Proposta didàctica Llatí. Codi Obert

2

Poesia èpica

1

Les competències de la unitat 1.1 Competències bàsiques 2 Programació d’aula 3 Orientacions didàctiques 4 Recursos digitals 5 Test d’autoavaluació 6 Solucionari 6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 6.2 Solucionari del test d’autoavaluació

6 6 7 8 9 10 12 12 13

Unitat 2 · Poesia èpica

1 Les competències de la unitat 1.1 Competències bàsiques

6

Apartat

Competències bàsiques

Poesia èpica

CC: Conèixer les característiques d’un poema èpic.

CI: Elaborar un eix cronològic amb la informació que es presenta.

Comentem textos

CC: Descobrir les referències històriques que conté un text literari.

CL: Entendre les referències culturals d’un text i comentar-les a partir dels coneixements que tenim sobre l’època i l’autor.

Activitats finals

CL: Analitzar la pervivència d’un gènere en la literatura posterior.

CC: Relacionar obres artístiques amb l’episodi literari en què es basen.

Tòpics literaris

CC: Detectar en textos de la tradició tòpics literaris d’origen grecoromà.

S1

Objectius

Continguts

Activitats Pervivència: cine

Criteris d’avaluació*

Competències bàsiques**

9

CC

2, 4, 8 9

CC

Conèixer els orígens de la poesia èpica llatina.

1. Els primers poemes èpics

Conèixer i valorar la figura literària de Virgili.

Conèixer les manifestacions més importants de la poesia èpica: l’Eneida de Virgili.

2.1 Virgili Eneida

S4

Conèixer l’obra d’altres poetes èpics.

2.2 Lucà

Activitats finals: 1 Pervivència : publicitat

4, 9

CC

S5

Llegir comprensivament textos literaris

Comentem textos

Activitats 1, 2

4, 1

CC

S2 / S3

2. L’èpica augustal

Activitats finals: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 Pervivència : música

CI CL

2 Programació d’aula

Sessió

Unitat 2 · Poesia èpica

7

Unitat 2 · Poesia èpica

3 Orientacions didàctiques Els primers poemes èpics Explicarem els orígens de l’èpica llatina. Podem fer igualment una breu referència a l’èpica grega, que després ens serà útil per entendre més bé Virgili.

Quint Enni Presentarem aquesta figura, que és el primer gran autor de poesia èpica llatina. Ens detindrem en l’estructura annalística que presenta la seva obra, que després retrobarem en la historiografia.

Èpica augustal En primer lloc, farem un breu repàs de les característiques de la literatura en època d’August. Tot segui, ens detindrem en la figura de Virgili, que és una de les més importants de la literatura llatina.

Després de presentar les Bucòliques i les Geòrgiques, ens detindrem en l’Eneida, que és el gran poema èpic romà. Podem resumir les dades més importants de l’Eneida de la manera següent: · La intencionalitat política de l’Eneida és evident ja en l’elecció del tema. Escollint la llegenda d’Enees com a fundador de Roma, Virgili relacionava aquesta definitivament amb la cultura grega. D’altra banda, es feia procedir la gens Júlia, a la qual August pertanyia, de Iulus, el fill d’Enees; d’aquesta manera, com que segons la llegenda Enees era fill de la deessa Venus, s’establien uns orígens divins per a l’emperador. Virgili presentava així el règim d’August com l’hereu natural del gloriós passat romà. · Com a obra literària l’Eneida és un poema d’una extraordinària complexitat. Sens dubte Virgili es va inspirar en els poemes homèrics, però al mateix temps s’aproxima a l’èpica arcaica d’Enni i de Nevi, que havien enaltit als herois de la seva història nacional barrejant fets històrics amb aspectes llegendaris.

Virgili aconsegueix unir en el poema el present i el passat, la història i la llegenda amb gran habilitat; les gestes d’August i els èxits i aspiracions del Principat apareixen en el poema, no pas exposats directament com a matèria narrativa, sinó en forma de digressió profètica o fabulosa: en el llibre I, Júpiter passa revista a la història de Roma fins a la època d’August; en el llibre VI, l’ombra del seu pare Anquises revela a Enees el destí de Roma com a dominadora i civilitzadora de pobles; finalment, Virgili aprofita el recurs èpic de la descripció de les armes, pres directament d’Homer, per fer una descripció de la història de Roma que culmina amb la victòria d’Acci i el triomf d’Octavi August. · D’altra banda, Virgili es manté fidel al concepte romà d’èpica: és un poema nacionalista en el qual no només Roma sinó també Itàlia formen part dels esdeveniments. Al costat de la maquinària mitològica, presa del món homèric, apareixen en el poema 8

antigues creences i pràctiques religioses, que estaven profundament ancorades en la tradició romana. És un poema que enalteix els sentiments de pietat i religió, trets característics de l’antiga Roma i que August intentava restaurar.

Un cop acabada la presentació de l’Eneida, llegirem una selecció de passatges d’aquesta obra, o bé la passarem als alumnes perquè la treballin a casa. Farem, en tot cas, els exercicis que es proposen al llibre.

Altres autors èpics del segle I dC Treballarem els autors que es presenten al llibre, comparant la seva producció amb l’èpica clàssica, representada per Virgili. Relacionarem La Farsàlia de Lucà amb L’Eneida de Virgili, perquè la comparació ens permet veure bé com evoluciona l’èpica: · Hi ha un canvi temàtic. El poema és exclusivament històric. Renúncia als elements mítics tradicionals. La idea dominant el poema, molt propera al pensament estoic, és que el mateix poble romà ha conduït Roma a la seva situació de decadència amb la corrupció i les discòrdies civils. · L’absència de déus i d’aparell mitològic. Lucà desterra completament els déus de la seva obra. Aquests no tenen cap incidència en el desenvolupament de l’acció. El “fatum” (destí) dels estoics hereta part de les funcions atribuïdes als déus en l’èpica tradicional. · Com que els esdeveniments no es poden explicar per intervenció divina, els fets s’expliquen de manera racional. Les causes de la guerra civil, per exemple, van ser minuciosament analitzades. · Finalment, també trenca la tradició virgiliana el fet que la Farsàlia no tingui un heroi unívoc. Hi ha tres figures en l’obra amb entitat suficient per a ser considerats herois: Cèsar, Pompeu i Cató; però Lucà no s’inclina amb claredat per cap d’ells; hi ha autors que s’inclinen per considerar que l’heroi del poema és una personificació abstracte, com la Llibertat o el Destí.

La poesia èpica tardana Farem un breu repàs de l’evolució de l’èpica, fins a l’obra de Draconci, que és l’última que es presenta en el llibre.

Comentari de textos i Activitats Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre aquestes, té una importància significativa el comentari dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.

Unitat 2 · Poesia èpica

4 Recursos digitals Pàgina del llibre Pervivència: cine. Cinema èpic Descripció: Activitats per caracteritzar el gènere èpic.

Finalitat: Conèixer les característiques del gènere èpic i posar de manifest la seva relació amb la literatura llatina.

320

Pervivència: cine. Cinema èpic Descripció: Fragment del documental Cine épico. Universitat de Santiago de Xile. Càtedra Crítica de Cine. Professora Antonella Estévez.

Finalitat: Conèixer les característiques del gènere èpic i posar de manifest la seva relació amb la literatura llatina.

320

Pervivència: música. Dido i Enees. Henry Purcell Descripció: Presentació de l’obra Dido i Enees, de Henry Purcell. Activitats.

Finalitat: Relacionar l’obra amb el cant IV de l’Eneida.

324

Pervivència: música. Dido i Enees. Henry Purcell Descripció: Fragment de «Thy hand Bellinda», Dido i Enees. Henry Purcell.

Finalitat: Relacionar l’obra amb el cant IV de l’Eneida.

324

Pervivència: publicitat. La Farsàlia de Lucà Descripció: Descripció de la Farsàlia, de Lucà. Activitats.

Finalitat: Conèixer el pas de Juli Cèsar pel riu Rubicó i relacionar-lo amb productes comercials actuals.

325

Repassa la unitat 2. La poesia èpica Descripció: Resum de la unitat.

Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

329

9

Unitat 2 · Poesia èpica

5 Test d’autoavaluació Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. El primer poema èpic totalment romà és: a La guerra púnica, de Gneu Nevi. b l’Eneida, de Virgili. c la Farsàlia, de Lucà. d els Annals, d’Enni.

2. En època d’Octavi August, el poeta: a no té consciencia del seu ofici. b es professionalitza i és conscient de la importància de la seva obra. c no està influït pels esdeveniments polítics contemporanis. d el poeta tracta sempre temes mítics.

3. En l’èpica augustal el poeta es proposa: a regenerar moralment la societat per mitjà de la recuperació dels valors tradicionals. b explicar episodis mítics. c combatre el nou règim instaurat per August. recuperar l’esperit guerrer dels primers d romans.

4. Les Bucòliques de Virgili pertanyen al gènere: a líric. b dramàtic. c pastoral. d èpic.

5. Es va interpretar com un cant profètic que augurava el naixement de Crist: a la Bucòlica IV de Virgili. b l’Eneida de Virgili. c la Geòrgica II de Virgili. d la Farsàlia de Lucà.

6. Virgili: a mai no es va moure de Nàpols. b va viure tota la seva vida a Roma. c va ser exiliat per August a Tomis. d va viatjar a Grècia per recollir informació per a la seva obra.

7. Les Geòrgiques tenen: a un contingut essencialment mitològic. b un to bucòlic i amorós. c un argument novel·lesc. d un argument específic i tècnic.

10

8. A les Geòrgiques: a hi ha referències històriques contemporànies. b hi trobem una gran lloança d’August. c no es fa cap referència al món contemporani. d s’hi barreja la temàtica mítica amb la històrica en proporcions iguals.

9. L’Eneida: a només s’inspira en l’èpica grega. b s’inspira en algunes mostres d’èpica llatina, com Nevi i Enni. c s’inspira en obres de l’èpica llatina, com la Farsàlia de Lucà. d és una traducció al llatí de la Ilíada i l’Odissea gregues.

10. Dido s’enamora d’Enees, per voluntat de Venus, al llibre: a IV de l’Eneida. b III de l’Eneida. c VI de l’Eneida. d XII de l’Eneida.

11. Al llibre XII de l’Eneida: a Dido s’enamora perdudament d’Enees. b Enees organitza uns jocs fúnebres per honorar la memòria del seu pare. c Enees i Turn s’enfronten en un dol. d Enees arriba al Laci.

12. Al Llibre V de l’Eneida: a Enees baixa als inferns, on es troba amb l’esperit de Dido. b Enees i els seus companys desembarquen a Sicília; en aquesta illa celebren els jocs fúnebres en honor d’Anquises. c Nis i Euríal moren al campament dels rútuls. d Venus proporciona a Enees una magnífica armadura forjada per Vulcà.

13. L’Eneida és: a un poema èpic erudit. b un poema èpic popular. c un poema líric. d un poema didàctic.

Unitat 2 · Poesia èpica

14. A l’Eneida, Virgili: a adopta diferents punts de vista. b està escrita en primera persona. c està escrita en segona persona. d està redactada en tot moment amb la tècnica del narrador omniscient.

15. A l’Eneida se sosté que la gens Julia, a qui August estava vinculat: a prové de Júpiter. b prové de Dido. c prové del fill d’Enees. d prové de Grècia.

16. A l’Eneida de Virgili: a hi ha passatges traduïts literalment de la Ilíada i l’Odissea. b no hi ha influència grega. c tots els personatges tenen noms grecs. d es barregen elements de la Ilíada i de l’Odissea homèriques.

17. Marc Anneu Lucà (39-65 dC) va néixer a: a Híspalis. b Emèrita Augusta. c Valentia. d Còrdova.

18. A la Farsàlia, Lucà: a elimina el contingut mitològic de l’èpica. b incrementa les referències mitològiques. c barreja elements mitològics de la Ilíada i l’Odissea. d introdueix elements lírics al costat dels èpics, que hi predominen.

19. L’estil de la Farsàlia és: a senzill i popular. b propi de la lírica tradicional. c arcaic, amb presència d’arcaismes i dialectalismes. d ampul·lós, amb comparacions grandiloqüents.

20. A la Farsàlia es narra: a la fundació de Roma. b l’arribada d’Enees al Laci. c la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. d les guerres civils entre Marc Antoni i Octavi August.

11

Unitat 2 · Poesia èpica

7 Solucionari 7.1 Solucionari del llibre

12