburg in August 2017. As a result, Hasan is invited to return to Salzburger Festspiele in summer 2018, conducting a concert at the Felsenreitschule with the ORF Radio-Symphonieorchester Wien. In November 2016, Hasan became a finalist in the Donatella Flick Conducting Competition, conducting the London Symphony Orchestra. Following this, he was awarded the newly created title of Associate Conductor at Welsh National Opera. The first project of this collaboration is a production of Verdi’s “La Forza del destino” in 2018, in which he will assist Welsh National Opera honorary conductor Carlo Rizzi and also lead some performances.

Kerem Hasan has a strong relationship with Aspen Music Festival and is recipient of the Aspen Conductor Prize for 2018, which brings the invitation to return to Aspen in summer 2018 as assistant conductor. Hasan will have the opportunity to conduct an orchestral program and family concerts. In 2016 Hasan attended the Conducting Academy of the Aspen Music Festival for the first time, collaborating with Robert Spano, Hugh Wolff and Federico Cortese. From here he was awarded the Robert J. Harth Award, which saw him return as a Conducting Fellow in 2017.

In 2017/18 Hasan will collaborate with the London Symphony Orchestra and further invitations this season bring Hasan to the NDR Radiophilharmonie Hannover and to the Tiroler Symphonieorchester Innsbruck. He will direct the Orchestra da Camera di Mantova and conduct the St. Petersburg Symphony Orchestra as part of the Musical Olympus Festival. Hasan’s performances include opera and concerts with the Meininger Hofkapelle, Oviedo Filharmonía and the Orchester Musikkollegium Winterthur. He made his debut with the Royal Northern Sinfonia and has worked with the Tonhalle-Orchester Zürich, the BBC Scottish Symphony Orchestra and the Lucerne Festival Strings. In masterclasses, he received valuable advice from Bernard Haitink, David Zinman, Edo de Waart, Gianandrea Noseda and Esa-Pekka Salonen. Following Vladimir Jurowski’s invitation, he assisted on a project with the London Philharmonic Orchestra and in June 2018, he assists Bernard Haitink with the Royal Concertgebouw Orchestra.

Kerem Hasan, born in London in 1992, studied piano and conducting at the Royal Conservatoire of Scotland. Thereafter he furthered his education at the Academy of Music “Franz Liszt” Weimar and is studying at the Zurich University of the Arts with Johannes Schlaefli. Since 2016 Kerem Hasan is a scholarship holder in the Conductor Forum of the German Music Council. He receives further support through scholarships from the Solti Foundation, ABRSM and Help Musicians UK.

19

PROPERS

CONCERTS

25/10

AUDITORIUM DE PALMA 25 D’OCTUBRE 2018 20:00H

Nänie J. Brahms Five mystical songs R. Vaughan Williams Simfonia núm.3 “orgue” C. Saint-Säens JOSÉ ANTONIO LÓPEZ, BARÍTON CORAL UNIVERSITAT ILLES BALEARS PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

28/10

CONCERT DE CAMBRA 28 D’OCTUBRE 2018. 19:00H ESGLÉSIA SANTA MARIA LA MAJOR, INCA

Septet en Mi bemoll major Op 20 L.v.Beethoven EDUARDO BERNABÉU, CLARINET JOANA RULLAN, FAGOT MIRIAM MERINO, TROMPA SMERALD SPAHIU, VIOLÍ

JORGE PEREZ, VIOLA IBOLYA ROZSAS, VIOLONCEL MARTIN GREGG, CONTRABAIX

3/11

TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ 3 DE NOVEMBRE 2018. 20:00H

Gala Lírica.

KETEVAN KEMOKLIDZE, MEZZOSOPRANO MARCELO PUENTE, TENOR COR AMICS DE L’ÒPERA DE MAÓ VALERIO GALLI, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

21

ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS Plantilla Primers violins • Smerald Spahiu, concertino • Gina Nicola, concertino associat • Jennifer Peck, solista ajudant de concertino • Paula Marquès, solista • Gloria Grati • Gabriel Martí • Andrei Melkumov • Roberto Moragón • Maria Lluïsa Payeras • Francisco Sard • Christine Schedukat • Beth Super Segons violins • Barbara Walus, solista • Sebastià Pou, ajudant de solista • Agustí Aguiló • Carme Fullana • Margarita Navarro • Marc Angel Nogues • Ferenc Rácz • Pavel Penchev • Marina Fuster* Violes • Sonia Krasnova, solista • Marta Hatler, ajudant de solista • Miguel Arola • Jun Kuroki • Junko Kuroki • Filippo Maschio • Lluís Oliver • Elisabeth Romero Violoncels • Emmanuel Bleuse, solista • Ibolya Rózsás, ajudant de solista • Luis Correa • Bisser Tchernokojev • Felipe Temes • Manuela Torres Contrabaixos • Martin Gregg, solista • Jozef Szafrañski, ajudant de solista • Philip Dawson • Wojciech Sobolewski Flautes • Josep Miralles, solista • Mayte Abargues, ajudant de solista • Enrique Sánchez, ajudant de solista

Flautí • Enrique Sánchez Oboès • Javier Arnal, solista • Carlos Fortea, ajudant de solista • Jordi Miralles, ajudant de solista Corn anglès • Carlos Fortea Clarinets • Eduardo Bernabeu, solista • Sílvia Insa, ajudant de solista • Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet Baix • Sílvia Insa Fagots • José Vicente Tatay, solista • Gerardo Beltrán, ajudant de solista • Joana Rullan, ajudant de solista Contrafagot • Joana Rullan Trompes • Nigel Carter, solista • Miriam Merino, solista • Joan Barceló, ajudant de solista • José Francisco Fortea, ajudant de solista • César Guillem, ajudant de solista Trompetes • Michel Herment, ajudant de solista • Cyril Pouillet, ajudant de solista • Samuel Garcia, ajudant de solista Trombons • Jean Christophe Brunet, solista • Pere Garcias* • Bartolomé Serra* Tuba • Tobies Isern, solista Timbales • Armando Lorente, solista Percussió • Juan Carlos Murgui, ajudant de solista • Susana Pacheco, ajudant de solista • Tomas Toral*

Gerència •

Pere Bonet, gerent

Equip Artístic • •

Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori: Special artistic advisor and guest conductor

Equip Tècnic • • • • • • • • •

Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals César Miralles, comunicació

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera

Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll

Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal

Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín

Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado

* Col·laborador

PATROCINA :

PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :

G O I B

VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME

AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS