Nova Evangelització 4 - Unitat de mostra (ESO)

RELIGIÓ CATÒLICA

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

NOVA EVANGELITZACIÓ 4

www.ecasals.net

RELIGIÓ CATÒLICA NOVA EVANGELITZACIÓ 4

Pedro de la Herrán (coord.), José Carlos Martín de la Hoz, Guillermo Mirecki

religion 4 CAT cs5.indd 1

15/02/12 09:43

2

Escena de la pel·lícula Quo vadis, dirigida per Mervyn LeRoy (1951), en la qual sant Pere predica a cristians reunits als afores de Roma.

l’esglesia en els primers segles (segles I-IV)

REFLEXIONEM El testimoni cristià • En llegir el text, quines actituds descobreixes en els primers cristians?

• Com es poden explicar les paradoxes que l’autor presenta en el text?

«Pel que fa al misteri de la religió dels cristians, no esperis comprendre-ho. Els cristians no es distingeixen de la resta d’homes ni per la seva terra, ni per la seva llengua, ni pels seus costums. [...] Viuen en la carn, però no viuen segons la carn. Estan sobre la Terra, però la seva ciutadania és la del Cel. Se sotmeten a les lleis establertes, però amb la seva vida superen les lleis. Estimen a tothom, i tothom els persegueix. Se’ls desconeix, i amb tot se’ls condemna.

Són duts a la mort, i amb això reben la vida. Són pobres, i enriqueixen a molts.» (Anònim, Epístola a Diognet. Segle II).

línia cronològica 27 a. C. ~6-4 a. C. ~30-3 d. C. ~33 ~50 ~64 70 79 110 116 202-210 250-251 285 300-303 312

313 325 330 380 410 431 451 476

Persecució de Sèptim Sever Persecució de Deci Dioclecià estableix la tetrarquia imperial Gran persecució cristiana de Dioclecià i Maximià Constantí venç, sota el signe de Jesucrist, a la batalla del pont Milvi Edicte de Milà Concili de Nicea Fundació de Constantinoble Edicte de Tessalònica Saqueig de Roma pels visigots Concili d’Efes Concili de Calcedònia Fi de l’Imperi romà d’Occident

August emperador Naixement de Jesús a Betlem Passió i mort de Jesús a Jerusalem Vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols Concili de Jerusalem Persecució de Neró.

Mort de Pere i Pau Titus destrueix el temple de Jerusalem El Vesuvi arrasa Pompeia Mort de Joan Evangelista Trajà amplia l’Imperi fins a la seva màxima extensió

LA LÍNIA DE LA HISTÒRIA La primera expansió de l’Església Després de la vinguda de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta, els dotze Apòstols van començar la tasca missionera entre els jueus, primer a Judea, i després a Antioquia i Alexandria. La conversió al cristianisme d’un centurió romà anomenat Corneli va obrir als gentils* la porta de l’Església de Jesucrist (Ac 10).

I no va passar gaire temps abans que un nou apòstol, Pau de Tars, fes el gran pas cap a l’expansió universal de l’Església: gràcies als seus viatges per tot el Mediterrani oriental, l’Evangeli va arribar cada cop més als gentils (Ac 9,1-22).

En el primer concili, el de Jerusalem, es va reconèixer la missió essencial de l’Església: la salvació de tots els homes —jueus i gentils— i, en conseqüència, es va alliberar aquests últims de determinades normes de la Llei jueva (com ara la circumcisió o el sàbat), que no eren indispensables per viure com a autèntics cristians.

Detall de la Predicació de sant Esteve, de Fra Angelico. Segle XV. [L’Església] s’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant (Ac 9,31).

Passades unes dècades des de la Resurrecció del Senyor, ja existien comunitats cristianes molt actives a Judea, Síria, l’Àsia Menor, Grècia i, fins i tot, a Roma mateix.

Aquest creixement no va passar inadvertit a les autoritats.

Des del primer moment, l’Església de Jesucrist va conèixer la incomprensió. Les autoritats, primer jueves i després romanes, van perseguir durament els cristians, i els van acusar falsament d’«impius, ateus i enemics de l’Estat».

El martiri de sant Esteve, un dels primers diaques (Ac, 6 i 7), va ser la primera d’una llarga sèrie de persecusions que van patir els cristians durant gairebé tres-cents anys. Però, segons els designis de Déu, els màrtirs es van convertir en llavors de nous cristians.

L’Església no només sobrevivia, sinó que creixia en l’adversitat.

activitats

1. Busca a la Bíblia el passatge dels Fets dels Apòstols en què sant Pere bateja el centurió Corneli i fes-ne un resum.

2. Ordena cronològicament els fets següents. a) Martiri de sant Esteve. b) Pentecosta.

18

c) Martiri de sant Pau. d) Concili de Jerusalem. e) Baptisme de Corneli.

3. Els màrtirs cristians dels primers segles eren persones molt diferents dels joves cristians d’avui? Argumenteu la resposta.

E V

VÍDEO INTRODUCTORI

2

L’Imperi romà i l’Església L’emperador Dioclecià va decretar l’any 300 la persecució més terrible de cristians a l’Imperi. No obstant això, malgrat els obstacles, el cristianisme es difonia ràpidament entre persones pertanyents a tots els estaments socials (ciutadans, estrangers, esclaus, militars, senadors...).

El 313, només uns quants anys després de la gran persecució, es va publicar l’edicte* de Milà, en el qual es concedia a l’Església llibertat per practicar la seva fe públicament.

Els baptismes, aleshores, es van multiplicar i, a poc a poc, la societat romana es va anar cristianitzant des de l’interior.

L’emperador Constantí va incloure el cristianisme en el seu ideal de govern. La nova capital, Constantinoble, va néixer com una ciutat cristiana. En el pensament constantinià, el cristianisme es va convertir en vertebrador de la nova societat romana que volia construir. Constantí i els seus successors van intervenir activament en la vida de l’Església promulgant lleis, alçant temples i fins i tot convocant concilis.

Aquesta actuació va tenir aspectes negatius, ja que els emperadors, a vegades, van pretendre controlar l’Església.

Mapa que reflecteix l’expansió del cristianisme fins al segle IV.

Finalment, l’emperador Teodosi va proclamar el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi a l’edicte de Tessalònica (380). No obstant això, el poder de Roma es debilitava. Durant el segle V, la part oriental de l’Imperi va mantenir la seva força, però la zona occidental va acabar diluïda per les invasions bàrbares. Roma i el Papa quedaven lluny del poder imperial de Constantinoble. El 476 va ser deposat l’últim emperador occidental, Ròmul August. Només quedava el Pontífex romà com a referència d’autoritat comuna per als territoris occidentals.

activitats

4. Relaciona cada emperador amb el fet històric correspo- 5. Explica amb paraules teves per què creus que l’Església, en comptes de debilitar-se, s’enfortia amb cada persenent. cució. a) Teodosi. b) Constantí. c) Dioclecià.

6. Llegiu en petits grups Mt 22,15-22. Per què aquest 1. El cristianisme es converteix en la religió oficial de passatge evangèlic té una importància cabdal per enl’Imperi. 2. El cristianisme abandona la clandestinitat. tendre les relacions entre l’Església i l’Estat? És aplica3. Gran persecució de cristians. ble al món actual?

1919

VIDA CRISTIANA La vida dels primers cristians Després de la vinguda de l'Esperit Sant el dia de la Pentacosta, la multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima (Ac 4,32). La certesa i la proximitat de la vida, de la mort i la resurrecció de Crist va marcar la vida dels primers cristians —deixebles de Jesús o dels Apòstols.

Els Apòstols, il·luminats per l’Esperit Sant, predicaven les ensenyances de Jesús. A poc a poc, es van formar les primeres comunitats cristianes: primer a Jerusalem i més endavant en totes aquelles ciutats on hi havia minories jueves.

Sant Pau, l’apòstol dels gentils Tars era una ciutat situada al sud de la península de l’Àsia Menor. Hi va néixer Saule, el futur sant Pau, cap a l’any 10 de la nostra era. Jueu per naixement i per religió, de temible perseguidor de cristians va passar a ser el gran apòstol de Jesucrist. La seva conversió interior va ser completa. Per iniciativa de l’Esperit Sant, va emprendre tres grans viatges en els quals va evangelitzar jueus i gentils de moltes nacions.

Pau va fundar nombroses comunitats cristianes. Va escriure cartes (conegudes com a epístoles) a moltes d’elles per estimular-les en la fidelitat a l’Evangeli i per explicar-los el contingut de la fe.

El gran tema de les seves cartes és el misteri de Crist i de l’Església, i el seu reflex en la vida dels cristians.

El llibre dels Fets dels Apòstols és el testimoni principal d’aquest període. S’hi narren els esdeveniments més importants ocorreguts els primers anys, i tracta especialment la tasca de Pere i Pau. La vida del cristià començava amb l’escolta de l’Evangeli, seguida d’una conversió interior i la recepció del sagrament del Baptisme. El cristià portava la fe a tots els aspectes de la seva vida: a casa, a la feina, al fòrum; i la seva llei fonamental passava a ser el manament de l’amor.

Els primers cristians estaven units per la caritat (l’amor), que acostava pobres i rics, esclaus i lliures, gent de tots els pobles i races. Cada cristià se sentia un membre actiu de la seva església local i la seva vida estava marcada per la celebració dels sagraments, especialment per l’Eucaristia.

Mosaic que representa sant Pau. Segle IV.

activitats

7. Corregeix l’enunciat: «La multitud dels gentils tenia un sol cor i una sola casa, i ningú considerava com a aliè el que posseïa.» (Ac 4,32).

i sant Pau. b) Narren el martiri de sant Esteve. c) Pertanyen al Nou Testament, concretament, a les Epístoles. d) No es tracta d’un llibre històric.

8. Quins d’aquests enunciats es poden aplicar correctament als Fets dels Apòstols?

9. Per quines virtuts els primers cristians cridaven l’atenció als ulls dels seus contemporanis? Argumenteu la resposta.

a) Se centren principalment en la tasca de sant Pere 20

2

La celebració de l’Eucaristia La celebració de la passió i resurrecció de Crist era el nucli de la vida comunitària, plasmada en la celebració de l’Eucaristia. El primer dia de la setmana, el diumenge, tota la comunitat es reunia per celebrar el dia del Senyor, compartint un sopar ritual, després del qual el sacerdot* consagrava el pa i el vi com a Cos i Sang de Crist, seguint el manament del Salvador en l’últim sopar (Lc 22,14-20 i 1Cor 11,23-29).

Els deixebles del Senyor revivien en la celebració de l’Eucaristia el misteri pasqual de Crist amb la seguretat que Crist els donava el mateix cos que per nosaltres va entregar a la creu i la mateixa sang que va vessar per molts per a la remissió dels pecats (Mt 26,28). Tota la celebració estava orientada a la seva part essencial: la consagració del pa i del vi, i la comunió amb el Cos i la Sang del Senyor.

L’organització de l’Església Els Apòstols i els seus successors van anar fundant Esglésies locals en ciutats de tot el món conegut. Cada comunitat cristiana estava presidida per un bisbe, de qui depenien els preveres i fidels del seu territori. A més, per necessitats del culte i d’atenció als fidels, ja en temps apostòlics es va establir la figura del diaca.*

La celebració eucarística «El dia anomenat del Sol (el diumenge) hi ha una reunió i s’hi llegeixen els records dels Apòstols i les Escriptures dels profetes. Després, quan el lector ha acabat, el president pren la paraula per exhortar i invitar que imitem aquests exemples. Seguidament, ens aixequem tots a la vegada i elevem les nostres glòries; i una vegada acabem, s’ofereix el pa i el vi i aigua, i el president adreça a Déu les seves pregàries i la seva acció de gràcies, que són aclamades per tot el poble amb un Amén» (Justí, Apologia, LXV-LXVII. Segle II).

Les diverses esglésies locals se sabien presidides pel Papa de Roma, successor de sant Pere, cap dels Apòstols i de tota l’Església per mandat de Jesús (Mt 16,13-19).

Entre les diverses esglésies locals en destacaren cinc que tenien un origen apostòlic i que es coneixien com a patriarcats: a més de Roma —fundada per sant Pere—, hi havia Antioquia —fundada per sant Pau—, Alexandria —per sant Marc—, Jerusalem —per Jaume el Menor— i, posteriorment, Constantinoble.

activitats

10. Llegeix els passatges Lc 22,14-20 i 1 Cor 11,23-29, i explica: a) Quina és la doctrina de fe que ens transmeten; b) com es completen o complementen tots dos textos; c) de quina manera viuen els cristians d’avui el seu ensenyament.

11. Localitza a la Bíblia el passatge dels Fets dels Apòstols en què es tracta la institució del diaconat i respon a aquestes preguntes.

a) Qui feia abans la feina que duran a terme els diaques? b) Saps si avui en dia hi ha diaques a l’Església i quina és la seva missió? Busca els números 325 i 330 del Compendi del CEC i resumeix-ne els principals continguts.

12. Fes un comentari sobre aquest verset: La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima (Ac 4,32).

21

CREIXENT EN LA FE La Tradició apostòlica Els primers cristians van rebre la formació cristiana de boca dels mateixos testimonis de la vida, mort i resurrecció de Jesús. La seva predicació i exemple de vida seran la base de la fe de tots els batejats i l’origen de la Tradició apostòlica.* El primer repte amb el qual es va trobar l’evangelització de tots els pobles va ser mantenir íntegre el tresor de la Revelació divina, que assoleix la plenitud amb els ensenyaments de Jesucrist. Per això, els Apòstols o deixebles seus van elaborar, inspirats per l’Esperit Sant, els llibres que componen el Nou Testament (CEC, núm. 76).

La raó s’obre a la fe

«Crist [...] manà als apòstols que prediquessin l’Evangeli a tots els homes i els comuniquessin els dons divins. Aquest Evangeli, promès abans pels profetes, ell l’acomplí i el promulgà de paraula [...]»

(CEC, núm. 75).

La necessitat de fer comprensible la fe per a la pròpia vida i per a l’evangelització va exigir als primers cristians un esforç especial.

Els primers escrits no bíblics són dels Pares apostòlics (segles I i II) que buscaven aprofundir en la comprensió dels misteris de la fe i il·luminar amb els seus ensenyaments les situacions que sorgien en la vida dels primers cristians. Climent de Roma, Ignasi d’Antioquia i escrits anònims, com Didakhé o l’Epístola a Diognet, en són els principals exemples.

Altres autors —com Orígenes o Tertul·lià—, coneguts com a apologistes (segles II i III), van fer les primeres defenses de la fe cristiana enfront del paganisme, per convidar-los a la conversió.

Els Pares de l’Església van ser, a la vegada, persones que es van esforçar a expressar els misteris cristians en termes comprensibles per a la cultura popular. Per la seva profunditat i la seva vida exemplar, se’n poden destacar vuit. Quatre són de parla grega: Atanasi el Gran, Basili de Cesarea, Gregori de Nazianz i Joan Crisòstom; quatre són de parla llatina: Ambrosi de Milà, Agustí d’Hipona, Jeroni de Strido i Gregori I el Magne.

activitats

13. A què o a qui fan referència les definicions següents? a) Escrit anònim pertanyent als primers escrits cristians no bíblics. b) Un dels Pares de l’Església de parla grega. c) Autors com Orígenes o Tertul·lià, que van defensar la fe contra el paganisme.

14. Expliqueu amb paraules vostres el text següent escrit per sant Pere (1 P 3,15) i argumenteu com es poden aplicar a la vida d’un jove cristià.

22

Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança.

15. Relaciona las figuras históricas con el grupo al que pertenecieron. a) Pares apostòlics. b) Pares de l’Església. c) Apologistes.

1. Origens. 2. Gregori de Nazianz. 3. Joan Crisòstom.

4. Agustí d’Hipona. 5. Gregori I el Magne.

2

El símbol de la fe En el procés d’expansió del cristianisme era lògic que apareguessin diverses interpretacions sobre el contingut de la fe. Sovint aquestes diferències d’opinió eren causa de divisió en l’Església, i a vegades es convertien en autèntiques heretgies.* Per buscar solució a aquestes disputes, l’Església es reunia en concilis ecumènics,* amb l’assistència dels bisbes i la presidència del Papa de Roma. Els quatre primers van definir el símbol de la fe, és a dir, allò que tot cristià ha de creure.

Concili

Any

Veritat definida

Doctrina rebutjada

Nicea

325

La Trinitat de les persones divines i la divinitat del Fill de Déu.

L’arrianisme afirmava que Crist no era Déu, sinó la primera criatura.

Constantinoble

381

La divinitat de l’Esperit Sant, que prové del Pare i del Fill.

El macedonianisme considerava que l’Esperit Sant no era Déu com el Pare i el Fill.

Efes

431

En Jesucrist hi ha una sola persona que, essent Déu, assumeix la naturalesa humana i constitueix un sol Senyor i Crist. D’aquesta manera, la Verge Maria és la Mare del Senyor, és a dir, Mare de Déu.

El nestorianisme ensenyava que en Jesús hi ha dues persones, per la qual cosa, a més de negar la unitat personal de Crist, afirmava que la Verge no era Mare de Déu, sinó només de la «persona humana» de Jesús.

Calcedònia

451

Jesucrist és Déu i home veritable, és a dir, ell és, al mateix temps, veritable Déu com el Pare i l’Esperit Sant, i veritable home, com nosaltres.

El monofisisme afirmava que la naturalesa humana i la divina en Jesús estan tan unides en la mateixa persona, que estan fusionades i no es distingeixen entre si, amb la qual cosa gairebé no es distingeix la humanitat de la divinitat.

activitats

16. Explica amb paraules teves la diferència que hi ha 18 Reflexioneu i responeu a les preguntes següents: entre una discrepància d’opinions dins de l’Església i a) Creieu que en el nostre temps també hi ha una heretgia. heretgies? b) Poseu un exemple d’heretgia que es pugui 17. Ordena cronològicament els fets històrics següents. produir actualment. . c) Com ha de reaccionar un fidel catòlic davant a) Monofisisme. b) Concili de Constantinoble. d’aquest tipus d’errors? c) Arrianisme. d) Concili d’Efes.

23

FE I CULTURA Neix l’art cristià L’art paleocristià (‘cristià antic’) va néixer associat al culte funerari. Estilísticament, els artistes no diferien dels seus contemporanis pagans, però van desenvolupar temàtiques pròpiament cristianes en les seves obres.

Representació de Crist en un mosaic d’Israel.

Segle IV.

Monograma de Crist al costat de dos coloms.

Segles IV-V.

Les catacumbes* guarden les pintures cristianes més antigues: en els sarcòfags hi trobem els primers símbols cristians —gravats al costat de les inscripcions funeràries— i l’escultura més antiga, en forma de relleu. El tema de fons és l’esperança del cristià: la immortalitat, la fe en la resurrecció, Jesucrist com el nostre salvador, l’ànima en pregària.

Els artistes expressaven la fe mitjançant símbols, moltes vegades comuns als pagans, però dotats d’un sentit nou: un colom, una palma o corona, un peix, una àncora...; a aquests símbols s’hi afegirà posteriorment el crismó (monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP).

Des de principis del segle III trobem representacions d’escenes i personatges de l’Antic Testament que prefiguren la salvació obrada per Crist: Noè que se salva a l’arca, Jonàs rescatat per la balena, els tres joves que no es cremen al forn de Babilònia, Daniel entre els lleons, etc.

Quant a Jesús, la seva missió salvadora està simbolitzada per les imatges del Bon Pastor i del Filòsof que porta la veritat. En el segle IV, enmig de la controvèrsia arriana, l’art expressa la divinitat de Jesús mitjançant escenes del Nou Testament que mostren el seu poder de perdonar, de fer miracles: el Senyor que lliura el seu Evangeli com la Nova Llei o l’Anyell de Déu.

Mosaic que representa el Bon Pastor i la volta celeste.

Segle V. Mausoleu de Gal·la Placídia (Ravenna, Itàlia).

MILLORA LES COMPETÈNCIES

1. Haureu observat que entre les primeres manifestacions de l’art cristià no hi ha el crucifix. Com sabeu, no es tracta d’una simple creu, sinó d’una creu amb Jesús crucificat. El crucifix no apareix en l’art cristià fins al segle V. a) Per què creieu que els primers cristians no van fer ús d’aquesta imatge que ara és omnipresent a les esglésies catòliques? b) Copieu al quadern una pregària escrita per algun sant per ser resada davant el crucifix.

24

2. El 18 de març del 2011 la Gran Sala del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va emetre una sentència en la qual s’establia que la presència del crucifix a les escoles públiques no viola el dret a la llibertat religiosa dels alumnes no cristians.

Busca informació sobre aquesta sentència i fes un resum dels arguments que hi esgrimeixen els magistrats del Tribunal.

2

Els llocs de culte Durant els tres primers segles, els cristians celebraven les reunions de culte a l’aire lliure o en cases particulars: eren esglésies domèstiques o domus ecclesiae.

En arribar la llibertat, es van començar a alçar construccions destinades al culte que es van basar en l’estructura de les basíliques* romanes.* Es va escollir aquesta estructura per tres raons: pel caràcter direccional (el culte cristià se centra en l’Eucaristia, celebrada davant de l’absis —per això són tan útils les plantes rectangulars marcades per naus longitudinals—), per l’existència d’una càtedra —que, de ser ocupada pel jutge, passa a utilitzar-la el bisbe— i per l’amplitud i la no-divisió longitudinal, que serveix per recollir tots els fidels sense distinció.

La basílica paleocristiana* consta d’aquestes parts: a) Un atri a cel descobert i una zona porticada anomenada nàrtex. b) El nàrtex dóna pas a un edifici rectangular al qual no tenen accés els catecúmens, dividit longitudinalment per files de columnes que configuren tres o cinc naus.

Façana de la basílica de sant Pau Extramurs (Roma, Itàlia).

5 3

2 1

c) A la capçalera hi ha un gran arc sota el qual se situa l’altar i s’obre a un absis semicircular presidit per la càtedra del bisbe, flanquejada per les seus dels preveres.

L’interior s’adorna amb pintures o mosaics sumptuosos de gust imperial.

A més dels edificis de planta basilical rectangular, n’hi ha d’altres de planta centrada, generalment dedicats a la memòria dels sants, als màrtirs (memòria o martyria) o a l’administració del Baptisme (baptisteri).

6

4

Representació de la desapareguda basílica paleocristiana de Sant Pere.

Segle IV 1. Atri. 2. Nàrtex. 3. Naus. 4. Altar. 5. Absis. 6. Càtedra.

MILLORA LES COMPETÈNCIES 3. A Roma hi ha quatre basíliques anomenades «majors». Busca’n informació a internet i respon a les preguntes següents. a) Com es diuen aquestes quatre basíliques?

b) A quins sants estan dedicades?

c) Quina és la més antiga i la primera en rang?

d) Quina és la més gran?

e) Quin Papa va introduir el títol de «basílica major»?

Quin any?

f) Quina està relacionada de manera més íntima amb Espanya?

25

SÍNTESI ❍ Després de la Pentecosta, la predicació dels Apòstols va portar l’Evangeli als confins del món conegut. El primer

concili ecumènic, celebrat a Jerusalem, va establir les normes per a l’evangelització dels gentils. ❍ El cristianisme es va anar desenvolupant dins de l’Imperi romà. Durant tres segles l’imperi pagà va perseguir els

cristians perquè la seva fe prohibia rendir culte religiós a l’emperador. ❍ A partir de l’edicte de Milà (313), promulgat per Constantí, el cristianisme va començar a gaudir de més lliber-

tat i en temps de l’emperador Teodosi es va convertir en la religió oficial de l’Imperi. ❍ En gaudir de llibertat, l’Església va poder organitzar el govern pastoral basant-se en les estructures romanes,

mitjançant la creació de províncies eclesiàstiques i diòcesis. La divisió de l’Imperi en dues parts (occidental i oriental) va tenir una gran importància, sobretot per la creació dels patriarcats, si bé a Orient es reconeixia la primacia de Roma. ❍ En els segles que van seguir a la conversió del món antic, es van celebrar diversos concilis ecumènics en els quals

es va definir amb precisió la doctrina dogmàtica sobre la Santíssima Trinitat i sobre Jesucrist. ❍ Els Pares de l’Església van ser escriptors sants i savis que van exposar amb gran profunditat i claredat la doc-

trina catòlica i van rebatre les ensenyances dels heretges. ❍ El primer art cristià es va desenvolupar al voltant del culte als difunts, i va elaborar una temàtica referida a la

missió salvadora de Jesús i a la seva resurrecció. Després de la llibertat de l’Església es van construir els primers temples cristians, les basíliques.

VOCABULARI Basílica: actualment reben aquest títol algunes esglésies importants (generalment no catedrals), com ara la basílica del Pilar (Saragossa) o la de Guadalupe (Mèxic).

Edicte: pronunciament de magistrats i emperadors romans per a qüestions jurídiques essencials. Els edictes constitueixen una de les principals fonts del dret romà.

Basílica paleocristiana: denominació dels primers temples cristians, construïts després de la pau de Constantí.

Gentil: nom que es donava entre els jueus a tots els que no pertanyien al poble d’Israel.

Basílica romana: edifici públic de l’Imperi romà on s’administrava justícia; servia com a fòrum cobert i lloc de comerç.

Catacumba: antic cementiri subterrani reutilitzat pels cristians per enterrar i venerar els difunts, especialment els màrtirs.

Concili ecumènic: reunió dels bisbes de l’Església universal presidida pel seu cap, el Papa.

Diaca: home ordenat, sota l’autoritat del seu bisbe, per ajudar els preveres en el ministeri de la paraula, el culte diví, la guia pastoral i la caritat.

26

Heretgia: doctrina, sostinguda amb pertinàcia pel batejat, diferent de la que ensenya l’Església en qüestions de fe.

Sacerdot: home que ha rebut el sagrament de l’orde per dedicar-se al culte diví, principalment la celebració de l’Eucaristia i el perdó dels pecats.

Tradició apostòlica: transmissió del missatge de Jesús duta a terme des dels principis del cristianisme pels ensenyaments dels Apòstols i els seus successors.

Es realitza de dues maneres: a) per la transmissió viva de la Paraula de Déu; b) per la Sagrada Escriptura.

ACTIVITATS ▲1 Completa els enunciats següents.

■7

a) Gràcies als viatges de sant Pau pel Mediterrani, el cristianisme es va obrir a la (…).

a) Nicea. b) Constantinoble. c) Efes. d) Calcedònia.

b) Des del primer moment l’(…) va estar acompanyada per la incomprensió del món.

1. Es va celebrar l’any 431. 2. Va condemnar el monofisisme. 3. Va ensenyar que la divinitat de l’Esperit Sant prové del Pare i del Fill. 4. Va condemnar l’arrianisme.

c) La primera notícia que tenim de fonts romanes sobre els cristians és de la persecució de (…). d) (…) va incloure el cristianisme en el seu ideal de govern. ▲2 Indica a quin concepte fa referència cada definició. a) Església local que gaudia d’un tracte especial. b) Autors que van fer les primeres defenses de la fe cristiana enfront del paganisme. ▲3 Completa l’afirmació següent amb l’opció adequada.

Els emperadors van intervenir activament en la vida de l’Església... a) encarregant-se de la disciplina eclesiàstica. b) defensant-la dels atacs dels pagans. c) promulgant lleis, protegint temples i fins i tot convocant concilis. d) amb el títol de Pontífex màxim. ▲4 Ordena les lletres del quadre i descobreix el títol de l’obra a la qual fa referència la definició següent.

Escrit anònim compost durant el segle I pertanyent a la literatura cristiana primitiva. É

A

D

D

K

H

I

Relaciona cada concili amb l’afirmació que li correspongui.

■8

Corregeix aquesta frase.

En el Concili de Jerusalem els Apòstols van fer extensius als gentils preceptes de la Llei de Moisès com ara la circumcisió o el descans del dissabte.

■9

Indica quines de les afirmacions següents són vertaderes i quines falses. a) La celebració de la passió i resurrecció de Crist era el nucli de la vida de les primeres comunitats cristianes. b) Els primers cristians es van organitzar utilitzant les sinagogues. c) Sant Marc va fundar l’església d’Alexandria. d) El diaconat va ser instaurat per un edicte imperial similar al de Milà. e) La celebració eucarística estava orientada a la seva part principal: la litúrgia de la paraula.

■10 Com començava la vida del cristià en les primitives comunitats cristianes? Indica la resposta correcta. a) Amb l’Eucaristia. b) Amb la imposició de les mans. c) Amb la conversió interior i el Baptisme. d) Amb la lectura del Nou Testament.

▲5 Quina de les comunitats cristianes següents ★11 Busca i copia al teu quadern el text complet de no va fundar sant Pau? l’edicte de Tessalònica pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l’Imperi a) Corint. b) Tessalònica. c) Alexandria. d) Filips. romà. e) Antioquia.

■6

Ordena cronològicament els fets històrics se- ★12 En què es diferencia la Tradició apostòlica de la Sagrada Escriptura? Argumenta-ho. güents. a) Concili de Nicea. b) Edicte de Milà. c) Edicte de ★13 Busca a internet el nom de tres Pares de l’EsTessalònica. d) Persecució de Dioclecià. e) Saqueig glésia que no s’hagin esmentat en aquesta de Roma per part dels visigots. unitat i anota una obra escrita per cadascun d’ells.

27