Proposta didàctica Biologia i Geologia 1 ESO. Codi Obert

1

L’Univers i la Terra

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Les competències de la unitat 1.1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbits 1.2 Competències científiques Programació d’aula Orientacions didàctiques Recursos digitals Test d’autoavaluació Rúbriques d’avaluació Solucionari 7.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 7.2 Solucionari del test d’autoavaluació

100 100 101 102 106 109 111 113 115 115 119

100 Continguts Competències

4

X

X

X

X

X

X

X

X

X

16. Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Ciència i pseudociència

X

X

X

CB1 CC2

CB1 CC2

CB2 CB4 CB5 CB6

CB1 CC2

5

6

7

8

9

X

X

CB1 CC2 CB2 CC14

CB1 CC2 CB2 CC14

CB1 CC2 CB2 CC14

CB4 CB5 CB6

CB4 CB5 CB6

Les caselles ombrejades són les que corresponen a les competències que treballen els continguts clau segons el currículum.

Les caselles marcades amb una X són les que s’han treballat en la unitat.

10

11

12

13

14

15

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

15. F ases d’una recerca. Disseny d’un procediment experimental

ÀMBIT DIGITAL

3

X

14. Història de l’Univers, de la Terra i de la vida

ÀMBIT PERSONAL I SOCIAL

2

Salut

1 Les competències de la unitat

4. Model d’Univers

1

Medi ambient

1.1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbits

Competències

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Dimensions

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

1.2 Competències científiques CONTEXTOS (PISA) Situació

Àrea de contingut

HABILITATS DE LA COMPETÈNCIA CIENTÍFICA (PISA) Identificar assumptes científics

Situació d’aprenentatge 1

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Descriure

Situació d’aprenentatge 2.

Recerca científica

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Observar

Situació d’aprenentatge 3

Personal

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Situació d’aprenentatge 4

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Descriure

Situació d’aprenentatge 5

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Identificar Descriure

Ciències en context 1

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Descriure

Ciències en context 2

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Ciències en context 3

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Ciències en context 4

Global

Ciències en context 5

Explicar científicament els fenòmens Interpretar Aplicar

Usar l’evidència científica Raonar Reflexionar Comunicar Analitzar Reflexionar

Interpretar

Reflexionar Concloure

Representar Interpretar

Raonar Comunicar Comunicar Reflexionar Concloure

Representar Aplicar

Concloure

Aplicar

Concloure Raonar

Descriure

Representar

Raonar Concloure

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Descriure Identificar

Representar

Raonar

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Identificar Observar Descriure

Ciències en context 6

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Identificar

Interpretar Representar

Avaluació

Global

Fronteres de la ciència i la tecnologia

Identificar Descriure

Aplicar

Raonar

Raonar Analitzar

101

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

2 Programació d’aula Sessió

Activitats

Dimensions de l’AC*

Competències bàsiques de l’AC*

SA1

1

Continguts clau

Criteris d’avaluació

1, 3, 4

CC4, CC15, CC16

1, 2

Situació d’aprenentatge 1 • Seleccionar i utilitzar la informació científica per formar-se una opinió.

• Conèixer i criticar el geocentrisme i l’heliocentrisme.

1

1, 3, 4

CC14

2

Continguts 1. L’Univers, 1.1 L’origen de l’Univers • Identificar les idees principals sobre l’origen de l’Univers

SA2

1, 2

1, 4, 6, 9

CC15

1, 2

Situació d’aprenentatge 2. Recerca científica • Plantejar preguntes a partir de l’observació d’un fenomen natural.

• Elaborar informes utilitzant el vocabulari científic adequat.

• Reconèixer i descriure els components de l’Univers i del sistema solar.

3, 4, 5, 6, 7 Ciències en context 1, 2

1

1, 3, 4

CC4

1

Continguts 1.2 Les estrelles, 1.3 Les galàxies, 2. El sistema solar • Reconèixer i descriure els components de l’Univers i el sistema solar

8 Ciències en context 2

1

1, 3

CC4

1

Continguts 3. Els planetes del sistema solar • Reconèixer i descriure els components de l’Univers i el sistema solar

SA3

1, 2

1, 4, 6, 9

CC4, CC15

3

Situació d’aprenentatge 3 • Dissenyar i planificar de manera autònoma el treball experimental utilitzant el material adequat i interpretar-ne els resultats.

• Descriure els fenòmens relacionats amb la rotació i la translació, i entendre la importància que tenen per a la vida.

9, 10, 11, 12, 13 Ciències en context 3, 4

1

1

CC4

3

Continguts 4. El planeta Terra, 5. Els moviments de la Terra • Descriure els fenòmens relacionats amb la rotació i la translació, i entendre la importància que tenen per a la vida.

SA4

1

1, 4, 6

CC4, CC15

3

Situació d’aprenentatge 4 • Seleccionar i utilitzar la informació científica per formar-se una opinió.

• Interpretar els esquemes i els fenòmens causats pel moviment de la Terra, la Lluna i el Sol (fases lunars, eclipsis i marees), i entendre la importància que tenen per a la vida.

14, 15, 16, 17 Ciències en context 6

1

1, 4

CC4

3

Continguts 6. La Lluna, el satèl·lit de la Terra • Interpretar els esquemes i els fenòmens causats pel moviment de la Terra, la Lluna i el Sol (fases lunars, eclipsis i marees), i entendre la importància que tenen per a la vida.

S1

S2

1,2

S3

S4

S5

S6

S7

S8

S9

Objectius

* AC (Àmbit cientificotecnològic) Les numeracions de les competències, dels continguts clau i de les dimensions de l’àmbit cientificotecnològic i dels criteris d’avaluació es corresponen amb les de l’apartat 2, Programacions.

102

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

Gradació de les competències

Connexions amb altres àmbits

1

2

3

Identificar els elements bàsics del geo­ centrisme i l’heliocentrisme i explicar-los amb un llenguatge planer.

Identificar les relacions entre els conceptes i les variables rellevants del geocentrisme i l’heliocentrisme, i explicar-les amb la terminologia científica pertinent.

Conèixer i entendre les diferències entre el geocentrisme i l’heliocentrisme, i ser capaç de criticar-los mitjançant la terminologia i el llenguatge simbòlic propis de la ciència.

AL AP

Situar el Big Bang en el temps i identificar els elements bàsics d’aquesta teoria.

Interpretar els punts més importants de la teoria del Big Bang, situar-los cronològicament i explicar-los amb la terminologia científica pertinent.

Justificar els punts clau de la teoria del Big Bang a partir de les evidències científiques.

AD AM

Resoldre el problema plantejat realitzant totes les fases de disseny experimental i comunicar-ne els resultats de forma adequada.

Resoldre el problema plantejat realitzant totes les fases de disseny experimental, mostrar capacitat de control, referir els resultats a la hipòtesi inicial i explicar-los amb precisió, i fer prediccions senzilles.

Resoldre el problema plantejat realitzant totes les fases de disseny experimental, interpretar-ne i explicar-ne els resultats en el marc dels models apresos, i fer prediccions més elaborades.

AL AP AM

Identificar i classificar les estrelles, les galàxies i els components del sistema solar, i explicar aquestes entitats amb un llenguatge planer.

Identificar les relacions entre els diferents components de l’Univers i el sistema solar, i explicar-les amb la terminologia científica pertinent.

Identificar les relacions entre els diferents components de l’Univers i el sistema solar, i explicar-les mitjançant la terminologia i el llenguatge simbòlic propis de la ciència.

AL AM AP

Identificar i classificar els planetes del sistema solar, i comunicar els coneixements amb un llenguatge planer.

Identificar les característiques dels diferents tipus de planetes del sistema solar i explicar-les amb la terminologia científica pertinent.

Identificar les característiques dels diferents tipus de planetes del sistema solar i explicar-les mitjançant la terminologia i el llenguatge simbòlic propis de la ciència.

AD

Resoldre el problema plantejat realitzant totes les fases de disseny experimental i comunicar-ne els resultats de forma adequada.

Resoldre el problema plantejat realitzant totes les fases de disseny experimental, mostrar capacitat de control, referir els resultats a la hipòtesi inicial i explicar-los amb precisió, i fer prediccions senzilles.

Resoldre el problema plantejat realitzant totes les fases de disseny experimental, interpretar-ne i comunicar-ne els resultats en el marc dels models apresos, i fer prediccions més elaborades.

AP AD AV

Relacionar les estacions i el dia i la nit amb la rotació i la translació de la Terra, identificar-ne els elements bàsics i explicar-los amb un llenguatge planer.

Identificar les relacions entre els conceptes i les variables rellevants en els moviments de la Terra, i explicar-les amb la terminologia científica pertinent.

Predir els canvis que tenen lloc quan es modifiquen les condicions que afecten els moviments de la Terra, i comunicar la solució mitjançant la terminologia i el llenguatge simbòlic propis de la ciència.

AD

Relacionar els eclipsis i les marees amb els moviments de la Lluna, identificar-ne els elements bàsics i comunicar els coneixements amb un llenguatge planer.

Identificar les relacions entre els conceptes i les variables rellevants en els moviments de la Lluna, i explicar-les amb la terminologia científica pertinent.

Predir els canvis que tenen lloc quan es modifiquen les condicions que afecten els moviments de la Lluna, i comunicar la solució mitjançant la terminologia i el llenguatge simbòlic propis de la ciència.

AL AS AM

Relacionar els eclipsis, les marees i les fases lunars amb els moviments de la Lluna, la Terra i el Sol, identificar-ne els elements bàsics i comunicar els coneixements amb un llenguatge planer.

Identificar les relacions entre els conceptes i les variables rellevants en els moviments de la Lluna, la Terra i el Sol, i explicar-les amb la terminologia científica pertinent.

Predir els canvis que tenen lloc quan es modifiquen les condicions que afecten els moviments de la Lluna, la Terra i el Sol, i comunicar la solució mitjançant la terminologia i el llenguatge simbòlic propis de la ciència.

AL

103

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

Sessió

Dimensions de l’AC*

Competències bàsiques de l’AC*

Continguts clau

Criteris d’avaluació

18, 19 Ciències en context 5

1

1, 2, 3, 4, 6

CC4, CC15

1, 2

Avaluació 1, 2, 3, 4, 5, 6

1

1, 2, 3, 4

Activitats

S10

S11

Objectius Situació d’aprenentatge 5 • Seleccionar i utilitzar la informació científica per formar-se una opinió.

• Elaborar informes utilitzant el vocabulari científic adequat.

Continguts 7. Factors que fan possible la vida a la Terra • Identificar les característiques de la Terra que fan que sigui habitable.

Activitat final per avaluar el que han après. Lectura d’un text periodístic sobre el descobriment d’un planeta amb característiques similars a les de la Terra.

* AC (Àmbit cientificotecnològic) Les numeracions de les competències, dels continguts clau i de les dimensions de l’àmbit cientificotecnològic i dels criteris d’avaluació es corresponen amb les de l’apartat 2, Programacions.

104

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

Gradació de les competències 1

2

3

Identificar els trets característics dels processos implicats en l’elaboració i la validació del coneixement científic en un determinat moment històric (actualment), des de la reflexió de les activitats de recerca pròpies i de l’anàlisi de les publicacions científiques.

Avaluar els trets característics dels processos implicats en l’elaboració i la validació del coneixement científic, des de la reflexió de les activitats de recerca pròpies i de l’anàlisi de les publicacions científiques, en diferents moments o des de diferents perspectives.

Avaluar els trets característics dels processos implicats en l’elaboració i la validació del coneixement científic en cada moment històric, i predir canvis que podrien produir-se en el futur.

Connexions amb altres àmbits AL AP AV AM

AL AP

105

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

3 Orientacions didàctiques En aquesta unitat es tracta un tema aliè a l’experiència de l’alumnat; per això és molt important recórrer amb freqüència a vídeos, dibuixos i presentacions que facilitin la comprensió dels continguts.

Situació d’aprenentatge 1. Som el centre de l’Univers?

La unitat comença amb la primera situació d’aprenentatge, que, si se simplifica l’ítem 1 i s’elimina la discussió de l’activitat o s’abreuja, es pot realitzar en una única sessió. Es pot corregir a classe, per ensenyar la metodologia de treball i comprovar si l’alumnat ha construït els coneixements correctament. En aquest cas, han de tenir clar que, històricament, hi ha hagut diverses concepcions de com era l’Univers i que, gràcies als estudis científics, ens anem apropant cada vegada més a la realitat. Això ajudarà a introduir l’apartat de continguts de l’Univers.

1. L’Univers Pel que fa al mesurament de distàncies entre astres que s’estudia en aquest apartat, convé que a classe es facin més exercicis que els que es proposen aquí, sobretot relacionats amb les UA (en el banc digital s’ofereixen més activitats). Quan l’alumnat hagi resolt l’activitat 1, se li pot demanar que esbrini quant de temps tardaria a adonar-se que el Sol s’ha apagat, quants quilòmetres ens separen de l’estrella Alfa Centaure, que està a quatre anys llum de la Terra, etc.

1.1 L’origen de l’Univers En aquest apartat s’inclou una presentació: «Breu història del Big Bang». Si es comenta a classe, no cal que els alumnes facin l’activitat 1. Si s’escull fer l’exercici, no convé projectar la presentació, ja que l’explicació del text és suficient. L’activitat 2 es pot fer i corregir a l’aula.

Després d’aquest apartat, es podria fer l’activitat 5 de «Ciències en context».

Situació d’aprenentatge 2. Recerca científica. Totes les estrelles del cel es mouen?

La recerca científica, tal com està dissenyada, ha de ser un treball individual de l’alumnat a casa o bé es pot fer en parelles. El docent establirà una data per a l’entrega o per a la posada en comú; a més, convé que projecti el vídeo de la pàgina 13 sobre les constel·lacions i expliqui com localitzar l’estel polar. L’activitat pot resultar difícil 106

de fer a causa de la contaminació lumínica o dels núvols; per això, és una bona idea que el docent ensenyi als alumnes a fer servir un planisferi digital, de manera que puguin dur a terme l’experiment i comprendre el moviment aparent de les estrelles.

1.2 Les estrelles Per iniciar l’estudi de les estrelles del punt 1.2, es pot projectar a l’aula un vídeo d’aquest tema. Tot i que n’hi ha molts a YouTube, en els recursos digitals per al professorat s’ofereix el vídeo «L’esgotament de les estrelles».

1.3 Les galàxies i la Via Làctia A Internet hi ha fotos interessants i de qualitat dels diferents tipus de galàxies, que completen la informació exposada. Després d’analitzar-la, es pot treballar amb el material interactiu sobre la Via Làctia i fer i corregir les activitats 3 i 4 a classe. En els recursos digitals per al professorat en trobareu algunes.

2. El sistema solar L’estudi del sistema solar s’inicia amb la presentació de l’apartat. El material interactiu associat a la il·lustració, que aporta informació sobre els diferents planetes i el Sol, pot utilitzar-se a mesura que s’avança en els continguts de la unitat. Per exemple, es pot projectar el vídeo del Sol per introduir els continguts sobre el Sol o, si el docent ho creu convenient, explicar les parts que apareixen en la il·lustració.

Pel que fa als planetes, és important que l’alumnat sàpiga per què tenen forma esfèrica i la raó per la qual es divideixen en planetes i planetes nans. També convé que conegui la diferència entre cometes i asteroides, ja que acostuma a confondre’ls.

Les activitats 5, 6 i 7 són prou senzilles i es poden fer i corregir a l’aula.

Després d’aquest apartat, es poden fer les activitats 1 i 2 de «Ciències en context».

3. Els planetes del sistema solar Aquest epígraf es dedica als planetes del sistema solar i se n’indiquen algunes característiques. La finalitat no és que els alumnes les memoritzin, sinó que siguin capaços de comparar els planetes entre si. Per això, convé que el docent els demani que facin taules en què es contrastin les característiques dels diferents planetes i que puguin completar amb dades extretes

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

d’Internet, com, per exemple, la temperatura, el radi, el període de rotació o translació, les llunes principals, les característiques de la seva atmosfera, etc. Es poden visualitzar millor les diferències amb els vídeos del material interactiu de l’apartat 2.

L’activitat 8 és molt interessant, però requereix la utilització d’una tauleta o d’un mòbil, per això realitzar o no l’activitat dependrà del fet que tot el grup en disposi.

Com a opció, es pot demanar que l’alumnat faci un treball escrit sobre un planeta determinat i les seves llunes, i que l’acompanyi amb dibuixos o fotografies per completar la informació d’aquest apartat.

Situació d’aprenentatge 3. Per què hi ha mesos en què el Sol escalfa més?

Aquesta situació d’aprenentatge inclou l’ús d’un simulador i la construcció d’un model Sol-Terra. Les activitats es poden fer a l’aula si es demana que els grups portin el model de la Terra; d’aquesta manera poden fer l’activitat de l’ítem 3 davant del docent, perquè, encara que sembla fàcil, no ho és, i així pot fer preguntes i orientar l’alumnat perquè interpreti correctament els resultats.

S’ha de fer servir una llanterna molt potent o el focus d’un projector.

Aquesta situació ha de permetre que els alumnes visualitzin la importància que tenen els moviments planetaris i la inclinació de l’eix terrestre, pel que fa a la manera com els raigs solars incideixen en el nostre planeta. Això introduirà l’apartat de la Terra i els ajudarà a comprendre els fenòmens relacionats amb la rotació i la translació, així com la importància que tenen per a la vida tal com la coneixem.

4. El planeta Terra Els alumnes i les alumnes ja van estudiar a educació primària les tres capes concèntriques de la Terra, i aquí es limiten a repassar-les. El més important de l’apartat 4 és la representació dels paral·lels i els meridians, i la forma en què s’utilitzen per indicar la posició d’un lloc de la Terra. És molt útil proporcionar un dibuix de la Terra a cada alumne i alumna perquè vagin dibuixant-hi les diferents línies a mesura que les va explicant el docent.

Un cop dibuixades les línies, es fa i es corregeix l’activitat 9, i s’expliquen els conceptes de longitud i latitud. Es poden tenir preparats alguns exemples de com es localitza un punt en la superfície terrestre perquè l’alumnat comprovi la utilitat d’aquestes línies imaginàries.

5. Els moviments de la Terra En aquest apartat, convé que s’estudiï en primer lloc el quadre en què es mostra la relació que hi ha entre la quantitat d’energia rebuda i la inclinació dels raigs lluminosos (s’ha d’anar amb compte, perquè en el dibuix de la Terra les lletres se situen al revés).

Després es dibuixa una esfera perquè l’alumnat entengui bé que la zona equatorial rep més energia que les zones properes als pols.

No és fàcil que els alumnes comprenguin la relació que hi ha entre la inclinació de l’eix de la Terra, el moviment de translació i les estacions de l’any, per molt bons que siguin els dibuixos. El vídeo «L’eix de la Terra» ajuda a entendre la importància que té que l’eix estigui inclinat.

Per acabar, es fan i es corregeixen les activitats 10, 11, 12 i 13 a classe.

Després d’aquest apartat, es poden fer les activitats 3 i 4 de «Ciències en context».

Situació d’aprenentatge 4. Ens afecta el moviment de la Lluna?

Per a aquesta sessió d’aprenentatge és imprescindible que cada alumne o alumna disposi d’una tauleta; si no és així, les activitats es poden fer amb la projecció a l’aula de les pàgines web i els vídeos en l’ordre que se suggereix en l’activitat, de manera que l’alumnat vagi contestant les preguntes. En tot cas, és imprescindible una sessió en què es posin en comú els resultats, per contrastar les opinions que s’han format i arribar a unes conclusions vàlides.

Després d’aquesta sessió els estudiants interpretaran més fàcilment els fenòmens causats pels moviments de la Terra, la Lluna i el Sol, que s’explicaran de forma detallada en l’apartat següent.

6. La Lluna, el satèl·lit de la Terra L’apartat 6 es podria començar a estudiar explicant l’origen de la Lluna. Un dels punts més difícils d’entendre per l’alumnat d’aquesta edat és la raó per la qual la Lluna sempre mostra la mateixa cara cap a la Terra. En l’exposició s’explica que aquest fet és causat perquè els moviments de rotació i translació de la Lluna són iguals, però resulta complicat entendre-ho bé.

Per a l’estudi de les fases lunars i els eclipsis, n’hi ha prou que el docent expliqui pas a pas els dibuixos associats i es facin i es corregeixin les activitats 14, 15 i 16 a classe.

107

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

L’alumnat entén prou bé la influència de la Lluna en les marees, i el contingut queda més complet si es projecta el vídeo de l’activitat 17. El dibuix del text que mostra l’alternança plenamar-baixamar és molt clar i serveix de base per a l’explicació.

llegir ells mateixos. Per acabar, es faria i es corregiria l’activitat 19 a l’aula.

Per acabar, el professor o la professora ha d’explicar bé, preferiblement amb ajuda d’un dibuix, el cicle de les marees vives i mortes.

Després d’aquest apartat, es pot fer l’activitat 6 de «Ciències en context».

• El docent marca aquelles que, al seu parer completen algun punt del text o són més interessants per a l’alumnat, i es fan de manera individual o en grup.

• Es formen equips i el professor o la professora assigna una de les sis activitats en context a cada equip.

Situació d’aprenentatge 5. Quin planeta podria ser casa nostra en el futur?

Les activitats resoltes s’han de lliurar per escrit al docent en una data determinada, i el docent es limita a orientar el treball.

Aquesta sessió alterna les activitats individuals 1, 3 i 4 amb una activitat en equip. Podria alterar-se l’ordre i fer primer l’activitat 1, després llegir el fragment de la novel·la, veure el fragment d’El marcià i respondre les preguntes de l’activitat 3. Un cop els alumnes tinguin clar quines característiques són imprescindibles per viure en una colònia espacial, es poden fer les activitats 2 i 4.

La realització d’aquesta situació ha d’afavorir la comprensió de les característiques que fan que a la Terra hi pugui haver vida tal com la coneixem. L’apartat següent és un compendi de totes aquestes característiques i serveix com a resum de tot el que s’ha treballat.

7. Factors que fan possible la vida a la Terra L’alumnat pot deduir molts dels factors que fan possible la vida si respon en primer lloc l’activitat 18. A continuació, es pot explicar el punt 7 o bé el poden

108

Ciències en context Per fer aquestes activitats hi ha dues opcions:

Un altre planeta?

Abans de fer l’avaluació, es pot repassar el contingut més important amb el PowerPoint «Repassa la unitat».

La proposta d’avaluació final es basa en la notícia del descobriment d’un planeta rocós i conté sis preguntes que impliquen la utilització dels diferents coneixements obtinguts al llarg de la unitat. Així, l’alumnat s’autoavalua.

En l’apartat 6, «Rúbriques», s’ofereix la rúbrica per dur a terme l’avaluació formativa dels alumnes.

Nota general: a casa, els alumnes estudien, preparen exàmens, fan projectes, etc. Només en comptades ocasions se’ls demana resoldre activitats que es corregeixen en la sessió següent.

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

4 Recursos digitals Pàgina del llibre Concepcions antigues Descripció: fragment del documental «Grandes Genios e inventos de la humanidad» (2004), d’Inter/Aktion.

Finalitat: visualitzar diferents concepcions antigues de l’Univers.

10

L’explicació de Ptolemeu Descripció: fragment del capítol 3 de la sèrie «Cosmos», de Carl Sagan (1980) Finalitat: visualitzar en què consisteix la teoria del geocentrisme.

10

L’explicació de Copèrnic Descripció: fragment del documental «Grandes Genios e inventos de la humanidad» (2004), d’Inter/Aktion.

Finalitat: visualitzar en què consisteix la teoria de l’heliocentrisme.

10

Construeix amb el que saps. Activitat 3 Descripció: imatges de la teoria geocèntrica i heliocèntrica.

Finalitat: fer l’activitat 3 de la situació d’aprenentatge 1.

10

Breu història del Big Bang Descripció: interactiu realitzat amb un fragment del documental «Breve Historia del Big Bang», de Manmade Productions i el CERN. Finalitat: comprovar que s’entén el que explica el vídeo. L’interactiu intercala preguntes sobre allò que es visualitza.

11

Planisferi digital 1 Descripció: accés al planisferi d’Astronom.

Finalitat: fer la recerca científica des de l’aula o des de casa.

12

Planisferi digital 2 Descripció: accés al planisferi d’Astroviewer.

Finalitat: fer la recerca científica des de l’aula o des de casa.

12

Planisferi digital 3 Descripció: accés al planisferi de Fourmilab.

Finalitat: fer la recerca científica des de l’aula o des de casa.

12

Protocol i quadrant Descripció: protocol de la recerca científica i imatge del quadrant per dur-la a terme.

Finalitat: fer la recerca científica.

12

Rúbrica de la recerca científica Descripció: rúbrica d’avaluació de la recerca científica.

Finalitat: avaluar la realització de la recerca científica.

12

Les constel·lacions Descripció: fragment del documental «Spacefiles» de Yorkfilms (release 2003) Finalitat: comprendre millor què és una constel·lació i visualitzar-ne algunes.

13

La Via Làctia Descripció: fragment del documental «La Vía Láctea es nuestro hogar en el inmenso Cosmo» (2007).

Finalitat: comprovar que s’entén el que explica el vídeo. L’interactiu intercala preguntes sobre allò que es visualitza.

13

Pòster de l’Univers Descripció: il·lustració de l’Univers amb vídeos explicatius associats.

Finalitat: obtenir més informació sobre els elements que conformen el sistema solar.

14

109

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

Pàgina del llibre

110

Simulador Descripció: enllaç al simulador Seasons and Eliptic Simulator.

Finalitat: comprendre com afecta la variació de la posició i la inclinació de l’eix de la Terra en l’arribada dels raigs solars.

20

Construir un model Sol-Terra Descripció: protocol de l’experiència que s’ha de realitzar.

Finalitat: visualitzar com afecta la variació de la posició i la inclinació de l’eix de la Terra en l’arribada dels raigs solars.

20

L’eix de la Terra Descripció: fragment del documental «El universo», de la BBC. Finalitat: visualitzar les conseqüències que té el fet que l’eix de la Terra estigui inclinat.

23

El web de l’eclipsi Descripció: enllaç al web www.osae.info que ofereix informació sobre l’eclipsi de l’any 2026.

Finalitat: trobar la informació necessària al web.

24

Eclipsis Descripció: fragment del documental «Eclipse total», de la sèrie «El universo», de A&E Television Networks (2010).

Finalitat: visualitzar què és i com es produeix un eclipsi.

24

Previsió de les marees a Gijón Descripció: enllaç al web www.tablasdemareas.com.

Finalitat: trobar la informació necessària al web.

24

Les marees Descripció: fragment del documental «Las mareas», de S. Kocucm (2013).

Finalitat: visualitzar què són les marees i com es produeixen.

24

La influència de la Lluna Descripció: fragment del documental «La luna y su influjo».

Finalitat: visualitzar i comprendre com influeix en la Terra el moviment de la Lluna.

27

Notícia: «Hem de sortir de la Terra» Descripció: adaptació de la notícia «Tenemos que salir de la Tierra», en què Stephen Hawking insta a abandonar la Terra en trenta anys i a colonitzar altres planetes.

Finalitat: recuperar informació d’una notícia real, interpretar-la i reflexionar-hi.

28

El marcià Descripció: fragment de la pel·lícula El marcià, de Ridley Scott (2015).

Finalitat: visualitzar un fragment d’una pel·lícula i extreure’n la informació necessària per fer l’activitat.

28

Kepler-425b Descripció: fragment de la notícia «Cómo es el planeta Kepler-452b», BBC Mundo (2015).

Finalitat: extreure informació d’una notícia real.

29

L’origen del nostre planeta Descripció: fragment de l’«Origen de la Tierra», de la sèrie «Cómo se hizo la Tierra», del Canal Historia.

Finalitat: visualitzar i comprendre l’origen de la Terra.

31

Repassa la unitat Descripció: resum de la unitat.

Finalitat: proporcionar una eina de suport a l’estudi de la unitat.

32

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

5 Test d’autoavaluació Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Els cossos celestes que travessen l’atmosfera terrestre i que entren en incandescència a causa de la fricció amb l’aire s’anomenen: a Meteorits b Cometes c Nebuloses d Asteroides 3. El Sol és una estrella que té el nucli constituït per àtoms: a D’hidrogen b De nitrogen c De carboni d D’oxigen 4. Com s’anomena el primer científic que al segle xvi va recuperar l’antiga teoria heliocèntrica sobre la forma del sistema solar? a Galileu b Copèrnic c Kepler d Ptolomeu 5. Ptolemeu va proposar una teoria que situava la Terra al centre de l’Univers. El nom que rep aquest model és: a Heliocentrisme b Homocentrisme c Geocentrisme d Terracentrisme 6. Quan es produeix la Lluna nova? a Quan és impossible veure-la, ja que està situada a la mateixa direcció que el Sol. b Quan el Sol il·lumina la meitat esquerra de la Lluna. c Quan el Sol il·lumina la meitat dreta de la Lluna. d Quan el Sol il·lumina tota la cara visible de la Lluna.

7. Què és una constel·lació? a Un conjunt d’estrelles que es mouen juntes per l’espai. b Un conjunt d’estrelles que aparentment es mouen juntes per l’espai. c Un conjunt de planetes que aparentment es mouen junts per l’espai. d Un espai de cel delimitat per un conjunt d’estrelles que aparentment es mouen juntes per l’espai.

8. Com es van formar les estrelles? a A partir de les grans partícules que es van desprendre en la Gran Explosió. b A partir de l’acumulació de les petites partícules que es van generar en la Gran Explosió (Big Bang). c Per condensació de l’energia generada en la Gran Explosió. d Per condensació de l’energia generada després de la Gran Explosió.

9. Quina és l’edat de l’Univers? a 4600 milions d’anys. b 460 milions d’anys. c 15 000 milions d’anys. d 15 000 anys.

10. Quina o quines de les forces següents provoquen marees al planeta Terra? a L’atracció gravitatòria de la Lluna i l’atracció gravitatòria del Sol. b Només la força centrífuga de la Terra produïda per la seva rotació. c L’atracció gravitatòria de la Lluna, l’atracció gravitatòria del Sol i la força centrífuga. d L’atracció gravitatòria del Sol és suficient per produir marees.

11. La distància del planeta Terra al Sol permet que la vida sigui possible perquè: a Permet que la Terra tingui la seva atmosfera. b Fa possible que hi hagi aigua en els tres estats. c És la distància òptima perquè hi hagi l’efecte d’hivernacle a la Terra. d És responsable de la formació de la capa d’ozó a la Terra.

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

1. Els quatre planetes interiors del sistema solar són: a Júpiter, Mercuri, la Terra i Saturn b Júpiter, Saturn, Urà i Neptú c Mercuri, Venus, la Terra i Mart d Venus, Neptú, Urà i Mart

111

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

12. Gairebé tots els factors que s’esmenten a continuació fan possible la vida a la Terra, però n’hi ha un que no. Quin és? a Una distància al Sol adequada. b L’existència d’una capa d’ozó que filtra les radiacions ultraviolades del Sol. c La distància entre la Terra i la Lluna. d La presència d’una atmosfera gasosa estable.

13. Quin és el planeta més proper al Sol i quin n’és el més allunyat? a El més proper és Mercuri i el més allunyat és Urà. b El més proper és la Terra i el més allunyat és Plutó. c El més proper és Venus i el més allunyat és Neptú. d El més proper és Mercuri i el més allunyat és Neptú.

18. Les estrelles que tenen una temperatura més alta són: a Les blanques b Les vermelles c Les grogues d Les blaves

14. Quin fenomen es produeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna? a Un eclipsi de Sol b Un eclipsi de Lluna c Una marea alta d Una marea baixa

19. Què representa un any per a un planeta? a El temps que tarda a fer la volta sobre si mateix. b La longitud que recorre quan fa la volta sobre si mateix. c La longitud que recorre quan fa la volta al voltant de la seva estrella. d El temps que tarda a fer la volta al voltant de la seva estrella.

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

15. Quin nom rep el conjunt dels planetes Neptú, Urà, Saturn i Júpiter? a Planetes terrestres b Planetes tel·lúrics c Planetes jovians d Planetes interns

112

17. A què són degudes les estacions de l’any? a A la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del pla que descriu la seva òrbita al voltant del Sol. b A la forma el·líptica de l’eix de rotació de la Terra al voltant del Sol. c Al moviment de rotació de la Terra. d A l’existència de la Lluna com a satèl·lit únic a la Terra.

16. Què és un cometa? a Un astre que travessa l’atmosfera terrestre. b Un meteorit que no arriba a impactar amb la superfície terrestre. c Un astre opac que gira al voltant del Sol, que es fa visible quan s’hi aproxima. d Un solc lluminós que deixa un meteorit.

20. Quin és el moviment de rotació d’un planeta? a És el moviment de gir sobre el seu eix. b És el moviment de gir respecte a la seva estrella. c És el gir que fa en 24 hores. d És el gir que fa en 365,25 dies.

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

6 Rúbriques d’avaluació

Objectius d’aprenentatge

Màxim

Alt

Mitjà

Baix

Origen de l’Univers

Explico què és el Big Bang, com es va produir i realitzo un esquema correctament.

Explico què és el Big Bang i com es va produir.

Sé que el Big Bang és la teoria que explica l’origen de l’Univers, però no ho explico.

Encara no sé que el Big Bang és la teoria que explica l’origen de l’Univers.

Components de l’Univers

Reconec tots els tipus d’astres i què els diferencia.

Sé que hi ha diferències entre una estrella i els astres opacs, però no quines són.

Sé que hi ha diferents tipus d’astres, però no sé quina característica els diferencia.

Encara no sé que hi ha diferents tipus d’astres.

Teories de l’Univers

Explico correctament les teories de l’heliocentrisme i el geocentrisme, i reconec quina és la que descriu el text.

Explico l’heliocentrisme i el geocentrisme, però no detecto quina teoria descriu el text.

Sé que hi ha dues teories, però no n’explico la diferència.

Encara no sé que hi ha diferents teories del model de l’Univers.

Característiques que fan la Terra habitable

Conec totes les característiques de la Terra que la fan habitable.

Conec gran part de les característiques de la Terra que la fan habitable.

Sé que la Terra té característiques que la fan habitable.

Encara no tinc clar que la Terra tingui característiques que la fan habitable.

Planetes al sistema solar

Classifico correctament els planetes del sistema solar en rocosos i gasosos.

Conec els planetes i les dues classificacions que hi ha, però no els classifico correctament.

Conec els planetes del sistema solar, però no les característiques que els diferencien.

Encara no conec els planetes del sistema solar.

Conseqüències dels moviments terrestres

Tinc clars els moviments de rotació i translació i les conseqüències que tenen per a la vida a la Terra.

Tinc clars els moviments de rotació i translació i a què es refereix cada un dels moviments.

Conec els noms dels moviments, però no els relaciono amb cap efecte.

Encara no conec cap moviment terrestre.

Conseqüències dels moviments de la Lluna

Conec i descric els eclipsis com una conseqüència dels moviments de la Lluna i de la Terra.

Sé que els moviments de la Lluna respecte a la Terra provoquen eclipsis, però no els descric.

Sé que la Lluna es mou respecte a la Terra.

Encara no sé que la Lluna es mou.

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

Rúbrica de l’avaluació del llibre de l’alumnat

113

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

Rúbrica de la investigació científica

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

Objectius d’aprenentatge

114

Màxim

Alt

Mitjà

Baix

Plantejament de preguntes a partir de l’observació d’un fenomen natural

Plantejo preguntes coherents i encertades sobre l’observació realitzada.

Plantejo preguntes coherents sobre l’observació realitzada.

Plantejo preguntes sobre l’observació, tot i que no són coherents ni encertades.

Encara no plantejo cap pregunta.

Elaboració de la hipòtesi

Penso, elaboro i redacto una hipòtesi raonada que es pot corroborar mitjançant la pràctica plantejada.

Escullo una hipòtesi plausible que es pot corroborar mitjançant la pràctica plantejada.

Sé què és una hipòtesi i en plantejo o n’escullo una, tot i que no s’ajusta a la pràctica plantejada.

Encara no sé què és una hipòtesi ni com plantejar-la.

Execució de la pràctica

Realitzo l’experiment d’acord al protocol.

Obtinc tots els resultats esperats.

Realitzo l’experiment d’acord al protocol.

Obtinc part dels resultats esperats.

Realitzo l’experiment d’acord al protocol.

No obtinc els resultats esperats.

Encara no realitzo l’experiment d’acord al protocol.

Anàlisi dels resultats

Obtinc tots els resultats i els analitzo correctament.

Obtinc tots els resultats, però faig alguna errada a l’hora d’analitzar-los.

No obtinc tots els resultats o no els analitzo correctament.

Encara no obtinc els resultats correctes ni els analitzo de manera adequada.

Conclusió i comprensió de l’objectiu de la pràctica

He entès completament l’objectiu de la pràctica i n’he extret conclusions coherents.

He entès l’objectiu de la pràctica i n’he extret conclusions, tot i que no les expresso de forma coherent o raonada.

He entès l’objectiu de la pràctica o n’he extret conclusions coherents.

Encara no he entès l’objectiu de la pràctica completament ni n’he extret conclusions coherents.

Presentació de l’informe de la pràctica

Presento totes les preguntes del qüestionari resoltes correctament, de manera neta, clara i ordenada.

Presento gran part de les preguntes del qüestionari resoltes correctament, de manera neta, clara i ordenada.

Falten algunes de les respostes per respondre correctament o la presentació és desordenada i poc clara.

Responc de manera incorrecta gran part de les preguntes o no presento l’informe.

Treball en equip

M’integro i col·laboro amb la resta del grup activament i prenc la iniciativa en el treball.

M’integro i col·labora amb la resta del grup, però em costa prendre la iniciativa.

No m’integro o no col·laboro prou amb la resta del grup.

Encara no m’integro ni col·labora amb la resta del grup.

Manera de treballar

Treballo de manera ordenada i neta.

Tracto els materials de manera adequada i amb cura i els ordeno en finalitzar el treball.

Treballo de manera ordenada i neta. A vegades no tracto els materials de manera adequada i amb cura, o no els ordeno en finalitzar el treball.

Treballo d’una manera una mica desordenada. A vegades no tracto els materials amb cura o no els ordeno en finalitzar el treball.

Treballo de manera desordenada. Encara no tracto el material correctament ni l’ordeno en finalitzar el treball.

Elaborar informes utilitzant el vocabulari científic adequat

Utilitzo el vocabulari científic correcte per explicar els resultats.

El vocabulari utilitzat és correcte, encara que falten conceptes científics necessaris.

Utilitzo vocabulari científic, tot i que no sempre de manera encertada.

Encara no utilitzo cap mena de vocabulari científic.

Unitat 1 · L’Univers i la Terra

7 Solucionari 7.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

115