Religió catòlica. Educació Primària

RELIGIÓ CATÒLICA Educació Primària LOMCE 2015-2016

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Us presentem el nou projecte de Religió Catòlica.

El nostre projecte de Religió Catòlica d’Educació Primària

Una oferta de materials àmplia que, gràcies a la seva clara estructura, podreu utilitzar segons les necessitats de l’alumnat.

Els nostres materials didàctics són: Moderns i rigorosos doctrinalment | Innovadors i amb una àmplia oferta de recursos multimèdia | Complets i fàcils de fer servir per professors i alumnes | Fonamentats en la teoria de les intel·ligències múltiples | Vivencials, perquè la fe arribi a tota la família.

Llibres de l’alumne

Propostes didàctiques

1.

Segueix les directrius dels Catecismes Jesús és el Senyor i Testimonis del Senyor Instruments oficials de la CEE per a la preparació dels sagraments de la Penitència, l’Eucaristia i la Confirmació.

Projecte aprovat per la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi

La Bíblia, cor del nostre projecte educatiu Presentada per Mons. Lluís Martínez Sistach

La Bíblia per als més menuts Orientada a nens d’infantil i primers cursos de Primària • Material complementari per ajudar pares i mares en la iniciació dels fills en l’alegria de la fe.

• Els nens aprenen en família els passatges bíblics essencials.

• Conté activitats amenes i atractives.

• Segueix les orientacions de la Conferència Episcopal Espanyola, expressada en el text Les primeres passes en la fe.

La Bíblia per als més menuts ISBN 978-84-218-5326-9

NOVETAT Bíblia Escolar

Només en castellà

Dirigida a joves de Primària, ESO i Batxillerat

curs 201 5

Text bíblic de la Versió Oficial de la Conferència Episcopal Espanyola

• Proposa una guia de lectura dels textos bíblics.

- Inclou notes per facilitar la comprensió del text.

- Conté una relació de conceptes, de termes geogràfics i de personatges bíblics.

- Situa els fets narrats per mitjà d’un atles.

- Presenta les manifestacions artístiques de la literatura, la música, el cinema i las arts plàstiques que han expressat episodis o personatges del text bíblic.

Sagrada Biblia. Biblia Escolar ISBN: 978-84-218-5067-1

La Bíblia Escolar ens ajuda a viure la fe • Contextualitza la Santa Missa i les principals pràctiques de la vida del cristià en el text bíblic.

• Presenta les oracions cristianes en relació amb el text bíblic.

• Relaciona el calendari litúrgic i les principals festes amb les celebracions jueves.

03

MATERIAL PER A L’ALUMNE

1

Llibre de l’alumne Índex

1. La Creació 2. Som fills i amics de Déu 3. El Nadal 4. Jesús, un nen com tu 5. Jesús ens parla de Déu Pare 6. La Setmana Santa 7. La Pasqua 8. Maria, la nostra Mare 9. La gran família de Jesús

Religió Catòlica 1 ISBN 978-84-218-5695-6

Inclouen CD amb: Vídeos amb narracions bíbliques Cançons Oracions recitades i cantades Activitats TAC

04

RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES TAMBÉ A www.ecasals.net

2

Llibre de l’alumne Índex

1. La Bíblia 2. El poble de Déu 3. El Nadal 4. Jesús ens ensenya 5. Déu ens perdona sempre 6. La Setmana Santa 7. La Pasqua 8. La nostra Mare del Cel 9. L’Església

Religió Catòlica 2 ISBN 978-84-218-5697-0

3

NOVETAT

Llibre de l’alumne Índex

1. Déu amb nosaltres 2. El baptisme de Jesús 3. Pels camins de Palestina 4. El Bon Pastor 5. Som fills de Déu 6. Jesús, el Messies 7. L’Últim Sopar 8. La mort de Jesús 9. Ha ressuscitat!

Religió Catòlica 3 ISBN 978-84-218-5699-4

Inclouen CD amb: Vídeos amb narracions bíbliques i fragments de pel·lícules Cançons Oracions Imatges per projectar Activitats TAC RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES TAMBÉ A www.ecasals.net

4

Llibre de l’alumne Índex

1. El Dia del Senyor 2. Comença la celebració 3. Escoltem la Paraula de Déu 4. Amb un sol cor 5. Presentem les ofrenes 6. El moment culminant 7. S’acosta el moment 8. El pa de vida 9. Aneu-vos-en en pau Religió Catòlica 4 ISBN 978-84-218-5746-5

05

MATERIAL PER A L’ALUMNE

5

Llibre de l’alumne Índex

1. Els orígens 2. L’origen de l’home 3. Primeres passes de la humanitat 4. Els Patriarques d’Israel 5. La sortida d’Egipte 6. L’Aliança del Sinaí 7. La terra promesa 8. Reis i profetes 9. L’exili i el retorn

Religió Catòlica 5 ISBN 978-84-218-5701-4

NOVETAT

Llibre de l’alumne Índex

6

1. L’arribada del Messies 2. Jesús és Déu i home 3. L’anunci del Regne 4. Jesús, el Mestre 5. Els miracles de Jesús 6. El Fill de Déu 7. El Sant Sopar 8. Passió i mort 9. La Resurrecció de Jesús

Religió Catòlica 6 ISBN 978-84-218-5748-9 RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES A www.ecasals.net

06

Llibre de l’alumne

Què hi ha a cada unitat?

RELIGIÓ 1 i 2 Pàgines d’entrada

Jesús i la seva família

Presentem la unitat d’una manera visual: amb grans imatges o vídeos per projectar a les pissarres digitals.

La Sagrada Família com a model virtuós de família per als alumnes.

La nostra fe dia a dia CD amb tots els vídeos per compartir en família

Per aprendre a seguir Jesús i mostrar en les accions quotidianes el valor d’ésser cristià.

Pàgines d’informació

CD amb totes les cançons per compartir en família

Per aprendre a mesura que es resolen les activitats.

Relats de la Bíblia

Prop de Jesús Per entendre com se celebra la Paraula de Déu en la litúrgia de l’Església i en la vida dels cristians. Per aplicar la Paraula de Déu a la vida quotidiana dels alumnes i descobrir el gran valor de l’oració per relacionar-se amb Déu.

CD amb totes les oracions cantades i recitades per compartir en família

A cada tema hi ha una breu narració de la Bíblia o de la Tradició de l’Església que convida a reflexionar sobre la Paraula de Déu desenvolupada en la unitat.

Fórmules de Fe del Catecisme Jesús és el Senyor Per expressar, assimilar, celebrar i compartir amb els altres les veritats de la fe.

07

Llibre de l’alumne

Què hi ha a cada unitat?

RELIGIÓ 3 El fil conductor del llibre és un recorregut per la vida de Jesús. Tots els altres continguts s’organitzen al seu voltant.

1

Déu amb nosaltres

«

Un dia, ja fa anys, els teus pares et van dur a batejar. El sacerdot et va abocar aigua al cap, va pronunciar el teu nom i va afegir: «Jo et batejo en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.»

Has vist alguna una foto d’aquell dia?

»

Tant va estimar Déu el món, que va enviar el seu Fill unigènit* perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida Sant Joan 3, 16 eterna. * Fill únic

Des d’aquell moment en què vas rebre el baptisme, la teva ànima va quedar unida a Jesús. És el teu germà gran, el teu millor amic.

Tot el que Jesús va fer en aquesta terra, ho va fer per a tu i per a cada un de nosaltres.

Pàgines d’inici

7

Aquest curs estudiarem la seva vida per conèixer-lo millor. Perquè Jesús no és un personatge del passat: Jesús viu i camina al costat nostre, i com més el coneguis més podràs estimar-lo.

Primer relat de Jesús, que té una funció introductòria amb relació als altres.

Unes preguntes prèvies, per establir un diàleg i enllaçar amb el que ja saben.

Abans de començar • Recordem coses de Jesús › On va néixer? › Quant temps fa? › Com es deien els seus pares? › On podem llegir sobre la seva vida? › Qui és Jesús? › Recordes alguna de les seves paraules?

• Podem parlar amb Jesús ara, com els nois i noies del dibuix?

• Segons la frase de la dreta, què va venir a portar Jesús?

L’exemple de Jesús infant

Jesús acaba de néixer. Déu ja habita entre nosaltres. I ho fa de manera senzilla, pobra, discreta i humil. Déu fet home no neix en un palau, envoltat de criats: neix en una menjadora per al bestiar. I ho fa saber a uns pobres pastors, no a la gent important del país. Sense paraules Jesús ja ens està ensenyant.

Com que Josep era de Betlem, va anar fins allí amb Maria, la seva esposa, que aviat donaria a llum. A la ciutat no hi havia altre lloc i es van aixoplugar en una establia, un lloc per als animals. I allí, sense res més, en el silenci de la nit, va néixer Jesús.

Presentació de Jesús i continguts de vida cristiana

Llegeix aquestes frases. N’hi ha alguna que parla de tu? Pensa’t un propòsit per començar a seguir l’exemple de Jesús.

Pensa i actua

De sobte van arribar uns pastors que miraven bocabadats l’infant acabat de néixer. Uns àngels els havien avisat: «Aneu a Betlem, trobareu un nen amb la seva mare, posat en una menjadora. És el Messies, el Salvador.»

10

Veure la cita exacta a Lc 2, 1-20

› Tinc molts capricis. › Protesto i m’enfado quan no tinc el que vull. › Em costa deixar les coses als altres. › Tant me fa quan veig persones necessitades. › Em fa ràbia quan un altre té coses millors que jo. › Em queixo quan no m’agrada el menjar. › Intento cridar l’atenció perquè els altres m’admirin. › Em fan ràbia els qui fan les coses millor que jo. › Em burlo dels qui fan les coses pitjor que jo.

Racó de la pregària

L’Àngelus És una oració per saludar la Mare de Déu a les dotze del migdia. Li recordem el moment en què va rebre la missió de ser la mare del Fill de Déu fet home, Jesús. Mentre reses, intenta pensar en el moment de l’Anunciació.

11

Escenes de la vida de Jesús amb comentaris per aportar més claredat.

Al fil de la lectura es plantegen activitats de comprensió lectora i reflexió.

En l’apartat Racó d’oració, hi ha oracions bàsiques per memoritzar o repassar.

Cada diumenge, quan ens reunim per celebrar junts la nostra fe, si t’hi fixes, el vestit del sacerdot no sempre és del mateix color. No és que el sacerdot es vesteixi així perquè li agrada aquell color o perquè estigui de moda. Els colors que es fan servir a la missa, s’anomenen «colors litúrgics» i tenen un significat. És com si els colors parlessin... i els hem d’aprendre a llegir.

Morat: per al temps d’Advent i de Quaresma. Significa austeritat, penitència, conversió, canvi... són les actituds d’aquests temps.

L’àngel del Senyor va anunciar a Maria.

I ella va concebre per obra de l’Esperit Sant.

Blanc: per als temps de Nadal, temps de Pasqua i les festes de la Mare de Déu i dels Sants. Significa l’alegria de la festa i la llum de la vida que Déu ens comunica.

Déu vos salve, Maria...

Sóc l’esclava del Senyor.

Que es compleixin en mi les teves paraules.

42

Déu vos salve, Maria...

El qui és la Paraula es va fer home.

I va habitar entre nosaltres.

Déu vos salve, Maria...

Verd: per a la resta de dies de l’any, que són la majoria. Significa l’esperança que tenim posada en Déu.

Vermell: per a les celebracions dels màrtirs i de la passió de Jesús. És el color de la sang i del foc de l'Esperit Sant.

Cançó d’àngels. W. A. Bouguereau.

rem la nostra l eb fe Ce

La

El Baptisme L’aigua purifica i dóna vida; la fem servir per a netejar i també per a regar. Sense aigua no es pot viure. Doncs això és el que significa l’aigua del Baptisme.

La lluita cristiana Ser cristià significa seguir Jesús, viure com ell ens va ensenyar.

Però això no és fàcil, perquè Jesús vol que ajudem els altres, que estiguem alegres, que estudiem i treballem... I tot això a vegades costa.

Quan mulla el nostre cos, l’ànima és purificada i neix a una vida nova: som fills de Déu i germans de Jesucrist... Déu ja habita en nosaltres!

I per què ens costa? Perquè estem fets d’aquesta pasta... Els éssers humans, tots, tenim una mena de malaltia de la voluntat. Ens costa fer el bé i, en canvi, ens és més fàcil fer el que és dolent. Així doncs, per a fer el bé, ens hem d’esforçar per a vèncer aquesta inclinació al mal: hem de vèncer la mandra, l’egoisme, el fet de creure’ns superiors als altres, etc.

Si no has rebut el baptisme, no pateixis. Podràs rebre’l quan ho demanis, si ho parles amb els pares.

24

Jesús va enviar els dotze apòstols a anunciar l’Evangeli (la bona notícia) i a batejar als qui creguessin que Jesús era el Fill de Déu i el nostre Salvador. Així, amb el sagrament de Baptisme, la Salvació de Jesucrist arriba a cada persona fins el dia d’avui. Per això les famílies cristianes bategen els fills quan són petits.

Celebrem la nostra fe

Quin color litúrgic es farà servir aquests dies?

El dia de Pasqua Un dia de cada dia El dia de Sant Josep El Divendres Sant

Aprèn de memòria les respostes

54 i 55 del Catecisme Jesús és el Senyor.

El tercer diumenge d’Advent El dia de l’Epifania El dia de l’Ascensió de la Mare de Déu El dia de Sant Esteve, primer màrtir

Context: Intenteu fer aquesta lectura el mateix dia de Reis, davant el pessebre.

Segurament, Josep i Maria, després del naixement de Jesús, van trobar a Betlem un lloc més confortable i adequat.

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: – On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: –A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta.

Llavors Herodes cridà els savis i els encaminà a Betlem dient-los: – Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es postraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

I advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Les dotze van tocant, ja és nat el Rei Infant, fill de Maria.

Josep, a poc a poc, encén allà un gran foc i els àngels canten.

El cel és estrellat, el món és tot glaçat, neva i venteja.

(Popular)

Mt 2, 1-12

25

La Verge i el Fillet n’estan tots morts de fred i el vell tremola.

– Els Reis mags van buscar Jesús amb esforç, fent un viatge des de molt lluny. Que nosaltres també el busquem cada dia en el nostre cor per oferir-li el nostre amor.

– Els mags van oferir a Jesús or, encens i mirra. Durant el dia d’avui podem posar tres regals als peus del Nen Jesús. No els veurà ningú perquè seran regals invisibles: actes d’obediència, de generositat i servei als altres, d’estar-se d’algun caprici, demanar perdó a algú, donar les gràcies, etc. Deixeu un silenci per pensar tres propòsits.

– Per acabar, qui dirigeix pot dir aquesta breu oració, perquè la repeteixin tots: «Jesús: els mags es van alegrar en veure’t amb la teva mare; cada vegada que et vegi al pessebre o en una imatge de la teva mare, et miraré amb un somriure.»

Reflexiona interiorment i descobreix els teus defectes principals, contra els quals has de lluitar. Cadascú té els seus, però tots s’assemblen molt.

Quins són els sagraments que ens inicien en la vida cristiana?

Els sagraments que ens inicien en la vida cristiana són: Baptisme, Confirmació i Eucaristia.

Què fa en nosaltres el sagrament del Baptisme?

El sagrament del Baptisme ens fa fills de Déu a imatge de Jesús i membres de l’Església. Pel Baptisme som rentats del pecat original, morim a tot pecat i naixem a una vida nova.

Explica quines de les següents persones o coses són ajudes que Déu ens dóna per

Cada diumenge

vèncer en la lluita cristiana.

el metge de capçalera / l’àngel de la guarda / la Mare de Déu / la vitamina C / l’aliment de l’Eucaristia / l’esport / l’oració / les matemàtiques / l’Església

Aprèn de memòria les respostes 73

Llegeix les respostes anteriors i digues si aquestes frases són veritat o no.

i 74 del Catecisme Jesús és el Senyor.

Per preparar la celebració del diumenge.

Quin és l’obstacle més gran per seguir Jesús?

L’obstacle més gran per seguir Jesús és oblidar-nos d’ell i dels seus manaments en la vida diària.

Què hem de fer per seguir Jesús?

Per seguir Jesús hem de complir la voluntat de Déu, manifestada en els deu Manaments, tal com els va viure i ensenyar Jesús i ens els ha transmès l’Església.

Des del dia del Baptisme som fills de Déu.

Sóc membre de l’Església perquè vaig a catequesi.

El Baptisme és per posar-nos un nom.

El Baptisme ens purifica del pecat original.

Naixem a la vida nova de la gràcia amb l’aigua del Baptisme.

Cantem ACTIVITATS FINALS

La història de Josep

Josep era el fill preferit de Jacob i per això els seus germans li tenien molta enveja. Un dia eren al camp vigilant els ramats i el van veure venir. Van decidir vendre’l a uns mercaders que anaven cap a Egipte. Van tacar amb sang la seva túnica i li van dir al pare que l’havia atacat una bèstia.

110

A Egipte, Josep treballava per a un gran senyor, però el va tancar injustament a la presó. Al cap del temps va poder sortirne perquè va interpretar uns somnis misteriosos que tenia el faraó i aquest, agraït, el va fer ministre de tot l’Egipte.

1

Jesús va ser jutjat primer

Pilat va condemnar Jesús per...

• traïció • por de la gent • enveja

pel...

• rei Herodes • governador Ponç Pilat • Gran Sacerdot Caifàs

2

Completa aquetes frases i copia-les a sota del dibuix. va ser venut pels seus germans, i els va . va ser condemnat pels seus germans els homes, i els va .

Jesús va morir a la creu per...

• poder ressuscitar • la nostra salvació • l’odi dels enemics

Posa un títol a cada escena. Després, escriu-los de manera ordenada al teu quadern i afegeix una frase que expliqui una mica més el títol.

111

3

Localitza els següents llocs en el dibuix de la pàgina 94. En el teu quadern escriu què va passar a cada lloc i també quin dia de la setmana va passar.

4

Copia les bafarades al teu quadern. Escriu el nom de qui les diu i a qui les diu.

– Porta de les ovelles – Cenacle – Getsemaní

– Casa de Caifàs – Sala del Sanedrí – Pretori

– Calvari – Sepulcre

La història de Josep és una imatge de la història de Jesús. Fes un dibuix doble: a un

costat Josep abraçant els seus germans a Egipte; a l’altre, Jesús amb els braços estesos a la Creu.

Ets tu el Messies, el Fill de Déu?

Després, a sota de cada dibuix escriu una d’aquestes frases: El mal contra Josep es va convertir en salvació per als seus germans.

El mal contra Jesús es va convertir en salvació per a tots els homes.

Cançons que fan referència a Jesús.

Completa correctament aquestes frases i copia-les al teu quadern.

Mentrestant, els fills de Jacob van haver d’anar a Egipte a demanar blat perquè al seu país hi havia una gran sequera. Ells no van reconèixer el gran personatge que els atenia, però ell sí que veia els seus germans, però no els va dir res.

Després d’algunes anades i vingudes, finalment es va donar a conèixer. Els seus germans es van quedar de pedra! Però ell els va abraçar emocionat, va fer anar a buscar el seu pare i els va instal·lar tots a Egipte, en unes terres molt bones.

43

• Localitzeu Jerusalem i Betlem al mapa de les pàgines 36-37.

Cantem

Les dotze van tocant

Comprova-ho. Després d’aquests fets, què se sent: alegria o tristesa?

creien. Quina et sembla que era la «bona notícia» que havien d’anunciar?

L’Antic Testament

Activitats finals a mode d’avaluació de la unitat.

s

La mare m’ha demanat una cosa i l’he fet.

M’han demanat perdó i he perdonat.

He insultat un company a l’hora del pati.

Vaig a l’escola amb els deures fets.

He dit una mentida grossa als pares.

He fet companyia a una nena que estava trista.

si la tens, o una foto de la pica baptismal o bé fes un dibuix de com t’ho imagines.

Escriu al costat la data i una frase teva donant gràcies a Déu pel do del Baptisme.

Orientacions sobre la vida moral cristiana.

Activitats finals

Fixa’t bé si durant la celebració, a més dels ornaments del mossèn, hi ha algun altre element del mateix color.

Per a ser bon cristià, has d’esforçar-te. Això no vol dir estar tristos, al contrari!

Escriu les paraules amb què Jesús va voler que els seus deixebles bategessin als qui

La meva resposta a Jesús

Relats i personatges de l’Antic Testament, relacionats amb el tema de la unitat.

a resposta a Jes mev ú

Però en la lluita cristiana Déu ens ajuda sempre amb la seva gràcia. Més endavant veurem de quina manera aconseguim aquesta força de Déu.

Pregunta als pares quin dia et van batejar. Enganxa al teu quadern una foto d’aquell dia,

Apartat on es desenvolupen els continguts relacionats amb el tema dels sagraments, l’oració i el temps litúrgic.

08

EN FAMÍLIA

CADA DIUMENGE

Propostes per als pares

Naixement de Jesús

Va arribar a Natzaret una ordre de l’emperador: tothom havia d’anar a empadronar-se al poble on havia nascut. Volia saber quants habitants hi havia al seu poderós imperi.

A les teves mans confio el meu esperit...

Crucifica’l!

Crucifica’l!

Tu ho has dit, jo el sóc

En família Apartat de catequesi familiar.

RELIGIÓ 4 ACTIVITATS FINALS

Déu és Pare, Fill i Esperit Sant

El llibre és un recorregut sistemàtic per la celebració de l’Eucaristia.

3

1

En la unitat anterior vas estudiar que hi ha un únic Déu, creador de totes les coses. Te’n recordes? Doncs gràcies a Jesús sabem altres coses sobre Déu que mai no hauríem pogut descobrir pel nostre compte.

26

Escoltem la Paraula de Déu

En el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant.

Jesús ens va ensenyar que, certament, hi ha un sol Déu, però que aquest Déu són tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Déu és com una família, perquè Déu és amor.

Quan acaba la lectura, el qui ha llegit diu: Paraula de Déu.

I nosaltres responem: Us lloem Senyor.

27

Dibuixa un altar en el qual es vegin els mantells, les espelmes i el Sant Crist. Si vols posa-hi també flors.

3

Completa correctament aquestes frases.

Jesús a la creu va dir: «Pare, perdona’ls,...

– perquè t’ho demano jo.»

– que no saben el que fan.»

– tu que ets tan bo.»

9 Quines són les primeres paraules que pronuncia el sacerdot quan comença la missa?

Després recitem o cantem un Salm. Els Salms són uns cants de pregària adreçats a Déu, escrits fa molt de temps i recollits a la Bíblia.

A continuació es llegeix la segona lectura, ara del Nou Testament.

Acabem la segona lectura de la mateixa manera que la primera. El qui ha llegit diu: Paraula de Déu.

I nosaltres responem: Us lloem Senyor.

Abans de començar

31

Recordes altres moments en què es diuen aquestes mateixes paraules?

Doble pàgina inicial

Germans, abans de celebrar els sants misteris...

Glòria a Déu a dalt del cel.

2

Les lectures i el salm

La primera lectura sol ser d’un llibre de l’Antic Testament. Hem d’escoltar-la amb molta atenció, perquè Déu ens vol dir alguna cosa, tot i que potser ara no ho acabem d’entendre tot.

I amb el vostre esperit.

El Senyor sigui amb vosaltres.

Senyor, tingueu pietat.

El Pare és Déu. El Fill és Déu. L’Esperit Sant és Déu. Però no són tres déus, sinó un sol Déu. És el misteri de la Santíssima Trinitat: no ho podem entendre ara, però ho sabem i ho creiem perquè Jesús ens ho ha revelat.

Ens asseiem per escoltar la Paraula de Déu. Un de nosaltres puja a l’ambó per llegir la primera lectura, en veu alta, clara i sense pressa.

Copia aquestes bafarades i escriu o dibuixa qui ho diu: el sacerdot, els fidels o tots junts.

10 La Santíssima Trinitat no es pot representar perquè és espiritual. Però saps com s’a-

4

Jesús a la creu va dir: «Pare, a les vostres mans...

– em poso.»

– deixo els meus amics.»

– encomano el meu esperit.»

Completa aquestes frases amb el final adequat.

costuma a representar?

El pecat és una…

… equivocació o error. … desobediència voluntària a la llei de Déu.

Quin és el centre de la fe cristiana?

El centre de la fe cristiana és el misteri de la Santíssima Trinitat.

El pecat venial…

… no té importància. … debilita la nostra amistat amb Déu.

Què ens revela el misteri de la Santíssima Trinitat?

El misteri de la Santíssima Trinitat ens revela que el Pare, el Fill i l’Esperit Sant són un sol Déu. Així es manifesta que Déu és amor.

El pecat greu…

… no es pot perdonar. … ens separa completament de Déu.

Qui ens ha revelat el misteri de la Santíssima Trinitat?

Jesús, el Fill de Déu, és qui ens ha revelat aquest misteri. Ell ens ensenya que Déu és amor i ens el fa conèixer.

Déu ens perdona els pecats…

… quan estem penedits. … encara que no n’estem penedits.

11 Aprèn de memòria les respostes 11 , 12 i 13 del Catecisme Jesús és el Senyor.

Primera explicació de la celebració. Les preguntes «Abans de començar» serveixen per mantenir la visió de conjunt de tota la celebració.

• Fes memòria: › De quins llibres són les lectures que escoltem a la santa missa? › Recordes com s’anomena el lloc des del qual es llegeixen les lectures? › En quina posició estem quan escoltem les lectures? I quan escoltem l’Evangeli? Recordes què signifiquen aquestes posicions?

EN FAMÍLIA

CELEBREM

Context:

Jesucrist, Rei de l’Univers (Cinc diumenges abans de Nadal) L’últim diumenge de l’any cristià celebrem la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers. Recordem que Jesús és Senyor de totes les coses i vol fer arribar el seu Regne d’amor i de pau al cor de totes les persones.

– En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Oració: Que aquesta corona d’Advent ens ajudi a preparar els nostres cors per a la teva arribada el dia de Nadal.

Inici de l’Advent (Primer diumenge d’Advent)

40

Encendre la primera espelma de la corona.

El diumenge següent, el primer diumenge d’Advent, comença un nou any litúrgic. L’Advent són els quatre diumenges anteriors al Nadal (25 de desembre). L’Església ens ajuda a preparar-nos interiorment per al naixement de Jesús.

Oració: Déu Pare, gràcies per donar-nos una família. Et demanem que, ara que comença l’Advent, sapiguem demostrar-nos l’amor que ens tenim i visquem cada dia més units. Omple la nostra llar del teu amor diví. Amén.

– Parenostre…

Immaculada Concepció (8 de desembre) És una gran festa de la Mare de Déu. Celebrem que ja des d’abans de néixer, des que fou concebuda al si de la seva mare, el pecat no va tenir cap domini sobre ella. És l’única criatura que ha nascut sense l’herència del pecat original.

Moments de la celebració

Pregària senzilla per a fer tota la família al voltant de la corona d’Advent els quatre diumenges anteriors al dia de Nadal.

Primer diumenge d’Advent

41

Segon diumenge d’Advent – En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Encendre la primera i la segona espelma de la corona.

Indica en un calendari d’aquest any quins dies seran el primer, el segon, el tercer i el quart diumenge d’Advent. Indica també quin dia serà la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers.

Oració: Pare, que ens has donat una família en què tots ens ajudem i som feliços, beneeix tots els nostres dies perquè complim amb alegria la feina que ens correspon a cada un a la nostra llar. Amén.

– Parenostre…

pensa

Tercer diumenge d’Advent

Explicació de dos moments de la celebració.

– En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

› Per què la celebració de la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers i l’inici de l’Advent no és cada any el mateix dia?

Encendre les dues primeres i la tercera espelma de la corona.

Cantem Hem vingut aquí, Senyor Hem vingut aquí, Senyor Jesús, seduïts pel teu Sant Esperit.

Confiem en la teva Paraula que ens parla dintre el cor.

Prop del teu amor volem restar, sabedors que sempre ets fidel.

Deixarem que ens omplis d’alegria i t’obrirem el cor.

Glòria, glòria, sempre seràs nostre Senyor.

Glòria, glòria, sempre seràs nostre Senyor.

(A. Taulé)

Oració: Pare, en la família creixem i aprenem a ser millors, et demanem que ens ajudis a ser una família cristiana i a ser un bon exemple per als qui ens envolten, et demanem forces perquè la nostra família sigui millor cada dia. Amén.

– Parenostre…

Quart diumenge d’Advent – En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Encendre les tres primeres i la quarta espelma de la corona.

Oració: Pare, que en la família t’hem conegut i estimat, en aquest Nadal et demanem el regal de quedar-te en els nostres cors i d’estar sempre present a la llar de la nostra família. Amén.

– Parenostre…

Aquesta és la nostra fe Explicació de les principals veritats de la fe relacionades amb cada part de la missa.

Elements litúrgics

Celebrem

Explicació de dos elements litúrgics necessaris per comprendre millor el sentit de la celebració.

Recorregut per les solemnitats de l’any litúrgic.

Cantem

Vida de Jesús

Cançons corresponents a cada part de la missa.

Escena de la vida de Jesús relacionada amb cada part de la missa.

L’exemple dels sants Exemplificació de cada virtut en la vida d’un sant, de diverses èpoques i condicions.

En família

El primer Manament de la Llei de Déu és: «Estimaràs Déu sobre totes les coses.» Déu ens ha donat la vida i ha creat tot el que ens envolta perquè siguem feliços aquí i al cel. És just que reconeguem la seva infinita bondat i grandesa. Per això hem de procurar estimarlo per damunt de tot i de tothom.

La meva resposta a Jesús Explicació dels Manaments i de les virtuts cristianes vinculades a cada un d’ells.

La Mare de Déu (1 de gener)

Estimar De´u sobre totes les coses

36

Activitats per realitzar en família.

Estimem Déu, en primer lloc, estimant els altres.

I també adorant-lo, resant, oferint-li les nostres coses, obeint els seus Manaments, etc.

No jurara`s el nom de De´u en va

Maria era una noia senzilla de Natzaret, filla de Joaquim i Anna. És l’única criatura nascuda sense el pecat original, per la missió que hauria de rebre.

Un dia la va visitar l’àngel Gabriel per comunicar-li la voluntat de Déu. Tindria un fill, que seria el Messies Salvador, el Fill de Déu. Maria va acceptar els plans de Déu.

Maria va complir la seva missió amb senzillesa i humilitat. Va compartir el sofriment de Jesús a la creu i va acompanyar espiritualment els primers deixebles del seu fill.

Des del cel protegeix com a Mare els deixebles de Jesús. Al cel està pel damunt dels àngels i dels sants, perquè és la criatura més santa que existeix. És venerada a tot el món.

37

El segon Manament és: «No juraràs el nom de Déu en va.» Hem de respectar Déu i les coses sagrades amb la nostra paraula.

5 Pensa i respon si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

V

F

El primer i el segon Manaments són només per als cristians.

No es pot estimar Déu i alhora estimar els altres.

Déu ens estima, encara que nosaltres no l’estimem prou.

El millor que podem oferir a Déu és la santa missa.

6 A sota tens la definició de dos pecats greus contra el primer i el segon Manaments. També

tens les paraules de la resposta, però algunes lletres s’han canviat de paraula… A veure si les pots llegir (la primera i l’última lletra estan bé).

Adorar déus falsos:

I

L

O

S

A

T

M

I

A

Insultar Déu o les coses sagrades:

B

D

A

L

F

E

R

I

A

7

Fes una llista amb les virtuts de Maria que es descriuen al text.

8

La Mare de Déu és una santa com qualsevol altra? Podem adorar-la com adorem Déu?

Digues algunes maneres que tenim els cristians de venerar la Mare de Déu?

09

Llibre de l’alumne

Què hi ha a cada unitat?

RELIGIÓ 5

Cada unitat té dues parts independents, de manera que en el mateix llibre hi tenim dos llibres que avancen paral·lelament. Un llibre és un recorregut cronològic per l'Antic Testament.

L'altre és una explicació sistemàtica dels fonaments de la moral cristiana i dels sagraments.

1 Història de la Salvació U1

Vida cris ana U1

Pàgina d’inici

Història de la Salvació (Antic Testament)

Síntesi dels continguts que es desenvolupen en cada unitat.

Història d’Israel, al llarg de les tres primeres pàgines.

Historia de la Salvación

Els orígens

Els orígens

Història de la Salvació

Història de la Salvació

Gn 1

VIDA CRISTIANA

Els àngels

La Creació Al principi, no hi havia res, ni el cel ni la terra. Només exis a Déu. Llavors Déu va voler crear el món.

Déu digué: «Que existeixi la llum.»

I la llum va exis r. Hi hagué un vespre i un ma . I fou el pri­ mer dia de la Creació.

El segon dia Déu creà la volta del firmament i va reunir les aigües formant els mars i va reunir la terra formant illes i con nents.

1. El primer anunci de l’Evangeli

La Bíblia ens explica també que Déu va crear unes criatures més perfectes que els éssers humans: els àngels.

Els quatre evangelistes

No els podem veure perquè no tenen cos; només són esperit.

Són molt intel∙ligents, bons i poderosos, i n’hi ha mol ssims.

«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-

Mateu, un dels dotze apòstols.

El cinquè dia, donà vida als peixos que neden en el mar i als ocells que volen per l’aire.

u1 Completa correctament aquestes frases.

A la Bíblia s’explica la…

• història de la humanitat.

• història de la Salvació.

• història de l’an guitat.

El primer llibre de la Bíblia és…

• l’An c Testament.

• l’Evangeli.

• el Gènesi.

los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mt 28, 19­20)

Marc, deixeble de sant Pere.

a c ti vi ta ts El quart dia, Déu posà al cel el sol, la lluna i les estrelles.

Jesús va escollir els dotze apòstols*. Aquells homes senzills van conviure amb ell durant tres anys i van rebre la missió d’anunciar el que havien vist i sen t al costat del Fill de Déu. Eren els qui millor coneixien la vida de Jesús i els seus ensenyaments.

Un cop ressuscitat, Jesús els havia dit aquestes paraules:

Cada persona té un àngel de la guarda que el protegeix i l’ajuda, tot i que sovint no ens n’adonem.

Al principi, els àngels podien escollir entre es mar Déu i obeir­lo, o no. Aquells que obeïren Déu són feliços servint­lo en el cel ajudant la humanitat. Aquells que el desobeïren, els dimonis, viuen apar­ tats per sempre de Déu, i volen allunyar­nos a nosaltres de la fe­ licitat del cel.

I el dia següent, el tercer dia, omplí la terra de flors, herbes i arbres. I després de cada dia, Déu veié que tot això era bo.

Després de rebre l’Esperit Sant*, els apòstols es van posar a anunciar que Jesús era el Salvador*. Començant per Jerusalem, el nombre dels deixebles va anar creixent. En pocs anys ja hi havia pe tes comunitats de cris ans per tot l’Imperi romà.

A aquells primers cris ans els interessava molt sen r directament dels apòstols les paraules de Jesús. I les escoltaven, no per curiositat, sinó per aplicar­les a la seva vida. És a dir, volien viure d’acord amb allò que Jesús havia fet i ensenyat.

Jesús era el model que havien d’imitar els cris ans, i els apòstols eren els qui mostraven aquest model, tal com Jesús els ho havia indicat.

Déu creà totes les coses…

• a par r de la llum.

• a par r del no­res.

• a par r de l’aigua.

Lluc, deixeble de sant Pau.

Molts ensenyaments dels apòstols també es van posar per escrit, sota la inspiració de l’Esperit Sant. Són els quatre evangelis, la principal font d’informació sobre la vida i els ensenyaments de Jesús.

Des de l’an guitat s’han representat els evangelistes amb una figura simbòlica: un àngel (Mateu), un lleó (Marc), un brau (Lluc) i una àguila (Joan).

Llegeix el primer text de la unitat i respon: per què diem que Déu ens parla a través dels llibres u2 de la Bíblia?

u3 Classifica els següents elements de la natura segons el dia que varen ser creats: I el sisè, creà tots els animals que caminen i s’arrosseguen per terra i, finalment, la seva obra més perfecta, creà l’home i la dona. I Déu veié que tot el que havia fet era bonic i molt bo.

peixos / cel / mar / flors / dona / herbes / animals/illes / sol / lluna / llum / estrelles / ocells / home

Joan, el deixeble predilecte de Jesús.

És el mateix crear que fabricar una cosa? Escriu cinc coses que han estat creades per Déu i cinc u4 que han estat fabricades pels homes.

2 Intenteu recordar el nom dels dotze apòstols, que heu conegut en anys anteriors.

2 Recordes com s’anomena el dia que els apòstols van rebre l’Esperit Sant?

2 Amb quines paraules Jesús va ordenar als apòstols que anunciessin l’Evangeli?

la frase correcta? u5 Quina és• Els àngels són només cos.

Finalment, el setè dia descansà.

• Els àngels són cos i esperit.

• Els àngels són només esperit.

Podeu fer les ac vitats

8

L’exemple dels sants

,

i

de la pàgina 15.

Compromís i solidaritat VOCABU

LAR

* Església: L’Església és la comunitat que for­

escollits per Jesús perquè l’acompanyessin i per enviar­los a predicar l’Evangeli.

men els deixebles de Jesucrist que, animada per l’Esperit Sant, camina vers Déu Pare.

* Esperit Sant: L’Esperit Sant és la tercera per­

* Fets dels Apòstols: Els Fets dels Apòstols és el

sona de la San ssima Trinitat, per tant, és Déu com el Pare i el Fill.

* Salvador: (Mt Referit Jesucrist, indica que el Fill 28,a19­20) de Déu es va fer home per salvar la humani­ tat de les conseqüències del pecat original.

Q

La seva fe en Jesús era ben visible: en la manera de treballar, l’alegria, l’austeritat de vida... però sobretot es notava en l’amor que es tenien entre ells i en el respecte i comprensió en el tracte amb tothom. Aquest comportament era molt atrac u i per això molts pagans es conver en al cris anisme.

A més, els cris ans anunciaven con nuament la Bona Nova de Jesús a tothom. Primer en la pròpia família, després als veïns, als companys d’ofici, als amics, etc.

Esglésies domès ques Al principi els cris ans es reunien a les cases per pre­ gar i celebrar l’Eucaris a.

A les llars cris anes la fe es transme a de pares a fills.

En la família s’aprenia a es ­ mar Déu i els altres, i es prac­ caven els costums cris ans d’oferir el dia a Déu, donar gràcies o beneir els aliments.

Els cris ans també havien de suportar les burles dels qui no comprenien la seva manera de viure, perquè aquests primers seguidors de Jesús no volien complir amb els costums i maneres de fer contràries a la fe, com ara lloar els déus pagans o par cipar en espectacles cruels. Quan les autoritats romanes van voler obligar els cris ans a adorar l’emperador com un déu, aquests es van negar a fer­ho. Per aquest mo u, els cris­ ans van ser perseguits i molts van morir cruelment abans de renunciar a la seva fe.

La fe en l’art

I

* Apòstols: Els apòstols van ser dotze homes

30 de juny

Tots s’ajudaven resant els uns pels altres per ser valents a l’hora de la prova.

Tothom s’admirava de la pau amb què s’acostaven a la mort, fins al punt que molts es van fer cris ans, a vegades fins i tot els mateixos botxins. Van ser valents en el moment del mar ri*, perquè havien estat va­ lents quan la gent no entenia la seva vida i es burlava d’ells.

Coneixem molts detalls sobre la vida dels cris ans dels primers temps.

La majoria eren gent senzilla; vivien a les mateixes ciutats que els altres, parlaven el mateix idioma, ves en com els altres, anaven a les matei­ xes escoles, etc., però el seu es l de vida era diferent del dels pagans, és a dir, els no cris ans.

2 De quina manera transme en els cris ans la seva fe en Jesús?

2 Per quins mo us els cris ans eren admirats i per quins eren incompresos?

2 Per quins mo us van ser perseguits els primers cris ans?

2 Els primers cris ans no eren gent covarda i apocada. Com diries que eren?

11

L’EXEMPLE DELS SANTS

L’any 64 la ciutat de Roma va pa r un incendi devastador. L’emperador Neró es va espantar molt quan va saber que el poble l’acusava d’haver­lo provocat ell mateix per poder construir una nova Roma. Aleshores va fer circular el rumor que els cris ans n’eren els responsables.

Va ordenar una cruel persecució contra els cris ans: primer els empresonaven i després els condemnaven a ser devorats per les feres, crucificats, cremats... Van morir mol ssims seguidors de Jesús, de totes les edats i condicions: homes cultes i gent ignorant, artesans i soldats.

Colosseu de Roma. Segle .

2. La vida dels primers cris ans

La missió de l’Església. L’Església ens ensenya ara el mateix que ensenyaven els apòstols i ells havien après de Jesús.

La fe cris ana que ja vivien els cris ans dels pri­ mers temps s’ha transmès de generació en ge­ neració fins als nostres dies.

Els orígens. Primer coneixeràs algunes coses més sobre el gran llibre de la Bíblia. Després co­ mença el relat de la Història de la Salvació, amb les primeres pàgines del Gènesi, que ens parlen de la Creació de totes les coses. I també parla­ rem dels àngels.

Els primers màr rs romans

1 2 ñ 3 ññ

10

9

P

llibre del Nou Testament que narra els pri­ mers anys de la vida de l’Església.

* Mar ri: El mar ri és el tes moni que una persona dóna de la seva fe fins al punt de sa­ crificar la pròpia vida.

A p

Tertulià, un advocat romà va escriure: «La sang dels màr rs fou llavor de nous cris ans».

A

Al Colosseu de Roma, milers de cris ans van pa r el mar ri per la seva fe en Jesucrist.

COMPROMÍS I SOLIDARITAT AMB EL MÓN D’AVUI

La pobresa

E

Des del primer moment, l’Església ha dedi­ cat sempre un gran esforç a ajudar aquells que passen necessitat d’aliment, roba, ha­ bitatge, etc. És impossible explicar tot el que l’Església fa per ajudar les persones que són víc mes de la pobresa.

Això no passa només als països del Tercer Món. Càritas, entre d’altres, és una ins tu­ ció de l’Església que ajuda les persones més necessitades dels nostres pobles i ciutats, a través de les parròquies. I ho fa sense cap dis nció de persones: és igual de quin lloc o de quina religió siguin.

C

• Consulta el lloc web d’alguna de les institu­ cions que s’esmenten al text.

2 Per què l’emperador romà va ordenar la persecució dels cristians?

2 Quina actitud tenien aquells primers màrtirs davant la mort que els esperava?

2 Com s’ajudaven entre ells?

2 Pensa en coses que puguem imitar actualment de l’exemple dels sants màrtirs.

Moltes ins tucions catòliques, com ara In­ termón o Mans Unides, busquen ajudes als països rics perquè els missioners i voluntaris que treballen a l’Àfrica, l’Amèrica Lla na o Àsia pugui ajudar les persones a sor r de la pobresa pel seu compte.

• Quin és l’objectiu dels missioners i voluntaris que treballen als països pobres?

16

14

Els primers màr rs romans

La pobresa

Predicació de sant Pere

6

Vida Cristiana Fonaments de la moral, sagraments i oracions.

L’exemple dels sants En cada unitat, una pàgina amb la semblança d’un sant que exemplifica el tema tractat.

LA FE EN L’ART El sermó de la muntanya Beat Angelico (s. ), Museu de Sant Marc, Florència (Itàlia). imatge

Compromís i solidaritat Exemple de l’acció dels cristians al món.

La fe en l’art

«En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya. S’assegué, i se li acostaren

els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient...» (Mt 5, 1­2)

Aquesta imatge representa Jesús en el sermó de la muntanya. Aquest discurs recull els ensenyaments de Jesús sobre els Manaments que ell va confirmar i perfeccionar amb les Benaurances, el Parenos­ tre, el doble Manament de l’amor... És el que anomenem Llei evangèlica.

Comentari d’una obra d’art relacionada amb els continguts de la unitat.

La muntanya representa el lloc de l’ensenyament, de la mateixa manera que Déu va ensenyar els deu Manaments a la muntanya del Sinaí. El dit assenyalant el cel representa que allò que ensenya prové de Déu i el rotlle que porta a l’altra mà és precisament la Llei de l’Evangeli, que els apòstols hauran de predicar.

Els apòstols formen una rotllana al seu voltant i l’escolten amb atenció. Un d’ells, Judes, està mig ama­ gat i porta l’aurèola de color fosc per representar que no serà fidel a la Bona Nova.

10

Iden fica a la imatge tots els elements que explica el text.

29

RELIGIÓ 6

Cada unitat té dues parts independents, de manera que en el mateix llibre hi tenim dos llibres que avancen paral·lelament. Un llibre és un recorregut cronològic pel Nou Testament. L'altre és una explicació sistemàtica dels Manaments i el Credo.

Pàgina d’inici

Història de la Salvació (Nou Testament)

A la llum dels Manaments

Síntesi dels continguts que es desenvolupen en cada unitat.

Vida de Jesús, al llarg de les tres primeres pàgines de les nou unitats.

Explicació sistemàtica dels deu Manaments.

6

2. La ruta de la felicitat L’Església ens ensenya el camí de Jesús i ens ajuda a seguir­lo. Ho fa per mitjà de la predicació de la Paraula de Déu i dels sagraments. A més, gràcies a l’Església, no fem el camí sols, sinó amb l’ajuda de l’ora­ ció i l’exemple d’altres cris ans, de la terra i del cel.

Història de la Salvació U6

El Símbol de la fe U6

Historia de la Salvación

El Fill de Déu

El Fill de Déu

Història de la Salvació

Història de la Salvació

Qui dieu que sóc jo?

Mt 16, 13­20

és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies

o algun dels profetes.» Ell els preguntà: «I vosal-

tres, qui dieu que sóc?» Simó Pere respongué: «Tu ets el Massies, el Fill de Déu viu.»

Jesús va lloar la resposta de Pere i llavors va dir:

«Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església. Et donaré les Claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.»

Crist. Fresc del mones r de Rila (Bulgària).

EL SÍMBOL DE LA FE

Anunci de la passió

Una vegada que Jesús estava reunit amb els apòstols, els pre­ guntà: «Qui diu la gent que és el

Fill de l’home?» Ells respongueren: «Uns diuen que

Després va manar als seus deixebles que no di­ guessin a ningú que ell era el Messies.

«Mireu, el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i

als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.»

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat. Escolteu-lo.»

► Crec en l’Esperit Sant, la santa Mare Església catòlica, la co­ munió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn i la vida perdurable. Amén.

Creure en Déu, és el resultat del nostre esforç?

Qui dieu que sóc jo?…

• Un dels profetes.

• Joan Bap sta.

• El Fill de Déu viu.

u3 A l’escena de la transfiguració, a qui es refereix cada frase?

Fixa’t que el Símbol dels apòstols té tres parts ben diferenciades; ca­ dascuna es refereix a una de les tres Persones de la San ssima Trinitat.

A con nuació, estudiarem el significat de cada afirmació.

Podeu fer l’ac vitat 71

El Fill de Déu. L’aspecte de Jesús era senzill, però feia obres prodigioses i ensenyava amb autoritat. Deia que ens havíem d'adreçar a Déu dient­li «Pare». La gent es preguntava qui podia ser. Els apòstols el re­ conegueren com el Messies, el Fill de Déu.

Per tot això, les autoritats religioses el rebutjaven.

El país de Jesús

:1

Maria Magdalena Van conèixer Jesús

El país de Jesús

(Dt 6, 4)

«El Senyor és el nostre Déu, el senyor és l’Únic.» (Mc 12, 29)

«Per a Déu no hi ha res impossible.» (Lc 1, 37)

La immensitat de l’univers, la perfecció de la natura i de l’home, els molts miracles explicats a la Bíblia i els que passen en l’actualitat, de­ mostren aquest poder i aquesta bondat infinita de Déu. Especialment ho demostra el fet que Déu Fill s’hagi fet home i hagi ressuscitat per a salvar­nos.

Mà de Déu, , pintura de l’absis de Sant Climent de Taüll (MNAC).

a la perdició, i són molts els

qui hi entren. Però és estreta

(Mt 7, 13­14)

És compatible el veritable seguiment de Jesús amb una vida fàcil i còmoda?

Però Jesús no ens vol enganyar i Ell mateix ens adverteix que el camí és llarg i ple d’obs­ tacles i enemics. Per tant, la vida cris ana exi­ geix esforç i sacrifici, tal com la vida de Jesús a la terra:

El fet que Déu tingui cos, el fa ser més perfecte o menys?

de la pàgina 78.

75

«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell

mateix, que prengui la seva creu i que em

segueixi.» (Mt 16, 24)

La fe en l'art



LA FE EN L’ART

a

:

La vida dels habitants de Pales na estava molt vinculada a la religió.

espaiós el camí que condueix

condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.»

Seguir Jesús també significa ser molt humans. Això vol dir que els cris­ ans han de ser persones agradables, treballadores, alegres, netes, llui­ tadores, amables, etc. Tot allò de bo d’una persona humana s’ha de poder dir d’una persona cris ana. No és possible ser un bon cris à i una mala persona, és com dir que un cercle pot ser quadrat.

«Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’Únic.»

Això era tan important, que els israelians repe en solemnement aques­ tes paraules tres cops al dia. Jesús també ho confirmà dient:

Per això sabem que només hi ha un Déu, perquè Ell mateix ens ho ha revelat i perquè, pensant­ho bé, és lògic.

Déu és Totpoderós

Comença un nou apartat on comentarem el Credo, o Símbol de la fe. És el resum de la fe de l’Església, de tot allò que creiem els cris ans. En aquesta unitat ens aproparem a tot el que sabem sobre Déu, segons ens ensenya la Sagrada Es­ criptura.

Van conèixer Jesús

L

La religió

74

«Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i

la porta i dur el camí que

Déu és Únic Els egipcis i altres pobles veïns d’Israel lloaven diversos déus. Per això diem que eren politeistes. Sovint els israelians es deixaven contagiar per aquesta idea i Déu els havia de recordar, a través de Moisès i altres profetes, que el Creador de totes les coses, que havia escollit Israel, era el Déu Únic:

Imaginar­se a Déu com un home gran i bondadós, assegut pacífica­ ment entre els núvols és un error, perquè Déu no té cos. És esperit pur i, per tant, no ocupa un lloc en l’espai: no està aquí ni allí, sinó a tot arreu. No té principi ni fi. Representem o parlem de la seva «mi­ rada» o de les seves «mans» perquè necessitem paraules humanes per poder­nos expressar.

2 Com està dividit el Símbol dels apòstols?

2 Per què creiem el que diem en el «Símbol de la fe»?

El seu aspecte es transformà.

Conversaven amb Jesús.

Se sen la seva veu des d’un núvol.

S’espantaren.

Crec en Déu Pare, totpoderós

També creiem que aquest Déu únic és totpoderós. Això significa que el seu poder no té límits. Com llegim en el Nou Testament:

Tot el que diem en el Credo, és només la nostra fe particular?

Amb qui la compartim?

Tot el que diem al Credo (‘crec’ en lla ) ho sabem, no perquè ho ha­ guem pensat els homes, sinó perquè Déu ens ho ha revelat a través dels profetes de l’An c Testament i, especialment, del seu Fill Jesucrist en el Nou Testament.

70

La coronació de la Mare de Déu Diego Velázquez (s. ), Museo del Prado, Madrid.

C

en un Déu, Pare __ ► __ ► __ ►

Torà

► Crec en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre; el qual fou con­ cebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; pa sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; da­ vallà als inferns, ressuscità el tercer dia d’entre els morts; pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós. D’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.

a c ti vi ta ts Jesús es…

• el Fill de Déu fet home.

• un home molt bo.

• un àngel.

Que el de Déu vingui a nosaltres.

Que Déu ens el doni cada dia.

Que el de Déu sigui san ficat.

Que Déu ens en lliuri.

Que Déu no perme que hi caiguem.

Que es faci la de Déu.

Que ens les perdoni.

Després, tot va tornar a ser normal. Jesús els tran­ quil∙litzà, però els ordenà que no expliquessin a ningú aquesta visió. Per un moment, els apòstols havien vist Jesús en la seva glòria amb Déu.

La Llei de Moisès recull totes les veri­ tats i els principis morals que un jueu havia de creure i prac car.

► Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra.

La fe és un do de Déu rebut en el Bap sme a través de l’Església. El misteri central de la fe i de la vida cris ana és el misteri de la San ssima Trini­ tat; per això ens bategen «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant».

Jesús lliurat a Pilat. Duccio di Buoninsegna.

u1 Completa correctament aquestes frases.

u2 A què ens referim? Són les set pe cions del Parenostre.

Mt 17, 1­9

Les dificultats

2. Com és Déu [CEC, Compendi 36­47]

En què creiem els cris ans? La resposta a aquesta pregunta es troba en els símbols de la fe* o credos.

Els credos són fórmules que resumeixen la fe de l’Església i han servit per transmetre­la a través dels segles. El més u litzat és el Símbol dels apòstols, que es recita els diumenges i les festes a missa.

Les autoritats religioses discu en tot sovint amb Jesús. Els mo­ lestava la seva manera d’actuar i que la gent digués que era el Messies. Així que es posaren d’acord per acabar amb Jesús i buscaven l’ocasió per agafar­lo.

• com a Pare.

Un dia Jesús s’endugué Pere, Jaume i Joan, a dalt d’una mun­ tanya alta. I es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà res­ plendent com el sol, i els seus ves ts, blancs com la llum. Llavors se’ls va aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Els apòstols estaven espantats. No sabien què dir. Els cobrí un núvol lluminós i una veu digué des del núvol:

1. Els símbols de la fe [CEC, Compendi 33­35]

En diverses ocasions, Jesús havia dit als apòs­ tols que a Jerusalem seria lliurat a les autori­ tats, que el jutjarien i el condemnarien. Jesús volia que els deixebles es guessin preparats per quan l’haguessin de veure pa r a la Passió: Mt 20, 17­19

Jesús ens ensenya a adreçar­nos a Déu…

• com a jutge.

• com a Creador.

La transfiguració



Però seguir Jesús no vol dir estar sempre seriosos, tristos o avorrits, sinó tot el contrari. Sen rse es mats per Jesús, que ens dóna el seu Esperit per a poder viure com ell va viure, és la manera més segura de ser feliços en aquesta vida, malgrat les penes i els problemes, i en la vida eterna.

Podríem dir que el camí de Jesús és «la ruta de la felicitat».

del cel i de la terra.

__ ► catòlica, la __ ► de la carn, la vida __ ►

dels sants, la __ ►

Sinagoga Els jueus s’hi reunien els dissabtes per celebrar junts la seva fe.

Es llegia l’Escriptura en veu alta, es comentava i es cantaven els salms.

(

ens ajuda l’Església a seguir el camí que ella mateixa ens ensenya?

2 Com En el text es parla de tres mitjans.

2 La felicitat que promet el cris anisme ignora les tristeses i pa ments de la vida?

2 Indica tres o quatre defectes humans que un bon cris à hauria d’evitar.

Temple de Jerusalem Era l’únic lloc on es donava culte a Déu, on els sacerdots oferien els sacrificis a Jahvè.

Fariseus Era el grup principal del judaisme. A més de la Llei, prac caven de manera estricta tots els preceptes de la tradició.

Sanedrí Consell de 71 membres presidit pel Gran Sacerdot.

Era la màxima autoritat religiosa d’Israel.

Sacerdots S’encarregaven del culte a Déu en el Temple.

Levites Encarregats del cant, la música i altres serveis del Temple.

Escribes Els «mestres de la Llei» eren els estudiosos i intèrprets legals de l’Escriptura.

Maria Magdalena era del grup de les dones que acompanyaven Jesús i els apòstols. Va ser present en la mort i la sepultura de Jesús, al costat de la Mare de Déu.

El ma del diumenge va anar al sepulcre de Jesús, però quan hi va arribar, va veure que el cos havia desaparegut.

Estava plorant a la porta del sepulcre i se li va aparèixer Jesús ressuscitat. Pri­ mer no el va reconèixer, però quan ell la va cridar pel seu nom es va adonar que era Jesús i se li va llançar als peus. Jesús li va dir:

La San ssima Trinitat és el misteri central de la fe. Ja sabem que Déu no té cos, però se l’acostuma a representar amb forma corporal per fer­nos més fàcil dirigir­nos­hi. El Pare es representa com un senyor gran amb barba blanca i aspecte venerable. El Fill com un home jove amb barba, tal com es representa Jesús quan era a la terra. L’Esperit Sant com un colom, entre el Pare i el Fill.

«Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans

«

En aquest quadre la Trinitat corona Maria com a Reina, que és pujada al cel per uns àngels.

i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el

El primer manament ens recorda que hem de creure, esperar i es mar Déu, que és Pare, Fill i Es­ perit Sant, per damunt de totes les altres coses.

vostre Déu.” Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: "He (

E 2 Els qui presidien els actes a les sinagogues, eren els sacerdots?

2 Jesús anava a la sinagoga? Tenia algun d’aquests càrrecs religiosos?

2 Recorda escenes de l’Evangeli on sur n alguns d’aquests personatges.

vist el Senyor". També els va explicar el que ell li havia dit.» (Jn 20, 17­18)

No podem adorar la Mare de Déu perquè ella no és Déu; però sí que li devem una especial venera­ ció.

Maria Magdalena va ser la primera en veure Jesús ressuscitat i en anun­ ciar­ho als apòstols. Celebrem la seva festa el 22 de juliol.

2 Iden fica a la imatge tots els elements que explica el text.

2Llegeix Joan 20, 11­18. 



La religió

79

La coronació de la Mare de Déu

Maria Magdalena

Podeu fer les ac vitats

:3 :4 i

de la pàgina 16.

13

68

El símbol de la fe

La Mare de Déu

El país de Jesús

(En les unitats sis, set i vuit)

(A l’última unitat)

Informació sobre el país i l’època de Jesús.

Van conèixer Jesús

La fe en l’art

EL SÍMBOL DE LA FE Déu és Pare Diem que Déu és Pare perquè Jesús sempre es referia i es dirigia a ell dient­li «Pare». Li deia així perquè ell realment és el seu Fill i, per tant, és Déu com el seu Pare. I ens va ensenyar a dir­li «Pare» també nosal­ tres perquè a tots ens ha donat la vida.

Però els cris ans li diem «Pare» amb més mo u, perquè el Bap sme ens uneix tan estretament a Jesús que ens fa veritablement fills adop­ us de Déu. Sant Joan va escriure: «Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus,i ho som!» (1 Jn 3, 1)

Veure Déu en el món «A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.»

(Jn 1, 18)

«El poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades.» (Rom 1, 20)

Segons aquestes paraules, com pot la nostra intel·ligència descobrir l’existència de Déu?

Déu és Amor A l’An c Testament ja llegim que Déu té un amor immens per les seves criatures. Però en el Nou Testament aquest amor de Déu per cada per­ sona arriba al seu extrem: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es

perdi cap dels que creuen en ell.» (Jn 3, 16­17)

Déu sempre actua per amor: va crear el món i en té cura per amor a l’home; va enviar el seu Fill al món per sacrificar­se per nosaltres per amor; ens es ma a cadascú i ens perdona totes les vegades que calgui.

Per això sant Joan va poder escriure: «Déu és amor.» (1 Jn 4, 8)

Aquestes breus paraules diuen el més important que hem de saber sobre Déu.

76

11

MATERIAL PER AL PROFESSOR Proposta didàctica

1

CD Recursos digitals

3 narracions bíbliques

Religió Catòlica 1 ISBN 978-84-218-5703-8

Proposta didàctica

3

CD Recursos digitals

12

Religió Catòlica 3 ISBN 978-84-218-5707-6

3 narracions bíbliques

2

CD Recursos digitals

Religió Catòlica 2 ISBN 978-84-218-5705-2

RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES TAMBÉ A ecasals.net • Jocs multimèdia per a l’aula • Fragments de pel·lícules • Narracions bíbliques

• Cançons • Oracions • Imatges per projectar a la pissarra digital

Proposta didàctica

4 5

RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES TAMBÉ A ecasals.net

CD Recursos digitals

• Jocs multimèdia per a l’aula • Fragments de pel·lícules • Narracions bíbliques

• Cançons • Oracions • Imatges per projectar a la pissarra digital

Religió Catòlica 4 ISBN 978-84-218-5764-9

Proposta didàctica

CD Recursos digitals

Religió Catòlica 5 ISBN 978-84-218-5709-0

6

Religió Catòlica 6 ISBN 978-84-218-5766-3

CD Recursos digitals

13

PROGRAMACIÓ LLIBRE 1

Unitats

1 La Creació 2 Som fills i amics de Déu

3 El Nadal 4 Jesús, un nen com tu

5 Jesús ens parla de Déu Pare

6 La Setmana Santa

7 La Pasqua

8 Maria, la nostra Mare

9 La gran família de Jesús

14

Continguts

Relats de la Bíblia

Oracions

La Creació com a obra admirable de Déu per a l’ésser humà.

Déu es manifesta com a Déu Pare, creador i misericordiós.

Els fills de Déu podem parlar amb Ell.

La Creació

Àngel de la Guarda

L’amor de Déu ens fa fills seus.

Els fills de Déu podem parlar amb Ell. La Paraula de Déu i la comunicació de Déu amb l’home.

La gran família dels fills de Déu, l’Església creix, resa i es reuneix per celebrar l’amor de Déu.

Abraham

El Senyal de la Creu

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

El primer Nadal L’Anunciació

La Paraula de Déu i la comunicació de Déu amb l’home.

Significat i sentit d’alguns símbols religiosos en les celebracions: els gestos, la música.

Jesús nen trobat al Temple Jesús al taller de Josep

Jesucrist ens ensenya.

Els fills de Déu podem parlar amb Ell.

Paràbola del fill pròdig La tria dels Apòstols

Déu manifesta el seu amor donant la vida per nosaltres.

Jesucrist ressuscità, ens acompanya i es queda amb nosaltres.

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

La Setmana Santa

El Senyal de la Santa Creu

Jesucrist ressuscità, ens acompanya i es queda amb nosaltres.

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

La gran família dels fills de Déu, l’Església creix, resa i es reuneix per celebrar l’amor de Déu.

La gran festa del cel com regal de Jesús per als seus amics.

Els deixebles d’Emmaús

Símbol dels Apòstols

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

Significat de les festes marianes més importants.

Els fills de Déu podem parlar amb Ell.

La Mare de Déu La Verge Nena

Significat i sentit d’alguns símbols religiosos en les celebracions: l’aigua, el foc, la llum, l’oli.

El Baptisme de Jesús

vídeo

vídeo

Beneït sia el nou dia

vídeo

Oració a la Sagrada Família

Parenostre

Avemaria

PROGRAMACIÓ LLIBRE 2

Unitats

Continguts

Relats de la Bíblia

1 La Bíblia

La Bíblia és paraula de Déu. Ell ens parla.

La creació de Déu, dades bíbliques i valors que sorgeixen.

Textos bíblics. Déu es manifesta com a Déu Pare, creador i misericordiós.

Déu ens mostra el seu amor, la seva providència i el seu perdó fet realitat en el seu fill Jesucrist.

El culte cristià com a lloança i acció de gràcies a Déu.

El pecat original

L’amor de Déu ens fa fills seus. Elements i sentit del baptisme.

La gran família dels fills de Déu, l’Església creix, resa i es reuneix per celebrar l’amor de Déu.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Moisès i els Manaments Isaïes i l’anunci del Salvador

Bon dia, Jesús

Déu ens mostra el seu amor, la seva providència i el seu perdó fet realitat en el seu fill Jesucrist.

Déu envia el seu fill Jesucrist. Jesucrist camí, veritat i vida.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

Jesús el Salvador vídeo El naixement de Jesús

Àngelus

Déu envia el seu fill Jesucrist. Jesucrist camí, veritat i vida.

Ensenyaments de la vida de Jesús presents en les paràboles, especialment els valors que contenen.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Sant Josep, exemple d’amor

2 El poble de Déu 3 El Nadal 4 Jesús ens ensenya

5 Déu ens

perdona sempre

6 La Setmana Santa

7 La Pasqua

8 La nostra Mare del Cel

9 L’Església

Textos bíblics. Déu es manifesta com a Déu Pare, creador i misericordiós.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Oracions

vídeo L’oració del Parenostre Negacions i conversió de Sant Pere

Parenostre

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

Déu manifesta el seu amor en la mort i resurrecció del seu Fill, ens acompanya i es queda amb nosaltres: l’Esperit Sant.

La gran festa del cel com regal de Jesús per als seus amics.

El culte cristià com a lloança i acció de gràcies a Déu.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

La Setmana Santa La Resurrecció de Jesús

Glòria al Pare

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

Déu manifesta el seu amor en la mort i resurrecció del seu Fill, ens acompanya i es queda amb nosaltres: l’Esperit Sant.

La gran festa del cel com regal de Jesús per als seus amics.

El valor de la presència de la Mare de Déu amb els Apòstols.

El culte cristià com a lloança i acció de gràcies a Déu.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Mort i Resurrecció de Jesús La Pasqua

El valor de la presència de la Mare de Déu amb els Apòstols.

Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres.

El culte cristià com a lloança i acció de gràcies a Déu.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Episodis de la vida de la Mare de Déu

Avemaria

La gran família dels fills de Déu, l’Església creix, resa i es reuneix per celebrar l’amor de Déu.

El culte cristià com a lloança i acció de gràcies a Déu.

Déu manifesta el seu amor en la mort i resurrecció del seu Fill, ens acompanya i es queda amb nosaltres: l’Esperit Sant.

Els mitjans a través dels quals podem parlar amb Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu.

Sant Pere, el primer Papa

Símbol dels Apòstols

vídeo

Comunió Espiritual

15

PROGRAMACIÓ LLIBRE 3

Unitats

1 Déu amb nosaltres 2 El baptisme de Jesús

3 Pels camins

de Palestina

4 El Bon Pastor 5 Som fills de Déu 6 Jesús, el Messies 7 L’Últim Sopar

8 La mort de Jesús 9 Ha ressuscitat!

Continguts

Antic Testament

Oracions

La celebració de la vinguda de Jesús al Nadal. El seu amor i la seva salvació.

L’acció de Déu creador de l’home i de la dona, superiors a les altres creacions. Valors que sorgeixen de la creació, la fraternitat.

El cristià fa un camí que culmina en la vida eterna.

L’ésser humà necessita l’ajut de Déu. Jesús confià en el seu Pare Déu.

La ruptura de l’home amb Déu pel pecat.

La resposta de Déu a la separació de l’home mostrant la seva misericòrdia.

Relat de la Creació

Avemaria Àngelus Glòria (missa)

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

El pecat de l’home com a ruptura amb Déu. El pecat original i la promesa de salvació.

Oferiment del dia

La fe i el seguiment dels Apòstols és la seva resposta a l’amor que Jesucrist els mostra.

La celebració de la vinguda de Jesús al Nadal. El seu amor i la seva salvació.

El manament de l’amor a Déu i al proïsme i els Manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu. Regla de conducta humana i cristiana.

El valor de les festes en el nou poble de Déu. L’acció de gràcies a Déu a les festes religioses.

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

L’acció salvadora de Déu per mitjà dels patriarques: l’Aliança del Sinaí.

Àngel de la Guarda Jaculatòries

El manament de l’amor a Déu i al proïsme i els Manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu. Regla de conducta humana i cristiana.

La fe i el seguiment dels Apòstols és la seva resposta a l’amor que Jesucrist els mostra.

Els Sagraments de l’Església. Penitència.

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

El rei David.

El Senyor és el meu pastor Acte de Contricció Jo confesso

L’ésser humà necessita l’ajut de Déu. Jesús confià en el seu Pare Déu.

La resposta de Déu a la separació de l’home mostrant la seva misericòrdia.

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

L’acció salvadora de Déu per mitjà dels patriarques: la pregària de Moisès.

Parenostre Recordeu-vos

La fe i el seguiment dels Apòstols és la seva resposta a l’amor que Jesucrist els mostra.

La salvació de Déu ens arriba amb la mort i resurrecció de Jesucrist, Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre.

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam. L’acció salvadora de Déu per mitjà dels patriarques: Abraham.

Glòria al Pare Acció de gràcies

La salvació de Déu ens arriba amb la mort i resurrecció de Jesucrist, Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre.

El valor de les festes en el nou poble de Déu. L’acció de gràcies a Déu a les festes religioses.

El manament de l’amor a Déu i al proïsme i els Manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu. Regla de conducta humana i cristiana.

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

L’acció salvadora de Déu per mitjà dels patriarques: el manà en el desert.

Comunió Espiritual

La salvació de Déu ens arriba amb la mort i resurrecció de Jesucrist, Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre.

El valor de les festes en el nou poble de Déu. L’acció de gràcies a Déu a les festes religioses.

Sentit salvífic i compromís amb l’home en el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

L’acció salvadora de Déu per mitjà dels patriarques: Josep

El Senyal de la Creu

La salvació de Déu ens arriba amb la mort i resurrecció de Jesucrist, Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre.

L’acció de l’Esperit Sant sempre és present a l’Església.

El valor de les festes en el nou poble de Déu. L’acció de gràcies a Déu a les festes religioses.

Els profetes

Oració de Sant Francesc Oració a l’Esperit Sant

múltiples vídeos a totes les unitats

16

PROGRAMACIÓ LLIBRE 4

Unitats

1 El Dia

del Senyor

2 Comença

la celebració

3 Escoltem la

Paraula de Déu

4 Amb un sol cor

5 Presentem

les ofrenes

6 El moment culminant

7 S’acosta el moment

8 El pa de vida 9 Aneu-vos-en en pau

Continguts

Paraula de Déu

Oracions

El món i la vida com a dons de Déu en la Bíblia. Valors que es deriven de la creació, la dignitat. La salvació de Déu ens arriba amb la mort i la resurrecció de Jesucrist, Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre. La força de l’esperit genera vincles interns que uneixen els membres de l’Església. Els sagraments de l’Església. Eucaristia. El valor de les festes en el nou Poble de Déu.

El seu sentit comunitari i rememoratiu.

Passió i Resurrecció

Credo

Déu Pare ajuda l’home a fer el bé. El trencament de l’home amb Déu per culpa del pecat. La resposta de Déu a la separació de l’home en forma de misericòrdia. La salvació de Déu ens arriba amb la mort i la resurrecció de Jesucrist, Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre.

Els cristians, testimonis de Jesús. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu. Els cristians seguim el camí que Jesús ens mostra per arribar al cel.

Passió i Resurrecció

Glòria (Missa) Benedicció de la taula

El món i la vida com a dons de Déu en la Bíblia. Valors que es deriven de la creació, la dignitat. Els miracles i les paràboles de la Bíblia en què es fonamenten els valors presents en la vida quotidiana. L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques, Moisès i Maria en el poble jueu. Esperem l’adveniment de Jesús, el Salvador. Els cristians, testimonis de Jesús. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu. Els cristians seguim el camí que Jesús ens mostra per arribar al cel.

Proclamació del Regne de Déu a Galilea.

L’ensenyament de Jesús

El Senyor és el meu pastor (Salm) Oració per als diumenges d’Advent

El món i la vida com a dons de Déu en la Bíblia. Valors que es deriven de la creació, la dignitat. Els miracles i les paràboles de la Bíblia en què es fonamenten els valors presents en la vida quotidiana.

L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques, Moisès i Maria en el poble jueu. Esperem l’adveniment de Jesús, el Salvador. Els cristians, testimonis de Jesús. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu. Els cristians seguim el camí que Jesús ens mostra per arribar al cel.

Jesús i els nens

Credo. Acció de gràcies.

Parenostre. Avemaria.

Oració de benedicció per al pessebre

Els sagraments de l’Església. Eucaristia. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu.

Entrada de Jesús a Jerusalem El judici final Resurrecció de Jesús

Sant (Sanctus) Àngelus Parenostre Avemaria

El món i la vida com a dons de Déu en la Bíblia. Valors que es deriven de la creació, la dignitat.

L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques, Moisès i Maria en el poble jueu. Esperem l’adveniment de Jesús, el Salvador. Els sagraments de l’Església. Eucaristia. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu.

Resurrecció i Ascensió

Parenostre Anyell de Déu

L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques, Moisès i Maria en el poble jueu. Esperem l’adveniment de Jesús, el Salvador. Els sagraments de l’Església. Eucaristia. El setè i el vuitè manament. La fraternitat i el respecte pels altres. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu. Els cristians seguim el camí que Jesús ens mostra per arribar al cel.

Discurs del pa de vida a Cafarnaüm

Comunió Espiritual Avemaria Avemaria de Fàtima

Déu Pare ajuda l’home a fer el bé. La força de l’esperit genera vincles interns que uneixen els membres de l’Església. Els cristians, testimonis de Jesús. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu.

Ascensió i missió dels apòstols

Oració a l’Esperit Sant Glòria al Pare Acció de gràcies

L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques, Moisès i Maria en el poble jueu. Esperem l’adveniment de Jesús, el Salvador. La força de l’esperit genera vincles interns que uneixen els membres de l’Església. Els sagraments de l’Església. Eucaristia. El valor de les festes en el nou Poble de Déu. El seu sentit comunitari i rememoratiu. Els cristians seguim el camí que Jesús ens mostra per arribar al cel.

múltiples vídeos a totes les unitats

17

PROGRAMACIÓ LLIBRE 5

Unitats

Continguts

Vida Cristiana / L’exemple dels sants / El fet religiós

Compromís i solidaritat / Les festes / El respecte a les conviccions

1

La Bíblia com a font de valors per al món actual. La solidaritat, el compromís amb els pobres i el respecte a les conviccions religioses.

Jesús crida i envia els seus deixebles per tot el món per continuar la seva obra de salvació.

L’expansió de l’Església.

L’Església, el nou Poble de Déu. L’estructura i composició de l’Església, un signe visible de l’amor del Pare. El Papa, els Bisbes, els sacerdots, l’Església universal i l’Església diocesana.

Els orígens

La missió de l’Església Els primers màrtirs romans

La pobresa

2

Les respostes a les preguntes sobre el mal, el dolor i la mort.

La Bíblia com a font de valors per al món actual. La solidaritat, el compromís amb els pobres i el respecte a les conviccions religioses.

El gran misteri de la salvació i redempció de Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort.

L’anyell de Déu que treu el pecat del món.

L’origen de l’home

La consciència i la llibertat Sant Thomas More

Els malalts

3

Les respostes a les preguntes sobre el mal, el dolor i la mort.

La Bíblia com a font de valors per al món actual. La solidaritat, el compromís amb els pobres i el respecte a les conviccions religioses.

El gran misteri de la salvació i redempció de Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort.

L’anyell de Déu que treu el pecat del món.

Els Sagraments per al creixement i la propagació del Poble de Déu: Confirmació, Orde sacerdotal.

Primeres passes de la humanitat

La vida de la gràcia Sant Maximilià Maria Kolbe

L’educació i la cultura

4

La Bíblia com a font de valors per al món actual. La solidaritat, el compromís amb els pobres i el respecte a les conviccions religioses.

Els Patriarques d’Israel

Els Manaments Sant Francesc Xavier

La pau i la justícia

5

Els Sagraments per al creixement i la propagació del Poble de Déu: Confirmació, Orde sacerdotal.

L’Església, el nou Poble de Déu. L’estructura i composició de l’Església, un signe visible de l’amor del Pare. El Papa, els Bisbes, els sacerdots, l’Església universal i l’Església diocesana.

La sortida d’Egipte

Els mitjans de la gràcia Santa Teresa de Jesús

La Pasqua

6

Els Sagraments per al creixement i la propagació del Poble de Déu: Confirmació, Orde sacerdotal.

L’Aliança del Sinaí

La Confirmació i l’Eucaristia Sant Pasqual Bailón

Les festes de l’antic Israel

7

Els Sagraments per al creixement i la propagació del Poble de Déu: Confirmació, Orde sacerdotal.

L’Església, el nou Poble de Déu. L’estructura i composició de l’Església, un signe visible de l’amor del Pare. El Papa, els Bisbes, els sacerdots, l’Església universal i l’Església diocesana.

La terra promesa

La Reconciliació Sant Joan Maria Vianney

El diumenge

8

Les respostes a les preguntes sobre el mal, el dolor i la mort.

La Bíblia i la promesa del Senyor que ha de venir amb glòria a jutjar els vius i els morts. La Unció dels malalts.

La Bíblia com a font de valors per al món actual. La solidaritat, el compromís amb els pobres i el respecte a les conviccions religioses.

Reis i profetes

La unió amb Déu Santa Edith Stein

El sentit cristià de les festes

9

Estructura del fenomen religiós.

Les respostes a les preguntes sobre el mal, el dolor i la mort.

La presència de la Verge Maria a l’Evangeli. Maria signe de fe i d’esperança.

L’exili i el retorn

Les religions Beat Charles de Foucauld

El diàleg interreligiós

múltiples vídeos a totes les unitats

18

Antic Testament

PROGRAMACIÓ LLIBRE 6

Unitats

1 2 3

4 5 6 7

8 9

Nou Testament

Vida Cristiana / A la llum dels Manaments / El símbol de la fe

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. L’home creat lliure i bo. L’home va utilitzar malament la seva llibertat i va pecar.

Jesucrist, Déu veritable i home veritable. La presència de la Verge Maria en l’Evangeli. Maria, exemple de fe, d’humilitat, d’amor i d’esperança.

L’arribada del Messies

El Baptisme

Els quatre evangelis Josep

Relats del Nou Testament en què els testimonis acrediten que Jesucrist és Fill de Déu i veritable home.

Jesús és Déu i home

Déu en primer lloc

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. El concepte de Déu i de l’home. Origen i destí de l’home. L’home pot conèixer Déu. Les grans religions monoteistes. La dignitat de l’ésser humà creat per Déu Pare. La fonamentació legal i cristiana dels drets humans. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. Jesús crida i envia els seus deixebles per tot el món perquè continuïn la seva obra salvadora. L’adveniment i la presència de l’Esperit Sant. L’expansió de l’Església. Els sagraments per al creixement i la propagació del Poble de Déu: el matrimoni. L’amor vers els pares. Valors i virtuts que acompanyen l’home nou nascut pel baptisme i la gràcia de l’Esperit Sant.

L’anunci del Regne

La família i la vida

Palestina Joan Baptista Galilea La samaritana

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. Jesús crida i envia els seus deixebles per tot el món perquè continuïn la seva obra salvadora. L’adveniment i la presència de l’Esperit Sant. L’expansió de l’Església.

Jesús el Mestre

La dignitat del cos

La població de Palestina Simó Pere

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. L’amor vers els pares. Valors i virtuts que acompanyen l’home nou nascut pel baptisme i la gràcia de l’Esperit Sant.

Els miracles de Jesús

Els béns de la terra

La societat de Palestina Marta, Maria i Llàtzer

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. El concepte de Déu i de l’home. Origen i destí de l’home. L’home pot conèixer Déu. Les grans religions monoteistes. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. Els sagraments per al creixement i la propagació del Poble de Déu: el matrimoni.

El Fill de Déu

Creure en Déu

La religió Maria Magdalena

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. El concepte de Déu i de l’home. Origen i destí de l’home. L’home pot conèixer Déu. Les grans religions monoteistes. La dignitat de l’ésser humà creat per Déu Pare.

La fonamentació legal i cristiana dels drets humans. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. El gran misteri de la salvació i la redempció de Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort. El perdó i la redempció.

El Sant Sopar

Creació, pecat i promesa de Salvació

Jerusalem Joan l’evangelista

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. L’Església, nou Poble de Déu. La Bíblia y la promesa del Senyor, que ha de venir amb glòria per jutjar vius i morts. La unció dels malalts.

Passió i mort

L’Esperit Sant

El Temple de Jerusalem Nicodem i Josep d’Arimatea

Les respostes a les preguntes més radicals en els textos bíblics. Jesucrist, Déu veritable i home veritable. La presència de la Verge Maria en l’Evangeli.

Maria, exemple de fe, d’humilitat, d’amor i d’esperança.

La Resurrecció de Jesús

La Mare de Déu

Las festes jueves Sant Pau

Continguts

El país de Jesús / Van conèixer Jesús

múltiples vídeos a totes les unitats

19

SRC1501

9 990101 003202

El bé tendeix sempre a comunicar-se [...] Comunicant-lo, el bé s’arrela i es desenvolupa.

Papa Francesc, La joia de l’Evangeli

Atenció al client T. 902 107 007 casals@editorialcasals.com editorialcasals.com ecasals.net