Plantes domesticades i altres mutants

Introducció Aquest llibre tracta de vegetals comestibles. Potser el tema et sembla una bona murga, i penses que no et ve de gust llegir un llibre de receptes, i encara menys haver-te d’aprendre noms en llatí com Solanum lycopersicum o Citrus reticulata.

Potser quan has llegit el títol has pensat que les plantes domesticades són les que tens al balcó (sí, les plantes amb què parla ton pare), i que els mutants són Spiderman i Jessica Jones, i que tot això serà un còmic de superherois. Però la cosa no va per aquí. El que farem en aquest llibre és intentar respondre a alguns dubtes que encara no sabies que tenies: Sempre han estat comestibles, les espècies que consumim avui dia?

Com han anat canviant al llarg del temps? Si plantes un plàtan de les Canàries a Pequín, és un plàtan de les Canàries o de Pequín? A tot el món es consumeixen els mateixos aliments? Per què volem síndries sense llavors? I d’on surten, les llavors que permeten plantar noves síndries sense llavors?

Podem aconseguir que la fruita sempre sigui gustosa?

Si és silvestre és millor o és pitjor?

Podem començar a llegir el llibre d’una vegada per totes?

2

La llista de la compra

Índex

4

Les 12 imprescindibles

La vida silvestre

Tàctiques de supervivència

Descobriments bàsics

14

La vida és canvi

10

12

Hola, vida domèstica!

22

8

Qüestió de caràcter

16

Trucs agrícoles senzills

On va domesticar-se què?

20 18

I això és mostassa!

Això és un tomàquet!

Observar, observar, observar

30

La predicció del pèsol

26

28 Preservar la diversita t

32 Guardians de l passat i del futur

36

L’Iban i l’Alberto

39

25

24

Des del laboratori Com es fa un encreuament

6

Epíleg

34

38

Índex temàtic i bibliografia bàsica

40 3

La llista de la compra Pensa en tots els vegetals comestibles que coneixes. Fes-ne una llista.

No és imprescindible que l’escriguis, però si ho fas, millor.

No corre pressa, jo t’espero aquí.

?

?

?

què? quants n’has apuntat? has arribat a vint? a cinquanta? a cent? no, segur que a cent no.

I saps què? Doncs que n’hi ha milers! Per ser exactes, hi ha unes 400.000 espècies de plantes, 300.000 de les quals són comestibles. Unes 7.000 han estat domesticades (o conreades) en major o menor grau, i només n’hi ha 200 que es consumeixin habitualment. És cert que hi ha algunes espècies que probablement no coneixes, perquè només es produeixen al seu lloc d’origen i es distribueixen localment. D’aquí que, quan viatgem, de vegades descobrim fruites o vegetals nous.

4

El mangostà és una fruita deliciosa. Es produeix especialment al tròpic d’alguns països asiàtics, com Tailàndia. La globalització ens ha posat a l’abast de la mà aliments que es produeixen en racons d’arreu del món, però el mangostà no n’és un, perquè no aguanta en bones condicions el transport.

El roibos, un arbust amb què es fan infusions, només es produeix prop d’un poblet de Sud-àfrica anomenat Clanwilliam!

I com és que compro kiwis de Nova Zelanda si no hi visc?

Doncs perquè, a diferència dels mangostans, els kiwis es conserven bé durant el transport. Això és fantàstic, però gastem molta energia transportant-los, cosa que deixa més petjada ecològica.

5

Les 12 imprescindibles Aquestes són les dotze espècies vegetals comestibles que més es produeixen al món.

Les tenies a la llista?

ta

ta pa

soja

ya canucre de s

melca

ato moni

I LA TEVA FAMÍLIA? rem o

EN UNA SOPA.

latx a

suc rera

bla t de

arròs

blat

ro mo

ordi ba na na

ca

o ndi a m

Si t’ha semblat increïble que hi hagi milers d’espècies comestibles, encara al·lucinaràs més quan sàpigues que aquestes dotze espècies representen aproximadament el 80% de les collites anuals del planeta.

Però... això sempre ha estat així?

6

HE DEMANAT CEREALS PER ESMORZAR I M’HAN DUT AIXÒ.

Gran part de la producció agrícola serveix per alimentar animals destinats exclusivament al consum humà. Si reduíssim el consum de carn i productes de procedència animal, no caldria ocupar tant de terreny per a conreus ni criar tantes bèsties. Això reduiria la despesa de recursos naturals i l’impacte ambiental.

7

La vida és canvi Les plantes, com tots els éssers vius, es transformen amb el pas del temps per adaptar­ se al medi en què viuen. La natura és sàvia. Per tant, si un o uns quants exemplars d’una mateixa espècie han desenvolupat una característica que fa que tinguin més possibilitats de reproduir-se que els altres exemplars de la seva espècie (com ara ser més flexibles o emmagatzemar aigua), aquesta característica passarà a la generació següent. I així és com les espècies es transformen i evolucionen.

Ara bé: si aquests canvis són lents, com va aconseguir veure’ls, Darwin?

12

Doncs perquè va llegir i estudiar molts llibres i assajos sobre la natura. A més, va fer molt treball de camp, va observar una gran quantitat d’espècies i va prendre notes sobre les diferències que presentaven, encara que fossin molt i molt petites.

L’assaig més rellevant de Darwin es titula Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, o la preservació de les races afavorides en la lluita per la vida. Tot i que, com comprendràs, senzillament se’l coneix com a L’origen de les espècies.

Ru ss

AIXÒ TAMBÉ HO HAVIA DIT JO, CHARLES...

e

alla W l

3-1913) ce (182

Alfre d

OSAR P U S T SE PO COM A R A T AP CIÓ NO AD DESAPARI APTAR-SE TS LA , I AD SSIBILITA E I C È ESP A LES PO E. VIUR ENT AUGM DE SOBRE

13

La predicció del pèsol: llis, llis, llis, rugós Qualsevol indici pot ser el punt de partida d’un gran descobriment, així que vejam si tens capacitat d’observació. Què has apuntat, sobre les dues pàgines anteriors? (No res? Doncs encara hi ets a temps: torna enrere i apunta alguna cosa!)

Si t’hi fixes, cada cop que Mendel encreuava dues plantes de les de test vermell, les noves que creixien sempre feien pèsols llisos. Això és així perquè eren plantes de la varietat llisa. En canvi, si encreuava dues plantes de les de test blau, les noves que creixien sempre feien pèsols rugosos, perquè eren d’aquesta varietat. Ara bé: què passava quan encreuava una planta de les de test vermell amb una de les de test blau?

varietat llisa

SI CREIES QUE EN ENCREUAR UNA PLANTA DE LA VARIETAT LLISA AMB UNA DE LA RUGOSA EN CREIXERIA UNA DE NOVA AMB PÈSOLS ONDULATS, O MIG LLISOS, MIG RUGOSOS, T’EQUIVOCAVES DE MIG A MIG. AQUESTS TRETS EN CONCRET NOMÉS ES MANIFESTEN D’UNA MANERA: O BÉ LLISOS, O BÉ RUGOSOS.

varietat rugosa

varietat híbrida

ÉS QUE A MI M’AGRADA EXTERIORITZAR EL QUE PORTO A DINS.

Les observacions sobre la reproducció dels pèsols van ser el punt de partida de les investigacions de Mendel, i li van servir per desenvolupar les primeres teories i conclusions sobre l’herència genètica, que avui es coneixen com les lleis de Mendel.

Quan encreuava una planta de varietat llisa amb una de varietat rugosa, sempre creixien plantes de pèsols llisos.

Però quan encreuava dues plantes resultat d’aquest encreuament (les del test groc), una quarta part de les plantes que obtenia produïen pèsols rugosos, i tres quartes parts, pèsols llisos. Va repetir l’experiment moltíssimes vegades, i sempre va obtenir el mateix resultat: les filles donaven pèsols llisos, però de cada quatre netes, una en produïa de rugosos i la resta, de llisos. Així que va arribar a la conclusió que hi havia trets que s’heretaven, com la rugositat, però que no sempre es manifestaven.

Passa el mateix amb els ulls blaus de les persones!

29

Des del laboratori Els avenços científics que van produir-se cap al segle xvii van menar al naixement de la millora genètica. L’objectiu dels programes de millora és aconseguir varietats més resistents a malalties i plagues, aclimatar un conreu o modificar alguna característica del fruit (el gust, el color, la mida...) a través d’encreuaments dirigits.

Més endavant vam descobrir que els éssers vius estan compostos de mils de milions de cèl·lules, i que a dins de cada cèl·lula hi ha l’ADN, que conté tota la informació sobre l’organisme. Ser capaços de llegir, comprendre i fins i tot alterar la cadena de l’ADN va obrir-nos tot un món de possibilitats.

a Fem una selecció assistid per marcadors. Extraiem l’ADN de la fulla d’una planta i el llegim per predir quin tipus de fruit farà, o si serà resistent o no s. a determinades malaltie

Una mutació és un canvi no previst en l’ADN que es produeix per atzar. Les vinyes, per exemple, sovint pateixen mutacions i, de cop, un sarment fa raïm blanc en comptes de negre. Moltes varietats noves parteixen d’esqueixos d’aquests sarments.

32

Induïm mutacions amb raigs X i radiació, i seleccionem les mutacions que més ens convenen.

Modifiquem o reescrivim l’ADN per canviar el color d’una espècie o fer-la més resistent a una malaltia, per exemple.

El 2010 va crear-se una forma senzilla de vida artificial: un bacteri microscòpic de només 473 gens. Tingues en compte que els éssers vius complexos en tenim milers!

Per aconseguir-ho, s’hi van invertir més de vint anys!

Ves a saber... Potser algun dia es podrà crear una nova espècie de planta comestible totalment sintètica.

Tot això, des d’un laboratori i aconseguint resultats de manera molt més ràpida que amb els mètodes tradicionals de millora genètica.

Les possibilitats que ofereix la manipulació genètica desperten molts interrogants ètics i morals. Es pot ser propietari d’una espècie o d’una varietat? Per què hem de crear varietats noves, si a la natura ja n’hi ha moltes? Amb quins propòsits? Quan és lícit fer-ho? Si acceptem modificar genèticament espècies vegetals, també acceptem modificar els gens humans? Si un nou virus ens mata la collita i no hi ha cap varietat que sigui capaç de resistir-lo, està justificat usar la manipulació genètica? On són els límits? I qui els marca?

33

Aquest llibre parla de vegetals comestibles i explica el procés de canvi de les plantes silvestres a les domesticades.

Parla d’això i de moltes coses més, és clar.

ISBN 978−84−17749−93−4 ISBN: 978-84-17749-93-4

www.editorialflamboyant.com/ca/sostenibilitat

9 788417 749934