6, 7, 8, 9 i 10 de novembre de 2025
BALAGUER
COMPOSICIÓ DE LA PAERIA:
Equip de govern:
• Paera en cap: Lorena González Dios
• 1r tinent d’alcalde: Jesús Cienfuegos Contreras
Paer de Règim Intern, Seguretat, Serveis Municipals i Habitatge
• 2n tinent d’alcalde: Guifré Ricart Real
Paer d’Entorn Natural i Empresa i Comerç
• 3a tinenta d’alcalde: M. Carme Puigpelat Baldomà
Paera de Cultura i Turisme
• 4a tinenta d’alcalde: Anna Profitós Cuellas
Paera d’Educació, Infància i Igualtat
• 5a tinenta d’alcalde: Sandra Madueño Marín
Paera de Joventut, Festes i Patrimoni
• Montserrat Rosells Pallerol
Paera de Salut i Protecció Civil
• Borja Vega Alfonso
Paer d’Ocupació, Benestar Animal, Fires i Mercats
• Laia Vilardell García Paera d’Urbanisme, Esports i Afers Socials
Paeres i paers de la corporació:
• Gemma Trilla Gutiérrez
• Marc Solanes Roca
• Gemma Peries Giménez
• Jordi Ignasi Vidal Giné
• Kevin Bruque Domínguez
• Ester Guarné Tanyà
• Joan Pla Cubedo
• Maria del Carmen Núñez López
Imatge de portada: Adaptació de l’obra ‘Sardanes de Festa Major de Balaguer’
Oli sobre tela de Marcel·lí Bergé · 1990
Producció, maquetació i impressió: Editorial MIC
Dipòsit legal: L 789 – 2025
Benvolguts veïns i veïnes,
PAERA EN CAP
Un any més arriba la Festa Major, la celebració que marca el batec de la ciutat i que ens recorda d’on venim i cap a on anem. Aquests dies tan esperats són molt més que unes jornades de festa: són un retrobament amb les nostres arrels, amb les nostres tradicions i amb la nostra manera d’entendre la convivència i la germanor.
La Festa Major és el reflex de la nostra identitat com a poble i com a ciutat. És en aquests carrers plens de vida, en les places on ressonen les músiques i els aplaudiments, on es fa evident la força de la comunitat.
Cada cercavila, cada ball, cada concert i cada acte popular és fruit de la implicació de moltes entitats, associacions i persones voluntàries que treballen incansablement perquè tots i totes en puguem gaudir.
Sense elles, la Festa Major no seria possible com a tal, i per això vull expressar públicament el meu més sincer agraïment.
Aquests dies són també un espai per a la convivència intergeneracional. Els més petits descobreixen amb ulls il·lusionats els gegants, els capgrossos i els focs; els joves viuen la festa com un moment d’alegria compartida i de participació; i els més grans retroben records i tradicions que han acompanyat la seva vida.
La Festa Major és un patrimoni viu que es renova i es transmet de generació en generació.
També és un moment per projectar-nos cap enfora, per mostrar amb orgull la riquesa cultural i social de la nostra ciutat.
Convidem amics, familiars i visitants a viure amb nosaltres aquests dies intensos, perquè sabem que la millor manera de conèixer-nos és compartir la nostra festa, la nostra manera d’omplir els carrers d’alegria, música i germanor.
Desitjo que, enguany, cadascú trobi el seu espai i el seu moment dins la programació: des del silenci emotiu d’un acte solemne fins a l’esclat d’energia d’un concert; des de la senzillesa d’un esmorzar de germanor fins a l’espectacle majestuós dels actes tradicionals. Tots plegats fem possible que la Festa Major sigui diversa, inclusiva i acollidora.
Us convido, doncs, a participar-hi activament, a sortir al carrer, a deixar-vos portar per l’ambient i a sentirvos orgullosos de ser part d’aquesta ciutat.
Que aquests dies siguin un record inesborrable i una font d’energia per continuar construint plegats un futur millor: un futur basat en el respecte, en la convivència i en la confiança en allò que ens uneix.
Molt bona Festa Major a tothom!
Lorena González Dios, paera en cap
Festa Major Sant Crist 2025
BALAGUER
Paera en cap,
Paeres i paers, autoritats comarcals, Amigues i amics, Familiars (els que m’acompanyen des de les primeres files i els que m’escolten des de la llunyania), Senyores i senyors,
La veritat és que mai m’havia passat pel cap que tindria el paper que avui m’ha atorgat en aquest saló de plens la Paeria de Balaguer: ser el pregoner de les Festes del Sant Crist. Estic molt agraït i em sento molt honorat, i per això voldria donar les gràcies especialment a la paera en cap per haver-me ofert aquesta oportunitat.
A més, estic content d’estar tan ben acompanyat per tots vostès; espero aportar algunes reflexions i també alguna idea que sigui del seu grat.
Deixin-me començar tenint un record per als meus pares, devots del Sant Crist —sobretot la meva mare, amb alguns precs als seus genolls— i que, per la manera com participaven en la Festa del Sant Crist, avui haurien estat orgullosos de veure el seu fill en aquesta posició.
Quan em van preguntar com volia que em definissin al programa de la Festa Major, vaig optar per “museòleg i historiador”, ja que m’he passat gran part de la meva carrera professional utilitzant els recursos expositius, el disseny, el grafisme, la il·luminació i l’escenografia, així com els objectes patrimonials, tant materials
com immaterials, per explicar a la societat discursos històrics, socials i culturals d’una època determinada o d’un fet històric puntual. És evident que, durant els quaranta-dos anys treballant per les diferents administracions públiques, la part de gestió i decisió que vaig intentar traçar sobre el patrimoni també la considero fonamental.
Si m’ho permeten, avui no faré ni una conferència sobre el passat medieval de la ciutat, ni sobre la petjada d’al-Àndalus a Catalunya, ni tampoc una dissertació dels conflictes sobre l’art de la Franja i Sixena. Voldria reflexionar sobre el patrimoni medieval de la ciutat, la seva rellevància i el paper en la història de Catalunya, i la valoració que n’han fet les administracions públiques. Però també sobre el valor afegit que pot generar aquest patrimoni cultural (tant material com immaterial) com a efecte social, cultural, educatiu i econòmic en la nostra societat actual. I ho faré a través d’un repàs de la meva trajectòria professional.
La recerca dels darrers cinquanta anys situa Balaguer com un dels llocs privilegiats per incidir en el discurs històric de la Catalunya medieval. Ens permet situar aquesta terra de l’oest com l’espai frontissa de les fites històriques, socials i econòmiques que ajuden a explicar la nostra realitat actual: des de la baixa romanitat (amb les vil·les romanes de les Franqueses, l’Hostal Nou i Morulls a Gerb) fins a l’entrada a l’època moderna, amb la desaparició del comtat d’Urgell (la nissaga més rellevant després dels titulars de la Corona catalanoaragonesa) i la incorporació a la dinàmica bel·licista de la monarquia hispànica, tot passant per la pertinença d’aquestes terres a al-Àndalus, la qual cosa va configurar l’espai agrari que avui tenim al nostre voltant, amb sèquies, braçals, hortes i un seguit de productes que van enlluernar la nostra taula. Això significa set-cents anys d’història explicats amb uns elements, alguns dels quals NOMÉS podem trobar a la nostra ciutat.
Què vol dir això? Doncs que tenim les eines, les idees, els elements patrimonials, les persones necessàries per projectar Balaguer tant a Catalunya com al món. Què ens falta? Iniciativa? Segur que això no és un problema. Voluntat? Això es té i, si no, es força la màquina. Ambdues han estat ben regades des de fa anys. Recursos? Per a això hi ha les administracions, si entenen la funció i la finalitat que es persegueix. Estic convençut que això es comença a entendre tant des de la nostra Paeria (evidentment, impossible de fer-ho tota sola) com des del Departament de Cultura de la Generalitat, com des de l’administració de l’Estat. Ara mateix sembla que s’està anant pel bon camí, però caldrà veure de què estem parlant.
Si no estic equivocat, dec ser el primer historiador que fa el pregó de les Festes del Sant Crist des de fa molts anys (exceptuant el Molt Honorable President Quim Torra, que entenc que ho va fer com a màxim representant institucional del país i no com a historiador que era). Per tant, ja tenim un primer reconeixement sobre el valor històric i patrimonial per part de la Paeria.
Era el 19 de febrer de 1981 (ho recordo perfectament perquè vaig signar el contracte el mateix dia que naixia la nostra primera filla; vaja, allò que es deia: “Aquesta nena ha nascut amb el pa sota el braç”), quan vaig tenir la sort de començar a treballar en el patrimoni de la ciutat a través del primer alcalde democràtic, Gregori Gallego, i del regidor de Cultura, Jaume Casals. Necessitàvem saber què teníem i fer una primera presentació museogràfica del fons, tant arqueològic com artístic, de Balaguer: naixia, a la segona planta de la Paeria, el Museu Municipal de Balaguer, lluint les restes arqueològiques tant d’època islàmica com comtal del Castell Formós, aparegudes l’any 1968, però també part del llavors excel·lent fons d’art que aportaven els Premis de Pintura Ciutat de Balaguer, molt reanomenats, ja des dels darrers anys de l’Ajuntament franquista. Jo llavors estava immers en una tesina de llicenciatura sobre les portalades romàniques de les esglésies de l’anomenada “Escola de Lleida”, i es pot dir que no tenia coneixement de la rellevància d’aquest patrimoni. És evident que encara estava influenciat, NOMÉS, per la història escrita des de la perspectiva feudal, aquella que considerava el naixement de Catalunya gràcies a les aportacions socials, econòmiques i culturals dels comtats
BALAGUER
carolingis. Com a català, sempre m’havia quedat en la mort del fundador de Catalunya, el comte Guifré el Pelós, resultat d’una batalla victoriosa contra els mahometans de Còrdova (així ho explica la llegenda del personatge que figura en la Gesta Comitum Barchinonensium), i el naixement de la senyera a partir de l’acte de posar els quatre dits ensangonats sobre un escut i dibuixar-hi les quatre barres vermelles. Aviat vaig descobrir, però, que hi havia una altra manera de llegir correctament aquesta història segons les fonts tant àrabs com llatines, i resultava que Balaguer tenia el seu protagonisme en tota aquesta història. Avui ja és, per tots vostès, de sobres coneguda.
Segons ens relata Ahmad al-Razi, historiador andalusí —conegut també per la historiografia cristiana com “el Moro Rasis”—, l’any 284 de l’hègira (correspon al 897898 de la nostra era) el senyor de la Marca Superior Lubb b. Ahmad al-Qasi va atacar el castell d’Aura, a la comarca de Barcelona, que és la base de l’usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l’enemic. En trobar-se amb el comte d’aquesta
regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), l’obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquell dia, en lluita, va donar a l’usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Aquell any, el mes de ramadà (octubre de 897), Lubb b. Muhammad va començar la construcció del castell de Balaguer.
És a dir, l’heroi català per excel·lència havia estat derrotat pel constructor del nostre Castell Formós!!!
Això ens diu que hem de llegir la història des dels diferents prismes dels qui hi participen. Hi aportaran diversitat i generaran elements per a la construcció crítica dels fets ocorreguts. Però Balaguer —destaco— ja apareix vinculat a la història de Catalunya l’any 897.
La Festa Major del Sant Crist significava per a mi activitats familiars lligades amb els gegants i els caballitos; també festa familiar el dia 9 de novembre.
I, des del punt de vista professional, era l’època de les inauguracions de les grans exposicions vinculades al patrimoni, a la història i als artistes, tant de la ciutat com del territori/comarca. La primera, el novembre de 1982, portava per títol “Balaguer i el món islàmic”, i era premonitòria d’allò en què es convertiria el Museu de la Noguera; però també cal destacar les exposicions dedicades als artistes locals Francesc Borràs, Marcel·lí Bergé i Ton Camarasa. Recordo amb estima la que vam dedicar als tres-cents anys de l’Escola Pia a la ciutat, o a les restes “retrobades” del retaule major de l’antiga església de Sant Salvador. O les dues últimes dedicades a la Noguera antiga: la primera, a la prehistòria; la segona, a ilergets i romans. Totes, en el marc de la Festa Major.
Aquells primers anys també comportaren algunes pèrdues rellevants per al patrimoni de la ciutat. No sempre la planificació urbanística dels primers i segons anys de la democràcia casava bé amb les preexistències patrimonials. Recordo l’inici de la construcció del projecte de piscines cobertes al conegut com a Pla del Reial, avui ja per a tots Pla d’Almatà, que va destruir parts importants del barri industrial de la ciutat andalusina. Els arqueòlegs érem, en aquella època, persones no gaire apreciades pels polítics. També recordo problemes i desavinences per l’aparició del mur de defensa del riu al carrer del Pont, l’enderroc de les encara poques restes conservades de l’església de Sant Salvador, la caiguda de l’església de Sant Josep (obra del conegut arquitecte carmelita fra Josep de la Concepció), o les discussions dels plans urbanístics que afectaven el centre històric i que no preveien la conservació del traçat urbà de la ciutat medieval. Resultat d’això són les clivelles que deixaran per sempre els edificis dels jutjats nous o el Centre d’Empreses Innovadores de Balaguer.
Això avui ja és impensable —vull creure—, i encara més quan a la Paeria de la ciutat hi tenim una paera de Patrimoni, que, a més, és llicenciada i màster en patrimoni, i un paer d’Urbanisme que professionalment està vinculat amb el Departament de Cultura. Tot i que alguna batalla es va perdre fa uns anys, ara sembla que la guerra l’està guanyant el patrimoni i la seva valoració com a bé cultural per part de la nostra societat. Tot això, reforçat pel reconeixement del nostre patrimoni arreu del país.
Els vint-i-un anys que vaig estar treballant a i per a la ciutat també van donar moltes satisfaccions i reconeixement, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Per Balaguer van passar-hi els millors especialistes de l’arqueologia i la història medieval del moment, i van ajudar a la formació i al reconeixement del patrimoni de la ciutat. Recordo els estimats Juan Zozaya i Guillem Rosselló; també el professor Christian Ewert, el gran especialista alemany en arquitectura i art islàmic de la península Ibèrica, o Francesc Tuset, ara ja novament ciutadà de Balaguer, que ens va ensenyar la tècnica i el raonament arqueològics, sempre a partir de la documentació planimètrica ben feta.
També són els anys en què els fons islàmics del Museu — des de 1983, ja Comarcal de la Noguera— formen part de les exposicions més rellevants d’arreu: recordo l’Institut du Monde Arabe, a París; el Museo Arqueológico Nacional, a Madrid; el Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, i la presentació a Estocolm de les rutes de l’islam a Catalunya amb l’harpia com a logotip de la proposta catalana. Situàvem Balaguer i el seu passat al món. Fins i tot, aquest model d’entendre la història andalusina a Catalunya que havíem impulsat des de Balaguer va servir perquè Baltasar Porcel, director de l’Institut Català de la Mediterrània, m’encomanés ser el comissari de la gran exposició dedicada a “L’islam i Catalunya”, que l’any 1998 es va presentar a Barcelona.
D’aquesta època en recordo amb especial estima la primera fornada d’historiadors i d’arqueòlegs joves que van construir aquest nou discurs que sempre he reclamat per entendre la societat tant de finals
BALAGUER
del segle passat com la que estem alçant avui, i que asseguraven el relleu i una saba nova per als equipaments municipals. Deixeu-me significar en la figura de l’actual directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, aquella fornada de gent.
Deixar Balaguer l’any 2002 va ser decisiu per a la meva formació professional, però també personal. Un no marxa sol si es té família, i nosaltres encara havíem de decidir com ho fèiem i què suposava. Teníem una filla que ja havia començat els estudis universitaris a la capital i dos fills que encara estaven per fer el salt a l’institut. Sort n’he tingut al llarg de la meva vida de tenir una parella com la Maria que sempre ha ajudat i aconsellat en benefici de tots. Era una oportunitat que va resultar molt profitosa. Balaguer, però, continuava per a tots com el “niu” on tothom tenia els seus ouets: família, casa, amics... Per sort, això ha durat fins avui.
Personalment, l’Institut Europeu de la Mediterrània significava un nou paradigma professional que m’aniria allunyant de les meves arrels d’arqueòleg i de recerca sobre Balaguer (mai, però, hi he perdut el contacte, i sempre he ajudat en tot el que he pogut i sabut).
Començava l’etapa de la cooperació internacional, entendre què vol dir “ser mediterrani”, avançar en el coneixement de la diversitat cultural del nostre país i donar a conèixer els valors comuns i els particulars de tots els nous ciutadans de Catalunya que començaven a arribar de llocs llunyans. També s’obria l’oportunitat d’explicar el passat històric del nostre país a l’Extrem Orient (Shanghai no té res de Mediterrània, però també hi vam ser, per estrany que sembli) o al nord
d’Àfrica o al Pròxim Orient. Era explicar tant a Catalunya com a la resta de l’arc mediterrani allò que deia Baltasar Porcel, que “la història de la Mediterrània és el cúmul de les cultures que, un dia, van néixer en algun punt de la seva riba i es van estendre arreu del mar: Egipte, Grècia, Fenícia, Roma... Cadascuna ha deixat un sediment, un llegat que, alhora que ens enriqueix i ens fa ser diferents de com érem abans de rebre el seu influx, ens fa membres d’una koiné amb valors i pautes de comportament comuns. La darrera d’aquestes onades és l’islam”.
Això ho deia Porcel l’any 1998. Malauradament, els darrers anys, però, la Mediterrània s’ha convertit en un mar tacat de sang on els llegats de les persones sovint es converteixen en el sediment “púrpura” del fons d’aquesta mar blava.
Amb l’Institut Europeu de la Mediterrània vaig poder conèixer de primera mà els problemes avui novament explotats entre Israel, el Líban, Síria i Palestina, gràcies a Tomàs Alcoverro i a Andreu Claret; explicar Ramon Llull als algerians, als marroquins, però també als balaguerins; explicar el nostre passat àrab a través de la literatura i dels llibres científics fets a Catalunya, tant a Alexandria com a Lleida...
Durant aquests anys també vaig conèixer i escriure sobre les revoltes àrabs, o la llibertat de creació i opinió en països com Tunísia o Egipte, i vaig poder fer-me una idea de les societats actuals als països del nord d’Àfrica, on l’integrisme (d’estat o confessional) i l’analfabetisme porten les comunitats no només a la necessitat d’emigrar,
sinó també a problemes de comprensió d’integració en les societats a les quals es desplacen.
Tornar a la meva terra el 2015 per dirigir el Museu de Lleida no va fer més que reforçar aquestes idees sobre Ponent. Tinc clar que el discurs històric del nostre país no es pot fer sense explicar i entendre la posició de les terres de Lleida i el seu paper clau en molts moments de la nostra història, tenint en compte la rellevància d’utilitzar el patrimoni per entendre els canvis socials i culturals al llarg de la nostra vida, però també per projectar cap als nostres dies elements que poden ser emprats per apropar identitats, formes de vida semblants, canvis que han ajudat a la modernització social. Al Museu de Lleida, a banda de tenir disgustos identitaris i polítics amb els veïns aragoneos, vaig poder treballar en un equipament poderós, l’únic Museu d’Interès Nacional que tenim fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Una cirereta a la meva trajectòria en el sector públic cultural.
Estic content perquè veig que no només des de posicions públiques s’està apostant per aquestes qualitats que té Ponent en la història i en el paper diferencial de la construcció d’una nova visió del país que ajudi a capgirar el discurs unitari que sempre s’ha atorgat a la capital Barcelona i la seva àrea metropolitana. Des de fa un any i mig tenim la iniciativa de la Fundació Horitzons 2050, que aposta per la qualitat de les iniciatives que es poden fer des de l’oest de Catalunya, apostant pel patrimoni, per l’educació i per articular accions i propostes fetes des de Ponent per a tota Catalunya . Ara que no em sent, el bon amic Antoni
Gelonch, que lidera aquesta croada, també s’ha fixat en la nostra ciutat i s’ha envoltat de balaguerins de cor i d’ànima, però també grans professionals en els seus camps, com Francesc Canosa, del món del periodisme; Arnau Torrente, del disseny gràfic, i Mireia Tena, en el món de la comunicació.
Per què explico aquests petits detalls de la meva carrera professional? Vull reclamar allò que he dit a l’inici d’aquest pregó: la nostra terra, la nostra ciutat, té un passat medieval rellevant i, per tant, ha de ser un element cabdal de projecció, de difusió, de delectació i de cohesió social... Destaquen iniciatives com el Centre de l’Or, en què recerca, divulgació i divertiment són fonamentals per projectar ciutat i patrimoni, i un bon exemple de les seves possibilitats. Però encara ens falta acabar de definir i dinamitzar els grans elements patrimonials: el Pla d’Almatà, el Castell Formós i la mateixa ciutat (quan tinguem consolidades i restaurades les restes del barri del Firal haurem obert un punt d’atracció nou). Tampoc no
BALAGUER
podem oblidar-nos del santuari del Sant Crist, clar exponent dels canvis culturals i socials que ha viscut la nostra ciutat: primer, mesquita major; després, església de Santa Maria d’Almatà; finalment, a partir de la Contrareforma catòlica i el Concili de Trento, santuari per exaltar la figura del Sant Crist amb miracle inclòs, que tots vostès coneixen.
Per anar acabant, que ja és l’hora, és evident que la vàlua i la rellevància del patrimoni, sobretot islàmic i comtal, de Balaguer i de la Noguera no es poden explicar en un espai com aquest pregó, però volia destacar-ne els trets diferencials per reforçar la idea que Balaguer, la Noguera i Ponent són fonamentals per construir discursos històrics i socials al segle xxi.
Crec que en el cas del patrimoni islàmic i comtal de Balaguer (i, per extensió, d’alguns altres indrets propers, com la mateixa capital, Lleida), poden ser un instrument a considerar per educar la societat, i potser la base a
partir de la qual la població conegui els seus lligams amb un passat que ha estat el causant del mestissatge cultural d’aquestes regions (toponímia, tradicions i festes populars, pervivències artesanals o gastronòmiques, etc.). Però també, des d’un plantejament didàctic, poden col·laborar en l’assoliment d’objectius de caràcter social, la importància dels quals resta fora de tot dubte: millorar la comprensió de la tradició islàmica i berber i de la seva gent a través d’un millor coneixement de llurs circumstàncies. Així mateix, poden servir per incorporar els nouvinguts al coneixement del nostre passat comú, de la nostra història (malgrat que a vegades xoqui amb decisions inquisitorials, com la que va suposar l’expulsió de les comunitats jueves el 1492, i les comunitats musulmanes el 1610), i trobar les vies perquè, a través del patrimoni material i immaterial, les comunitats ens sentim més còmodes i properes, i puguem transmetre els valors de drets i deures que ens hem atorgat des de la caiguda de la dictadura.
Cal tenir en compte que aquesta població tot sovint desconeix la seva pròpia història, i molt menys la història compartida de tota la regió. És evident que la imatge del musulmà després de l’11 de setembre de 2001 i, sobretot, després dels atemptats terroristes a Catalunya de l’agost de 2017, així com la procedent de les històries que ens arriben d’Aràbia i dels talibans, ha entrat en una forta crisi. Per tant, reforçar els lligams històrics propis de tots els sectors socials de les nostres comunitats pot ajudar a combatre el desconeixement i les posicions extremistes, tant per part de les comunitats nouvingudes com per part de les comunitats que els acollim.
La Catalunya actual no s’explica sense la immigració, tant l’espanyola dels anys seixanta del segle passat com l’estrangera a partir dels anys vuitanta i noranta del segle XX i, sobretot, els diferents moviments poblacionals d’aquests anys del segle XXI ocasionats per les diferents guerres i processos de desestabilització econòmica i política, tant al sud-est d’Europa com als països de la Mediterrània oriental, del Magrib i de l’Àfrica subsahariana, que han portat a un creixement considerable de les comunitats musulmanes al nostre país.
Al voltant del 8 % de la població total catalana és d’origen magribí o de zones on la majoria de la població és musulmana (subsaharians, pakistanesos o de regions veïnes). En alguns casos (sobretot en petites poblacions de marcat caràcter agrícola), la població musulmana/berber supera el 31 %.
Ens ha costat anys fer entendre als polítics que el patrimoni era una vàlua considerable per poder cohesionar la nostra societat i obtenir beneficis tant culturals com econòmics. A Balaguer, com en molts altres llocs de Catalunya, vam començar ara ja fa més de quaranta anys. Avui també veiem que aquestes persones formades en història, en gestió patrimonial o similars s’han anat incorporant als estadis de decisió política: a Balaguer tenim paera de Patrimoni, Sandra Madueño, llicenciada en Història, i a Catalunya la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, és historiadora, educadora i museòloga, i fa pocs dies declarava en seu parlamentària que un dels seus quatre objectius és prioritzar la valoració del patrimoni com a element d’identificació col·lectiva, ja
que és un factor clau per al desenvolupament social, territorial i econòmic. Recordava la necessitat de treballar per posar la cultura “al servei del conjunt de la ciutadania” mitjançant “polítiques que posin les persones al centre”, i per això “la voluntat del Departament en aquesta legislatura és impulsar una cultura de tothom i per a tothom” perquè “la cultura és un dret”. Es proposa que tothom tingui accés als béns i serveis culturals del país i pugui gaudir-ne en igualtat de condicions, posant especial èmfasi en les persones vulnerables i en aquelles que estan en risc d’exclusió.
Necessitem noves fornades d’arqueòlegs, d’historiadors, d’educadors, que ajudin a canviar els esquemes més clàssics de la nostra generació. La investigació, la recerca, la conservació i la divulgació són fonamentals per a la nova societat. Cal destacar la tasca que des del Museu de la Noguera es fa amb el Cota Zero (ara ja fa més de deu anys), posant les persones i el patrimoni al centre de la dinamització social. Aviat tindrem nous llicenciats sorgits d’aquesta activitat: la Berta Rubiol Brusau i el Max Viola Oronich.
Necessitem oferir vincles de col·laboració als investigadors joves nascuts o vinculats a Balaguer. No sé si tots vostès saben que tenim dos doctors en arqueologia: el Joan Tuset Estany, que ara mateix està estudiant el món romà per la zona d’Efes, i l’Aitor Burguet-Coca, prehistoriador treballant als Països Baixos. De ben segur que augmentarien la projecció històrica del nostre patrimoni. Tenim joves llicenciats incorporats a la recerca i divulgació del patrimoni de la ciutat, com Arnau Castellà. Hi ha historiadors
BALAGUER
medievals que estan fent les seves tesis doctorals a partir dels elements patrimonials de Balaguer i Ponent. Una d’aquestes tesis ens informa que els balaguerins enterrats al Pla d’Almatà entre els segles viii i xi tenien components genètics originaris del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient.
Ara som nosaltres, els balaguerins, els que hem d’aprofitar aquesta nova situació. Tenim tots els ingredients per reforçar els discursos que durant temps hem defensat.
No voldria acabar sense recordar dos afers de caràcter nacional i internacional que em preocupen en desmesura:
1. Les riuades a València, que ens recorden allò que va passar a casa nostra per les festes del Sant Crist de 1982. Nosaltres hi tenim família i amics
i, per tant, estem molt afectats, però amb la sort de no haver patit cap pèrdua humana.
2. El conflicte del Pròxim Orient. Voldria, des d’aquesta posició, denunciar les accions del Govern sionista, perquè són un genocidi cap a les comunitats àrabs de Gaza i Cisjordània, així com a les comunitats xiïtes del Líban. Em preocupa la incapacitat de la comunitat internacional de fer complir a Israel les resolucions que les Nacions Unides ha decretat des dels anys setanta del segle passat.
Finalment, vull agrair novament a la Paeria haver-me convidat a fer aquest pregó de les Festes del Sant Crist 2024, i a tots vostès, desitjar-los una bona Festa Major.
Moltes gràcies.
Josep Giralt i Balagueró 7 de novembre de 2024
Aquest any, l’Encontats celebra una dècada mirant cap al futur amb la mateixa curiositat que ho fa un infant davant d’un llibre obert. Fa deu anys, aquest mercat del conte va néixer com una petita trobada entre narradors/es i famílies, autors/es, il·lustradors/ es i editorials; un espai on les paraules, les veus i les il·lusions prenien vida, i on els contes deixaven de ser només paraules per convertir-se en ponts entre generacions. 10 anys després, crec que podem dir que l’Encontats és una cita essencial per a moltes famílies del nostre territori.
Durant la seva trajectòria, l’Encontats ha sabut convertir la lectura en una experiència compartida.
Cada jornada és un univers petit on els narradors i narradores donen veu a personatges que viatgen des de les planes fins als racons més secrets, i on la imaginació es difon en tallers creatius per a infants. La celebració d’aquest 10è aniversari és només el punt de partida: és una crida a llegir en veu alta, a escoltar sense pressa, a preguntar, a somiar i a compartir.
La força de l’Encontats també rau en l’excel·lència de les seves propostes. Una programació d’activitats que compta amb companyies professionals deleroses de compartir les seves històries amb les famílies que omplen la Plaça Mercadal, de llibreries i editorials que ens mostren les darreres novetats en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, d’il·lustradors/es
que ens transmeten la seva màgia a través de les imatges, de famílies que ens fan confiança any rere any i fan que les rialles ressonin entre les parades de llibreries i editorials presents a la plaça.
Malgrat que aquesta edició no vam poder fer la celebració com ens hauria agradat, ens deixa un record molt especial i alguns regals: la trobada dels padrins i padrines que ens han acompanyat al llarg d’aquests 10 anys encapçalats per l’escriptor Josep Vallverdú, que ens ha fet costat des de la primera edició. D’aquest acompanyament n’hem volgut fer un llibre que recorda la tasca tan important que fan en el món del llibre infantil cadascun d’aquests professionals a través de la mirada d’en Jaume Centelles. Un magnífic viatge per aquests 10 anys de l’Encontats.
L’altre regal d’aniversari és l’estrena de la cançó de l’Encontats. Una cançó que ens convida a llegir per compartir la màgia i descobrir mons fantàstics. Amb lletra de l’escriptor i amic Ramon Besora i música de Miquel de Jorge, va ser cantada en un acte molt emotiu per alumnat de l’Escola Municipal de Música amb l’acompanyament musical del mateix professorat de l’escola. Gràcies per posar música a aquesta gran festa de la literatura infantil!
BALAGUER
Però l’Encontats també és fomentar la creativitat i la imaginació a través de les il·lustracions, per això també us hem presentat una petita obra d’art: un joc de làmines il·lustrades per Natasha Domanova, autora del cartell d’aquest any. Tot un regal per als sentits que ens permet gaudir de la magnífica tasca que fan els il·lustradors i il·lustradores.
I no podríem acabar aquest escrit sense fer un agraïment sincer als qui creuen en la feina que fem, que veuen que l’Encontats és una necessitat per als infants perquè cada conte contat, cada taller
compartit i cada rialla en família és una veu més que escriu la història de la nostra ciutat. Gràcies per fer que, any rere any, aquesta gran festa del conte i el llibre il·lustrat sigui possible.
Per molts Encontats més!
UN RECORD A L’ALBERT MINOVES
En record i memòria del pintor balaguerí Albert Minoves, que ens va deixar el passat 2024, el col·lectiu d’artistes La Marrada presenta un homenatge únic, per als propers dies 08 i 10 de novembre, amb motiu de la Festa Major.
Aquest espectacle ens convida a gaudir de les obres de Minoves d’una manera diferent: aquest acte és una immersió en l’obra de Minoves a través d’una instal·lació artística, oferint al públic una visió tridimensional dels seus reconeguts “paisatges quàntics”, al local Lapallavacara.
L’acte comptarà amb les següents actuacions:
• Una coreografia de la companyia de dansa Factoria del Moviment, sota la direcció de la coreògrafa Montse Miret.
• Amb la veu de la soprano Maria Josep Rúbies.
• Una al·locució dramatitzada a càrrec de l’artista Núria Miret, que interpretarà un text en record del pintor.
Un esdeveniment per a tots els sentits, on la pintura, la dansa i la música s’uneixen per a recordar un gran artista local.
Grup d’artistes La Marrada
BALAGUER
25 ANYS D’AULES DE FORMACIÓ DE LA NOGUERA: UN QUART DE SEGLE APRENENT I COMPARTINT
Aquest any, les Aules de Formació de la Noguera celebren 25 anys de trajectòria, un aniversari que ens convida a mirar enrere amb orgull i endavant amb il·lusió.
Va ser ara fa un quart de segle quan, des dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera, es va apostar per posar en marxa un projecte adreçat especialment a la gent gran de la comarca. L’objectiu era clar: oferir espais d’aprenentatge, convivència i participació activa que ajudessin a mantenir viu l’interès pel coneixement i a enfortir els vincles socials entre les persones grans.
Al llarg d’aquests 25 anys, les Aules s’han consolidat com un referent de formació i cohesió social. Centenars de persones han passat per les seves aules, realitzant activitats, xerrades, tallers i sortides culturals, descobrint noves aficions, compartint experiències i demostrant que mai no és tard per aprendre.
Aquesta celebració és també un reconeixement a totes les persones, entitats i professionals que han fet possible el projecte: des del professorat fins als ajuntaments i associacions locals que hi col·laboren.
Gràcies a la seva implicació, les Aules de Formació continuen sent un espai viu, obert i transformador, fidel a l’esperit amb què van néixer.
En aquest 25è aniversari, el Consell Comarcal de la Noguera reafirma el seu compromís amb el benestar i l’envelliment actiu de la ciutadania, convençut que l’aprenentatge compartit és una de les millors maneres de fer comarca.
Josep Lluís Bonet i Juárez Director dels serveis socials del Consell Comarcal de la Noguera
POEMA MIQUEL TRILLA
CONVERSA 2025
Arrecero el pas al llom de la pujada lenta, i em sento descansar tot preguntant-me si m’han parat les cames o el pes de tants perquès rampant amunt, al veure’m més a prop de qui m’espera. -I tu qui ets?, em dic a mi mateix, un cop guanyat el rost a dalt de l’esplanada.
Passant la portalada, dempeus al Teu davant, hi veig un jove esvelt mirant-Te, que havia fet la costa a peu descalç. Dels que allí érem, ningú es sobtà de res, ni li feu cap perquè. Ell era la pregunta, i alhora, al fons del fons de cadascú, tots érem la resposta.
Miquel Trilla
LA TRADICIÓA
COLLA SARDANISTA
VERGE DEL MIRACLE: 60 ANYS PUNTEJANT
LA TRADICIÓ (1965-2025)
ra fa seixanta anys, un grup d’amics de la penya “L’Espelma” es varen engrescar a crear una colla sardanista per poder participar en els concursos de sardanes de Ponent, conèixer en bona companyia altres indrets i contribuir al manteniment de les nostres tradicions. Molts dansaires d’aquells anys varen aprendre el seu saber sardanístic del primer cap de colla, en Fede Castillo, i de la seva esposa Maria. Ells van sembrar bona llavor, i ara, les noves generacions de dansaires en recollim els fruits. Quan calgué donar-li un nom a la colla, i entre diferents i encertades opcions, s’escollí el de la compatrona de la ciutat amb el Sant Crist: colla sardanista Verge del Miracle.I foren justament les Germanes Clarisses del Sant Crist les que s’encarregaren de brodar el banderó que encapçala la colla a tots els galops d’entrada.
L’engrescament i la perseverança d’aquells primers anys va permetre que es pogués participar en concursos arreu del Principat i també a la Catalunya nord. Els anys 1973/74 es va aturar l’activitat de concursos atesa la dispersió dels dansaires per estudis o feines, la qual cosa no possibilitava un mínim de continuïtat. Dotze anys més tard, el 1986, i amb motiu de les Festes del Sant Crist, els antics balladors varen fer una crida, que resultà exitosa, per ballar de nou a la colla sardanista Verge del Miracle, i encetar així la segona etapa. I durant les noces d’argent, el 1990, la ciutat va veure com una nova colla sardanista, bàsicament de gent jove, de nom Barres i escacs, s’afegia també a la tradició.
En el decurs dels darrers decennis l’activitat de la colla
s’ha mantingut fidel als objectius dels qui la crearen, amb dansaires ja veterans dels anys primers d’allà als seixanta i la incorporació de nous balladors procedents de diferents pobles dels entorns de Balaguer, i totes i tots els dansaires amb la mateixa il·lusió primerenca.
A totes les persones que, en el decurs d’aquests 60 anys llargs de vida de la colla sardanista Verge del Miracle, han format part de la rotllana i del missatge engrescador de la sardana, volem retre, amb aquest escrit, un sentit homenatge. Totes elles dugueren arreu el nom de la compatrona de la ciutat durant aquests sis decennis transcorreguts. Diuen que ningú no mor mentre hi hagi qui dugui, en el cor, el seu record. Algunes d’elles, vivents en el nostre cor i des d’una altra dimensió, de ben segur celebren també aquesta commemoració. I ens plau recordar-los amb la poesia que vàrem compartir als peus de la imatge de la Verge del Miracle el passat 8 de juny 2025:
De la ciutat sou pinacle, de pregària i devoció: Verge nostra del Miracle, amb vostre nom al banderó, més que amb festa i espectacle, feu-nos ballar amb il·lusió!
Colla sardanista Verge del Miracle
CLUB TENNIS
FAIG 50 ANYS!
Aquest any celebro mig segle de vida. Fa 50 anys que vaig néixer amb la il·lusió de ser un espai d’esport, amistat i valors, i des de llavors no he parat de créixer i evolucionar gràcies a totes les persones que han format part de la meva història.
Estic de festa grossa i en el marc de la Festa Major de Balaguer, em fa il·lusió commemorar aquesta fita tan especial, recordant d’on vinc i compartint-ho amb tots vosaltres i amb la Ciutat que m’ha vist fer-me gran formant part de la seva vida social i esportiva, tot brindant pel futur que ens espera junts.
Les meves instal·lacions actuals són testimoni del camí que he recorregut. Han vist passar generacions, esforços, somnis i moltes hores de tennis, pàdel, activitats esportives, rialles i bona convivència, on tots i totes hi heu tingut cabuda.
Vull donar-vos les gràcies de tot cor:
• A les persones que em vau fundar i vau creure en mi des del primer dia.
• A tots els que heu passat per casa meva, deixant-hi records i empremta.
• A qui encara em feu bategar cada dia amb passió i dedicació.
• I molt especialment als presidents, equips directius, col·laboradors i treballadors que m’heu cuidat, millorat i fet créixer amb esforç i estima.
Gràcies per fer-me sentir viu. Gràcies per ser una comunitat que m’envolta amb esport, amistat i respecte.
I això no s’acaba aquí… Encara em queda molta pista per recórrer.
Per molts més anys junts!
Pista del doctor Cabeceran-Balaguer 1950
Instal·lacions actuals del club de Tennis
BALAGUER
El grup “Vent de Ponent” va néixer fa quinze anys a Balaguer, gràcies a un grup de companys apassionats per l’havanera. Els seus components, al llarg d’aquests anys, han anat canviant fins a arribar a la formació actual, formada per l’Isidre Torné (membre fundador), el Paco Mirada, el Ricard Freixas i el Carles Palomes.
Aquest constant flux de membres ha enriquit el grup amb diferents influències i ha permès mantenir viva la flama de l’havanera. En el seu repertori també hi podem trobar boleros, valsets mariners, cançó catalana i cançons de taverna.
En aquests 15 anys, el grup ha actuat en nombrosos pobles de la província, sobretot en revetlles, festes populars i Diada Nacional. També ha col·laborat de forma desinteressada en actuacions per la Marató, pel càncer i sobretot en Casals de la Gent Gran i Residències d’avis.
El passat 12 d’abril van celebrar, al Teatre Municipal de Balaguer, amb una gran assistència de públic, una festa commemorativa amb companyia de les autoritats de Balaguer i comarca.
A l’escenari els van acompanyar Els Pescadors de l’Escala. El concert va començar amb l’actuació de Vent de Ponent. Un moment molt emotiu d’aquesta actuació, va ser quan en una de les cançons els va acompanyar un altre membre fundador, l’Antonio San Agustín. Després van ser Els Pescadors de l’Escala qui van continuar amb el concert. Per acabar, van cantar conjuntament les dues havaneres més populars: la Bella Lola i El meu avi.
I com pertoca en una cantada d’havaneres, en acabar es va obsequiar el públic amb un bon rom cremat.
Balaguer ha celebrat enguany els 40 anys de la Transsegre, la gran Festa de l’Aigua que ha convertit el riu Segre en escenari de creativitat, gresca i germanor.
El que va començar com una aventura entre amics s’ha transformat en un símbol de la ciutat i en una cita inoblidable del calendari festiu.
Durant quatre dècades, centenars d’embarcacions enginyoses, disfresses i moments de xerinola han fet vibrar la ciutat i han portat el nom de Balaguer arreu.
Aquesta celebració és un homenatge a tots aquells que l’han fet possible: fundadors, participants, entitats i públic.
Ara toca donar el tret de sortida a una Festa Major d’Hivern, la del Sant Crist, amb la mateixa il·lusió i ganes de compartir com ha estat la festa de la Transsegre.
Que puguem agermanar aquestes dos grans festes majors de Balaguer com es mereixen.
Bona Festa Major des de l’organització d’Admirals Cup Lights TRANSSEGRE!
EXPOSICIÓ AL MUSEU DE LA NOGUERA
MENÚS DE GUERRA. CUINA
AD’AVANTGUARDA
I SUPERVIVÈNCIA
vui, la cuina catalana és un referent arreu del món, Catalunya ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, sent la primera regió europea en rebre aquesta distinció. Noms com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Josep Lladonosa, Carles Gaig, els germans Roca... tots plegats són noms no només que formen part de l’elit gastronòmica mundial, sinó que també han esdevingut icones populars de primer ordre. Tots ells ens ofereixen un mosaic de saber fer davant dels fogons; una constel·lació d’estrelles que camina amb pas ferm escrivint la història de la nostra cuina.
Aquesta història, però, no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no-res. Neix d’unes arrels, d’una tradició, d’una cultura i també d’un passat que ha tingut episodis que, no per desconeguts, deixen de tenir una importància cabdal. Per això, Menús de guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència proposa posar el focus en un moment singular, brillant, d’aquesta història.
És el moment de la Segona República. Perquè, com en tants d’altres ordres de la societat i la cultura, la primera meitat dels anys trenta a casa nostra va significar, també per a la cuina, un instant de gran creativitat i d’una forta voluntat per oferir una mirada nova i modernitzadora.
40 ANYS DE RÀDIO BALAGUER
Ràdio Balaguer va iniciar les emissions en proves a finals de l’any 1984, al 102.6 de la FM. El 26 d’abril de 1985, en el marc de la Fira de Balaguer, el president de la Diputació de Lleida, el Sr.
Ramon Vilalta, va inaugurar oficialment Ràdio Balaguer.
L’emissora municipal va començar doncs donant cobertura a un esdeveniment de la ciutat.
Ha estat també en el marc d’aquest certamen firal, actualment anomenat Fira
Q, que s’ha volgut celebrar el 40è aniversari de la ràdio, el passat 26 d’abril, moment en què es va presentar la nova imatge del logotip de l’emissora, creada pel dissenyador balaguerí Jordi Calvís.
També s’han renovat recentment els indicatius radiofònics, obra d’un altre balaguerí, el reconegut músic Xavier Monge.
Ràdio Balaguer emet les 24 hores al 107.4 de la FM i també per streaming.
La seva programació combina espais d’interès general: magazines, programes musicals, agendes culturals i informatius. Al llarg dels anys, Ràdio Balaguer s’ha anat adaptant als nous temps i a les
noves tecnologies, amb una gran presència a les xarxes socials i un ampli catàleg de podcasts.
Durant aquests 40 anys d’història, Ràdio Balaguer ha estat present en nombroses activitats de la ciutat: fires, festes populars, trobades, aplecs, esdeveniments culturals i esportius, però sobretot en moltes Festes Majors, les nostres Festes del Sant Crist. En tots ells, l’emissora municipal hi ha estat present, oferint cobertura amb l’objectiu de difondre l’actualitat local, i de ser un testimoni i una veu més del poble, amb visió comarcal, com diu el nostre eslògan: “La Veu de la Noguera”.
Al llarg d’aquests anys han estat molts els col·laboradors que han participat en diferents
Festa Major Sant Crist 2025
BALAGUER
programes, així com ciutadans que, d’una manera o altra, han estat entrevistats o vinculats a la ràdio. Programes emblemàtics, alguns ja desapareguts, com Dubidisc, L’Hora Màgica, Maracaná, La Cuina al Dia; o d’altres amb una llarga trajectòria, com Camins del Pla i la Muntanya o el Va de Llibres, han omplert hores d’entreteniment.
Aquest mes de novembre arriba una nova Festa
Major, la de sempre: la del Sant Crist, amb tots els seus ingredients: l’ofrena floral, l’esmorzar popular, les ballades de gegants, els concerts, les sardanes, les
firetes i el castell de focs. Ràdio Balaguer hi serà un any més, per explicar-ho tot, per donar-hi veu... una veu amiga.
Bona Festa Major
LA FESTA DEL SANT CRIST DE BALAGUERB
é, la Festa del Sant Crist és la més Iluïda que a Balaguer es fa, cap balaguerí hi pot faltar i una visita al Sant donar.
És el Crist més nomenat, de generació en generació ha anat passant, tota la ciutat ho sap.
Quan algun trenca-cap ens ha passat en ell hem confiat i després les gràcies li hem donat. Els que de Balaguer a fora se n’han anat mai l’ha oblidat. Els més padrins de fora els han portat i quina il·lusió els fa de poder-hi tornar, se’ls veu contents de fer-ne la visita al Sant. Quan algun me n’he trobat com de família ho hem celebrat, no és la casualitat, és la fe que allí ens hi ha portat.
Si us hi fixeu, de tots els pobles del voltant, molts en fer-se grans a Balaguer volen venir, pis o residència es van preparant per a quan ho necessitaran.
Molts amics meus de la infantesa m’ho han contat i que contenta em van fer de tornar-nos a retrobar.
És la pura veritat que com de Balaguer no n’hi ha cap. És una ciutat bonica, acollidora i divertida per joves i grans. I amb una història indefinida per contar…
I als petits, no oblideu, a les firetes portar, que quan seran grans ho recordaran i tornaran.
Bona festa a tothom i fins a l’any que ve si Déu vol.
Per Dolors Molins de Balaguer
BALAGUER
IMATGES D’UN ALTRE TEMPS
Any 1925-1927, aproximadament.
Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.
VISTA DE BALAGUER DES DEL RIU, AMB LA BARCA DEL XAN EN PRIMER PLA.
GRUP DE TREBALLADORES DE SAFYC
Any 1965-1975, aproximadament.
Foto: Fotografia cedida per la família Biscarri Sauret. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
HOMES TREBALLANT A LA FUSTERIA NOVAU DEL CARRER MIRACLE
Any 1945-1955, aproximadament.
Foto: Pau Bertran Vilaseca. Arxiu Comarcal de la Noguera.
Major Sant Crist
COMERÇOS DEL CARRER DEL PONT. EN PRIMER TERME, VILARDELL I CICLES PERNA
Any 1965-1975, aproximadament.
Foto: Fotografia cedida per la família Biscarri Sauret. Arxiu Comarcal de la Noguera.
Major Sant Crist
BALAGUER
TALLER DE LA BOTIGA CAL BUSQUETS, SITUADA A LA PLAÇA MERCADAL Any 1959.
Foto: Fotografia cedida per la família Busquets Goixart. Arxiu Comarcal de la Noguera.
INTERIOR DEL BAR TOMÀS, SITUAT A LA PLAÇA DEL MERCADAL
Any 1942.
Foto: Pau Bertran Vilaseca. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
INTERIOR DE LA BOTIGA PERE GRAELLS, SITUADA AL MERCADAL
Any 1954.
Foto: Fotografia cedida per Pere Graells. Arxiu Comarcal de la Noguera.
ENLLUSTRADOR DE SABATES TREBALLANT AL MERCADAL
Any 1945-1955, aproximadament. Foto: Pau Bertran Vilaseca. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
TREBALLS A LA BÒBILA CAMPÀS NOVELL
Any 1945-1955, aproximadament. Foto: Pau Bertran Vilaseca. Arxiu Comarcal de la Noguera.
CISTELLER A LA PLAÇA DEL POU
Any 1911.
Foto: Fotografia cedida per Paco Almagro. Arxiu Comarcal de la Noguera.
Festa Major Sant Crist 2025
BALAGUER
PARADA DE COTXES DE LÍNIA A BALAGUER
Any 1910, aproximadament.
Foto: Col·lecció de postals. Arxiu Comarcal de la Noguera.
6, 7, 8, 9 i 10 de novembre de 2025
BALAGUER
PROGRAMACIÓ FESTES DEL SANT CRIST 2025
Dies 6 7, 8, 9 i 10 de novembre
DIUMENGE, 2 DE NOVEMBRE
11.30 h Swing Jam concert de Festa Major, amenitzat pel grup MEN IN SWING, a la plaça del Mercadal.
Organitza: Grup Swing Noguera.
DIMECRES, 5 DE NOVEMBRE
19.30 h Presentació del llibre QUADERN DE BALAGUER, d’en JOSEP VALLVERDÚ, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Amb l’assistència de l’autor, Lorena González, paera en cap de la ciutat, Joan Biscarri, autor del pròleg, Marcel·lí Pasqual, editor i Carme Vidalhuguet, comissària Any Josep Vallverdú.
DIJOUS, 6 DE NOVEMBRE
19.00 h Inauguració de l’exposició MENÚS DE GUERRA. CUINA D’AVANTGUARDA I SUPERVIVÈNCIA , a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Noguera.
Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 1 de març de 2026.
20.30 h Pregó de festes a càrrec de la Sra. HELENA KIRCHNER, catedràtica d’Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Seguidament: audició musical amb MARTA MESALLES I MARINA ANGERRI, amb una delicada selecció de peces.
DIVENDRES, 7 DE NOVEMBRE:
09.30 h Ofrena floral a càrrec dels escolars de la ciutat, al Reial Santuari-Basílica del Sant Crist
Trobada a la plaça del Mercadal amb les escoles i recorregut fins al Santuari acompanyats pels GEGANTS DE BALAGUER i la XARANGA RAPITENCA.
També acompanyaran el recorregut uns PERSONATGES DEL MÓN DISNEY
10.30 h Rebuda dels infants amb la BATUCADA L’ESTEL – ÀNGEL GUIMERÀ
davant el Reial Santuari-Basílica del Sant Crist.
11.00 h Ballada de gegants amb la COLLA GEGANTERA I GRALLERA DE BALAGUER i animació infantil amb el grup GIL&RATATAPLAM , amb cançons populars, pròpies i molta diversió, a l’esplanada de davant del Reial Santuari-Basílica del Sant Crist.
11.45 h Ofrena floral de diferents entitats de la ciutat, al Reial Santuari –Basílica del Sant Crist. Amb la participació de: l’ Associació Gent Gran la Noguera,
BALAGUER
Casa d’Andalusia, Centre d’Esplai Santa Maria, Collectiu Sardanista de Balaguer, Club Futbol Balaguer, Club Gimnàstica Rítmica i la Societat Gastronòmica i Cultural del Comtat d’Urgell.
12.00 h Repic general de campanes anunciant l’inici de la Festa Major.
13.00 h Lliurament dels premis del campionat de billar a tres bandes, organitzat pel Casal Cívic i Comunitari Balaguer – Eixample.
17.00 h Concert i ball de Festa Major a la residència geriàtrica Comtes d’Urgell, amb el DUET CORAL. Acte exclusiu per als residents.
17.00 h Concert i ball de Festa Major a la residència geriàtrica
Sant Domènec, amb el DUET
BANDA SONORA. Acte exclusiu per als residents.
Major Sant Crist 2025
BALAGUER
18.00 h Ball de la gent gran de Festa Major amb el grup musical MADISON GROUP, al Casal Cívic i Comunitari Balaguer – Eixample, organitzat conjuntament amb l’Associació de Gent Gran la Noguera.
18.30 h Inauguració de l’exposició VISCA LA TERRA!
50 ANYS D’UNIÓ DE PAGESOS, a la sala del centre Cívic de Balaguer, del carrer del Miracle.
20.00 h Inauguració de l’exposició QUAN LA VIDA
ESDEVÉ ART, d’en JOSEP BONET CASTELLANA, a la sala Estudi 76, de la casa de la Paeria.
23.30 h Concert amb BANDA NEON + MIKI NÚÑEZ + Dj. PACO PIL ,al pavelló d’ Inpacsa.
Preu entrada: 1 € anticipada exclusiva per residents a Balaguer, del 13 al 31 d’octubre, al casal Lapallavacara.
Compra màxima de 4 entrades per persona. Posteriorment, a través del web entrapolis.com.
23.30 h Nit de DJs amb Dj. LUARKA + Dj. PAWLI + Dj. LARO, a la Carpa de DJs, situada al davant del pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
DISSABTE, 8 DE NOVEMBRE:
9.00 h Tir al plat, modalitat recorregut de caça, al barranc de la Garriga, amb esmorzar per als assistents. Organitza: Societat de caçadors L’Espiga de Balaguer.
09.30 h Un tast de Balaguer: si vols esmorzar bé, vine a Balaguer! TRADICIONAL ESMORZAR POPULAR
amb coca amb samfaina, cervesa i sucs de fruita, al davant de la casa de la Paeria.
10.00 a 13.30 h Mercat de Festa Major, amb sortejos per als clients dels diferents comerços associats, organitzat per l’Associació de Comerciants de Balaguer, ACB, Associació Comerç Balaguer Històric, Associació Eix Urgell Balaguer i Associació Sanahuja Comercial.
12.00 h Ballada de sardanes amb la cobla de l’ORQUESTRA MONTGRINS , a la plaça dels comtes d’Urgell.
13.00 h Inauguració del Balcó Il·lustrat, dedicat a la Sra. SERAFINA VALLS PLA, la primera metgessa de Balaguer, a la plaça del Jutge.
17.00 h Simultànies d’escacs, a càrrec d’un Gran Mestre, al vestíbul de la casa de la Paeria.
Organitza : Club d’Escacs Balaguer.
Inscripcions al C.E. Balaguer.
17.00 h 44a cursa del Sant Crist 5K. Circuit pla i urbà.
Cursa i caminada de la Festa Major.
Sortida: pavelló del Molí de l’Esquerrà.
Preu cursa: 12 €.
Preu caminada: 3 €.
(Samarreta inclosa)
Inscripcions: www.runners.cat
Organitza : Runners Balaguer.
17.00 h Traca d’inici i sortida de tots els elements del
SEGUICI FESTIU, des de la casa de la Paeria, a la plaça del Mercadal.
Sortiran: l’Harpia, els Gegants del seguici, els Cava-
llets, els Capgrossos, lo Ball de bastonets, el Ball de la Galop, i la colla de diables Bèsties Feréstegues.
Colles convidades: ball de Prims de Reus i Nans de Menàrguens.
Des de les 17.00 fins a les 18.00 h passejada pels carrers del centre històric, amb parades a la plaça del Pou, plaça de Sant Salvador, plaça del Jutge i plaça de Sant Jaume. Tot seguit, representació de tots els balls del seguici festiu, a la plaça del Mercadal.
17.30 h Correbars de Festa Major, a càrrec de l’Associació
Correbars Alternatiu de Balaguer.
Sortida des del bar 1900, al passeig de l’Estació.
17.30 h Concert de Festa Major amb l’ORQUESTRA MONTGRINS, al pavelló d’ Inpacsa.
Entrada gratuïta.
A les 17.00 h obertura de portes.
19.00 h VIATGE IMMERSIU AL PAISATGE QUÀNTIC DE L’ALBERT MINOVES. Instal·lació artística ideada i realitzada per LA MARRADA. Música i veus: Maria Josep Rúbies. Declamació artística: Núria Miret. Coreografia: Cia de Ball Factoria del Moviment. Lloc: casal Lapallavacara. Entrada gratuïta.
19.30 h Correfoc de Festa Major amb la COLLA DE DIABLES BÈSTIES FERÉSTEGUES DE BALAGUER, i la colla convidada DIABLES MULAFOCS DE SABADELL. Sortida des de la plaça del Mercadal.
Festa Major Sant Crist 2025
BALAGUER
19.30 h Ball llarg de tarda amb l’ORQUESTRA MONTGRINS, al pavelló d’Inpacsa. Entrada gratuïta.
Hi haurà cadires a disposició dels assistents.
20.15 h Cinema amb la projecció de la pel·lícula CAZA DE BRUJAS, al cinema Balaguer, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Venda d’entrades anticipades a: www.circusa.com/ca/ balaguer.
23.30 h Nit de concerts amb ELS PETS + TRIBUT QUEEN MOMO + FESTA REMEMBER WONDER, al pavelló d’ Inpacsa.
Preu entrada: 1 € anticipada exclusiva per residents a Balaguer, del 13 al 31 d’octubre, al casal Lapallavacara. Compra màxima de 4 entrades per persona.
Posteriorment, a través del web entrapolis.com.
23.30 h Carpa de DJs amb DJ. JAN +Dj. BELEN JURADO + DJ. GRESCA + Dj. MIKI a l’esplanada davant del pavelló d’Inpacsa. Entrada gratuïta
DIUMENGE, 9 DE NOVEMBRE
08.00 h Concurs de Pesca de Festa Major, als marges del riu Segre.
Podrà pescar tothom que ho desitgi.
Més informació i inscripcions, al telèfon 667 382 296
Organitza: Societat de Pescadors Esportius de Balaguer.
09.45 h Sortida des de la casa de la Paeria de la corporació municipal cap al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist per assistir a la Missa solemne, acompanyats per la COBLA de l’ORQUESTRA NOVA BLANES i els GEGANTS DE BALAGUER.
10.45 h Representació de l’arribada del Sant Crist a Balaguer , a càrrec de les GERMANES CLARISSES de la ciutat, al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist.
11.00 h Missa solemne, presidida pel bisbe d’Urgell, Mons. Josep Lluís Serrano, al Reial Santuari –Basílica del Sant Crist.
11.00 h Concurs de colles sardanistes Trofeu Ciutat de Balaguer , amb la COBLA REUS JOVE , a la plaça del Mercadal.
12.00 h Vermutegem pels nostres bars de la plaça del Mercadal.
Cada establiment oferirà un vermut especial de Festa Major a les seves terrasses o establiments.
12.30 h Trobada amb les autoritats i els gegants de Balaguer, a la plaça de Sant Salvador.
Recorregut fins a la plaça del Mercadal.
13.00 h Lliuraments dels premis del concurs de sardanes, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
13.00 h Entrada de les autoritats amb ELS
GEGANTS I ELS
CAPGROSSOS, a la plaça del Mercadal.
BALLADA DE L’HARPIA i dels
GEGANTS DE BALAGUER , amenitzats per la COBLA DE L’ORQUESTRA NOVA BLANES.
13.20 h BALL DE LA GALOP, obert a la ciutadania, a la plaça del Mercadal.
13.45 h Sardanes de Festa Major amb la COBLA de L’ORQUESTRA NOVA BLANES, a la plaça del Mercadal.
17.00 h Cinema Infantil en Català ( CINC) amb la projecció de la pel·lícula HEIDI, EL RESCAT DEL LINX, al cinema Balaguer, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Preu entrada especial: 2 euros. Apta per a tots els públics.
17.30 h Concert de Festa Major a la residència geriàtrica de Santa Maria, amb el DUET METRÓPOLIS. Acte exclusiu per als residents.
17.30 h Concert de Festa Major amb l’ORQUESTRA NOVA BLANES, al pavelló d’Inpacsa.
Entrada gratuïta.
A les 17.00 h obertura de portes.
19.00 h Cinema amb la projecció de la pel·lícula CAZA DE BRUJAS, al cinema Balaguer, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Venda d’entrades anticipades a: www.circusa.com/ca/ balaguer.
19.30 h Ball llarg de tarda amb l’ORQUESTRA NOVA BLANES, al pavelló d’Inpacsa.
Entrada gratuïta.
Hi haurà cadires a disposició dels assistents.
Festa Major Sant Crist 2025
BALAGUER
21.00 h Espectacle de focs artificials Piromusical del Sant Crist a càrrec de la PIRO -
TÈCNIA TOMÀS
Un espectacle de llum i so amb identitat pròpia. El castell de focs es dispararà des del marge esquerre del riu Segre, al parc de la Transsegre.
21.30 h VESPREIG DE FESTA MAJOR a la sala d’esdeveniments la Fàbrica, amb música dels 80 – 90 revivals.
DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE
11.00 h BON DIA, GEGANTONS, A ESMORZAR!
Despertem el dia amb un taller educatiu de la COLLA GEGANTERA I GRALLERA de Balaguer, pinta cares amb l’artista EVA REVERTE i esmorzar infantil amb xocolata i coca, a la plaça del Mercadal.
12.00 h VIATGE IMMERSIU AL PAISATGE QUÀNTIC DE L’ALBERT MINOVES. Instal·lació artística ideada i realitzada per LA MARRADA. Música i veus: Maria Josep Rúbies.
Declamació artística: Núria Miret. Coreografia: Cia de Ball Factoria del Moviment. Lloc: casal Lapallavacara. Entrada gratuïta.
12.00 h Teatre familiar de titelles amb l’obra BABAU, de la Cia. Perifèria Teatre, amb direcció de Juan Manuel Quiñonero, a la sala Mercantil.
Premi “Alfonso X” de teatre 2025. Múrcia.
Preus: General (web) 20 euros Menors de 18 anys (web) 6 euros.
Per a més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat.
Organitza: sala Mercantil.
13.00 h Sardanes de Festa Major amb la cobla de l’ORQUESTRA MARAVELLA, a la plaça del Mercadal.
17.00 h Cinema Infantil en Català (CINC) amb la projecció de la pel·lícula HEIDI , EL RESCAT DEL LINX, al cinema Balaguer, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Preu entrada especial: 2 euros. Apta per a tots els públics.
17.30 h Concert de Festa Major amb l’ORQUESTRA
MARAVELLA, al pavelló d Inpacsa.
17.00 h obertura de portes.
Entrada gratuïta.
18.00 h Teatre familiar de titelles amb l’obra BABAU, de la Cia. Perifèria Teatre, amb direcció de Juan Manuel Quiñonero, a la sala Mercantil.
Premi “Alfonso X” de teatre 2025. Múrcia.
Preus: General (web) 20 euros Menors de 18 anys (web) 6 euros.
Per a més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat.
Organitza: sala Mercantil.
19.00 h Cinema amb la projecció de la pel·lícula CAZA DE BRUJAS, al cinema Balaguer, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Venda d’entrades anticipades a: www.circusa.com/ca/ balaguer.
A les 19.30 h Ball llarg de tarda amb l’ORQUESTRA
MARAVELLA, al pavelló d’Inpacsa.
Entrada gratuïta.
Hi haurà cadires a disposició dels assistents.
Durant els dies de les Festes del Sant Crist podreu gaudir dels gegants i dels capgrossos que hi haurà al vestíbul de la casa de la Paeria, de les tradicionals firetes instal·lades al darrere del pavelló d’ Inpacsa, i de les paradetes de Festa Major, situades al llarg del passeig de l’Estació.
BALAGUER
MAJESTIC HOTEL & SPA BARCELONA APUESTA POR EL BIENESTAR MÁS EXCLUSIVO
“En el mundo de grandes hoteles de lujo hoy lo viejo es lo nuevo”, así se refieren los expertos cuando hablan de hoteles con solera e historia como Majestic Hotel
& Spa Barcelona.
Así es el Majestic de Barcelona, un hotel de inspiración histórica ubicado en el corazón del Paseo de Gracia, que en su tiempo recibió a Ernest Hemingway y Antonio Machado, y tras una reforma de cinco años ejecutada por el interiorista Antonio Obrador, ha retomado su lugar en la iconografía de esta pequeña gran ciudad. El hotel lleva más de 100 años formando parte activa de la arquitectura, la sociedad y la vida de Barcelona. Ubicado en un edificio de estilo neoclásico francés del Paseo de Gracia, son famosas sus vistas espectaculares a símbolos de la ciudad como la Sagrada Familia y la Casa Batlló.
Su amplia oferta gastronómica, dirigida por el Chef catalán Nandu Jubany, poseedor de una estrella Michelin, es una perfecta mezcla de cocina mediterránea de proximidad y de mercado, tradicional catalana y con toques internacionales, con opciones clásicas y contemporáneas, que pone énfasis en la distinción y la clase sobre todo lo demás.
En materia de calidad y medioambiente, el hotel busca alternativas que protejan y cuiden su entorno: restaurante slow food Km.0, Spa con marcas respetuosas con el medio ambiente y sus “Majestic Experiences” como “Farm to table”, una experiencia en la que visitar su huerto de Argentona y las bodegas de agricultura ecológica Alta Alella. También se fomenta el transporte verde y actividades saludables durante el año como clases de yoga, nutricionista…etc.
“Bienvenidos a una experiencia wellness al completo”
Con el objetivo de potenciar al máximo sus atributos y atendiendo a las necesidades de los clientes, el hotel alberga un gimnasio de lujo recién renovado, una zona de bienestar y un fantástico spa, para brindar una experiencia de total relajación y desconexión, permitiendo escapar del estrés diario y disfrutando de un oasis de tranquilidad y bienestar.
El famoso Majestic Spa es posible adentrarse en la experiencia de hidroterapia, equipada con jacuzzi, ducha de sensaciones, sauna seca y baño de vapor,
cuyo diseño invita a vivir ese viaje al bienestar de manera individual, en parejas o en grupos reducidos, permitiendo así poder conectar con la armonía y la relajación.
www.hotelmajestic.es
La Dolce Vitae, con sus vistas panorámicas de la ciudad, premioa la mejor terraza de hotel de Europa
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
BALAGUER
JOSEP Mª VILARDELL S.C.P. - ASSEGURANCES
C/ Barcelona,38 - altell * 25600 - BALAGUER
Tel. 973 44 64 63 | Fax. 973 44 66 05 | Mòbil. 609 75 33 54
VIOLA ADVOCATS - NURIA VIOLA COMABELLA
Passeig Estacio 5, 2º2ª, 25600 BALAGUER
Tel. 670 56 98 46
