David Colom de curses! (David Colom #3)

de curses!

SWAPNA HADDOW Il·lustrat per Sheena Dempsey

1 El gos de tres potes de la finestra

Has viatjat mai en una capsa de sabates? És clar que sí.

Però has viatjat mai en una capsa de sabates on el teu millor amic David s’ha escarxofat tant que t’ha posat els peus que fan olor de formatge just a sota el bec i on també resulta que hi ha un plàtan passat en un racó ocupant la resta de l’espai?

Ja em semblava que no.

1

Aquí és on comença la nostra història. La senyora humana ens havia tret de la nostra casa al seu cobert aquell mateix vespre i ens havia posat a en David i a mi en una capsa de sabates, al davant de la bicicleta.

I ara érem allà, sotraguejant-nos a la cistella de la bicicleta, preguntant-nos on anàvem. L’única cosa bona de les urpes amb olor de formatge d’en David era que estaven cobertes de molles cruixents de quan havia trepitjat una pila d’aperitius amb gust de formatge. Cada vegada que la senyora humana passava amb la

bicicleta per un desnivell, la capsa de sabates de la cistella feia un sotrac i a mi em queien engrunes seques a la boca. Nyam.

Quan la senyora humana al final va parar de pedalar i en David va apartar els peus, vaig aconseguir bellugar-me allà dins i enfilar-me al plàtan florit. Mirant per un forat de la capsa, vaig veure que ens havíem aturat davant d’una botiga. Tenia les parets pintades de blanc i les paraules «Veterinaris Vilapota» impreses en un rètol en forma d’os per a gossos.

Va ser llavors que em vaig fixar en un gos de tres potes marró i blanc que saltava darrere la finestra.

I va ser llavors que vaig saber que ben aviat tindríem problemes amb un lloro malvat i mentider.

El lloro encara no l’havíem ni vist, David. A més, és una mica aviat al llibre per parlar d’aquella bola de plomes amb cervell de gat…

La senyora humana ens va treure de la bicicleta i ens va portar a la botiga. La porta va dringar quan una campaneta damunt dels nostres caps va anunciar que arribàvem.

—Què és aquest lloc? —va parrupejar en David.

4

No en tenia ni idea. La sala era plena de joguines de les que fan xisclets quan les pressiones i feia olor de pèl de gos acabat de rentar. Hi havia llits per a mascotes i corretges de colors per a gos apilades als prestatges. Els murals estaven pintats amb tot d’ocells jugant i em van fer somriure.

—Porto en David, i aquest és el seu amic Capi —va dir la senyora humana, i ens va deixar a sobre un taulell.

Vaig seure més dret a la capsa i vaig mirar al voltant. Un home humà amb una bata blanca parlava amb la nostra senyora humana. El gos de tres potes de la finestra, que de fet era una gossa, ara estava dret al costat de la senyora humana, ensumant-li la sabata, igual que feia jo quan volia un entrepà de sardina i patates fregides de bossa.

O quan em picava el cul.

5

Va ser llavors que un hàmster a dins d’una bola va rodolar pel prestatge de damunt nostre, perquè això és el que fan els hàmsters quan no estan enfeinats quedant atrapats en calaixos de mitjons o lavabos.

Hi havia una porta al final del prestatge i, a través dels vidres transparents, vaig veure una llitera de metge envoltada de gàbies per a mascotes i bols de menjar.

—On som? —va preguntar en David mentre sortíem d’un saltiró de la capsa i trepitjàvem el taulell blanc.

—Sou al veterinari —va dir una veu.

Em vaig girar per mirar avall i la gossa de tres potes em va tornar la mirada amb uns càlids ulls marrons.

—Benvinguts a Veterinaris Vilapota —va dir. Va moure la cua, i els ulls amables li van brillar mentre ens somreia.

7

—Saps colomès? —vaig dir.

—I gossenc, hamsterès i peixdecolori —va dir, assentint amb orgull—. Em dic Trufa, per cert.

—Jo em dic Capi —vaig dir, saludant-la amb l’ala—. I ell és en David.

Vaig estirar l’ala per presentar el meu amic però ja no era al meu costat.

—Sembla que a en David li estan arreglant l’ala —va dir la Trufa, i es va acostar coixejant.

En David estava molt quiet a les mans de la senyora humana, que li acariciava el cap suaument mentre l’home humà de la bata blanca es mirava l’ala que la Gata Malèvola havia destrossat. Tot seguit l’home va treure una capseta i en va aixecar la tapa.

Va apartar amb delicadesa el paper de seda de dins i hi va posar la mà.

8

L’home humà havia fet una ala nova de trinca per a en David. M’hi vaig acostar.

L’ala nova era sobre el taulell. De prop, vaig veure que havia cosit tot de plomes de color gris ajuntant-les en forma d’ala. A dalt de tot hi havia un arnès de cuir marró, format per dues corretges que se subjectaven a les plomes amb sivelles.

—És una pròtesi d’ala feta amb plomes que he trobat al parc —va explicar l’home humà a la nostra senyora humana, assenyalant l’ala—. És la primera que faig.

Ella va fer una exclamació de sorpresa.

—En David podrà tornar a volar?

—I tant —va dir l’home amb un somriure.

Em vaig girar cap a en David, que s’havia quedat amb el bec obert de la impressió.

—Una ala nova, Capi —va parrupejar—.

Tindré una ala nova de trinca.

9

La senyora humana va subjectar en David mentre l’home humà li desembolicava el cabestrell. Va fer passar l’ala trencada d’en David per l’arnès i va ajustar les sivelles de manera que l’ala nova reposés damunt de l’ala esquerra malmesa.

En David va arquejar l’esquena i va obrir totes dues ales. La pròtesi d’ala va fer clic i es va desplegar ben bé com si fos l’ala original d’en David.

Segur que voldràs llegir aquest llibre. Hi surto jo.

I la cursa més GRANDIOSA de la història de les curses. I jo.

He dit que hi surto jo?

I ell.

I una pila de paraules que he escrit jo.

A en David Colom per fi li han curat l’ala! Tot va sobre plomes fins que un lloro infame el desafia a una cursa. En David necessitarà el seu millor amic Capi i tota l’ajuda que trobi per afrontar el repte de la seva vida i la trobada bec a bec amb un ocell del seu passat…

De la mateixa col·lecció:

Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2

ISBN: 978-84-19401-85-4