Proposta didàctica Religió Batxillerat

5

La fe i la ciència

1.

Competències de la unitat 2.

Programació d’aula 3.

Orientacions didàctiques 4.

Recursos digitals 5.

Test d’avaluació 6.

Rúbriques d’avaluació 7. Solucionari 7.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 7.2 Solucionari del test d’avaluació 7.3 Solucionari dels recursos digitals

50 51 52 55 57 59 60 60 61 61

Unitat 5 · La fe i la ciència

1 Competències de la unitat Competències bàsiques Observa i dialoga

CE

Act. 1: Reflexionar sobre la manera com els descobriments científics poden ser un camí per arribar al coneixement de Déu.

CC

Act. 2: Analitzar críticament la relació entre les creences religioses i la ciència.

Act. 3: Valorar el paper de la ciència i la religió en la cultura occidental.

Pàgines expositives

CM

Act. 4: Identificar els àmbits científics i religiosos en la nostra relació amb el medi físic.

CM

Act. 1: Reconèixer el sentit de la ciència com a mitjà de «preevangelització».

Act. 2: Reflexionar sobre l’exclusió de la fe per raons científiques.

Act. 14: Reconèixer situacions actuals en les quals hi ha contradicció entre l’ètica i la ciència.

CE

Act. 5: Reflexionar sobre la importància de formar-se adequadament per poder viure d’acord amb els principis cristians.

Act. 11: Advertir la relació fonamental que existeix entre ciència i fe.

CL

Act. 5: Reconèixer el missatge que es troba en determinats textos de l’Escriptura.

Act. 9: Reconèixer les idees que apareixen en un text sobre el paper de la raó en la reflexió teològica i filosòfica de sant Tomàs.

CA

Act. 6: Aplicar-se personalment la reflexió agustiniana sobre la fe i la raó.

CC

Act. 7: Realitzar una investigació i extreure les idees destacades del pensament de sant Albert Magne i la seva influència en la posteritat.

Activitats finals CE CI

50

Act. 1: Considerar, a través de la figura de Takashi Nagai, l’alta vocació de servei professional a la qual és cridat tot cristià des de la fe.

Act. 4: Reflexionar sobre els prejudicis del nostre temps a través d’aquesta anècdota de la vida de Pasteur.

Objectius

S1

Presentar el tema i valorar els coneixements i les opinions que en tenen els alumnes.

S2

Continguts

Els científics contemporanis i la religió.

Motivar el diàleg i una breu reflexió inicial.

Activitats

Competències clau**

Bloc de continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge

«Observa i dialoga»

3

1

1.1

CE CC CM

«Descobrirem...»

«Serem capaços de...»

L’àmbit de coneixement de la filosofia, la fe, la ciència i la tècnica.

Les diferències i la complementarietat d’aquests sabers.

1-2

3

1

1.1

CM

Conèixer les fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'època clàssica i l'edat antiga.

Els vincles entre coneixement i religió en els orígens de la ciència.

Les relacions entre ciència i cristianisme.

La construcció de la teologia cristiana.

3-6

3

1 2

1.1 2.1

CE CM

Conèixer les fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'edat mitjana.

El cristianisme i la ciència en l’edat mitjana.

La tasca cristiana en els monestirs.

El germen i desenvolupament de la ciència positiva.

7-9

3

S5

1 2

1.1 2.1

CC CL

Conèixer les fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'edat moderna.

La nova ciència en l’edat moderna.

El cas Galileu.

L’allunyament de Déu.

10-11

3

S6

1 2

1.1 2.2

CE CM CC

Conèixer les fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'edat montemporània.

La ciència en l’edat contemporània.

La biologia moderna.

La teoria de l’evolució i la religió.

12

3

S7

1 2

1 2.2

CC CM

Advertir i comprendre el vincle indissoluble que existeix entre ciència i ètica.

El vincle indissoluble entre ciència i ètica.

La responsabilitat de l’ésser humà davant de Déu i la Creació.

13-14

3

3

3.1 3.2

CM

S8

Activitats finals: 1-5

3

1 2 3

1.1 2.2 3.1

CE CI CM

S4

S9 i S10

Afermar les competències i els coneixements adquirits.

*La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 d’aquest projecte curricular. ** Les competències clau de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 4 de les unitats didàctiques d’aquesta proposta didàctica.

Unitat 5 · La fe i la ciència

Conèixer i distingir els principals camps de coneixement propis de l'ésser humà i els seus mètodes.

S3

2 Programació d’aula

Sessió

Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables*

51

Unitat 5 · La fe i la ciència

3 Orientacions didàctiques Què pretenem?

La unitat 5 està íntimament relacionada amb la unitat 4, de la qual és el lògic desenvolupament. Les relacions entre fe i raó es concreten en l’actualitat en les relacions entre fe i ciència, especialment complexes després de la condemna a Galileu i la proposta de l’evolucionisme.

L’activitat 2, d’iniciació, condueix l’alumnat a reflexionar sobre l’oposició entre ciència i fe.

2. Les relacions entre ciència i cristianisme 3. L’edat antiga

Fonts principals

Què pretenem?

Temàtica

CEC

Compendi del CEC

Fe i ciència

159, 284

29

15, 23, 41-5, 106

Ètica

1776-82, 1795-8

372-3

295, 390

YouCat

Proposta de desenvolupament Observa i dialoga Què pretenem?

Aproximar-nos a la relació que hi ha entre ciència i fe cristiana i a les diferents maneres que es poden plantejar d’apropar-se a la veritat. En aquesta activitat d’iniciació, l’exemple d’aquest llibre desmunta la tesi, avui difosa amb molta freqüència, que els grans científics són necessàriament ateus.

Pàgines expositives 1. Els quatre sabers Què pretenem?

Reflexionar sobre les aparents discrepàncies entre ciència i fe. Analitzar la complementarietat dels diversos sabers sobre la realitat.

Desenvolupament pas a pas 1 Partint de l’exemple del llibre, ens centrem a advertir que en les primeres civilitzacions la medicina i la religió estaven unides.

2 Això ens porta a relacionar i diferenciar quatre grans sabers: científic, per mitjà de la fe, filosòfic i tècnic.

3 Els alumnes realitzen les activitats que es proposen.

52

L’activitat 1, d’aplicació, mostra la ciència com un coneixement amb entitat pròpia però al servei de l’ésser humà i, per tant, no desvinculat de la fe.

Reconèixer les relacions entre ciència i religió en l’època clàssica i en l’edat antiga.

Desenvolupament pas a pas 1 Iniciem l’anàlisi de les relacions entre ciència i cristianisme en l’antiguitat. Es procedeix a reconèixer les aportacions dels pensadors antics.

2 Mostrem a l’alumne el paper que van desenvolupar els intel·lectuals cristians, en promoure un gran avenç en la ciència i la filosofia.

3 Els alumnes realitzen les activitats que es proposen.

L’activitat 3, de fixació, ajuda a distingir entre la ciència i les primeres manifestacions religioses de l’antiguitat.

L’activitat 4, d’integració, presenta la noció que tenia sant Justí de la coordinació entre raó i fe.

L’activitat 5, d’aplicació, mostra la simpatia amb què veia Climent d’Alexandria la ciència i la filosofia.

L’activitat 6, d’integració, treballa amb la idea que tenia sant Agustí sobre el coneixement humà i la veritat religiosa.

4. L’edat mitjana Què pretenem?

Analitzar la pervivència de la ciència clàssica en el pensament medieval a través de la tasca dels monestirs cristians. Valorar la filosofia escolàstica com a germen de la ciència moderna.

Desenvolupament pas a pas 1 Iniciem l’anàlisi de l’edat mitjana recordant dues grans qüestions: 1 Van ser els monjos els qui van preservar el llegat de l’antiguitat. 2 Va ser una ini-

Unitat 5 · La fe i la ciència

ciativa cristiana fundar l’Escola de Traductors de Toledo.

2 A partir dels segles xii i xiii van començar, generalment per iniciativa de l’Església, les universitats i es van fer les passes per fer possible el mètode de ciència modern.

3 Els alumnes realitzen les activitats que es proposen.

L’activitat 7, d’exploració, reflexiona sobre les aportacions de sant Albert Magne a les ciències.

L’activitat 8, de fixació, parteix de la figura de Robert Grosseteste i les seves aportacions a la nova ciència moderna.

L’activitat 9, d’aplicació, se centra en la idea de Tomàs d’Aquino que renunciar a la raó és contrari a la fe.

5. L’edat moderna Què pretenem?

Analitzar el naixement de la ciència en el si del cristianisme. Conèixer les circumstàncies singulars que van promoure la condemna de Galileu. Aprofundir en la correspondència entre el desig de saber i la fe cristiana.

Desenvolupament pas a pas 1 Partim del text de T. S. Kuhn, possiblement el més il·lustre dels estudiosos de la revolució científica, per afirmar que, sense el cristianisme, aquesta revolució no s’hauria produït.

2 Passem al cas Galileu, amb els seus clarobscurs.

3 Recordant que l’Església va admetre sense problemes l’heliocentrisme quan va ser comprovat el 1741, insistim en els seus esforços de concòrdia amb la ciència moderna.

4 Els alumnes realitzen les activitats que es proposen.

L’activitat 10, de fixació, mostra, a través del text de Joan Pau II, l’origen de la recerca de la veritat.

L’activitat 11, d’integració, presenta el profund cristianisme de Kepler, un dels creadors de la ciència moderna.

6. L’edat contemporània

Desenvolupament pas a pas 1 Des de l’exemple de Maria Agnesi i de Gregor Mendel, grans científics i bons cristians, assistim a la multiplicació de les ciències.

2 Expliquem l’evolucionisme i analitzem la seva compatibilitat amb la religió cristiana. Analitzem també la figura de Louis Pasteur.

3 Els alumnes realitzen l’activitat que es proposa.

L’activitat 12, d’integració, exigeix la comprensió de les virtualitats i els límits de la teoria de l’evolució i del que aporten la filosofia i la teologia a les qüestions que planteja l’origen dels éssers vius i, especialment, de l’ésser humà.

7. E l vincle indissoluble entre ciència i ètica Què pretenem?

Advertir les relacions entre ciència i ètica. Reconèixer la responsabilitat de l’home davant els avenços de la ciència. Analitzar la transcendència de l’ètica per aconseguir un futur humà vertader.

Desenvolupament pas a pas 1 Partim de la figura de Shinya Yamanaka, Premi Nobel per la seva investigació en cèl·lules mare. Ens mostra la responsabilitat de la ciència i les virtuts que ha de viure el científic.

2 Com a conclusió de la unitat, veiem que només s’assoleix un vertader progrés humà quan s’uneixen ciència i ètica. D’aquesta manera, la fe desperta el sentit crític.

3 Els alumnes realitzen les activitats que es proposen.

L’activitat 13, d’exploració, pretén que l’alumne reflexioni sobre la responsabilitat del treball científic.

L’activitat 14, d’integració, mostra la situació de desconsol en la qual es troba la raó quan s’allunya de la fe.

Activitats finals L’activitat 1 situa els alumnes davant l’extraordinari testimoni de Takashi Nagai, metge i excel·lent cristià.

Què pretenem?

L’activitat 2 explica la relació entre fe i ciència a través del Premi Nobel William Bragg.

Valorar el desenvolupament de la ciència en els últims segles. Analitzar la relació entre la fe i les tesis evolucionistes.

L’activitat 3 busca reflexionar sobre la figura del sacerdot i astrònom Georges Lemaître, descobridor del big bang.

53

Unitat 5 · La fe i la ciència

L’activitat 4 parteix d’una sorprenent anècdota sobre Louis Pasteur.

L’activitat 5 presenta un text de la coneguda novel·la de Mary Shelley, Frankestein, on s’observa el perillós camí que pot seguir la tecnologia sense l’ètica.

54

Unitat 5 · La fe i la ciència

4 Recursos digitals Pàgina del llibre de l’alumne Descobrirem... Editorial Casals Descripció: síntesi ampliada de la unitat.

Finalitat: facilitar l’exposició i comprensió dels continguts de la unitat.

Escenes de la pel·lícula L’intercanvi Descripció: escenes de la pel·lícula dirigida per C. Eastwood.

Finalitat: reflexionar sobre la relació entre la fe i la ciència. © Imagine Entertainment / Malpaso Productions, 2008

Activitat 2. Contact Descripció: escenes de la pel·lícula dirigida per R. Zemeckis.

Finalitat: argumentar les raons per les quals la ciència i la fe són formes complementàries d’apropar-se al coneixement. © Warner Bros. Pictures, 1997

66

68

69

Fragments d’Ortodòxia Descripció: text de C. K. Chesterton.

Finalitat: reflexionar sobre la relació entre el cristianisme i la veritat. © Altafulla, 1988

70

Catequesi sobre sant Agustí Descripció: catequesi de Benet XVI. Finalitat: descobrir la importància del pensament de sant Agustí en la comprensió de les relacions entre fe i raó. © Libreria Editrice Vaticana, 2008

71

Activitat 4. Sant Justí Descripció: text de Benet XVI. Finalitat: reconèixer la fe com a via de coneixement. © Libreria Editrice Vaticana, 2007

71

Activitat 5. Fragments de Stromata Descripció: textos de Climent d’Alexandria, del segle ii dC. Finalitat: reconèixer la fe com a via de coneixement. © Libreria Editrice Vaticana, 2007

71

Activitat 6. Sant Agustí Descripció: text d’aquest sant dels segles iv-v dC. Finalitat: valorar la figura de sant Agustí com a integradora de la fe i la ciència. © BAC

71

Catequesi sobre sant Tomàs d’Aquino Descripció: catequesi de Benet XVI. Finalitat: descobrir la importància del pensament de sant Tomàs d’Aquino. © Libreria Editrice Vaticana, 2010

72

Activitat 8. Robert Grosseteste Descripció: explicació de les idees d’aquest filòsof franciscà dels segles xii-xiii.

Finalitat: conèixer les aportacions de l’Església al món científic. © CEC, 2016

73

55

Unitat 5 · La fe i la ciència

Pàgina del llibre de l’alumne

56

Galileu Descripció: discurs de Joan Pau II a la Pontifícia Acadèmia de les Ciències amb motiu de la commemoració del naixement d’Albert Einstein.

Finalitat: aprofundir en les causes i conseqüències del procés contra Galileu del tribunal de la Inquisició. © Libreria Editrice Vaticana, 2005

75

Maria Agnesi, científica i creient Descripció: article sobre aquesta científica de l’enciclopèdia digital Wikipedia.

Finalitat: valorar l’influx positiu de la fe en la tasca científica i la compatibilitat dels dos sabers. © Wikipedia, 2019

76

Activitat final 1. Takashi Nagai Descripció: documental sobre la vida d’aquest científic.

Finalitat: identificar els valors cristians en la seva feina com a científic. © Wikipedia, 2019

80

Unitat 5 · La fe i la ciència

5 Test d’avaluació Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. És la ciència una cosa limitada? a No, pot assolir tot el coneixement. b Sí, en el moment actual. c Sí, pel seu propi mètode. d No, ja que analitza el material i l’espiritual.

2. Quins papes han homenatjat la figura de Galileu? a Pius XII i Francesc. b Pius XII i Joan Pau II. c Benet XVI i Francesc. d Cap. 3. Qui va formular a l’antiguitat amb precisió la relació entre raó i fe? a Sant Agustí. b Sant Tomàs. c Sant Justí. d Sant Gregori de Nisa.

4. És compatible la fe catòlica amb l’evolucionisme? a No, és una doctrina atea. b Sí, si reconeix un designi creador. c Sí, en qualsevol de les seves formulacions. d No, ja que nega l’atzar i la finalitat.

5. El saber que analitza la realitat racionalment des de les causes últimes és la... a ciència. b tècnica. c fe. d filosofia.

6. El científic té una responsabilitat... a social i ecològica. b només amb el seu propi mètode. c racional i teològica. d només amb el que descobreixi.

7. La teologia floreix a l’edat mitjana amb... a sant Agustí. b sant Tomàs. c sant Justí. d sant Gregori de Nisa.

8. Un dels científics més importants de la història que també era cristià va ser... a Aristòtil. b Charles Darwin. c Euclides. d Louis Pasteur.

9. Un àmbit d’acció urgent de l’ètica en la tecnologia és la investigació... a planetària. b mèdica. c biològica sobre humans. d amb animals.

10. Ciència, tècnica, fe i filosofia són dimensions... a excloents. b úniques. c complementàries. d equivalents.

11. La fe cristiana recorda... a el límit de la ciència. b la falsedat de la ciència. c l’escàs valor de la ciència. d la completa validesa de la ciència.

12. El nou mètode científic s’inicia en l’edat moderna a... a Alemanya. b França. c Espanya. d Itàlia.

13. Qui dels pensadors medievals següents és un il·lustre científic? a Sant Tomàs. b Sant Albert. c Sant Anselm. d Sant Bonaventura.

14. Qui dels científics següents va ser guillotinat en la Revolució francesa? a Charles Darwin. b Antoine Lavoisier. c Miguel Servet. d Galileu Galilei.

Editorial Casals, S. A. • Material fotocopiable

Assenyala la resposta correcta.

57

Unitat 5 · La fe i la ciència

Editorial Casals, S. A. • Material fotocopiable

15. Quins són els primers mitjans per conèixer en el món clàssic? a La filosofia. b La ciència. c L’art. d El mite i la màgia.

58

18. El fundador de la genètica moderna va ser... a Galileu Galilei. b Louis Pasteur. c Charles Darwin. d Gregor Mendel.

16. Galileu va ser condemnat per la Inquisició a... a retractar-se d’algunes opinions. b la foguera. c no tornar a publicar més. d la presó perpètua.

19. Un pressupòsit intel·lectual de la ciència moderna és que... a el món és infinit. b el coneixement humà és perfecte. c Déu crea el món de manera intel·ligent. d la fe és demostrable.

17. Qui és el primer filòsof cristià? a Sant Agustí. b Sant Tomàs. c Sant Justí. d Sant Gregori de Nisa.

20. La fe té el seu origen en la... a racionalitat humana. b revelació divina. c obertura a la raó. d reflexió teològica.

Unitat 5 · La fe i la ciència

6 Rúbriques d’avaluació Objectius d'aprenentatge

Màxim

Alt

Mitjà

Baix

Principals camps de coneixement de l'ésser humà i els seus mètodes.

Coneix i distingeix els principals camps de coneixement humà, argumentant correctament la seva complementarietat.

Coneix i distingeix els principals camps de coneixement humà, però no argumenta correctament la seva complementarietat.

Enuncia els principals camps de coneixement humà, però no els distingeix clarament entre si ni els seus mètodes.

No coneix els principals camps de coneixement humà ni els seus mètodes.

Fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'època clàssica i l'edat antiga.

Coneix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquestes èpoques i argumenta la seva importància per al progrés humà.

Coneix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquestes èpoques, però no argumenta la seva importància per al progrés humà.

Coneix només alguna de les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època.

Desconeix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època.

Fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'edat mitjana.

Coneix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època i argumenta la seva importància per al progrés humà.

Coneix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època, però no argumenta la seva importància per al progrés humà.

Coneix només alguna de les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època.

Desconeix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època.

Fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'edat moderna.

Coneix, accepta respectuosament i contextualitza els conflictes entre la ciència i la fe d'aquesta època, raonant el perquè i el com de l'actuació de l'Església catòlica.

Coneix, accepta respectuosament i contextualitza els conflictes entre la ciència i la fe d'aquesta època, però no argumenta plenament el perquè ni el com de l'actuació de l'Església catòlica.

Coneix els conflictes entre la ciència i la fe d'aquesta època, però no els accepta respectuosament ni els contextualitza adequadament.

Desconeix o no accepta respectuosament o no contextualitza els conflictes entre la ciència i la fe d'aquesta època.

Fites històriques de les relacions entre ciència i fe: l'edat contemporània.

Coneix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època i argumenta la seva importància per al progrés humà.

Coneix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època, però no argumenta la seva importància per al progrés humà.

Coneix només alguna de les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època.

Desconeix les fites històriques de les relacions entre ciència i fe d'aquesta època.

El vincle indissoluble que existeix entre ciència i ètica.

Adverteix i argumenta el vincle indissoluble que existeix entre ciència i ètica, així com el paper que exerceix la fe en la solució als dilemes ètics que presenta l'avenç científic.

Adverteix el vincle indissoluble que existeix entre ciència i ètica, i és capaç d'argumentar-lo.

Adverteix l'existència d'un vincle indissoluble entre ciència i ètica, però no és capaç d'argumentar-lo.

Desconeix el vincle indissoluble que existeix entre ciència i ètica.

59

Unitat 5 · La fe i la ciència

7 Solucionari 7.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

60