Tots a taula! de Marc Parrot i Eva Armisén

L’explorador He fet un glopet d’aigua de mar, he menjat peix cru i herbes d’un prat.

Vaig menjar-me una formiga, un cop, per accident, picava una miqueta, però no estava malament.

Vaig tastar medusa en un restaurant xinès, era com de goma, no tenia gust de res.

Cuixes de granota i cocodril ben fregidet recorden el pollastre, potser repetiré.

Soc l’explorador, vull tastar-ho tot, descobrir al plat la sorpresa que m’espera en el que encara no he tastat.

Però un cop que m’he assegut a taula, si hi ha menjar no sé aturar-me, la meva gran missió és no deixar res.

Soc molt fina, però em diuen la llima, per allà on passo, no hi passen les formigues.

Estic prima, però et puc buidar la cuina; només deixo pinyols, ossos i espines.

Quan hi ha vermut, ningú no em crida,

sovint m’amaguen la cadira

i em posen el que em toca en un plat a part.

El llepafils Els fils del plàtan, la pell del raïm, la polpa al suc de taronja:

és superior a mi.

La llet, quan ha fet nata, coleu-me-la, si us plau, i la pell del tomàquet

no la puc suportar.

Dolça Els núvols que veig al meu cel són roses i blancs, són… cotó de sucre; si em miro la mà, em veig el dit i em ve al cap un gelat amb gust de maduixa.

Ossets i dofins i cucs de colors formen part de les meves mascotes; cors ensucrats i melons i ous ferrats són els meus tresors de gominola.