Festa Major ·• Sant Crist 2023 • 4, 8, 9, 10, 11 i 12 de novembre
Festa Major
• Sant Crist 2023 • 4, 8, 9, 10, 11 i 12 de novembre.
COMPOSICIÓ DE LA PAERIA:
Equip de govern:
• Paera en cap: Lorena González Dios
• 1r tinent d’alcalde: Jesús Cienfuegos Contreras
Paer de Règim Intern, Seguretat, Serveis Municipals i Habitatge
• 2n tinent d’alcalde: Guifré Ricart Real
Paer d’Urbanisme, Entorn Natural i Empresa i Comerç
• 3a tinenta d’alcalde: M. Carme Puigpelat Baldomà
Paera de Cultura i Turisme
• 4a tinenta d’alcalde: Anna Profitós Cuellas
Paera d’Educació, Infància i Igualtat
• 5a tinenta d’alcalde: Sandra Madueño Marín
Paera de Joventut, Festes i Patrimoni
• Montserrat Rosells Pallerol
Paera de Salut i Protecció Civil
• Borja Vega Alfonso
Paer d’Ocupació, Benestar Animal, Fires i Mercats
• Laia Vilardell García
Paera d’Esports i Afers Socials
Paeres i paers de la corporació:
• Gemma Trilla Gutiérrez
• Marc Solanes Roca
• Gemma Peries Giménez
• Jordi Ignasi Vidal Giné
• Ester Guarné Tanyà
• Kevin Bruque Domínguez
• Joan Pla Cubedo
• Mª Carmen Núñez López
Edita: Paeria de Balaguer
Autora de la portada: Olga Montoliu
Producció, maquetació i impressió: Editorial MIC
Dipòsit legal: L 777 - 2023
Benvolguts veïns, Benvolgudes veÏnes,
USALUTACIÓ
n any més la ciutat s’engalana per celebrar la seva festa més important, la Festa Major. La celebració que aplega tots els balaguerins i balaguerines i que pretén ser lligam entre la tradició i la contemporaneïtat.
D’una banda, tot allò que pertany al devenir de la ciutat, que ha anat aglutinant al llarg del temps i que representa totes aquelles persones, tradicions, història o cultura popular, que conformen la ciutat, la seva memòria, la manera d’expressar qui som. I de l’altra, la Balaguer d’avui, que aporta els espectacles de més actualitat per petits i grans.
Com cada any, la voluntat dels actes i les activitats que s’han organitzat és fer partícips a tots els balaguerins i balaguerines de la Festa Major. En aquest sentit, des de la Paeria vull agrair especialment la col·laboració durant aquests dies de festa a les associacions, agrupacions, clubs i entitats de Balaguer, que fan possible que tothom se senti seva la festa gran de la ciutat.
Ens venen 5 dies de festa, de dimecres a diumenge, on podreu gaudir de tot un seguit d’activitats que, com cada any, us tenim preparades; experiències per petits i grans que espero que compartiu amb els familiars i amics. Perquè una Festa Major és això, la major de les festes, per compartir amb els nostres estimats.
Així doncs, compartim l’orgull de la nostra festa, convidem als nostres a gaudir-la amb nosaltres i que tingueu tots i totes uns molt bona Festa Major!
Lorena González Dios Paera en cap
PREGÓ FESTES DEL SANT CRIST 2022
Benvolgut alcalde, regidors i regidores, balaguerins i balaguerines, familiars, amics i amigues, per a mi és un orgull poder avui iniciar la Festa Major amb aquest pregó.
Mireu que tinc experiència parlant en aforaments grans, parlant en públic, però ara, sí em veguéssiu les cames, m’estan tremolant.
El dia que em va trucar l’alcalde per oferir-me poder presentar el pregó, em vaig quedar sense paraules, tot i que, em va fer molta il·lusió. Llavors venia la pregunta que suposo que tots els pregoners ens fem. Per què jo? Què s’explica en els pregons? Què m’agradaria escoltar a mi? Què agradaria escoltar a les balaguerines i els balaguerins?
Segurament avui no seria aquí si no fos per persones molt importants que m’han acompanyat durant tota la vida. Els valors viscuts a casa amb el pare i la mare i la meva “tribu”, les incondicionals i estupendes i grans amigues i amics, els meus mentors, que sempre m’han donat suport en els moments difícils i han disfrutat dels meus èxits, a tots ells i elles, als que hi són i als que ja no hi són, el meu agraïment més profund.
Em permetreu que llegeixi el pregó, no volia fer-ho, però em bloquejaria. Avui llegint-lo puc perdre una part de la meva identitat dialèctica, d’aquest balaguerí que tant intento preservar allà on vaig, i també perquè no volia descuidar-me de la part de la transmissió de les emocions que preparar aquest pregó m’ha traslladat.
Sí, SÓC i EM SENTO BALAGUERINA. La major part de la meva vida l’he viscut i l’he sentida aquí, encara que per la feina he hagut de marxar a altres llocs a treballar. Aquí, he viscut la meva infantesa, la meva joventut i hi he tingut
els meus fills, el Ramon, el Lluc i a la Maria. Es fa trist que per poder progressar professionalment hagis de marxar de la teva ciutat, encara que la porto al cor. Tothom ho sap, SÓC de BALAGUER. Ajuda, quan volto, que cada dia es vegi en el 3/24 el magnífic perfil de la nostra ciutat i aquest riu tan i tan nostre.
Etimològicament, la paraula record, ve de “re” què vol dir nou i “cordis” què vol dir cor. Així, antigament, un record era tornar a sentir en la ment un fet del passat. L’important dels records és l’emoció o les emocions que generen. Els records que més perduren en la memòria són aquells que tenen a veure amb les emocions.
Els últims estudis diuen que l’olfacte és, per excel·lència, el més capaç d´evocar memòries viscudes, molt més que els estímuls auditius i visuals. Voldria començar per les olors, aquelles que des de petita i ara, encara recordo.
Aquella olor característica que emanava de la xemeneia, que venint per la carretera s’imposava en el paisatge. Aquella pudor, deien els meus amics, quan venien a Balaguer. Però també en tinc d’altres d’olors. En recordo una altra pujant les escales de Cal Pauet, anant al cine Condal. Aquella olor de barreja, de fum, de cuina ,de bodega... i sobretot d’aquella ¨sarsuela¨ que el dia de la Festa Major preníem a la plaça mentre escoltàvem les sardanes, aquell so del flabiol. Quan l´escolto em retornen tots aquests records. Els gegants, les gralles, els diables, també formen part de la meva vida.
Quan amics i amigues venien a Balaguer a veure’ns, a casa, ja sabíem el que tocava. Anar a la plaça Mercadal, cap al carrer d’Avall i cap a la Reguereta ( m’agradava més abans). Tornar per la plaça del Pou i el carrer Major i enfilar-nos pel carrer Botera cap al Portal del Gel, pujar per la Muralla i cap a Santa Maria. Després pel barranc dels rucs
cap al Sant Crist, per acabar baixant per la costa i arribar a fer el vermut a Cal Xirricló.
Santa Maria sempre ha estat per a mi un edifici emblemàtic. Quan tenia catorze anys em va tocar fer un treball, si voleu que us digui el millor treball que he fet mai. Llavors s’havia d’anar a la biblioteca per consultar la bibliografia.
Em vaig llegir el llibre de la Història de Balaguer del Pare Sanahuja, la Monumental Obra Arquitectònica de Santa Maria de Ferran Espuñes i Joan Renart i, sobretot, cada dia a l’arxiu municipal amb el Joan, que el devia ¨revolucionar” molt. Després cap a casa a escriure amb l’Olivetti i quan t’equivocaves a tornar a començar.
Als setze anys, em va sortir la part activista, catalanista. En Josep Espart Ticó en aquells moments ens tutelava i jo, el dia després de fer els 16 anys, ja era al registre a canviar-me el nom. De tenir Ana amb una ena a passar-la a dues. Aran no va fer falta canviar-lo, en castellà les majúscues no s’accentuen. Amb aquesta empenta crítica i de ganes de fer coses, us vull explicar una anècdota, que no sé massa bé com va ana,r però va passar. Ara ja ha prescrit. Un 11 de setembre, dos ¨vespinos¨, uns amics, dos nois i jo, vam aconseguir les claus de Santa Maria. El primer cop que pujava al campanar i allí vam desplegar una llarga senyera. Pocs minuts ens va durar l’euforia. Va venir el cotxe de la Guàrdia Urbana. Corre cap avall, agafa les motos i ens vam perdre en els camps fins que va començar a enfosquir. Ningú fins ara sabia que érem nosaltres.
Llavors arriba l’estiu del 1999, un 15 d’agost, es beneeixen les noves campanes de Santa Maria. Cinc campanes que havien de rebre l’entrada del l´any 2000. Cada campana porta gravat el seu nom, la imatge del patró o de la patrona, la dedicatòria dels mecenes i una frase en llatí què diu: Vaig sonar solemnement i per primera vegada a la mitja nit de la vetlla del dia 1 de gener de l´any 2000 del Senyor.
La Loreto, la Maria, la Miracle, la Isabel i l’Antònia, el nom de les campanes, ara repiquen cada dia. Aquestes cam-
panes es van fondre a Alemanya i han estat fruit de la col·laboració de molta gent. I, sabeu perquè les sento tan meves? I quan les escolto em remouen tant? El pare en va fer els dibuixos que hi estan gravats!
Hem viscut uns anys complicats, la crisi de Lethman Brothers, la crisi de la frustració d’un procés que no sabem on està ara, una pandèmia mundial i ara una crisi econòmico-social, energètica i climàtica. Tot això, ens ha fet una societat fràgil amb baixa tolerància i malestar emocional. Hi ha dues frases que m’agraden molt.
Una és de la Vivian Green què diul ¨la vida no és esperar que passi la tempesta, es saber ballar sota la pluja”. Transmet adaptació, resiliència, lluita i perseverança, no defallir. Inspira a continuar.
Hi ha una altra frase que també m’agrada molt de la Marian Rojas, psiquiatra, que diu “la felicitat depèn del sentit que li donem a la vida”. L´ikigai que diuen els japonesos. Sempre hi ha coses que ens preocupen, la clau és com les vivim. Aprendre a connectar amb les petites coses.
Les ciutats tenen totes la seva història, però el que les fan grans són les persones. Les persones que les fan vives, les que les mouen, les que les estiren i les que marquen la identitat. A Balaguer hi ha molt de teixit associatiu. Els clubs esportius, els clubs d’esbarjo, les associacions, els geganters, l’escola de Música, les colles… Cadascú amb
la seva identitat i la seva emissió, la cultural, la catalanista, l’esportiva, la comercial, la reivindicativa, la salut… Balaguer sempre ha estat ciutat d’acollida i això ens fa grans. La diversitat ens ajuda a avançar i ha créixer.
Era per l’any 2013, un exemple de moviment popular, voluntari, generós i amb una gran sensibilitat, que apareix el projecte “Balaguer canta contra el càncer”. Us asseguro que jo hi volia participar, però el Lluís va i em diu, Anna li pots posar molta passió, però el teu talent no és cantar, i n’estic segura, ni tampoc ballar ni fer esports. El meu talent deu ser un altre, sobretot motivar i liderar persones. En això vull dir que tots hi tenim cabuda en aquesta singladura i cadascú des de les nostres set intel·ligències, segur que podem formar part d’una societat que contribueixi a créixer.
Ja acabo amb una vivència meva, una que molts, tampoc no coneixeu. Jo quan era petita tenia la mala sort de fer angines de repetició. Els més grans que jo sabien el que tocava, les treien al viu llavors, ara impensable. Però jo, ja vaig entrar en una nova generació, ja sabeu que l’evidència científica avança i a mi em van tocar injeccions de penicillina cada quinze dies. Recordo pujar les escales del carrer del Pont amb l’olor d’alcohol i de medicines, plorant mentre pujava, pensant amb el dolor que em feien els cristalls
quan entraven en les meves carns. I allí, a l’arribar, una senyora amb una bata blanca impecable uns llavis vermells ben pintats i unes sabates de taló imponents. I saben què va passar? Que jo allí vaig decidir que volia ser ¨Carmela¨. Tot això són records de fa molts anys i aquí comença la meva vocació. Jo no sé com aconseguíem les xeringues, primer de vidre i després de plàstic, i les agulles, però la Lídia i jo en teníem una caixa ben plena. Jugant a metges i infermeres, permeteu-me dir-ho entre cometes, vam maltractar les millors nines que teníem. Unes nines de drap que cada dia patien de les nostres injeccions.
Volia fer-vos una reflexió de l’Imma Puig, psicòloga del Barça en els seus temps i també dels cuiners del Celler Can Roca. Una reflexió molt interessant en un dels seus pòdcasts: ¨Hem tingut la Revolució Industrial, la tecnològica i ara li toca a la revolució emocional. El futur serà dels forts emocionalment¨
Així vull tancar avui el pregó, transmetent passió, perseverança i, sobretot, esperança per aconseguir els nostres somnis. Permeteu-me que us llegeixi un fragment d’una cançó de Sopa de Cabra que reflecteix molt bé com m’agradaria acabar:
Pren els teus somnis, t’estan esperant
Ves no dubtis més, s’escapen
Fes que no s’ensorrin, ves-los a buscar
Fes que siguin teus, abraça’ls
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant
Fem que siguin certs, abraça’ls
I per acabar, SALUT i SOMNIS!!
Disfruteu molt d’aquesta tradició tan balaguerina, i que comenci la Festa Major!
Anna Aran i Solé Balaguerina de cor
Metgessa de vocació Gestora de professió
DES DELS CENT, FESTA GROSSA
No és el primer ni el segon text que escric per al programa balaguerí de Festa Major, la del Sant Crist. És sempre atractiu l’embolcall transcendent i alhora popular que la festa i el titlleig de campanes d’aquell dia desvetlla, i l’enfilall d’actes festius que en fan ressò.
Enguany, tanmateix, em trobo, dins el marc de la meva especial celebració, sobresortint per la xifra singular dels cent anys que he complert l’estiu darrer. Fora de les faules i de les tradicions miraculoses, cent anys és la xifra que ningú no repeteix i alhora té no sé què de molt pesant. Cent anys fets – cent, no els noranta-cinc o noranta -vuit que li son propers- col·loquen la persona en un marc aureolat de respecte. Ja hi ha expressions que parlen del ciutadà centenari com d’una espècie, algú fora del comú, no sé per què.
Si volíeu la meva opinió, ara que em trobo enmig del pastís, confessaré que la principal diferència la trobarem en el fet de la riquíssima parcel·la de memòria que ens correspon als centenaris; recordem haver viscut trossos d’història que no son a l’abast dels conciutadans de menys edat si no és en els llibres. Haver vist l’abdicació del rei Alfons XIII, la proclamació de la Segona República, l’inici de la Guerra Civil, el Cap de Pont de Balaguer… fins i tot haver experimentat el primer badall de gana de postguerra, son fets que tenim ocasió de referir com a
espectadors que en fórem. Els centenaris ens mirem el franquisme des d’una perspectiva crítica, molt fonamentada en la fredor que donen els anys.
La Festa Major de Balaguer no respon a una sempre respectable tria d’entre el Santoral, ni a una advocació Mariana : té com a bandera un Crist ensangonat, la figura central de la cristianitat, talment diuen els Goigs ; això li confereix, més enllà de la convocatòria ciutadana, un peculiar ressò que, des de segles ha arribat molt més enllà del terme, salvant la comarca, trucant a les portes d’habitatges remots.
Vaig tenir el Sant Crist a la vora en la visita de la meva mare a una clarissa, el 1931, la primera vegada que, amb vuit anys, petjava Balaguer, una ciutat de mercat i d’hortolans, on vaig fixar-me admirat en les someres, carros, sàrries i sogalls, en el migdia lluminós, havent baixat de la foscor imposant de l’actual basílica. Poc podia pensar la mare que aquell menut amb els anys veuria lligat el seu destí a la perla del Segre, que hi residiría en dues etapes, que es casaria amb una bellesa balaguerina d’arrel, que hi faria cent anys, que en seria fill adoptiu i escrivà del Crist… per també desitjar a tothom una esplèndida Festa Major.
Josep Vallverdú 2023
40 ANYS D’ARXIU A LA CIUTAT
L’Arxiu Comarcal de la Noguera celebra durant aquest any 2023 el seu 40 aniversari, 4 dècades al llarg de les quals hem treballat per la salvaguarda i la preservació del patrimoni documental de Balaguer i també de la comarca.
Els arxius tenen una tasca social i cultural important, que consisteix en conservar i donar a conèixer els documents que formen part del passat d’una família, d’un poble o d’un territori. Les cartes, els pergamins o les fotografies són testimonis directes d’un altre temps i ens ajuden a entendre i a explicar com era la vida i els esdeveniments del passatper tal que no es perdin en l’oblit.
La primera referència sobre l’existència d’un arxiu a Balaguer es troba en un pergamí signat per Felip II l’any 1564 sobre el privilegi de la insaculació. En ell es fa menció a què el dia de l’elecció dels càrrecs, els prohoms s’havien de tancar “en lo retret de l’archiu” de la Paeria i no sortir fins que finalitzés el procés.
Al llarg del temps i de manera generalitzada, però, els arxius han estat força desatesos i Balaguer no ha estat una excepció.
Després de la guerra del Francès, sabem per un testimoni de l’època, el pagès Josep Carreras, que l’any 1810, quan les tropes napoleòniques arriben a Balaguer “se apoderaron immediatamente de la Casa del Común y de todo cuanto había en ella, pues destrozaron sus armarios, rasgaron muchos papeles, y tiraron otros a la plaza a disposición de todas las gentes, abandonándolos enteramente”.
L’any 1900, quan Maties Vall Homdedeu és nomenat secretari, inicià la tasca d’organitzar l’arxiu municipal. “Al demanar quelcom referent a les sèquies, m’indicaren un cuarto fosc obert, o sigui una porta sense pany, on hi havia altres papers vells apilats sense cap ordre. Una arca amb molts calaixos plens de pergamins, llibres d’actes i llibres de comptes antics, en un racó una caixa gran plena també de documents de tota mena amb el més complert desordre i a l’altre racó, en un munt, el dipòsit de carbó el polsim del qual tot ho ennegria i embrutava”. Fins i tot, quan parla dels pergamins “encara vaig trobar molts més embolicats entre els papers, al cul de les caixes i moltes dotzenes per terra, plens de carbó...”.
Així és com Maties Vall relata l’estat en què es trobava la documentació abans d’actuar per a deixar l’arxiu municipal totalment classificat i ordenat. Una gran tasca que, malauradament, va quedar desdibuixada amb l’esclat la Guerra Civil i, posteriorment, durant els anys 1940-1955, amb la intervenció de l’historiador local, el pare Pere Sanahuja.
El 30 d’abril de 1983 s’inaugurà l’Arxiu Comarcal de la Noguera a la tercera planta de l’Ajuntament de Balaguer, per mitjà d’un conveni signat entre l’Ajuntament de Balaguer
i la Generalitat de Catalunya. És així com el fons històric municipal de Balaguer s’integrà a un equipament de la Xarxa d’Arxius Comarcals, al capdavant del qual hi va ser durant vint anys l’arxiver Joan Farré, a qui vaig substituir en la direcció quan va marxar.
Convenis posteriors entre l’Ajuntament de Balaguer, el Consell Comarcal de la Noguera i el Departament de Cultura, van fer realitat una nova etapa de l’Arxiu Comarcal de la Noguera que començà el 14 de setembre de l’any 2005, amb la inauguració del nou edifici actual, situat a la Plaça Comtes d’Urgell, 6.
Afortunadament, avui dia podem dir que el fons històric municipal de Balaguer és un dels més rics que s’han conservat a les terres de Lleida, amb manuscrits originals des de l’any 1170. Un conjunt que es troba a l’abast de qualsevol persona interessada tant presencialment a l’arxiu com remotament des de qualsevol part del món, gràcies a les noves tecnologies i a la digitalització, que afavoreixen enormement l’estudi i la recerca del patrimoni documental de la ciutat.
BALAGUER
Maite Pedrol Directora de l’Arxiu Comarcal de la Noguera
EL SEGUICI FESTIU DE BALAGUER
El seguici festiu de Balaguer torna a sortir per la seva festa major. Tots els balls propis de la nostra imatgeria festiva, i també els balls tradicionals de la ciutat, ens conviden a participar d’un dels actes emblemàtics de la festa.
Aquest acte conjunt de totes les colles que participen al seguici, és l’espai protector de tots aquests balls propis, que agafen així un moment de dedicació exclusiu per a que tothom conegui quins són els balls històrics i tradicionals de la població, i també quina és la significació de cadascun d’ells.
A Balaguer doncs, hi haurà per segon any consecutiu la representació del seu seguici festiu. Un corpus d’elements tradicionals de la ciutat que va retornar el 2022, i que desitgem que arreli a bastament dins la seva festa major. Tornarem a posar en valor la figura de l’Harpia, els cavallets, les dues parelles més antigues de gegants, lo ball de bastonets, el ball de la galop, i la figura dels diables locals, l’Extramoni. Enguany a més amb una gran novetat, si bé l’any passat ja vam poder veure els dos cavallets restaurats i vestuari nou, aquesta vegada podrem veure els gegants pagesets acompanyats d’uns instruments tradicionals i una formació, que va ser la típica durant molts anys a la ciutat amb les dues primeres parelles de gegants, de les quals encara conservem aquests pagesets remodelats l’any 1929, però originaris de
mitjans del segle XIX. Parlem dels botets de Casserres que hi van ser el darrer terç delsegle XIX i principis del XX, amb un so que ara retorna amb la formació dels botets de Graus, gràcies a la tasca de recerca i reintroducció d’aquests instruments que ha anat fent el balaguerí Sergi Llena Mur. Els instruments dels botets són el bot o gaita de boto, i trompes ribagorçanes. Un so que retorna acompanyant a les mateixes figures després de més de cent deu anys.
I com a grup convidat, tenim aquesta vegada el ball de pastorets d’Igualada que ens oferiran un ball amb parlaments, i un enlairament amb els seus bastons per cridar el visca de les festesdel Sant Crist. A les 5 de la tarda sortirà tot el conjunt des de la plaça Mercadal, per endinsar-se pel c/Avall, plaça Sant Jaume, c/ Sant Jaume, plaça del Jutge, plaça Sant Salvador, c/pintor Borràs, plaça del Pou, c/ Major, i altre cop a la plaça Mercadal, on podrem veure l’exhibició de tots les balls a partir de les 6 de la tarda.
Així doncs, us animem a fruir plegats del seguici festiu de festa major. Tothom hi és convidat a mirar i a participar. Bona festa major !
Comissió del seguici festiu de la ciutat de Balaguer
CONVERSA 2023
El tomb del cel dibuixa el seu perfil. Una ampla volta gris d’acer lluent descriu la serenor.
Tot ell, emblema és dels que el sabem ben nostre, com ho ésde tot el món. Flueix amb les preguntes, aquell encís que sempre té present la immensa magnitud dels grans futurs.
A dalt, l’espurna que ens empeny pendent amunt, l’impuls que conduïm, la veu de les respostes que trobem. Un cel d’acer dibuixa el seu perfil, on hi ha puntets de llum i una aura que batega dins el cor de Balaguer.
BALAGUER
Miquel Trilla
AMB NOMS I COGNOMS: 40 ANYS DEL MUSEU
DE LA NOGUERA
Quan a finals dels anys 60 del passat segle XX es desenvolupaven les excavacions al castell de Balaguer, poc devien pensar els responsables polítics i també els interessats que voltaven per allà, que estaven sembrant la llavor del que seria el Museu Municipal de Balaguer primer i des de 1983 el Museu de la Noguera.
La recerca arqueològica al voltant de la ciutat tenia ja una tradició arrelada, que es remuntava a les prospeccions fetes pel Centre Excursionista de Balaguer als anys 20 i 30 i nombrosos estudiosos s’havien ocupat dels orígens de la ciutat i els assentaments dels seus voltants. El Pare Josep M. Pou i el Pare Pere Sanahuja, fonamentalment, havien assentat les bases de la història de la ciutat amb sendes síntesis basades en el buidat de documents que són encara imprescindibles per explicar el passat balaguerí. I amb aquests precedents arribaren a la excavació del castell arqueòlegs i erudits com Lluís Díez Coronel, Christian Ewert, Dorothea Duda, Manuel Ocaña o Juan Zozaya. Davant la evident importància de les restes del palau andalusí de Balaguer que sortiren a la llum, es va obrir al públic un petit Museu Municipal ubicat a la Cambra Subterrània del Castell, que ben aviat es va veure inadequat per les males condicions de conservació que hi havia. La col·lecció de guixeries i materials però era prou important i valuosa. Pocs anys després, el 19821983 sortiren a la llum les restes arqueològiques del Pla d’Almatà i s’inicià un període de recerca del passat andalusí de Balaguer que prengué una dimensió nacional que encara conserva.
En aquest context el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya juntament amb l’Ajuntament de
Balaguer fundaren el llavors anomenat Museu Comarcal de la Noguera, que s’incloïa en la Xarxa de Museus Comarcals de Catalunya. El nou museu es regia mitjançant un patronat del que inicialment en formaren part l’Ernest Solanes, el Francesc Tuset, el Ton Camarasa, l’Emili Junyent, l’Eulàlia Morral, el Jaume Bernades, la Carme Gassó i la Fina Parés, a més del director del museu, en Josep Giralt, historiador de l’art i arqueòleg, que estigué al capdavant de la institució fins a l’any 2002. Fou en Josep qui marcà el relat del museu, un relat visionari al qual seguim fidels per la seva absoluta actualitat. L’arrencada es feu amb una exposició que marcava tendència: “Balaguer i el món islàmic” que es feu a la sala d’exposicions de l’Ajuntament i que es traspassà,més o menys, al seu acabament, a la segona planta del mateix edifici. En aquell primer moment també estigueren al museu la Joana Giralt i la Montse Mata, que foren les encarregades de fer una primera aproximació documental d’aquell incipient i excepcional fons del museu.
La continuïtat en les excavacions tant al Pla d’Almatà com al Castell Formós van evidenciar la necessitat de disposar d’un local propi, prou gran i equipat per a poder desenvolupar totes les funcions museístiques: conservar, investigar i difondre el nostre patrimoni. Un segon local per al Museu fou des de 1985 l’antiga església de Sant Josep, al carrer del mateix nom. Allí es compartimentà l’espai i per primer cop el museu disposà de laboratori, biblioteca i espais de gestió. En aquell museu dels anys 80 i 90 hi transitarem, i ens formarem, vàries promocions d’historiadors, arqueòlegs, biòlegs, geòlegs que trobarem en el museu un catalitzador de tot allò que apreníem a la universitat. El Josep Regany,el Carles Carreño, el Josep Benseny, la Mercè Pedrol, el Josep Tugues, el Xavier Castellà, l’Ester Fanlo, el Pere
Casals, el Pau Muntaner, l’Antonieta Profitós, l’Oriol Saula, el Joan G. Biosca, el Pere Cots...tots coincidirem en excavacions arqueològiques o muntant exposicions memorables com “Viu la Noguera. Fauna” “Les abelles de la Mel” “Bolets” o l’exposició permanent a Sant Josep. Allí patiren també (especialment les humitats i el fred a l’hivern) el personal propi del museu com la Maria Ferrández, l’Angelina Subirada, l’Helena Griñó, la Neus Nadal, la Sílvia Franch, la Montse Català, la Maribel Rodrigo, la Dolores Ruiz... Conservadores, educadores, administratives, netejadores: el personal necessari per a un museu modern i implicat en la gestió del patrimoni de la ciutat i el territori.
Un altre punt d’inflexió el va marcar la construcció del nou edifici, al solar del costat de l’antic museu a l’esglé -
sia de sant Josep. Un edifici que s’inaugurà el 1995 obra dels arquitectes Humbert Costas i Manel Gómez i que, amb les seves línies modernes i suggeridores del relat que oferia el museu, fou finalista aquell any dels premis FAD d’arquitectura. Al 1997 s’inaugurà la nova exposició permanent que apostava per un discurs de dimensió nacional a l’entorn del passat andalusí del país i des de les restes de Balaguer i el seu territori. La nova exposició “Hisn Balaghí –Balaguer, de la madina a la ciutat” segueix essent un referent especialment per a les escoles de la ciutat molt implicades en tota la proposta pedagògica del museu. Cal agrair a tots els i les mestres que durant dècades han, no només utilitzat el museu si no també que han fet de conillets d’índies en les propostes que els hem fet per a millorar el nostre projecte educatiu.
BALAGUER
Amb el canvi en la direcció del museu al 2002 començava una nova etapa en un entorn amable en el nou edifici que va centrar l’activitat en la continuació d’exposicions temporals que prioritzaven donar a conèixer les col·leccions dels museu: la d’arqueologia, però també la d’art i la d’etnologia, i es començava una nova línia de recerca entorn a la Memòria Històrica. La represa de les excavacions arqueològiques al Pla d’Almatà (el 2004) i al Castell Formós (el 2011) va obrir noves vies de recerca i nous projectes que encara perduren. Molts arqueòlegs i professionals de la museologia i la restauració-conservació han treballat al museu en aquesta segona etapa: la Marta Monjo, l’Anna Camats, el Javier Escuder, la Marta Mulet, la Montse Manchó, la Carmen Tamargo, el Xavier Bermúdez, el Gerard Rius, el Gerard Costa, l’Andreu Moya,L’Enric Tartera, l’Óscar Escala, el Joel Minguell... són alguns dels arqueòlegs que han patit el clima extrem de Balaguer als nostres jaciments arqueològics. La Mireia Cañadell, el Ramon Solé, la Maria Trigo, la Sandra Petit, l’Albert Gasset han tingut cura de la conservació –restauració de les nostres col·leccions.
Volem recordar també a tots els adolescents que han vingut a conèixer i recuperar els nostre patrimoni al Castell Formós i al Pla d’Almatà a través del taller d’arqueologia Cota Zero que fem cada estiu des del 2004. Seria impossible enumerar-los a tots però val a dir que ens enorgulleix que alguns d’aquells nois i noies siguin avui en dia historiadors i arqueòlegs.
Al llarg d’aquests anys també han treballat al museu complint diferents funcions com el desenvolupament de projectes, l’obertura al públic o la neteja i manteniment, persones tan implicades com la Gemma Calvera, la Vanessa Duch, la Samanta Estauste, la Magdalena Alfaro, en David Solís, el Francesc Almira, la Doro Ruiz, l’enyorada Carme Solé, l’Anna Adsúar, el Guillem Roca, la Laura Pinto, la Jezabel Pizarro, el Ramon Dalfó...
Al 2013 el Museu de la Noguera va créixer amb una nova seu: el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre que va arribar sota la direcció científica del Manel Viladevall, doctor en geologia i expert en la recerca d’or als cursos fluvials. I al 2018 retornàvem a la vocació territorial que hem lluït al nom durant tots aquests anys i vam entrar al Programa de Museus de Suport Territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donant assessorament patrimonial a vuit municipis de la comarca: Artesa de Segre, Vilanova de Meià, Avellanes-Santa Linya, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Montgai, Ponts i Camarasa.
Aquesta vocació territorial ens ha obert les portes de moltes col·leccions privades que han col·laborat amb el museu al llarg dels anys. Donadors que han fet que el nostre patrimoni cultural hagi crescut qualitativament. Volem destacar especialment a figures com la de Joan Barrot, , Eliodoro
Casanovas, Miquel Espona, Juan Ródenas, P.Jordi Grau, Antoni García, Carlos Pérez, Ramon Taribó, Xavier Nou, Josep M. Borràs, Ramona Rocaspana, les famílies de Francesc Borràs, Marcel·lí Bergé, Elvira Valls, Balbína Alòs i molt especialment la del nostre estimat Prim Bertran que va llegar al museu la seva extensa biblioteca sobre la edat mitjana.
El Museu ha estat també centre de formació de pràctiques de diverses universitats, especialment però de la Universitat de Lleida, acollint diversos estudiants cada any que han après el dia a dia d’una institució museística: la Marta Larios, la Meritxell Carrera, la Marta Gómez, l’Anna Piqué, l’Aleix Suero, l’Arnau Sòria, l’Antoni Oliva, l’Adrián Mancho, l’Eva García, l’Irma Secanell, l’Esther Escarp, la Sandra Madueño, el Marc Sisó, l’Andrea Masot... i alumnes de batxillerat que han fet les pràctiques d’empresa amb nosaltres com l’Aran Castell, el Jan Esteve, l’Ares Rodríguez... a tots ells volem agrair les bones valoracions que han fet de la seva estada al museu. El museu també ha acollit en llargs períodes de pràctiques als alumnes de l’Escola L’Estel de Balaguer, coordinats per la sempre pacient Maria Rúbies: l’Ariadna Garrofé, en Genís Roca i l’Aleix Soria. D’ells hem après que hem nascut per a ser feliços i no per a ser perfectes.
Des del 2018 amb la Universitat Autònoma de Barcelona i a través de la Dra. Helena Kirchner i el seu equip hem reprès les excavacions al Pla d’Almatà que, a més, ha esdevingut Campus d’arqueologia de la UAB.
No volem deixar de recordar als regidors i regidores de cultura, de diferents partits i formacions, que han cregut en el museu al llarg d’aquests anys. Sense el seu recolzament no seriem on som ara: el Jaume Casals, l’Àngel Serra, el Rafel Molina, la M.Teresa Bernat, la Mar Roldán, la M.Àngels Missé, el Joan Biscarri, l’Arnau Torrente i la M. Carme Puigpelat.
I finalment no podem acabar sense esmentar especialment a l’actual equip del museu. Alguns porten ja molts
anys treballant en la institució i sense la seva dedicació i il·lusió seria impossible que el Museu de la Noguera fos la institució de referència que és actualment per a la ciutat, per al territori i per al país: l’Eva Solanes, el Joan Bové, la Mireia Subirada, la Carme Brusau, el Pep Borrell i el Jose Gómez, juntament amb els aires rejovenits que han entrat en la nova fornada de guies i informadors: el Martí Vilamajó, el Josep Viola, l’Arnau Castellà, el Guillem Castellarnau i la Gaia Vidal. I tots els companys i companyes de la Paeria, administratius, brigada, netejadores, conserges, tècnics i especialment els de l’IMPIC que fan amb el dia a dia que el projecte del Museu de la Noguera, segueixi tenint un esperit jove, adaptat als nous temps i il·lusionant.
Segur que ens deixem alguns noms imprescindibles, de persones que també han posat el seu gra de sorra en construir el projecte. No ha estat pas una omissió volguda, només la capa de veladura que el temps imposa implacable. No endebades son quaranta anys, intensos i viscuts.
Moltes gràcies a tots i a totes els que ho heu fet possible i per molts anys.
Carme Alòs Trepat Directora del Museu de la Noguera
TARDOR … BALAGUER
Tardor... les fulles cauen les branques dels arbres, per braços de ferro són tallats...
Catifes de fulles i branques a la ciutat...
Festa... flors i firetes cotofluix de sucre, pomes vermelles de caramel... canalla que riuen, butxaques escurades...
Festa a ciutat; capital de comarca: Balaguer devots del patró, missa solemne els pagans, vermut al xirricló...
Primeres gelades; abrics calents de cotó sabates lluentes, cavalls de cartó…
Flors al santuari; envoltat de mil espelmes hi reposa el senyor...
Tardor... les fulles cauen...
Al meu poble Balaguer: n’és Festa Major...
Eva Gilabert Baró
RESIDÈNCIA G. SANT DOMÈNEC:
40 ANYS DE COMPROMÍS I QUALITAT
La residència Sant Domènec ha celebrat el seu 40è aniversari amb un conjunt d´actes repartits en dues dates.
El divendres dia 29 de setembre a l’església de Sant Domènec es va retre un merescut homenatge als col·laboradors en les activitats socioculturals de la residència. Ens vam aplegar 170 persones que hi van assistir a títol
particular o en representació de diverses entitats. Es tracta d´entitats com corals, grups musicals, conferenciants, escoles de la ciutat, Creu Roja...etc.
El diumenge 1 d´octubre, coincidint amb el Dia Internacional de les persones grans, es van dur a terme un conjunt d´actes coordinats pel president de l´associació-residència, Sr. Jaume Camarasa i acompanyat per diferents
autoritats com la Paera en cap, Sra. Lorena González, juntament amb el tinent d´ alcalde, Sr. Guifé Ricart, regidors de la ciutat i alcaldes de la comarca. A més, hi van assistir el Secretari General de Drets Socials, Sr. Lluís Torrens acompanyat per la Delegada d´aquest servei a Lleida, Sra. Ma. Eugènia Puig-Gros. Ens va acompanyar a més, el President del Consell Comarcal, Sr. Miquel Plensa i la consellera comarcal, M. Segú, i el president de l´ Associació de Gent Gran de la Noguera, Sr. J. Corbella.
Es van dur a terme els següents actes:
• A les 11h del matí, missa a l’església de Sant Domènec, presidida per l’excel·lentíssim Arquesbisbe d´Urgell, Joan-Enric Vives i amb l´acompanyament musical de l´Orfeó Balaguerí i de la pianista Marta Mesalles.
• Posteriorment, es va fer entrega d´unes plaques de reconeixement a diferents persones o entitats que han estat rellevants durant els 40 anys d´història de la residència.
• Acte seguit es van dur a terme uns parlaments per part de les diferents autoritats assistents a l´acte. Cal destacar les paraules del Secretari General de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Sr. Lluís Torrens, que va anunciar que la residència Sant Domènec està posicionada dins del rànquing de les 10 millors residències de Catalunya. Aquest fet ens reafirma amb el nostre objectiu de compromís i qualitat.
• Va tancar l´acte a l´església, L´orfeó Balaguerí amb una magnífica interpretació de 4 peces seleccionades del seu variat repertori.
• La festa va continuar al claustre de Sant Domènec on es va inaugurar l´exposició “40 anys de compromís i qualitat”.
• Finalment, es va oferir un aperitiu per a tots els assistents amenitzat pel grup local Ksonronda.
Va ser una celebració entranyable on ens va acompanyar més de 450 persones entre socis, residents, familiars i simpatitzants.
La Residència Geriàtrica Sant Domènec, és una, associació de caràcter Benèfic i Social, declarada d’Utilitat Pública per Consell de Ministres des de l’any 1981. Aquesta institució va sorgir de la iniciativa d´un grup de balaguerins que va percebre la necessitat d´establir una entitat a Balaguer dedicada a oferir atenció i cures de qualitat a les persones de la tercera edat en un ambient respectuós i acollidor.
Al llarg dels anys, l’associació ha estat liderada per diferents presidents: el Sr. Romà Pujadas durant els anys 70, el Sr. Josep Borràs des de principis dels anys 80 fins al 1991, i el Sr. Jaume Camarasa des del 1991 fins a l’actualitat.
La residència està ubicada en l’antic convent dels Franciscans, una adquisició que es va ser possible gràcies a la bona relació amb el Bisbat d’Urgell. Amb el temps, s’han realitzat successives ampliacions tot i que els inicis van ser difícils, especialment en termes de finançament i organització.
Des dels seus inicis, la Residència ha registrat 2.495 altes de socis, amb 815 socis actius en l’actualitat. Fins a la data, ha acollit i atès 883 persones, amb un total de 145 residents actualment. L’edat mitjana dels residents és de 93 anys, i per garantir la seva atenció i benestar, disposem d’una plantilla de 85 professionals i un total de 81 habitacions individuals i 33 habitacions dobles. Les instal·lacions, amb una superfície de 6.700 m², estan completament equipades per satisfer les necessitats dels usuaris i inclouen àmplies terrasses, amb una capacitat autoritzada de 147 residents.
Estem enfocats des de fa anys en la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Disposem de plaques fotovoltaiques i aïllaments d´alta eficiència.
A més, la residència és autosuficient en serveis com cuina, bugaderia i neteja, utilitzant productes de primera qualitat i col·laborant amb proveïdors de l´entorn.
Un dels aspectes més destacats de la nostra residència és l’excel·lent relació i convivència que es manté entre tots els residents, així com entre els residents i el personal.
En aquests darrers 3 anys de pandèmia, s’ha dut a terme una feina magnífica, seguint en tot moment les indicacions de Sanitat, invertint en equips de protecció i mantenint una comunicació fluida amb les famílies per garantir la seguretat de tots. Aquest esforç conjunt ha donat lloc a resultats molt satisfactoris.
Des de l’any 2011, disposem de dues certificacions de qualitat emeses per AENOR:la ISO 9001 i la 158101, aquesta última és específica per a residències.
El nostre objectiu és el benestar integral dels residents. Per això, el lema és “Compromís i qualitat”. Com a entitat sense ànim de lucre, tots els resultats i llegats obtinguts, es reinverteixen en la millora de les instal·lacions i pel benefici de la societat.
Estem plenament disposats a respondre a les noves necessitats assistencials de les persones grans, preferentment de Balaguer i comarca. Amb la mirada posada en el futur, aspirem a proporcionar una atenció de qualitat i una cobertura completa dels serveis necessaris per a les persones més grans de la nostra societat.
BONA FESTA MAJOR!
Residència G. Sant Domènec
LES FESTES DEL SANT CRIST DE BALAGUER
La Festa del Sant Crist de Balaguer està al voltant, un any més hem passat, després del covid, sequera, etcètera...
Sabeu senyor que soc una balaguerina de cap a peus i estimo la ciutat com a mi mateixa, i el que més estimo és el nostre Crist, espero que ningú hi pugui faltar a fer una visita el dia més assenyalat. Us demano, Senyor, un pròxim any més plujós per a tota la pagesia, ja que del camp en surt el pa i tot el necessari per menjar, no sols per a mi, que en soc filla d’hortolà i estimo la terra on em vaig criar, us ho demano per tota la nostra gent.
Balaguer des de l’antiguitat és pagesia i molt comercial, és un dels mercats comercials més antics de les nostres terres i així continua.
Vaig viure la Festa dels vuit-cents anys de la plaça Mercadal i en un article vaig posar tot lo viscut en la mateixa; ja que en aquella època sols tenia tretze anys i a casa meva
em feien anar a vendre a la plaça amb la meva mare i després sola fins que em vaig casar.
Em deien la nena del reng, va ser una època de la meva vida inoblidable, millor dit, la carrera de la meva vida, que “sols amb una pissarra, guix i la basculeta de pesar” vaig aprendre a guanyar-me el pa, que deia la meva mare.
Vaig conèixer com era la gent i m’agradava molt, tothom em volia, era la més jove del mercat amb una parada gran i me’n solia sortir sola, molt matinera -sobre les sis o set del matí- fins a plegar a la una.
M’acomiado desitjant una bona Festa Major, tot i que enguany per mi no serà la millor, ja que el meu estimat marit, Jaume ,ens ha deixat recentment.
Us desitjo una bona Festa Major a tothom.
Per Dolors Molins de Balaguer
50 ANYS D’ESCOLA LA NOGUERA
Enguany la comunitat educativa de l’escola La Noguera estem de celebració i volem compartir la nostra felicitat i alegria amb tothom.
Fa 50 anys que el centre va obrir les portes per donar resposta a les necessitats dels infants d’un barri que es trobava en creixement ampliant l’oferta educativa de la ciutat. Des d’aleshores, per les seves aules hi ha passat molt alumnat i famílies, professorat i personal no docent que amb la seva aportació han contribuït a fer gran aquesta escola, la comunitat educativa de l’escola hem creat lligams i vincles que ens generen un fort sentit de pertinença a l’escola.
Per compartir-ho hem preparat un seguit d’activitats obertes a la participació de tothom que s’hi vulgui sumar amb les que volem propiciar moments pel retrobament i recordar vivències.
Aprofitem l’avinentesa per desitjar una molt bona festa major a tothom, aquest dies seran també una oportunitat per compartir i fer ciutat!
Escola La Noguera
PROGRAMA DE FESTA MAJOR DEL SANT CRIST 2023 “IMATGES D’UN ALTRE TEMPS”
Pagès amb un carro carregat de feixos de cànem. Dècada de 1950-1960. Fotografia cedida per M. Dolors Pons Puig. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
Grup d’homes premsant raïm a la plaça del Mercadal. Dècada de 1940. Fotografia cedida per Paco Almagro Arxiu Comarcal de la Noguera.
Fàbrica de gasoses Pau Badia, situada al Portalet. Principi del segle XX. Fotografia cedida per Cal Pau. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
Venda de morrions a la plaça Mercadal. Dècada de 1940-1950. Fotografia d’Antoni Ollé Pinell, cedida per Frederic Letamendi. Arxiu Comarcal de la Noguera.
La Reguereta Dècada de 1920. Postal L. Roisin. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
Família pagesa a l’era. Dècada de 1920-1930. Fotografia cedida per la família Vidal. Arxiu Comarcal de la Noguera.
Carret de gelats al carrer del Miracle. Dècada de 1920-1930. Fotografia cedida per la família Amorós-Prat. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
Sargaire al pont de Sant Miquel Principi del segle XX. Fotografia de Francesc Rúbies i de Berenguer. Arxiu Comarcal de la Noguera.
Arribada de llet a una lleteria de Balaguer Principi del segle XX. Fotografia cedida per Joan Barrot. Arxiu Comarcal de la Noguera.
BALAGUER
Venda d’aus al mercat de la Plaça del Pou Dècada de 1920-1930. Fotografia cedida per la família Bové. Arxiu Comarcal de la Noguera.
Festa Major Balaguer
Festa Major ·• Sant Crist 2023 • 4, 8, 9, 10, 11 i 12 de novembre
PROGRAMACIÓ FESTES DEL SANT CRIST 2023
DISSABTE
DIA 4 DE NOVEMBRE
19.00 h TEATRE FAMILIAR DE TITELLES ON VAS
MOBY DICK?, a la Sala Mercantil.
Més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat.
22.30 h GRAN CONCERT DE LOQUILLO amb la gira
LOQUILLO EL REY, al pavelló Inpacsa.
Preu: 25 euros.
Obertura de portes a les 20.30 h. Venda d’entrades a codetickets.com i Loquillo.com.
DIMECRES
DIA 8 DE NOVEMBRE
09.30 h Tradicional OFRENA FLORAL de totes les nenes i els nens de la ciutat.
Trobada a la plaça del Mercadal amb les escoles i recorregut fins al Santuari acompanyats pels GEGANTS DE BALAGUER i la xaranga ESTRELLA BAND.
També acompanyarà el recorregut la cercavila del grup MÉS TUMÀCAT.
11.00 h BALLADA DE GEGANTS amb la COLLA GEGANTE-
RA DE BALAGUER i
ANIMACIÓ INFANTIL amb el nou espectacle MTX, (Més Tumàcat Xou), del grup MÉS TUMÀ-
CAT, a l’esplanada de davant el Santuari del Sant Crist.
11.45 h OFRENA FLORAL de la Gent Gran.
12.00 h REPIC GENERAL DE CAMPANES anunciant l’ inici de la Festa Major.
17.00 h CONCERT
DE FESTA MAJOR A LA RESIDÈNCIA GERIÀTRICA COMTES
D’URGELL, amb el duet CORAL. Acte exclusiu per als residents.
17.00 h CONCERT DE FESTA MAJOR
A LA RESIDÈNCIA
GERIÀTRICA SANT DOMÈNEC, amb el duet BANDA
SONORA. Acte exclusiu per a residents.
19.00 h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ CERÀMI-
QUES, d’en Jordi Rosell, al Tercer _spai, sala Sèquia del Cup, al carrer del Miracle, 30. Aquesta exposició es podrà visitar des del dia 9 fins el 12. El dijous, de 16.00 h a 20.00 h i divendres, dissabte i diumenge, de 10.00 h a 13.00 h i de 16.00 h a 20.00 h.
20.30 h PREGÓ DE FESTES a càrrec d’ EN JESÚS AGE-
LET PROFITÓS, actor de teatre, televisió i cinema, dramaturg i director i d’origen pagès, a la sala d’actes de la Paeria de Balaguer.
Tot seguit, lectura d’un poema d’en Josep Vallverdú amb acompanyament musical dels professors de l’Escola de Música de Balaguer, Isidor Rosich i Àlex Rosanes.
DIJOUS
DIA 9 DE NOVEMBRE
10.00 h SORTIDA des de la casa de la Paeria de la CORPORACIÓ MUNICIPAL cap al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist per assistir a la Missa solemne, acompanyats per la COBLA SELVATANA i els GEGANTS DE BALAGUER.
10.45 h REPRESENTACIÓ DE L’ARRIBADA DEL SANT
CRIST A BALAGUER, a càrrec de les Germanes Clarisses de la ciutat, al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist.
11.00 h MISSA SOLEMNE, presidida per Mons. Joan –Enric Vives, arquebisbe i bisbe diocesà, al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist.
12.00 h fins a les 15.00 h VERMUT POPULAR DE FESTA MAJOR, a la plaça del Mercadal.
12.30 h TROBADA AMB LES AUTORITATS I ELS GEGANTS DE BALAGUER, a la plaça de Sant Salvador. Recorregut fins a la plaça del Mercadal i BALLADA DE L’HARPIA I dels GEGANTS DE BALAGUER, acompanyats per la COBLA SELVATANA.
13.15 h BALLADA DE SARDANES amb la COBLA SELVATANA, a la plaça del Mercadal.
17.30 h CONCERT DE FESTA MAJOR amb L’ORQUESTRA SELVATANA, al pavelló Inpacsa.
Entrada gratuïta.
A les 17.00 h obertura de portes.
18.00 h ESPECTACLE INFANTIL / FAMILIAR amb LAIKA de la Cia XIRRIQUITEULA TEATRE, al Teatre Municipal.
Preu: 5 euros.
Edat recomanada a partir de 5 anys.
Premi Max 2021. Millor espectacle públic familiar a Espanya.
19.30 h BALL LLARG DE TARDA amb L’ORQUESTRA SELVATANA, al pavelló Inpacsa.
Entrada gratuïta.
Hi haurà cadires a disposició dels assistents.
DIVENDRES
DIA 10 DE NOVEMBRE
11.00 h MISSA al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist.
11.00 h TALLER DE DJ ’S, al casal Lapallavacara. Inscripció prèvia al web joventut.balaguer.cat.
BALAGUER
11.00 h JOC DE PISTES per als infants i famílies, ENS
FEM UN SELFIE? Amb sortida des de l’Oficina de Turisme, situada a la plaça dels Comtes d’Urgell, 5.
Es realitzarà una gimcana amb monitors acompanyants.
A tots els participants que l’acabin se’ls lliurarà un diploma i un obsequi.
12.00 h TALLER DE MANUALITATS FEM UN LLAPISSER
AMB EL CAPGROS DEL GATET O EL GOS , a càrrec de la COLLA GEGANTERA I GRALLERA de BALAGUER, amb la col·laboració de Cristina Colilles, a la plaça del Mercadal.
12.30 h BALLADA DE SARDANES amb la cobla de l’ ORQUESTRA MARAVELLA a la plaça del Mercadal.
17.30 h CONCERT DE FESTA MAJOR amb L’ORQUESTRA MARAVELLA, al pavelló Inpacsa.
Entrada gratuïta.
A les 17.00 h obertura de portes.
19.30 h BALL DE TARDA amb L’ORQUESTRA MARAVELLA, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
Hi haurà cadires a disposició dels assistents.
21.00 h CONCERT amb el grup REHENES, a la Sala Mercantil.
Més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat.
23.30 h CONCERT amb els grups THE TYETS + ZUCLA + LES CASTIZOS + JOSE LORENZO, a la Carpa Jove davant del pavelló Inpacsa.
Entrada gratuïta.
17.30 h CONCERT DE FESTA MAJOR a la RESIDÈNCIA GERIÀTRICA SANTA MARIA, amb el duet CHUS&NÚRIA. Acte exclusiu per als residents.
00.00 h
ACTUACIÓ del grup tribut U2 “PLEASE” –Tribut oficial a Espanya, al Pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
01.30 h
ACTUACIÓ
del grup de versions XXL, un viatge per les millors cançons des dels anys 70 fins a l’actualitat, amb un repertori de més de dues hores i format íntegrament per números 1, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
DISSABTE
DIA 11 DE NOVEMBRE
09.30 h fins a les 13.00 h XXXVIè TORNEIG D’ESCACS
MEMORIAL PIJUAN – FUNDACIÓ ESTEL, obert als escolars de Balaguer i jugadors del C.E. BALAGUER, fins a 16 anys, a la sala polivalent del casal Lapallavacara. Ho organitza: Club d’Escacs Balaguer.
09.30 h SI VOLS ESMORZAR BÉ, VINE A BALAGUER !
Tradicional esmorzar popular amb coca amb samfaina, cervesa i sucs de fruita
10.30 h CERCAVILA amb els TAVERNERS DE PONENT, pels carrers del centre històric.
Punt de sortida: davant la casa de la Paeria i arribada a la plaça dels Comtes d’Urgell.
10.30 h ELS NOSTRES GEGANTS I CAPGROSSOS VISI-
TEN ELS
PADRINS A LES RESIDÈNCIES!
Faran una ballada a l’exterior de les residències, en horaris convinguts.
11.30 h CUCANYES I JOCS TRADICIONALS per als infants, a càrrec dels grups d’Esplai de Balaguer, a la plaça dels Comtes d’Urgell.
11.00 h Obertura de l’ EXPOSICIÓ DE BONSAIS, a càrrec del Club Bonsai Balaguer, a la sala d’exposicions L’Estudi 76, de la casa de la Paeria.
Horari: d’11.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 19.00 h.
11.00 h TALLER DE DJ’S, al casal de Lapallavacara. Inscripció prèvia al web joventut.balaguer.cat.
BALAGUER
A partir de les 12.00 h VERMUT RUMBERO a La Fàbrica, al carrer del Portalet. Entrada lliure.
13.00 h FINAL DEL CAMPIONAT DE BILLAR A TRES BANDES, organitzat pel casal de la Gent Gran de Balaguer.
13.30 h LLIURAMENT DELS PREMIS D’ESCACS MEMORIAL PIJUAN, a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
A partir de les 16.00 h LO TARDEO DE LA FESTA MA-
JOR a La Fàbrica, al carrer del Portalet. Entrada lliure.
17.00 h SIMULTÀNIES D’ESCACS a càrrec del GM català Hipòlit Asís, davant de 25 jugadors, organitzades pel Club d’Escacs Balaguer, al vestíbul de la casa de la Paeria. Inscripcions al C.E. Balaguer.
17.00 h fins a les 19.00 h SEGUICI FESTIU amb la participació local dels MACERS DE BALAGUER, L’HARPIA, ELS GEGANTS DEL SEGUICI, ELS CAVALLETS, ELS CAPGROSSOS, LO BALL DE BASTO -
NETS, EL BALL DE LA GALOP, LA COLLA DE DIABLES BÈSTIES FERÉSTEGUES I L’EXTRAMONI, i com
a colla convidada el Ball de Pastorets D’igualada , Amenitzat Pels Grallers, Els Baladrers, La Mitja Cobla La Patuleia, Els Botets de Graus, Els Grallers Els Carreter, La Cobla de Tres Quartans Punt de Malura, Els Taverners, Grallers de Ponent, I La Mitja Cobla del Ball de Pastorets, pels carrers del centre històric de la ciutat.Sortida i arribada a la plaça del Mercadal.
18.00 h BALL DE LA GENT GRAN DE FESTA MAJOR amb el grup musical MADISON GROUP, al casal de la Gent Gran.
18.00 h CINEMA amb la projecció de la pel·lícula SABEN AQUELL, de David Trueba, al cinema Balaguer,a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Compra anticipada a: www.circusa.com/ca/balaguer.
20.30 h TEATRE MUSICAL amb la Cia. DAGOLL DAGOM i l’espectacle L’ALEGRIA QUE PASSA, al Teatre Municipal. Preu: 25 euros platea i 22 euros amfiteatre. Venda d’entrades. www.entradesteatre.balaguer.cat, a l’Oficina de Turisme de Balaguer o a la taquilla del teatre una hora abans de l’actuació.
23.30 h CONCERT JOVE
amb els grups ELS CATARRES + BRIAN CROSS + JAVI REINA + JOSE LORENZO, a la Carpa Jove davant del pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
00.00 h FESTIVAL REMEMBER 80 – 90’s, 4 hores de marxa amb el retorn de les millors dècades amb un muntatge espectacular per gaudir fins a la matinada, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
DIUMENGE
DIA 12 DE NOVEMBRE
XLII CURSA DEL SANT CRIST
09.55 h Caminada popular.
Preu: 3 euros, esmorzar inclòs.
Sortida i arribada al pavelló del Molí de l’Esquerrà.
10.00 h Cursa de 5 i 10 km.
El lliurament dels dorsals es farà el dia de la cursa a partir de les 08.00 h fins a les 09.30 h al punt de sortida
Curses infantils:
JOVES 1.............25O METRES - de 0 a 8 anys
JOVES 2.............500 METRES - de 8 a 11 anys
JOVES 3.............1000 METRES - de 12 a 14 anys
El preu de la inscripció serà de 2 euros amb dret a dorsal (obligatori per a participar) i beguda.
Premi per als 3 primers classificats/ades.
La inscripció es pot fer a través de la web dels organitzadors: www.runners.cat o de l’empresa de cronometratge: www.iter5.cat.
El regal que es donarà als participants de la cursa d’adults és una samarreta tècnica esportiva.
Ho organitza: club Runner’s Balaguer.
10.00 h EXPOSICIÓ DE BONSAIS, a càrrec del Club
Bonsai Balaguer, a la sala d’exposicions L’Estudi 76, de la casa de la Paeria.
Horari: de 10.00 h a 14.00 h .
11.30 h BALLADA DE GEGANTS I CAPGROSSOS per la ciutat amb la COLLA GEGANTERA I GRALLERA DE BALAGUER acompanyats per la Xaranga LA MOSCA
NEGRA, d’Ascó.
Sortida des de la plaça del Mercadal i arribada a la plaça dels Comtes d’Urgell (plaça del Museu).
BALAGUER
12.00 h VERMUTEGEM PELS NOSTRES BARS DE LA PLAÇA DEL MERCADAL.
Cada establiment oferirà un vermut especial de Festa
Major a les seves terrasses.
12.00 h CONCURS DE COLLES SARDANISTES TROFEU
CIUTAT DE BALAGUER, amb la COBLA VILA D’ OLESA, a la plaça del Mercadal.
17.00 h CINEMA INFAN-
TIL EN CATALÀ CINC,
amb la projecció de la pel·lícula LES TORTUGUES NINJA. CAOS
MUTANT, al cinema Balaguer. Preu entrada especial: 2 euros.
17.30 h CONCERT DE FESTA MAJOR amb
l’ORQUESTRA METROPOL, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
A les 17.00 h obertura de portes.
18.00 h TEATRE amb l’obra NI RASTRE DE QUI VAM
SER, amb Fel Faixedas i Carles Xuriguera, a la sala Mercantil.
Més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat.
19.00 h CINEMA amb la projecció de la pel·lícula SABEN AQUELL, de David Trueba, al cinema Balaguer,a la sala d’actes de la casa de la Paeria.
Compra anticipada a: www.circusa.com/ca/balaguer.
19.30 h BALL LLARG DE TARDA amb l’ ORQUESTRA METROPOL, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.
Hi haurà cadires a disposició dels assistents.
21.00 h ESPECTACLE DE FOCS ARTIFICIALS PIROMUSICAL DEL SANT CRIST a càrrec de la PIROTÈCNIA TOMÀS.
Un espectacle de llum i so amb identitat pròpia.
El castell de focs es dispararà des del marge del riu Segre, al parc de la Transsegre.
Durant els dies de la Festa Major podeu gaudir dels gegants i capgrossos que estaran al vestíbul de la casa de la Paeria, així com també de les tradicionals firetes instal·lades al darrere del pavelló Inpacsa, i “les paradetes” de Festa Major, que s’ubicaran novament al llarg del passeig de l’Estació.
