Alcanar Municipal nº437

SE

af

OVID-19 AC

Ag

Butlletí gratuït

NS L’OMS L GO

a’m !

Ajuntament d’Alcanar

Butlletí informatiu d’Alcanar, les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja

Època VI · Any 41 · Núm. 437

Octubre 2022

Les festes del Remei, www.alcanar.cat

amb tota la força p. 8

REPORTATGE

SÍNDICA DE GREUGES

ACCIÓ SOCIAL

VIDA LOCAL

Torna Tyrika, el festival iber d’Alcanar, amb èxit d’assistència

Rosa Raga presenta l’informe anual de consultes ciutadanes al ple

Alcanar inaugura l’espai de reconeixement al dol gestacional, perinatal i neonatal

L’Agrupació Musical Canareva celebra el seu 40è + 2 aniversari

p.4

p. 10

p. 11

p. 18

Segueix el teu Ajuntament a les xarxes socials!

AjuntamentAlcanar

@AlcanarAJ

alcanarturisme

TELÈFONS D’INTERÈS Ajuntament d’Alcanar...........................977 732 013 Oficina Municipal de Turisme...............977 737 639 Policia Local d’Alcanar.........................977 732 144 Biblioteca Trinitari Fabregat.................977 732 464 Biblioteca de les Cases d’Alcanar.......977 737 763 Deixalleria Municipal............................977 707 045 Cementeri Municipal............................646 203 483 CAP d’Alcanar.....................................977 731 932 CAP de les Cases d’Alcanar...............977 735 106 Ermita del Remei..................................977 730 472

HORARI AJUNTAMENT

Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 8 a 15 h i dijous de 16.30 a 19 h.

BIBLIOTECA TRINITARI FABREGAT · ALCANAR

Matí: dimarts, dimecres, dijous i dissabtes de 10 a 13:30 h.

Tarda: de dilluns a divendres de 16 a 20 h.

BIBLIOTECA DE LES CASES D’ALCANAR

Tarda: de dilluns a divendres de 17 a 20 h.

DEIXALLERIA MUNICIPAL

De dilluns a dijous: de 9.30 a 13 h i de 15 a 18 h.

Divendres i dissabte: de 9.30 a 13:30 h

CEMENTERI MUNICIPAL

Dilluns, dimecres, divendres i diumenge: de 8:30 a 13 h i de 14:30 a 18 h.

Reanimació cardiopulmonar: salvar vides Cada dia entre vuit i deu persones pateixen una aturada cardíaca a Catalunya. El 16 d’octubre és el Dia Mundial de la Reanimació Cardiopulmonar, una data per a sensibilitzar sobre la importància d’actuar al més prompte possible quan algú pateix una aturada cardiorespiratòria.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

L’aturada cardiorespiratòria és una interrupció sobtada, inesperada i

HORARI DE GUÀRDIES

potencialment reversible de la respiració i la circulació, habitualment

Dissabte: de 9.30 a 13.30h i de 16:30 a 20:30h.

Diumenge: d’11 a 13.30h i de 17:30 a 20:30h.

Fora d’aquest horari, si teniu recepta mèdica, truqueu al telèfon d’urgències que trobareu a l’exterior de cada farmàcia.

Les guàrdies comencen el dilluns a les 9.30 h i acaben el següent dilluns a la mateixa hora.

Del 3 al 9 d’octubre Del 17 al 23 d’octubre Del 31 d’octubre al 6 de novembre Del 14 al 20 de novembre Farmàcia M. Pilar Delgado Gardó Tel. 977 732 291 – C/Felip Pedrell, 1

Del 10 al 16 d’octubre Del 24 al 30 d’octubre Del 7 al 13 de novembre Farmàcia Jordi Delgado Boix Tel. 977 730 105 – Av. Catalunya, 59

RECOLLIDA D’OBJECTES VOLUMINOSOS El servei gratuït de recollida de mobles i trastos a domicili es fa els dimecres.

Només cal que truqueu prèviament al telèfon de l’Ajuntament 977 732 253, en horari d’oficina.

Edició: Ajuntament d’Alcanar Direcció: Joan Roig Castell Coordinació: Laura Sancho Torné (comunicacions@alcanar.cat) Redacció: Laura Sancho Torné i Tere Lange Ebri Assessorament lingüístic: Joan Fibla Sancho (joanfiblas@gmail.com) Col·laboradors: Jordi Sancho Parra (“D’on ve este malnom?”), Oscar Rosal (Mirades al comerç), Marta Mateu, David Garcia i Rubert, Carme Saorin, Joan B. Beltran, Gemma Gilabert, Agrupació Musical Canareva, Alcanar Ràdio i Biblioteca Trinitari Fabregat.

Foto portada: Jaume Boldú Maquetació: Estudi Taller À Impressió: Editorial MIC Depòsit legal: T-548-1977

2

Editorial

originada per una arrítmia o trastorn del ritme cardíac. En molts de casos, les persones afectades no presenten cap símptoma previ.

Durant el 2021, el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya va fer 2.912 assistències per aturada cardiorespiratòria. El percentatge d’assistències d’aturades cardiorespiratòries recuperades, el que es coneix com a ROSC, es va situar el 2021 a Catalunya en el 25,05%.

Aquest tipus d’emergència mèdica requereix una atenció urgent. És per això que l’actuació dels testimonis fins a l’arribada dels equips d’emergències mèdiques és clau, ja que l’inici immediat de la reanimació cardiopulmonar pot quadruplicar les possibilitats de sobreviure.

L’any 2021, tot i que més del 70% de les alertes rebudes al Servei d’Emergències Mèdiques per aturades cardiorespiratòries les van presenciar testimonis, només en el 43% dels casos es van fer maniobres de reanimació prèvies a l’arribada dels professionals sanitaris. És molt important que el màxim de persones tinguen formació en suport vital bàsic per a fer front a aquest problema silenciat. L’Ajuntament d’Alcanar promou la conscienciació sobre el risc per a la vida que comporta una aturada cardíaca. D’aquesta manera, s’organitzen accions de sensibilització i formació als centres educatius, així com cursets per a la gent gran i la població en general, sobre les maniobres de reanimació i l’ús de desfibril·ladors. No ho dubteu: formeu-vos en suport vital bàsic.

Vols rebre el butlletí Viure Alcanar al teu domicili? Escriu-nos a comunicacions@alcanar.cat i t’expliquem com fer-ho.

?

4

REPORTATGE

8

ACTUALITAT MUNICIPAL

15

MIRADES AL COMERÇ

16

ELS GRUPS MUNICIPALS OPINEN

El semàfor

VIDA LOCAL

18

CULTURA

20

RECOMANACIONS LITERÀRIES

20

ARA FA

23

L’ENTREVISTA

24

Vols denunciar una actitud incívica o posar en valor una bona conducta ciutadana? Envia’ns la fotografia amb el teu nom al telèfon 696438188 o al correu electrònic comunicacions@alcanar.cat Gràcies!

?

Un veí de la zona del carrer Ramon i Cajal de forma es-

pontània ha deixat aquest missatge en una jardinera per tal de conservar les seues boniques flors. Una actuació

contra l’incivisme que patim als carrers del municipi i que es mereix un reconeixement públic.

No podem tolerar, i hem de denunciar, que el conteni-

dor del port de les Cases, destinat a restes de la pesca, estiga així. La recollida de residus és una àrea complexa

i sensible i necessita la complicitat de la població i dels sectors econòmics. No volem aquesta imatge.

D’on ve este malnom?

Tequero Un ramal que surt del lligallo de Metxa duu un nom d’allò més curiós: camí del Tequero. Però... qui era, este “tequero”?

A la darreria del segle XVIII, la família Nolla Munné baixava de Castellvell, a tocar de Reus, al molí de les Canals, terme d’Ulldecona. Al molí hi havia també un espai reservat per a rajolar.

Mort el 1831, Josep Nolla s’havia establert en una casa a Sant Joan, aquell carrer que s’obria “bax de la Raval dels Esterrés”. Sons fills Pere i Libori –amo del mas d’en Libori– n’heretarien la casa i l’ofici de rajoler.

En un document de 1841, Pere apareix referit com a “texero”, en castellà. Fonèticament, com que el so de la jota castellana no existeix en català, la gent la pronunciava com si fora una q: en lloc de “tejero” –aquell qui fa teules–, li deien “tequero”. Heus aquí l’origen del malnom!

I resulta curiós veure que encara avui queden algunes descendents d’aquells Nolla castellvellencs que van vindre a salvar un ofici immemorial canareu!

3

Tyrika, el festival iber d’Alcanar, consolida l’èxit d’assistència amb 3.000 visitants

Després de dos anys, hem tornat a gaudir de Tyrika, el festival iber d’Alcanar, amb tota la seua plenitud. El cap de setmana del 30 de setembre al 2 d’octubre, el poblat ibèric de la Moleta del Re-

d’una forma molt fidedigna i realista.

A més, les activitats han agradat molt al públic familiar i han estat moltes

les famílies que han repetit i han vin-

gut els dos dies a fer activitats”, ex-

mei i el rogle de les oliveres mil·lenàries

plica Jordi Monfort, regidor de Turisme.

han estat l’epicentre del festival, farcit

Tyrika s’insereix en el Cap de Setmana

de propostes per a tots els públics, que han permès d’explorar, de nou, la cultura dels ibers i els nostres orígens.

Pel que fa a les dades d’assistència, du-

Ibèric, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que proposa el fil conductor de cada edició. El tema sobre el qual s’ha centrat enguany ha es-

rant tot el cap de setmana, vora 3.000

tat l’enigma de la llengua ibèrica.

persones han participat en els diferents

En aquest sentit, la visita teatralitzada

tallers didàctics, demostracions, visites al poblat de la Moleta del Remei, conferències, portes obertes al jaciment i a la Casa O’Connor, i concerts de Les Nits de Tyrika. “Podem valorar que, des-

prés de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia, el festival Tyrika ha tornat a tenir una bona acollida. Pen-

sem que és un encert recrear Tyrika en l’escenari on els nostres avant-

passats vivien fa més de 2.500 anys perquè ens permet plasmar l’ambient

4

“Adeu, Bekoiltun!”, basada en un plom escrit aparegut al jaciment de la Moleta del Remei, a càrrec d’Aur-Art i el grup de teatre local Gresol, al poblat ibèric, ha estat una de les que ha tingut més afluència de públic. “La llengua ibèrica és encara un misteri per a nosaltres, però les troballes d’epigrafia comencen a donar algunes pistes sobre els possibles contexts en què es donen les manifestacions d’escriptura en l’àmbit de la cultura ibèrica. El plom de la Moleta

del Remei ens va convidar a imaginar els fets que van portar el nom de Bekoiltun fins a la posteritat”, explica Helena Fibla, coordinadora del Festival.

“Cal agrair a les empreses partici-

pants la seua col·laboració, i també

al Grup de Teatre Gresol la implicació i l’esforç per a fer possible la teatralització de la visita”, destaca Monfort.

Reportatge

Tyrika es dirigeix especialment al públic

la nit a Tyrika a través d’una proposta

d’excavació a Sant Jaume d’Alcanar”, es

familiar. Enguany els més menuts han

d’avantguarda que va fusionar música

van presentar els treballs fets en la 24a

tornat a participar en activitats, tallers

electrònica amb la cultura ibèrica, gràci-

campanya d’excavació, que va tenir lloc

i demostracions que els han acostat a

es a la implicació dels artistes de primer

el passat mes d’agost en tres jaciments

aquesta cultura mil·lenària d’una mane-

nivell que van fer actuacions exclusives

del Complex de Sant Jaume d’Alcanar.

ra lúdica i pedagògica.

per a l’esdeveniment.

“Quan vam començar les excavaci-

Tal com remarca Àlex Espuny, coordina-

ons, la hipòtesi principal del jaciment

“Pel que fa als tallers didàctics, els que han tingut més bona acollida han estat el taller d’elaboració de síraion, un condiment i colorant alimentari, i el taller d’alimentació i pa, en què els participants van elaborar el seu propi pa i el van coure en el forn ibèric recreat

dor de Les Nits de Tyrika: “Estem parlant de concerts exclusius per apropar la cultura de la primera edat del ferro, la seua llengua, la seua manera de viure, els seus rituals i cerimònies, etc. reinterpretada d’una forma ober-

a l’àrea interpretativa del poblat de la

ta, contemporània i sense límits”.

Moleta del Remei. Pel que fa a les de-

I com cada any, el vessant més acadè-

mostracions, destaca la de fer foc per percussió i fricció, i la de cocció de ceràmica en una foguera”, afegeix Fibla.

mic de Tyrika va estar protagonitzat per

de Sant Jaume era que es tractava d’una gran casa fortificada d’un cabdill local que des d’aquí controlava la resta d’assentaments dels voltants.

Els darrers anys, però, hem anat generant una hipòtesi alternativa: Sant Jaume podria ser una factoria fenícia. Cada any les evidències ens porten a decantar-nos per aquesta

una conferència pronunciada pel doctor

segona opció”, detalla Garcia.

David Garcia, arqueòleg i director de les

Per a acabar d’arredonir la proposta, a

La principal novetat d’aquesta edició

excavacions del jaciment de Sant Jau-

la zona del Festival es va habilitar una

del festival han estat Les Nits de Tyrika,

me. Amb el títol “Cada cop més a prop

taverna que va oferir durant tot el cap

en què el públic va conèixer com era

de Tyrika. Darrers resultats dels treballs

de setmana tapes ibèriques. Per a ga-

5

rantir la mobilitat, el servei de bus,

que va estar actiu tot el cap de setmana, va transportar centenars de

persones que, per comoditat, es van estimar més utilitzar el transport públic.

Quan va caure la nit al poblat ibèric de la Moleta del Remei, fou el mo-

ment de signar, a través d’una altra escenificació històrica, el pacte

d’hospitalitat entre els habitants de Tyrika i els seus visitants i acomiadar-se fins l’any vinent.

Maria Cinta Adell, guanyadora del sorteig de Tyrika

Maria Cinta Adell Fibla, guanyadora del sorteig de Tyrika, va viure el festival iber d’Alcanar des d’una perspectiva diferent, ja que va participar

en una de les escenes teatralitzades com a actriu convidada.

L’objectiu del sorteig, organitzat per la plataforma alcabàs! de l’àrea de Desenvolupament Local de l’Ajun-

tament d’Alcanar, era fer partícips als establiments del municipi i do-

nar-los protagonisme; lligant les compres al comerç local

amb la

possibilitat de formar part de Tyrika de forma protagonista i immersiva.

Totes les compres que va fer la

clientela mitjançant alcabàs! fins al 22 de setembre, tant identifi-

cant-se amb la targeta física com amb l’aplicació mòbil, van quedar registrades al sistema i, cadascuna

.

d’aquestes compres, es va comptabilitzar com a una participació en el sorteig

Pensem que és un encert recrear Tyrika en l’escenari on els nostres avantpassats vivien fa més de 2.500 anys perquè ens permet plasmar l’ambient d’una forma molt fidedigna i realista. A més, les activitats han agradat molt al públic familiar i han estat moltes les famílies que han repetit i han vingut els dos dies a fer activitats.

6

Reportatge Campanya d’excavacions arqueològiques 24/2022 al jaciment de Sant Jaume, d’Alcanar Enguany, els arqueòlegs del Grup de

de pesos de teler, que també devien estar

en l’arqueologia canareva i d’aquest

Recerca en Arqueologia Protohistòrica

emmagatzemats per a poder-los fer servir

entorn. A més a més, seguim comptant

quan calgués per a teixir i fer la roba.

amb restauradores que ens ajuden a

Pel que fa als aspectes constructius de

anar conservant aquest ric patrimoni.

Sant Jaume, hem anat documentant el

Les dades extretes, conjuntament amb

(GRAP), de la Universitat de Barcelona, hem tornat a Alcanar i hem realitzat la 24a campanya d’excavacions arqueològiques a Sant Jaume (residència fortificada de la primera edat del ferro, s.

VIII-VI aC). Després d’aquests anys de pandèmia en què no hem deixat d’investigar però sí que hem baixat el ritme de les excavacions –no es va excavar el 2020 i l’any passat es va fer amb un equip més reduït del que és habitual–, hem tornat a fer una intervenció de tot un mes (del 22 de juliol al 21 d’agost) amb dos torns d’unes quinze persones cadascun. Intervenció que s’ha pogut seguir fent gràcies al suport de l’ajuntament i de tots els canareus i canareves.

Aquesta campanya tenia la intenció de tornar a la normalitat i seguir excavant els àmbits que ja teníem en marxa.

D’aquesta manera, s’ha continuat actuant en cinc àmbits del jaciment que ens han seguit donant informació sobre la construcció d’aquesta residència i alhora ens han proporcionat més materials de la vida que s’hi feia. Per exemple, en un dels àmbits, en què ens trobem encara al nivell de l’enderroc del primer pis, hem pogut recuperar quatre molins de pedra, que originalment devien estar guardats en el pis superior de l’edifici i que es van fer servir per a moldre el gra. També en

sistema d’elaboració dels fonaments de la fortalesa en els nivells més profunds de dos àmbits més. També hem seguit excavant l’espai més central del jaciment (A25), que al començament pensàvem que podria ser un pati o espai central obert, però que sembla que és un espai cobert que devia tenir tres habitacions internes. Les properes excavacions ens han de donar més indicis per a entendre el funcionament d’aquest espai tripartit.

En el mateix sentit de tornar a la normalitat, estem molt i molt contents de l’acollida que també ha tingut enguany la jornada de portes obertes al jaciment. Tot i el canvi de data i la calor forta que ens ha fet, molts canareus, canareves, gent d’altres pobles del voltant així com estiuejants del poble han volgut acompanyar-nos i s’han interessat per les excavacions i el procés de les investigacions al jaciment.

Per altra banda, també volem remarcar que en aquesta campanya hi han participat estudiants d’història i d’arqueologia de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universidad de Burgos. D’aquesta manera, l’exca-

aquest àmbit s’hi han trobat grans reci-

vació segueix sent una escola d’arque-

pients ceràmics i hem ampliat el nombre

ologia per a nous alumnes interessats

tot l’estudi anterior, ens fan entendre que Sant Jaume és un jaciment excepcional en la protohistòria del nord-est peninsular, tant per la riquesa de dades que ens aporta com pel bon estat de conservació.

A més a més, últimament estem obrint una nova línia d’investigació que ens fa replantejar la hipòtesi de partida del mateix jaciment. Sense deixar de banda la interpretació principal que fos la residència d’un cabdill o cabdilla local que devia controlar tot el Complex Sant Jaume (la Moleta, la Ferradura, la Cogula i el castell d’Ulldecona), ja no podem descartar de valorar també la possibilitat, com a hipòtesi alternativa, que, en realitat, ens trobem davant d’una factoria o enclavament fenici. Si s’acabés demostrant aquesta hipòtesi, seria el nucli fenici situat més al nord a tota la costa mediterrània de la península –ara com ara ho és la Fonteta, a Alacant– i un nucli colonial molt més antic que els assentaments grecs d’Empúries i Roses. Aquesta hipòtesi ha de seguir sent contrastada per les properes exca-

.

vacions i investigacions sobre les dades extretes fins ara

Marta Mateu, David Garcia i Rubert, Carme Saorin; codirectors campanya d’excavacions

7

També s’hi han sumat diverses propostes culturals, esportives i festives per als menuts de casa, l’homenatge a la

vellesa, la Diada del Canareu Absent i activitats de lleure per a les associacions i el jovent.

Miguel González emociona tothom amb el seu pregó de festes

El periodista Miguel González (1985) ha estat el pregoner de les Festes del Remei d’enguany. Tan bon punt va rebre

Les festes del Remei celebren la plena tornada a la normalitat

aquest encàrrec, va avançar que el seu seria un pregó “molt blanc, ple de re-

cords i emotiu”, com una manera de retornar al poble la normalitat i l’estima que sempre ha rebut, i així ho va fer. “Estic content i em sento ben orgullós d’ha-

ver nascut a un poble que durant tots estos anys m’ha fet sentir, entre altres coses, ben capaç”, va començar dient.

Amb un Centre Cívic de gom a gom, Miguel es va adreçar al públic amb un discurs molt personal, íntim, amb notes d’humor i, sobretot, carregat d’emotivitat, en què la memòria i els records han

tingut un paper fonamental. “Vull valorar

la família, ma mare i mon pare, per-

què, des del principi, van demostrar un coratge i una valentia immensos

i, amb el cap ben alt, amb molt d’esforç i amb la família i amics al costat, van posar les bases, els empelts i els

fertilitzants necessaris perquè aquell xiquet aconseguís arribar a dia d’avui,

podant, ‘abonant’ i regant amb ‘gotero’ tot lo que calia”, va destacar.

Durant la vetlada, l’emoció i els sentiments a flor de pell es van fer presents a través d’anècdotes personals i records entranyaAmb la baixada de temperatures, la ciu-

Festes i la Comissió de Festes i amb la

tadania d’Alcanar ha acollit, amb molta

col·laboració del teixit associatiu.

il·lusió, la celebració de les Festes del

Les Festes Majors d’Octubre, que en-

Remei, que han permès a tothom gaudir d’uns dies festius en companyia d’amics i familiars. Aquestes festes tan esperades han tornat a la plena normalitat després de dos anys de pandèmia. L’Ajuntament d’Alcanar, en un context econòmic

guany s’han celebrat del 7 al 12 d’octubre, han inclòs els actes tradicionals que anualment configuren aquesta celebració tan especial, com la imposició de bandes i el pregó de festes, la festivitat del Remei, la pujada popular en bicicleta, la plantada

complicat, ha amanit un programa ampli

de gegants, la desfilada de carrosses o el

i divers, amb l’impuls de la Regidoria de

llançament de confeti, entre d’altres.

8

bles de la seua infància i adolescència.

Anècdotes relacionades amb l’escola, els campaments, les festes, la família, els

amics i veïns que conformen el seu patrimoni personal, fortament arraïlat a Alca-

nar. “Un dels primers records que tinc del poble és precisament assentat amb

mon pare damunt d’uns cabirons dalt d’una olivera de barraca de mon iaio, veient unes indefinides llumetes de co-

lors allà lluny. Eren els focs artificials de les Festes del Remei”, va explicar.

Actualitat municipal El seu discurs va ser també optimis-

la Universitat Autònoma de Barcelona

ta i esperançador: “Creiem-nos que

i del 2009 viu a Tarragona i treballa a

som d’Alcanar. Este sentiment de pertinença és també un honor del qual hem de presumir”. I va afegir: “M’agradaria que ma filla, Gala, s’estimés tant Alcanar com jo me l’estimo i tingués sempre un poble on anar, on xalar i on trobar tranquil·litat, refugi i escalfor sempre que li calgue. Ella també serà d’Alcanar, segur”.

Abans de finalitzar, Miguel va recordar “aquelles persones que conviuen en situacions tan fotudes que ni l’humor els arrenca un somriure, que no han

Tarragona Ràdio com a redactor, locutor i editor de programes i continguts.

En el transcurs de la seua carrera ha estat guardonat amb diversos premis i distincions: el premi Micro de Ràdio Sant Pere i Sant Pau (2009); el premi al millor presentador de ràdio als Premis de Comunicació 2018, atorgat pel diari digital La República Checa, i el Premi a la Inclusió de Ràdio Associació de Catalunya 2021, pel programa “Tothom”.

Autèntic fanàtic de la ràdio, amb només

tingut el suport de la família, ni l’es-

catorze anys va convertir-se en col·labo-

calf d’uns amics o el caliu d’un poble

rador habitual d’Alcanar Ràdio, fins que

com este. També les admiro. Absolut

el 2008 una beca el va portar a seguir la

respecte i ànim per a totes elles i vaigue una forta abraçada i molt ànim”.

Miguel és llicenciat en periodisme per

seua trajectòria a Madrid. En l’actualitat,

.

Miguel encara col·labora de tant en tant amb aquesta emissora municipal

9

Rosa Raga, síndica de greuges, presenta l’informe anual de consultes ciutadanes al plenari municipal Durant el ple ordinari del 22 de setembre, la síndica de greuges, Rosa Raga, d’acord amb el decret de creació d’aquesta figura, va presentar l’informe anual elaborat amb dades de l’any 2021.

La síndica és un òrgan unipersonal i independent que té per missió defensar els

l’Administració va oferir a la gent davant

jectiu d’aquest informe destacar també

gaudir d’informació i d’acompanyament

vants i que afecten directament la ciu-

aquestes situacions extremes. Poder

en la tramitació de gestions, així com

de suport emocional per part de l’equip

humà de l’Administració local, en aquest cas l’Ajuntament d’Alcanar, és important

drets de la ciutadania en la seua relació

i es valora positivament”, destaca Raga.

amb l’Administració local i afavorir la par-

Les queixes i consultes rebudes durant

ticipació ciutadana, la transparència i la millora de la gestió pública.

La vida local a Alcanar, l’any 2021, va estar marcada per dos fets importants: per la pandèmia de la Covid-19 i les restriccions corresponents, i pels efectes dels aiguats de l’1 de setembre. En aquest sentit, la síndica de greuges va atendre qüestions relatives a la cobertura de les assegurances i els drets i deures de la ciu-

l’any 2021 han estat 31, de les quals s’han resolt més del 50%, i la resta es troben en procés de tramitació o seguint els tràmits administratius que corresponen. A part de

cosa destaco a l’informe, és el suport que

temps de resposta a les instàncies ciutadanes, facilitar la interlocució que demana la ciutadania, aclarir la repercussió de la nova llei de protecció animal per a cercar solucions definitives, procurar que tots els veïns i veïnes d’Alcanar Platja coneguen la situació urbanística del seu habitatge i fer gestions Durant la sessió plenària, es va agrair a

whatsapp o el correu electrònic. L’informe de la síndica de greuges inclou totes les queixes i consultes fetes per la ciutadania durant l’any passat, així com una explicaAltres temes de les queixes que va aten-

i els aiguats de l’1 de setembre. Si alguna

de greuges destaca les següents: reduir el

consultes per altres vies, com el telèfon, el

la convivència, la gestió administrativa o

incidències, per la pandèmia de Covid-19

En l’apartat de recomanacions, la síndica

per a millorar l’atenció al CAP d’Alcanar.

ció de la seua gestió.

“Durant l’any 2021 van haver-hi moltes

tadania”, afegeix la síndica.

les visites presencials, s’han fet arribar 32

tadania. S’hi sumen altres qüestions com l’atenció sanitària.

“els fets que m’han semblat més relle-

dre la síndica de greuges d’Alcanar, les Cases i Alcanar Platja durant l’any 2021 fan referència a àmbits com governació, via pública, urbanisme, serveis socials, economia o administració general. És ob-

Rosa Raga la seua faena d’intermediària entre l’Administració i la ciutadania. L’alcalde, Joan Roig, va donar-li les gràcies per la seua “eficiència, professionalitat i neutralitat”. Així mateix, el batle també va destacar la seua actuació com a nexe entre l’Administració i la ciutadania i, en general, va agrair-li “el compromís i la responsabilitat inequívoca de construir un poble millor”.

.

L’informe íntegre es pot consultar al web alcanar.cat

A juí els vàndals que van malmetre la plaça dels Països Catalans El 12 de juliol de 2021, Alcanar es va des-

El dijous 6 d’octubre, poc més d’un any

la justícia”, afirma l’alcalde d’Alcanar,

pertar amb la imatge lamentable que van

després, es va celebrar la vista oral con-

Joan Roig.

deixar uns actes vandàlics a la plaça dels

tra les persones que van causar els greus

Països Catalans. La nit anterior, una colla

desperfectes al parc, que s’enfronten a una

Aquests fets greus se sumen a l’incivisme

d’incívics va cremar una part de la tanca

sanció econòmica de més de 4.000 euros.

del parc i va fer malbé gairebé tot el pa-

El procés judicial encara no s’ha donat

Bort, regidor de Governació, recorda que

per finalitzat, però des de l’Ajuntament

“és necessari respectar el nostre entorn,

viment continu de goma de cautxú de les zones dels jocs, entre altres destrosses.

Aquests actes van suposar una gran despesa per a l’Ajuntament, que uns mesos abans ja havia destinat més d’11.000 euros a la reforma integral del parc.

En el seu moment, l’Ajuntament d’Alcanar va condemnar rotundament aquests fets.

10

es recorda que “es desplegaran tots els recursos necessaris per a erradicar el vandalisme i l’incivisme al mu-

nicipi. Cal posar en relleu la gran feina d’investigació de la policia local, que, unes hores després dels fets, va permetre portar els responsables davant

que de manera recurrent pateixen altres parcs municipals. En aquest sentit, Jordi

començant pel més proper, tenir cura de l›espai comú i del mobiliari, recollir la brossa, etc. Aquesta actitud cívica, dins el nostre municipi, afavoreix relacions més

.

sanes i respectuoses, minimitza l’apari-

ció de conflictes i, a la vegada, millora les relacions entre el veïnatge”

Actualitat municipal Alcanar inaugura l’espai de reconeixement al dol gestacional, perinatal i neonatal El 15 d’octubre, coincidint amb el Dia

Algunes famílies es van estimar més de

Mundial de la conscienciació i visibilit-

penjar l’estel de manera anònima abans de

zació de la mort gestacional, neonatal i perinatal, va tenir lloc, al cementeri municipal d’Alcanar, l’acte de presentació de l’espai de reconeixement municipal a aquest tipus de dol.

Alcanar ha estat el primer municipi de les Terres de l’Ebre on s’ha realitzat un procés participatiu amb les famílies en dol per a poder dissenyar com havia de ser aquest espai.

L’Ajuntament d’Alcanar, amb la col•laboració del grup participatiu de famílies afectades, ha instal•lat una estructura en un lloc adequat del cementeri amb l’objectiu que totes les famílies que ho desitgen troben un espai de recolliment i serenor i, a la vegada, puguen penjar-hi una estrella que represente el seu ser estimat que es va morir durant la gestació o els primers dies de vida.

A l’acte es va donar a conèixer el monument i hi va haver diferents parlaments.

Seguidament, les famílies van fer l’acció de penjar els estels gravats i també van redactar i penjar uns escrits a uns globus que posteriorment van enlairar. A més, es va comptar amb l’acompanyament musical de David Lao, professor de l’Escola Municipal de Música d’Alcanar.

l’acte. De fet, aquesta iniciativa s’emmarca en un projecte de suport al dol perinatal impulsat per l’Ajuntament amb la col•laboració del grup participatiu format per mares i pares del municipi que han viscut aquesta experiència, l’acompanyament de Judit Labèrnia, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en dol perinatal, i el suport de l’Associació Libèl•lules dels Estels. Així mateix, la iniciativa ha tingut el suport de tots els grups polítics municipals.

En el seu discurs, la regidora de l’àrea, Maribel Ramon, va explicar que “era necessari que l’espai fos escollit per les

famílies que heu patit i patiu aquest dol. Vull agrair-vos la vostra implicació en nom del consistori. Continu-

arem treballant, per una part, per a

monument, esperem que siga el primer de molts altres processos a les Terres de l’Ebre”.

Oriol Grau, representant de les famílies, va destacar que “Parlar de la mort és un tema tabú, i si és un bebè encara més.

Actes com aquest esperem que contribuïsquen a donar visibilitat i conscienciació a la mort gestacional, neonatal i perinatal. En nom de totes les famílies, presents i futures, gràcies. Els nostres fills i filles estaran sempre al nostre cor”.

Per la seua banda, Judit Labèrnia va destacar una metàfora molt bonica: “L’acer corten del monument té un procés d’oxidació que es pot forçar o es pot permetre que siga natural. I les famí-

donar-vos l’acompanyament i suport

lies van decidir que fora al seu degut

reconeixement que mereixen els vos-

dol és això, no es pot forçar, necessita

necessaris i, per l’altra, per a donar el tres fills i filles, aquestes criatures estrella que han marxat tan prompte”.

Trini Lleixà, presidenta de l’associació Libèl•lules dels Estels, va donar les gràci-

temps. Quanta saviesa tenen perquè el el seu temps i el seu procés natural”.

L’espai memorial és un projecte viu i, per tant, qualsevol família podrà sol•licitar al

es públicament a l’Ajuntament: “Alcanar

consistori, a través del departament d’Afers

un procés participatiu per a dissenyar el

jar-hi una estrella en qualsevol moment

és el primer municipi on s’ha realitzat

.

Socials i Famílies de l’Ajuntament, de pen-

11

La Transeines, una caminada per Catalunya per a lluitar contra les addiccions, finalitza a Alcanar La Transeines ha recuperat la seua força

Florensa va iniciar aquest projecte fa més

aquesta malaltia mental, ja que es troba

després de dos anys marcats per la pan-

d’una dècada, després de sobreposar-se a una situació d’addicció. “Soc un addic-

en una fase més rebel i és més propens

dèmia amb una nova ruta antiaddiccions i “recuperapersones” de gairebé 800 quilò-

te rehabilitat i tinc l’oportunitat d’ajudar

metres, que, en aquesta edició, ha tingut

altres persones a aprendre a conviure

Alcanar com a destinació final. Es tracta

amb la malaltia de l’addicció. L’esport

d’una proposta de l’Associació Eines que

m’ha ajudat molt a la meua vida, i amb la

pretén canalitzar cap a l’esport part de l’ac-

idea d’aquest projecte vaig poder treba-

tivitat pròpia d’un tractament per addicci-

llar molts aspectes que dins el centre no

ons. Del 23 d’agost al 22 de setembre, una

es poden abordar”, detalla el terapeuta.

desena d’usuaris d’un centre de recupera-

La quarta edició d’aquesta “teràpia itine-

ció van emprendre aquest viatge, que va començar al Pont de Suert (Alta Ribagorça) i va finalitzat a Alcanar. Durant el trajecte, cadascun dels pacients participants ha disposat d’un diari personal on cada dia ha treballat un valor per tal de recuperar tot allò que les addiccions li van arrabassar.

rant” va finalitzar el 22 de setembre a Alcanar, després de recórrer prop de 800 quilòmetres a peu. Aquesta iniciativa ha propiciat la creació d’un punt d’addiccions a Alcanar, un servei gratuït i per a tota la ciutadania, que pretén difondre les eines a les quals poden recórrer les persones per

a caure en aquest tipus de problemes.

El servei és per a tothom, però la joventut ha de saber que a Alcanar poden demanar ajuda a través d’aquest servei”.

Es pot accedir al servei a través de les xarxes socials, del correu electrònic subiratsaddicions25@gmail.com o del telèfon 676996320.

Pròximament s’oferirà atenció presencial.

Aquest punt serà coordinat pel senienc Àlex Subirats, director de Subirats Addiccions i intervencionista familiar: “Un dels principals símptomes que podem utilitzar per a diagnosticar que hi ha un problema d’addicció és que aquella persona ho negue.

De fet, és una de les fases de tot el procés: la negació. Justament la meua figura

La iniciativa està impulsada per Àlex Flo-

a evitar o superar l’addicció. La regidora

rensa, terapeuta expert en addiccions,

de Joventut, Meritxell Ulldemolins, impul-

patòleg dual i director del centre d’ad-

sora d’aquest punt al municipi, destaca

trencar aquesta negació”. El pas següent

diccions Eines, de Sant Cugat del Vallès.

que “el jovent és més vulnerable davant

serà, per tant, passar a l’acció

d’intervencionista familiar aconsegueix

.

El COPATE inicia la campanya per a implementar el nou model de recollida selectiva per als grans productors El Consorci de Polítiques Ambientals de

“El nou model és assimilable al porta a

s’iniciarà el servei amb el nou model de

les Terres de l’Ebre (COPATE) ha comen-

porta i ha de permetre millorar la taxa d’or-

recollida, que incorporarà les millores

çat la campanya informativa sobre el nou

gànica, així com reduir la fracció resta”,

model de recollida de la fracció orgànica

explica Jordi Bort, regidor de Medi Ambient

mitjançant el sistema porta a porta, adap-

de l’Ajuntament d’Alcanar. Concretament, el

tada als establiments considerats grans generadors de la zona litoral del Baix Ebre i el Montsià. Una campanya que porta el lema ”Tanca el cercle” i que s’adreça a un total de 310 establiments, principalment

COPATE informa els establiments de la necessitat de separar correctament l’orgànica, els aporta informació de les freqüències i els horaris del nou servei de recollida i analitza les necessitats de cada establiment. Poste-

tecnològiques previstes i permetrà fer un seguiment més acurat del comportament dels comerços implicats.

Amb el canvi de model de recollida selectiva, es pretén augmentar la taxa de reciclatge per tal d’arribar als límits legals establerts per la Comissió Europea, els quals

riorment, els facilitarà els cubells amb xip

determinen que cal assolir un 55% de la

bars, cafeteries, hotels, càmpings, etc.,

adaptats a la seua producció.

recollida selectiva el 2025 i un 60% el 2030.

entre els quals hi ha els d’Alcanar, les Ca-

Una vegada desenvolupada la campanya

Actualment, la taxa de recuperació al Baix

ses i Alcanar Platja.

informativa i la distribució dels materials,

Ebre i el Montsià se situa entorn del 52%

del sector de la restauració: restaurants,

12

.

Actualitat municipal La XII Mostra Intercultural d’Alcanar acull propostes d’una desena de col·lectius del municipi Enguany s’ha celebrat la dotzena edició

nicipal d’Alcanar hi ha empadronades

tiquets de degustació, una activitat que

de la Mostra Intercultural d’Alcanar. La

un total de 9.897 persones, de les quals

va tenir molt d’èxit.

trobada va tenir lloc el divendres 16 de setembre de les 19 a les 22 h, a la plaça de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (Centre Cívic).

Després d’una aturada de dos anys a causa de la covid-19, hi van participar una desena de col·lectius dels diversos països i cultures que conviuen al municipi, amb una proposta gastronòmica, cultural i lúdica adreçada a tots els públics.

La Mostra Intercultural està dinamitzada per la Comissió Intercultural de l’Ajunta-

2.161 són d’origen estranger, amb 59 nacionalitats diferents. En aquest sentit, Maribel Ramon, regidora d’Afers

Socials i Famílies, explica: “Aquesta

al conjunt de la ciutadania. Ho veiem

danses típiques de Romania amb música

racció social, com aquesta Mostra.

van continuar amb el taller de tatuatges

pi és una font de riquesa cultural per

República Dominicana i una ballada de

a l’escola i en altres àmbits d’inte-

en directe. Durant la tarda les activitats

Seguirem impulsant activitats per a fomentar el coneixement i la bona

convivència entre totes les persones

ticipació ciutadana té com a objectiu

Entre les nacionalitats que van partici-

respecte mutu, organitzant activitats per a que el conjunt de la ciutadania conega la riquesa cultural de les diverses nacionalitats que conviuen al municipi.

Amb dades del setembre, al padró mu-

tuació de la coral Allegretto, una posada en escena de música tradicional de la

d’Alcanar, les Cases i Alcanar Platja”.

verses cultures a través del diàleg i del

gaudir de diverses activitats, com l’ac-

diversitat de nacionalitats al munici-

ment d’Alcanar. Aquest òrgan de parpromoure la interacció equitativa de di-

Al llarg de la jornada també es va poder

par en aquesta dotzena edició, es troben Catalunya, Colòmbia, els Estats Units d’Amèrica, França, el Marroc, Moldàvia, Nicaragua, la República Dominicana, Romania i Ucraïna. Es va po-

d’henna, a càrrec del col·lectiu de dones marroquines. També hi va haver un tast d’un assortiment de dolços típics romanesos, gentilesa de l’associació ARA Burebista. A l’últim, va tenir lloc la mostra d’indumentària típica de diferents països.

A banda dels diferents col·lectius, també hi van participar l’esmentada entitat ARA Burebista, l’Associació de Gent

.

der fer un tastet de la gastronomia típi-

Gran d’Alcanar i l’Associació de Mes-

ca de tots aquests països a través dels

tresses de Casa d’Alcanar

13

Actualitat municipal Resultat de les votacions del ple ordinari del 29 de setembre de 2022 d’Alcanar per al finançament del transport

La sessió ordinària del ple municipal del 29 de

ball de tresoreria de l’Ajuntament d’Alcanar,

setembre va començar a les 20.01 h i va fina-

reservat a personal funcionari amb habilita-

litzar a les 23.20 h. No van poder-hi assistir els

ció nacional. El Ple aprova aquest punt per

regidors d’ERC Jordi Monfort i Jordi Cervera,

unanimitat (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP, 1

que van justificar la seua absència. La sessió

del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t).

de Junts i 1 de Desperta’t).

plenària va consistir en el debat i aprovació

9. Proposta de l’alcaldia que eleva al Ple l’acord

14. Proposta de la Regidoria de Benestar Ani-

dels punts de l’ordre del dia següents: 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior, del 28 de juliol de 2022. El Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat l’acta de la sessió del 28 de juliol de 2022.

2. Aprovació de l’acta de la sessió anterior, del 5 d’agost de 2022. El Ple de l’Ajuntament aprova per 10 vots a favor (6 d’ERCAM, 1 de la CUP, 1 del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t), no cap vot en contra i 1 abstenció (de la CUP), l’acta de la sessió del 5 d’agost de 2022.

de modificació, si escau, dels complements econòmics i el nivell de destinació del lloc de treball de tresoreria. El Ple aprova aquest punt per unanimitat (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP, 1 del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t).

10. Proposta de l’alcaldia que eleva al Ple l’aprovació, si escau, de l’esmena de la jornada laboral per dedicació parcial a càrrec d’elecció pública. El Ple aprova aquest punt per 9 vots a favor (6 d’ERC-AM, 1 del PSCCP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t), 2 vots en contra (de la CUP) i no cap abstenció.

3. Dació de compte dels decrets d’alcaldia

escolar no obligatori (curs 2020-2021). El

Ple aprova aquest punt per unanimitat (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP, 1 del PSC-CP, 1

mal de resolució d’un expedient sancionador en matèria de tinença de gossos de raça po-

tencialment perillosa. El Ple aprova aquest punt per 9 vots a favor (6 d’ERC-AM, 2 de la

CUP i 1 de Desperta’t), 2 abstencions (1 del PSC-CP i 1 de Junts) i no cap vot en contra.

15. Proposta de la Regidoria de Benestar Animal de resolució d’un expedient sancionador en matèria de tinença de gossos de raça po-

tencialment perillosa. El Ple aprova aquest punt per 9 vots a favor (6 d’ERC-AM, 2 de la

CUP i 1 de Desperta’t), 2 abstencions (1 del PSC-CP i 1 de Junts) i no cap vot en contra.

16. Proposta de la Regidoria de Cultura que ele-

(del 2022-0740 al 2022-0943). El Ple de

va al Ple l’aprovació, si escau, de la modificació

l’Ajuntament se’n dona per entès.

dels Estatuts del Consorci del Museu de les Ter-

4. Dació de compte de l’alcaldia de l’informe

res de l’Ebre. El Ple aprova aquest punt per 8

vots a favor (6 d’ERC-AM, 1 del PSC-CP i 1

de la síndica municipal de greuges sobre les

de Desperta’t), 3 abstencions (2 de la CUP i 1

actuacions dutes a terme durant l’exercici del 2021. El Ple se’n dona per entès.

de Junts) i no cap vot en contra.

5. Proposta de la Regidoria d’Hisenda

17. Moció d’ERC per a la creació d’un fons de

d’aprovació del compte general de l’exercici del 2021. El Ple aprova aquest punt per 9 vots a favor (6 d’ERC-AM, 1 del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t), 2 vots en contra (de la CUP) i no cap abstenció.

6. Proposta de l’alcaldia de reconeixement extrajudicial de crèdits. El Ple aprova aquest punt per 9 vots a favor (6 d’ERCAM, 1 del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t), 2 vots en contra (de la CUP) i no cap abstenció.

7. Proposta de la Regidoria d’Hisenda d’aprovació de la modificació de crèdit per transferència, crèdit extraordinari i suplement de crèdit. El Ple aprova aquest punt per 7 vots a favor (6 d’ERC-AM i 1 del PSC-CP), 2 abstencions (1 de Junts i 1 de Desperta’t) i 2 vots en contra (de la CUP).

8. Proposta de l’alcaldia de sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local, si escau, la creació i classificació del lloc de tre-

14

11. Proposta de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat d’adhesió al Protocol comarcal d’actuació davant les violències sexuals en espais

públics d’oci. El Ple aprova aquest punt per unanimitat (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP, 1 del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t).

12. Proposta de la Regidoria d’Afers Socials i Famílies d’aprovació, si escau, de l’addenda econòmica corresponent a l’exercici del 2021, referent al conveni interadministratiu entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament d’Alcanar, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar

social i polítiques d’igualtat (2020-2023). El

Ple aprova aquest punt per unanimitat (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP, 1 del PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t).

13. Proposta de la Regidoria d’Educació d’aprovació per la Junta de Govern Local, si escau, del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament

transició justa de les zones nuclears catalanes i per a la participació del govern espanyol en aquest fons. El Ple aprova aquest punt per

10 vots a favor (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t), no cap abstenció i 1 vot en contra (del PSC-CP).

18. Moció d’ERC en defensa de la cremada de restes vegetals als mateixos camps de conreu. S’aprova per unanimitat la inclusió

d’un apartat a la part expositiva d’aquest

punt. Posteriorment, el Ple aprova aquest

punt per 9 vots a favor (6 d’ERC-AM, 2 de la CUP i 1 de Desperta’t), 1 abstenció (de Junts) i 1 vot en contra (del PSC-CP).

19. Moció de Junts per a demanar al Departament d’Acció Climàtica que accelere el nou reglament que ha de permetre la cremada de restes als camps de conreu. El Ple no apro-

va aquest punt per 3 vots a favor (1 del

.

PSC-CP, 1 de Junts i 1 de Desperta’t), 2 abstencions (2 de la CUP) i 6 vots en contra (6 d’ERC-AM)

Mirades al comerç

Mirades al comerç Mercè Nolla

passar a ser coneguda com la botiga de

hi podem trobar tota mena de peces de

la Mercedetes. Per tant, canviar el nom no

roba, com cortines, pijames, roba interior

era una opció i, actualment, al capdavant

o camisetes de primeres marques. Això,

de la botiga hi ha Imma Fibla Nolla, filla de

el gran servei que ofereix l’equip de Mercè

la Mercè Nolla.

Nolla i l’amor de l’Imma cap a la seua faena

En un principi, pareixia que seria la germana

han estat els ingredients que han fet que

de l’Imma qui seguiria amb la botiga, ja que era qui més temps passava ajudant la mare.

passats 40 anys de la seua obertura.

A més, l’Imma havia estudiat enginyeria in-

Per a l’Imma, que ha viscut l’evolució del

dustrial i tot apuntava que seguiria un camí diferent. Tot i això, ella també ajudava a la botiga i, a poc a poc, s’hi va anar involucrant més i més, alhora que anava descobrint, Mercè Nolla és una de les botigues en actiu amb més història d’Alcanar. Anys enrere ja la teníem al poble venent peces de roba per a tota la casa i avui encara soluciona les necessitats de tothom, sobretot de les dones, a l’hora de vestir-se.

El nom d’aquesta botiga pervé de la primera persona que en va obrir les portes, Mercè Nolla. La botiga, a pur de temps, va

L’hort de Choca

també, la seua passió per ajudar a vestir les persones i les cases. Així, contra tot pronòstic, l’Imma va acabar essent qui va donar continuïtat a la botiga Mercè Nolla.

econòmic, però, a causa de la nova tendència de comprar en línia o a grans super-

que la gent hauria de fer un xicotet esforç i comprar tot el possible al comerç local

but adaptar a les noves tendències i neces-

abans de trobar-nos que Alcanar s’haja

sitats de clientes i clients, de manera que

convertit en una ciutat dormitori.

Entre els productes que podem trobar a

En aquell moment els mercats es van

la seua botiga, conreats per ells mateixos,

tancar per la pandèmia, coincidint amb

en Roger destaca, sobretot, les tomaques, que, a diferència de les que podem trobar

L’Hort de Choca és obert des de l’any 2020, però la seua història ve de molt abans, quan els iaios de Roger, fill dels

llavors cerquen productors de proximitat.

allò que necessitem. També és un motor

i els anys que fa que està en actiu, s’ha sa-

tres hortalisses d’una gran qualitat.

que venen, excepte quan no és possible:

la seua labor d’assessorar-nos i servir-nos

cotilleria o complements per a la casa. Tot

els primentons, les pataques i moltes al-

sos i intenten produir ells mateixos tot allò

per l’alegria que dona als carrers com per

la seua importància. Imma Fibla considera

fer una especial menció dels cogombres,

que dirigeix aquesta verduleria són page-

paper és primordial en un municipi, tant

fícies, sembla que la ciutadania ha oblidat

característic de la tomaca. També es pot

de negoci de L’Hort de Choca. La família

comerç viu un moment complicat. El seu

referents al municipi a l’hora de comprar

la tomaquera i han agafat així tot el sabor

són les dues consignes que guien el model

comerç en les últimes dècades, el petit

Ara continua essent una de les botigues

en supermercats, s’han deixat madurar a

Producció pròpia i productes de proximitat

aquest establiment seguisca donant servei

actuals propietaris, anaven a vendre als mercats de Tarragona i Bonavista els productes que ells mateixos produïen.

Ara com ara, encara tenen presència en alguns mercats i, fins al maig de 2020, en plena etapa de confinament, era la seua

el començament de l’enlairament econòmic de L’Hort de Choca. Davant la situació d’incertesa que generava la covid-19, van decidir dirigir el negoci cap a una altra direcció i van començar a fer lliurament a domicili dels seus productes als clients més pròxims i al veïnat.

Les comandes a domicili van tenir molt bona acollida i, vist com augmentaven, van condicionar el magatzem per a obrir les portes al públic i vendre allí mateix els seus productes.

Així, arran de la covid-19, van saber adaptar-se i aprofitar aquesta oportunitat obrint noves formes de negoci amb la botiga física i el lliurament a domicili. Dia rere dia,

.

única activitat com a empresa de venda

es van consolidant com a botiga referent

de fruita i verdura.

en el seu sector al municipi d’Alcanar

15

que al final ens agrada que algú ens doni la raó. El Pacte nacional per la Indústria 2022/2025 és un document que estableix les prioritats estratègiques del govern de la Generalitat durant els futurs tres anys en matèria de transformació del model industrial del país i de l’augment de la indústria i l’estructura econòmica catalana.

El nostre govern, com quasi sempre, actua tard i malament, una vegada més desvia l’atenció perquè no ha fet la feina quan calia, i dona la culpa de què els nostres pagesos no puguin cremar les restes de poda al govern de Madrid, i amaga deliberadament que, la Generalitat de Catalunya té plenes competències en agricultura i que no ha fet res per solucionar-ho, tal com ha fet la Generalitat Valenciana, les Illes Balears i el Govern de Navarra, on els pagesos sí que podran cremar.

En el nostre cas, hi haurà pagesos i pageses que a les finques de Vinaròs o de Sant Jordi podran cremar i a les d’aquí d’Alcanar, no.

De veritat que voleu fer creure als pagesos que la culpa és de Madrid?

La moció presentada al ple en què demaneu canvis i una moratòria a la llei 7/2022 de 8 d’abril de 2022, a Barcelona podria “colar”, però aquí al nostre poble, que molts tenen finques a l’altra part de riu, no ens tracteu de “tontos” perquè no ho som!

Per cert, una llei que s’ha hagut de fer perquè ve d’una ordre de la Unió Europea i els Governs de cada país fan una transposició d’aquesta, en aquest cas una llei, i les comunitats autònomes han de fer el reglament que la desenvolupen. I que incomplir-la afectaria directament els ajuts de la PAC que reben els pagesos.

Així mateix, l’alcalde hauria de saber que fer canvis en una llei té una tramitació molt llarga i que no solucionarà el problema que tenim ara mateix, alhora que sap que el govern d’ERC no ha fet res per tenir un reglament propi que ens permetria poder cremar. Bé, sí que van fer una cosa ERC en la tramitació de la llei: preocupar-se de qui cobraria l’impost de residus, però els importa ben poc la pagesia, per no tenir, no tenim ni Conselleria d’Agricultura.

Des del PSC li vam demanar que retirés aquesta moció i que en redactéssim una conjuntament tots els grups municipals en bloc, per a solucionar el problema amb la mateixa celeritat que ho han fet la Generalitat Valenciana, el Govern Balear i Navarra, però tot i la insistència no va haver manera de que es treguin la camiseta del partit i per una vegada es posessin al costat dels ciutadans i ciutadanes del nostre poble.

Només demanem a la Generalitat la màxima celeritat en l’aprovació del reglament de desenvolupament d’aquesta llei, per tal d’evitar costos i danys als pagesos i propietaris de finques agrícoles.

Res més, no pot ser tant difícil quan els nostres veïns ja ho tenen solucionat, però és molt més fàcil tirar la culpa als altres i fer la política del “fuig faena fuig”. Com deia el meu avi, pagès de tota la vida, “excuses de mal faener i la faena pa fer”.

Alcanar té futur?

Ho hem comentat moltes vegades, Alcanar té futur?

Té futur sí, si ens espavilem i fiquem les coses al seu lloc com ja toca, ara ja poca broma.

Hem comentat tantes i tantes vegades el tema del polígon industrial,

16

Així ho deia el delegat del govern a Les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó. Un terç dels terrenys industrials es trobaria a les comarques ebrenques. Serà un bon moment per planificar i continuar sent competitius al territori, generant noves expectatives d’ocupació i d’oportunitats en el sector, captant noves activitats econòmiques i productives per la zona. Desperta’t ho anem dient durant tota la legislatura, que s’hauria de posar en marxa d’una vegada per totes el polígon a Alcanar, és un poble que ho necessita, la fuga de talents i gent preparada és cada vegada més important, la falta de personal qualificat per ocupar places en empreses locals és evident. No hi ha cursos formatius per a poder accedir a aquest lloc tan important per poder continuar sent competitius.

Se’ns fa difícil pensar que sense un model de poble definit es pugui tirar endavant cap iniciativa de futur, industrialització no!!!!!!

Turisme, justet, construcció tampoc!!!!! Habitatge social tampoc, el camp va com va, aquí caic i allí si puc m’aixeco, i si no allí es queden els tarongers.

Pensem que ara tenim l’oportunitat de refer-nos en natros mateixos i apostar d’una forma clara i segura per la industrialització del municipi, apostem per aquesta oportunitat que ens brinda el govern de la Generalitat, i comencem a forjar el present per poder gaudir del futur.

Així no es defensa la pagesia En el passat ple del mes de setembre ens vam abstenir a la moció que presentava el grup municipal d’ERC en la defensa de la crema de restes vegetals perquè no estàvem d’acord amb l’escenificació i la performance que estava portant a cap davant aquesta problemàtica que afecta de ple tant a la pagesia canareva com a la de la resta del país.

Tal com manifestàvem en aquell moment, no compartim ni ens sentim identificats amb aquesta forma de fer, a correcuita, i sortint al pas proposant reunions estèrils i fent tota mena de declaracions a favor de la pagesia quan des del minut 1 el Departament d’Acció Climàtica (governada per ERC) tenia una de les possibles solucions a les seves mans, tal com ja van fer en el seu dia altres comunitats autònomes. Però no, van esperar que el problema es fes gros i que la indignació del sector puges, per a sortir a última hora responsabilitzant a tercers i prometent solucions, que al final no han fructificat. Se’ls ha vist el llautó de forma descarada aquesta vegada, quan en realitat buscaven dissimular la seva inacció i de passada guanyar la simpatia i credibilitat de cara a l’electorat.

La Generalitat, tal com diu en l’Estatut d’autonomia disposa de competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals per tal de fer front aquest tipus d’accions tal com reflecteix l’article 144.

En l’àmbit municipal, en el mateix plenari, també manifestàvem la poca visibilitat de la regidoria d’agricultura en un poble pagès com el nostre. Posàvem de manifest que davant les greus i seguides problemàtiques del sector no s’haguessin fet ús de tots els

Els grups municipals opinen instruments que hi ha a escala municipal per tal de poder debatre’ls i donar una mica de llum a la foscor del sector. La no convocatòria del Consell Agrari municipal ho considerem un menyspreu al camp canareu i a tota aquella gent que en depèn directament.

Passarem de ser el jardí vora el mar a ser el pinar i camps erms de vora el mar per l’abandonament massiu de les finques de tarongers si seguim amb la tendència dels últims anys.

En canvi, a la moció que va presentar el nostre grup municipal, on demanàvem al Departament d’Acció Climàtica que accelerés un nou reglament que hauria de permetre la crema de restes en els camps de conreu, el seu vot va ser negatiu, posant d’aquesta manera de manifest que estan al servei del partit i no admetent la seva inacció, en comptes de posar-se en la pell dels pagesos i treballar per la pagesia i no pel seu interès propi.

Amb este canvi de model les entitats del municipi tindrien menys problemes de liquiditat i podrien desenvolupar els seus projectes i activitats de forma més segura i no haurien d’estar pendents de si rebran o no dins el termini corresponent (o pactat) la subvenció o el conveni amb l’Ajuntament d’Alcanar. Pensem que una de les funcions de l’Ajuntament ha de ser fer costat i enfortir les entitats en tot allò que puguen i no com fins ara, on acaben ficant-los pals a les rodes i dificultant poder dur a terme els seus objectius.

Des del nostre punt de vista, creiem que s’ha fet una mala gestió de la despesa pública, fa falta previsió, i possiblement caldria fer una auditoria d’esta última legislatura que mos indique el perquè de tot plegat i demanar responsabilitats públiques a l’equip de govern.

En defensa de la crema de restes vegetals als mateixos camps de conreu Llums i taquígrafs als convenis i subvencions locals Si d’alguna cosa es vanaglòria el govern d’ERC és de ser bons gestors, de fet, diuen ser els millors gestors. Però, ben lluny de la realitat, des del 2015, coincidint amb la majoria absoluta d’ERC, no s’aproven els pressupostos dins dels terminis corresponents, com a tard al desembre de l’any anterior per començar l’1 de gener amb el pressupost de l’any corresponent. El 2022, a més, ens trobem amb la inaudita situació que un govern amb majoria absoluta ha de prorrogar el seu propi pressupost. Un pressupost que a més té unes demandes bastants diferents d’un exercici a un altre.

Una de les problemàtiques que comporta este desgavell, en concret al departament d’intervenció i hisenda, liderat pel regidor Jordi Monfort, és que entitats socials i culturals del nostre municipi avui encara no han cobrat les ajudes de l’exercici del 2021. Foren convocades l’11 de novembre de 2021, aprovades durant la Junta de Govern Local del 29 de desembre de 2021 i anunciades i signades el 5 de gener de 2022. Actualment, no s’han convocat les ajudes per a les entitats culturals i socials per al 2022 i durant este any s’ha percebut l’ajuda del 2020, 2 anys després.

Un cas diferent és el conveni d’una de les entitats esportives més longeves amb l’Ajuntament d’Alcanar que han rebut el pagament del conveni del 2021, el 29 de juliol de 2022, este fet ha fet perillar a nivell econòmic la viabilitat de l’entitat. A més, no han rebut la primera part del conveni per al 2022 dins el termini pactat.

Inclús, al darrer ple ordinari se van portar al plenari modificacions de crèdit pressupostaries per poder afrontar el pagament del conveni entre l’Ajuntament d’Alcanar i una de les entitats culturals amb més participació del poble per tal de que puguera ingressar 2 anys després, els convenis dels exercicis 2020 i 2021. Per ara no tenim novetats del conveni del present any 2022.

La proposta del grup municipal de la CUP Alcanar – les Cases en matèria de subvencions i convenis radica en un canvi de model a l’hora de gestionar-ho. Per tal de que les entitats puguen realitzar les seues activitats i programacions anuals han de rebre la remuneració del conveni a principis d’any. Pel que fa a les subvencions a les entitats, mitjançant la presentació de projectes i programacions anuals, rebrien de forma total o parcial l’import d’estes ajudes mitjançant bestretes abans de realitzar les activitats, i en cas de no realitzar el total de la despesa, s’hauria de retornar la quantitat parcial no gastada.

Els darrers mesos el sector agrari català ha expressat el seu malestar a la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals, derivada del compliment de la “Ley7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular” aprovada pel Congrés de Diputats el passat mes de desembre, amb el vot contrari d’ERC. Aquesta llei, en el seu article 27.3 fa referència a la prohibició de crema de restes vegetals: “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola.

Només podrà permetre’s la crema amb caràcter excepcional, sempre que compte amb la corresponent autorització...”

Això limita i prohibeix que els pagesos puguen continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus camps de conreu, com tota la vida s’ha fet.

La nova llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguen un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració, fet que suposarà la necessitat d’utilitzar i cremar una gran quantitat de combustibles fòssils i una generació molt elevada de CO₂. Per no parlar dels costos que generaria als pagesos, sobretot petits i persones que s’hi dediquen a temps parcial, el fet d’haver d’adquirir maquinària per fer una acció que tota la vida han fet mitjançant la crema manual controlada i segura.

La normativa no preveu cap termini d’adaptació ni tampoc cap ajuda als afectats per comprar la maquinària i adaptar-la a la proposta. Hi ha el risc que moltes restes vegetals no siguen tractades als camps i, per tant, deriven en problemes fitosanitaris, especialment de fongs i insectes barrinadors. A més, l’acumulació de restes vegetals incrementa el perill d’incendis en aquests conreus envoltats de bosc.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat s’ha mostrat contrari a aquesta mesura i està intentant cercar solucions jurídiques per continuar fent les cremes segures de les restes vegetals als mateixos camps. Des d’ERC Alcanar hem presentat una moció reivindicativa al plenari municipal i ens sumem a qualsevol proposta que vulga solucionar aquesta situació per tal que els pagesos i pageses puguen cremar les seues restes amb normalitat. Des del govern municipal també hem treballat la problemàtica amb sindicats agraris per a dur a terme sessions informatives amb tècnics especialitzats.

17

L’Agrupació Musical Canareva celebra el seu 40è + 2 aniversari Este 2022, any postpandèmic per

i dellà les nostres mateixes fronteres,

El primer, realitzat al maig a Alcanar, i el

excel·lència, ha estat d’allò més fruitós

exportant la cultura musical canareva

segon, al juliol, a les Cases.

per a la cultura canareva. Recuperant

i catalana. Ha enregistrat un parell de

els actes que s’havien anat suspenent

discos –Concert d’Alcanar, el 1999, i A

El diumenge 8 de maig festejàvem el

a causa de la Covid-19, les bandes del poble han brindat amb llurs concerts i espectacles audiovisuals un mostrari d’art sonor a tothom qui les ha volgudes escoltar.

ritme de pasdoble, el 2007– i està en procés d’enregistrar-ne un altre. Ha estrenat obres d’autors del territori i ha participat en trobades i celebracions arreu del país i a l’estranger.

D’aquell deleret, poc a poquet i amb constància, afany de superació i bon fer, els fundadors van aconseguir, a pur del temps, formar una banda d’una cinquantena de músics amb una escola de música pròpia, reconeguda i que ensenya a quasi cent educands. Era per això que calia, a més, fer un homenatge a aquells primers valents que eixiren al carrer amb la música per bandera. diverses parts. Al llarg de tota la primavera s’ha anat organitzant, des de l’escola i sota la direcció de Jorge

Molt

particularment,

l’Agrupació

Musical Canareva (AMC) va celebrar el seu 40è + 2 aniversari. Lluny queda ja aquell 10 de maig de 1980, quan una vintena curta de músics sortien al carrer amb un instrument, un faristol amb El chupinazo i un deleret al cor. Al llarg dels més de quaranta anys d’història,

Loriente,

tota

una

amb el concert d’aniversari. L’acte tenia dues parts ben diferenciades. La primera, en reconeixement de tres dels fundadors, a través de la interpretació dels seus pasdobles –José Parra Caballé, Facundo Pla Prades i Miguel Sancho

Gregolosa–,

així

com

al

mestre José Quiles Simón, recentment traspassat, que va escriure algunes obres per a la nostra banda. La segona part, que va constar de dues peces simfòniques

–Libertadores,

sobre

la història dels pares de les nacions llatinoamericanes, i Paconchita, una suite llatina dedicada als pares de

Els actes d’este aniversari van tindre

Martorell

primer dels plats forts de la celebració

sèrie

d’activitats dedicades a pensar la música i fer-hi una reflexió pertinent sobre quin espai ocupa en la nostra

l’autor–, va ser dirigida pel seu mateix compositor, el mestre valencià Óscar Navarro González. La seua presència –no cal dir-ho– va ser un goig enorme per a tots els músics de la banda i poder tocar baix la seua batuta fou una experiència inoblidable. Va atendre’ns amb gran humilitat i molta estima, com

societat actual. Des del març, i per

va quedar palès al concert mateix.

espai de tres mesos, els recitals, les

Durant aquell cap de setmana es van fer

audicions, els espectacles de fusió, les taules redones i els col·loquis han anat nodrint el corpus d’activitats que

més actes: un assaig obert, un dinar de músics i, especialment, la inauguració de l’acadèmia després de les reformes

l’AMC ha aconseguit diverses fites de

l’Agrupació ha ofert al públic.

significança que li permeten ser una

Amb tot, els concerts han estat, sense

remodelació de l’espai d’assaig amb

banda reconeguda. Ha actuat al poble

dubte, la fita d’este 40è + 2 aniversari.

un menudet auditori que les famílies

18

fetes durant l’any 2021, que inclou la

Vida local dels educands i els músics mateixos podran gaudir d’ara en avant.

El tardet del 30 de juliol va celebrar-se l’aniversari a les Cases amb un nou concert.

A més de les dues obres d’en Navarro ja esmentades,

s’hi

interpretaren

algunes

peces més del repertori actual de la banda: la suite La ruta del Cid, sobre les aventures i desventures del mercenari medieval castellà, i el vals simfònic Destellos del alba, una peça que mostrava una especial atenció als moviments i als colors de la música.

Tot d’una, els actes del 40è + 2 aniversari van permetre una celebració especial amb goig i joia després dels mesos foscos de pandèmia. Un cant de nou a la vida després que la Covid-19 ens l’emmudís.

Faves comptades. Només cal donar les gràcies a totes i tots els músics que ens han acompanyat al llarg d’estos 42 anys de música, art i alegries. A les famílies i els amics que han sigut suport essencial en projectes, històries i actuacions de l’AMC. I, per descomptat, al públic, que ha donat suport a este projecte des d’aquell maig del 80. Gràcies a tothom. I només queda

.

exclamar ben fort allò de: Agrupació, d’avui a molts anys més!

Agrupació Musical Canareva

L’Ajuntament fa un reconeixement a l’equip Prebenjamí Grana de l’Escola de Futbol d’Alcanar pels bons resultats de la temporada Aquest estiu va tenir lloc a l’Ajuntament d’Alcanar un acte de reconeixement a

l’equip Prebenjamí Grana de l’Escola de Futbol d’Alcanar. Els seus jugadors i ju-

gadores s’han proclamat campions de la Lliga Comarcal del Montsià, fet que els ha permès de disputar les finals territorials de les Terres de l’Ebre, que també han guanyat, de manera que han acabat essent els campions a les Terres de l’Ebre de futbol 7 prebenjamí dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya.

L’equip està format per Joan Segarra, Jordi Castell, Pep Beltran, Unai Soria, Cris-

tian Mihai, Isona Obiol, Anas Mourtadi, Gerard Juan, Jan Bort, Neo Teodoro i Àlex Barahona. El seu entrenador és Jordi Juan i el delegat, Juanjo Segarra.

.

Jordi Bort, regidor d’Esports de l’Ajuntament d’Alcanar, els felicita “per la gran temporada que han fet i l’esforç de tot l’equip i les seues famílies per les condicions difícils que han tingut enguany totes les entitats del municipi que practiquen futbol”

19

Gisela Beltran presenta a Alcanar la seua primera novel·la, ‘Ecos del vacío’ La Biblioteca Trinitari Fabregat va acollir al setembre la presentació del llibre Ecos del vacío, la primera novel·la de fantasia de Gisela Beltran (Alcanar, 1994) i de l’il· lustrador J. Luis Porta.

llibre de poc més de 600 pàgines, no re-

Amb aquesta novel·la, Gisela s’estrena en el món literari, alhora que inaugura una saga que ha estat en la seua imaginació des que tenia vint anys i sobre la qual no va començar a escriure fins al confinament, en què la va animar el seu amic J. Luis. Segons que ha explicat l’autora, la idea inicial no era publicar-la, però, tant com avançava el relat, s’adonava que el resultat final podia arribar a ser molt millor del que esperava. “A mesura que llegia el text, plasmava al paper els personatges i, a vegades, fins i tot els dibuixava abans de coneixe’ls del tot”, explica J. Luis. En aquest sentit, Gisela assegura que “el procés de creació ha estat molt ric, perquè ens hem inspirat contínuament l’un en l’altre i ens hem ajudat mútuament”.

fantasia amb grans problemes associ-

rents. Ella, aïllada amb son pare a la Selva

en aquesta es parla amb una claredat

conèixer el món exterior. Ell, víctima dels

El resultat d’aquesta compenetració artística és una novel·la de fantasia urbana sobrenatural, ambientada en un poble del nord-est de Galícia, que tracta sobre històries de persones reals i que aborda els problemes mentals dels protagonistes. Un

comanat per a menors d’edat, molt fàcil de llegir i molt dinàmic. “Els personatges

de la novel·la són tan reals com ho som natros. S’han escrit moltes sagues de ats (desigualtat, guerra, misèria...), però

absoluta dels problemes mentals dels protagonistes, derivats dels actes horribles dels seus familiars (abusos se-

xuals, autolesions, suïcidi, depressió, trastorns mentals...). Crec que aquí és

on rau la riquesa d’aquesta novel·la”, ha

comentat l’autora. La publicació del llibre

ha estat possible gràcies a una campanya de finançament col·lectiu (crowdfunding), que va tenir una bona resposta, i a les

aportacions de l’Ajuntament d’Alcanar i del Consell Comarcal del Montsià.

Gisela Beltran escriu des que tenia setze

Negra, sense haver tingut l’oportunitat de abusos del seu des de menut, viu immers en l’alcoholisme en la zona més tèrbola de Londres. No obstant això, quelcom inesperat i del tot increïble canviarà les seues vides per a sempre i els portarà a coincidir en un poble del nord-est de Galícia. Una història de persones que, per a aconseguir superar els seus problemes, descobreixen que han de confiar en els altres. Tot plegat en mig

.

d’una guerra secreta i ancestral en la qual els déus i els monstres es mostren més humans que la gent que els envolta

anys. Va estudiar Belles Arts i es va espe-

cialitzar en educació secundària. Després

de finalitzar els estudis a Barcelona, va

marxar a viure a Galícia, on treballa com a professora d’institut de secundària.

Sinopsi Vera i Law no podien tenir vides més dife-

Recomanacions literàries 01

Per què ser feliç quan podries ser normal?

Jeanette Winterson Editorial Periscopi

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a sa mare adoptiva que s’havia enamorat d’una xica, va rebre una resposta que la marcaria per a sempre més: “Per què ser feliç quan podries

ser normal?”. Aquesta és la història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per a sobreviure en un món que no acceptava la seua manera de viure.

Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, Per què ser feliç quan

podries ser normal? és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autorità-

ria i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar l’autora en la seua cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seues vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure.

20

Cultura Joan Bta. Beltran presenta el llibre biogràfic ’El canonge Matamoros. Entre la religió i la pàtria` Editat per Onada Edicions, el llibre, amb

de Tortosa, i a la producció periodística.

vora 260 pàgines i profusament il·lustrat,

Periodista per convicció, amb una vertade-

està estructurat en tres blocs. El primer

ra passió que li arranca de ben jove, només

tracta àmpliament, seguint un orde cronolòA mitjan mes d’agost de 1922 sortia publicada la monografia Historia de mi pueblo.

Alcanar, del canonge José Matamoros Sancho. Uns dies després l’Ajuntament li atorgava el títol de fill predilecte.

gic, sobre diferents aspectes i moments de la vida del protagonista, des del mateix dia del naixement (1866) fins a la mort (1937), en què els escenaris no són altres que Alcanar, la ciutat on va veure les primeres llums de la vida i per la qual sentirà vertadera passió, i

Ara, cent anys després i coincidint amb la

Tortosa, la ciutat d’acollida i adopció on va

commemoració de la publicació de la mo-

desenvolupar gairebé tota la carrera eclesi-

nografia, Joan Bta. Beltran Reverter ha pu-

àstica i periodística.

blicat un llibre biogràfic del canonge José

El segon bloc mostra i analitza l’obra histori-

Matamoros. El llibre El canonge Matamoros.

Entre la religió i la pàtria fou presentat el 30 de setembre al Casal Cívic Trinitari Bel, d’Alcanar.

ogràfica i literària, que, tot i no ser abundant, fou significativa, especialment les monografies Historia de mi pueblo. Alcanar (1922) i La catedral de Tortosa (1932), que amb el pas del temps han esdevingut referència per a futurs estudis sobre la mateixa temàtica.

També s’hi fan algunes pinzellades sobre la vessant poètica en De mis verdes años…

02

ingressar al Seminari Diocesà de Tortosa.

Com molt bé va afirmar ell mateix, foren “millares” i impossibles de computar els escrits, articles, sermons, panegírics… que va arribar a escriure i pronunciar, sobretot en la premsa catòlica –integrista i carlista– de l’àmbit territorial del bisbat de Tortosa. Va fundar periòdics com El Estandarte Católico (1891), El Ebro (1900) i Correo Ibérico (1903), però també va col·laborar amb –i fins i tot dirigir– diaris com Semanario de Tortosa, El Restaurador, Correo de Tortosa, El Tiempo, la revista La Zuda o la canareva Terra Nostra, entre d’altres.

José Matamoros Sancho, un prevere polifacètic que va saber conjugar la vida de pastor de l’Església amb la de periodista, escriptor, historiador i poeta. I és així com esdevenen

Flores marchitas (1928).

indissociables dos conceptes bàsics en la

El darrer bloc està dedicat al José Matamo-

vida del canonge: la religió i la pàtria.

ros periodista, degà de la premsa catòlica

Joan Bta. Beltran, historiador local

.

Peanut Jones i la ciutat il·lustrada Rob Biddulph Barcanova Editorial Per a la Peanut Jones dibuixar és quelcom màgic.

Però l›art no pot resoldre els seus problemes. El

seu pare ha desaparegut i ella està atrapada en una escola nova i avorrida. I continua així fins que un dia troba un llapis amb poders especials. De sobte,

s›endinsa en un món amb més color, creativitat, emoció i perill del que mai no s’hauria pogut ima-

ginar. Tal vegada, només tal vegada, podrà descobrir el que va passar a son pare. Algunes llegendes

naixen de la punta d’un llapis... El geni creatiu Rob

Biddulph fascina amb una sèrie plena de màgia, aventures, amistat i art.

21

22

La caiguda del conreu del garrofer a Alcanar

Ara fa...

Certament calia una solució que no va

trigar a arribar: “Natros farem els vaixells!” Aquesta era la clau.

Dos canareus i un rapitenc, valents de mena, van manar fer dues naus. El projecte va fer tornar la il·lusió a la vila, que

es va posar a treballar fervorosament amb l’esperança de poder gaudir altra vegada de la situació anterior.

Malgrat l’entusiasme, va finalitzar la

guerra i els vaixells encara no havien estat acabats. Europa s’anava refent i el negoci de les garrofes s’anava quedant

sense mercat. Tot i el fracàs, l’operació va ser una gran gesta per al poble. Les

naus eren de vela i van portar noms

genuïnament canareus: es deien El Mi-

guel i La Virgen del Remedio. El primer

Un pagès de l’època amb el carro i el matxo

carregava 120 tones i el segon, 100.

Per a explicar la situació que vivia Alca-

s’havia atrevit a arrancar-los.

nar en el terreny agrícola els anys previs

En el període a què ens referim, les gar-

a l’adveniment de la Segona República, cal remuntar-nos més de deu anys, concretament fins al 1917. En aquelles dates, si bé la majoria del món rebia la sotragada de la Gran Guerra, aquí la situació era esplèndida. El treball era pròsper i això es reflectia en els jornals que cobraven els treballadors, que, en alguns casos, arribaven a un duro. Mentre el sagnant conflicte tenyia de vermell Europa, aquí es vivia d’una manera inusitada fins aleshores. Quines són les causes d’aquesta paradoxa? L’explicació rau en la posició neutral que va adoptar el nostre país, la qual li permetia d’exportar, a bon preu, productes de primera necessitat que escassejaven als països bel·ligerants.

En el cas d’Alcanar, la font d’ingressos principal eren les garrofes. Sí, aquest fruit bru, indehiscent, que a pur de temps va anar perdent importància fins a que-

rofes eren molt buscades i ben pagades, de manera que el nom d’Alcanar, com el nom de molts altres pobles petits exportadors del mateix cultiu, va anar ressonant més enllà de la comarca. El transport es feia des de les Cases fins al port francès de Seta. Així, els seus carrers van esdevenir un formiguer de carros que anaven i venien i, cada vegada més, les garrofes s’anaven convertint en la gallina dels ous d’or que beneficiava no tan sols els gran propietaris, sinó també la pagesia més modesta.

Malauradament, aquell benestar fou

Amb aquest esdeveniment, ens situem ja d’entrada a les portes dels anys vint.

La nova dècada s’iniciava amb una pro-

ducció agrària considerable. Aquestes són algunes xifres que el canonge Matamoros assenyalà l’any 1922:

400.000 roves de garrofes, 75.000 cànters d’oli, 150.000 litres de vi, 350.000 quilos de fesols, panís, etc.,

40.000

quilos d’ametles i 10.000 roves de peix.

A més, despuntava un nou conreu de regadiu que es convertiria en la base de

.

la nostra economia: el taronger, la pro-

ducció del qual oscil·lava al voltant dels 700.000 quilos

més efímer del que els canareus es pensaven. Els submarins alemanys atacaven els vaixells francesos, fins que aquests començaren a venir menys sovint. Els garrofers s’anaven carregant a vessar i això preocupava la població, que veia la fi d’aquella bassa d’oli. “Fan

dar reduït a arbres centenaris ocults en

falta vaixells!” Aquesta frase se sentia a

mig de la muntanya o en alguna finca,

les tavernes, als forns de pa i a qualse-

indultats pel pagès que, melangiós, no

vol altre lloc on la gent feia la raonada.

23

OCTUBRE 2022

L’entrevista

Joan Baptista Beltran: “Conèixer la vida i obra del canonge José Matamoros també ens permet conèixer bona part de la història d’Alcanar” Joan Baptista Beltran Reverter (Alcanar,

fundació i, com a tal, director de la revista de fi-

ge. L’arribada de la pandèmia me va servir per

1956) és un enamorat de la història local.

latèlia polar Correo Polar, que, per cert, s’edita

a iniciar la recerca documental a través d’In-

Aquesta afició s’ha convertit en una tasca

íntegrament a Alcanar. Aquesta publicació arriba

ternet i, finalment, la consulta presencial dels

fructífera de recuperació del nostre passat,

al socis, associacions filatèliques polars inter-

activitat que ha materialitzat en la publicació d’onze llibres i altres estudis, sempre amb un

nacionals, institucions científiques espanyoles i internacionals, entre les quals l’Scott Polar Re-

únic objectiu: explicar i difondre la nostra his-

search Institute, de la Universitat de Cambridge.

tòria més pròxima. Ha col·laborat en nombro-

La teua passió per la història local t’ha dut a

ses publicacions col·lectives i en congressos, i també en la fundació d’entitats culturals i socials d’Alcanar. Ara, acaba de presentar el seu últim llibre, El canonge José Matamoros Sancho. Entre la religió i la pàtria.

Com i quan vas començar a dedicar-te a la recerca històrica d’Alcanar?

Pràcticament, s’inicia coincidint amb la celebració del I Congrés d’Història, el 1989, del comitè organitzador del qual vaig formar part. Una altra cosa és la meua afició pel col·leccionisme de segells, que comença en el mateix moment que

arxius del bisbat de Tortosa i de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. El producte de tot plegat és el llibre que vaig presentar el 30 de setembre, coincidint amb el centenari del nomenament del canonge José Matamoros com a fill predi-

tenir la major col·lecció d’imatges d’Alcanar,

lecte d’Alcanar.

així com documents històrics de gran valor...

Què ens pots avançar sobre el IV Congrés

Com molt bé apuntes, no només és fruit de la

d’Història?

meua passió per la història local, sinó també

Aprofitant que enguany commemorem el cen-

de la meua passió pel col·leccionisme. Tinc una col·lecció d’unes 400 postals antigues d’Alcanar, les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja que avui constitueix un arxiu històric gràfic molt interessant, com també ho són les planxes de vidre d’emulsió de plata de la casa Agfa fetes pel fotògraf tortosí Ramon Borrell, l’any 1911, amb motiu de l’homenatge que Alcanar

tenari de la publicació de la monografia Historia de mi pueblo. Alcanar, del canonge José Matamoros Sancho, des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament es va constituir una comissió per tal d’iniciar els treballs d’organització del IV Congrés d’Història d’Alcanar, que se celebrarà els dies 11, 12 i 13 de novembre. Sis ponències i vint-i-quatre comunicaci-

entro a treballar a Correos, primer col·leccionant

va retre a l’insigne musicòleg Felip Pedrell.

segells d’Espanya i, després, segells de l’Antàrti-

Com i quan naix la idea d’escriure aquest

da (bases, expedicions, vaixells, territoris...).

nou llibre sobre el canonge Matamoros?

De fet, vas ser l’impulsor de la Societat Es-

Arran de la meua relació d’amistat amb Virgí-

figura central.

panyola de Filatèlia Polar i, a més, n’ets el

nia Matamoros, neboda del canonge Matamo-

Quin és el teu pròxim projecte?

president. Quina importància té aquesta

ros. Ella em va aportar informació interessant

entitat?

per a conèixer més i millor la persona del mos-

Estic treballant en dos projectes d’investigació

L’any 1993, uns quants col·leccionistes varen

sèn. Després, tot va ser iniciar la recerca de

decidir crear la Societat Espanyola de Filatèlia Polar, que agrupa un centenar de filatelistes

documentació en diversos arxius, sobretot de Tortosa. L’any 2001 ja vaig publicar una petita

ons sobre diferents àmbits de la historiografia d’Alcanar constituiran el cos principal del Congrés, del qual el canonge Matamoros serà la

sobre la deportació republicana als camps d’extermini nazis. En este sentit, l’any que ve espero publicar un primer treball sobre els cinc deportats d’Alcanar i, si puc, a final del 2023 o comen-

d’Espanya i d’altres països que col·leccionem

semblança biogràfica de Matamoros, editada

çament del 2024, un treball sobre els deportats

segells i història postal de l’Àrtic i l’Antàrtic. És

per l’Institut d’Estudis Comarcals del Mont-

ebrencs. És necessari donar a conèixer les bar-

l’única societat de col·leccionisme filatèlic polar

sià. L’any 2018 vaig plantejar-me de tornar a

baritats que varen haver de viure els deportats

que existeix a l’Estat espanyol. Soc president de

publicar un llibre amb molta més informació i

en estos camps de la mort. Dos canareus hi va-

la Societat des del mateix moment de la seua

documentació sobre la vida i obra del canon-

ren deixar la vida, com també molts ebrencs

.