Proposta didàctica Música I ESO. Codi Obert

1

1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbits

2 Programació d’aula

3 Orientacions didàctiques

4 Recursos digitals

5 Test d’autoavaluació

6 Rúbriques d’avaluació

7 Solucionari 7.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 7.2 Solucionari del test d’autoavaluació

Unitat 1

1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbits Dimensions

Percepció i escolta

Competències

1

1. Tipus d’escolta musical.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18

Interpretació, expressió i creació

2

3

4

5

6

Societat i cultura 7

8

9

2. Elements i patrons musicals.

3. Organologia i classificació dels instruments.

4. Formacions instrumentals, la veu, el cant i el cos.

7

5. Grafies, convencionals i alternatives.

6. Tècniques d’interpretació musical i escènica col·laborativa.

15, 16, 17, 18, 22, 23

7. Eines per a la composició i la improvisació.

8. Rítmica, moviment i percussió corporal.

19, 20, 21

9. Eines TAC de suport a l’activitat i la producció musical.

10. Art i societat.

11. Art i compromís.

12. Interacció de les arts.

1,2,3, 22, 23

ÀMBIT PERSONAL I SOCIAL

6

19-23

ÀMBIT DIGITAL

Dimensió

Competència bàsica

Contingut clau

Música i cultura Llenguatge musical Gèneres musicals Música comparada Música i emocions Música en viu

1 1 1 1 1 1

3 3 3 3 3 3

10 10 10 10 10 10

10

Competència bàsica Contingut de l’àmbit clau artístic

Criteri d’avaluació

Gradació de les competències Objectiu

1

2 Reconeix la diferència entre música de pantalla i música de fons i algunes funcions de la música en el cinema.

3

Connexions amb altres àmbits

S1

1-3, pàg.

13

3

CB9

CC1

11. Establir les vinculacions Reconèixer la de la música amb d’altres importància i les arts i usos socials. funcions de la música en el cinema.

Reconeix la diferència entre música de pantalla i música de fons, però gairebé cap de les funcions de la música en el cinema.

S2

4-6, pàg.

15

1

CB2

CC1

1. Identificar auditivament i representar gràficament les qualitats físiques del so, argumentant les raons per les quals el material sonor passa a considerarse música.

Distingir el so del soroll i del silenci.

Identificar les qualitats del so.

No identifica les Identifica algunes de qualitats del so ni què les qualitats del so i les determina. què les determina.

Identifica totes les qualitats del so i què les determina.

Cultura i valors

4. Comunicar els atributs que defineixen els estils musicals que tenen més presència en l’entorn social.

Classificar i distingir els gèneres musicals.

No identifica cap gènere musical entre els fragments escoltats.

Identifica alguns gèneres musicals entre els fragments escoltats.

Identifica tots els gèneres musicals entre els fragments escoltats.

Cultura i valors

Escoltar dues formes d'utilitzar el soroll en obres de diferents gèneres.

Establir paral·lelismes entre audicions d'estils diferents.

No reconeix auditivament la forma i el gènere de la primera audició ni què succeeix musicalment a la segona audició quan es veuen els signes.

Reconeix auditivament la forma o el gènere de la primera audició i què succeeix musicalment a la segona audició quan es veuen alguns signes.

Reconeix auditivament la forma i el gènere de la primera audició i què succeeix musicalment a la segona audició quan es veuen tots els signes.

Reconeix auditivament la síncope i interpreta amb dificultat les tres parts del musicograma corporal.

Reconeix auditivament i corporal la síncope i interpreta amb certes dificultats les tres parts del musicograma corporal.

Reconeix auditivament i corporal la síncope i interpreta amb precisió les tres parts del musicograma corporal.

7, pàg. 17

S3

8-15, pàg. 18-19

1

CB2

CC1

3. Reconèixer auditivament i expressar oralment i per escrit, amb grafies convencionals o alternatives, els elements i els patrons musicals bàsics que organitzen la música (ritme, melodia, textura, timbre, estructura i dinàmica).

S4

16-18, pàg. 20

1

CB1

CC2 CC3

3. Reconèixer Escoltar dues obres auditivament i expressar basades en el tic-tac oralment i per escrit, amb d'un rellotge. grafies convencionals o alternatives, els elements i els patrons musicals bàsics que organitzen la música (ritme, melodia, textura, timbre, estructura i dinàmica).

Reconeix la diferència Cultura i entre música de valors pantalla i música de fons i totes les funcions de la música en el cinema.

2. Programació d’aula

Dimensió Sessió Activitats de l’àmbit artístic

Cultura i valors

Unitat 1

7

8 Competència bàsica Contingut de l’àmbit clau artístic

Criteri d’avaluació

Gradació de les competències Objectiu

1

2

3

Connexions amb altres àmbits

S5

19-21, pàg. 21

2

CB3

CC5 CC6 CC8 CC9

8. Interpretar el repertori treballat a l’aula (amb instruments, veu o el cos) fent servir les tècniques adequades, amb sincronia, expressivitat, eurítmia i participació activa.

Expressar-se musicalment mitjançant la percussió corporal.

Interpreta amb descoordinació corporal i imprecisió rítmica els ritmes de percussió corporal de forma individual i col·lectiva.

Interpreta amb una certa coordinació corporal i imprecisió rítmica els ritmes de percussió corporal de forma individual i col·lectiva.

Interpreta amb domini del propi cos i precisió rítmica els ritmes de percussió corporal de forma individual i col·lectiva.

Personal i Social Educació física

S6

22-23, pàg. 22

2

CB3

CC6 CC9

8. Interpretar el repertori treballat a l’aula (amb instruments, veu o el cos) fent servir les tècniques adequades, amb sincronia, expressivitat, eurítmia i participació activa.

Expressar-se musicalment mitjançant la interpretació melòdica amb flauta, veu o altres instruments.

Reconeix de manera incorrecta les notes i no les interpreta amb ritme precís i afinació correcta, sense adaptar la seva interpretació a la del conjunt.

Reconeix de manera correcta algunes notes i les interpreta a vegades amb ritme precís i afinació correcta, adaptant en gran mesura la seva interpretació a la del conjunt.

Reconeix de manera Personal i correcta les notes i Social les interpreta amb ritme precís i afinació correcta, adaptant la seva interpretació a la del conjunt.

S7

Pàg. 23

2

CB5

CC5 CC7 CC9

9. Compondre i improvisar peces o fragments senzills seguint les pautes establertes i també de forma oberta.

Expressar-se musicalment mitjançant la creació d'una obra.

Sap el que ha de fer, però no compleix alguns requisits.

Fa el que correspon a cada unitat complint els requisits.

Fa el que correspon en cada unitat i aporta variacions pròpies.

Unitat 1

Dimensió Sessió Activitats de l’àmbit artístic

Unitat 1

3 Orientacions didàctiques Veurem el vídeo introductori i reflexionarem col·lectivament sobre la pregunta proposada.

Música i cultura: La música en el cinema Llegirem el primer paràgraf de l’apartat i comentarem que la música d’una pel·lícula, més enllà dels valors independents de la seva narració musical, és un element fonamental en la narració audiovisual. Veurem les dues escenes de Spellbound, primer sense so i després amb música. Tot i els valors musicals de la música de Miklós Rozsa, que es poden percebre al marge de les imatges, són els seus valors cinematogràfics els que donen sentit a les dues escenes. La prova que aquests valors existeixen és que, encara que poguéssim recórrer a qualsevol de les millors obres de la història de la música, difícilment trobaríem dos fragments que sincronitzats amb les mateixes imatges aconseguissin una aportació audiovisual semblant.

Compararem l’aportació de la música en dues escenes de Zootròpolis veient dues escenes la música de les quals està canviada. Així apreciarem de quina manera la música ressalta la fascinació de la protagonista en arribar a la ciutat o ressalta els sobresalts de la persecució.

Llegirem el text sobre els tipus de música cinematogràfica i veurem els exemples de les dues escenes de la pel·lícula Millor, impossible. També compararem dues versions cinematogràfiques d’El gran Gatsby, on podrem apreciar que la narració audiovisual pot ser diferent encara que la història sigui la mateixa.

Llegirem els dos tipus de música cinematogràfica (música de pantalla i música de fons) i veurem el vídeo d’A la corda fluixa. En aquesta escena, la música de pantalla es converteix en música de fons.

Farem l’activitat 1.

A l’activitat 1 destaquem la relació ambigua entre música i imatges en iniciar l’escena. La música comença a sonar perfectament sincronitzada amb l’última paraula del diàleg i sense cap motiu que la justifiqui dins del món dels personatges, de manera que és naturalment percebuda com a música de fons.

A continuació, l’escena ens sorprèn amb un primer pla d’un tocadiscos sonant, que corregeix la nostra percepció inicial situant la música dins de la història.

Comentem que aquesta capacitat de traslladar la música de fons a la pantalla suposa un dels principals vehicles de creativitat artística del llenguatge cinematogràfic.

Llegirem el text del subapartat sobre les funcions de la música al cinema i veurem els vídeos d’exemple. Sobre els vídeos podem comentar: • en l’exemple d’ambientació d’una època, la naturalitat amb què la música s’integra amb el vestuari dels actors i actrius, els pentinats, el maquillatge o la manera de moure’s per formar un tot que ens trasllada a l’època de l’argument de la pel·lícula.

• a la pel·lícula Casablanca, com en els plans generals, la barreja de so correspon a un grup de persones cantant l’himne nacional francès; però, quan les imatges mostren el primer pla d’un personatge, la barreja es modifica i es destaca la veu d’aquest personatge per així potenciar-ne les emocions.

• a la pel·lícula Tauró, podem destacar el valor de la discontinuïtat musical. La música que anuncia l’atac del tauró és més inquietant a causa de l’absència de música anterior.

• a la pel·lícula Mort al Nil comentarem que, a diferència de Frida o Gandhi, en les quals l’argument està estretament lligat a Mèxic i a l’Índia, la referència a Egipte en el cas de Mort al Nil és purament circumstancial, ja que l’argument podria desenvoluparse igualment a qualsevol país del món. Per aquest motiu la música prescindeix de complir la funció d’ambientació geogràfica.

Farem les activitats 2 i 3.

A l’activitat 3 destaquem el contrast entre la contenció i la formalitat de la protagonista quan demana permís per abandonar el saló de palau i la seva actitud precipitada i informal quan corre per tancar-se a la seva habitació. La música pop-rock accentua aquest contrast i destaca la seva condició d’adolescent que fuig i es rebel·la contra les convencions socials. La rebel·lia és un component associat a la música poprock i, en acompanyar les imatges amb aquest tipus de música, Sofia Coppola aconsegueix que vegem la seva protagonista com una adolescent normal, independentment del moment històric en què va viure.

Llenguatge musical: El so: qualitats, soroll, silenci Llegirem el text sobre el so i veurem el vídeo del marge de la pàgina 14. Podem comentar que Evelyn Glennie acostuma a tocar descalça per percebre millor les vibracions a través del terra.

Llegirem el text de les qualitats del so i veurem els quatre vídeos per relacionar, en cada cas, la percepció auditiva del canvi que es produeix en un so amb la percepció visual d’aquest canvi en la seva ona sonora.

A cadascun dels vídeos, el so canvia d’altura, de durada, d’intensitat i de timbre, que són les qualitats del so que es treballaran a la sessió.

9

Unitat 1

Llegirem el text del soroll i el silenci. Veurem els dos vídeos d’ones de so entonat i de soroll i farem notar que el corresponent a l’ona irregular es compon d’un gran nombre de sons molt breus d’altures variables que se succeeixen i se superposen a gran velocitat. La seva brevetat ens impedeix determinar-ne l’entonació, per aquest motiu el classifiquem com a soroll.

Farem les activitats 4, 5 i 6 (pàgina 15).

Sobre l’activitat 4, comentarem les respostes destacant aquelles que facin referència a sons que subjectivament són classificats com a sorolls, encara que puguin ser sons entonats, dels que objectivament són sorolls i no podrien entonar cap nota en una melodia.

Sobre l’activitat 5, comentarem la combinació de timbres d’una flauta i un piano en el primer fragment; les progressives disminucions d’intensitat en el segon, les diferents durades dels sons en el tercer, i les ràpides successions de sons, d’altura ascendent i descendent, en l’últim.

Gèneres musicals: Els gèneres musicals Llegirem el text introductori i comentarem que els gèneres musicals són formes de classificar les obres musicals.

Llegirem els subapartats dedicats als diferents gèneres. En l’explicació de la música popular i culta farem notar el doble sentit que adopta actualment el terme popular: d’una banda es refereix a la música tradicional d’un poble determinat, i d’una altra, al fenomen de la música comercial destinada a les grans masses.

Farem l’activitat 7 (pàgina 17).

Perquè els alumnes puguin apreciar que els criteris de classificació dels gèneres no són excloents, abans de començar l’activitat podem tornar a escoltar algunes de les audicions il·lustratives de cada gènere i classificar-les en funció dels criteris restants.

Música comparada: El soroll també pot ser música Llegirem el text sobre Leroy Anderson i The Typewriter, i en veurem el vídeo de la interpretació. Podem comentar el funcionament de les màquines d’escriure, anteriors als ordinadors. Demanarem als alumnes que reconeguin els sorolls que se senten a l’enregistrament.

I els preguntarem a què corresponen els timbres que s’hi senten.

Farem les activitats 8 a 12 (pàgina 18). Preguntarem als alumnes si tenen algun enregistrament d’una obra en què se sentin sorolls produïts amb algun objecte de la vida quotidiana, i els demanarem que portin la 10

gravació a classe per escoltar-la.

Llegirem el text sobre Anna Meredith i HandsFree, i en visualitzarem el vídeo. Farem les activitats 13 a 15 de la pàgina 19.

Música i emocions: el temps En aquest apartat treballarem dues obres basades en el tic-tac d’un rellotge.

Llegirem el text sobre Joseph Haydn i farem l’activitat 16.

Sobre la segona obra, esmentarem que, igual que hem vist a l’obra The Typewriter en aquesta unitat, Leroy Anderson no solament introdueix elements que produeixen soroll en una petita obra orquestral demostrant que poden convertir-se en música, sinó que també ens mostra com l’orquestra pot imitar un soroll tan familiar per a nosaltres com el tic-tac d’un rellotge. A més, destacarem la síncope que es produeix al final de les frases.

Farem les activitats 17 i 18.

Després d’això, si el professor té a disposició un metrònom i si ho desitja, pot explicar-ne l’ús i que els alumnes comprovin com els músics utilitzen el pols constant per mantenir un tempo.

Música en viu: Ritme Llegirem el text sobre la percussió corporal i veurem els vídeos d’exemple de The Percussion Shoy i del grup brasiler Barbatuques.

Farem l’activitat 19. Els tres fragments d’àudio són del tema We Will Rock You, de Queen. Proposem marcar la pulsació per observar les diferents velocitats del tempo. Podem comentar la dificultat de portar un tempo massa ràpid o massa lent.

Farem l’activitat 20. Interpretarem el ritme proposat sobre l’àudio amb dos timbres diferents, un per a les corxeres i un altre per a les negres. Poden ser els que posteriorment treballarem en el vídeo, les corxeres sobre les cames i les negres picant les dues mans juntes (sobre la taula, etc.).

Farem l’activitat 21. Després d’un estudi previ del vídeo de referència que proporcionem, n’explicarem i treballarem les diferents parts. Quan ho creguem oportú el podrem treballar sobre el vídeo o sobre l’àudio. En funció del nivell de la classe, es podrà dividir en dos grups i alternar A i B, o fer tots A i B. La forma de la cançó és molt fàcil. Escoltarem en silenci la introducció, i farem alternativament quatre compassos del ritme A i quatre del B.

Unitat 1

Música en viu: Interpretació Tal com vam explicar en el llibre de l’alumne/a, oferim en arxiu PDF les digitacions de la flauta. Teòricament, es coneixen des de Primària, però podem repassar-les prèviament.

A cada unitat hi trobarem dues obres, cadascuna de les quals té quatre recursos de referència: • una partitura interactiva al web de Noteflight, en la qual podem escoltar tota o part de la melodia, des del punt que vulguem. També podem modificar el tempo de reproducció.

• dos vídeos de referència en els quals veiem les digitacions a la flauta en temps real mentre se sent la base musical i les notes escrites en un pentagrama i el nom de les notes amb un cursor que segueix la nota que sona. A les cançons que tenen lletra, el text apareix a baix, a mode de karaoke, per poder cantarla en lloc de tocar-la. Hi ha dues versions de cada cançó, una amb el so de la flauta per escoltar com sona i una altra sense el so de la flauta, per evitar que la interpretació dels alumnes, si no és molt precisa, s’encavalqui amb la part de la flauta del flautista del vídeo.

• una pista d’acompanyament musical, la mateixa del vídeo de la flauta, per tocar-hi a sobre un cop s’ha practicat la melodia amb els recursos de referència anteriors.

Tot i que estan disposats en ordre de dificultat progressiva, el professor decidirà quants se n’utilitzen a cada interpretació, encara que també es poden practicar a casa.

Farem l’activitat 22, la interpretació de dues cançons de la banda sonora de Les choristes, Les avions en papier i Vois sur ton chemin.

Farem l’activitat 22, la interpretació del tema principal de la banda sonora de Klaus Badelt, Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl.

Música en viu: Creació Després de llegir el primer paràgraf, proposem desmitificar la idea que es té que el compositor fa les seves obres esperant que arribi la musa inspiradora i li toqui a la ment o li xiuxiuegi a l’oïda la melodia perfecta, comentant que més aviat és un treball diari que requereix tècnica, coneixements, recursos, concentració i, a més, inspiració.

Llegirem els dos paràgrafs següents i ens aturarem un moment per reproduir la rapsòdia de Queen Bohemian Rhapsody perquè els alumnes en comprenguin auditivament la forma.

Acabarem de llegir la resta de paràgrafs sense arribar a llegir l’explicació de l’exercici. Reproduirem els àudios de Richter i Muhly i afavorirem que, a més de fer l’activitat proposada a la llibreta, es comparteixi l’opinió sobre l’obra a classe. Després d’això, i per motivar la composició, es visionarà el vídeo de Daniel Barenboim.

Finalment, es crearan els patrons rítmics tal com s’explica i s’escriurà a la llibreta el que s’indica. El ritme d’exemple correspon al de l’inici del primer moviment de la cèlebre obra Petita serenata nocturna, de W. A. Mozart.

11

Unitat 1

4. Recursos digitals Pàgina del llibre

12

Zootopia 1 Finalitat: veure el vídeo introductori i reflexionar sobre la pregunta proposada.

9

Escena 1 sense so (Spellbound) Finalitat: observar una escena d'una pel·lícula sense la banda sonora.

10

Escena 2 sense so (Spellbound) Finalitat: observar una escena d'una pel·lícula sense la banda sonora.

10

Escena 1 amb música (Spellbound) Finalitat: observar una escena d'una pel·lícula amb la banda sonora.

10

Escena 2 amb música (Spellbound) Finalitat: observar una escena d'una pel·lícula amb la banda sonora.

10

Zootopia 2 Finalitat: observar una escena de la pel·lícula Zootròpolis amb la música.

10

Zootopia 3 Finalitat: observar una escena de la pel·lícula Zootròpolis amb la música.

10

Zootopia 4 Finalitat: observar una escena de la pel·lícula Zootròpolis amb la música de l'altra escena vista anteriorment.

10

Zootopia 5 Finalitat: observar una escena de la pel·lícula Zootròpolis amb la música de l'altra escena vista anteriorment.

10

Escena 1 amb música (As Good As It Gets) Finalitat: observar una escena de la pel·lícula Millor, impossible amb música de fons.

11

Escena 1 sense música (As Good As It Gets) Finalitat: observar l'escena anterior sense música.

11

Escena 2 amb música (As Good As It Gets) Finalitat: observar una escena de la pel·lícula Millor, impossible amb música de pantalla.

11

Escena 2 sense música (As Good As It Gets) Finalitat: observar l'escena anterior sense música.

11

The Great Gatsby Finalitat: comparar dues versions cinematogràfiques de la mateixa història.

11

Walk the Line Finalitat: observar una escena en què la música de pantalla es converteix en música de fons.

11

Planet of the Apes Finalitat: observar una escena d'una pel·lícula en què l'ambient de ciència-ficció és comunicat únicament per la música.

12

Dangerous liaisons, The sting Finalitat: observar fragments de pel·lícules les bandes sonores de les quals ambienten una època.

12

Frida, Gandhi Finalitat: observar fragments de pel·lícules les bandes sonores de les quals ambienten un entorn geogràfic.

12

Psycho, Bullit, Pretty Woman Finalitat: observar fragments de pel·lícules les bandes sonores de les quals ens situen en un gènere cinematogràfic.

12

The Bridges Of Madison County, Casablanca Finalitat: observar fragments de pel·lícules les bandes sonores de les quals potencien les emocions dels personatges.

12

Notting Hill Finalitat: observar un fragment de pel·lícula la banda sonora de la qual suavitza el canvi d'escenes.

12

Star Wars: The Phantom Menace Finalitat: observar un fragment de pel·lícula la banda sonora de la qual dona continuïtat a escenes que succeeixen simultàniament.

12

Death on the Nile Finalitat: observar un fragment de pel·lícula la banda sonora de la qual juga una funció que no és la més òbvia.

13

Unitat 1

Pàgina del llibre Mar adentro Finalitat: adonar-se de la presència que té la música en l'escena i indicar en quin moment és de fons i en quin és de pantalla.

13

Nessun dorma (final a Mar adentro) Finalitat: comparar la versió de Nessun dorma a Mar adentro amb una de fidel a la partitura de Puccini.

13

Titanic Finalitat: relacionar el fragment de pel·lícula amb la funció que hi juga la música.

13

Out of Africa Finalitat: relacionar el fragment de pel·lícula amb la funció que hi juga la música.

13

You've got mail Finalitat: relacionar el fragment de pel·lícula amb la funció que hi juga la música.

13

American Beauty Finalitat: relacionar el fragment de pel·lícula amb la funció que hi juga la música.

13

Barry Lyndon Finalitat: relacionar el fragment de pel·lícula amb la funció que hi juga la música.

13

Marie-Antoinette Finalitat: expressar la intenció de la directora en utilitzar una cançó de pop-rock en una pel·lícula d'època.

13

Zootopia 6 Finalitat: escoltar la música, els sons, els silencis i els sorolls de l'escena.

14

Evelyn Glennie Finalitat: escoltar una intèrpret professional que no té el sentit de l'oïda.

14

L’altura Finalitat: visualitzar la modificació en l'ona sonora de la freqüència d'un so.

14

La durada Finalitat: visualitzar les diferents ones sonores de dos sons de durades diferents.

14

La intensitat Finalitat: visualitzar la modificació en l'ona sonora de la intensitat d'un so.

14

El timbre Finalitat: visualitzar la modificació en l'ona sonora d'un so amb tres timbres que canvien progressivament: òrgan, violoncel i flauta.

14

Ona de so Finalitat: visualitzar la forma d'una ona corresponent a un so entonat.

15

Ona de so Finalitat: visualitzar la forma d'una ona corresponent a un soroll.

15

Fórmula 1 Finalitat: escoltar el soroll d'una carrera de Fórmula 1.

15

Activitat 5 - Baroque and blues, Claude Bolling Finalitat: identificar la qualitat del so que destaca en el fragment musical.

15

Activitat 5 - Simfonia núm. 8, Franz Schubert Finalitat: identificar la qualitat del so que destaca en el fragment musical.

15

Activitat 5 - Smoke on the Water, Deep Purple Finalitat: identificar la qualitat del so que destaca en el fragment musical.

15

Activitat 5 - Rapsòdia hongaresa núm. 10, Franz Liszt Finalitat: identificar la qualitat del so que destaca en el fragment musical.

15

Dansa del sabre, Aram Khatxaturian Finalitat: reconèixer si el fragment de l'obra pot correspondre a l'ona proposada.

15

Pasacalles de la Hierbabuena (música tradicional) Finalitat: escoltar un exemple de música tradicional.

16

Let It Be (The Beatles) Finalitat: escoltar un exemple de música popular.

16

Sonatina (fragment), Maurice Ravel Finalitat: escoltar un exemple de música culta.

16

13

Unitat 1

Pàgina del llibre

14

O quam gloriosum, Tomás Luis de Victoria Finalitat: escoltar un exemple de música religiosa.

16

«Galop», d’Els comediants, D. Kabalevski Finalitat: escoltar un exemple de música profana.

16

Noches en los jardines de España, Manuel de Falla Finalitat: escoltar un exemple de música descriptiva.

17

Concert per a piano núm. 2, Johannes Brahms Finalitat: escoltar un exemple de música pura.

17

Auf dem see, Felix Mendelssohn Finalitat: escoltar un exemple de música vocal.

17

Simfonia núm. 4 «Italiana», Felix Mendelssohn Finalitat: escoltar un exemple de música instrumental.

17

Simfonia núm. 2 «Lobgesang», Felix Mendelssohn Finalitat: escoltar un exemple de música vocal-instrumental.

17

Ave María, J. Busto Finalitat: identificar tres gèneres adequats a l'obra.

17

Jota de Tudela, Gaiteros de Estella Finalitat: identificar tres gèneres adequats a l'obra.

17

Castilla, Isaac Albéniz Finalitat: identificar tres gèneres adequats a l'obra.

17

Sanctus, Gabriel Fauré Finalitat: identificar tres gèneres adequats a l'obra.

17

Simfonia núm. 40, Wolfgang Amadeus Mozart Finalitat: identificar tres gèneres adequats a l'obra.

17

The Boy From New York City, Manhattan Transfer Finalitat: identificar tres gèneres adequats a l'obra.

17

The Typewriter Finalitat: escoltar una interpretació de The Typewriter, de Leroy Anderson.

18

Musicograma The Typewriter Finalitat: observar un musicograma de The Typewriter mentre s'escolta l'obra.

18

Musicograma The Typewriter Finalitat: pintar les tecles del musicograma segons si pertanyen al tema A o al B.

18

HandsFree, Anna Meredith Finalitat: veure una interpretació de HandsFree, en la qual es fa ús de sorolls corporals.

19

«Andante», Simfonia núm. 101, «El rellotge», F. J. Haydn Finalitat: escoltar l’«Andante» de la Simfonia núm. 101, de F. J. Haydn.

20

Musicograma Simfonia núm. 101, F. J. Haydn Finalitat: observar un musicograma de la Simfonia núm. 101, de F. J. Haydn, mentre s'escolta l'obra.

20

Musicograma El rellotge sincopat Finalitat: observar un musicograma d’El rellotge sincopat, de Leroy Anderson, mentre s'escolta l'obra.

20

The Percussion Show Finalitat: observar el grup de percussió corporal The Percussion Show.

21

Billy Jean, Michael Jackson (tempo 1) Finalitat: reconèixer el tempo de la cançó.

21

Billy Jean, Michael Jackson (tempo 2) Finalitat: reconèixer el tempo de la cançó.

21

Billy Jean, Michael Jackson (tempo 3) Finalitat: reconèixer el tempo de la cançó.

21

Activitat 20 (We Will Rock You) Finalitat: marcar un ritme sobre la cançó.

21

Percussió corporal (We Will Rock You) Finalitat: tocar ritmes de percussió corporal sobre la cançó We Will Rock You.

21

Samba Lelê, Barbatuques Finalitat: escoltar un grup de percussió corporal.

21

Les digitacions de la flauta Finalitat: veure totes les digitacions de la flauta necessàries per al projecte de Música.

22

Unitat 1

Pàgina del llibre Les choristes, Bruno Coulais (Noteflight) Finalitat: accedir a la partitura virtual per escoltar la melodia i veure les notes.

22

Les choristes (amb so de flauta) Finalitat: veure un vídeo de referència de la peça amb so de flauta.

22

Les choristes (sense so de flauta) Finalitat: veure un vídeo de referència de la peça sense so de flauta.

22

Les choristes, Bruno Coulais (pista d’acompanyament) Finalitat: interpretar la peça sobre la base instrumental.

22

Pirates of the Caribbean, Klaus Badelt (Noteflight) Finalitat: accedir a la partitura virtual per escoltar la melodia i veure les notes.

22

Pirates of the Caribbean (amb so de flauta) Finalitat: veure un vídeo de referència de la peça amb so de flauta.

22

Pirates of the Caribbean (sense so de flauta) Finalitat: veure un vídeo de referència de la peça sense so de flauta.

22

Pirates of the Caribbean, Klaus Badelt (pista d’acompanyament) Finalitat: interpretar la peça sobre la base instrumental.

22

Embers, Max Richter Finalitat: fer l’activitat d’escolta activa proposada.

23

Monster, Nico Muhly Finalitat: fer l’activitat d’escolta activa proposada.

23

Daniel Barenboim Finalitat: escoltar el consell de Daniel Barenboim sobre l’apreciació i escolta musical.

23

Valora’t - Rúbrica Creació - Unitat 1 Finalitat: valorar diversos objectius d’aprenentatge de l’apartat «Creació».

23

Eine Kleine Nachtmusik, Wolfgang Amadeus Mozart Finalitat: escoltar l’obra després d’haver marcat el patró rítmic.

23

Mapa d’idees - Unitat 1 Finalitat: veure el mapa d’idees de la unitat.

24

15

Unitat 1

5 Test d’autoavaluació Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1.

Una de les característiques de la música al cinema és… a Adornar l’escena. b Estar al servei de la narració. c No destacar per sobre de l’escena. d Aparèixer als crèdits.

2. La música que els personatges no poden sentir perquè no forma part de la història de la pel·lícula es denomina… a Música de pantalla. b Música per omplir. c Música de fons. d Música de pla.

3. La funció ambientadora de la música al cinema és aquella que… a Transmet emocions als espectadors. b Aporta claredat al discurs narratiu. c Ens ajuda a situar-nos en l’argument de la pel·lícula. d Ens descriu personatges que participen a la pel·lícula.

4. La música que suavitza el canvi en les escenes té una funció… a Tècnica. b Expressiva. c Ambientadora. d Pràctica.

5. El director de cinema Alejandro Amenábar… a Només inclou en les seves pel·lícules obres de música clàssica. b Moltes vegades inclou a les seves pel·lícules música composta per ell. c No decideix la música de les seves pel·lícules. d Només utilitza música de Puccini.

6. El so es produeix com a resultat… a D’una casualitat física. b D’un cop fortuït en alguna cosa. c De la vibració d’un cos. d I condició que tingui molta intensitat.

16

7.

Per percebre un so cal… a Un emissor i un receptor. b Un micròfon. c Uns altaveus receptors. d Un emissor, un canal i un receptor.

8. Les qualitats del so… a Són quatre i es poden percebre per separat. b Són tres i són simultànies. c Es perceben simultàniament. d S’han de presentar en un ordre establert prèviament.

9 El timbre és el que ens permet… a Diferenciar si un so és agut o greu. b Saber si un so és curt o llarg. c Calcular la intensitat del so. d Distingir uns instruments d’uns altres.

10. L’ona d’un so… a Sempre és regular, però la del soroll és irregular. b És regular de vegades. c És igual que la del soroll. d No pot anar després de la d’un soroll.

11. El silenci… a No és sempre imprescindible en les nostres vides. b No podem trobar-lo en la música. c No mereix ser tingut en compte perquè no té valor. d És l’absència d’ones sonores.

12. La música popular té una estructura… a Complexa i amb molts instruments. b Clarament densa. c Senzilla i de durada breu. d Molt breu.

13. La música descriptiva també s’anomena… a Programàtica. b Pura. c Motivadora. d Relaxant.

Unitat 1

14. En la peça The Typewriter, Leroy Anderson… a Utilitza uns copets a la taula per imitar el so de les tecles d’una màquina d’escriure. b una màquina de cosir com a instrument solista. c Fa servir com a instrument protagonista una màquina d’escriure. d Utilitza pocs instruments perquè és una obra de cambra.

15. HandsFree és una obra… a Individual i senzilla d’interpretar. b Fàcil d’estudiar i d’interpretar. c En la qual els músics fan sonar el seu propi cos. d En la qual tots els instruments són elèctrics.

16. El temps és important per a la música,... a Però no ho és per a les composicions. b Però és estrany que els artistes s’hi hagin inspirat per compondre. c I molts compositors s’hi han inspirat. d Però encara no hem aconseguit mesurar-lo amb precisió.

18. La peça musical que consta de diferents parts unides lliurement s’anomena… a Cànon. b Rapsòdia. c Concert. d Sonata.

19. Les obres contemporànies actuals… a No les sentim gairebé mai. b Gairebé no tenen interès musical. c Conviuen amb nosaltres en la música d’anuncis publicitaris, per exemple. d Únicament se senten al cinema.

20. Els patrons rítmics… a S’han sentit algunes vegades. b S’han fet servir per compondre nombroses vegades. c No han servit de gaire a la música. d S’han de repetir i variar molt sovint.

17. La percussió corporal és… a La que es crea amb el nostre propi cos. b Quan es xiula una melodia. c Només quan piquem de mans. d Aquella en la qual necessitem un amplificador perquè es percebi.

17

Unitat 1

7 Rúbriques Rúbrica d’avaluació del llibre de l’alumne Objectius d’aprenentatge

18

Màxim

Alt

Mitjà

Baix

Tipus de música en el cinema

Entenc perfectament la diferència entre música de pantalla i música de fons i soc capaç de posar-ne exemples clars.

Entenc la diferència entre música de pantalla i música de fons, però no en trobo fàcilment exemples clars.

Sé què és la música de fons, però no la diferencio bé de la música de pantalla.

No entenc bé els conceptes de música de fons i música de pantalla i acostumo a confondre’ls entre ells.

Funcions de la música en el cinema

Diferencio les funcions de la música en el cinema de manera clara i puc posar-ne exemples.

Conec les diferents funcions de la música del cinema, tot i que no les recordo exactament totes.

Recordo la majoria de les funcions de la música en el cinema, però no totes.

Només recordo una o dues funcions de la música en el cinema.

El so

Comprenc perfectament com es produeix el so, quines són les seves qualitats i què és necessari perquè un so sigui percebut.

Entenc com es produeix el so i quines qualitats té, però no què és necessari perquè el so sigui percebut.

Sé quines són les qualitats del so, però no recordo com es produeix ni algun dels tres elements necessaris perquè el so sigui percebut.

No recordo totes les qualitats del so ni tampoc entenc bé com es produeix ni què és necessari perquè el so sigui percebut.

El silenci

Aprecio el so com a molt necessari en la música i en la vida de les persones, i entenc la diferència entre el soroll físic i el concepte subjectiu del soroll.

Comprenc la necessitat de silenci en la música i en la vida, però no diferencio el soroll físic del concepte subjectiu de soroll.

Em sembla que el silenci és necessari però no imprescindible i no diferencio el soroll físic del concepte subjectiu de soroll.

No comprenc que sigui imprescindible el silenci en la música i únicament entenc el concepte subjectiu de soroll sense diferenciar-lo de la seva definició física.

Gèneres musicals

Recordo el concepte de gènere musical i soc capaç de diferenciar els gèneres musicals més habituals.

Entenc el concepte de gènere musical, però no puc recordar tots els més habituals.

No relaciono el concepte de gènere musical amb la música encara que diferencio alguns dels gèneres.

No relaciono el concepte dels gèneres musicals més habituals ni en recordo la majoria.

Interpretació rítmica

Interpreto amb domini del propi cos i precisió rítmica de percussió corporal de manera individual i col·lectiva, adaptant la interpretació a la cançó.

Interpreto amb coordinació corporal i precisió rítmica els ritmes de percussió corporal de manera individual i col·lectiva, adaptant en gran mesura la interpretació a la cançó.

Interpreto amb una certa coordinació corporal i precisió rítmica els ritmes de percussió corporal de manera individual i col·lectiva, adaptant poques vegades la interpretació a la cançó.

Interpreto amb descoordinació corporal i imprecisió rítmica els ritmes de percussió corporal de manera individual i col·lectiva sense adaptar la interpretació a la cançó.

Interpretació melòdica

Reconec de manera correcta les notes i les interpreto amb ritme precís, afinació correcta i musicalitat, adaptant la interpretació a la del conjunt.

Reconec de manera correcta les notes i les interpreto amb ritme precís i afinació correcta, adaptant en gran mesura la interpretació a la del conjunt.

Reconec de manera correcta algunes notes i les interpreto de vegades amb ritme precís i afinació correcta, adaptant poques vegades la interpretació a la del conjunt.

Reconec de manera incorrecta les notes i les interpreto amb ritme i afinació imprecisos, sense adaptar la interpretació a la del conjunt.

Unitat 1

Rúbrica d’autoavaluació de l’apartat «Creació» Objectius d’aprenentatge

Màxim

Alt

Mitjà

Baix

Participar activament

Faig el que correspon a cada unitat i aporto variacions pròpies.

Faig el que correspon a cada unitat complint els requisits.

Sé el que he de fer i ho faig, però no compleixo alguns dels requisits.

No sé si compleixo els requisits, i per això no podré fer correctament l’apartat.

Resoldre problemes durant la realització

He solucionat d’una manera molt eficaç tots els problemes que m’han anat sorgint.

He solucionat alguns problemes que m’han sorgit; però no tots.

He tingut problemes a l’hora de fer l’activitat: però no he arribat a solucionar-ne cap.

No sé resoldre els problemes que em sorgeixen a l’hora de fer l’activitat.

Interpretar correctament la composició

Soc capaç d’interpretar perfectament la meva pròpia composició.

Interpreto la meva pròpia composició, però no amb la fluïdesa adequada.

Sé com he d’interpretar la meva composició, però m’encallo massa per fer-ho de manera fluïda.

No sé interpretar la meva pròpia composició i m’aturo de manera prolongada moltes vegades.

Escriure correctament de pròpia mà la meva composició sense fer servir cap aplicació

La meva escriptura musical és perfectament intel·ligible per a qualsevol persona que conegui els fonaments del llenguatge musical.

Escric correctament, tot i que podria millorar la cal·ligrafia si em concentrés més.

Sé com es fan les figures i altres signes, però molts només els puc entendre jo.

Confonc algunes figures rítmiques i algunes notes, la qual cosa provoca que la meva escriptura musical no sigui bona.

Escriure la composició amb una aplicació

Soc capaç d’escriure perfectament perquè sé utilitzar molt bé l’aplicació, i gràcies a això trobo dreceres per acabar abans.

Sé utilitzar bé l’aplicació per escriure, però no soc capaç de fer la mateixa cosa de dues maneres diferents.

Conec l’aplicació, però la utilitzo d’una manera molt bàsica i quan em trobo amb el primer problema m’encallo.

No sé utilitzar l’aplicació.

Aportar millores

Quan acabo l’exercici, sempre soc capaç d’aportar millores al resultat final per iniciativa pròpia.

Tinc clar què podria millorar-se en la meva composició una vegada l’escolto, però no sempre.

Sé les millores que podria fer però no soc capaç de fer-les.

No reconec cap possibilitat de millora en la meva composició que no impliqui començar de nou.

Comprendre les indicacions musicals a les quals es fa referència

Comprenc perfectament les indicacions musicals sense ajuda del professor o professora.

Comprenc bé les indicacions musicals, però de vegades necessito ajuda del professor o professora.

Sé que les indicacions m’ajudaran a fer l’exercici correctament.

No segueixo les indicacions per fer l’exercici correctament.

19

Unitat 1

7 Solucionari 7.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

20